Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.

40,430 views

Published on

Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...

Published in: Education
  • Be the first to comment

L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.

  1. 1. L’aparició de l’escriptura cap a l’any 3500 aC a Mesopotàmia, l’actual Iraq, marca l’inici de la Història i de la seva primera etapa: l’Edat Antiga.
  2. 2. L’Edat Antiga s’estén des que hi ha humans que comencen a escriure, fa uns 5.500 anys, fins a la caiguda de l’Imperi romà, l’any 476 dC.
  3. 3. De la llarga etapa que hi hagué abans de l’Edat Antiga en diem Prehistòria.
  4. 4. I de l’edat que començà després de l’Edat Antiga en diem Edat Mitjana.
  5. 5. La primera cultura urbana de la història, ja coneixedora de l’escriptura, va ser Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys.
  6. 6. La cultura mesopotà-mica es localitzava a Àsia, al nord del Golf Pèrsic. MESOPOTÀMIA Altiplà de l’Iran Golf Pèrsic Península d’Aràbia
  7. 7. Mesopotàmia significa entre rius. Aquesta civilització s’anomena així perquè es va desenvolupar en un territori entre dos rius. MESOPOTÀMIA
  8. 8. A Mesopotàmia es va generalitzar l’ús de la roda i això va fer avançar molt el transport i el comerç.
  9. 9. Mesopotàmia vivia sobretot de l’agricultura, molt rica gràcies a l’aprofitament dels rius amb la construcció de canals, recs i dics.
  10. 10. riu camps canal reg pou
  11. 11. CIUTATS DE MESOPOTÀMIA BABILÒNIA Les ciutats mesopotàmiques tenien carrers, places, edificis públics, muralles, palaus i temples.
  12. 12. A Mesopotàmia manaven els reis. La invenció de l’escriptura va permetre la redacció de lleis. Una de les lleis va ser el Codi d’Hammurabi, del segle XVIII aC.
  13. 13. La religió era politeista, és a dir, amb la creença en diversos déus. Per exemple, Enlil era el déu dels vents, i Ishtar, la deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat. ISHTAR
  14. 14. Els ziggurats eren una enorme torre construïda amb maons i tova, amb diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació.
  15. 15. També fa més de 5.000 anys que es va desenvolupar una civilització a Egipte.
  16. 16. La història de l’antic Egipte també està lligada a un riu: el Nil.
  17. 17. El riu Nil proporcionava terres fèrtils de conreu en una zona desèrtica.
  18. 18. El riu Nil també servia com a mitjà de comunicació i de transport de mercaderies.
  19. 19. El faraó era senyor de tot el regne: la terra i les collites eren propietat seva, controlava el comerç, les pedreres i les mines.
  20. 20. A més, el faraó era considerat un déu.
  21. 21. El faraó havia de mantenir l’ordre, la seguretat i la justícia dins del regne. Va formar un poderós exèrcit que va consolidar el domini egipci a la zona.
  22. 22. Els sacerdots i els alts funcionaris formaven una classe privilegiada dins la civilització egípcia.
  23. 23. A l’Antic Egipte era important el comerç amb les regions veïnes.
  24. 24. Les piràmides són la construcció més famosa de l’Antic Egipte.
  25. 25. Es tracta d’unes tombes monumentals per als faraons. La idea era contenir l'«essència» del faraó per tota l'eternitat.
  26. 26. A l’Índia fa més de 4.500 anys hi va haver una civilització amb escriptura. Fa uns 2.500 anys, la civilització índia arribà a la màxima esplendor. Peça de ceràmica (aprox. any 1300 aC) Estàtua de pedra d’un rei (aprox. any 2000 aC)
  27. 27. La cultura hittita es va desenvolupar fa uns 4.000 anys.
  28. 28. Els hittites van viure a Anatòlia, l’actual Turquia. HITTITES Grècia Mar Mediterrani Egipte Mesopotàmia
  29. 29. La cultura hittita és coneguda perquè va ser la descobridora de la tècnica de la forja i del treball del ferro.
  30. 30. Els hittites eren molt hàbils en el treball de la plata i el bronze.
  31. 31. Fa uns 4.000 anys, la civilització fenícia tenia ciutats comercials riques. FENICIS Egipte Arvad Mar Mediterrani Biblos Sidó Tir Hittites
  32. 32. Els fenicis van ser els primers grans mercaders de l'antiguitat.
