Pònència 'Communities and networks. CoPs i xarxes professionals' presentada per Stephen Downes al VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de juliol de 2009
Comunitats virtuals i aprenentatge: creació i dinamització d'un instrument fonamental per aprendre com a organitzacions i individus en la societat del coneixement. IV Jornada sobre Formació Oberta a les Administracions Públiques
VIII Seminari especialitzat en gestió del coneixement: Tot sobre comunitats en línia en l'àmbit públic
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
29 de setembre de 2009
Material de trabajo Seminario y Ponencia sobre Content curation, Intermediación crítica del conocimiento en organizaciones, Experiencia en CoPs Compartim 2010
Comunitats virtuals i aprenentatge: creació i dinamització d'un instrument fonamental per aprendre com a organitzacions i individus en la societat del coneixement. IV Jornada sobre Formació Oberta a les Administracions Públiques
VIII Seminari especialitzat en gestió del coneixement: Tot sobre comunitats en línia en l'àmbit públic
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
29 de setembre de 2009
Material de trabajo Seminario y Ponencia sobre Content curation, Intermediación crítica del conocimiento en organizaciones, Experiencia en CoPs Compartim 2010
LES XARXES SOCIALS INTERNES, EINES IMPRESCINDIBLES PER A COMPARTIR LA INTEL·...Laura Rosillo Cascante
Conferencia per la presentació de la comunitat virtual "Igualtat en Xarxa" de la Diputació de Barcelona. Oficina de Polítiques d'Igualtat i Drets Civils. 29 d'abril de 2013
Síntesi de la 10 sessió web 'Xarxes socials a Internet: el valor afegit dels nostres contactes' per Albert Armengol.
Synthesis of the 10 session web 'Social networking in the Internet: the added value of our contacts' for Albert Armengol.
Barcelona, 16 d'octubre de 2007
Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual. DesireeGar
Assignatura Desenvolupament Curricular i Aules Digitals.
Presentació PowerPoint Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge.
Tema 11 manual.
Desirée García Domínguez
Inés Grande Martínez
Las mujeres a menudo experimentan una segunda adolescencia a los 40 años a medida que se acercan a la menopausia. Esto se debe a los cambios hormonales que experimentan sus cuerpos y mentes, lo que provoca sentimientos de inseguridad e identidad cambiante similar a la adolescencia. Sin embargo, las mujeres de 40 años también se sienten más libres y seguras para tomar el control de sus vidas, cuidar sus cuerpos y explorar su sexualidad.
LES XARXES SOCIALS INTERNES, EINES IMPRESCINDIBLES PER A COMPARTIR LA INTEL·...Laura Rosillo Cascante
Conferencia per la presentació de la comunitat virtual "Igualtat en Xarxa" de la Diputació de Barcelona. Oficina de Polítiques d'Igualtat i Drets Civils. 29 d'abril de 2013
Síntesi de la 10 sessió web 'Xarxes socials a Internet: el valor afegit dels nostres contactes' per Albert Armengol.
Synthesis of the 10 session web 'Social networking in the Internet: the added value of our contacts' for Albert Armengol.
Barcelona, 16 d'octubre de 2007
Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual. DesireeGar
Assignatura Desenvolupament Curricular i Aules Digitals.
Presentació PowerPoint Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge.
Tema 11 manual.
Desirée García Domínguez
Inés Grande Martínez
Las mujeres a menudo experimentan una segunda adolescencia a los 40 años a medida que se acercan a la menopausia. Esto se debe a los cambios hormonales que experimentan sus cuerpos y mentes, lo que provoca sentimientos de inseguridad e identidad cambiante similar a la adolescencia. Sin embargo, las mujeres de 40 años también se sienten más libres y seguras para tomar el control de sus vidas, cuidar sus cuerpos y explorar su sexualidad.
