1. Història del Món Contemporani
IPM / Jordi Manero

2. Una
revolució
és
un
canvi
ràpid
i
en
profunditat
que
afecta
a
les
estructures
d’una
societat.
Implica
una
acceleració
en
el
ritme
de
les
transformacions
històriques.
Al
segle
XVIII
es
produí
la
doble
revolució,
la
Industrial
anglesa
i
la
Francesa.
Profunda
transformació
econòmica,
políEca
i
social.
Originà
el
Món
Contemporani.

3. Causes de la Revolució Industrial
La Revolució Industrial suposà el trànsit d’una
economia agrària i artesanal a una altra significada
per la indústria i la producció mecanitzada.
El canvi s’inicià a Anglaterra a mitjans del segle
XVIII. Afectà altres indrets al llarg del segle XIX.
Diversos factors contribuïren
al sorgiment de la Revolució
Industrial anglesa.
Revolució Agrícola.
L’increment demogràfic.
Innovacions tècniques.
Revolució dels transports.
L’expansió comercial.

4. La revolució agrícola
L’agricultura augmentà significativament la seva producció,
gràcies a una sèrie de canvis legals i tècnics.
Llei de tancaments
(Enclosure Act).
“Open fields” substituïts per
“enclosures”.
La privatització estimulà la introducció de millores
tècniques i l’augment de la producció.
Nous sistemes de conreu
(sistema Norfolk).
Primeres màquines agrícoles
(segadores i trilladores).
Estabulació dels
ramats i nous
conreus (blat de
moro, patata, plantes
forratgeres, etc).

5. Els canvis en
l’agricultura
r e s u l t a r e n
fonamentals.

6. Els canvis en l’agricultura resultaren fonamentals:
Augmentà la producció
d’aliments:
Es reduí la mà d’obra
necessària: Mà d’obra abundant
Es pot mantenir una
població en expansió.
i barata per a les
noves indústries.
Els grans propietaris començaren
a acumular grans capitals:
Reinvertits en
la indústria.
Mo l t s c amp e r o l s h a n
d’emigrar a les ciutats o a
d’altres països.

7. L’augment de la població
Es passà de l’ARD a la TD, resultat
d’un elevat creixement demogràfic.
Primer a Gran
Bretanya, després
a Europa.
Gran Bretanya triplicà la seva
població al llarg del segle XIX. Explosió Blanca.
Elevades taxes de natalitat.
Reducció de la mortalitat.
Boom poblacional.
Augmenta l’esperança de vida.
Avenços higiènics, sanitaris
(asèpsia) i mèdics (vacuna).
Més disponibilitat d’aliments (desapareixen
les crisis de subsistència).

8. Les innovacions tècniques i en l’organització laboral
El canvi dels sistemes de producció es caracteritzà per:
La utilització de maquinària.
La substitució de les fonts animades
d ’ e n e r g i a p e r u n e s a l t r e s
d’inanimades.
L’agrupació dels anteriors elements
amb la mà d’obra en les fàbriques.
Es crearen
fàbriques:
Apareixia el
sistema fabril.
Producció en
sèrie.
Inicialment necessitaven poc capital.
Propietat familiar, amb capital procedent de
l’agricultura o del comerç.
Aconseguiren grans beneficis.

9. Més demanda estimula innovacions per
augmentar l’oferta.
Les innovacions tècniques foren aplicades al sistema
productiu, ocasionant un brutal increment dels béns materials.
Les transformacions crearen
crisis, estrangulaments, que
Creix tant la producció
estiularen noves innovacions.
com la productivitat.
Les màquines necessitaven més energia, i per això s’incorporà
primer l’energia hidràulica, i posteriorment la màquina de vapor
(J. Watt, 1769, 1781).
Aplicada a la filatura i
després al transport.

10. L’expansió comercial i la revolució dels transports
Expansió
comercial fou
possible gràcies
a que:
A nivell intern el mercat
s ’ amp l i à , g r à c i e s a l
creixement de la població.
A nivell exterior, les
colònies eren mercats
exclusius i en expansió.
Gr a n mi l l o r a d e l s
sistemes de transports i
les vies de comunicació
( c a n a l s f l u v i a l s ,
carreteres i, més tard,
el ferrocarril).
Augmentà
la demanda
de béns.
Cal millorar
el transport.
Cal transportar
grans volums
de mercaderies
de forma
ràpida, segura i
barata.

11. Primera Revolució Industrial (fins el 1870)
Es pot
dividir en
dues fases:
Primera fase,
fins el 1830.
Segona fase,
fins el 1870.
Indústria tèxtil.
Indústria siderúrgica.
Indústria
tèxtil.
Indústria
cotonera.
Inicià la
mecanització.
Gran increment de
la demanda.
Producció
massiva.

12. L e s i n n o v a c i o n s
tècniques es donaren
tant al filat com al teixit.
Cal destacar:
Llançadora volant (Kay, 1773).
Spinning Jenny (Hargreaves,
1765).
Water Frame (Arkwright, 1767).
Mule Jenny (Crompton, 1779).
Teler Mecànic (Cartwright, 1785).

