SlideShare a Scribd company logo
1 of 45
C1. Operacions Administratives
4. Models d’Infermeria
C1. Operacions Administratives
4.1. Evolució de la professió d'Infermeria
C1. Operacions Administratives
Prehistòria
• Importància de donar resposta a algunes necessitats: alimentar-se,
protecció de la intempèrie, defensa del territori, salvaguardar los
recursos i protecció de les malalties
• Les funcions dintre del grup estaven dividides por sexes en :
Homes: Caça, pesca, protecció del grup
Dones: Símbol de la fecunditat, tenir cura dels nens, embarassades, ancians i malats,
• Per curar aplicaven herbes o remeis que se transmetien de mares alfilles.
• Les malalties eren produïdes por causes sobrenaturals, màgiques-religioses.
Apareix la figura del MAGO o BRUJO
C1. Operacions Administratives
Edat Antiga
• Aparició de l’escriptura primers registres mèdics en els papirs
• Es descriuen conjurs, remeis , encanteris
• La malaltia era conseqüència de les decisions dels Deus. Si estaven enfadats hi havia
conseqüències per a la salut
• L’home forma part de la natura i la malaltia era un desequilibri d’aquesta
• Causes naturals No màgia, no Deus
• El metge ha de restaurar el equilibri. Se observen signes i símptomes. Es valora el
problema de salut segons la observació
• Asclepio: Deu de la medicina
• Apareixen els precursors dels hospitals. Llocs on es curen als malalts
Hipócrates (460a.C) .Pare de la medicina. Creador de la teoria de los 4
humors (base de la medicina durant segles) pàg. 72
Utilitzava coneixements científics (metodologia, sistematització i
teorització) en el diagnòstic i el tractament de les malalties
Edat Antiga
Roma
• Construcció d’ elements per a la milloria de la Salud Pública:
- Red de clavegueram
- Banys públics (caldarium i frigidarium)
- Necròpolis
- Pavimentació
- Control dels aliments
• Legislació de la professió mèdica i col·laboradors. S’organitzen escoles per a metges
• Apareixen de noves professions sanitàries ( massatgistes, ginecologia)
• Creen els primers hospitals ( primer per als militars i després per als viatgers)
Edat Mitjana
• Cristianisme: Influencia de la religió en el aspecte de la cura (ajudar als altres):
- Concepte de ajuda vocacional, caritatiu, cristià.
- Falta de professionalitat i coneixements por part de qui realitza les cures
• Apareixen els hospitals dels monestirs, com centres espirituals que mantenen
els coneixements sobre medicina i atenen a las persones malaltes.
• Les guerres i la manca d’higiene dona lloc a epidèmies ( peste negra)
• Els monjos substitueixen a les dones.
• Tècniques Bàsiques d'Infermeria: abric, alimento, higiene, transport i cures
• El creixement de la població a les ciutats va fer que apareguessin els primers hospitals fora dels
monestirs. L’hospital era més un “asil” o un lloc on morir que un lloc on trobar la curació.
• S’ investiga sobre el coneixement de les malalties i el seu tractament. Apareixen les primeres universitats per
l’ estudi de la medicina. La infermeria en canvi no se considera una formació universitària
Edat Moderna
• Millor coneixement del cos humà gràcies a l’estudi de l'anatomia
• Reforma Luterana: moviment iniciat a Alemanya por Martin Lutero en el segle XVI
en contra de l'església Catòlica per les seves males pràctiques i abusos.
- Alguns països s’allunyaven del Catolicisme expulsen als monjos dels hospitals
i deixaven a càrrec dels ciutadans d'assistents sense formació
• Concili de Trento: resposta en contra de la reforma Luterana i que reafirma l’autoritat del
papa, la interpretació de la Bíblia per l'església i els seus representants, el “libre albedrío”,
el celibat i la creença del cos i la sang de Crist.
• Aparició d’ordres religioses como San Joan de Déu o els germans de la caritat ( la cura
dels malalts quedava a càrrec de les religioses
• Siglo XVI. Preocupació de la formació Infermera per la cura de les persones
Edat Contemporània
• Grans descobriments científics. La medicina progressa gràcies a la Química i a la Biologia
• Professionalització de la infermeria. No religiosa
• La Revolució Industrial (segle XIX)va portar un canvi a la manera d’entendre la medicina i
la ciència. La salut s’entén com un dret de tots els ciutadans
• F. Nightingale (1820-1910) infermera anglesa que va aprendre amb Diaconises
protestants de Kaiserwerth. Després de la seva experiència en la guerra de Crimea:
- Va fundar la primera escola d’ infermeres el 1860 ( Hospital Sant Tomàs)
- Reorganització dels programes de formació de les infermeres
- Va millorar les condicions i els procediments dels hospitals
- Va definir la infermeria com una professió autònoma de la medicina
Edat Contemporània
• 1880 primera escola d’Infermeria a Espanya
• S.XX ja es diferencien 3 tipus de professions infermeres:
• Els practicants: feien cures, administraven els medicaments, ajuda al metge
• Les llevadores: ajudaven i assistien els parts
• Els cuidadors o infermers ( normalment d’ordres religioses que ajudaven a la cura
dels malalts hospitalitzats
• Als 50 apareix la primera figura Assistent Tècnic Sanitari, que unifica les 3 professions
