1. TEMA 3
La Revolució
Industrial

2. DEFINICIÓ : La Revolució Industrial va consistir en una sèrie de canvis econòmis i
tecnològics que transformaren la societat occidental contemporànea. S’inicià a
mitjans del segle XVIII a la Gran Bretanya.
La dividim en dues fases. La Primera Revolució Industrial va tenir lloc
aproximadament entre 1750 i 1850 i la Segona Revolució Industrial entre 1850 i
l’inici de la Primera Guerra Mundial l’any 1914.

3. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: Al llarg de la Revolució Industrial, la població
europea va créixer de manera espectacular. La mortaldat es va reduir de manera
molt significativa. La principal causa d’aquest canvi demogràfic cal buscar-la en un
increment de la producció agrícola.
Durant aquest període de la història hi va haver uns importants fluxos migratoris del
camp a la ciutat (èxode rural) i des del continent europeu cap a Amèrica. Les
ciutats europees i americanes van experimentar un gran creixement.

4. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA: El creixement de la població va estimular la demanda
de productes agríícoles. Moltes propietats agràries que fins aleshores pertanyien a la
noblesa o a l’església es van privatitzar.
La prosucció agrícola s’orientà cap a una economia de mercat i s’introduîren millores
tècniques i noves maneres d’organitzar el treball al camp. A la Gran Bretanya cal
destacar el Sistema Norfolk que substituí el sistema triennal de guaret.

5. El sistema Norfolk combinava el conreu de cereals i de plantes farratgeres.
Evitava que hi hagués una tercera part de la propietat sense produir.

6. Henry Jehtro Tull (1674-1740)
Entre lles millores agrícoles introduïdes al camp, també cal destacar la
sembradora de Jethro Tull. Es tracta de la primera sembradora mecànica de la
història. Permetia fer vàries feines al mateix temps: arrencar les males herbes,
crear un solc i dipositar la llavor a una profunditat suficient per protegir-la de
l’àcció del vent i de la pluja.

7. LES INNOVACIONS
TECNOLÒGIQUES I EL SISTEMA
FABRIL
L’any 1769, James Watt va inventar la
primera màquina de vapor. Aquesta
permetia transformar un moviment
rectilini en un moviment circular.
Es va utilitzar en diferents sectors
industrials i del transport (textil,
ferrocarril, vaixells de vapor…)
La màquina de vapor permetia
incrementar la producció i millorar la
produtivitat, reduint així els costos de
producció.
Durant la Revolució industrial també va
aparèixer un nou sistema d’organitzar
la producció conegut amb el nom de
sistema fabril, que concentrava els
obres i les màquines en un nou espai
que anomenem fàbrica.

8. A través de l’arbre de transmissió i de corretges, l’energia generada per la màquina
de vapor arribava alsdiferents telers.

9. El primer sector en industriaritzar-se va ser el tèxtil. L’impuls que va rebre aquest
sector està relacionat amb la producció d’indianes, uns teixits estampats de cotó i
que es van popularitzar a Europa durant la segona meitat del segle XVIII.
A la Gran Bretanya, el govern va prohibir-ne les importacions d’aquest tipus de
teixit, afavorint-ne la producció a nivell intern.

10. A mitjans del segle XVIII, la indústria siderúrgica també va rebre un gran impuls
gràcies a la utilització del carbó de coc, amb major capacitat calorífica i de la
invenció del forn de Bessemer, que permetia convertir el ferro en hacer.
Al llarg de tot el segle XIX, la demanda d’acer va créixer molt. Cal relacionar
aquest creixement amb la construcció del ferrocarril a tot Europa. També s’utilitzà
amb altres finalitats, com per exemple l’elaboració d’eines i maquinària i la millora
de les vies de comunicació a partir de la construcció de ponts i viaductes.

11. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
L’any 1829 Stephenson va inventar la primera locomotora accionada a través d’una
màquina de vapor. A partir d’aquest moment el ferrocarril es va anar expandint pel
continent europeu i més endavant pels Estats Units.
La màquina de vapor també es va utilitzar per millorar la navegació maritima. Els
primers exemples de vaixells accionats a traés de màquines de vapor van aparèixer
a inicis del segle XIX als Estats Units. S’utilitzàven per viatjar a través de rius
navegables.

