EL MÓN DESPRÉS DE LA
SEGONA GUERRA
MUNDIAL
Abdelaziz Barkouch
Biel Callarisa Querol
4t ESO C CURS 2015/2016
Victòria Almuni
ÍNDEX
1. Els anys de la reconstrucció, la formació de blocs i la guerra freda.
1. Anys de la reconstrucció
2. Formació de blocs
3. La guerra freda
2. La descolonització i els problemes del Tercer Món
1. Causes de la descolonització
2. Tipus de processos colonitzadors
1.1 Anys de la reconstrucció
Després de la Segona Guerra Mundial (II.G.M.), els països europeus estaven arruïnats
a causa del conflicte bèl·lic. De la mateixa manera, Europa havia perdut de forma
definitiva la seva hegemonia en el món. Amb l’objectiu d’iniciar la reconstrucció del
continent, a l’Europa occidental es van prendre tot un seguit de mesures financeres per
respondre als problemes de la reconstrucció després de la guerra i les regles del futur
desenvolupament econòmic. És en aquest context on hem de situar, per exemple, els
Acords de Bretton Woods o la creació d’organismes econòmics, que serien els
encarregats de garantir i controlar l’estabilitat econòmica europea i mundial. Els Acords
de Bretton Woods de 1944 buscaven garantir l’estabilitat de les diferents monedes
europees i per això es va fixar el dòlar com a moneda d’intercanvi comercial
internacional i la seva paritat amb l’or. Igualment, el naixent Fons Monetari Internacional
tindria la missió d’estabilitzar el sistema monetari, mentre que el Banc Mundial
promouria inversions i préstecs cap als països que els necessitessin. Finalment, s’obria
el camí cap a l’eliminació de les barreres aranzelàries, fet que culminaria en l’Acord
General sobre Aranzels i Comerç de 1947. Aquests acords serien importants per a la
recuperació d’Europa, però la iniciativa més important va ser la proposta nord-
americana d’ajuda econòmica als països de l’Europa occidental: el Pla Marshall. Així, el
Pla Marshall va ser el motor de la reconstrucció europea des de 1948. En contrapartida,
l’acceptació del Pla implicava un cert control nord-americà sobre l’economia dels Estats
beneficiats i la seva contribució a la lluita contra el comunisme.
1. ELS ANYS DE LA RECONSTRUCCIÓ, LA
FORMACIÓ DE BLOCS I LA GUERRA FREDA
1.2 Formació de blocs
Abans que acabés la II.G.M., es va comprendre que la fi del conflicte no portaria una
pau universal. El desig soviètic d’expandir la seva revolució, va fer que els països
capitalistes veiessin com a inevitable un enfrontament amb l'Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques (URSS). Als països ocupats per l’exèrcit soviètic, es van fer
eleccions en què es van imposar de manera absoluta els partits comunistes. Polònia,
Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Bulgària i la República Democràtica Alemanya,
van esdevenir ferms aliats, que va pressionar per a què Grècia, Turquia i l’Iran,
ingressessin també en aquest grup. Iugoslàvia i Albània, sense tenir l’ajuda militar
soviètica per a l’alliberament nazi, van acollir també règims comunistes.
La reacció dels Estats Units va ser la doctrina Truman. Aquesta estratègia de
contenció, va establir uns límits a l’expansió de l’URSS, però no va intentar fer
retrocedir per la força el comunisme allà on ja s’havia instal·lat.
A Europa aquesta estratègia va tenir dues direccions: en el terreny econòmic i en el
terreny militar, però, com que la disputa es desenvolupava a escala mundial, els
Estats Units van afavorir tractats que asseguressin la contenció soviètica en altres
àrees de conflicte. D’aquesta manera es va crear un ampli sistema d’aliances:
l’Organització d’Estats Americans (OEA, 1947), l’Aliança d’Austràlia, Nova Zelanda i
els Estats Units (ANZUS, 1951), el Tractat de l’Àsia Oriental (SEATO, 1950) i de
l’Orient Mitjà (CENTO, 1955. D’altra banda, va respondre amb la creació del Pacte de
Varsòvia (1955). La situació es va anar tensant, un cop la URSS va desenvolupar la
seva primera bomba atòmica.
1.3 La Guerra Freda
Europa, l’escenari principal de la guerra mundial, va ser també l’origen de la Guerra
Freda. Les tensions contingudes entre els antics aliats es van fer evidents amb la cadena
d’eleccions que es van fer als països limítrofs amb l’URSS, on els partits comunistes es
van imposar amb l’ajut de l’exèrcit soviètic. La divisió d’Europa en dos sistemes
antagònics s’havia consumat. La tensió que se’n va derivar, es va manifestar sobretot en
tres fronts: Europa, l’Àsia oriental i l’Orient Mitjà.
