2. Biografía
Guillem de Cabestany, a nèixer en l’any 1188, i va morir l’any 1212. Va ser un trobador bastant famós, per
el seu èxit literari.
La seva vida està explicada en cançoners, poemes o altres obres literàries, ampliades per altres personatges
com Petrarca (un famós escriptor i poeta ilalià).
La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor, era d’origen oriental, s’havia estès per Europa al s
XII i fou aplicada també a d’altres poetes. L’atribució a Guillem de Cabestany fou recollida per Boccaccio al
Decamerone i per Stendhal a De l’amour (1822). Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les
d’un altre personatge del mateix nom, indiquen que participà en la batalla de Las Navas de Tolosa. S'han
conservat d’ell nou cançons (dues d’atribució incerta), en les quals conreà una poesia culta i de rima difícil.
La més famosa és Lo dous cossire
3. Biografía segons el llibre “El Unicornio”
Guillem de Cabestany fou un cavaller del Rosselló (comarca que limita amb Catalunya i amb el Narbonés). Va ser un home
molt agradable, molt bon lluitador i molt bo lluitant. Al Rosselló hi havia una dama, na Seremunda, casda amb en Ramón de
Castell de Rosselló (un home molt dolent, ferotge i orgullós; però en Guillem estimava a na Seremunda, i era sobre
ella qui feia les cançons. Però el senyor Ramon va enterar-se de aquesta desgracia i va possar-se a investigar i va
descobrir que era veritat que en Guillem anava darrere la seva esposa i va decidir que en quan tengués oportunitat el
manaria matar.
Un dia en Guillem va anar pel castell de Rosselló. Anava amb poca ompanyia i el senyor Ramón, va ordenar que el
mataren, que li tregueren el cor i que li tallaren el cap, i així ho van fer. Després amb el seu cor, van preparar una
bona vianda per donar-li a na Seremuda. Quan ella va acabar de menjar, el seu espos li va dir: que ha estat bona
aquesta sopa? Del teu amic Guillem de Cabestany, tot d’una ella va donar gracies a Deu per haver menjat el millor
que hagués pogut fer en tota la seva vida, i quan el seu home la sentí, tegué la espasa i ella es tirà de dalt baix de la
finestra.
Al Rei d’Aragó li arriben rumors de que el Senyor Ramó, havia assesinat a Guillem de Cabestany i havia provocat la
mort de la seva dona. El rei d’Aragó empressonà a Ramon de Rosselló i morí a la presor del rei.
4. Obres:
S'han conservat d’ell set cançons d'autoria segura, en les quals conreà una poesía
culta i de rima difícil.
Una de les més escoltades s’anomena “Lo dous cossire”(La dolça tristesa)
5. Temàtica i estil de la seva obra
-Temàtica trista, sentiment d’abandonament però sempre amorosa
-Les seves obres es caracteritzaven molt per les rimes i l’estrofisme una de les seves
obres es considerada la mes bella, Lo dous cossire
6. Poema analitzat:
El dolç neguit 4
Que em dona amor sovint, 6
Dona em fa dir 4
De vós molts versos agradables.9
Pensant contemplo 5
El vostre cos estimat i gentil, 10
El qual desitjo 5
més que no faig evident.7
I encara que em desencamino 10
per vós, no abjuro de vós, 7
que sempre us suplico 6
amb amor fidel. 5
Senyora en qui la bellesa brilla, 10
moltes vegades m'oblido de mi, 10
quan us lloo i us demano. 7
Lo dous cossire 6
que.m don'Amors soven, 6
dona, .m fai dire 6
de vos maynh ver plazen. 6
Pessan remire 6
vostre cors car e gen, 6
cuy ieu dezire 6
mais que no fas parven. 6
E sitot me desley 6
per vos, ges no.us abney, 6
qu'ades vas vos sopley 6
ab fina benevolensa. 6
Dompn'en cuy beutatz gensa, 6
maytans vetz oblit mey, 6
qu'ieu lau vos e mercey 6
7. Comentari del poema:
- LOCALITZACIÓ: es un poema del segle XII o XIII.
- TEMA: ens parla de el seu amor cap a la seva estimada.
- ANALISIS DE LA FORMA: separacio sil·labica: 6 sílabes per vers, només te
una estrofa.
- ANALISIS DEL CONTINGUT: ens conta que ell escriu tots el versos a la seva
estimada, que ho faria tot per ella i que sempre li regala el seu amor fidel.
També li diu que moltes vegades ella s’oblida d’ell, i es quan ell li plora i li
demana.
- CONCLUSIÓ: Es un poema bonic, però trist, ens ha agradat pero no era el que