Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

C2 Comença!

400 views

Published on

ACTIC competència 2

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

C2 Comença!

  1. 1. C.2 - Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu Ús de les funcions bàsiques d’un equip informàtic i del seu sistema operatiu, amb aplicació dels fonaments de la tecnologia digital. 1
  2. 2. Índex •Introducció •Components d'un ordinador •El sistema operatiu •Aplicacions bàsiques del sistema operatiu •Configuració bàsica del sistema operatiu •Unitats d'emmagatzematge •Conceptes bàsics de seguretat 2
  3. 3. El concepte de tecnologia de la informació • Podem considerar que les Tecnologies de la Informació són quelcom immaterial que ens permet intercanviar informació i comunicació (distribuir-la, interconnectar-la, localitzar-la, emmagatzemar-la, etc.). Agrupen un conjunt d'elements, generalment programari i maquinari, que afavoreix el contacte entre les persones i entre les persones i la informació mateixa. • Quan parlem de TIC no hem de pensar únicament en el món de la informàtica centrada en el món de l'ordinador i d'Internet ja que, malgrat que aquests dos elements tecnològics són elements bàsics dins de les TIC. Les TIC engloben totes les tecnologies que ens envolten i que ens serveixen tant per accedir a la informació (cerques web, GPS, caixers automàtics…) com per emmagatzemar-la, administrar-la i comunicar-la (ús de SMS, telefonia mòbil,...). 3
  4. 4. La importància que comporta la tecnologia digital • L'ús i les possibilitats de les tecnologies digitals s'han estès de tal manera al llarg de les darreres dècades que és difícil trobar un àmbit de la nostra vida on no hi tinguin cap incidència, donant lloc a allò que anomenem “Societat de la Informació i el Coneixement”. Això ens porta a una situació inèdita en la qual, per poder desenvolupar-nos de manera completa i amb comoditat dins la societat que ens ha tocat viure, hem de ser tecnològicament competents. • D'aquesta manera, podem dir que l'ús d'aquestes tecnologies estableix ponts d'unió entre nosaltres i les nostres necessitats. Per exemple, ara ja no cal desplaçar-se i fer cua en una entitat bancària per conèixer el nostre saldo, ho podem fer mitjançant un caixer automàtic o, encara més còmodament, des de la nostra pròpia llar mitjançant un ordinador amb connexió a Internet. 4
  5. 5. El concepte d’ordinador Es defineix l'ordinador com aquell aparell que manipula dades seguint una cadena d'instruccions. •Ordinadors de sobretaula. Són ordinadors que estan dissenyats amb l'objectiu d'estar localitzats en un espai permanent. Necessita una sèries de perifèrics connectats a ell per funcionar de manera òptima (teclat, ratolí, monitor…). •Ordinadors portàtils i ultralleugers. Són ordinadors específicament dissenyats per ser traslladats d'un espai a un altre, que porten integrat tot allò necessari per funcionar de manera òptima sense necessitat de connectar-hi perifèrics. Consta d'una bateria la qual li dóna autonomia per treballar sense corrent. 5
  6. 6. El concepte d’ordinador •Tablets. Es tracta d'una modalitat d'ordinador portàtil dotat d'una pantalla tàctic. S'utilitza habitualment un estilet, una vara semblant a un bolígraf modern que permet interactuar amb la màquina d'una manera efectiva. •PDA o Assistent Digital Personal (de l'anglès “Personal Digital Assistant”). Malgrat que, en els seus orígens, aquest petit ordinador complia específicament les funcions d'agenda electrònica, actualment permet realitzar nombroses funcions alternatives (escoltar música, consultar el correu electrònic…). 6
  7. 7. Els usos de l’ordinador L'ús habitual dels ordinadors es vincula amb la funcionalitat que volem obtenir-ne, la qual gira entorn dos grans eixos: • La informació: Fem servir el maquinari per obtenir i processar dades, ja sigui en format de text, hipertext, imatge, so, vídeo, multimèdia, etc. La nostra relació amb aquests aparells està basada en la interacció entre la informació -independentment del format- i les persones. • La comunicació: Darrerament l'ordinador s'ha convertit en una gran eina de comunicació que permet superar d'una manera fàcil i efectiva les distàncies temporals i espacials mitjançant múltiples recursos, com poden ser els xats, els fòrums o les videoconferències. 7