● Europa: El màxim símbol de la guerra freda a Europa va ser Alemanya: l’any
1948.
● Àsia Oriental: La tensió entre els blocs va manifestar la intensitat més gran
en la guerra de Corea. L’exèrcit soviètic havia ocupat el nord
del país i hi havia imposat un govern comunista. Com a
resposta a aquesta violació, l’ONU va acordar la intervenció
militar.
● Orient Mitjà: La descolonització de l’Orient Mitjà i la creació de l’Estat d’Israel,
(1948), van ser l’origen d’una inestabilitat permanent en la regió.
L’aliança dels Estats Units amb Israel, va fer que els països
àrabs, amb ajuda soviètica, concertessin una aliança contra
Israel.
2. La descolonització i els problemes del
Tercer Món
2.1 Causes de la descolonització
● Afebliment econòmic i militar de les grans potències: Durant aquests quatre
anys (1914-1918), la majoria de les empreses amb negocis fora d’Europa es van
arruïnar i molts mercats es van perdre.
● Desig d’autodeterminació: A l’afebliment econòmic i militar de les grans
potències colonials s’uneix l’aspiració universal de tots els pobles a determinar la
seva pròpia vida nacional, a recuperar les peculiaritats de la seva cultura i a
intervenir en la vida internacional.
● Expansió demogràfica: Al procés descolonitzador, hi va contribuir l’expansió
demogràfica dels continents dominats per Europa.
● Els mitjans de comunicació: La premsa, la ràdio i el cine han apropat tots els
pobles de la Terra.
2.2 Tipus de processos colonitzadors
Es poden distingir tres tipus de processos descolonitzadors:
- Procés Pacífic: De manera gradual els nacionalistes, que s’afanyen en la
independència, s’han apropiat el control de l’administració. És
el que va passar a l’Índia i a Tunísia.
- Procés accelerat, sense lluita: És el que va succeir a la major part de les
nacions africanes.
- Guerres d'alliberament: L’enfrontament violent a l’antiga metròpoli va deixar
aquests pobles en una situació de pobresa difícil de
superar. És el cas d’Indonèsia amb Holanda, de
l’Indo-xina francesa i d’Algèria.

Treball socials

  • 1.
    EL MÓN DESPRÉSDE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Abdelaziz Barkouch Biel Callarisa Querol 4t ESO C CURS 2015/2016 Victòria Almuni
  • 2.
    ÍNDEX 1. Els anysde la reconstrucció, la formació de blocs i la guerra freda. 1. Anys de la reconstrucció 2. Formació de blocs 3. La guerra freda 2. La descolonització i els problemes del Tercer Món 1. Causes de la descolonització 2. Tipus de processos colonitzadors
  • 5.
    1.1 Anys dela reconstrucció Després de la Segona Guerra Mundial (II.G.M.), els països europeus estaven arruïnats a causa del conflicte bèl·lic. De la mateixa manera, Europa havia perdut de forma definitiva la seva hegemonia en el món. Amb l’objectiu d’iniciar la reconstrucció del continent, a l’Europa occidental es van prendre tot un seguit de mesures financeres per respondre als problemes de la reconstrucció després de la guerra i les regles del futur desenvolupament econòmic. És en aquest context on hem de situar, per exemple, els Acords de Bretton Woods o la creació d’organismes econòmics, que serien els encarregats de garantir i controlar l’estabilitat econòmica europea i mundial. Els Acords de Bretton Woods de 1944 buscaven garantir l’estabilitat de les diferents monedes europees i per això es va fixar el dòlar com a moneda d’intercanvi comercial internacional i la seva paritat amb l’or. Igualment, el naixent Fons Monetari Internacional tindria la missió d’estabilitzar el sistema monetari, mentre que el Banc Mundial promouria inversions i préstecs cap als països que els necessitessin. Finalment, s’obria el camí cap a l’eliminació de les barreres aranzelàries, fet que culminaria en l’Acord General sobre Aranzels i Comerç de 1947. Aquests acords serien importants per a la recuperació d’Europa, però la iniciativa més important va ser la proposta nord- americana d’ajuda econòmica als països de l’Europa occidental: el Pla Marshall. Així, el Pla Marshall va ser el motor de la reconstrucció europea des de 1948. En contrapartida, l’acceptació del Pla implicava un cert control nord-americà sobre l’economia dels Estats beneficiats i la seva contribució a la lluita contra el comunisme. 1. ELS ANYS DE LA RECONSTRUCCIÓ, LA FORMACIÓ DE BLOCS I LA GUERRA FREDA
  • 6.
