2. Introducció: EL MITE DEL COMTE ARNAU
• ORIGINALITAT. El comte Arnau, és el mite més popular, més discutit i
comentat, el més apassionadament representatiu i emblemàtic del Ripollès,
però també és una de les més originals creacions que ha donat el llegendari
català, ja que no existeix equivalència en cap altra cultura.
• ELS TEXTOS El mite del comte Arnau parteix d’una cèlebre cançó popular
musicada: la “Cançó del comte l’Arnau“ (s. XVI) Però ha estat reelaborat
per molts autors i en molts gèneres
• ELS LLOCS. A l’entorn d’aquesta cançó hi ha tot tota una geografia plena
de cingles, muntanyes, avençs, coves, monestirs i castells com els cingles
de Montgrony, Sant Amanç, el forat de Sant Hou, coves de Ribes, Sant
Joan de les Abadesses i el castell de les Dames o de Blancafort. Hi ha un
MUSEU sobre aquest mite.
4. La història
El comte l'Arnau era baró de Mataplana, comte de Pallars , baró de Tosses , etc. La seva baronia
comprenia una bona part del Ripollès i va evitar que els moros arribessin fins aquelles terres.
Però a causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments
promesos als que treballaven per a ell, o abusar del dret de cuixa), va ser condemnat a cavalcar
durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al qual li surten flames per la
boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li
fan de seguici.
Una versió més elaborada del mite diu que el comte fou obligat a casar-se als quinze anys amb
Elvira, qui li doblava l'edat i no era atractiva, motiu pel qual la deixà, atret per Adelaisa, per
apartar-la d’aquesta relació, va ser obligada a fer-se monja al monestir de Sant Joan de les
Abadesses, on morí. El Comte l'Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del monestir i,
cavalcant foll amb el seu cos en braços, s'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns
comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc
corrent pels aires.
5. Pervivència del mite
L'ànima del comte l'Arnau fou condemnada
a vagar eternament per tot el que foren els
seus dominis. Totes les nits, cap al tard,
surt de l'infern pel gorg del Banyuts
cavalcant el cavall de foc, carregat amb la
monja que va ésser la seva estimada i
rabent com el llamp, volta i més volta d'ací i
d'allà, esperitat i embogit, sense repòs ni
descans. Va seguit d'un estol de gossos
que lladren sinistrament quan passa
sempre a altes hores de la nit, voltat de
flames i traient foc pels ulls, per la boca i
per les orelles, igual que el seu cavall, que
no se sap ben bé si corre o si vola, però
que amb cada pas estén un raig de foc.
Per la boca llança bromerades enceses
que omplen d'una claror sinistra tot l'espai
per on passa. És molta la gent que diu l'ha
sentit passar i l’efecte del vent impetuós
que aixeca quan passa veloç com el llamp
6. 3 visions del personatge que el relacionen amb alguns
tipus d’herois universals
• El de l'heroi de la reconquesta, personatge de gesta (El
Cid, Roland).
• El del senyor feudal despòtic amb els seus vassalls i de
costums llicenciosos i llibertins (Don Joan)
• El de sacríleg sense escrúpols ni remordiments, enemic
del cel i amic del diable, condemnat a vagar eternament
en càstig de les seves profanacions.
8. Sant Joan de les Abadesses Santuari de Mongrony
Castell de Mataplana Gorg dels Banyuts
9. Les obres (unes 30 obres de tots gèneres)
• La cançó popular original
• Poemes: Anicet de Pagès, interp. Lidia Pujol
• Poemes narratius: Maragall
• Obres de teatre: Arimany
• Sèrie de televisió
