Tema 13 del temari d'Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat

1. TEMA 13
LA FI DELS IMPERIS COLONIALS

2. Què recordem?
1. Quina és la definició d'imperialisme?
2. Et recordes d'alguna de les causes?

3. Què recordem?
3. Amb aquest mapa polític d'Àfrica davant, podries nomenar alguna colònia i la
seua metròpoli?

4. Què recordem?
LES POSSESSIONS COLONIALSLES POSSESSIONS COLONIALS
GRAN BRETANYA: Egipte, SudanGRAN BRETANYA: Egipte, Sudan
Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,
Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-
gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbiagèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia
FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc,FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc,
Senegal, Àfrica Occidental Francesa,Senegal, Àfrica Occidental Francesa,
Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,
Madagascar, ComoresMadagascar, Comores
ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica
Sud-Occidental i TanganykaSud-Occidental i Tanganyka
PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapPORTUGAL: Angola, Moçambic, Cap
Verd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i PríncepVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep
ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaESPANYA: Sàhara, Marroc, Guinea
Equatorial i Fernando PooEquatorial i Fernando Poo
ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i LíbiaITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia
BÈLGICA: Congo BelgaBÈLGICA: Congo Belga

5. Què recordem?
4. Fes el mateix amb Àsia.

6. Què recordem?
GRAN BRETANYA: Índia,GRAN BRETANYA: Índia,
Birmània, Malaisia i part de XinaBirmània, Malaisia i part de Xina
FRANÇA: Indoxina i part de XinaFRANÇA: Indoxina i part de Xina
PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.
HOLANDA: IndonèsiaHOLANDA: Indonèsia
RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,
costa del Pacífic.costa del Pacífic.
JAPÓ: Corea i FormosaJAPÓ: Corea i Formosa
ESTATS UNITS: FilipinesESTATS UNITS: Filipines

7. Mapa del procés de descolonització

8. ÍNDEX
1. Causes i vies del procés descolonitzador
2. Fases del procés descolonitzador
3. La creació de l'estat d'Israel
4. Sud-àfrica i el apartheid
5. El moviment de països no alineats i el
neocolonialisme

9. 1. Causes i vies del procés descolonitzador
Factors favorables a la descolonització:
Els moviments nacionalistes a les colònies, que defensaven el dret a la independència
La feblesa de les metròpolis durant la II GM i l'ocupació japonesa de les colònies a Àsia
El context internacional favorable, per part de:
Els EUA i l'URSS
L'ONU
L'opinió pública a les metròpolis
Vies d'accés a la descolonització:
Procés negociat i pactat: principalment el Regne Unit
Lluita per la independència: França, Holanda, Bèlgica...

10. Amb la informació anterior, per quina via creus que accederien a la independència els
següents països:
· Tanzània:
· República Democràtica del Congo:
· Algèria:
· Vietnam:
· Indonèsia:
1. Causes i vies del procés descolonitzador

11. 2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
2.3 La fase tardana (1965-1994)
1
2 3
4

12. 2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954) Índia, Indoxina, Indonèsia i Pròxim Orient

13. 2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'ÍNDIA
Abans de la II GM, van incrementar la seua influència
dos moviments a favor de la independència
El Partit del Congrés, de Nehru i
Gandhi
La Lliga Musulmana, de Jinnah
Després de la II GM, el govern britànic va negociar la
independència (1947) i es van crear dos països
L'Índia, de majoria hindú
Pakistan, de majoria musulmana
Jawarharlal Nehru Mahatma Gandhi Ali Jinnah

14. 2. Fases del procés descolonitzador
L'ÍNDIA

15. 2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'ÍNDIA- per què no va ser possible mantindre la unitat després de la independència?

16. 2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'INDOXINA
Colònia francesa que va ser ocupada pels japonesos durant la II GM
Després de la II GM, les forces comunistes del Viet-minh (Lliga per a la independència de
Vietnam) van proclamar la Rep. Dem. de Vietnam. França hi va enviar tropes que, després
d'anys de guerra, van patir la derrota de Dien Bien Phu (1954). Això va comportar la
independència i la formació de 3 estats: Laos, Cambodja i Vietnam (dividit en 2 estats)
Ho Chi Minh, líder del Viet-minh

