SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
El comte Arnau
Introducció: EL MITE DEL COMTE ARNAU
• ORIGINALITAT. El comte Arnau, és el mite més popular, més discutit i
comentat, el més apassionadament representatiu i emblemàtic del Ripollès,
però també és una de les més originals creacions que ha donat el llegendari
català, ja que no existeix equivalència en cap altra cultura.
• ELS TEXTOS El mite del comte Arnau parteix d’una cèlebre cançó popular
musicada: la “Cançó del comte l’Arnau“ (s. XVI) Però ha estat reelaborat
per molts autors i en molts gèneres
• ELS LLOCS. A l’entorn d’aquesta cançó hi ha tot tota una geografia plena
de cingles, muntanyes, avençs, coves, monestirs i castells com els cingles
de Montgrony, Sant Amanç, el forat de Sant Hou, coves de Ribes, Sant
Joan de les Abadesses i el castell de les Dames o de Blancafort. Hi ha un
MUSEU sobre aquest mite.
El personatge
La història
El comte l'Arnau era baró de Mataplana, comte de Pallars , baró de Tosses , etc. La seva baronia
comprenia una bona part del Ripollès i va evitar que els moros arribessin fins aquelles terres.
Però a causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments
promesos als que treballaven per a ell, o abusar del dret de cuixa), va ser condemnat a cavalcar
durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al qual li surten flames per la
boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li
fan de seguici.
Una versió més elaborada del mite diu que el comte fou obligat a casar-se als quinze anys amb
Elvira, qui li doblava l'edat i no era atractiva, motiu pel qual la deixà, atret per Adelaisa, per
apartar-la d’aquesta relació, va ser obligada a fer-se monja al monestir de Sant Joan de les
Abadesses, on morí. El Comte l'Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del monestir i,
cavalcant foll amb el seu cos en braços, s'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns
comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc
corrent pels aires.
Pervivència del mite
L'ànima del comte l'Arnau fou condemnada
a vagar eternament per tot el que foren els
seus dominis. Totes les nits, cap al tard,
surt de l'infern pel gorg del Banyuts
cavalcant el cavall de foc, carregat amb la
monja que va ésser la seva estimada i
rabent com el llamp, volta i més volta d'ací i
d'allà, esperitat i embogit, sense repòs ni
descans. Va seguit d'un estol de gossos
que lladren sinistrament quan passa
sempre a altes hores de la nit, voltat de
flames i traient foc pels ulls, per la boca i
per les orelles, igual que el seu cavall, que
no se sap ben bé si corre o si vola, però
que amb cada pas estén un raig de foc.
Per la boca llança bromerades enceses
que omplen d'una claror sinistra tot l'espai
per on passa. És molta la gent que diu l'ha
sentit passar i l’efecte del vent impetuós
que aixeca quan passa veloç com el llamp
3 visions del personatge que el relacionen amb alguns
tipus d’herois universals
• El de l'heroi de la reconquesta, personatge de gesta (El
Cid, Roland).
• El del senyor feudal despòtic amb els seus vassalls i de
costums llicenciosos i llibertins (Don Joan)
• El de sacríleg sense escrúpols ni remordiments, enemic
del cel i amic del diable, condemnat a vagar eternament
en càstig de les seves profanacions.
Els llocs
El Ripollès
Sant Joan de les Abadesses Santuari de Mongrony
Castell de Mataplana Gorg dels Banyuts
Les obres (unes 30 obres de tots gèneres)
• La cançó popular original
• Poemes: Anicet de Pagès, interp. Lidia Pujol
• Poemes narratius: Maragall
• Obres de teatre: Arimany
• Sèrie de televisió
• El museu del Comte Arnau de Gombrèn

More Related Content

What's hot

Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembrejoanmolar
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolJordialejandro
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsitraver
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosajoanmolar
 
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2
En la mort d'un jove   joan maragall - ona centella 2.2En la mort d'un jove   joan maragall - ona centella 2.2
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2joanmolar
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestatjoanmolar
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels SantsContext de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels SantsMiriamPicon
 
En la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els ReisEn la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els Reisjoanmolar
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendrajoanmolar
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenodepcattor
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argumentitraver
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXjoanpol
 
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçalJanaUrpina
 

What's hot (20)

Cant del retorn
Cant del retornCant del retorn
Cant del retorn
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2
En la mort d'un jove   joan maragall - ona centella 2.2En la mort d'un jove   joan maragall - ona centella 2.2
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels SantsContext de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
En la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els ReisEn la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els Reis
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
 
Sol solet
Sol soletSol solet
Sol solet
 
Pronoms llatí
Pronoms llatíPronoms llatí
Pronoms llatí
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 
Oda a Espanya
Oda a EspanyaOda a Espanya
Oda a Espanya
 

