Sesión general hospitalaria. Capio Hospital Universitari Sagrat Cor.
'Proyecto de conciliación de la medicación: resultados de una prueba piloto y acciones de mejora'.
Ponente: Empar López. Servicio de Farmacia.
8 de noviembre de 2012.
Este documento describe varios aspectos de la documentación sanitaria, incluyendo los tipos de documentos clínicos y no clínicos, los formatos de historia clínica en papel e informatizados, y los elementos básicos y procedimientos para la apertura, ordenación y almacenamiento de las historias clínicas hospitalarias.
Sesión general hospitalaria. Capio Hospital Universitari Sagrat Cor.
'Proyecto de conciliación de la medicación: resultados de una prueba piloto y acciones de mejora'.
Ponente: Empar López. Servicio de Farmacia.
8 de noviembre de 2012.
Este documento describe varios aspectos de la documentación sanitaria, incluyendo los tipos de documentos clínicos y no clínicos, los formatos de historia clínica en papel e informatizados, y los elementos básicos y procedimientos para la apertura, ordenación y almacenamiento de las historias clínicas hospitalarias.
Oscar solans - Sesión técnica UOC Forum CIS
Beneficis pels ciutadans
•Compromís amb la cura de la seva salut, que li permet major autonomia i comoditat
•Prevenció i monitoratge
•Reconeix LMS com a principal font d’informació de salut
•Interacció amb professionals sanitaris a distància
Beneficis pels proveïdors i els professionals de Salut
•Reducció d'errors i proves redundants
•Visió única dels serveis sanitaris
•Permet contacte no presencial
•Compartir informació millora la qualitat dels serveis de salut
Beneficis per l’Administració
•Un ús millor i més eficient dels recursos sanitaris
•La reducció de costos com a conseqüència de la prevenció dels ciutadans i un major compromís en la cura de la seva salut
•Garantia de transparència
•Les tecnologies ajuden a la personalització dels serveis de salut
Este documento resume la evolución de la profesión de matrona y comadrona a lo largo de la historia, desde la antigüedad hasta la Edad Media. Explica que las primeras matronas existieron en el Paleolítico y Neolítico, y que culturas como la egipcia, griega y romana desarrollaron conocimientos sobre obstetricia. Durante la Edad Media la profesión decayó debido al oscurantismo, aunque hubo figuras importantes como Trótula de Salerno.
La norma técnica establece las disposiciones para la gestión adecuada de las historias clínicas en establecimientos de salud, incluyendo el contenido mínimo, formatos y procedimientos. Define los formatos básicos para la atención en consulta externa, emergencia y hospitalización, los cuales deben incluir datos de identificación, antecedentes, examen físico, diagnóstico, tratamiento y seguimiento del paciente. Asimismo, establece que todas las atenciones deben registrarse en la historia clínica
Este documento contiene una anamnesis médica que recopila información personal e historial médico de un paciente, incluyendo antecedentes personales y familiares, hábitos como fumar y beber, y motivo de consulta. El paciente autoriza al terapeuta a realizar el tratamiento discutido y confirma que la información proporcionada es verídica.
La historia clínica ha evolucionado de ser un documento médico-asistencial a uno con criterios médico-legales que proporciona información al médico y a la justicia sobre la evolución de un paciente. Una historia clínica incluye hojas de ingreso, evolución, tratamiento, enfermería, consentimiento, gráfica y epicrisis/alta que documentan la atención y progreso del paciente de manera completa para fines médicos y legales. Las historias clínicas quirúrgicas también incluyen notas
Este documento presenta un trabajo sobre el orden y manejo de la historia clínica realizado por 8 estudiantes de auxiliar de enfermería del Instituto Colombiano Educacional INSECOL en Ipiales, Nariño. Incluye una introducción sobre la historia clínica y una tabla de contenido con 18 secciones que describen los diferentes documentos, informes e información que debe contener una historia clínica.
Este documento define lo que es un documento de archivo y explica sus características. Primero, ofrece varias definiciones de documento de archivo extraídas de fuentes legales y diccionarios. Luego, describe los elementos y caracteres externos e internos que definen a un documento de archivo. Finalmente, explica las funciones de los documentos de archivo y algunas tipologías comunes de documentos producidos por la administración pública y empresas.
Este documento define la historia clínica y sus partes principales. Explica que la historia clínica es un instrumento médico y jurídico que recopila datos sobre un paciente para fundamentar el diagnóstico, pronóstico y tratamiento. Sus partes clave son la anamnesis, examen físico, diagnóstico, tratamiento y evolución. Además, describe formatos especiales como notas de enfermería, hoja de control de medicamentos, informes quirúrgicos e informes de laboratorio.
