1. DESCOLONITZACIÓ
I
TERCER MÓN
(1945-1991)

2. ELS IMPERIS COLONIALS

3. CRONOLOGIA DEL PROCÉS DESCOLONITZADOR

4. En què va consistir la descolonització?
Procés pel qual antigues colònies
varen esdevenir estats independents.
Es va produir sobretot després de la
II GM, i especialment des dels anys
seixanta.

5. 12.1. Les causes de la descolonització
és La descolonització la rendibilitat econòmica dels
imperis: afavorien a una minoria,
el procés d’independència exigien elevats costos per
política que va posar fi als per causa de administrar-los i defensar-los
imperis colonials (1945-65)
elements deguts a elements apareguts a
en relació a
l’impacte de la SGM l’interior de les metròpolis
les colònies:
en relació a la rendibilitat política dels imperis:
-enfonsament del mite de la
-intel·lectuals que defensaven
potència colonial invencible la força dels posicions anticolonialistes
-sentiment antioccidental i moviments
va influir en -augment de població que prenia
independentista fomentat pels anticolonialistes i consciència de les reivindicacions
japonesos a l’Àsia Oriental d’alliberament anticolonials i s’oposava a les
-difusió dels ideals antinazis de
guerres que defensaven els imperis
llibertat i democràcia
-formació i desenvolupament de
guerrilles contra els ocupants basats en
-el nou equilibri internacional:
-pèrdua d’importància de les
antigues potències colonials líders carismàtics ideologies diferents
-posició anticolonialista de les (Nehru, Gandhi, Ho
noves potències Chi Minh, Nasser,
Sukarno, Senghor,
les noves organitzacions Lumumba) com són
internacionals:
-Carta fundacional de l’ONU:
igualtat dels pobles i dret
d’autodeterminació -de caràcter comunista (Indoxina,
-paper de tribuna internacional a Indonèsia)
favor de la independència -de defensa cultural (Sédar Senghor,
Nehru) o d’identitat religiosa

7. LES PRIMERES INDEPENDÈNCIES ASIÀTIQUES

8. 12.2. Les primeres independències asiàtiques
van ser Les colònies asiàtiques
les iniciadores del
moviment descolonitzador
a través de
negociacions i guerres
d’alliberament simultànies
o successives
Índia:
Indonèsia: -existència del Partit del Congrés (Nehru i Gandhi) i la Lliga
-ocupació nipona: foment de l’actitud com són els casos de Musulmana (Ahmet Jinnah)
antioccidental i tolerància de les guerrilles -1945: laboristes al govern britànic (Attlee), inici de
-1945: proclamació unilateral de la negociacions i 1948 com a data d’abandonament
independència (Ahmet Sukarno) -Lord Mountbatten (darrer virrei): procés de cessió del
-enviament de tropes holandeses poder, política repressiva, recolzament als musulmans
-pressions de GB i l’ONU contra el Congrés i enfrontaments hindús / musulmans
-negociacions de l’Haia -partició: Unió Índia i Pakistan
-1949: acceptació de la independència: -continuació dels litigis: interns (Bangla Desh, 1974) i
Estats Units d’Indonèsia fronterers (Caixmir)
Indoxina francesa (Vietnam, Laos, Cambodja):
-1945: les forces comunistes del Vietminh (Ho Chi Minh)
proclamen la RD del Vietnam
-enviament de tropes franceses i conflicte (1946: Leclerc / Giap)
-1950: internacionalització
-1954: derrota francesa a Dien Bien Phu
-Conf. de Ginebra: independència de Laos i Camboja i partició
de Vietnam (paral·lel 17)
-continuació de la guerra per conseguir la unificació i participació
dels EUA

11. LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA (1947)

12. LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA (1947)
L’Índia es va
independitzar de la
Gran Bretanya el 1947.
Hindús i musulmans
formaren dos estats
diferents: Índia i
Pakistan
Posteriorment (1971) es
va crear Bangla Desh.

13. HINDUSTAN
Diversitat cultural, ètnica i religiosa
Dos partits polítics
Partit del Congrés Lliga Musulmana
(Gandhi i Nehru) (Jinnah)
Hindús Musulmans
Un estat únic Un estat musulmà propi
Dues Repúbliques Pakistan
Unió Índia
Bangla Desh Oriental Occid.