• 1977 apareix la carrera universitària de Diplomatura d’Infermeria
• 1986 apareix la categoria d’Auxiliar de Clínica
• 1995 amb la reforma de les professions de formació professional pasa a ser Tècnic Auxiliar
de Cures d’Infermeria
Edat Contemporània
• 1915. Es reconeix el títol d’Infermeria, i la professió es classifica en practicants, llevadores i
infermeres
• 1950. Unificació dels estudis de la classificació anterior: creació d’ajudant Tècnic Sanitari: ATS
estudis vinculats a las facultats de medicina
• 1960. Construcció de grans hospitals, a causa de una major demanda d’atenció d'assistència
pública i per tant, major demanda de treballadors.
• 1977. DUI: neix la diplomatura universitària d'infermeria, formació de 3 anys universitaris.
• 2005. Creació de 7 especialitats d’Infermeria: obstetrícia/ ginecologia, salut mental, geriatria/
gerontologia, treball social i salut laboral; cures medico-quirúrgiques, familiar i comunitària,
pediàtrica.
• 2008. Inici acadèmic de Grau d’Infermeria: 4 anys universitaris, 240 crèdits, pla Bolonya
(equiparació universitària amb altres carreres)
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
Historia i recorregut de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
• 1940 aprox. El augment en la creació d’hospitals, i la ampliació d’altres, fa que
comencin a treballar en aquests per manca d’infermeres per atendre a pacients i eren
coneguts com a cuidadors o ajudants.
• 1960.Es reconeix la figura del auxiliar por primera vegada sense formació però amb
supervisió.
• 1973. Apareixen les primeres exigències de professionalització: s’aplica el
requeriment de superar unes probes de maduresa després d’haver treballat 2 anys a un
hospital.
Pàg. 78
4.2. Regulació de la professió Infermera
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
• 1975. Inici de la Formació Professional (FP) i de la rama sanitària, con el títol d’Auxiliar de
Clínica
• 1984. Comença a exigir-se titulació per treballadors que vulguin exercir como auxiliar de
clínica
en institucions de la Sanitat Pública.
• 1986. El Ministeri de Sanitat i Consum crea la categoria professional d’Auxiliar
d’Infermeria que substitueix a la auxiliar de clínica.
• 1995. LOGSE. Se crea la figura del Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria TCAE
• Futur del TCAI……….pendent treballar l’esborrany on volen canviar el perfil professional. Passarà a ser
Tècnic en Cures Sanitàries
Pàg. 78
4.2. Regulació de la professió Infermera
Historia i recorregut de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
Pàg. 78
4.2. Regulació de la professió Infermera
Funcions de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
Estatut del Personal NO Facultatiu de les Institucions Sanitàries de la Seguretat Social 1973
 Les Funcions dels TCAI estan regides per:
 Els articles del 74 , 75 i 85 de la Ordre Ministerial del 26 de abril de 1973
on es recullen funcions i prohibicions
 Real Decret 137/1984, funcions de l’Auxiliar de Clínica en Atenció Primària
 Llei 55/2003, estableix les bases del personal estatutari de la Sanitat
Pública.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
• Correspon exercir els serveis complementaris que no siguin competència dels auxiliars sanitaris titulats
• Fer els llits dels malalts
• Higiene i neteja dels malalts, ajudants a DUI o ATS
• Ajuda en la eliminació dels malalts ( bolquers, ampolles, cunyes, etc.)
• Neteja i reposició dels carros de cures
• Recepció i distribució dels carros de menjar. Servir els àpats i ajudar als pacients que no puguin alimentar-se per
si sols
• Classificació i ordenació de la roba sanitària
Pàg. 78
4.2. Regulació de la professió Infermera
Funcions de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
• Funcions de col·laboració o delegades:
 Administració de medicaments per via oral o rectal
 Recollida de dades termomètriques. Recollida de signes d’alerta o canvis en l’estat de saluts
 Transport de material, mostres, documents que els hi hagin confiat els seus superiors
 Cures de ferides que els superiors deleguin
Pàg. 78
4.2. Regulació de la professió Infermera
Funcions de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
• Prohibicions :
 Administració de medicaments per parenteral
 Escarificacions, extracció de mostres ( analítiques, biòpsies, continguts gàstrics, sondatges, etc.)
 Cures específiques amb materials específics
 Ajuda en intervencions quirúrgiques
 Auxiliar directament al metge a les consultes externes
Pàg. 78
4.2. Regulació de la professió Infermera
Funcions de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
Pàg. 80
4.2. Regulació de la professió Infermera
Codi Deontològic
 Document on apareixen normes i valores que assumeixen les persones que realitzen la seva activitat
professional.
 El codi deontològic de la infermeria espanyola es troba la resolució 32/89 del Consell General
d’Infermeria
 És de caràcter obligatori per a tots els professionals de l’Estat
 El seu incompliment pot portar sancions disciplinaries,
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
Pàg. 80
4.2. Regulació de la professió Infermera
Codi Deontològic