17. 2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'INDONÈSIA
Colònia holandesa que va ser ocupada pels japonesos durant la II GM
Després d'uns anys de guerra, Holanda va donar la independència a Indonèsia l'any 1949
Després de la II GM, A. Sukarno, líder del moviment nacionalista indonesi, va proclamar la
independència de forma unilateral al 1945, però no va ser acceptada pels holandesos
Ahmet Sukarno“Aprender sin pensar es inútil, pero pensar sin aprender es muy peligroso”

18. 2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'ORIENT MITJÀ
Països sota mandat francés
Després de la II GM
Països sota mandat britànic
Síria
El Líban
Jordània
Palestina
Obtenen la independència el 1946
El 1947 es va dividir en dos estats
Palestí Jueu
Estat d'Israel
1948

19. 2. Fases del procés descolonitzador
ACTIVITAT
1. Relaciona i construeix oracions sobre la independència de les següents colònies:
Indonèsia
Índia
Indoxina
Nehru
Jinnah
Sukarno
Ho Chi Minh
Regne Unit
França
Holanda
1947
1949
1954
COLÒNIA LÍDER METRÒPOLI ANY

20. 2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
EL MAGRIB
Quin color té el Magrib?
Quins països en són part?

21. 2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
EL MAGRIB
Egipte, protectorat britànic
Líbia, colònia italiana (1911-43)
S'havia independitzat el 1922
Tunísia
El Marroc*
Algèria
Colònies franceses
Van obtindre la independència pactada el 1956
Formació d'un Front d'Alliberament Nacional,
liderat per Ben Bella, que va alçar-se contra la
metròpoli, provocant una guerra. Dura repressió
francesa. Finalment es va independitzar el 1962
* Espanya va acceptar que el seu protectorat del nord del Marroc s'incorporara a la resta del país el 1958
Va independitzar-se oficialment el 1951

22. 2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
EL MAGRIB
Ben Bella, líder del FLN algerià

23. 2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
COLÒNIES BRITÀNIQUES DE L'ÀFRICA SUBSAHARIANA

24. 2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
COLÒNIES BRITÀNIQUES DE L'ÀFRICA SUBSAHARIANA
Van accedir a la independència
de forma pactada
Ghana
Nigèria
Sierra Leone
Uganda
Tanzània
Kenya
Episodis violents protagonitzats per grups
armats (guerrilla dels Mau-Mau) oposats a
la presència británica
Jomo Kenyatta, 1r president de Kenya

25. 2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
RESTA DE COLÒNIES FRANCESES A L'ÀFRICA
La resta de colònies van acceptar el projecte, però
aquest va fracassar, pel que van assolir la
independència el 1960
El Senegal, Guinea, Gabón, la Costa d'Ivori, Mali, etc.
França va promoure la creació d'una comunitat francesa de nacions africanes, que havia
d'atorgar l'autonomia a les colònies.
La Guinea de S. Touré no la va
acceptar i va votar la independència
el 1958
Sékou Touré

26. 2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
RESTA DE COLÒNIES FRANCESES A L'ÀFRICA

27. 2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
EL CONGO BELGA, RUANDA I BURUNDI
El Congo belga va assolir independència de la metròpoli el 1960, però la guerra civil va
continuar fins que, el 1965, el general Mobutu s'imposara en tot el territori i li cambiara el
nom a Zaire
El Moviment Nacional del Congo, dirigit per P. Lumumba, va reclamar la independència el
1958. Els belgues, per conservar els seus interessos econòmics, van fer costat al
moviment secessionista de Katanga, provocant una sagnant guerra civil
Ruanda i Burundi, van assolir la independència el 1962
Patrice Lumumba El general Mobutu

28. 2. Fases del procés descolonitzador
Vinyeta de Cecil Rhodes en el 1892, de qui va
rebre el nom la colònia britànica de Rhodèsia
2.3 La fase tardana (1965-1994)

29. 2. Fases del procés descolonitzador
2.3 La fase tardana (1965-1994)
SUD-ÀFRICA, RHODÈSIA DEL NORD I RHODÈSIA DEL SUD (colònies britàniques)
A Sud-àfrica, Gran Bretanya va crear el 1910 la Unió Sud-africana, otorgant-li l'autogovern
(domini). La minoria blanca (afrikaners) va començar la instauració de l'apartheid
L'any 1961, els blancs sud-africans van declarar la independència de forma unilateral
Rhodèsia del Sud va proclamar unilateralment la independència del Regne Unit el 1965 i
va mantindre un govern de minoria blanca fins el 1980, quan la majoria de raça negra va
ocupar el govern i va canviar el nom a Zimbabwe
Rhodèsia del Nord es va independitzar del Regne Unit de forma pactada el 1964 i va
cambiar el nom a Zàmbia