El documento describe el rito del sacramento del bautismo en la Iglesia Católica. Explica que el bautismo libera al hombre del pecado original y del poder del mal, y lo convierte en un nuevo hijo de Dios. El rito incluye la renuncia a Satanás, la profesión de fe en la Santísima Trinidad, la unción con agua y crisma, y la recepción de la vestidura blanca y la vela pascual como símbolos de la nueva vida cristiana. El bautismo otorga la gracia de la sanación
Este documento lista las fuentes teóricas sobre la adquisición de lenguas que respaldan un proyecto de maestría sobre la enseñanza y el aprendizaje del inglés como lengua extranjera desde la pedagogía del texto. Las fuentes teóricas incluyen trabajos de Flórez, Krashen, Macarena Navarro, Richards, Saussure, Schütz, Swan, Torga y Villalba Martínez y Hernández García, que cubren temas como la hipótesis de entrada de Krashen, la zona de desar
Los sacramentos de la Iglesia se dividen en sacramentos de iniciación cristiana (Bautismo, Confirmación y Eucaristía), de curación (Penitencia y Unción de los enfermos) y de servicio y misión (Orden y Matrimonio). Todos los sacramentos corresponden a momentos importantes de la vida cristiana y están ordenados a la Eucaristía como su fin específico.
Presentación realizada para la clase de Producción periodística de los alumnos de sexto semestre de la Licenciatura en Ciencias de la Comunicación de la Universidad de Montemorelos.
This document lists the titles of various paintings from Russian artists Repin, Dubovskoy, Kamenev, Levitan, and Polenov from the late 19th century. It includes Repin's painting "Barge haulers on the Volga" and works from Dubovskoy such as "Frosty morning 1894" and "To grazing 1897". It also lists landscape paintings from Kamenev including "Landscape 1861" and works from Levitan like "Above the eternal peace 1894". Polenov's paintings "Old Mill 1880" and "Overgrown pond 1879" are mentioned as well.
Oficina 2:0_la clau és la metodologia 17/02/2011 Barcelona ActivaPablo Muiño Pardo
Ponència a un acte sobre "Vols gestionar la teva empresa a través de la xarxa? Vine i coneixeràs quins recursos hi ha disponibles i com treure el máxim profit".
web 2.0: Desenvolupament de competències digitals per a la gestió de la marca...Laura Rosillo Cascante
Curs per a emprenedors, autònoms, i personal directiu i tècnic de petita i mitjana empresa - QU4DRANT.0 Ajuntament de Terrassa- Àrea de Promoció Econòmica i Innovació. 18,20,22 març 2013
Els fonaments de les CoPs.Recomanacions metodològiques. Experiències d’èxit. Dolors Reig,
coautora del llibre “Compartim”, experiència de CoPs a la Generalitat de Catalunya
Curs Com controlar la presència de la teva empresa a les xarxes socials (part I)Fundació Bit
Curs impartit amb PalmaActiva i dirigit a empresaris i emprenedors. L'objectiu és que els alumnes adquireixin competències bàsiques sobre en què consisteixen els mitjans de comunicació social, quins són els més populars avui en dia a nivell personal i professional (Facebook, Twitter o LinkedIn), quins usos fan d'ells les empreses per donar-se a conèixer i quines eines existeixen per mesurar la nostra reputació/presència.
Primera xerrade del cicle sobre comunicació 2.0 organitzat pel Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona, sobre les claus de la comunicació per a assolir els objetius de l'associació. A càrrec de Joan Cornet.
"L’ús professional de les xarxes socials" Ignasi Pardo. Consultor de comunicació. Soci fundador de Comms Planning (www.commsplanning.es). Revista completa a : http://issuu.com/ccjcc1/docs/web_auditor65
Antics mètodes per a nous temps? Si cerques resultats diferents, no facis sempre el mateix. Albert Einstein Totes les nostres accions de màrqueting tradicional tenen un comportament similar: aconsegueixen un marcat impacte en un punt concret de les inquietes aigües del mercat objectiu (major o menor impacte en funció de la inversió realitzada) amb petites zones d’influència transversals, representades per cercles excèntrics al voltant de l’impacte principal.
