Unitat 12 descolonització

H.M.C. 12. Descolonització i Tercer Món

H.M.C. Causes de la descolonització Les primeres independències asiàtiques El naixement de la República Popular de Xina El procés de descolonització del món àrab La descolonització subsahariana Bandung i el naixement del Tercer Món Sumari

H.M.C. 1. Les causes de la descolonització La 2a. Guerra posa de manifest la feblesa d’Europa La guerra la van aprofitar les colònies per organitzar moviments d’alliberament. Europa queda en segona línia pel que fa al lideratge mundial, després dels EUA i URSS EUA i URSS es manifesten anticolonialistes (1946, Filipines) L’ONU també es manifesta partidària de la descolonització (1945) Intel·lectuals també van criticar la colonització L’esglèsia catòlica també va optar per la defensa de la descolonització

H.M.C. 1. Les causes de la descolonització Els rendiments econòmics no compensen els costos d’administrar els territoris Només eren rendibles per uns pocs. La major part de la gent pagava elevats impostos per mantenir l’imperi Cada cop a la metròpoli hi havia mes rebuig a les guerres colonials (generar costos polítics a l’interior de les metròpolis) Es pagava entre tots i s’enriquien uns quants.

H.M.C. 1. Les causes de la descolonització Després 2ª G.M. els moviments nacionalistes es van estendre per totes les colònies Alliberament nacional (tret comú) però amb diversitat d’ideologies Idees comunistes (Indoxina, Indonèsia) Ideologia nacionalista, amb valors autòctons (Índia) Identitat religiosa (països islàmics) Grups nacionalistes: líders carismàtics (Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser...) De famílies riques i educats a universitats europees

H.M.C. 1. Les causes de la descolonització

H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques L’Índia: Gandhi i Nerhu lideren el Partit del Congrés (nacionalista) Jinnah liderava la Lliga Musulmana Els laboristes opten per concedir la independència (Attlee) S’inicien contactes entre el Partit del Congrés i la Llila Musulmana

H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques L’Índia: 1947: L’Índia aconsegueix la independència Es divideix en 2: Pakistan (musulmà) i l’India (hindú). Anglaterra va donar suport als musulmans per afeblir el Partit del Congrés Els dos estats ha provocat enfrontament continuats. El Caixmir (musulmà) dins l’Índia continua avui en conflicte secessionista. Bangla Desh al 1974 es separa del Pakistan

H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques

H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques Indonèsia: Els japonesos l’abandonen al 1945 Sukarno proclama la independència d’Holanda. Holanda no pot mantenir ni els exèrcits ni la pressió de l’ONU. 1949: Es proclama l’estat d’Indonèsia

H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques Indoxina (Vietnam, Laos i Cambotja): 1945: Ho Chi Minh proclama Rep. Dem. Vietnam 1946: Guerra França i guerrilles vietnamintes 1950: El conflicte és un més de la guerra freda 1954: França accepta independència de Laos i Cambotja. Vietnam queda dividit. Fins els 70 guerra amb EUA.

H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina Xina tradicional: país pobre, activitats agrícoles, indústria mínima (3%), règim tipus feudal... Segle XIX: entrada potències europees: cert desenvolupament industrial, sorgiment burguesia comercial 1911 REVOLUCIÓ: caiguda Pu Yi (últim emperador) República: Guomindang (Partit nacional del Poble) , líder Sun Yazen Oposició: senyors de la guerra, lluites internes 1927: unificació sota control del Guomindang General Chiang Kai-shek: caire autoritari, decenni de Nanquín

H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina Oposició a la política del Guomindang: Partit Comunista Xinés (fundat 1921) Partit Comunista Xinés: gran força entre els pagesos 1927: partit Comunista: revolució armada dels pagesos / Guomindang: persecució del opositors /clandestinitat dels comunistes 1928: MAO: líder indiscutible comunisme xinés 1934-35: Llarga Marxa Establerts a Yenan Primer model xinès de societat comunista rural Maoisme: doctrines sobre la revolució comunista