Els professionals d’infermeria són els encarregats de diferents àmbits de la salut de les persones:
 Prevenint malalties
 Mantenint la salut
 Atenent, rehabilitant e integrant al malalt en la societat
 Educant per a la salut.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
Pàg. 80
4.2. Regulació de la professió Infermera
Codi Deontològic
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.2. Regulació de la professió Infermera
Codi Deontològic
- Què és un model d’infermeria?
- Què és una teoria d'infermeria?
- Quins tipus de models hi ha?
1. ACTIVITAT INICIAL (DOSSIER)
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
 Els models d’infermeria expliquen de manera justificada i amb rigor científic una
metodologia per a la realització d’una intervenció específica
 Són els referent en els que es basen les accions e intervencions que es duen a terme amb
els pacients, famílies, població, etc.
 Els models d’Infermeria són models de CURA, per tant els seus àmbits d’actuació s’aplicaran a:
Pàg. 75
Àrees d’actuació
Autocura
Prevenció i promoció de la salut
Relacions interpersonals
Prevenció i promoció de la salut
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
 Els models d’infermeria es poden dividir en 2 tipus:
• Conceptuals: es basen en que els seus ideals es treballen mitjançant els elements del
paradigma infermer:
 Persona
 Salut
 Entorn
 Rol professional
Pàg. 75
• Naturalistes: es centren en que la cura del entorn, és essencial per la recuperació i
manteniment de la salut de les persones
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
• Metaparadigma d’Infermeria
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
• Treball GRUP. ( forma part del dossier)
Cerca informació sobre les diferents Figures importants de la infermeria
Prepara una PPT (1 o 2) on explicareu qui era, que va a portar a la infermeria, en que consistia el seu model
Presentació oral de 3’
Patri
Marjory
Gordon
Patrons
Funcionals
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
DEFINICIÓ DEL MODEL DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES HUMANES
La teoria o model que ens presenta Virginia Henderson es basa en el
concepte que te sobre como és l'ésser humà i que necessita per poder
desenvolupar la seva vida de manera independent.
Per a Virginia, un individu és un tot complert quan aconsegueix la
independència en las 14 necessitats bàsiques de l'ésser humà. Si una o
varies d’ elles no les pot realitzar, la infermera ha de treballar per a que
l’individu aconsegueixi tornar al seu estat inicial d’independència el més aviat
possible.
L'objectiu de les cures infermeres és ajudar a la persona a augmentar,
mantenir o recuperar el màxim nivell de desenvolupament del seu
potencial per aconseguir la seva independència o morir dignament.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
DEFINICIÓ DEL MODEL DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES HUMANES
• Necessitat fonamental: Necessitat vital, és a dir, tot allò que és essencial per al ésser humà per
a mantenir-se amb vida o assegurar el seu benestar. Són per a Henderson un requeriment que
s’han de satisfer per mantenir a integritat de la persona i promogui el seu creixement i
desenvolupament, mai com mancances.
• Independència: Satisfacció d’una o de les necessitats de l’ésser humà a través de les accions
adequades que realitza ell mateix o que altres fan en el seu lloc segons la seva fase de
creixement i desenvolupament i segons les normes i criteris de salut establerts.
• Dependència: No satisfacció d’una o varies necessitats de l’ésser humà per les accions
inadequades que realitza o por tenir la impossibilitat de poder fer-les en virtut de una incapacitat
o de una falta de suplència.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
DEFINICIÓ DEL MODEL DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES HUMANES
• Problema de dependència: Canvi desfavorable d’ordre bio-psico-social en la satisfacció d’una
necessitat fonamental que es manifesta per signes observables al pacient.
• Manifestació: Signes observables en l’individu que permeten identificar la independència o la
dependència en la satisfacció de les seves necessitats.
• Font de dificultat: Són aquells obstacles o limitacions que impedeixen que la persona pugui
satisfer les seves necessitats, es a dir, los orígens o causes d’una dependència. Henderson
identifica tres fonts de dificultat: falta de força, coneixement i voluntat.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
BENEFICIS DEL MODEL DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES HUMANES
• S’adapta al context d’infermeria espanyola.
• Pot utilitzar-se en tots els camps d’actuació.
• Existeix abundant informació.
• Inclueix el paper de col·laboració como a part de l’actuació de la infermeria.
• Contempla a la persona como un tot.
• Reconeix a la persona per el seu potencial de canvi.
• Proposa un mètode de resolució de problemes.
• Permet la utilització del llenguatge estandarditzat NANDA, NOC i NIC.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.
C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari
4.3. Models d’ Infermeria.

