Xarxes i emmagatzemament

1. HISTÒRIA
MP6.UF1 - Tecnologia i comunicació digital, i
processament de dades
Prof. Aitor Ruiz Santiago
Curs acadèmic 2021-2022

2. XARXES INFORMÀTIQUES

3. LA COMUNICACIÓ

4. Element vital per l’evolució i el
desenvolupament de la humanitat.
• Font o emissor: el que origina la
informació.
• Canal: mitjà pel qual que flueix la
informació emesa per la font.
• Receptor: el que accepta la informació
La comunicació

5. El telègraf és un aparell o dispositiu que empra senyals
elèctrics per a la transmissió de missatges de text codificats,
com amb el codi Morse, mitjançant línies amb filferro o
comunicacions de ràdio.
Telègraf (1830)

6. Alexander Grahan Bell
Telèfon (1876)

7. Un teletip és un dispositiu telegràfic de transmissió
de dades, ja obsolet, utilitzat durant el segle XX per
a enviar i rebre missatges mecanografiats punt a
punt a través d'un canal de comunicació simple,
sovint un parell de cables de telègraf.
Teletip (1910)

8. 1950 amb el mòdem comencen els primers intents de
transmissió de dades entre ordinadors (però va ser a la
dècada dels 70 quan s’implanta la connexió a distància
entre ordinadors = aparició de les xarxes informàtiques)
Mòdem (1950)

9. XARXES INFORMÀTIQUES

10. Conjunt d’ordinadors i perifèrics, interconnectats entre sí que
permeten que es transmeti la informació i compartir recursos
(Economitzar).
Per funcionar ha d’haver-hi el hardware necessari (cables,
targetes, router, etc.).
Xarxes informàtiques

11. SEGONS LA SEVA EXTENSIÓ

12. Xarxes d'àrea local (LAN -local Àrea Network):
Els ordinadors que es connecten estan en un mateix edifici o a casa. Cada equip es comunica de forma ràpida per les
petites distàncies que recorre la informació.
Classificació segons la seva extensió

13. Xarxes d'àrea metropolitana (MAN- metropolitan area
network):
Els ordinadors connectats estan distribuïts a un àmbit urbà
(no superior a 10 km.).
Ex: Xarxa creada per unificar varis comerços de la ciutat.
Classificació segons la seva extensió

14. Xarxes d’área extensa (WAN- wide área network):
D’amplia llargada (mil.lers de Km). Ex: Internet
Classificació segons la seva extensió

15. SEGONS LA SEVA GESTIÓ

16. • Punt a punt: A aquesta configuració s’utilitza un dispositiu central (hub o
switch) per connectar entre sí tots els ordinadors. Es poden compartir
arxius i perifèrics connectats a la xarxa. (de igual a igual). No és tant eficient
a l’hora de buscar, recuperar o emmagatzemar arxius.
• Client-servidor: presència d’un ordinador central o servidor. A aquesta
Xarxa existeix l’administrador de sistema que té la responsabilitat
d’assegurar el correcte funcionament d’un sistema informàtic (realitzar
còpies de seguretat, actualitzar el sistema operatiu i configurar els canvis,
instal·lar el nou hardware i software…)
Classificació segons la seva administració o gestió:

17. SEGONS LA SEVA CONNEXIÓ

18. Es la forma en que estan connectats els dispositius a
la xarxa, física o lògicament
• Topologia de Bus: utilitza un mitjà de comunicació
compartit “bus comú” per connectar els dispositius
de xarxa. Si el cable central no funciona, tota la
xarxa es desconnecta.
Topologia

19. • Topologia de anell: Estructurada de forma que cada
dispositiu de la xarxa té 2 veïns per als propòsits de
comunicació. Si un dispositiu no funciona, es pot
redireccionar la informació per que arribi a la resta de
dispositius tot i que es difícil diagnosticar i reparar els
problemes.
Topologia