13. Les millores en els mitjans de transport van contribuir a l’abaratiment del transport
de passatgers i mercaderies.. Es va intensificar l’activitat comercial i es van
consolidar els mercats a escala nacional i internacional. Davant aquesta situació hi
va haver dues postures per part dels diferents països:
LLIURECANVISME: defensaven el comerç lliure entre països. La Gran Bretanya en
va ser el màxim exponent, ja que dominava els merdats internacionals.
PROTECCIONISME: defensaven que els estats havien de protegir les empreses
nacionals davant la competència de les d’altres països.

14. EL LIBERALISME ECONÒMIC I EL CAPITALISME
El liberalisme econòmic va ser definit per una
sèrriè de pensadors britànics entre els quals
destacà Adam Smith, que desenvolupà els
principis del mateix en el seu llibre “La riquesa de
les nacions”. Els punts bàsics són els següents:
- Les persones busquen assolir a partir de l’activitat
econòmica el màxim benefici personal.
- El mercat regula els preus i els salaria a partir de
la llei de l’oferta i la demanda.
- L’estat no ha d’intervenir en afers econòmics
(lliure competència).
Durant la Revolució Industrial va néixer un nou
sistema econòmica anomenat CAPITALISME, les
bases del qual eren la propietat privada i una
economia de mercat.
Es tracta d’un sistema sotmès a crisis periòdiques
quan l’excès de producció genera un desequilibri
entre l’oferta i la demanda.

15. Amb el capitalisme també van aparèixer els primers bancs, la borsa i les primeres
societats anònimes.

16. En una societat anònima els beneficis i la capacitat de prendre decisions en el
Consell d’Administració depenen del nombre d’accions que té cada accionista, Les
accions es compren i es venen a la borsa.

17. A mitjans del segle XIX, la Revolució Industrial s’havia extès a altres àrees
d’Europa: Bèlgica, França, Alemanya, Rússia, el nord d’Itàlia i també a
Catalunya. Paral·lelament tabmé es van industrialitzar els Estats Units i el Japó.

18. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Aquesta nova fase de la la Revolució Industrial s’nicia entre 1850 i 1870 i s’acaba amb
l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’any 1914.
Durant aquest període, la Gran Bretanya haurà de compartir amb els Estats Units,
Alemanya i el Japó l’hegemonia mundial a nivell industrial.
Es tracta d’un període en qupè van aparèixer moltes novetats des d’un punt de vista
tecnològic(automòbil, telèfon, telègraf, ràdio…)
Des d’un punt de vista energètic, el petroli i l’electricitat van substituir el vapor.
Èls sectors industrials més importants d’aquest període van ser el siderúrgic, el químic i
l’automobilístic.

20. Louis Sullivan (1856-1924)
Magatzems Carson Scott % Pirie (Chicago)
Als Estats Units es van començar a construir els primers gratacels gràcies a la
invenció del formigó i l’acer inoxidable.

21. Durant la Segona Revolució Industrial als
Estats Units es van introduir noves formes
d’organització del treball com la cadena de
muntatge (taylorisme).
L’empresa pionera va ser l’automobilística
Ford, de Detroit.
Henry Ford (1867-1947)

22. L’empresa automobilística Ford gairebé va multiplicar per dos la producció del
Ford-T reduint el preu pràcticament a la meitat.

23. Durant la Segona Revolució Industrial als Estats Units van aparèixer noves
formes de concentració empresarial. Les empreses necessitaven un major
finançament i tendien a intentar controlar el mercat.

24. LA NOVA SOCIETAT
INDUSTRIAL
Amb la Revolució Industrial sorgeix
una nova societat. Ara caldrà
parlar de classes socias i no
d’estaments. La base del poder i
el prestigi socials seran la propietat
privada, el treball i els diners.
El grup hegemònic d’aquesta nova
societat éra la burgesia. Els
burgesos eren els propietaris de
les fàbriques, les màquines
(mitjans de produció) i dels bancs.
Gràcies a les Revolucions
Burgeses del segle XIX controlava
el poder polític.
El proletariat industrial (classe
obrera) era el grup social més
nombrós. Treballaven moltes
hores,en condicions molt dolentes i
a canvi de salaris molt baixos.