More Related Content

Similar to Unidad didáctica 4 historia de la enfermería

Treballar de metge de família al Regne Unit (experiència personal)
Treballar de metge de família al Regne Unit (experiència personal)Treballar de metge de família al Regne Unit (experiència personal)
Treballar de metge de família al Regne Unit (experiència personal)Josep Vidal-Alaball
 
Medicina Rural Present i Futur. Acadèmia Ciències Mèdiques Tortosa. Curs 2007...
Medicina Rural Present i Futur. Acadèmia Ciències Mèdiques Tortosa. Curs 2007...Medicina Rural Present i Futur. Acadèmia Ciències Mèdiques Tortosa. Curs 2007...
Medicina Rural Present i Futur. Acadèmia Ciències Mèdiques Tortosa. Curs 2007...jbanquev
 
Evolució de les cures infermeres
Evolució de les cures infermeres Evolució de les cures infermeres
Evolució de les cures infermeres Laura Oliva Miron
 
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere TarrésExperiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
El model hospitalista. 30 anys de gestió a l'Hospital de Barcelona
El model hospitalista. 30 anys de gestió a l'Hospital de BarcelonaEl model hospitalista. 30 anys de gestió a l'Hospital de Barcelona
El model hospitalista. 30 anys de gestió a l'Hospital de BarcelonaSocietat Gestió Sanitària
 
La historia clinica
La historia clinicaLa historia clinica
La historia clinicamiriamseguer
 
20140916 conferència uic vs 2
20140916 conferència uic vs 220140916 conferència uic vs 2
20140916 conferència uic vs 2jescarra
 
Intervencions de valor a l'hospital - Jordi Varela
Intervencions de valor a l'hospital - Jordi VarelaIntervencions de valor a l'hospital - Jordi Varela
Intervencions de valor a l'hospital - Jordi VarelaJordi Varela
 
Hospital de Dia Castelló
Hospital de Dia CastellóHospital de Dia Castelló
Hospital de Dia CastellóIrene Ferrer
 
Estructura i Organització del CAPSBE. Jornada Hippokrates.
Estructura i Organització del CAPSBE. Jornada Hippokrates.Estructura i Organització del CAPSBE. Jornada Hippokrates.
Estructura i Organització del CAPSBE. Jornada Hippokrates.Formaciocapseweb
 
Claus de l'exit de l'organització d'una rotacio
Claus de l'exit de l'organització d'una rotacioClaus de l'exit de l'organització d'una rotacio
Claus de l'exit de l'organització d'una rotacioDocencia Ssibe
 
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi VarelaReflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi VarelaJordi Varela
 
Elements de reflexió per a la Medicina Interna d'avui - Jordi Varela
Elements de reflexió per a la Medicina Interna d'avui - Jordi VarelaElements de reflexió per a la Medicina Interna d'avui - Jordi Varela
Elements de reflexió per a la Medicina Interna d'avui - Jordi VarelaJordi Varela
 
Els reptes de l'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials c...
Els reptes de l'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials c...Els reptes de l'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials c...
Els reptes de l'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials c...Jordi Varela
 
Presentació blm 2014
Presentació blm 2014Presentació blm 2014
Presentació blm 2014formaciossibe
 
5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela
5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela
5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi VarelaJordi Varela
 
Presentació de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del Mar. Barcelona
Presentació de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del Mar. BarcelonaPresentació de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del Mar. Barcelona
Presentació de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del Mar. Barcelonarosannapuyol
 
Presentació Informativa de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del ...
Presentació Informativa  de l'Aula  Escolar  Hospitalària  de l'Hospital del ...Presentació Informativa  de l'Aula  Escolar  Hospitalària  de l'Hospital del ...
Presentació Informativa de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del ...rosannapuyol
 

Similar to Unidad didáctica 4 historia de la enfermería (20)

Treballar de metge de família al Regne Unit (experiència personal)
Treballar de metge de família al Regne Unit (experiència personal)Treballar de metge de família al Regne Unit (experiència personal)
Treballar de metge de família al Regne Unit (experiència personal)
 
Medicina Rural Present i Futur. Acadèmia Ciències Mèdiques Tortosa. Curs 2007...
Medicina Rural Present i Futur. Acadèmia Ciències Mèdiques Tortosa. Curs 2007...Medicina Rural Present i Futur. Acadèmia Ciències Mèdiques Tortosa. Curs 2007...
Medicina Rural Present i Futur. Acadèmia Ciències Mèdiques Tortosa. Curs 2007...
 