Este documento proporciona una guía detallada sobre la historia clínica en odontología. Explica que la historia clínica es un documento científico y legal que recopila datos sobre el paciente para diagnosticar y tratar condiciones. Detalla las secciones requeridas como anamnesis, examen físico, diagnóstico, pronóstico, plan de tratamiento y evolución. También cubre temas como consentimiento informado, confidencialidad y retención de registros.
El documento describe la estructura típica de una historia clínica, la cual consta de 11 secciones principales: 1) anamnesis o interrogatorio con datos personales y motivo de consulta, 2) antecedentes personales y hereditarios, 3) examen físico, 4) resumen semiológico, 5) consideraciones diagnósticas, 6) estudios complementarios, 7) interconsultas, 8) evolución, 9) diagnóstico definitivo, 10) tratamiento y 11) epícrisis con firma del redactor.
Este documento presenta la historia clínica de una paciente femenina de 41 años que ha estado experimentando cefaleas intensas y vértigo durante varios meses. La historia clínica incluye información sobre antecedentes familiares, personales, ginecológicos y obstétricos de la paciente, así como detalles sobre su padecimiento actual caracterizado por cefaleas, vértigo, náuseas y disminución de la agudeza visual. La exploración física y exámenes auxiliares realizados buscan establecer un diagn
L’Autonomia Del Pacient I Les Tic. Consentiment Informat Pac4gueste916f6
Consentiment Informat i l'Autonomia del Pacient. Drets i Deures dels malalts. Drets d'Accés a la HC del pacient. La Llei de Protecció de dades. Jurisprudència i Legislació.Dret d'accés i Noves tecnologies .
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari de Bellvitge. Carme Sanclemente.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUB, considerats AHC.
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
Oscar solans - Sesión técnica UOC Forum CIS
Beneficis pels ciutadans
•Compromís amb la cura de la seva salut, que li permet major autonomia i comoditat
•Prevenció i monitoratge
•Reconeix LMS com a principal font d’informació de salut
•Interacció amb professionals sanitaris a distància
Beneficis pels proveïdors i els professionals de Salut
•Reducció d'errors i proves redundants
•Visió única dels serveis sanitaris
•Permet contacte no presencial
•Compartir informació millora la qualitat dels serveis de salut
Beneficis per l’Administració
•Un ús millor i més eficient dels recursos sanitaris
•La reducció de costos com a conseqüència de la prevenció dels ciutadans i un major compromís en la cura de la seva salut
•Garantia de transparència
•Les tecnologies ajuden a la personalització dels serveis de salut
Este documento resume la evolución de la profesión de matrona y comadrona a lo largo de la historia, desde la antigüedad hasta la Edad Media. Explica que las primeras matronas existieron en el Paleolítico y Neolítico, y que culturas como la egipcia, griega y romana desarrollaron conocimientos sobre obstetricia. Durante la Edad Media la profesión decayó debido al oscurantismo, aunque hubo figuras importantes como Trótula de Salerno.
La norma técnica establece las disposiciones para la gestión adecuada de las historias clínicas en establecimientos de salud, incluyendo el contenido mínimo, formatos y procedimientos. Define los formatos básicos para la atención en consulta externa, emergencia y hospitalización, los cuales deben incluir datos de identificación, antecedentes, examen físico, diagnóstico, tratamiento y seguimiento del paciente. Asimismo, establece que todas las atenciones deben registrarse en la historia clínica
Este documento contiene una anamnesis médica que recopila información personal e historial médico de un paciente, incluyendo antecedentes personales y familiares, hábitos como fumar y beber, y motivo de consulta. El paciente autoriza al terapeuta a realizar el tratamiento discutido y confirma que la información proporcionada es verídica.
La historia clínica ha evolucionado de ser un documento médico-asistencial a uno con criterios médico-legales que proporciona información al médico y a la justicia sobre la evolución de un paciente. Una historia clínica incluye hojas de ingreso, evolución, tratamiento, enfermería, consentimiento, gráfica y epicrisis/alta que documentan la atención y progreso del paciente de manera completa para fines médicos y legales. Las historias clínicas quirúrgicas también incluyen notas
Este documento presenta un trabajo sobre el orden y manejo de la historia clínica realizado por 8 estudiantes de auxiliar de enfermería del Instituto Colombiano Educacional INSECOL en Ipiales, Nariño. Incluye una introducción sobre la historia clínica y una tabla de contenido con 18 secciones que describen los diferentes documentos, informes e información que debe contener una historia clínica.