  33. 33. Al llarg de les costes mediterrànies, els fenicis van fundar diverses colònies. Ibusim Tharros Gadir Panormus Kurion Cartago Leptis Magna Siga
  34. 34. De totes les colònies fenícies, Cartago va ser la més poderosa i va fer l’Imperi Cartaginès. Escultura cartaginesa Amulet cartaginès
  35. 35. La cultura minoica es va desenvolupar a l’illa de Creta fa més de 3.500 anys.
  36. 36. L’illa de Creta es troba prop d’Egipte, dels Hittites i de la Grècia continental. Mar Mediterrani CRETA Egipte Grècia Itàlia Hittites
  37. 37. A la Creta de la cultura minoica ja s’hi construïen palaus.
  38. 38. Els palaus minoics tenien les parets pintades amb frescos alegres i vius.
  39. 39. La gent de la cultura minoica també creia en diversos déus, eren politeistes. Aquesta estàtua és coneguda com a Deessa de les serps i data de l’any 1600 aC.
  40. 40. A la Xina els primers escrits són de fa més de 3.500 anys. Copa de bronze (aprox. 1200 aC) Destral bronze (aprox. 1400 aC)
  41. 41. La civilització de la Grècia antiga es va crear al voltant de les ciutats i el comerç marítim fa uns 3.000 anys.
  42. 42. La cultura grega es va desenvolupar a l’actual Grècia, a les illes del mar Egeu i a la costa oest d’Anatòlia. Mar Mediterrani Egipte GRÈCIA Itàlia Mar Egeu Anatòlia
  43. 43. Com a totes les civilitzacions de l’Edat Antiga, la majoria dels grecs i gregues treballaven a l’agricultura.
  44. 44. A la Grècia antiga, també tenia molta importància el comerç.
  45. 45. Els treballs més feixucs els feien els esclaus i les esclaves.
  46. 46. Les ciutats, anomenades polis, eren independents les unes de les altres, com si fossin petits estats. Atenes Corint Esparta Focea Milet Rodes Algunes de les polis gregues
  47. 47. Les polis s’ajudaven les unes a les altres enfront dels pobles estrangers, que anomenaven bàrbars.
  48. 48. La democràcia té el seu origen a Atenes l’any 507 aC. Això vol dir que no hi manava un rei o un emperador sinó que la gent triava els seus governants.
  49. 49. Dins del govern només podien participar els homes lliures: els esclaus, els estrangers residents i les dones no tenien dret a intervenir en política.
  50. 50. Les seves obres d’art, com per exemple els temples i les escultures, encara perduren i són un exemple de perfecció i bellesa. El Partenó, temple grec a Atenes.
  51. 51. Algunes escultures gregues són molt famoses. La Venus de Milo El Discòbol (segle V aC.) (segle II aC.)
  52. 52. La gent de l’antiga Grècia explicaven l’origen del món a través de mites. Deien que els fenòmens naturals eren obra de diversos déus i deesses. Estàtua que representa el déu Zeus Escultura que representa la deessa Hera
  53. 53. Es considerava que els déus i deesses vivien a l’Olimp, el cim més alt de Grècia. Relleu dels déus Posidó, El mont Olimp Apol·lo i Àrtemis
  54. 54. Els antics grecs van construir temples en honor dels déus i deesses i van crear els Jocs Olímpics per honorar-los. Ceràmica grega on hi ha representats jocs olímpics
  55. 55. El rei macedoni Alexandre el Gran, s. IV aC, va conquerir les polis i van deixar de ser independents.
  56. 56. Al segle VIII aC. es funda la ciutat de Roma al costat del riu Tíber, a la península Itàlica. Mar Mediterrani Grècia ROMA Península Itàlica Riu Tíber
  57. 57. La major part dels romans i romanes treballaven al camp.
  58. 58. Els patricis eren rics propietaris de grans terres.
  59. 59. Els plebeus eren petits propietaris, pagesos o artesans.
  60. 60. Els esclaus eren presoners de guerra o fills d’esclaus. No eren lliures ni tenien drets. Eren una possessió més.
  61. 61. Durant la República, els romans van dominar la península Itàlica (any 275 aC). Roma Península Itàlica
  62. 62. Abans d’acabar el s. III aC, Roma ja havia conquerit més territoris. Roma Cartago Hispània
  63. 63. Al segle I aC, les conquestes de l’Imperi Romà ja tenien una gran extensió. Gàl·lia Hispània Roma Àfrica Macedònia Àsia Síria
  64. 64. Al segle I dC, l’Imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió Gàl·lia Hispània Roma Àfrica Macedònia Àsia Síria Egipte Britània