  8. 8. El maquinari El conjunt del maquinari (en anglès “hardware”) està format pels diferents elements físics que formen part d'un ordinador. El maquinari és només la part física de l’ordinador. 8
  9. 9. El programari El programari (“software”, en anglès) és el conjunt de procediments, ordres i documentació que fan que els diferents components de l'ordinador o aparell tecnològic realitzen determinades tasques. Hi ha programes que realitzen diferents funcions, que podríem estructurar de la manera següent: • Programes que fan funcionar l'ordinador i els seus components: el sistema operatiu i els controladors de dispositius. • Programari portàtil: és aquell que pot funcionar directament des d'un mitjà extraïble (com un llapis USB o un DVD) i es pot executar des de qualsevol ordinador. •Programes que realitzen funcions molt concretes: processadors de textos, gestors de full de càlcul, missatgeria, reproductors, etc. 9
  10. 10. Les llicències Des del punt de vista del programari, una llicència és aquell contracte establert entre l'autor/a d'un programa i el seu usuari o usuària. Es tracta d'un acord en el qual es determina quin se’n pot fer. La llicència determina l'ús que la persona usuària pot fer d'un producte i, entre d'altres, es pot referir a: • L'obligatorietat de citar l'autor/a de l'obra. Encara que la persona creadora del material no citi explícitament la necessitat de citar l'autoria, cal tenir en compte que el més ètic és fer-ho sempre. •La possibilitat o no de fer un ús comercial d'aquest producte. •La possibilitat o no de modificar-lo en funció de les necessitats pròpies. 10
  11. 11. Les llicències El tipus de llicència a aplicar sobre un producte ve determinat pels permisos que el seu creador/a vol atorgar als seus usuaris i usuàries. • La llicència més restrictiva és el conegut “copyright”, el qual determina que tots els drets de l'obra llicenciada estiguin reservats impedint-ne la reproducció, transformació o publicació per terceres persones sense un permís escrit. •Les llicències menys restrictives van sorgir amb l'objectiu que els creadors i creadores, sense perdre els drets d'autoria, poguessin permetre certs usos seleccionats de les seves obres. Les més utilitzades són les Creative Commons. 11
  12. 12. Tipus de programari Programari de propietat: • Es tracta de programes que han estat dissenyats, elaborats i distribuïts per una persona o companyia que conserva els seus drets de propietat. • Realitzar-ne còpies o instal·lacions sense el permís del propietari (amb l'excepció de la còpia per a ús personal) no és legal. • Habitualment, en realitzar la instal·lació del programa en l'ordinador, la llicència general d'ús es presenta de tal manera que l'usuari ha d'acceptar les condicions de forma explícita abans de poder gaudir de l'ús del programa. • El fet que el programa sigui gratuït, no implica necessàriament que sigui lliure (per exemple, “Acrobat Reader”) 12
  13. 13. Tipus de programari Programari lliure: Es considera lliure si permet les quatre llibertats definides per la “Free Software Foundation”: •La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). •La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). •L'accés al codi font és un requisit. •La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2) •La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit. 13
  14. 14. Conceptes bàsics de connectivitat En parlar de connectivitat ens referim al fet d'establir comunicacions entre dispositius més o menys llunyans, amb la possibilitat de compartir informació o executar processos conjunts. Actualment, podem establir aquesta connectivitat a través de diferents infraestructures de xarxa: • Connectar amb cable. Es tracta del mètode més tradicional. Al principi era l'única opció a l'hora de crear una xarxa amb o sense accés a Internet. • Connectar sense cable. Es tracta d'un mètode que permet que els diferents elements d'una xarxa estiguin interconnectats entre si i/o a la xarxa d'Internet sense necessitat d'un mitjà físic com és el cable. 14
  15. 15. Índex •Introducció •Components d'un ordinador •El sistema operatiu •Aplicacions bàsiques del sistema operatiu •Configuració bàsica del sistema operatiu •Unitats d'emmagatzematge •Conceptes bàsics de seguretat 15
