Àngel Guimerà<br />Nom: Luciano Chamaco i Asar Irfan<br />
Biografia<br />Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife  el  de maig de 1845. El seu pare i la seva mare van convi...
Biografia<br />L'allunyament de la terra on havia nascut minvava amb la presència de la mare, el nexe que l'unia amb la pà...
Obra: Primera etapa(1879-1890)<br />Tot que Àngel Guimerà aviat va destacar com a poeta de la renaixença, l'activitat teat...
Primera etapa(1879.1924)<br />Les dues tragèdies esmentades se serveixen del pretext històric per desenvolupar-se, cosa qu...
Segona Etapa (1890-1900) la introducció dels corrents realistes<br />A la segona etapa Angel Guimerà va dur als escenaris ...
Segona etapa<br />La filla del mar(1900 ) es el drama en que Guimerà es va recrear mes en un sol personatges, construït am...
Tercera etapa (1901-1911): la “conversió” modernista<br />Al final dels segle una nova tendència estètica, el Modernisme, ...
Quarta etapa(1917-1921): ultimes obres<br />En aquesta darrera etapa podem descobrir un Angel Guimerà preocupat per la his...
ÀngelGuimerà: La poesia<br />1. Importància de Guimerà com a poeta. Influencies<br />La importància com a poeta d'àngel Gu...
Característiques de la poesia de Guimerà<br />Guimerà es dona a conèixer com a poeta l’any 1875, en què va obtenir un accè...
 L’obre més important d’Àngel Guimerà<br />Mar i cel: Va ser estrenada amb gran èxit el 1888. La Crítica ha coincidit a af...
Mar i cel<br />En el plantejament del tema podem observar una de les característiques fonamentals del teatre de Guimerà:<b...
Mar i cel: Personatges	<br />Blanca:<br />Protagonista de l’obra.<br />Dona cristiana.<br />Filla de Carles.<br />Víctima ...
Mar i cel: Personatges<br />Said: <br />Protagonista de l’obra.<br />És capità d’un vaixell de corsaris algerians.<br />Ob...
Mar i cel: Personatges<br />Carles: <br />Cristià de naixement.<br />Pare de blanca.<br />Manifesta un odi visceral(Odi qu...
Mar i cel: personatges<br />Ferran:<br />Patró del vaixell cristià.<br />Cosí de Blanca.<br />Home valent, arrogant, que a...
Mar i Cel: Personatges<br />Joanot:<br />Viu torturat per la culpa que l'arrossega.<br />Es considera traïdor a la fe cris...
Mar i cel: personatges<br /><ul><li>Hassèn:
Es el company fidel de Said.
Té un caràcter conciliador.
Malek:
Es el subcapità.
Ambiciona aconseguir el poder de la nau
Mahomet:
Ambiciona fer-se ric i no te gaire escrúpols per a l’hora de aconseguir-ho.
Osman:
Vol aconseguir casar-se amb una dona.
Es bondadós i dona el seu suport a Said però al final dona suport a Mahomet.
Guillem:
Es un personatge vanitós i ambiciós amb ganes de ser capità.