Este documento define lo que es un documento de archivo y explica sus características. Primero, ofrece varias definiciones de documento de archivo extraídas de fuentes legales y diccionarios. Luego, describe los elementos y caracteres externos e internos que definen a un documento de archivo. Finalmente, explica las funciones de los documentos de archivo y algunas tipologías comunes de documentos producidos por la administración pública y empresas.
Este documento define la historia clínica y sus partes principales. Explica que la historia clínica es un instrumento médico y jurídico que recopila datos sobre un paciente para fundamentar el diagnóstico, pronóstico y tratamiento. Sus partes clave son la anamnesis, examen físico, diagnóstico, tratamiento y evolución. Además, describe formatos especiales como notas de enfermería, hoja de control de medicamentos, informes quirúrgicos e informes de laboratorio.
Este documento proporciona una guía detallada sobre la historia clínica en odontología. Explica que la historia clínica es un documento científico y legal que recopila datos sobre el paciente para diagnosticar y tratar condiciones. Detalla las secciones requeridas como anamnesis, examen físico, diagnóstico, pronóstico, plan de tratamiento y evolución. También cubre temas como consentimiento informado, confidencialidad y retención de registros.
El documento describe la estructura típica de una historia clínica, la cual consta de 11 secciones principales: 1) anamnesis o interrogatorio con datos personales y motivo de consulta, 2) antecedentes personales y hereditarios, 3) examen físico, 4) resumen semiológico, 5) consideraciones diagnósticas, 6) estudios complementarios, 7) interconsultas, 8) evolución, 9) diagnóstico definitivo, 10) tratamiento y 11) epícrisis con firma del redactor.
Este documento presenta la historia clínica de una paciente femenina de 41 años que ha estado experimentando cefaleas intensas y vértigo durante varios meses. La historia clínica incluye información sobre antecedentes familiares, personales, ginecológicos y obstétricos de la paciente, así como detalles sobre su padecimiento actual caracterizado por cefaleas, vértigo, náuseas y disminución de la agudeza visual. La exploración física y exámenes auxiliares realizados buscan establecer un diagn
L’Autonomia Del Pacient I Les Tic. Consentiment Informat Pac4gueste916f6
Consentiment Informat i l'Autonomia del Pacient. Drets i Deures dels malalts. Drets d'Accés a la HC del pacient. La Llei de Protecció de dades. Jurisprudència i Legislació.Dret d'accés i Noves tecnologies .
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari de Bellvitge. Carme Sanclemente.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUB, considerats AHC.
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
Oscar Solans. Responsable funcional e-salut. Departament de Salut. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
2. INTRODUCCIÓ
• L’actuació mèdica genera una gran
quantitat d’informació
• La informació mèdica, la documentació i
la història clínica són alhora una eina i una
garantia de l’actuació envers el malalt.
• Cal per això que la informació escrita sigui
elaborada seguint unes pautes d’actuació
metodològica, ètica i científica.
3. DEFINICIÓ
• Memòria escrita de la informació
generada durant l’assistència al pacient,
que permet la continuïtat de l’assistència i
constitueix el mitjà de comunicació entre
els diferents professionals que l’atenen.
4. FINALITAT
• Recollir dades de salud del pacient amb el
objecte de facilitar la assistencia sanitaria.
• Es el motiu que condueix al metge a
iniciar la elaboració de la historia clinica i a
continuar-la al llarg del temps
• Es el requeriment d’una prestació de
serveis sanitaris per part del pacient
5. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
• Període Grec: Dins del llibre Corpus
Hipocraticum apareixen recollides 42
històries, estan considerats els primers
exemples de història clínica.
• Edat Mitjana: Apareixen els Consilia,
formats per cinc parts; títol de la entitat
nosologia, exposició de símptomes,
discussió de la etiologia, patogènia i
tractament, i formula religiosa final.
6. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
• Renaixement: Les Observatio (històries
clíniques), tornen a ser individualitzadors, a més
introdueixen com a innovació el estudi
anatomopatològic procedent de l’autòpsia, que
s’afegia al final del document .
• En el segle XVII: estructura la història clínica en
cinc capítols: Descripció del subjecte,
Antecedents remots i pròxims, Malaltia actual,
Curs de la Malaltia e Inspecció del cadàver.
7. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
• Durant els segles XVIII, XIX i XX, van aparèixer tres
noves orientacions en la ciència mèdica:
- La mentalitat anatomoclínica
- La mentalitat fisiopatològica
- La mentalitat idiopatogència
8. MÒDELS DE HISTÒRIA
CLÍNICA
Model tradicional de l’Historia Clínica:
• Anamnesis i exploració clínica
• Malaltia actual
• Evolució clínica
• Proves complementàries
• Procediments diagnòstics i terapèutics
• Juí diagnòstic
9. MÒDELS DE HISTÒRIA
CLÍNICA
La historia clínica orientada als problemes:
• Dades inicials. Provenen del primer contacte mèdic-
malalt i constitueixen la anamnesis, exploració clínica
i exploracions complementàries.
• Llista de problemes. És un inventari dels problemes
implícits en les dades inicials. Al principi son
símptomes i signes, que després és van és
converteixen en síndromes i diagnòstics. Cada
problema porta un número d’ordre.
• Pla inicial. És la descripció de les ordres diagnostiques
i terapèutics de cadascun dels problemes enumerats.
• Evolució.
10. FUNCIONS
Docència
Assistencial Mèdic-legal
FUNCIONS
Investigadora Administrativa
Evaluadora
14. REQUISITS DE L’HISTORIA
CLINICA
• Veracitat
• Exacta
• Rigor tècnic dels registres
• Coetàniament de registres
• Completa
• Identificació del professional
15. ALTRES ASPECTES DE L’
HISTORIA CLINICA
• Propietat :Les doctrines sobre la propietat de l’
historia clínica son molt variades:
–Propietat del metge
–Propietat del pacient
–Propietat de la institució
–Teories integradores
Custodia: Les històries clíniques son documents
confidencials, propietat, de l’administració sanitària o
l’entitat titular del centre sanitari.
16. ALTRES ASPECTES DE L’
HISTORIA CLINICA
• Accés : El pacient tindrà dret accedir a
tots els documents i dades de la seua
història clínica
• Emmagatzemament i
conservació
17. NORMATIVA
• Ordre del 6 de setembre de 1984 sobre la
obligatorietat de la elaboració del informe d’alta
per a pacients atesos en establiments sanitaris.
• Llei General de Sanitat 14/1986 de 25 d’abril
• Decret 56/ de 1988 de 25 d’abril del Consell per
el que és regula la obligatorietat de la Història
Clínica.
• Ordre de 8 d’octubre de 1992 de la Conselleria
de Sanitat i Consum, per la que és regula el
conjunt mínim bàsic de dades a utilitzar en la
informació hospitalària
18. NORMATIVA
• Llei 41/2002 del 14 de novembre. “Llei
bàsica reguladora de la autonomia del
pacient, i de drets i obligacions en matèria
d’informació i documentació clínica”.
• Llei 1/2003 de 28 de gener de la
Generalitat de “Drets e informació al
pacient de la Comunitat Valenciana”
19. CARACTERÍSTIQUES
GENERALS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA
• La normalització dels documents que integren
l’expedient clínic és presenta com una necessitat
elemental per a poder desenvolupar el sistema de
informació.
• NORMES GENERALS PER A TOTS ELS
DOCUMENTS:
– TAMANY: Haurà d’adoptar sèries internacionals de tamany del
paper
– DISENY: Inclourà un encapçalament comú que recollirà les
dades identificatives del hospital i del malalt, i el títol del
document
– PAPER: Haurà de ser de qualitat adequada, tenint en compte el
desgast al que és vora sotmesa la documentació
20. FULLS DE LA HISTÒRIA CLÍNICA
CONTINGUT MÍNIM
-Dades identificatives i
ubicació del pacient.
- Motiu i tipus d’ingrés
- Diagnostic provisional
- Servei a càrrec de
l’ingrés
- Metge sol·licitant.
- Observacions en relació
amb el pacient.
- Data, hora i signatura.
21. FULLS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA
CONTINGUT MÍNIM
- Dades identificatives i
ubicació del pacient.
- Domicili del pacient.
- Data i motiu de l’alta.
- Diagnòstic principal i
diagnòstics secundaris.
- Intervencions
realitzades.
- Destí del pacient.
- Data, nom i signatura
del metge responsable.
22. FULLS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA
CONTINGUT MÍNIM
- Dades d’identificació i
ubicació del pacient.
- Dades d’identificació
de la persona que
sol·licita l’alta.
- Text indicatiu de la
contraindicació de l’alta.
- Motiu de l’alta.
- Nom del metge i servei
responsable.