  16. 16. Parts d’un ordinador Habitualment, trobem una estructura central formada per: •La CPU (unitat central de processament) •La placa mare (un circuït que connecta els diferents dispositius) •Diferents targetes que permeten el funcionament de diferents dispositius perifèrics (com ara la targeta gràfica vinculada amb la pantalla, la targeta de so que contribueix al funcionament dels altaveus i el micròfon o la targeta de xarxa que permet la connexió a Internet). •Elements mecànics (font d'alimentació, els disc dur -intern, extern, extraïble-, les gravadores -de CD, DVD-). •Els elements que fan de caixa (la torre o la carcassa del portàtil) i conserven els diferents elements en bon estat. 16
  17. 17. Parts d’un ordinador A aquesta estructura central es poden connectar : •Perifèrics d'entrada: contribueixen a introduir informació en l'ordinador: el teclat, el ratolí, l'escàner, la webcam, el micròfon, etc. •Perifèrics de sortida: contribueixen a exposar la informació que conté l'ordinador: la pantalla, els altaveus o auriculars, la impressora. Avui en dia, i des de fa pocs anys, s'han introduït nous elements que tot i tenir un funcionament independent, es poden connectar a l'ordinador de manera que el conjunt resulta de molta utilitat. La funció que realitzen és de perifèrics d'entrada i/o sortida. Ex: Càmeres de fotografia i vídeo digital, MP3, MP4, PDA, etc. 17
  18. 18. Conèixer i usar els perifèrics Teclat •En els ordinadors de sobretaula (“torres”) el teclat es connecta o es comunica amb la CPU. •A nivell de programari és habitual predeterminar -a través de les eines del sistema operatiu, que en el cas dels entorns de “Windows” estan disponibles en el Panel de Control- l'idioma (hem de recordar que hi ha diferents grafies en funció de la llengua o idioma que es faci servir). •A nivell de maquinari també és habitual que el dispositiu presenti les grafies de la llengua que farem servir de forma prioritària. 18
  19. 19. Conèixer i usar els perifèrics Teclat Aquí podem veure una imatge del teclat en la configuració espanyola: 19
  20. 20. Conèixer i usar els perifèrics Teclat Qualsevol teclat inclou: • Tecles alfanumèriques: inclouen totes les lletres de l'alfabet i els nombres del 0 al 9 i, a més, els símbols gràfics i ortogràfics. • Tecles de funció: Estan a la part superior del teclat. S'anomenen FX on X un nombre de l'1 al 12. Depenent del programa obert i del maquinari instal·lat tenen diferents finalitats. • Tecles d'edició: Tenen finalitats molt diverses i variades. Inclouen també les fletxes de desplaçament que serveixen per moure's pel document o pantalla. • Bloc numèric: Està situat a la part dreta del teclat i està format pels nombres. 20
  21. 21. Conèixer i usar els perifèrics Ratolí És un perifèric d'entrada d'informació. A nivell de maquinari, el més habitual és que el ratolí presenti: •Botó esquerre. És el que més es fa servir per desplaçar-se per la pantalla, ubicar el cursor (indicador de posició del sistema operatiu -SO-) i seleccionar opcions o donar instruccions de treball. •Boto dret. Activa funcions especials, com ara els menús contextuals. •Roda. Si la fem girar endavant o endarrere, també produeix desplaçament per la interfície del SO. Si la pressionem ens habilita d'altres funcions (com ara el desplaçament ràpid, però també d'altres de més complexes). 21
  22. 22. Conèixer i usar els perifèrics Ratolí N'hi ha de diverses tipologies: amb mecanisme de bola per facilitar el moviment, del tipus òptic, amb i sense fil… A nivell de programari, de la mateixa manera que el teclat, es pot configurar a través de la interfície del sistema operatiu (Panel de control) o a través d'un programa específic associat. D'aquesta manera, es pot tenir control sobre la seva velocitat, les funcions dreta-esquerra (es pot configurar per a esquerrans) i algunes altres peculiaritats en funció del model concret. 22
  23. 23. Conèixer i usar els perifèrics El monitor El monitor ens mostra l'activitat que s'està duent a terme a l'ordinador. A nivell de maquinari, n'hi ha de diferents tipus que van des dels antics monitors monocroms als moderns monitors amb tecnologia TFT o LCD (cristall líquid) que proporcionen molta més qualitat i no perjudiquen la vista de l'usuari i permeten eliminar la curvatura dels monitors antics. Pel que afecta a nivell de programari, tots els monitors es poden graduar (lluminositat, lluentor, contrast, etc.) 23