Roc:
Es un personatge senzill.</li></li></ul><li>Altres llibres:Terra baixa, la filla del mar i Maria Rosa<br />Terra baixa (18...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Àngel Guimerà (ander)

3,967 views

Published on

Fet per Po3ta l'Andel

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,967
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Àngel Guimerà (ander)

  1. 1. Àngel Guimerà<br />Nom: Luciano Chamaco i Asar Irfan<br />
  2. 2. Biografia<br />Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el de maig de 1845. El seu pare i la seva mare van conviure junts durant un temps i es van casar després del naixement d'Àngel Guimerà. Aquest fet el va marcar tan fondament, que fins i tot va canviar la data de naixement per adequar-la a la data de casament dels seus pares, Agustí Guimerà (Comerciant de vins del Vendrell establert a les Canàries) i Margarita Jorge (Canària).<br />A la seva infància no només el va trasbalsar aquesta circumstància, sinó també el de deixar la seva pàtria canària i traslladarse al Vendrell. Els primers versos de Guimerà que es conserven -en castellà- evoquen aquelles terres llunyanes amb una enyorança pregona.<br />
  3. 3. Biografia<br />L'allunyament de la terra on havia nascut minvava amb la presència de la mare, el nexe que l'unia amb la pàtria que havia abandonat el 1853. La seva mare, doncs, idealitzada, es va anar convertint en un mite que Guimerà traslladà moltes vegades a les seves obres dramàtiques. Potser per aquesta idealització i perquè la primera relació sentimental que va tenir amb una noia va fracassar, Àngel Guimerà no es va arribar a casar mai.<br />L'enyorança de la terra on va néixer, però, va anar canviant amb els anys. Guimerà va haver de renunciar a aquells anys d'infantesa per crear nous records que l'ajudessin a formar part de la terra i la gent catalana i arribar a sentir un cert “fanatisme” per Catalunya i per tot el que era català. Però el record de la infantesa canària no el va deixar mai, perquè a través dels personatges torna a un mon d'éssers marginats i èticament mestissos. Així doncs, podem dir que la vida i l'obra d'Àngel Guimerà no es poden entendre l'una sense l'altra.<br />
  4. 4. Obra: Primera etapa(1879-1890)<br />Tot que Àngel Guimerà aviat va destacar com a poeta de la renaixença, l'activitat teatral se li va començar a reconèixer a partir de l'any 1879. Hi podem distingir quatre etapes ben diferenciades:<br />Primera etapa (1879-1890): La tragèdia romàntica. L'any 1879 Guimerà es va introduir en la literatura dramàtica amb l'estrena d'una tragèdia romàntica, “Gala plàcida”. Els protagonistes d'aquesta obra representen la síntesi entre dues cultures diferents ( fet que Guimerà ens remet als sentiments que tenia repartits entra la cultura catalana i la terra canària). Una altre obra important d'aquesta etapa és “Judit de Welp” (1883), que té com a protagonista la mare de Carles el Calp. <br />
  5. 5. Primera etapa(1879.1924)<br />Les dues tragèdies esmentades se serveixen del pretext històric per desenvolupar-se, cosa que no passa a la resta de tragèdies d'aquesta etapa, com el “fill del rei”(1883). “Mar i cel (1888), que els estudiosos acorden de qualificar com l'obra més ben construïda de la primera etapa, narra la relació de dos joves, Said i Blanca, que pertanyen a dues cultures diferents, fet que els mena al final tràgic .<br />En canvi, a Rei i monjo (1890) Guimerà sí que recupera un pretext històric per desenvolupar l'obra (el protagonista és el rei d'Aragó, Ramir, que va deixar la política per tancar-se en un monestir). A la boja (1890), però, torna a eliminar la perspectiva històrica i, per primera vegada, s'enfronta amb un fet contemporani i comença a posar en pràctica un estil de diàleg entre els personatges que, posteriorment, aplicarà a totes les seves obres: l'alternança entre un estil contundent i expressions quotidianes conegudes de tothom.<br />