H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina

H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina Imperialisme japonès (gran influència) 1932: Manxúria (Manchukuo) 1937-1945: guerra entre Xina-Japó Guomindang i comunistes= front nacionalista antijaponés 1945: capitulació japonesa: represa enfrontaments, nova guerra civil (Guomindang/comunistes) 1947: gran ofensiva: forces comunistes Guomindang: fugida continent, refugi a Illa Formosa (Taiwan), república nacionalista 1949: República Popular de la Xina: amb Mao

H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina Sota règim comunista: Mirada cap a la Unió Soviètica 1950: tractat d’amistat amb URSS Revolució xinesa cap al model soviètic: col.lectivització i planificació (indústria pesant) Pagesos: reagrupar-se en cooperatives socialistes Empreses privades: a ser de propietat estatal Nova constitució (estat xinès= còpia del soviètic) President república (Mao Zedong), President govern (Zhou Enlai) Inadaptació al model soviètic, 1958: ruptura Xina-URSS (Gran Salt cap Endavant) comuna popular: unitat bàsica (combinació agric-artes-ind)

H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina 1959-60-61: anys negres, per tant nova plítica econòmica 1965: Revolució cultural (Mao): depurar dirigents tendint al capitalisme Mao (Gran Timoner): llibre vermell= aprofundir lluita de classes; Guàrdia Roja 1976: línia antimaoista: Deng Xiaoping: introducció algunes pràctiques capitalistes Jiang Zemin (1989): apropament cap a Occident

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab Després de la 1a. GM l’Orient Mitjà canvia l’escenari: Turquia, Iran i Irak són estats independents. Egipte sota tutela britànica (Suez) Siria, Liban i Palestina són protectorats francesos i britànics. 1917: Declaració Balfour suposa el suport britànic a la creació d’un estat jueu a Palestina. Immigració massiva. Final 2a. GM: L’holocaust nazi facilita la concessió de territoris als jueus on ja n’hi vivien 600000 Aixecaments jueus contra els britànics 1947: ONU proposa la partició de Palestina en 2 estats. 1948: Ben Gurion proclama l’Estat d’Israel (sense aprovació palestina)

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab 1948-49: 1a. Guerra araboisraeliana : Causes: Expulsió de palestins del territoris jueus i no acceptació d’Israel per part dels àrabs. Israel contra Lliga àrab (Egipte, Síria, Aràbia Saudí, Jordània, Iraq, Líban i Iemen). 1949: Armistici que partia Jerusalem i s’atorgava més territori a Israel.

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab La derrota de la Lliga àrab, provoca la caiguda de la monarquia a Egipte. Puja el coronel Nasser. Es crea una República. Recuperen el Sudan i nacionalitzen el Canal de Suez. Egipte serveix d’exemple i neixen moltes repúbliques islàmiques (Iraq, Iemen, Somàlia, Mauritània) Altres estats continuen com a monarquies fonamentades en la riquesa del petroli (Qatar, Aràbia Saudita, Oman, Kuwait, ...) Es configura un moviment àrab contra Israel Iran: Després de diferents cops d’estat al 1979 Khomeini puja el poder i instaura el fanatisme religiós.

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab 1956: Israel ocupa el Sinaí aprofitant el conflicte de Suez. 1964: Creació de OAP dirigida per Arafat Els EUA recolzen Israel i els estats àrabs i URSS a Palestina 1967: Guerra dels 6 dies. Suposo l’exhibició militar d’Israel i el seu poder a la zona. Envaeix molts territoris. 1973: Guerra del Yom Kippur (festa sagrada jueva). Egipte i Síria demostren la seva força. Pressió econòmica. Pujada dels preus del petroli La ONU proposa entrar en negociacions i accepten la proposta.

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab La guerra dels 6 dies provoca èxode palestí. La OAP decideix l’acció terrorista contra interessos jueus o d’aliats dels jueus Al 1974 la OAP aconsegueix que la ONU la reconegui després d’abandonar les tesis terroristes S’inicien negociacions 1978: Acords de Camp David Egipte reconeix Israel a canvi d’abandonar aquests el Sinaí. Això no agrada als països àrabs que interpreten la posició d’Egipte com una traició. 1987: L’OAP promou l’intifada en territoris àrabs ocupats per Israel.