Evolució de les cures infermeres
Evolució de les cures infermeres Evolució de les cures infermeres
Evolució de les cures infermeres
 
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere TarrésExperiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
 
El model hospitalista. 30 anys de gestió a l'Hospital de Barcelona
El model hospitalista. 30 anys de gestió a l'Hospital de BarcelonaEl model hospitalista. 30 anys de gestió a l'Hospital de Barcelona
El model hospitalista. 30 anys de gestió a l'Hospital de Barcelona
 
Núria Terribas
Núria TerribasNúria Terribas
Núria Terribas
 
La historia clinica
La historia clinicaLa historia clinica
La historia clinica
 
La visió dels pacients amb Immunodeficiències primàries (IDP)
La visió dels pacients amb Immunodeficiències primàries (IDP)La visió dels pacients amb Immunodeficiències primàries (IDP)
La visió dels pacients amb Immunodeficiències primàries (IDP)
 
20140916 conferència uic vs 2
20140916 conferència uic vs 220140916 conferència uic vs 2
20140916 conferència uic vs 2
 
Intervencions de valor a l'hospital - Jordi Varela
Intervencions de valor a l'hospital - Jordi VarelaIntervencions de valor a l'hospital - Jordi Varela
Intervencions de valor a l'hospital - Jordi Varela
 
Hospital de Dia Castelló
Hospital de Dia CastellóHospital de Dia Castelló
Hospital de Dia Castelló
 
Estructura i Organització del CAPSBE. Jornada Hippokrates.
Estructura i Organització del CAPSBE. Jornada Hippokrates.Estructura i Organització del CAPSBE. Jornada Hippokrates.
Estructura i Organització del CAPSBE. Jornada Hippokrates.
 
Claus de l'exit de l'organització d'una rotacio
Claus de l'exit de l'organització d'una rotacioClaus de l'exit de l'organització d'una rotacio
Claus de l'exit de l'organització d'una rotacio
 
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi VarelaReflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
 
Elements de reflexió per a la Medicina Interna d'avui - Jordi Varela
Elements de reflexió per a la Medicina Interna d'avui - Jordi VarelaElements de reflexió per a la Medicina Interna d'avui - Jordi Varela
Elements de reflexió per a la Medicina Interna d'avui - Jordi Varela
 
Els reptes de l'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials c...
Els reptes de l'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials c...Els reptes de l'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials c...
Els reptes de l'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials c...
 
Presentació blm 2014
Presentació blm 2014Presentació blm 2014
Presentació blm 2014
 
5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela
5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela
5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela
 
Presentació de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del Mar. Barcelona
Presentació de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del Mar. BarcelonaPresentació de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del Mar. Barcelona
Presentació de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del Mar. Barcelona
 
Presentació Informativa de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del ...
Presentació Informativa  de l'Aula  Escolar  Hospitalària  de l'Hospital del ...Presentació Informativa  de l'Aula  Escolar  Hospitalària  de l'Hospital del ...
Presentació Informativa de l'Aula Escolar Hospitalària de l'Hospital del ...
 

Recently uploaded

El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfLUDOCLIO
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓmamingabb
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoDaniel Fernández
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxaudiofil
 
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptxEducar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptxNeus Lorenzo
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (6)

El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptxEducar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 