  6. 6. Segona Etapa (1890-1900) la introducció dels corrents realistes<br />A la segona etapa Angel Guimerà va dur als escenaris barcelonins les seves obres mes importants i es va imposar d’una manera absoluta com a primer dramaturg en llegua catalana.<br />Maria Rosa(1894) és una bella mostra d’aquest nova etapa; com també ho fou, un any abans, En Plovera(1893), una drama centrat en la conflictivitat social(obrera) i la violència que comporta. Amb un conflicte passional en primer pla, aquesta obra recull la forta agitació social que es vivia a Barcelona.<br />A Terra Baixa (1897) Guimerà presenta, a traves dels conflictes d’un mon rural que aparentment sembla feliç, una relació d’amor i odi entre 3 personatges, que resol amb la mort inevitable del ‘’mal’’ del ‘’llop’’, per accedir a la felicitat nomes la ‘’terra alta’’, la terra no contaminada per la corrupció humana pot oferir.<br />
  7. 7. Segona etapa<br />La filla del mar(1900 ) es el drama en que Guimerà es va recrear mes en un sol personatges, construït amb una gran intensitat. Àgata, la protagonista, sobreviu a un naufragi i es recollida per un poble mariner; es sent rebutjada per la gent i fuig per tornar al lloc d’on ha vingut: el mar<br />Paral·lelament a aquests grans drames, Angel Guimerà va escriure dues obres patriòtiques(Mestre Oleguer, del 1892, sobre setge que van posar a Barcelona les tropes borbòniques l’any 1714, i Mort d’en Jaume d’Urgell, del 1896, sobre l’empresonament i l’assassinat del l’últim pretendent del Casal de Barcelona) i dues obres religioses (Jesús de Natzaret, del 1894 i Les monges de Sant Aiman, del 1895.) <br />
  8. 8. Tercera etapa (1901-1911): la “conversió” modernista<br />Al final dels segle una nova tendència estètica, el Modernisme, s’anava imposant, i Guimerà provà d’escriure peces teatrals seguint la nova moda. Però, com li havia passat amb els corrents romàntics, va interessar-se pel modernisme massa tard i sense gaire convenciment; això va fer que mai no fos acceptat de ple pels joves artistes bohemis barcelonins que integraven el nou moviment.<br />Malgrat tot, les obres d’aquets període tenen un cert aire modernista; es obvi que son peces molt diferents de les que havia fet i que incorporen elements molt propis de la nova tendència: la  naturalesa com un tot integrador, la presencia màgica de la nit, un mon fantàstic farcit i bruixots... parlem d’obres com La santa espina(1907), La reina vella(1908) o Sainet trist(1910).<br />
  9. 9. Quarta etapa(1917-1921): ultimes obres<br />En aquesta darrera etapa podem descobrir un Angel Guimerà preocupat per la historia mes immediata.<br />Va estrenar una tragèdia, Indíbil i Mandoni (1917), en la qual va voler superar la temàtica que anys enrere ell mateix havia recreat en un poema.<br />En una obra com ara Jesús que torna(1917), Guimerà ens fa evident la preocupació que sentia pel conflicte europeu de la Primera Guerra Mundial, mentre que a Altabanca(1921) intenta analitzar-sense tenir prou coneixement del tema- les crisis econòmiques i el capitalisme en general.<br />Angel Guimerà fou l’artífex dramàtic mes gran que hi havia tingut la literatura catalana, l’home que, dins del marc de la Renaixença, contribuí d’una manera absoluta al desenvolupament del teatre en català<br />
  10. 10. ÀngelGuimerà: La poesia<br />1. Importància de Guimerà com a poeta. Influencies<br />La importància com a poeta d'àngel Guimerà és indiscutible, no només perquè va compondre poemes de gran qualitat, si no perquè totes les seves peces teatrals inspiren poesia. Potser la presència gegantina de Verdaguer dins el panorama poètic de l'època.<br />Com a poeta, Guimerà va rebre l’empremtà romàntica del segle. És dins del marc del romanticisme històric que hem d’entendre la seva poesia, marcada per un to gairebé sempre declamatori i efectista, i per una tendència a l'acció dramàtica; no oblidem que, en Guimerà, poesia i teatre caminen estretament units: Una bona part de les obres dramàtiques són escrites en vers <br />Els poemes de Guimerà tenen argument, una acció que comença i acaba, i fan l’efecte que són treballs preparatoris per a les obres de teatre. Aquesta correspondència entre poeta i el dramaturg va ser tant forta que es trencà ( a l’entorn del 1900).<br />