13. Segon sector clau va ser el carbó i la siderúrgia.
Carbó
Gran increment
de la demanda.
E l c a r b ó v a s e r e l
combustible del segle XIX.
Màquines de vapor i fabricació de ferro.
1732 Darby inicià la substitució del
carbó vegetal pel mineral.
Siderúrgia
Més
demanda
de ferro.
Cort, 1783, pudelació i
laminatge de ferro.
Bessemer, 1856, convertidor,
(transformar el ferro en acer).
Innovacions:

14. El ferro i l’acer
eren bàsics:
Servien per a la fabricació de
maquinària, per al transport, per a la
construcció…
El 1829 Stephenson
creà la locomotora.
1860, xarxa ferroviària anglesa
pràcticament acabada.
El vapor s’aplicà al
transport terrestre
i marítim.
Revolució dels
transports.
És clau:
Permet integrar i ampliar el mercat.
És un lloc d’inversió.
Estimula la siderúrgia.

15. El desenvolupament del tèxtil i de la siderúrgia no només
beneficià la mineria.
També es desenvoluparen
altres sectors, com ara la
química, la metal·lúrgia
(fabricació de maquinària)
o la construcció.

16. En l’Europa continental cal distingir entre els “First Comers” i
els països perifèrics “Late Comers”.
C.Aranda & J.Manero
L’extensió de la primera revolució industrial
Els First Comers van ser els primers
en arribar a la industrialització,
després de Gran Bretanya.
Bèlgica, França i
Alemanya.
El s “ L a t e Come r s ”
arribaren més tard i
menys uniformement.
Dinamarca, Suècia, Rússia,
E s p a n y a ( C a t a l u n y a ) ,
Itàlia(Piemont), Moràvia i
Bohèmia (Imperi Austríac).
Fora
d’Europa:
EUA.
Japó.
A finals del segle XIX atrapa el
Regne Unit.
Inicià la industrialització el darrer
terç del XIX (Era Meiji o de la
Llum).

17. Conseqüències de la primera revolució industrial
Conseqüències econòmiques: El liberalisme econòmic.
Els principis de la doctrina del liberalisme econòmics va ser
creats a finals del segle XVIII pels pensadors britànics de
l’escola clàssica.
Adam Smith defensava
l’interès personal.
Assaig sobre la naturalesa i
les causes de la riquesa de
les nacions (1776).
Els diversos interessos s’equilibraven
gràcies a la llei de l’oferta i la demanda.
Aquesta llei funcionava sola, i l’estat no
havia d’intervenir en matèria econòmica.

18. David Ricardo:
Llei del valor-treball (el treball és una
mercaderia com les altres).
Llei de bronze dels salaris (els salaris no
pujaran per sobre del mínim imprescindible
per a subsistir).
Thomas Robert Malthus parlà del desequilibri
entre la població i els recursos.
Conseqüències econòmiques: El capitalisme.
Sistema econòmic en què els instruments de producció (la
terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi produeix són
de propietat privada.

19. L’objectiu bàsic és aconseguir el màxim
benefici.
L’iniciativa econòmica és lliure.
Lliure competència, regulada per la llei de
l’oferta i demanda.
Capitalisme
Els desajustos entre l’oferta i
la demanda (sobreproducció)
provoquen crisis cícliques
(atur).
És la burgesia la que posseeix
els mitjans de producció,
mentre que la majoria dels
treballadors són assalariats.

20. Conseqüències socials: L’augment de població.
Es produí com a conseqüència del manteniment
d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les
de mortalitat.
Aquest increment
(explosió blanca) fou més
significatiu en les ciutats
que en l’àmbit rural.

21. Conseqüències socials: El procés d’urbanització.
Els canvis que es donaren en el camps econòmic tingueren
la seva correspondència en l’estructura social.
Les fàbriques es situaren a les ciutats, i cap allà emigraren
masses de camperols (èxode rural).
La població augmentà considerablement (explosió blanca).
Les ciutats es van fer més
grans i complexes.
Clara
segregació urbana.
Barris separats
per a la burgesia
(barris residencials)
i per als obrers.

22. Conseqüències socials: La societat capitalista.
Neix la societat
de classes.
Suposa, en principi, la igualtat de tots
els individus davant la llei.
Aquesta igualtat legal
no significa igualtat ni
social ni econòmica.
Dues classes
bàsiques:
Burgesia.
Proletariat.
Burgesia.
Nova classe dominant (poder
econòmic, polític i cultural).
Controla els mitjans de
comunicació, i així pot
estendre seus valors.
Exaltava l’estalvi, la propietat privada,
la feina, l’individualisme, la família....

23. Cúspide social.
Alta
burgesia. Grup heterogeni format per empresaris,
banquers i grans propietaris
Propietària dels mitjans de producció.
Guanyà rellevància socials en detriment
de l’aristocràcia.
Classe Neix paulatinament.
mitjana. Bàs i cament formada per
professionals liberals.

24. Proletariat. Disminuí el nombre de
camperols i jornalers.
Molts artesans s’arruinaren.
Passaren a
ser
proletaris
Els assalariats eren el gruix de la societat.
Constituïen la força de treball.
Vivien en condicions molt miserables.
La precarietat laboral era la norma.
Salaris baixos, atur i jornades
de 12 a 14 hores diàries.
La manca absoluta de regulació propiciava tota
mena d’abusos, com ara el treball infantil.

25. La societat industrial consolidà
una clara diferència per gèneres.
C.Aranda & J.Manero
La dona ocupava la domèstica,
patint una clara marginació legal.
Les dones de classe alta i mitjana
eren educades per restar a la llar,
tenint cura de la casa i els fills.
L’home ocupava
l’esfera pública.
Les dones de classe baixa havien de
treballar i compaginar la feina amb la
vida domèstica, com tradicionalment
havien fet les camperoles.
La remuneració de les dones
era inferior a la dels homes.