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab 1991: Conferència de Madrid: “Pau per territoris” 1993: Zones autònomes de Jericó i Gaza sota presidència d’Arafat. 2000: Segona intifada per incompliment dels acords per ambdues parts. Organitzacións palestines radicals (Jihad Islamica i Hamas) continuen provocant atemptats terroristes.

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab Marroc i Tunísia: A mitjan 50 conflictes independentistes al Magreg Tunísia i Marroc ho encapçalen França es posa a negociar la independència, després de fortes repressions. 1956. Independència del Marroc (monarquia) 1957. Independència de Tunísia (primer monarquia i després república) Espanya tenia: Ifni, Sahara Occ, Guinea i Rif (Nord del Marroc) 1956: Espanya cedeix al Marroc el Rif 1958: Guinea assoleix la independència. 1969: Espanya cedeix al Marroc Ifni 1975: Espanya cedeix al Marroc i a Mauritania el Sahara. El Front Polisari s’hi oposa. Encara està en litigi.

H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab Algèria: A Algèria hi havia molts immigrants francesos França controlava estretament aquesta colònia 1954: Es crea el FAN (Front d’Alliberament Nacional) amb Ben Bella de líder. Inici de la insurrecció. França hi envia l’exèrcit per evitar la independència. Provoca malestar a França en observar la fortissima repressió De Gaulle al 1058 reconeix el dret d’autodeterminació del poble algerià. Els immigrants francesos se senten traïts per Paris i intentes revoltar-se al 60 i 61. Fracassen. 1962: Es proclama la independència de la República d’Algèria sota presidència de Ben Bella.

H.M.C. 5. La descolonització subsahariana A l’Àfrica la descolonització es va produir amb enfrontament amb èlits o ètnies. Al llarg dels 60, Gran Bretanya perd les colònies normalment de forma pactada (Kenya, Ghana, Nigèria, Sierra Leone, Tanganika, Uganda, ...) França igualment ( Madagascar, Guinea, Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Txad, Mali, ...) Bèlgica descolonitza el Congo al 1960. Va ser conflictiu. Al 1966 Mobutu fa un cop d’estat i neix Zaire.

H.M.C. 5. La descolonització subsahariana

H.M.C. 5. La descolonització subsahariana Sud-àfrica: 1961: Els colons blancs de Sudàfrica declaren la independència de GB i consoliden l’apartheid Mandela i el seu partit CNA (Congrés Nacional Africà) lluitarà durant més de 30 anys per acabar amb l’apartheid. 1990: S’allibera Mandela de la presó. 1994: Primeres eleccions multiracials que guanya Mandela Les colònies portugueses (Angola, Moçambic, Guinea Bissau, ...) seran les darreres en aconseguir la independència.

H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món 1955: Conferència de Bandung Recolzament al procés d’autodeterminació 29 nacions. Presencia de Nerhu, Sukarno i Nasser. Es proclamen neutrals. Neix el concepte Tercer Món Condemnen la discriminació racial i la intervenció estrangera en afers interns També reclamen la coexistència pacífica Es consolida el no alineament

H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món Independència política no implica independència econòmica Dependència econòmica de la metròpoli = Neocolonialisme Ingerència en afers interns Marcada dependència comercial Intercanvi desigual Dependència financera, de capital, del món desenvolupat. Dependència tecnològica del món desenvolupat que es concreta en el pagament en royalties.

H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món La descolonització destapa el fenomen de desigualtat econòmica a escala mundial. La relació entre pobresa i colonialisme existeix Tercer Món es un grup d’estats que comparteixen escassa renda per capita, malnutrició, analfabetisme, creixement demogràfic i excés de població activa en sector primari. També parlem de centre-perifèria, nord-sud, .....

H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món

Unitat 12 descolonització

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Unitat 12 descolonització

More from Escola Pia Santa Anna

Unitat 12 descolonització