Unidad didáctica 4 historia de la enfermería

  • 1. C1. Operacions Administratives 4. Models d’Infermeria
  • 2. C1. Operacions Administratives 4.1. Evolució de la professió d'Infermeria
  • 3. C1. Operacions Administratives Prehistòria • Importància de donar resposta a algunes necessitats: alimentar-se, protecció de la intempèrie, defensa del territori, salvaguardar los recursos i protecció de les malalties • Les funcions dintre del grup estaven dividides por sexes en : Homes: Caça, pesca, protecció del grup Dones: Símbol de la fecunditat, tenir cura dels nens, embarassades, ancians i malats, • Per curar aplicaven herbes o remeis que se transmetien de mares alfilles. • Les malalties eren produïdes por causes sobrenaturals, màgiques-religioses. Apareix la figura del MAGO o BRUJO
  • 4. C1. Operacions Administratives Edat Antiga • Aparició de l’escriptura primers registres mèdics en els papirs • Es descriuen conjurs, remeis , encanteris • La malaltia era conseqüència de les decisions dels Deus. Si estaven enfadats hi havia conseqüències per a la salut
  • 5. • L’home forma part de la natura i la malaltia era un desequilibri d’aquesta • Causes naturals No màgia, no Deus • El metge ha de restaurar el equilibri. Se observen signes i símptomes. Es valora el problema de salut segons la observació • Asclepio: Deu de la medicina • Apareixen els precursors dels hospitals. Llocs on es curen als malalts Hipócrates (460a.C) .Pare de la medicina. Creador de la teoria de los 4 humors (base de la medicina durant segles) pàg. 72 Utilitzava coneixements científics (metodologia, sistematització i teorització) en el diagnòstic i el tractament de les malalties Edat Antiga
  • 6. Roma • Construcció d’ elements per a la milloria de la Salud Pública: - Red de clavegueram - Banys públics (caldarium i frigidarium) - Necròpolis - Pavimentació - Control dels aliments • Legislació de la professió mèdica i col·laboradors. S’organitzen escoles per a metges • Apareixen de noves professions sanitàries ( massatgistes, ginecologia) • Creen els primers hospitals ( primer per als militars i després per als viatgers)
  • 7. Edat Mitjana • Cristianisme: Influencia de la religió en el aspecte de la cura (ajudar als altres): - Concepte de ajuda vocacional, caritatiu, cristià. - Falta de professionalitat i coneixements por part de qui realitza les cures • Apareixen els hospitals dels monestirs, com centres espirituals que mantenen els coneixements sobre medicina i atenen a las persones malaltes. • Les guerres i la manca d’higiene dona lloc a epidèmies ( peste negra) • Els monjos substitueixen a les dones. • Tècniques Bàsiques d'Infermeria: abric, alimento, higiene, transport i cures • El creixement de la població a les ciutats va fer que apareguessin els primers hospitals fora dels monestirs. L’hospital era més un “asil” o un lloc on morir que un lloc on trobar la curació. • S’ investiga sobre el coneixement de les malalties i el seu tractament. Apareixen les primeres universitats per l’ estudi de la medicina. La infermeria en canvi no se considera una formació universitària
  • 8. Edat Moderna • Millor coneixement del cos humà gràcies a l’estudi de l'anatomia • Reforma Luterana: moviment iniciat a Alemanya por Martin Lutero en el segle XVI en contra de l'església Catòlica per les seves males pràctiques i abusos. - Alguns països s’allunyaven del Catolicisme expulsen als monjos dels hospitals i deixaven a càrrec dels ciutadans d'assistents sense formació • Concili de Trento: resposta en contra de la reforma Luterana i que reafirma l’autoritat del papa, la interpretació de la Bíblia per l'església i els seus representants, el “libre albedrío”, el celibat i la creença del cos i la sang de Crist. • Aparició d’ordres religioses como San Joan de Déu o els germans de la caritat ( la cura dels malalts quedava a càrrec de les religioses • Siglo XVI. Preocupació de la formació Infermera per la cura de les persones
  • 9. Edat Contemporània • Grans descobriments científics. La medicina progressa gràcies a la Química i a la Biologia • Professionalització de la infermeria. No religiosa • La Revolució Industrial (segle XIX)va portar un canvi a la manera d’entendre la medicina i la ciència. La salut s’entén com un dret de tots els ciutadans • F. Nightingale (1820-1910) infermera anglesa que va aprendre amb Diaconises protestants de Kaiserwerth. Després de la seva experiència en la guerra de Crimea: - Va fundar la primera escola d’ infermeres el 1860 ( Hospital Sant Tomàs) - Reorganització dels programes de formació de les infermeres - Va millorar les condicions i els procediments dels hospitals - Va definir la infermeria com una professió autònoma de la medicina
  • 10. Edat Contemporània • 1880 primera escola d’Infermeria a Espanya • S.XX ja es diferencien 3 tipus de professions infermeres: • Els practicants: feien cures, administraven els medicaments, ajuda al metge • Les llevadores: ajudaven i assistien els parts • Els cuidadors o infermers ( normalment d’ordres religioses que ajudaven a la cura dels malalts hospitalitzats • Als 50 apareix la primera figura Assistent Tècnic Sanitari, que unifica les 3 professions • 1977 apareix la carrera universitària de Diplomatura d’Infermeria • 1986 apareix la categoria d’Auxiliar de Clínica • 1995 amb la reforma de les professions de formació professional pasa a ser Tècnic Auxiliar de Cures d’Infermeria