30. 2. Fases del procés descolonitzador
2.3 La fase tardana (1965-1994)
ANGOLA I MOÇAMBIC
Colònies portugueses que, des del 1961, per la negativa del règim dictatorial portugués
d'Oliveira Salazar a concedir la independència, van enfrontar-se a la metròpoli formant
moviments guerrillers.
Rere la caiguda del règim portugués a causa de La Revolució dels Clavells (1974), les dos
colònies van rebre la independència (1975)
La revolució dels clavells, 25 abril 1974

31. 3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
Antecedents
- La diàspora: els jueus van ser expulsats de Judea –
Palestina en temps de l’Imperi Romà
- El sionisme: moviment de finals del segle XIX que
defensava el dret dels jueus a tindre un Estat propi i
que va promoure la migració jueva a Palestina
- La declaració Balfour (1917): document britànic a
favor de la creació d’una llar per als jueus a Palestina.
Va provocar una migració massiva.

32. 3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
Després de l'horror de l'Holocaust jueu
durant la II GM, l'ONU va aprobar una
resolució que proposava la partició en dos
estats de la Palestina que estaba sota
mandat britànic:
- Un estat jueu
- Un estat palestí
El 1948 va acabar el mandat britànic i
Ben Gurion va proclamar l'estat d'Israel
David Ben Gurion

33. 3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
El nou estat d’Israel no va ser reconegut pels veïns àrabs
Israel va expulsar els musulmans del seu territori, la Lliga
Àrab va atacar Israel, esclatant la 1ª guerra arabo-israeliana
(1948-1949)
Israel va rebutjar l’atac i va ampliar el seu territori, ocupant
el nord i el Negueb

34. 3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
2ª guerra arabo-israeliana (1956)
Aprofitant la crisis del canal de Suez, Israel ocupa la península del Sinaí.
El 1964 es crea l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), liderada per
Yasser Arafat, que protagonitzarà actes terroristes contra els israelians
Yasser Arafat

35. 3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
3ª guerra arabo-israeliana o guerra dels Sis Dies (1967)
L’exèrcit d’Israel va ocupar els alts del Golan (Síria),
Cisjordania, zona oriental de Jerusalem (Jordania),
Gaza i la Península del Sinaí , derrotant tots els seus
veïns
Exèrcit egipci vençut en el Sinaí

36. 3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
4ª Guerra arabo-
israeliana o del
Yom Kippur
(1973)
Egipte proposa
un acord a Israel
Israel el
rebutja
Egipte i Síria ataquen
Israel sense èxit
Els països àrabs enceten una guerra econòmica: es neguen a
vendre petroli als aliats d’Israel i disminueixen la producció
El preu del petroli es multiplica per deu (crisi mundial)
Altres dates importants:
L'Intifada palestina (alçament)

37. 3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina

38. 4. Sud-àfrica i l'apartheid
Al segle XVII es van instal·lar a con sud d'Àfrica colons holandesos que van originar els
bòers i els descendents dels quals s'anomenaren afrikaners
Antecedents
Al segle XIX la Gran Bretanya va ocupar Sud-àfrica i els bòers van fugir cap al nord
(Orange i Transvaal)
Entre el 1899 i el 1902 va tindre lloc la guerra dels bòers, per la qual Orange i Transvaal
van quedar incorporats a l'Imperi britànic i els bòers van esdevenir ciutadans britànics
Gran Bretanya va crear el 1910
la Unió Sud-africana, otorgant-li
l'autogovern (domini). La minoria
blanca (afrikaners) va començar
la instauració de l'apartheid

39. 4. Sud-àfrica i l'apartheid
L'any 1948, el Partit Nacional, dels bòers, va arribar al poder per mitjà d'unes eleccions i
l'apartheid es va instaurar oficialment
Apartheid → significa “separació” en idioma afrikaans
Què va significar
en la pràctica?