15. ELS LÍDERS DE LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA
Mahatma Gandhi Ahmet Jinnah
Jawaharlal Neru

16. LA IDEPENDÈNCIA D’INDONÈSIA (1949)
General Sukarno, líder i
impulsor de la
independència d’Indonèsia

17. INDONÈSIA
Procés dirigit per SUKARNO
Guerra amb els Països Baixos
1949, Independència d’Indonèsia
Dictadura militarista i socialista

18. LA INDEPENDÈNCIA D’INDOXINA
Ho Chi Minh

19. INDOXINA
Procés dirigit pel Vietminh i el seu líder Ho Chi Minh
Guerra amb França que acaba després de la derrota de
Dien Bien Phu (1954)
Conferència de Ginebra (1954): Independència
Divisió en tres estats
-Vietnam
- Cambodja
- Laos

20. 3. EL NAIXEMENT DE LA REPÚBLICA POPULAR
DE LA XINA
La Xina no havia estat
convertida en una colònia, però
la ingerència de les potències
occidentals, tant econòmica com
políticament, havia estat enorme.
Des de principis del segle XX va
iniciar un procés que va acabar
amb el sistema imperial i amb el
domini occidental.

21. 3.1. LA XINA ES CONVERTEIX EN
REPÚBLICA
• 1911: UNA REVOLUCIÓ ANTIDINÀSTICA I
ANTIIMPERIALISTA VA DERROCAR
L’EMPERADOR I VA PROCLAMAR LA
REPÚBLICA DE LA XINA (DEMOCRÀCIA
LIBERAL A L’ESTIL OCCIDENTAL)
• LA REVOLUCIÓ VA SER LIDERADA PEL
GUOMINDANG O PARTIT DEL POBLE.
• 1912: EL GUOMINDANG ACCEDEIX AL GOVERN
DE LA REPÚBLICA, PERÒ NO VA ACONSEGUIR
DOMINAR TOT EL TERRITORI DE XINA
• EL SENYORS DE LA GUERRA CONTROLAVEN
UNA PART DEL TERRITORI DE XINA

22. Des d’aleshores es va viure un
gran període d’inestabilitat,
amb territoris enfrontats entre
sí pels senyors de la guerra.
El govern estava en mans del
Partit Nacionalista Xinès, el
Guomindang de Chiang
Kaishek.
Des del 1927 imposà una
dictadura i la persecució del
Partit Comunista Xinès, el seu
El 1911 va ser derrocat el
gran opositor, liderat per Mao
darrer emperador, Pu Yi, i
Zedong.
es va proclamar la
república

23. • 1927-1937: GOVERN DE CHIANG KAI-SHEK, VA
EVOLUCIONAR CAP A UNA DICTADURA SENSE
ABORDAR CAP DE LES REFORMES
NECESSÀRIES, ESPECIALMENT LA DE LA
PROPIETAT AGRÀRIA.
• EL PARTIT COMUNISTA XINÉS, FUNDAT EL
1921, ES VA ENFRONTAR A LA POLÍTICA
DICTATORIAL DE CHIANG KAI-SHEK, QUI VA
ORDENAR LA PERSECUCIÓ I EXTERMINI DELS
COMUNISTES, QUE PASSAREN A LA
CLANDESTINITAT.
• EL PARTIT COMUNISTA, LIDERAT PER MAO
ZEDONG, ES VA FER FORT EN EL SUD
(CANTON), ZONA D’AGRICULTORS.

24. CHIANG KAI-SHEK
MAO ZEDONG

25. • 1934: FORTA REPRESSIÓ CONTRA ELS
COMUNISTES, QUE VAN DECIDIR ABANDONAR
EL SUD I MARXAR CAP AL NORD I L’INTERIOR
DEL PAÍS: LA LLARGA MARXA (1934-1935).
EXPEDICIÓ D’UNES 100.000 PERSONES QUE
VAN TRAVESSAR A PEU MÉS DE 10000 km
PER REFUGIAR-SE A LA PROVÍNCIA DE
SHANXI

27. 3.2. LA INVASIÓ JAPONESA I LA
REVOLUCIÓ COMUNISTA
• JAPÓ ENVAIX BONA PART DE LA XINA (1937)

28. • UNIÓ TEMPORAL DE LES FORCES DEL
GUOMINDANG I ELS COMUNISTES EN UN
FRONT NACIONALISTA ANTIJAPONÉS.
• DESPRÉS DE LA DERROTA DEL JAPÓ EN LA
IIGM (1945), ELS ENFRONTAMENTS ENTRE EL
GUOMINDANG I ELS COMUNISTES VAN
RECOMENÇAR.
GUERRA VICTÒRIA
CIVIL DELS
(1945-1949) COMUNISTES
REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA
(1949)

29. • CHIANG KAI-SHEK I LES RESTES DEL
GUOMINDANG ES VAN REFUGIAR A L’ILLA DE
FORMOSA (TAIWAN), ON VAN CREAR UNA
REPÚBLICA NACIONALISTA QUE HA
PERVINGUT FINS HUI GRÀCIES A LA
PROTECCIÓ DELS EUA.
TAIWAN