  • 11. Edat Contemporània • 1915. Es reconeix el títol d’Infermeria, i la professió es classifica en practicants, llevadores i infermeres • 1950. Unificació dels estudis de la classificació anterior: creació d’ajudant Tècnic Sanitari: ATS estudis vinculats a las facultats de medicina • 1960. Construcció de grans hospitals, a causa de una major demanda d’atenció d'assistència pública i per tant, major demanda de treballadors. • 1977. DUI: neix la diplomatura universitària d'infermeria, formació de 3 anys universitaris. • 2005. Creació de 7 especialitats d’Infermeria: obstetrícia/ ginecologia, salut mental, geriatria/ gerontologia, treball social i salut laboral; cures medico-quirúrgiques, familiar i comunitària, pediàtrica. • 2008. Inici acadèmic de Grau d’Infermeria: 4 anys universitaris, 240 crèdits, pla Bolonya (equiparació universitària amb altres carreres)
  • 12. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari Historia i recorregut de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria • 1940 aprox. El augment en la creació d’hospitals, i la ampliació d’altres, fa que comencin a treballar en aquests per manca d’infermeres per atendre a pacients i eren coneguts com a cuidadors o ajudants. • 1960.Es reconeix la figura del auxiliar por primera vegada sense formació però amb supervisió. • 1973. Apareixen les primeres exigències de professionalització: s’aplica el requeriment de superar unes probes de maduresa després d’haver treballat 2 anys a un hospital. Pàg. 78 4.2. Regulació de la professió Infermera
  • 13. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari • 1975. Inici de la Formació Professional (FP) i de la rama sanitària, con el títol d’Auxiliar de Clínica • 1984. Comença a exigir-se titulació per treballadors que vulguin exercir como auxiliar de clínica en institucions de la Sanitat Pública. • 1986. El Ministeri de Sanitat i Consum crea la categoria professional d’Auxiliar d’Infermeria que substitueix a la auxiliar de clínica. • 1995. LOGSE. Se crea la figura del Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria TCAE • Futur del TCAI……….pendent treballar l’esborrany on volen canviar el perfil professional. Passarà a ser Tècnic en Cures Sanitàries Pàg. 78 4.2. Regulació de la professió Infermera Historia i recorregut de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
  • 14. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari Pàg. 78 4.2. Regulació de la professió Infermera Funcions de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria Estatut del Personal NO Facultatiu de les Institucions Sanitàries de la Seguretat Social 1973  Les Funcions dels TCAI estan regides per:  Els articles del 74 , 75 i 85 de la Ordre Ministerial del 26 de abril de 1973 on es recullen funcions i prohibicions  Real Decret 137/1984, funcions de l’Auxiliar de Clínica en Atenció Primària  Llei 55/2003, estableix les bases del personal estatutari de la Sanitat Pública.
  • 15. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari • Correspon exercir els serveis complementaris que no siguin competència dels auxiliars sanitaris titulats • Fer els llits dels malalts • Higiene i neteja dels malalts, ajudants a DUI o ATS • Ajuda en la eliminació dels malalts ( bolquers, ampolles, cunyes, etc.) • Neteja i reposició dels carros de cures • Recepció i distribució dels carros de menjar. Servir els àpats i ajudar als pacients que no puguin alimentar-se per si sols • Classificació i ordenació de la roba sanitària Pàg. 78 4.2. Regulació de la professió Infermera Funcions de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
  • 16. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari • Funcions de col·laboració o delegades:  Administració de medicaments per via oral o rectal  Recollida de dades termomètriques. Recollida de signes d’alerta o canvis en l’estat de saluts  Transport de material, mostres, documents que els hi hagin confiat els seus superiors  Cures de ferides que els superiors deleguin Pàg. 78 4.2. Regulació de la professió Infermera Funcions de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
  • 17. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari • Prohibicions :  Administració de medicaments per parenteral  Escarificacions, extracció de mostres ( analítiques, biòpsies, continguts gàstrics, sondatges, etc.)  Cures específiques amb materials específics  Ajuda en intervencions quirúrgiques  Auxiliar directament al metge a les consultes externes Pàg. 78 4.2. Regulació de la professió Infermera Funcions de la professió de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria
  • 18. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari Pàg. 80 4.2. Regulació de la professió Infermera Codi Deontològic  Document on apareixen normes i valores que assumeixen les persones que realitzen la seva activitat professional.  El codi deontològic de la infermeria espanyola es troba la resolució 32/89 del Consell General d’Infermeria  És de caràcter obligatori per a tots els professionals de l’Estat  El seu incompliment pot portar sancions disciplinaries,
  • 19. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari Pàg. 80 4.2. Regulació de la professió Infermera Codi Deontològic Els professionals d’infermeria són els encarregats de diferents àmbits de la salut de les persones:  Prevenint malalties  Mantenint la salut  Atenent, rehabilitant e integrant al malalt en la societat  Educant per a la salut.
  • 20. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari Pàg. 80 4.2. Regulació de la professió Infermera Codi Deontològic
  • 21. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.2. Regulació de la professió Infermera Codi Deontològic