Aquesta recerca se centra en l’àmbit de la justícia juvenil, i s'hi analitzen els perfils dels infractors i el de les víctimes de delictes d’odi i discriminació. S’estudien els fets denunciats entre l’any 2014 i 2017 en els quals estaven implicats menors d’edat. S'hi fa un retrat tant de les característiques de l’infractor com les de la víctima.
Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes".
S'hi presenta un recull exhaustiu d’agrupacions que tenen l’ús de la violència com un dels trets propis que els identifica. L’estudi recull moltes dades externes i internes de cada grup violent, des de la ideologia que les impregna fins a les formes de vestir, les simbologies, els llenguatges, la música, etc. Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes". S'hi presenta un recull exhaustiu d'agrupacions que es caracteritzen per usar la violència i es donen dades externes i internes per reconèixer-les i entendre'n el funcionament.
Sessió d'investigació "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18). Presentació de la recerca a càrrec dels autors i membres de l'Equip d'Avaluació de la Violència (Quim López, Miguel Marrugfo, Laura Salvanyà, Carmen Macarrón, Neus Cortès) i de Manel Capdevila, del CEJFE.
Este documento resume la situación actual del terrorismo yihadista en Europa y España. Explica que desde 2012 ha habido una movilización yihadista sin precedentes en respuesta a los fracasos de los procesos de cambio político en el mundo árabe. Analiza el perfil sociodemográfico de los yihadistas en España, señalando que la mayoría son hombres jóvenes de entre 20 y 39 años. Finalmente, destaca la importancia de los agentes de radicalización y las relaciones sociales previas en los procesos de radicalización violenta en España.
Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18)
Presentació dels primers resultats de la recerca sobre "Cercles". A càrrec de Thuy Nguyen Vo (Universitat de Barcelona), Isabel Berdeal Blasco (DG Serveis Penitenciaris), Patricia Bosch García (Fundació Salut i Comunitat) i Manel Capdevila (CEJFE)
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: La reinserció de les persones que finalitzen condemna en règim ordinari.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: Qualitat de vida als centres penitenciaris i programes d'intervenció.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
Aplicació pilot del Pla d'Intervenció Motivacional (PIM)
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i línies futures de recerca.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
3. “Les CoPs són una part integral de les nostres
vides.
Són tan informals i estan tan generalitzades
que no ens n'adonem de forma explícita, i per
aquesta mateixa raó ens són bastant familiars.
Encara que el terme pot ser nou, l'experiència
no ho és. La majoria de les comunitats de
pràctica no tenen un nom o un carnet
identificatiu per als membres.
http://www.checkmi.com/comprac.htm
4. Què fan les CoP
Faciliten la col·laboració
Resolen preguntes a través dels experts (que en
formen part)
Filtren la informació incorrecta a través del grup
d’iguals
Capturen i reutilitzen el coneixement institucional
Eviten la reinvenció de la roda mitjançant l'intercanvi
de coneixements
Comparteixen les millors pràctiques
http://www.icasit.org/km/kmrt/march04/bgscott.ppt
5. Principals característiques
Àrea de pràctica / interessos compartida.
Travessen barreres organitzacionals,
operacionals, funcionals.
Definida pels coneixements, no per les
tasques.
Gestionada per les connexions que s'hi fan.
Centrades en el valor, intercanvi i
aprenentatge mutu.
http://www.icasit.org/km/kmrt/march04/bgscott.ppt
6. CoP dins les organitzacions
Les CoP són informals.
Els membres se senten motivats per la seva
empresa.
Les CoP són responsables únicament davant
d’elles mateixes.
Ningú no és propietari de les CoP.
Excessives exigències administratives sobre
productes poden ser perilloses per a les CoP.
http://www.icasit.org/km/kmrt/march04/bgscott.ppt
7. Desenvolupament
“…you cannot force a plant to grow by pulling its
leaves…
what you can do is create the infrastructure in which
it can prosper.”