  24. 24. Conèixer i usar els perifèrics Altaveus i micròfon Els altaveus o auriculars serveixen com a perifèrics de sortida i permeten escoltar el so que es reprodueix. Poden estar integrats en l'ordinador o connectar-se com a perifèric. Amb l'ajut del programari, es pot configurar el volum i també la procedència del so que volem escoltar a través d'ells. El micròfon, que també pot estar o no integrat en el maquinari, serveix per enregistrar i emmagatzemar so. Amb el programa adequat, es poden configurar els nivells de gravació. 24
  25. 25. Conèixer i usar els perifèrics La impressora A través de la impressora podem donar sortida a la informació guardada en l'ordinador o a la que accedim a través d'Internet. A nivell de maquinari, hi ha diverses tipologies: • Injecció de tinta o làser • Blanc i negre o color. Totes les impressores interactuen amb el sistema operatiu a través d'un programa específic, de manera que l'usuari pot enviar treballs, suprimir-los o posar-los en pausa segons sigui el seu interès. 25
  26. 26. Conèixer i usar els perifèrics L’escàner Un escàner és un dispositiu que explora un espai o una imatge i els tradueix en senyals elèctrics per al seu processament. També el podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una imatge analògica en una de digital. Hi ha diferents tipologies, algunes de les quals es presenten de forma compacta amb certs models d'impressora. L'usuari controla la configuració i l'acció de l'escàner bé a través dels botons incorporats en el maquinari o bé a través del programa adequat instal·lat a l'ordinador. 26
  27. 27. Conèixer i usar els perifèrics Les càmeres digitals Aquests aparells emmagatzemen la informació en cinta o targeta de memòria extraïble. A l'actualitat, les càmeres de fotografia i de vídeo digitals, són fàcilment acoblables als ordinadors, a través de cables USB o de les pròpies targes de memòria. D'aquesta manera, el contingut d'un pot passar a l'altre i viceversa. Així, és habitual fer servir les càmeres per enregistrar i/o fotografiar i bolcar la informació en l'ordinador per tal de ser tractada digitalment o compartida amb altres persones. 27
  28. 28. Conèixer i usar els perifèrics Les memòries USB La memòria USB, altrament anomenada llapis USB, “pendrive” o moxilla, és un dispositiu de memòria flaix que presenta molts avantatges: • És fàcil d'extraure i de transportar. • El seu funcionament és molt senzill. • És regravable sense la necessitat d'un programari específic amb qualsevol dels sistemes operatius existents. Hi ha diferents models, marques, acabats i capacitats i, en els darrers anys, el seu preu ha baixat molt. Només és necessari disposar d'un port USB per tal de connectar-la a l'ordinador. 28
  29. 29. Conèixer i usar els perifèrics Elements de connectivitat Permeten connectar l'ordinador a Internet o a una xarxa d'ordinadors. •Tarja de xarxa: és una targeta inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. Permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats. •Mòdem: és un aparell electrònic capaç de convertir una senyal digital de dades en una altra d´analògica. Així, les dades es poden trametre per una línia telefònica convencional. •Enrutador: (en anglès “router”) té com a funció escollir el camí o ruta més adequada per on enviar el flux de dades. La successió de decisions dels diferents “routers” possibilita l'arribada de la informació des del seu origen fins al sistema informàtic de destí. 29
  30. 30. Conèixer i usar els perifèrics Elements de connectivitat • Commutador: (en anglès “switch”) és un aparell de xarxes que permet agrupar un conjunt d'ordinadors i fer que la informació que intercanvien passi pel mateix cable. A diferència dels concentradors, per cada paquet que hi arriba, el commutador l'envia només al seu destí. •“Bluetooth”: serveix per interconnectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distància molt pròxima, sense necessitat de fils. •“Wi-fi”: serveix per establir connexions sense fils. Utilitza ones de ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potència és baixa. 30
