El virus de la Hepatitis C (VHC) causa tant hepatitis agudes com cròniques. Les infeccions agudes pel VHC acostumen a ser asimptomàtiques i molt rarament suposen un risc per la vida. Aproximadament, 15 a 45 de cada 100 persones infectades poden eliminar el virus del seu organisme en els primers 6 mesos de la infecció sense tractament; els restants 55 a 85 de 100 desenvoluparan una hepatitis C crònica. Així mateix, 15 a 30 persones de cada 100 persones que tenen una infecció crònica desenvoluparan cirrosi hepàtica. A la llarga, les hepatitis cròniques també poden evolucionar a càncer de fetge.

1. << 1 >>
Dia Mundial de les Hepatitis
28 de juliol de 2015
HEPATITIS C
Què és l’hepatitis C?
El virus de la Hepatitis C (VHC) causa tant hepatitis agudes com cròniques. Les infeccions agudes
pel VHC acostumen a ser asimptomàtiques i molt rarament suposen un risc per la vida.
Aproximadament, 15 a 45 de cada 100 persones infectades poden eliminar el virus del seu
organisme en els primers 6 mesos de la infecció sense tractament; els restants 55 a 85 de 100
desenvoluparan una hepatitis C crònica. Així mateix, 15 a 30 persones de cada 100 persones que
tenen una infecció crònica desenvoluparan cirrosi hepàtica. A la llarga, les hepatitis cròniques
també poden evolucionar a càncer de fetge.
Com es transmet?
VHC és un virus transmès per la sang. Es transmet habitualment:
• injectant-se o esnifant drogues, tot compartint el material pel seu ús
• a l’àmbit sanitari degut a la reutilització, o incorrecta esterilització, de material mèdic,
especialment xeringues o agulles
• en alguns països, a través de transfusions amb sang o productes sanguinis no controlats. A
Espanya, es va començar a fer el control d’hepatitis C a sang donada al 1992
El VHC també es pot transmetre sexualment i es pot passar d’una mare infectada al seu nadó en el
moment del part. Aquestes vies de transmissió són menys comunes, però s’ha observat un major
risc en homes que tenen sexe amb altres homes.
El VHC no es transmet ni a través de la llet materna, ni per aliments ni per contacte casual com
donar abraçades, petons o compartir menjar o begudes amb una persona infectada.

2. << 2 >>
Hi ha tractament?
La Hepatitis C no sempre requereix tractament, ja que moltes vegades el propi sistema immunitari
elimina la infecció. Per algunes persones, però, el tractament és necessari. Fins fa molt poc, l’únic
tractament disponible era la teràpia combinada que contenia formes pegil·lades de l’interferó més la
ribavirina. Aquest tractament s’associa amb freqüents efectes adversos severs, i la seva efectivitat és
molt variable, depenent del serotip del virus i d’altres factors. Recentment, s’han introduït nous
tractament d’antivirals d’acció directa que ha provat ser més segur i millor tolerat. A més, són molt
més efectius, curant més del 90% dels pacients. Els preus d’aquests nous antivirals són molt elevats,
el que està dificultant l’accés a aquests en alguns països, incloent països d’alta renda.
Com podem prevenir?
Ara mateix, no hi ha cap vacuna disponible contra el VHC, i la prevenció de la infecció depèn de
reduir la exposició al virus a l’àmbit sanitari i a poblacions de risc, com persones que s’injecten
drogues. Les mesures preventives que resulten efectives inclouen: cribatge, control de sang i òrgans
de donants, procés d’inactivació del virus a productes derivats del plasma, un bon control
d’infeccions a centres sanitaris, programes d’intercanvi de xeringues i practiques segures d’injecció
a l’àmbit sanitari.
De manera individual, es pot reduir el risc d’infecció evitant el contacte amb sang d’una persona
infectada. Això inclou no compartir materials punxants o que poden ferir la pell o mucoses, com
agulles, maquinetes d’afaitar o raspalls de dents. També es pot evitar la transmissió sexual utilitzant
sempre el preservatiu en les relacions sexuals.
Com puc saber si estic infectat o infectada?
Si has estat en risc d’infecció (ús de drogues injectades o esnifades, agulles o altres materials
punxants compartits, atenció sanitària a països amb deficient control d’infeccions, transfusió abans
de 1992 o relacions desprotegides amb múltiples parelles sexuals) consulta al teu metge de
capçalera, qui valorarà si hauràs de fer-te alguna prova.