Similar to El comte arnau presentació

Similar to El comte arnau presentació (20)

tsc2n
tsc2ntsc2n
tsc2n
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Diada de sant jordi
Diada de sant jordiDiada de sant jordi
Diada de sant jordi
 
Jacint Verdaguer
Jacint VerdaguerJacint Verdaguer
Jacint Verdaguer
 
Daltabaix
Daltabaix Daltabaix
Daltabaix
 
Vindras (1966)
Vindras (1966)Vindras (1966)
Vindras (1966)
 
Un conte de tramuntana
 Un conte de tramuntana Un conte de tramuntana
Un conte de tramuntana
 
Daltabaix
DaltabaixDaltabaix
Daltabaix
 
El Rector de Vallfogona: Trets i textos
El Rector de Vallfogona: Trets i textosEl Rector de Vallfogona: Trets i textos
El Rector de Vallfogona: Trets i textos
 
Antologia poètica
Antologia poèticaAntologia poètica
Antologia poètica
 
Cançons Populars
Cançons PopularsCançons Populars
Cançons Populars
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
LITERATURA TROBADORESCA
LITERATURA TROBADORESCALITERATURA TROBADORESCA
LITERATURA TROBADORESCA
 

El comte arnau presentació

  • 2. Introducció: EL MITE DEL COMTE ARNAU • ORIGINALITAT. El comte Arnau, és el mite més popular, més discutit i comentat, el més apassionadament representatiu i emblemàtic del Ripollès, però també és una de les més originals creacions que ha donat el llegendari català, ja que no existeix equivalència en cap altra cultura. • ELS TEXTOS El mite del comte Arnau parteix d’una cèlebre cançó popular musicada: la “Cançó del comte l’Arnau“ (s. XVI) Però ha estat reelaborat per molts autors i en molts gèneres • ELS LLOCS. A l’entorn d’aquesta cançó hi ha tot tota una geografia plena de cingles, muntanyes, avençs, coves, monestirs i castells com els cingles de Montgrony, Sant Amanç, el forat de Sant Hou, coves de Ribes, Sant Joan de les Abadesses i el castell de les Dames o de Blancafort. Hi ha un MUSEU sobre aquest mite.
  • 4. La història El comte l'Arnau era baró de Mataplana, comte de Pallars , baró de Tosses , etc. La seva baronia comprenia una bona part del Ripollès i va evitar que els moros arribessin fins aquelles terres. Però a causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos als que treballaven per a ell, o abusar del dret de cuixa), va ser condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al qual li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici. Una versió més elaborada del mite diu que el comte fou obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, qui li doblava l'edat i no era atractiva, motiu pel qual la deixà, atret per Adelaisa, per apartar-la d’aquesta relació, va ser obligada a fer-se monja al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on morí. El Comte l'Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del monestir i, cavalcant foll amb el seu cos en braços, s'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc corrent pels aires.
  • 5. Pervivència del mite L'ànima del comte l'Arnau fou condemnada a vagar eternament per tot el que foren els seus dominis. Totes les nits, cap al tard, surt de l'infern pel gorg del Banyuts cavalcant el cavall de foc, carregat amb la monja que va ésser la seva estimada i rabent com el llamp, volta i més volta d'ací i d'allà, esperitat i embogit, sense repòs ni descans. Va seguit d'un estol de gossos que lladren sinistrament quan passa sempre a altes hores de la nit, voltat de flames i traient foc pels ulls, per la boca i per les orelles, igual que el seu cavall, que no se sap ben bé si corre o si vola, però que amb cada pas estén un raig de foc. Per la boca llança bromerades enceses que omplen d'una claror sinistra tot l'espai per on passa. És molta la gent que diu l'ha sentit passar i l’efecte del vent impetuós que aixeca quan passa veloç com el llamp
  • 6. 3 visions del personatge que el relacionen amb alguns tipus d’herois universals • El de l'heroi de la reconquesta, personatge de gesta (El Cid, Roland). • El del senyor feudal despòtic amb els seus vassalls i de costums llicenciosos i llibertins (Don Joan) • El de sacríleg sense escrúpols ni remordiments, enemic del cel i amic del diable, condemnat a vagar eternament en càstig de les seves profanacions.
  • 8. Sant Joan de les Abadesses Santuari de Mongrony Castell de Mataplana Gorg dels Banyuts
  • 9. Les obres (unes 30 obres de tots gèneres) • La cançó popular original • Poemes: Anicet de Pagès, interp. Lidia Pujol • Poemes narratius: Maragall • Obres de teatre: Arimany • Sèrie de televisió
  • 10. • El museu del Comte Arnau de Gombrèn