  • 22. - Què és un model d’infermeria? - Què és una teoria d'infermeria? - Quins tipus de models hi ha? 1. ACTIVITAT INICIAL (DOSSIER)
  • 23. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.  Els models d’infermeria expliquen de manera justificada i amb rigor científic una metodologia per a la realització d’una intervenció específica  Són els referent en els que es basen les accions e intervencions que es duen a terme amb els pacients, famílies, població, etc.  Els models d’Infermeria són models de CURA, per tant els seus àmbits d’actuació s’aplicaran a: Pàg. 75 Àrees d’actuació Autocura Prevenció i promoció de la salut Relacions interpersonals Prevenció i promoció de la salut
  • 24. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.  Els models d’infermeria es poden dividir en 2 tipus: • Conceptuals: es basen en que els seus ideals es treballen mitjançant els elements del paradigma infermer:  Persona  Salut  Entorn  Rol professional Pàg. 75 • Naturalistes: es centren en que la cura del entorn, és essencial per la recuperació i manteniment de la salut de les persones
  • 25. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria. • Metaparadigma d’Infermeria
  • 26. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria. • Treball GRUP. ( forma part del dossier) Cerca informació sobre les diferents Figures importants de la infermeria Prepara una PPT (1 o 2) on explicareu qui era, que va a portar a la infermeria, en que consistia el seu model Presentació oral de 3’ Patri Marjory Gordon Patrons Funcionals
  • 27. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria. DEFINICIÓ DEL MODEL DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES HUMANES La teoria o model que ens presenta Virginia Henderson es basa en el concepte que te sobre como és l'ésser humà i que necessita per poder desenvolupar la seva vida de manera independent. Per a Virginia, un individu és un tot complert quan aconsegueix la independència en las 14 necessitats bàsiques de l'ésser humà. Si una o varies d’ elles no les pot realitzar, la infermera ha de treballar per a que l’individu aconsegueixi tornar al seu estat inicial d’independència el més aviat possible. L'objectiu de les cures infermeres és ajudar a la persona a augmentar, mantenir o recuperar el màxim nivell de desenvolupament del seu potencial per aconseguir la seva independència o morir dignament.
  • 28. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria. DEFINICIÓ DEL MODEL DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES HUMANES • Necessitat fonamental: Necessitat vital, és a dir, tot allò que és essencial per al ésser humà per a mantenir-se amb vida o assegurar el seu benestar. Són per a Henderson un requeriment que s’han de satisfer per mantenir a integritat de la persona i promogui el seu creixement i desenvolupament, mai com mancances. • Independència: Satisfacció d’una o de les necessitats de l’ésser humà a través de les accions adequades que realitza ell mateix o que altres fan en el seu lloc segons la seva fase de creixement i desenvolupament i segons les normes i criteris de salut establerts. • Dependència: No satisfacció d’una o varies necessitats de l’ésser humà per les accions inadequades que realitza o por tenir la impossibilitat de poder fer-les en virtut de una incapacitat o de una falta de suplència.
  • 29. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria. DEFINICIÓ DEL MODEL DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES HUMANES • Problema de dependència: Canvi desfavorable d’ordre bio-psico-social en la satisfacció d’una necessitat fonamental que es manifesta per signes observables al pacient. • Manifestació: Signes observables en l’individu que permeten identificar la independència o la dependència en la satisfacció de les seves necessitats. • Font de dificultat: Són aquells obstacles o limitacions que impedeixen que la persona pugui satisfer les seves necessitats, es a dir, los orígens o causes d’una dependència. Henderson identifica tres fonts de dificultat: falta de força, coneixement i voluntat.
  • 30. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria. BENEFICIS DEL MODEL DE LAS NECESSITATS BÀSIQUES HUMANES • S’adapta al context d’infermeria espanyola. • Pot utilitzar-se en tots els camps d’actuació. • Existeix abundant informació. • Inclueix el paper de col·laboració como a part de l’actuació de la infermeria. • Contempla a la persona como un tot. • Reconeix a la persona per el seu potencial de canvi. • Proposa un mètode de resolució de problemes. • Permet la utilització del llenguatge estandarditzat NANDA, NOC i NIC.
  • 31. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 32. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 33. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 34. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 35. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 36. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 37. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 38. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 39. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 40. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 41. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 42. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 43. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 44. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.
  • 45. C1. Operacions Administratives en l’àmbit Sanitari 4.3. Models d’ Infermeria.