20. Topologia de estel: Estableix un punt central al qual
estan directament connectats tots els dispositius de la
xarxa. Cada dispositiu necessita un cable que li connecti
al punt central. Per tant, es fàcil detectar els problemes i
reconfiguració ràpida.
Topologia

21. COMPONENTS

22. • Ordinadors.
• Targetes de xarxa.
• Cables de connexió.
• Perifèrics.
• Software de Xarxa instal·lat al Sistema operatiu.
Components de la Xarxa

23. • Servidor: ordinador/s que van a compartir els seus
recursos hardware i software amb la resta d’equips de la
xarxa. Les seves característiques son potència de càlcul,
importància en la informació que emmagatzema i connexió
amb recursos que es desitgen compartir. (ordinador potent
en quan a microprocessador, memòria i
emmagatzemament)
• Estació de treball: els ordinadors que fan aquest paper
tenen a la seva disposició els recursos que ofereix la xarxa
així com els serveis que proporcionen els servidors als
quals poden accedir.
Funció ordinador en Xarxa

24. Bàsicament realitza la funció d’intermediari entre
l’ordinador i la xarxa de comunicació.
En ella es troben gravats els protocols de
comunicació de la xarxa. La comunicació amb
l’ordinador es realitza a través de les ranures
d’expansió que aquest disposa (ISA o PCMCIA), o bé
està integrat a la placa base.
Targetes de xarxa (imprescindible)

25. Constituït pel cablejat i els connectors que enllacen els
components d’una xarxa. 2 tipus de mitjans de transmissió:
• Mitjans guiats: el cable s’instal.la normalment en el
interior dels edificis o bé en conductes subterranis (par
trençat, coaxial, fibra Óptica).
• Mitjans no guiats: relatius a les tècniques de transmissió
de senyals a través de l’aire i de l’espai entre transmissor-
receptor. Ex: infrarojos
Mitjans de connexió

26. REPETIDOR:
Dispositiu que augmenta la senyal d’una connexió física, rebent les
senyals i retransmetent-les per evitar la seva degradació al llarg del
mitjà de transmissió aconseguint una distància major.
HUB:
El Hub és un dispositiu simple amb una única missió, la
d'interconnectar els ordinadors d'una xarxa local. El seu
funcionament és senzill, quan algun dels ordinadors de la xarxa local
que estan connectats a ell li envia dades, el Hub els replica i transmet
instantàniament a la resta d'ordinadors d'aquesta xarxa local.
Dispositius

27. SWITCH
També s'utilitza per a la creació de xarxes
locals. La principal diferència és que a través
del Switch la informació enviada per
l'ordinador d'origen va directament a
l'ordinador de destí sense replicar-se en la
resta d'equips que estiguin connectats.
Dispositius

28. ROUTER
S'encarrega de reexpedir els teus paquets de dades entre
diferents xarxes, en general una local o LAN i una externa, per
exemple, per a connectar-se a l'ADSL o la fibra i d'aquí a
Internet.
Avui dia poden complir les funcions dels altres dos dispositius
que hem esmentat, ja que solen incloure un Switch (o Hub).
D'aquesta manera poden fer el mateix, només que sense
limitar-se a les xarxes locals i obrint les portes al fet que els
ordinadors puguin connectar-se també a altres xarxes
externes.
Dispositius

29. Amb el nom de xarxes inal·làmbriques (o
tecnologia Wireless) es designen totes
aquelles que no necessiten del ús de cables
per connectar els equips entre sí.
En aquest tipus de xarxes la comunicació es
produeix mediant ondes electromagnètiques
(ondes infrarojos o diferents freqüències de
ràdio)
Xarxes inal·làmbriques
Avantatges
Permeten una amplia llibertat de moviments, facilitant la reubicació
de les estacions de treball evitant la necessitat de cablejat i rapidesa
en la instal·lació.
Desavantatges
Abast limitat, seguretat i velocitat de transmissió limitada.