30. RÈGIM COMUNISTA
• ES VA ACABAR AMB LA GRAN PROPIETAT
• ES VAN REFORMAR ELS COSTUMS
ANCESTRALS VINCULATS A LA RELIGIÓ, AL
MATRIMONI, A LA FAMÍLIA I A LA DONA
• TOT EL PODER POLÍTIC EN MANS DEL PARTIT
COMUNISTA
• ES VA REPRIMIR TOTA LA DISSIDÈNCIA, PERÒ
ES VA MANTENIR UN NIVELL ALT DE DEBAT
• POLÍTICA EXTERIOR: ES VA ORIENTAR CAP
ALS PAÏSOS DEL TERCER MÓN.
• 1954: S’ESTABLEIX UNA CONSTITUCIÓ
• 1959: XINA OCUPA EL TIBET

31. 3.3. DEL MODEL SOVIÈTIC AL
CAPITALISME
• XINA VA ADOPTAR EL MODEL SOVIÈTIC BASAT
EN LA COL.LECTIVITZACIÓ RÀPIDA DE LA
TERRA I LA PRIORITAT DE LA INDÚSTRIA
PESANT
• LA IMPLANTACIÓ DEL MODEL SOVIÈTIC VA
ORIGINAR UN DÈFICIT ALIMENTARI GREU QUE
VA PROVOCAR EL DESCONTENTAMENT
POPULAR
• ELS DIRIGENTS XINESOS EREN HOSTILS AL
PROCÉS DE DESESTALINITZACIÓ
• 1958: RUPTURA AMB L’URSS I GRAN SALT
ENDAVANT

32. 1958: GRAN SALT ENDAVANT
• ELS CAMPEROLS ELS GRANS PROTAGONISTES
DE LA REVOLUCIÓ
• CREACIÓ DE COMUNES
COMUNA: FORMA DE PROPIETAT DE LA TERRA
I D’ORGANITZACIÓ COL.LECTIVA.
COMBINAVA L’EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA,
L’ARTESANIA TRADICIONAL I
LES PETITES INDÚSTRIES
RESULTATS ECONÒMICS
CATASTRÒFICS

33. 1965-1969: REVOLUCIÓ CULTURAL
• LLUITA INTERNA DEL PARTIT COMUNISTA
QUE ENFRONTAVA MAO I ELS PARTIDARIS
D’UNA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ, I
UN SECTOR QUE ES DECANTAVA PER UNA
POLÍTICA DE CONCILIACIÓ I D’ENFORTIMENT
DE L’ECONOMIA DEL PAÍS.
• MAO I ELS SEUS SEGUIDORS VAN GUANYAR LA
BATALLA MOBILITZANT LES MASSES
JUVENILS ENQUADRADES EN LA GUÀRDIA
ROJA.
• LA REVOLUCIÓ VA COSTAR MILERS DE
VÍCTIMES.

34. • 1976: MORT DE MAO.
• GOVERN DE DENG XIAOPING:
* VA ACABAR AMB LA POLITICA DE LA
REVOLUCIÓ CULTURAL
* ES VA PROPOSAR CONVERTIR XINA EN UNA
GRAN POTÈNCIA ECONÒMICA MITJANÇANT LA
INCORPORACIÓ D’ALGUNES PRÀCTIQUES DEL
CAPITALISME, PERÒ SENSE CANVIAR EL RÈGIM
POLÍTIC DE PODER ABSOLUT DEL PARTIT
COMUNISTA.

35. 4. EL PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ EN
EL MÓN ÀRAB
4.1. ELS CONFLICTES AL PRÓXIM ORIENT: LA
CREACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL
4.2. LES CONSEQÜÈNCIES EN EL MÓN ÀRAB
4.3. LES GUERRES ARABOISRAELIANES
4.4. EL PROBLEMA PALESTÍ
4.5. LA INDEPENDÈNCIA DEL MAGRIB

36. 4.1. ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT:
LA CREACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL
• DESPRÉS DE LA IGM: DESAPARICIÓ DE L’IMPERI
TURC I TRANSFORMACIÓ DE LA FAÇ DE L’ORIENT
MITÀ O PRÒXIM ORIENT.
• AL PRÒXIM ORIENT HI HAVIA:
* ESTATS INDEPENDENTS: TURQUIA, IRAN I IRAQ
* PROTECTORATS INTERNACIONALS:
- FRANÇA: SÍRIA I LÍBAN
- GRAN BRETANYA: PALESTINA