- Etienne Wenger, 1999
8. Tres dimensions
De què es tracta? Una empresa conjunta entesa
i contínuament renegociada pels seus membres.
Com funciona? Pel compromís mutu que uneix
els membres.
Quines capacitats pot produir? Un repertori
compartit de recursos, de rutines, sensibilitats,
artefactes, vocabulari, estils, etc.
http://www.co-i-l.com/coil/knowledge-garden/cop/lss.shtml
9.
10. Les CoP en l’empresa
Una comunitat de pràctica és diferent d'una
unitat funcional de negoci en la mesura que es
defineix a si mateixa pel que estan fent en cada
moment.
Una comunitat de pràctica és diferent d'un
equip, atès que l'aprenentatge compartit i els
interessos dels seus membres són els que els
mantenen junts.
Una comunitat de pràctica és diferent d'una
xarxa en el sentit que és "dins i sobre" alguna
cosa (la seva relació), i no és només un conjunt
de relacions.
11. Funcions
L’intercanvi i la interpretació de la informació.
Retenció del coneixement "viu", a diferència
d'una base de dades o un manual.
Potencia competències per mantenir
l'organització en l'avantguarda.
Són llars per a les identitats. No són tan
temporals com els equips i, a diferència de les
unitats de negoci, s'organitzen al voltant d'allò
que importa als seus membres.
12.
13. Les comunitats virtuals: Net.gain
Enfocament distintiu: per als membres és fàcil
comprendre quin tipus de recursos hi poden trobar.
Capacitat per integrar continguts i la comunicació:
àmplia gamma de continguts publicats.
Els participants generen continguts: entorns per
crear i difondre coneixement.
Accés a editors i venedors de la competència.
Orientació comercial: organitzats com a empreses
comercials.
http://www.businessweek.com/chapter/netgain.htm
14. Beneficis comercials
Reducció de costos en recerca.
Major propensió dels clients a comprar.
Enfortiment per la definició del target
empresarial: perfils detallats dels membres i el
seu historial de transaccions.
Adapta i afegeix valor als productes i serveis
existents: integració d'operacions
Desintermediació potencial: tracta directament
amb els seus clients finals sense necessitats
d'intermediaris.
http://www.businessweek.com/chapter/netgain.htm
16. MuniMall: Objectiu
Recerca comunicacions des de canals no
virtuals fins a Internet.
Busca millorar les comunicacions a través de
repositoris d'informació i oportunitats per al
debat i altres intercanvis.
La comunicació, el comerç i la cultura comuna
milloren en ser transferits a l'entorn d'Internet.
17. MuniMall: Qüestions
Gran transparència del discurs convidats.
Utilitat de la comunitat virtual enfront d'altres
recursos i oportunitats disponibles.
La disrupció de les relacions establertes
(incloses les relacions de poder i autoritat).
Proveeixen valor als membres de les comunitats
virtuals.
La voluntat d'utilitzar el recurs.
http://www.govsource.net/govstudies/projects/olt/appendix04.pdf
21. Cluetrain
Els mercats són converses.
Estem despertant i vinculant-nos entre
nosaltres.
Estem veient. Però no estem esperant.
http://www.cluetrain.com/#manifesto
22. El poder de l’individu
Evolució del poder de les persones.
La persona i la seva voluntat és més important
que no pas la creació d'aquest desig creat pel
"massatge" dels mitjans de comunicació.
El web permet una nova individualitat, tant en
l'adquisició inquisitiva com en l'elecció
informada.
Aquest és un pas en l'evolució del comerç
modern i la cultura moderna.
http://www.cluetrain.com/signers.html
23. Telèfons, correus electrònics, blocs
El control -i la tecnologia- està en mans de la
persona.
La capacitat creativa i la tecnologia es troben a les
vores, als marges.