  11. 11. Característiques de la poesia de Guimerà<br />Guimerà es dona a conèixer com a poeta l’any 1875, en què va obtenir un accèssit(premi de consolació) als jocs florals. L’any següent el 1876, hi va aconseguir la flor natural amb el poema “ Cleopatra ”. Però la seva consagració definitiva arribarà el 1877.<br />La poesia d’Àngel Guimerà és recollida als llibres següents: poesies (1877), Glorioses (1913), que conté també treballs en prosa. Segon llibre de poesies (1920), Poesies (1924) i Antologia poètica (1948).<br />Les principals característiques de la poesia de Guimerà giren a l’entorn de tres aspectes importants:<br />-El primer, el caràcter èpic, en contraposició a l’exaltació lírica de la pàtria dels poetes dels jocs florals (narració heroica de grans fets històrics).<br />- El segon, l’aspecte religiós (exaltació de les virtuts cristianes i fe ingènua i sincera ).<br />-El tercer, el descobriment i la idealització del món rural, a partir dels records infantils dels anys que va passar al Vendrell (mitificació d’una societat idíl·lica lligada al cicle de les estacions).<br />
  12. 12. L’obre més important d’Àngel Guimerà<br />Mar i cel: Va ser estrenada amb gran èxit el 1888. La Crítica ha coincidit a afirmar que es tracta de l’obra més ben construïda del teatre de Guimerà, en la qual arriba també al punt més àlgid de la seva primera etapa com a dramaturg, marcada pel to tràgic de les seves peces plenament romàntiques.<br />Estructura en vers (és notori destacar l’ús permanent del decasíl·lab a tota l'obra), Mar i cel presenta la relació de dos joves -Blanca i Said- que pertanyen a cultures diferents i que, per tant, hauran d’enfrontar-se a la fatalitat. El seu destí tràgic es pot preveure ja de bell començament, en quedar clar el mestissatge del protagonista masculí, Said, fill de mare cristiana i pare musulmà, un ésser condemnat pels seus orígens a no poder assolir mai la pau i la felicitat.<br />
  13. 13. Mar i cel<br />En el plantejament del tema podem observar una de les característiques fonamentals del teatre de Guimerà:<br /> La presencia d’essers marginats, incompresos, que <br /> arrosseguen, com una marca indeleble, les<br /> circumstancies dels seus orígens i que, malgrat la seva <br /> força apassionada i la seva lluita per la llibertat <br /> individual, no poden superar el fatídic final que el destí,<br /> immutable, els prepara.<br />
  14. 14. Mar i cel: Personatges <br />Blanca:<br />Protagonista de l’obra.<br />Dona cristiana.<br />Filla de Carles.<br />Víctima duna educació repressora. (món rígid i tancat).<br />Comença a valorar la bondat i la capacitat de compassió de Said, tot i que se sent angoixada pel sentiment de culpa, per la idea de pecat.<br />Supera els seus escrúpols religiosos, confia en un deu paternal que accepti al seu estimat. <br />
  15. 15. Mar i cel: Personatges<br />Said: <br />Protagonista de l’obra.<br />És capità d’un vaixell de corsaris algerians.<br />Objectiu vital: Venjar els seus pares (morts a mans de cristians.<br />Característiques: Generositat, noble, lleialtat i capacitat de compadir-se i perdonar i de veure les virtuts dels enemics.<br />
  16. 16. Mar i cel: Personatges<br />Carles: <br />Cristià de naixement.<br />Pare de blanca.<br />Manifesta un odi visceral(Odi que li surt del cor), envers els moriscos i pensa que no tan sols han de ser expulsats d'Espanya, sinó que: Cal exterminar-los.<br />Es una persona intolerant i autoritària.<br />
  17. 17. Mar i cel: personatges<br />Ferran:<br />Patró del vaixell cristià.<br />Cosí de Blanca.<br />Home valent, arrogant, que accepta actuar com a traïdor quan els pirates li demanen que faciliti informació sobre una nau cristiana.<br />Personatge assegut i prudent.<br />S’enfronta a la irracionalitat de Carles per haver reprimit la vitalitat de Blanca, i per estructurar-la.<br />Finalment s’adona de la noblesa i bondat de Said, intenta salvar-li la vida.<br />
  18. 18. Mar i Cel: Personatges<br />Joanot:<br />Viu torturat per la culpa que l'arrossega.<br />Es considera traïdor a la fe cristiana i l'obsessiona la idea de acabar la seva vida entre els musulmans.<br />Ajuda i afavoreix els cristians empresonats.<br />Finalment intenta redimir donant la seva vida per la de Said.<br />
  19. 19. Mar i cel: personatges<br /><ul><li>Hassèn:
  20. 20. Es el company fidel de Said.
  21. 21. Té un caràcter conciliador.
  22. 22. Malek:
  23. 23. Es el subcapità.
  24. 24. Ambiciona aconseguir el poder de la nau
  25. 25. Mahomet:
  26. 26. Ambiciona fer-se ric i no te gaire escrúpols per a l’hora de aconseguir-ho.
  27. 27. Osman:
  28. 28. Vol aconseguir casar-se amb una dona.
  29. 29. Es bondadós i dona el seu suport a Said però al final dona suport a Mahomet.
  30. 30. Guillem:
  31. 31. Es un personatge vanitós i ambiciós amb ganes de ser capità.