  31. 31. Índex •Introducció •Components d'un ordinador •El sistema operatiu •Aplicacions bàsiques del sistema operatiu •Configuració bàsica del sistema operatiu •Unitats d'emmagatzematge •Conceptes bàsics de seguretat 31
  32. 32. Què és el Sistema Operatiu? Definim sistema operatiu com el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador. Aquests recursos són tant el maquinari (els components i també els perifèrics) com el programari, que “corre” sobre els sistema operatiu i del qual n'és amfitrió. Tots els ordinadors personals disposen d'un sistema operatiu. Els sistemes operatius (anomenats SO de manera abreviada) ofereixen diferents serveis als programes i als usuaris de l'ordinador, a través d'APIS, que són interfícies de programació, o a través d'ordres del sistema. Actualment existeixen diversos sistemes operatius entre els quals escollir (Ex: Windows, Linux, MAC). 32
  33. 33. Relació entre PC i Sistema Operatiu Per tal que un ordinador pugui funcionar correctament, és vital que disposi d'un sistema operatiu el qual s'encarregui d'establir vincles de comunicació entre l'usuari o usuària, els perifèrics i les aplicacions. El sistema operatiu és allò que ens permet controlar d'una manera senzilla tots aquells elements, tant de programari com de maquinari, dels quals disposa el nostre ordinador. Per exemple, si un editor de textos (programari) necessita accedir a la impressora (maquinari perifèric) per imprimir un document, l'editor no necessita enviar la informació a la impressora, sinó que l'envia al sistema operatiu i aquest s'encarrega de fer els tràmits requerits. 33
  34. 34. Diferents Sistemes Operatius Els sistemes operatius més coneguts i que més es fan servir en el camp dels ordinadors personals són: • “Microsoft Windows”. És un SO propietari. Existeixen diverses versions en el mercat: “Windows XP” , “Vista” o “7”. • “GNU/Linux”. És un SO de programari lliure. Existeixen diverses versions, i a Catalunya, el Departament d'Educació i la pròpia Generalitat de Catalunya, promou la distribució “Linkat”. • “Mac OS X”. És un SO propietari que funciona sobre els ordinadors “Macintosh”. Cada SO es configura d'una forma determinada en funció del maquinari de l’ordinador. 34
  35. 35. L’entorn del Sistema Operatiu L'escriptori: És l'espai que se'ns presenta en arrencar el sistema operatiu. Hi trobarem diferents icones que apunten als arxius, a les carpetes o a les diferents aplicacions instal·lades, encara que no necessàriament. És habitual que els usuaris personalitzin l'escriptori del seu ordinador (afegint o esborrant icones o emprant una imatge de fons, per exemple). Quan fem un “doble clic” sobre la icona amb el botó esquerre del ratolí, s'obre el programa associat. 35
  36. 36. L’entorn del Sistema Operatiu La barra de tasques: En la part baixa del de “Windows”, trobem la barra de tasques. Aquest element ens serveix per accedir de forma ràpida a les diferents aplicacions del sistema operatiu i també als programes que estan instal·lats a la màquina (a través dels menús). A més a més, la barra sol presentar informació relativa a l'estat de la connexió a Internet, la data i l'hora actuals del sistema operatiu, l'estat del programari de protecció de l'ordinador -antivirus, tallafocs-, i d'altres elements que cada usuari pot configurar (afegint o eliminant elements). 36
  37. 37. L’entorn del Sistema Operatiu Els menús: Aquests elements estan presents en molts dels programes que farem servir. Es tracta de quadres -en general desplegables, és a dir, ampliables en forma de cascada- que ens ofereixen l'accés directe a un programa o a una funció determinada del sistema o del programa en el qual s'ubiquen. En combinació amb el ratolí (la forma més ràpida) o amb el teclat (una mica més entretingut), els menús són un dels elements principals del sistema operatiu i del programari instal·lat. 37
  38. 38. L’entorn del Sistema Operatiu Les finestres i les icones: Anomenem finestres a aquells elements que tenen forma de finestra i que ens presenten en el seu interior determinades icones que ens donen, de la mateixa manera que ho fan els menús, accés directe a determinades funcions, aplicacions o arxius de l'ordinador. Quan fem un doble clic amb el botó esquerre del ratolí, la funció s'activa i s'obre el programa que està associat amb aquella funció o aplicació. 38