La xarxa no és més que un mitjà per facilitar la
comunicació.
24. Nomic World
Les normes socials -tenen l'efecte de la
governança– ningú pot recriminar en cap tipus
d'instància oficial si vostè viola aquesta norma i,
fins i tot, hi ha una estructura social que la
manté.
Mecànica - les coses que passen...
Intervencions: llocs on donem a alguns
segments de la societat més poder i els
permetem de fer judicis de valor.
http://www.shirky.com/writings/nomic.html
25. Obstacles en la governança en línia
Codi: és difícil compartir el poder del codi entre
els usuaris - no tenim un disseny que en permeti
l'ús individual.
El segon gran obstacle és l'economia – el
quadre de comandament que dirigeix el món
virtual és propietat d'algú, i no és seu.
http://www.shirky.com/writings/nomic.html
26. CoP dinàmiques
La informació i el control es situa als marges.
Basada en converses, comunicacions.
Vocabulari cada vegada més complex - bloc,
telèfons amb càmera, presentacions .
Les CoP no es creen o cultiven per se, ens les
trobem.
29. La web personalitzada
Els últims anys han vist l'emergència de la web
personalitzada, de la web interactiva i de la web que
destaca per la participació i comunitat- web 2.0.
Com hauria de respondre el sector de
l'aprenentatge?
30. “The dynamics of identity production play out visibly
on MySpace. Profiles are digital bodies, public
displays of identity where people can explore
impression management...”
Identity Production in a Networked Culture: Why
Youth Heart MySpace
http://www.danah.org/papers/AAAS2006.html
31. “We do not feel compelled to rank or judge the
elements of our multiplicity. We do not feel
compelled to exclude what does not fit.”
Life on the Screen
http://www.transparencynow.com/turkle.htm
32. Grups i xarxes
“Els grups requereixen unitat, les xarxes exigeixen
diversitat. Els grups requereixen coherència, les
xarxes exigeixen autonomia. Els grups requereixen
intimitat o segregació, les xarxes requereixen
obertura. Els grups requereixen el focus d'atenció,
les xarxes requereixen interacció. ”
http://www.downes.ca/cgi-bin/page.cgi?post=35839
34. La seva naturalesa
Un grup és un conjunt d'entitats o de membres
segons la seva naturalesa, el que defineix un grup
és la qualitat i nombre de membres que en formen
part.
Una xarxa és una associació d'entitats o de
membres a través d'un conjunt de connexions, el
que defineix una xarxa és l'abast i la naturalesa
d'aquesta connexió.
35. Grups, escoles i classes
Un grup, en altres paraules, és una escola (de
pensament...) o una classe d'algun tipus.
O bé: les classes i les escoles són només grups.
Elles es defineixen com a grups.
Fins i tot, podem pensar en les escoles -i els
aprenentatges- sense pensar al mateix temps en
els atributs dels grups?
36. Elements i ecologies
Un grup és elemental, es defineix per la
composició i la igualtat, com un lingot de metall.
(Al marge: la democràcia és un fenomen de grup).
Una xarxa és diversa i canviant, i es defineix des
de la interacció, com un ecosistema.
Podem assolir l'ordre, la responsabilitat, la
identitat en un ecosistema? Necessitem una mà
de ferro?
(A part: Soló, l'aprenentatge, la justícia.
37. Unitat de grup
Un grup ha d'estar cohesionat, unit, "un per a tots,
tots per a un.." ... "el poble, unit, mai no serà
vençut ..." El gresol de cultures ... és el foment de
la conformitat, per ser com els altres.
La tecnologia grupal fa una crida a la massa: la
televisió, la ràdio, els diaris, els llibres.
La tecnologia d'Internet inclou: correu electrònic,
pàgina web corporativa, portal.
38. Diversitat de la xarxa
Una xarxa, al contrari, es nodreix de la diversitat
... "a cadascun el que és seu" ... l'estímul ha de
ser diferent, per crear.