  32. 32. Roc:
  33. 33. Es un personatge senzill.</li></li></ul><li>Altres llibres:Terra baixa, la filla del mar i Maria Rosa<br />Terra baixa (1897) La filla del mar (1900) Maria Rosa (1894) <br />
  34. 34. El Romanticisme<br />1.1. Que es el romanticisme?<br />Encara que l’origen del moviment romàntic cal buscar-lo a Alemanya i a Anglaterra, el mot “romàntic” prové del francès Roman. <br />Entenem com a Romanticisme el moviment estètic que s’inicia cap a mitjan segle XVIII, durà prop d’un segle i condicionà no sols l’art, sinó la sensibilitat i les actituds dels artistes europeus: una nova manera de veure el món, que dóna preferència a la passió per damunt de la raó, marca una actitud de revolta, sempre present en els artistes romàntics.<br />
  35. 35. El Romanticisme<br />1.2. Orígens<br />L’origen del Romanticisme cal buscar-lo a Alemanya. Cap al 1770 un grup d’artistes inauguren a Alemanya el moviment anomenat Sturm und drang (Tempesta i Assalt), la característica principal del qual és l’enfrontament amb les pautes rígides del classicisme i la voluntat de recuperar “l’anima germànica profunda”.<br />El millor exemple d’aquesta revolta el tenim en un autor que esdevingué clau en la historia de la literatura europea: Johann Wolfgang Goethe. La seva novel·la “Els sofriments del jove Werther” (1774) presenta la historia d’un jove malenconiós i sensible, decebut en el terreny amorós, rebutjat per la societat, que decideix posar fi a la seva vida.<br />L’altra obra de Goethe va ser el Faust, la historia de l’home que es ven a l’animà al Diable per assolir l’eterna joventut. Es tracta d’una novel·la plena de puresa i de temptacions, de contraposicions constants entre el bé i el mal, les il·lusions i els remordiments.<br />
  36. 36. El Romanticisme<br />Ben aviat Anglaterra es féu ressò del romanticisme alemany. Els autors anglesos troben un model en Shakespeare. Les obres de Shakespeare apareixen com a exemple de revolta estètica, perquè les drames de passions hi bateguen sense convencionalismes ni regles preestablertes. Entre els autors romàntics cal destacar Lord Byron.<br />L’esclat del Romanticisme a França fou més tardà per diverses raons : Primer perquè l’esperit del neoclassicisme hi era molt fort i, en segon lloc perquè el romanticisme provenia d’un país considerat enemic (Alemanya). I no triomfa plenament fins al 1830, amb l’estrena de l’obra de teatre Hernani, de Victor Hugo.<br />
  37. 37. El Romanticisme<br />1.3. Característiques<br />El Romanticisme és una revolta: l’esperit romàntic sorgeix con un enfrontament fonamental. D’una banda, hi ha els defensors del classicisme, de la raó per damunt de tot; de l’altra, apareixen els defensors de la llibertat creadora i de la importància del món irracional, de les passions humanes.<br />El Romanticisme és un estat d'ànim: la insatisfacció és el sentiment romàntic fonamental, que desemboca en dues actituds vitals contrastades: l’entusiasme, si l’individu es llança amb passió cap a la recerca d’un ideal, o la decepció, si allò que el domina és la melancolia. <br />El Romanticisme és un programa literari: el lirisme, en literatura, és una manera d’expressar-se, un llenguatge apassionat, exaltat, que vol comunicar una emoció; per això els romàntics, que tenen la finalitat de commoure, recorren sovint a les innovacions i les exclamacions. A l’Europa del segle XVIII el teatre i la poesia havien estat sotmesos a unes regles estrictes.<br />
  38. 38. El Romanticisme <br />1.4. Temes<br />Temes preferits dels autors romàntics.<br />El “mal del segle”. S’anomena “mal del segle” la melancolia que presidí l’estat d’ànim de molts joves autors romàntics. Com a conseqüència del sentiment de refús i d’inadaptació a una societat que consideren falsa i corrupta, aquests autors se’n senten exclosos. La necessitat de fugir d’una realitat que no els agrada fa que aspirin a l’absolut, la qual cosa els empeny a desitjar la mort per aconseguir la pau que no poden assolir d’altra manera.<br />La nostàlgia del passat. L’ànsia de fugida fa que molts d’aquests autors girin els ulls cap a una edat Mitjana que admiren i cap a la institució de la cavalleria, que propicià tants herois.<br />