39. IMPORTÀNCIA DE LA REGIÓ (PRÒXIM
ORIENT O ORIENT MITJÀ)
• JACIMENTS PETROLÍFERS I RESERVES DE GAS
• CONTROL DE L’AIGUA
• LITIGIS FRONTERES RESULTAT D’UN TRAÇAT DE
FRONTERES SEGONS ELS INTERESSOS DE LES
POTÈNCIES OCCIDENTALS.
• CONTROL DELS NOUS PAÏSOS PER MINORÍES DE
PRIVILEGIATS I CORRUPCIÓ POLÍTICA.
• ITEGRISME ISLÀMIC EN LES SEVES DIVERSES
VARIETATS (300 MILIONS DE MUSULMANS)
• POTÈNCIES OCCIDENTALS CONTROL DEL MERCAT
DEL PETROLI
• VERITABLE POLVORÍ: ENCARA HUI ÉS LA ZONA MÉS
PROBLEMÀTICA DEL PLANETA.

40. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT D’ISRAEL
• ABANS DE LA IGM: LA TERRA D’ISRAEL (PALESTINA)
ERA UNA PROVÍNCIA DE L’IMPERI TURC.
• ACABADA LA IGM: EN EL REPARTIMENT, A GRAN
BRETANYA LI VA CORRESPONDRE EL PROTECTORAT
SOBRE PALESTINA.
• ARRIBADA CONTINUA DE JUEUS.
• DESPRÉS DE LA IIGM: MILERS DE JUEUS
ACONSEGUEIXEN FUGIR DE L’HORROR DELS CAMPS
D’EXTERMINI NAZIS.
• ES VAN ASSENTAR A PALESTINA, APAREIXEN
ENFRONTAMENTS AMB LA POBLACIÓ AUTÒCTONA
ÀRAB PALESTINA, VEIENT AMB ALARMA EL GRAN
NOMBRE DE JUEUS, EL DESIG D’OCUPAR LES
MILLORS TERRES I ACTIVITATS MERCANTILS.

41. • 1945: L’ORGANITZACIÓ HAGANAH (MILÍCIA JUEVA):
CAMPANYA D’ATEMPTATS PER FORÇAR LA RETIRADA
DE LA GRNA BRETANYA I LA CREACIÓ D’UN ESTAT
JUEU.
• 1947: UNA RESOLUCIÓ DE L’ONU VA PROPOSAR LA
PARTICIÓ DE PALESTINA EN DOS ESTATS: UN DE JUEU
(ISRAEL) AMB EL 30% DE LA POBLACIÓ I EL 55% DEL
TERRITORI, I UN ALTRE DE PALESTÍ (PAESTINA).
SUPORT DELS EUA A LA CAUSA JUEVA. PART DELS
SEUS DIRIGENTS ECONÒMICS EREN JUEUS.
• 1948: ELS BRITÀNICS ABANDONEN PALESTINA I BEN
GURION VA PROCLAMAR L’ESTAT D’ISRAEL QUE NO
VA SER RECONEGUT PELS VEÏNS ÀRABS.

44. 4.3. LES GUERRES ARABOISRAELIANES
• PRIMERA GUERRA ARABOISRAELIANA: 1948-
1949
• SEGONA GUERRA : 1956
• TERCERA GUERRA: 1967, GUERRA DELS SIS
DIES
• QUARTA GUERRA: 1973

45. PRIMERA GUERRA ARABOISRAELINA
(1948-1949)
• CAUSA: L’EXPULSIÓ DELS PALESTINS DELS TERRITORIS
LLIURATS A ISRAEL I LA SEUA RECLUSIÓ EN CAMPS DE
REFUGIATS.
• LA GUERRA VA COMENÇAR AMB UN ATAC DE LA LLIGA
ARAB (Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània, l’Iraq, el Líban i
el Iemen).
• 1949: ES SIGNA L’ARMISTICI QUE SUPOSAVA EL
RECONEIXEMENT DEL TRIOMF D’ISRAEL.
• CONSEQÜÈNCIES:
- PARTICIÓ DE JERUSALEM EN DUES ZONES
- NOUS TERRITORIS PER A ISRAEL
- TERRITORIS PALESTINS REDUÏTS A DUES PETITES
FRANGES EN LA ZONA DE GAZA I CISJORDÀNIA, SOTA
L’ADMINISTRACIÓ D’EGIPTE I JORDÀNIA.