La tecnologia de xarxes inclou: parlar, trucar per
telèfon, escriure cartes, correu electrònic
personal.
La tecnologia d'Internet: pàgines personals, blocs.
39. Coordinació de grup
Els grups requereixen coordinació, un líder, algú
que mostri el camí ... i algú que el gestioni ... un
grup sovint es definirà pels seus valors (els valors
del líder?). També és una manera d’obtenir
membres seguidors que comparteixin la visió i la
definició de les normes del grup.
La tecnologia associada inclou un LMS (sistema
de gestió d‘aprenentatge), disseny
d‘aprenentatge, LOM, etc.
40. Autonomia de la xarxa
Les xarxes professionals requereixen autonomia,
és a dir, que cada individu funcioni de manera
independent, d'acord amb els seus valors i
interessos -la cooperació implica l'intercanvi de
valor entre els seguidors i els líders- tot
interactuant en xarxa.
Tecnologia associada: e-portafolios, entorns
d'aprenentatge personals.
41. Límits del grup o fronteres
Els grups estan tancats –es requereixen límits que
defineixin clarament qui són membres i qui no -
murs- adhesió, logins i passwords , argot i
vocabulari específic, bloqueig...
Tecnologia: sistemes d’empresa, cerca federada,
ID d'usuari i contrasenyes, drets d'autor, patents,
marques, afirmacions d’exclusivitat.
42. Obertura de la xarxa
Les xarxes requereixen que totes les entitats
puguin enviar i rebre missatges tant (a)fent servir
el seu propi mètode i (b) sense ser
obstaculitzades.
A la seva manera: el programari de codi obert, la
independència de plataforma, API, RSS,
comunitats de pràctica.
Sense ser obstaculitzat: Creative Commons i
GPL, identitat distribuïda (OpenID).
43. Centralització de grup
Els grups són distribuïts.
Coneixement, informació, diners, etc., fluxos des
del centre – l’autoritat, la qual és distribuïda a
través dels seus membres.
44. Estructures de la xarxa - Arbre
Xarxa social tradicional
Central
Influència
Llei
potencial
Viral
Jeràrquica
http://middleburydemocrats.wordpress.com/2008/09/28/college-democrats-getting-obama-to-go-viral-no-really/
45. Connectivitat de la xarxa
Les xarxes són connectives - coneixement,
informació, diners, etc., no flueixen, sinó que
sorgeixen com a resultat de les interaccions dins la
xarxa.
No hi ha cap "autoritat“ ni cap "cànon" -cadascú
genera coneixement a la seva manera, des de la
seva perspectiva única, i el coneixement consisteix
en els patrons de connectivitat que hi ha entre ells.
46. Estructures de la xarxa – Mesh (en malla)
Distribuïda
Discussió
Equilibrada
Reflectiva
Democràtica
47. Per què xarxes?
Naturalesa del coneixedor: els éssers humans
s'assemblen més a les xarxes .
Qualitat del coneixement: els grups estan limitats
per la capacitat del líder.
Naturalesa del coneixement: el coneixement del
grup és tramès i simple (causa-efecte, sí-no, etc.),
mentre que el coneixement de la xarxa és
emergent i complex.
48. Individualisme vs. mutualisme
Variable independent vs. variable dependent
ex. Model de presa de decisions vs. Model de
presa de rols
El mite de l’aprenentatge autònom
49. Autoorganització
Aprenentatge en xarxa…
• Hebbian associacionisme
• basat en la concurrència
• Propagació enrere
• basada en el resultat desitjat
• Boltzman
• basat en l’assentament, l’aparellament
50. Connectivisme
“En el seu nucli, connectivisme és la tesi que diu que
el coneixement és distribuït a través d'una xarxa de
connexions i, per tant, que l'aprenentatge consisteix
en la capacitat de construir i travessar aquestes
xarxes.”
What Connectivism Is
http://halfanhour.blogspot.com/2007/02/what-connectivism-is.html