  39. 39. EL Romanticisme<br />EL jo. Com que el més important d’un individu és el seu món interior -La seva sensibilitat i les seves passions- , la font d’inspiració primera dels creadors romàntics és aquest “jo” tan essencial. És per aquest motiu que refusen les normes clàssiques de creació artística, que consideren massa pobres i artificioses per poder abastar la complexitat i la singularitat de l’esperit humà.<br />La natura. Els romantics veuen en la natura un refugi per a les ànimes sensibles. La natura pot actuar com a defensora de l’individu davant la crueltat de la societat que anomenem “civilitzada”. La natura també es, també, un mirall de l’animà: segons l’estat anímic de l’artista. Un mateix paisatge pot esdevenir plàcid, inquietant o indiferent.<br />
  40. 40. El Romanticisme<br />El sofriment del poble. Els romantics consideraven injusta i vergonyosa la misèria en què vivien amplis sectors de la societat. Seguint en certa manera la “teoria del Bon Salvatge” de Rousseau afirmaven que, en el fons, el poble és bo i generós i que és la societat, despietada en la seva organització i el seu funcionament, la responsable de la corrupció de certes persones.<br />El desvetllament de la identitat nacional. En uns quants països el descobriment de la realitat històrica i l’estudi del passat que va impulsar l'esperit romàntic va desvetllar la consciència nacional. És en aquest període que es dura a terme la unificació d’alemanya i d'Itàlia, i Grècia s’independitza dels turcs.<br />
  41. 41. El Romanticisme<br />1.5. El Romanticisme a Catalunya<br />El moviment romàntic arribà a l’estat espanyol per Catalunya. En destaquen diverses etapes.<br />Entre els anys 1823 i 1824 s’edità a Barcelona la revista “El Europeo”, redactada per dos autors catalans (Ramon Lopez Soler i Bonaventura i Carles Aribau) i per tres autors estrangers. El Europeo Representa l’eclosió i la sistematització dels ideals romàntics a la Península. Aquesta revista recollí l’ideari del Romanticisme més conservador, defensor de l’amor a la tradició i el culte a l’edat mitjana. D’Alessandro Manzoni, escriptor Italià, els romàntics en van aprendre el realisme poètic i la sobrietat expressiva.<br />El 1830 Ramon López Soler pública la novel·la los bandos de Castilla, el pròleg de la qual ha estat considerat com el “manifest” del nostre romanticisme i de la novel·la històrica. Cal remarcar que aquest inici del romanticisme a Catalunya es manifesta bàsicament en castellà.<br />
  42. 42. La Renaixença<br />2.1. Definició <br />Anomenem Renaixença el moviment global de recuperació de la cultura i la personalitat catalana durant el segle XIX. Tant el terme Renaixença com els seus límits en el temps han esta molt controvertits. De fet, el mot Renaixença es va començar a imposar un cop el projecte de recuperació ja era un fet, cap al 1870.<br />Els intel·lectuals capdavanters d’aquest moviment en un principi l’anomenaren “restauració” i també “despertament”; fou més tard que optaren pel mot que encara emprem avui i que sorgí com a imitació de la “Rinascita” Italiana. El 1871 aquest terme quedà consolidat amb l’inici de la publicació d’una revista anomenada La Renaixensa.<br />
  43. 43. La Renaixença <br />2.2. Marc històric i cultural<br />Arrels de la Renaixença<br />Cronològicament, l’inici de la renaixença és més o menys paral·lel a la irrupció del Romanticisme a les nostres terres. Però hem de buscar les arrels al segle anterior, sobretot en la tasca que feren, al segle XVIII, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, la Universitat de Cervera i la Junta de comerç, que ajudà a desvetllar la consciencia històrica.<br />
  44. 44. La Renaixença<br />Figures Capdavanteres de la Renaixença <br />Els autors més influents durant la Renaixença:<br />Joaquin Rubió i ors (1818-1899)<br />Poeta, autor dramàtic, historiador i <br />crític, estudia dret i filosofia i lletres. <br />
  45. 45. La Renaixença<br />Marià Aguiló (1825-1897)<br />Poeta, bibliògraf i bibliòfil. <br />Manuel Milà i Fontanals (1818-1884)<br />Romanista i catedràtic de literatura<br /> de la universitat de Barcelona.<br />
  46. 46. La renaixença<br />Els jocs Florals<br />Tot aquest corrent de renovat interès per la llengua, la cultura i la història pròpies va cristal·litzar l’any 1859 en la reinstauració dels jocs florals. <br />Hi havia tres premis que s'atorgaren: L’englantina, la Viola d’or i la flor natural.<br />Dels jocs florals cal destacar-ne dos aspectes importants: en primer lloc, provocaren discussions ortografiques que van comportar la fixació de les normes ortografiques<br />

×