30. Wifi
Utilitza ondes de ràdio amb un abast d’uns 150 metres i per
accedir a internet és necessitaria un mòdem / router que
seria el dispositiu que rebria la senyal de la xarxa i la
transmetria al nostre equip).
Tecnologies inalàmbriques

31. Infrarojos
Els equips de treball es comuniquen entre sí a través d’uns
emissors i receptors d’ondes infraroges (és imprescindible que
els equips que es connectin tinguin comunicació visual entre
si).
Bluetooth
Utilitza una tecnologia similar a Wifi però amb un abast molt
baix (10 metres). La seva avantatge és el menor consum
d'energia.
Tecnologies inalàmbriques

32. Firewall
El Sistema operatiu el té activat per defecte i la seva funció es parar els
atacs dels hackers a l’ordinador.
Antivirus
Programes que detecten i eliminen virus, poden estar instal·lats al S.
operatiu (Windos Defender) o descarregar-los d’Internet (Avira, AVG…),
funcionen escanejant el continguin del PC cada cert temps.
Antimalware
Programa que protegeix contra el software no desitjat, molest, que
mostra publicitat no desitjada i fa més lent a l’equip.
Eines de seguretat

33. SISTEMA D’ENMAGATZEMATGE

34. INFORMÀTICA

35. Disciplina que se basa en uso de ordenadores para el
tratamiento lógico y automático de la información
La palabra viene de la contracción INFORmación y
autoMÁTICA que podría definirse como el tratamiento de la
información por medio de máquinas automáticas.
Informàtica

36. Operacions bàsiques que es poden aplicar a la informació:
1. Recollida de dades (pas inicial).
2. Depuració (detecció i eliminació d'errors de l'anterior fase).
3. Emmagatzematge
4. Procés lògic (comparació, classificació, fusió, intercalació…)
i aritmètic (suma, resta…)
5. Distribució i transmissió: Aquestes operacions que
s'apliquen a la informació requereixen una representació
que s'adapti a les màquines: sistema binari
Informàtica

37. Codificar
Transformar la formulació d'un missatge a través de les regles o normes d'un
codi o llenguatge predeterminat. Per mediació del codi binari la informació
es codifica i es transfereix d'un lloc a un altre.
Motius
• Utilitza únicament 2 símbols diferents (0,1)
• Qualsevol dada introduïda o manipulada es codifica en el seu interior per
una successió de zeros i uns (físicament es representen per corrents
elèctrics, camps magnètics…).
• Rapidesa.
• Senzillesa de les operacions aritmètiques d'aquest sistema
Codificació de la informació

38. Bits
Unitat més elemental d'informació (1 o 0) (BInary uniT). Representa la
informació corresponent a un succés amb dues opcions diferents.
Bytes
Nombre de bits necessari per a emmagatzemar un caràcter (representa la
informació), generalment 8 bits. S'utilitzen múltiples del byte per a mesurar
la capacitat d'emmagatzematge d'un ordinador:
• Kilobyte 1KB - 1024Bytes.
• Megabyte 1MB - 1024KB. (Memòria RAM, CD..)
• Gigabyte 1GB - 1024MB. (Disc dur, DVD)
• Terabyte 1TB - 1024GB. (Algun disc dur..)
• Petabyte 1PB - 1024TB.
Unitats d’emmagatzematge

39. Els ordinadors funcionen amb corrent elèctric , per la qual cosa podria entendre 2 coses: que passi el corrent (1), o que no
passi (0), d'aquí sorgeix la quantitat mínima d'informació que un ordinador pot mesurar.
El Codi ASCII compost per 256 caràcters alfanumèrics es va crear perquè l'ordinador pugui interpretar la informació.
Cada caràcter aquesta format per 7 bits (abans 8), el qual representa un número, lletra, símbol, signe de puntuació…
ASCII