- Signatures del metge i
del sol·licitant.
23. FULLS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA
CONTINGUT MÍNIM
- Dades identificatives i
d’ubicació del pacient.
- Dades d’identificació de la
persona que realitza
l’autorització.
- Procediment diagnòstic,
metode quirúrgic o tècnica
autoritzada.
- Text explicatiu sobre la
informació trasmesa al
pacient.
- Nom del metge que realitza
la indicació.
24. LA HISTÒRIA CLÍNICA
INFORMATIZADA
Entenguem per història
clínica informatitzada
aquella en la que la
informació es captura de
forma mecànica, es a dir,
que no s’utilitza el paper i
el bolígraf per a escriure,
sinó que es registren
mitjançant un teclat de
ordinador
25. LA HISTÒRIA CLÍNICA
INFORMATIZADA
• Permet l’emmagatzemament de :
- Un gran volum d’informació, depenent de la
capacitat del disc rígid que s’utilitzen i accedir a
estes dades per diferents vies.
- Mantenir l’actualització de les històries
clíniques
- Compatibilitat amb versions ulteriors i amb
programes accessoris.
- Integració amb sistemes de facturació, reserva
de torns, farmàcia, de laboratori i estudis
complementaris.
26. NO ES EL MATEIX
INFORMATIZAR QUE
DIGITALITZAR.
• Si decidim digitalitzar els documents de
les històries, la informació es com una foto
(facsímil) del original i es tan passiva com
el suport de paper del que procedeix. No
es mes que una emulació de la història
clínica en paper.
• Els documents es digitalitzen, però la
captura de les dades es segueix fent de
manera tradicional, en paper.
27. LA HISTÒRIA CLÍNICA
INFORMATIZADA
• Es important tindre en compte el paper que
tenen els diagrames de fluxe computeritzats en
la pressa de decisions.
• El disseny del sistema permet una fidel
representació de la cronología clínica i
assistencial d’atenció del pacient.
• Esta organitzat desde la gestió assistencial a la
administrativa, sorgint els processos d’anàlisis
de dades agregades amb fins de
investigació,auditoria, administració i finançes o
el plantegament sanitari ,com conseqüència del
trevall assistencial informatizat.
28. INCONVENIENTS DE LA
HISTÒRIA CLÍNICA
INFORMATITZADA.
• L’informatització dels historials te com a inconvenient principal el posar en
perill alguns dels drets fonamentals del pacient, com son el dret a la
intimitat i confidencialitat del malalt.
• Altre inconvenient seria la pèrdua brusca, total o parcial de les dades, degut
a la gran quantitat d’aquestes que s’introduiran en el sistema informàtic.
• Per a evitar aquests inconvenients seria necessari :
-Dret a la informació de que la confidència feta pel metge i els seus
descobriments i deduccions van a ser informatitzades.
-Dret a la llibertat per a decidir mitjançant consentiment si les seues dades
son informatitzades o no.
-Dret a la intimitat.
-Conscienciació del personal que manipula la informació.
-Accés restringit.
-Compliment de la LOPD i el seu posterior desenvolupament i
modificació continguts en el RD 994/1999 de 11 de juny, per el que s’aprova
el Reglament de mesures de seguretat de els fitxers automatitzats que
continuen dades de caràcter personal.
29. LES VENTATGES DE LA
HISTÒRIA CLÍNICA
COMPUTERITZADA.
• L’accessibilitat de la informació continguda en ella mateixa.
• Informació es molt mes ràpida
• Una computadora pot entregar una dada en una fracció de segon,
• Diferents usuaris d’una Xarxa poden consultar la mateixa informació
des de diferents punts i de forma simultània.
• Evita a demés el clàssic “trànsit” d’una història clínica a traves de
els diversos departaments, amb el consegüent risc de extravio
• Pot dur al punt de permet l’accés a la informació des de el propi
domicili del professional o fins a qualsevol lloc, per via telefònica.
• Comparar dosis de diferents fàrmacs com ara una gràfica de
temperatures i així identificar la droga mes probablement
responsable de un quadre febril, etc...
• El disseny del sistema permet una fidel representació de la
cronologia clínica i assistencial del procés d’atenció al pacient. Està
organitzat des de la gestió assistencial
30. GOOGLE HEALTH
• Projecte de servei d’emmagatzemament de
registres mèdics
• Permet als usuaris emmagatzemar les seues
receptes, els resultats de test, al·lèrgies,
tractaments, vacunes... qualsevol element
rellevant en el nostre historial mèdic.