49. SEGONA GUERRA ARABOISRAELIANA:
1956
• CAUSA: ARRAN DEL CONFLICTE DE SUEZ, ELS
ISRAELIANS VAN ATACAR EGIPTE I VAN
ENVAIR LA PENÍNSULA DEL SINAÍ.
• LA SITUACIÓ VA SER RESOLTA AMB LA
RETIRADA DE TROPES ISRAELIANES EN EL
CONTEXT DEL CONFLICTE INTERNACIONAL
(GUERRA FREDA) QUE VA SIGNIFICAR EL
PROBLEMA DE SUEZ

52. TERCERA GUERRA ARABOISRAELIANA:
GUERRA DELS SIS DIES (1967)
• CAUSA: ELS ISRAELIANS VAN INICIAR PER SORPRESA
UNA ACCIÓ DE GUERRA PER PREVENIR UN POSSIBLE
ATAC ÀRAB.
• ELS ISRAELIANS AMPLIAREN EL SEU TERRITORI AMB
L’OCUPACIÓ DE BETLEM, JERUSALEM, JERICÓ, L’ILLA
DE TIRAN, EL SINAÍ FINS A SUEZ I ELS ALTS DEL
GOLAN. VAN VÈNCER ALS EXÈRCITS JORDÀ, SIRIÀ I
EGIPCI, QUE INTENTAVEN ATURAR-LOS
• CONSEQÜÈNCIA: VA MOSTRAR UN EXÈRCIT ISRAELIÀ
MOLT POTENT I AMB CAPACITAT PER A ESTABLIR UNA
ÀREA DE SEGURETAT AL VOLTANT DELS TERRITORIS
D’ISRAEL.

54. QUARTA GUERRA ARABOISRAELIANA
(1973)
• CAUSA: TROPES SIRIANES I EGÍPCIES VAN
ATACAR ISRAEL EL DIA DEL YOM KIPPUR.
• GUERRA ECONÒMICA: ELS PAÏSOS ÀRABS
DECIDEIXEN EMBARGAR EL PETROLI
DESTINAT ALS EUA, REDUIR LA PRODUCCIÓ I
AUGMENTAR EL PREU PROGRESSIVAMENT.
• L’ONU VA RECOMANAR EL CESSAMENT DE LES
HOSTILITATS I L’ESTABLIMENT DE
NEGOCIACIONS.

58. 4.2. LES CONSEQÜÈNCIES EN EL MÓN ÀRAB
• NASSER ENDERROCA LA MONARQUIA A EGIPTE I ES
CONVERTEIX EN LÍDER DEL MÓN ÀRAB (1952).
• NAIXEMENT DE NOVES REPÚBLIQUES ISLÀMIQUES
(Iraq, Somàlia, Mauritània, Iemen)
• ALTRES ESTATS ES CONSTITUIXEN EN ESTATS
PETROLÍFERS (Aràbia Saudí, Kuwait, Qatar...)
• SORGIMENT DEL MOVIMENT PANARABISTA
• REVOLUCIÓ DELS AIATOL.LÀS A L’IRAN: VAN
ENDERROCAR AL XA PRO-OCCIDENTAL I L’AIATOL.LA
KHOMEYNI ES VA CONVERTIR EN PRESIDEN D’UNA
REPÚBLICA ISLÀMICA CARACTERITZADA PEL SEU
FANATISME RELIGIÓS (1979)

59. 4.4. EL PROBLEMA PALESTÍ
• EXPULSIÓ I EXÒDE DELS PALESTINS
• CREACIÓ DE L’OAP (YASSER ARAFAT)
• 1970: L’OAP ABANDONA LES ACCIONS TERRORISTES I
ES RECONEGUDA PER L’ONU
• 1978: ACORDS DE CAMP DAVID: EGIPTE RECONEIX
ISRAEL I ELS PALESTINS DISPOSATS A RECONÉIXER
ISRAEL I A OBRIR NEGOCIACIONS PER ACONSEGUIR LA
CREACIÓ D’UN ESTAT PALESTÍ
• NEGOCIACIONS FRACASSADES. INTIFADA I CREACIÓ DE
L’AUTORITAT PALESTINA
• CONFLICTE NO RESOLT

67. 4.5. LA INDEPENDÈNCIA DEL MAGRIB
• TUNÍSIA
• MARROC
• TERRITORIS ESPANYOLS EN ÀFRICA
• ALGÈRIA

68. Algèria Tunísia Líbia
Marroc
Sàhara
occidental
Mauritània

69. TUNÍSIA I MARROC (1956)
• PROTECTORATS DE FRANÇA
• SUBSISTIA LA FICCIÓ D’UN GOVERN INDÍGENA I UNS
SOBIRANS LOCALS: EL BEI DE TUNÍSIA I EL SOLDÀ DEL
MARROC
• EXISTÈNCIA DE MOVIMENTS NACIONALISTES QUE
S’OPOSAVEN AL DOMINI FRANCÉS I QUE
ORGANITZAREN GRUPS ARMATS.
• DESPRÉS D’UN PERÍODE DE REPRESSIÓ I DAVANT DE
L’AUGMENT DE LA REBEL.LIÓ, FRANÇA VA INICIAR UN
PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA PACTADA.
• MARROC ESDEVÉ UN REGNE I TUNÍSIA UNA REPÚBLICA