25. Dins de la burgesia hi havia l’alta burgesia (industrials, banquers, alts funcionaris),
la burgesia mitjana (professionals liberals) i la petita burgesia (comerciants,
botiguers, funcionaris de rang menor…). Vivien en cases amb força comoditats i
freqüentaven els teatres, l’òpera i els salons de te. Entre els seus valors hi havia
l’individualisme i el treball.
El proletariat també era un grup heterogeni. Estava format per obrers, petits
pagesos i jornalers del camp. Vivien en condicions difícils en cases compartides per
vàries famílies. Constituiran la base dels sindicats obrers i els partits marxistes.

27. Les dones i els nens també treballaven a canvi de salaris inferiors als dels homes.
Els nenes abandonaven l’escola quan encara eren molt petits.

28. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES
Les primeres organitzacions obreres són d’índole diversa. La primera forma de
protesta obrera va ser el Luddisme. Els obrers destruïen màquines i fàbriques, ja que
consideraven que causaven atur i l’existència de salaris baixos.
A finals del segle XVIII, a la Gran Bretanya van sorgir les Societats de Socors Mutus,
que eren una mena d’assegurança que ajudava els obrers en cas de malaltia o
situació d’atur.
Durant la primera meitat del segle XIX van néixer a Anglaterra els primers sindicats.
Agrupaven persones que feien la mateixa feina. Reivindicaven millores laborals i
salarials.

29. Karl Marx (1818-1863) Friedrich Engels (1820-1895) Mihail
Bakunin81814-1876)
MARXISME, ANARQUISME I INTERNACIONALISME
Al llarg de la Revolució industrial, alguns pensadors van denunciar les condicions
d’explotació laboral i social que patia la classe obrera i van proposar formes
alternatives d’organització social.
El Marxisme i l’Anarquisme volien arribar a assolir una societat sense propietat
privada ni classes socials. Allò que diferenciava aquestes formrs de pensament era
la manera d’assolir aquests objectius.

30. MARXIME
El marxisme considerava que la lluta de
classes constituïa el motor de la història.
Els pensadors més importants del marxisme
van ser Karl Marx i Friedrich Engels.
Defensaven que els obrers s’havien
d’organitzar en partits obrers socialistes i
comunistes. Aquests havien d’acabar amb
l’estat burgès a partir d’una revolució,
D’aquesta havia de sorgir un estat governat
per obrers (dictadura del proletariat) que
acabaria amb la propietat privada i les
classes socials.
Alguns partits marxistes defensaven la
participació dels partits obrers en les
eleccions amb l’objectiu de reivindicar
millores socials i laborals per als treballadors
(millors salaris,jornada laboral de 8 hores…)

31. L’ANARQUISME
Els pensadors anarquistes més
importants van ser Mihail Bakunin, Piotr
Kropotkin i Pierre-Joseph Proudhon.
Els anarquistes rebutjaven l’autoritat i el
poder polític. Segons ells els obrers
s’havien d’organitzar en sindicats,
Dins l’anarquisme podem parlar de dos
grans grups:
-Els qui defensaven accions violentes
(terrorisme) contra els representants del
capitalisme i l’estat burgès.
-Els qui defensaven l’acció sindical i la
vaga per desestabilitzar el sistema
capitalista i l’estat burgès
(anarcosindicalisme) .

32. Proudhon i els seus fills (1865) de Gustave Courbet

33. L’INTERNACIONALISME
Marxistes i anarquistes van intentar
col·laborar i unir esforços.
L’any 1864 es va crear l’Associació
Internacional del Treball (Ptimera
Internacional). Es va dissoldre l’any
1876 a causa de les greus diferències
ideològiques existents entre marxistes i
anarquistes.
L’any 1889 es va fundar la Segona
Internacional. En aquesta ocasió
només participaren partits socialistes i
comunistes (marxistes) que intentaven
coordinar les seves actuacions a nivell
internacional. Durant aquesta van
néixer alguns símbols del moviment
obrer com la Internacional o la festa de
l’1 de maig.