    1.2 Formació deblocs Abans que acabés la II.G.M., es va comprendre que la fi del conflicte no portaria una pau universal. El desig soviètic d’expandir la seva revolució, va fer que els països capitalistes veiessin com a inevitable un enfrontament amb l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Als països ocupats per l’exèrcit soviètic, es van fer eleccions en què es van imposar de manera absoluta els partits comunistes. Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Bulgària i la República Democràtica Alemanya, van esdevenir ferms aliats, que va pressionar per a què Grècia, Turquia i l’Iran, ingressessin també en aquest grup. Iugoslàvia i Albània, sense tenir l’ajuda militar soviètica per a l’alliberament nazi, van acollir també règims comunistes. La reacció dels Estats Units va ser la doctrina Truman. Aquesta estratègia de contenció, va establir uns límits a l’expansió de l’URSS, però no va intentar fer retrocedir per la força el comunisme allà on ja s’havia instal·lat. A Europa aquesta estratègia va tenir dues direccions: en el terreny econòmic i en el terreny militar, però, com que la disputa es desenvolupava a escala mundial, els Estats Units van afavorir tractats que asseguressin la contenció soviètica en altres àrees de conflicte. D’aquesta manera es va crear un ampli sistema d’aliances: l’Organització d’Estats Americans (OEA, 1947), l’Aliança d’Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units (ANZUS, 1951), el Tractat de l’Àsia Oriental (SEATO, 1950) i de l’Orient Mitjà (CENTO, 1955. D’altra banda, va respondre amb la creació del Pacte de Varsòvia (1955). La situació es va anar tensant, un cop la URSS va desenvolupar la seva primera bomba atòmica.
  • 7.
    1.3 La GuerraFreda Europa, l’escenari principal de la guerra mundial, va ser també l’origen de la Guerra Freda. Les tensions contingudes entre els antics aliats es van fer evidents amb la cadena d’eleccions que es van fer als països limítrofs amb l’URSS, on els partits comunistes es van imposar amb l’ajut de l’exèrcit soviètic. La divisió d’Europa en dos sistemes antagònics s’havia consumat. La tensió que se’n va derivar, es va manifestar sobretot en tres fronts: Europa, l’Àsia oriental i l’Orient Mitjà. ● Europa: El màxim símbol de la guerra freda a Europa va ser Alemanya: l’any 1948. ● Àsia Oriental: La tensió entre els blocs va manifestar la intensitat més gran en la guerra de Corea. L’exèrcit soviètic havia ocupat el nord del país i hi havia imposat un govern comunista. Com a resposta a aquesta violació, l’ONU va acordar la intervenció militar. ● Orient Mitjà: La descolonització de l’Orient Mitjà i la creació de l’Estat d’Israel, (1948), van ser l’origen d’una inestabilitat permanent en la regió. L’aliança dels Estats Units amb Israel, va fer que els països àrabs, amb ajuda soviètica, concertessin una aliança contra Israel.
  • 9.
    2. La descolonitzaciói els problemes del Tercer Món 2.1 Causes de la descolonització ● Afebliment econòmic i militar de les grans potències: Durant aquests quatre anys (1914-1918), la majoria de les empreses amb negocis fora d’Europa es van arruïnar i molts mercats es van perdre. ● Desig d’autodeterminació: A l’afebliment econòmic i militar de les grans potències colonials s’uneix l’aspiració universal de tots els pobles a determinar la seva pròpia vida nacional, a recuperar les peculiaritats de la seva cultura i a intervenir en la vida internacional. ● Expansió demogràfica: Al procés descolonitzador, hi va contribuir l’expansió demogràfica dels continents dominats per Europa. ● Els mitjans de comunicació: La premsa, la ràdio i el cine han apropat tots els pobles de la Terra.
  • 10.
    2.2 Tipus deprocessos colonitzadors Es poden distingir tres tipus de processos descolonitzadors: - Procés Pacífic: De manera gradual els nacionalistes, que s’afanyen en la independència, s’han apropiat el control de l’administració. És el que va passar a l’Índia i a Tunísia. - Procés accelerat, sense lluita: És el que va succeir a la major part de les nacions africanes. - Guerres d'alliberament: L’enfrontament violent a l’antiga metròpoli va deixar aquests pobles en una situació de pobresa difícil de superar. És el cas d’Indonèsia amb Holanda, de l’Indo-xina francesa i d’Algèria.