70. Marroc
Espanyol
Ifni
Sàhara
occidental
Guinea Equatorial
I
Illa de Fernando Poo

71. TERRITORIS ESPANYOLS EN ÀFRICA
• IFNI, EL SÀHARA OCCIDENTAL, GUINEA EQUATORIAL I
EL RIF:
* 1956: INDEPENDÈNCIA DEL RIF QUE S’INCORPORA AL
MARROC AL 1969.
* 1968: INDEPENDÈNCIA DE GUINEA EQUATORIAL.
* 1975: INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL QUE
VA SER CEDIT AL MARROC I A MAURITÀNIA (VA
RENUNCIAL AL SEU DOMINI).
• OPOSICIÓ DEL FRONT POLISARIO (MOVIMENT POLÍTIC
I MILITAR DEL SÀHARA OCCIDENTAL QUE PRETEN LA
INDEPENDÈNCIA), QUE VA INICIAR UNA GUERRA AMB
EL MARROC PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA.

72. LA INDEPENDÈNCIA D’ALGÈRIA (1962)
• FRANÇA CONSIDERAVA ALGÈRIA COM PART DE LA
NACIÓ (2 MILIONS DE FRANCESOS, PIED NOIRS, VIVIEN
ALLÍ DES DEL SEGLE XVIII).
• ANYS 30: APAREIXEN POSTURES CONTRÀRIES AL
COLONIALISME TANT A FRANÇA COM A ALGÈRIA.
• 1954: ES CREA EL FRONT D’ALLIBERAMENT NACIONAL
(FLN), QUE INICIÁ LA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA.
• FORTA REPRESSIÓ PER PART DE LES TROPES
FRANCESES.
• LA GUERRA VA PROVOCAR FORTES REACCIONS EN
FRANÇA
GREU CRISI POLÍCA I
GOVERN DEL GENERAL DE GAULLE

73. • 1959: RECONEIXEMENT DEL DRET DEL POBLE
ALGERIÀ A L’AUTODETERMINACIÓ.
• ELS COLONS FRANCESOS, TANT CIVILS COM
MILITARS, CREAREN L’OAS (ORGANITZACIÓ
ARMADA SECRETA): MITJANÇANT ACTES
TERRORISTES I COPS D’ESTAT INTENTAREN
EVITAR LA DESCOLONITZACIÓ.
• LA GUERRA FOU DURÍSIMA I LA REPRESSIÓ
SOBRE LA POBLACIÓ ALGERIANA, BRUTAL.
• DESPRÉS D’UN REFERÈNDUM A FRANÇA, EL
1962 ES VA PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA
D’ALGÈRIA.

74. 5. LA DESCOLONITZACIÓ SUBSAHARIANA

75. ENTRE 1955 i 1965 ES VA PRODUIR, DE FORMA CONTINUA
LA INDEPENDÈNCIA DELS TERRITORIS AFRICANS.
LA FEBLESA DELS NOUS GOVERNS, LES PRESSIONS DE
LES ANTIGUES METRÒPOLIS I ELS CONFLICTES
ÈTNICS INTERNS, FRUIT DE L’ARTIFICIALITAT DE LES
FRONTERES IMPOSADES, SUMIREN ELS NOUS PAÏSOS
EN GUERRES, CORRUPCIÓ I CRISI ECONÒMICA

77. ÀFRICA BRITÀNICA
• INDEPENDÈNCIES PACTADES AMB L’EXCEPCIÓ
DE KENYA
• GHANA FOU LA PRIMERA COLÒNIA EN
INDEPENDITZAR-SE L’ANY 1957. PROVOCÀ UN
DESIG IMPARABLE D’INDEPENDÈNCIA PER
TOT EL CONTINENT.
• EL CAS DE KENYA: INSURRECCIÓ DEL GRUP
MAU-MAU. FINALMENT ASSOLÍ LA
INDEPENDÈNCIA EL 1963.
• ALTRES INDEPENDÈNCIES: NIGÈRIA (1960),
SIERRA LEONA i TANZÀNIA (1961), i UGANDA
(1962)