• Altres iniciatives en la mateixa àrea, com
HealthVault de Microsoft i un servei espanyol
Keyose
• Els aspectes polèmics:la política de privacitat
31. L’ HISTORIA CLÍNICA A
ESPANYA, EUROPA I AL MON
• Existeixen normatives de tipus internacional que
suggereixen el mode de redactar les legislacions
que creen sistemes de salut òptimes i que
s’acoplen a determinades circumstancies en
cada país.
ESPANYA
• Existeixen disposicions autonòmiques sobre el
us de l’historia clínica que varien depenent de
comunitat autònoma.
32. L’ HISTORIA CLÍNICA A
ESPANYA, EUROPA I AL MON
El projecte Europeu de
historia clínica digital
(HCD).
- OBJECTIU: millorar
l’atenció dels pacients
en el entorn de la U.E
ajustant i agilitzant
l’atenció a cada
casuística.
33. L’ HISTORIA CLÍNICA A
ESPANYA, EUROPA I AL MON
• La legislació es molt similar en cada un dels
paisos. En tots ells es busquen les mateixes
metes, com son; un us adequat de l’ informació
allí continguda, una adequada elaboració de la
mateixa, el us correcte de l’ historia per part del
metge, les autoritats i el pacient; i amb tot açò
aconseguir una adequada atenció en salut.
• No obstant, les lleis no son iguals de estrictes en
cada país. Existeix una associació entre el grau
de desenvolupament i la qualitat en l’ elaboració
de la legislació.
34. HISTÒRIA CLÍNICA A L´ATENCIO
PRIMARIA
• És el primer nivell assistencial dins dels
departaments sanitaris.
• Comunitat Autònoma decideix els límits de
les seues ZONES BÀSIQUES DE SALUT.
35. HISTÒRIA CLÍNICA A L´ATENCIO
PRIMARIA
FUNCIONS
• -Assistir als pacients,en règim ambulatori ,domiciliari o d
´urgència.
• -Estudiar les necessitats de salut de la zona i organitzar
els programes sanitaris:
promoció,prevenció,rehabilitació,renserció social i
educació per ala salut
• -Programes de salut matern-infantil,mental,laboral i
ambintal.
• -Avaluar les activitats realitzades i els resultats obtinguts.
• -Realitzar activitats de docència,formació continuada per
als seus membres i investigacions clíniques i
epidemiològiques.
36. HISTÒRIA CLÍNICA A L´ATENCIO
PRIMARIA
MODELS D´ARXIUS D´ HISTÒRIA CLÍNICA
ARXIU CENTRALITZAT.
VENTAGES
• -Evita la duplicació dels documents
• -Integració de tota la documentació
• -Disminució dels costs
• -Ahorrament d´espai
• -Estandarizació i protocolizació dels procediments.
DESVENTAGES
• -Dispossar d´un gran espai en bones condissions físiques.
• -Controlar l´excistencia i ubicació exacta de les històries clíniques
-Establir rutines de treball i circuits de transports interns.
• -Establir normatives precices i de riguros cumpliment per tot el personal
del arxiu.
37. HISTÒRIA CLÍNICA A L´ATENCIO
PRIMARIA
ARXIU DESCENTRALITZAT.
Les històries clíniques s´almacenen per separat en consultes i unitats ha on s
´aten als pacients.
VENTAGES
• -Facilita la consulta als membres del servici on es genera la documentació.
• -Minimitza la possibilitat destraví dels documents.
• -Necessita menys cantitat d´espai per ubicar l´arxiu.
•
DESVENTAGES
• -Fragmenta i disgrega l´informaciórelativa al pacient dificultant la visió del
proces actual.
• -Genera multiples històries clíniques d´un pacient.
• -Impossibilita dispondre de tota la documentació.
• -Afavoris la duplicació de documents.
38. FULLS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA A L’ATENCIÓ
PRIMARIA
39. FULLS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA A L’ATENCIÓ
PRIMARIA
40. FULLS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA A L’ATENCIÓ
PRIMARIA
41. FULLS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA A L’ATENCIÓ
PRIMARIA
42. FULLS DE LA HISTÒRIA
CLÍNICA A L’ATENCIÓ
PRIMARIA
43. POSIBLE FUTUR DE LA
HISTORIA CLINICA A ESPANYA?
• Objectiu: asegurar al
ciutada que es
desplaça fora de la
seua comunitat
autònoma,i als
profesionals als que
aquest demanda
assistència, l’accés a
la informació rellevant
sobre la seua salut.