40. 4. Sud-àfrica i l'apartheid
El 1923 es va fundar el Congrés Nacional Africà (CNA) per a defensar els drets de la
població negra
1962-1990 Nelson Mandela es acusat de terrorista i empresonat
durant 27 anys
Mandela i la lliuta contra l'apartheid
Nelson Mandela es va afiliar al CNA (1944) i va ser un dels seus
principals dirigents
L'any 1961, els blancs sud-africans van declarar la independència
de Gran Bretanya forma unilateral
Nelson Mandela
Mandela, seguint la inspiració de Gandhi, era partidari de la
resistència no violenta i del sabotatge

41. 4. Sud-àfrica i l'apartheid
Dècada dels 70: augment de les mobilitzacions de la població negra contra l'apartheid i de
la repressió contra aquestes (massacre de Soweto (Johannesbrug), 1976)
Mandela i la lliuta contra l'apartheid
En el barri de Soweto (a Johannesburg), estudiants negres van realitzar una
marxa pacífica contra la política educativa del govern, el 16 de juny del 1976.
Els joves foren massacrats i en van morir 566 persones

42. 4. Sud-àfrica i l'apartheid
Amb la fi de la Guerra Freda i l'aïllament internacional a que estava sotmesa Sud-àfrica, es
va iniciar la fi de l'apartheid
Mandela i la lliuta contra l'apartheid
Nelson Mandela i Frederik De Klerk amb
el Premi Nobel de la Pau, 1993
Entre el 1990 i el 1991 es va legalitzar el CNA i es va posar en llibertat a Mandela, qui va
negociar amb el president sud-africà F. De Klerk la reforma del país cap a una democràcia
En 1994 es van convocar eleccions lliures i Mandela és
elegit president
En l'actualitat,encara que amb els
mateixos drets, la població negra
té un nivell de renda prou inferior
a la minoria blanca

43. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
L'any 1955, en el context de la Guerra Freda i del procés d'independència de les colònies
asiàtiques, es va celebrar a Bandung (Indonèsia) la Conferència de Pobles Africans i
Asiàtics
5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament
Va ser presidida per Sukarno (Indonèsia), Nasser (Egipte) i Nehru (l'Índia) i hi van assistir
29 estats, que es van declarar neutrals davant la política de blocs dels EUA i de l'URSS
Declaració de Bandung → origen del Moviment de Països No Alineats creat
als anys 60
http://espanol.cntv.cn/2015/04/22/VIDE1429673282257160.shtml

44. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament
Conferència de Bandung, 1955

45. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament
Conferència de Països no Alineats, Belgrado, 1961

46. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.2 Una nova forma de dominació
Manca de grups socials preparatsLa independència de les metròpolis no
va comportar, en la pràctica, la
estabilitat política ni un
desenvolupament econòmic i social
Influència ecª de les antigues
potències colonials
Motius
Neocolonialisme
Definició de neocolonialisme: després del procés descolonitzador, es va iniciar una nova
forma de dominació dels països subdesenvolupats per part dels més rics que consisteix a
una dependència econòmica i una ingerència en els afers interns
Subdesenvolupament i pobresa

47. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

48. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.3 Característiques del neocolonialisme
Intercanvi desigual
Països subdesenvolupats
Països desenvolupats
Productes agrícoles i
matèries primeres
Exporten
Controlen el preu
Productes elaborats
Importen
Fixen un preu alt
Deute extern dels països subdesenvolupats
$

49. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

50. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.3 Característiques del neocolonialisme
Dependència
tecnològica
La manca de tecnologia pròpia obliga els països
subdesenvolupats a importar-ne a preus molt alts
↑ Deute extern Impedeix el desenvolupament

51. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.3 Característiques del neocolonialisme
Manca de capitals i deute extern
↑ Deute extern
Ecª de subsistència + Dependència tecnològica + Deute extern
Causes de la manca de capitals
Cercle de pobresa

52. 5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
“The last land grab”
Desde la crisis del 2008, algunos países, tanto
ricos como emergentes, y multinacionales se
aseguran reservas de comida y biocombustibles
comprando terrenos en naciones hambrientas.
Por ejemplo, Corea del Sur ha arrendado por 99
años un 50% de la tierra cultivable de
Madagascar para cultivar maíz de forma
altamente mecanizada y llevarse la producción.
https://mabierto.wordpress.com/
2009/03/25/%C2%BFneocoloni
alismo-del-siglo-xxi/
Madagascar

53. Descolonització i Tercer Món