78. ÀFRICA FRANCESA
• INSURRECCIÓ POPULAR A MADAGASCAR (1947),
SUFOCADA AMB DURESA.
• 1958: PROJECTE DE COMUNITAT FRANCESA:
LES COLÒNIES PODIEN ESCOLLIR ENTRE
L’AUTONOMIA DINS LA COMUNITAT FRANCESA O
LA INDEPENDÈNCIA SENSE CAP AJUDA ECONÒMICA
DE LA METRÒPOLI.
• NOMÉS GUINEA VA VOTAR LA INDEPENDÈNCIA.
• EL PROJECTE DE COMUNITAT FRANCESA MAI NO
VA ARRIBAR A FUNCIONAR I EL 1960 LA RESTA DE
COLÒNIES FRANCESES VAN ACCEDIR A LA
INDEPENDÈNCIA.

79. INDEPENDÈNCIA DEL CONGO BELGA
• 1958: EL MOVIMENT NACIONAL DEL CONGO (PATRICE
LUMUMBA), VA RECLAMAR LA INDEPENDÈNCIA.
• 1960: BÈLGICA ACCEPTA LA INDEPENDÈNCIA. EL
MOVIMENT NACIONAL DEL CONGO GUANYÀ LES
PRIMERES ELECCIONS LLIURES I LUMBUBA ESDEVÉ
PRESIDENT DEL CONGO.
• SORGIREN MOVIMENTS SEPARATISTES A LES
DIFERENTS PROVÍNCIES.
• BÈLGICA VA DONAR SUPORT ALS SEPARATISTES PER
TAL DE CONTROLAR LA RIQUESA MINERA
IMPLANTANT GOVERNS TITELLES.
• LUMUMBA VA DEMANAR AJUDA ALS EUA, PERÒ COM
NO LI VAN FER CAS, ES VA APROPAR A L’URSS QUE
L’ENVIAREN TRANSPORTS I ASSESSORS MILITARS PER
A INTERVENIR A LES PROVÍNCIES SEPARATISTES

80. • 1961: ENVIAMENT DE TROPES DE L’ONU QUE
DETINGUEREN I ASSASSINAREN LUMUMBA AMB LA
INTERVENCIÓ DIRECTA DE LA CIA I DEL GOVERN
BELGA. EL SEU COS VA SER MUTILAT I CREMAT.
• 1965: COLP D’ESTAT DE MOBUTU. VA INSTAURAR EL SEU
PODER EN TOT EL TERRITORI.
• LES GUERRES A LA ZONA HAN ESTAT CONSTANTS DES
DE LA INDEPENDÈNCIA I ENCARA CONTINUEN, AMB UN
BALANÇ DE MÉS DE 6 MILIONS DE MORTS. ESCENARI
PROPICI PER A SOLDATS MERCENARIS DE TOT EL MÓN.
L’EXPLOTACIÓ DELS MINERALS NO S’HA ATURAT MAI.

87. Patrice Lumumba
Mobutu

88. 5.2. LES INDEPENDÈNCIES AMB MINORIA
BLANCA: SUDÀFRICA I RHODESIA
CARACTERÍSTIQUES COMUNES:
• INDEPENDÈNCIA UNILATERAL
• GOVERN DE MINORIA BLANCA
• CONTROL DE L’ECONOMIA PELS BLANCS
• RÈGIMEN DE SEGREGACIÓ RACIAL O APARTHEID
• MOVIMENTS NACIONALISTES OPOSITORS
• OPINIÓ INTERNACIONAL EN CONTRA

90. INDEPENDÈNCIA DE SUDÀFRICA
• DES DEL 1948 EL PARTIT NACIONAL DE LA MINORIA
BLANCA GOVERNAVA AMB UN RÈGIM RACISTA QUE
PORTAVA A TERME VERITABLES MASSACRES CONTRA
ELS NACIONALISTES NEGRES
• 1961: INDEPENDÈNCIA UNILATERAL DE GRAN
BRETANYA I CONSOLIDACIÓ D’ UN RÈGIM
D’APARTHEID
• VA COMENÇAR UNA LLUITA DE MÉS DE 30 ANYS,
PROTAGONITZADA PER LA MAJORIA NEGRA PER POSAR
FI A L’APARTHEID I ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA
REAL DEL PAÍS.
• PAPER DESTACAT: NELSON MANDELA I EL SEU PARTIT,
EL CONGRÉS NACIONAL AFRICÀ.