  65. 65. Els romans i les romanes eren politeistes, creien en molts déus i deesses, que eren semblants a les divinitats olímpiques de Grècia. Zeus Júpiter El déu Zeus, dels grecs, i el déu Júpiter, dels romans, és el mateix. Tots dos són déu suprems del cel i déu del llamp
  66. 66. A les cases romanes hi havia un petit altar per a les divinitats protectores de la llar. Lar de bronze del segle I Altar trobat a Pompeia
  67. 67. Al principi la religió cristiana no era especialment ben vista per les autoritats romanes. En alguns moments, el cristianisme fou perseguit per l’Imperi Romà i, fins i tot, castigat amb la pena de mort.
  68. 68. Més tard, el cristianisme es va declarar legal. Al segle IV dC, es va convertir en la religió oficial de l’Imperi Romà. Mosaic romà que representa Jesucrist L’emperador romà Teodosi va prohibir totes les religions menys el cristianisme
  69. 69. L’arquitectura romana era molt avançada. Coliseu, amfiteatre de Roma
  70. 70. Els aqüeductes, com aquest de Segòvia, transportaven aigua des de la font fins a les ciutats.
  71. 71. Els romans feien uns temples molt similars als grecs. Maison Carrée, a Nimes
  72. 72. Els teatres romans també eren semblants als teatres grecs. Teatre romà de Mèrida
  73. 73. Als circs romans es feien curses de cavalls i de carros (bigues o quadrigues).
  74. 74. El fòrum era la plaça principal de la ciutat romana. Fòrum de Roma
  75. 75. L’escultura romana va arribar a ser molt realista. Estàtua del primer emperador romà, l’emperador Octavià August Retrat de matrona de la dinastia Flàvia
  76. 76. Fa uns 2.500 anys, a l’est i sud de la península Ibèrica hi havia els ibers. Gals IBERS Grecs Fenicis Celtes Romans Cartaginesos
  77. 77. Hi havia diverses tribus a la cultura ibèrica. A la resta de la península habitaven altres civilitzacions. Tribus ibèriques
  78. 78. Els ibers vivien en poblats emmurallats i situats als cims de turons. Puig Castellar, poblat ibèric de la tribu dels laietans
  79. 79. Els ibers coneixien l’escriptura, però llurs escrits encara no s’han pogut traduir.
  80. 80. L’agricultura i la ramaderia eren les principals activitats econòmiques dels homes i les dones ibèriques. Eines ibèriques de ferro per treballar al camp
  81. 81. Els ibers i les iberes conreaven sobretot cereals (blat, civada i ordi). Escultura ibèrica que representa una parella de bous (s. III aC)
  82. 82. Els ibers també eren artesans i comerciants. Kalathos, típica ceràmica ibèrica en forma de barret de copa (s. II aC) Moneda ibèrica (s. III aC)
  83. 83. Els ibers dominaven bé la tècnica de la siderúrgia. Falcata, típica espasa ibèrica
  84. 84. La civilització ibèrica va tenir relacions comercials amb la cultura fenícia i amb la cultura grega. Empúries va ser una colònia grega a les nostres terres
  85. 85. La Dama d’Elx és l’escultura més coneguda feta pels ibers.
  86. 86. Els romans van conquerir la terra dels ibers des de finals del segle III aC.
  87. 87. Les nostres terres van passar a formar part de la província romana Tarraconensis.
  88. 88. Els romans van fundar força ciutats a casa nostra. Les vies les comunicaven molt bé. Bergium Tarraco Cervaria Emporiae Gerunda Ausa Barcino Blanda Baetulo Ilerda Dertosa Iesso Egara Iluro Aeso
  89. 89. El llatí va esdevenir la llengua oficial de tot l’Imperi Romà i els ibers i les iberes van anar deixant de parlar el seu idioma. Dibuix de la Tarraco del segle II dC
  90. 90. Les mostres arquitectòniques romanes a Catalunya són molt nombroses. Arc de Berà, arc de triomf del segle I aC Aqüeducte de Tarragona (s. I aC) Amfiteatre de Tarragona (s. I dC)
  91. 91. Per realitzar millor la defensa i administració de l'Imperi Romà, l’emperador Teodosi el va dividir en dues parts a finals del segle IV dC. Imperi Romà d’Occident Imperi Romà d’Orient
  92. 92. Mentre que la part oriental va seguir mil anys més, l’Imperi Romà d’Occident va ser envaït pels pobles germànics i es va fragmentar en petits estats.
  93. 93. Roma va ser saquejada pels visigots i, més tard, pels vàndals. L’Edat Antiga acaba l’any 476 dC, quan finalitza l’Imperi Romà d’Occident.

×