91. Nelson Mandela a la cel.la on va estar empressonat 27 anys

92. BIKO, líder nacionalista
dels anys 70. Detingut,
torturat i colpejat fins Les repressions sobre els negres
morir per la policia van ser continues
blanca

93. • LA PRESSIÓ INTERNACIONAL I LES SANCIONS
ECONÒMIQUES VAN CONTRIBUIR A LA POSADA EN
MARXA EL 1990 D’UN PROCÉS PER A POSAR FI A
L’APARTHEID.
• ALLIBERAMENT DE MANDELA
• DEROGACIÓ DE LES LLEIS DISCRIMINATÒRIES
• REDACCIÓ D’UNA NOVA CONSTITUCIÓ
• 1994: PRIMERES ELECCIONS MULTIRACIALS
VICTÒRIA DEL CONGRÉS NACIONAL AFRICÀ.
NELSON MANDELA, PRIMER PRESIDENT NEGRE DEL
PAÍS.

94. 6. BANDUNG I EL NAIXEMENT DEL TERCER MÓN
1955: CONFERÈNCIA DE BANDUNG (Conferència de Pobles
Afroasiàtics):
- NEUTRALITAT INTERNACIONAL
- DRET DELS POBLES A DISPOSAR DE SÍ MATEIXOS
- IGUALTAT DE TOTES LES NACIONS
- CONDEMNA DE TOTA DISCRIMINACIÓ RACIAL
- REBUIG DE TOTA INTERVENCIÓ ESTRANGERA EN ELS
AFERS INTERNS D’UN ESTAT
- COEXISTÈNCIA PACÍFICA
- DESARMAMENT I PROHIBICIÓ D’ARMAMENT ATÒMIC
- COOPERACIÓ INTERNACIONAL EN LA LLUITA CONTRA
EL SUBDESENVOLUPAMENT
- NO-ALINEAMENT

95. TERCER MÓN: ES VA DEFINIR ALS ANYS 50 AL CONJUNT
DE PAÏSOS D’ÀSIA, ÀFRICA I AMÈRICA
LLATINA QUE TENIEN EN COMÚ EL
SUBDESENVOLUPAMENT.
CARACTERÍSTIQUES SUBDESENVOLUPAMENT:
-BAIXA RENDA PER CÀPITA
-DESNUTRICIÓ
-ANALFABETISME
-GRAN CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
-EXCÉS DE POBLACIÓ ACTIVA OCUPADA EN EL
SECTOR PRIMARI

98. LA MAJOR PART D’AQUESTS PAÏSOS, SOBRETOT
AFRICANS I ASIÀTICS, HAVIEN NASCUT AMB LA
DESCOLONITZACIÓ.
LA INDEPENDÈNCIA POLÍTICA NO VA ANAR
ACOMPANYADA D’UNA INDEPENDÈNCIA
ECONÒMICA.
A ALGUNS PAÏSOS ES VAN MANTENIR MOLTS
DELS INTERESSOS ECONÒMICS DE LES
METRÒPOLIS.
EN ALTRES, LES INVERSIONS DE CAPITAL DES
DELS PAÏSOS RICS CONDICIONAVEN LES
DECISIONS DELS GOVERNS INDEPENDENTS.
AQUESTA SITUACIÓ ES DEFINEIX COM A
NEOCOLONIALISME

99. NEOCOLONIALISME
Després de la independència, es van mantenir molts dels interessos
econòmics de les antigues metròpolis, que d’una manera o altra,
continuaren exercint el control sobre l’antiga colònia. A més
aparegueren estats que anteriorment no havien tingut relació amb
aquests territoris, como EUA, URSS i Xina.

100. CARACTERÍSTIQUES DEL NEOCOLONIALISME:
- FORTA DEPENDÈNCIA COMERCIAL o INTERCANVI
DESIGUAL.
- DEPENDÈNCIA TECNOLÒGICA
- DEPENDÈNCIA DEL CAPITAL ESTRANGER
- CREIXENT DEUTE EXTERN I DESCAPITALITZACIÓ
- INGERÈNCIA EN POLÍTICA INTERNA

101. 12. Descolonització i Tercer Món
12.5. El Tercer Món i els problemes heretats del colonialisme
el conjunt de països designava El Tercer Món
compartien
no alineament amb característiques derivades
cap dels blocs del subdesenvolupament han continuat amb el
econòmic
neocolonialisme
com ara equival a
caracteritzat per
-escassa renda per càpita -països subdesenvolupats
-malnutrició -perifèria (/ centre) dependència comercial
-analfabetisme -Sud (/ Nord) (relacionada amb l’intercanvi
-gran creixement demogràfic -empobrits (/ enriquits) desigual)
-majoria de població activa
agrària dependència financera (dels
prèstecs del món
desenvolupat i els organismes
internacionals i de les
inversions exteriors)
dependència tecnològica (que
implica pagament de royalties)