  39. 39. Desplaçar-se i interactuar amb el Sistema Operatiu Les finestres i les icones: L'explorador de “Windows” permetrà desplaçar-vos i interactuar amb els continguts que teniu dins del vostre PC. Així, podeu navegar per diferents nivells de carpetes i els seus corresponents fitxers. 39
  40. 40. Treball amb elements i carpetes Utilitzant el botó dret o els botons explícits podem: • Crear carpetes i fitxers. • Eliminar carpetes i fitxers. • Moure carpetes i fitxers. • Renombrar carpetes i fitxers. 40
  41. 41. Índex •Introducció •Components d'un ordinador •El sistema operatiu •Aplicacions bàsiques del sistema operatiu •Configuració bàsica del sistema operatiu •Unitats d'emmagatzematge •Conceptes bàsics de seguretat 41
  42. 42. Emprar l’editor bàsic de text (bloc de notes) i la calculadora Mitjançant el bloc de notes podem: -Crear textos bàsics. -Guardar-los. -Imprimir-los. La calculadora té un funcionament similar a una calculadora tradicional, però la podem utilitzar dins de l’ordinador 42
  43. 43. Emprar l’eina bàsica de tractament d’imatges Per obrir el paint: • Inici>Tots els programes>Accesoris>Paint El paint permet: • Crear dibuixos senzills. • Crear formes geomètriques. • Pintar zones limitades. • Obrir imatges existents i modificar-les. • Guardar les imatges creades. 43
  44. 44. Emprar el navegador web Tenim diferents navegadors web (Internet Explorer, Mozilla Firefox, Google Chrome), però el seu funcionament és similar. Podem: • Utilitzar un cercador (Ex: Google) per buscar continguts. • Accedir a una web escrivint la URL a la barra d’adreces. • Avançar i retrocedir per les pàgines visitades. • Anar a la pàgina d’inici (botó amb forma de casa). 44
  45. 45. Emprar el reproductor multimèdia El reproductor multimèdia que ve incorporat per defecte en un ordinador amb sistema operatiu “Windows” és el “Windows Media Player”. El podem utilitzar per: • Escoltar música guardada al nostre ordinador. • Veure vídeos guardats al nostre ordinador. • Utilitzar el “Media Guide” per escoltar/veure continguts en línia. 45
  46. 46. Emprar els jocs incorporats al Sistema Operatiu Podem accedir als jocs: • Inici>Tots els programes>Jocs Només cal clicar sobre el que desitgem per començar a jugar. 46
  47. 47. Índex •Introducció •Components d'un ordinador •El sistema operatiu •Aplicacions bàsiques del sistema operatiu •Configuració bàsica del sistema operatiu •Unitats d'emmagatzematge •Conceptes bàsics de seguretat 47
  48. 48. Personalitzar l'escriptori de treball Per personalitzar l’escriptori: • Fem clic sobre l’escriptori amb el botó dret i seleccionem “Propietats”. • Apareix una finestra on: • Podem canviar el tema. • Podem canviar la imatge de fons. • Podem canviar el protector de pantalla. • Podem canviar l’aparença de les finestres i la mida del text. 48
  49. 49. Obrir i tancar programes • Si l’icona d’un programa està a l’escriptori, n’hi ha prou amb fer-li doble clic per obrir-lo. • Sinó, cal buscar-lo a la llista de programes “Inici>Tots els programes” i clicar-lo amb un sol clic. • Per tancar un programa, es pot fer des del botó amb una creu vermella situat a la part superior dreta de la finestra del programa. 49
  50. 50. Canviar l'hora i la data del sistema A la part dreta de la barra de Windows, es mostra l’hora del sistema. Si desitgem canviar-la: • Fem doble clic sobre l’hora. • Ens apareix una finestra on podem modificar la data i l’hora. • Cal “Acceptar” per guardar els canvis. 50
  51. 51. Canviar la interfície de treball Donat que molts i moltes de nosaltres passem (per feina o per oci) un temps considerable asseguts/assegudes davant de l'ordinador, és vital que ens trobem el més còmodes possibles en la nostra interacció amb el PC. En parlar de fer canvis en la interfície de treball ens referim a aquelles petites modificacions que fem en la configuració del nostre sistema operatiu i que ens ajuden a que la relació amb el nostre ordinador sigui més amable en funció de les nostres preferències o necessitats. Un exemple d'aquests canvis podria ser canviar la mida de la lletra o de les icones per tal de poder visualitzar-les millor. 51
  52. 52. Canviar l’entorn del sistema Podem definir l'entorn del sistema com la personalització que cada usuari o usuària fa de la seva màquina i que pot incloure aspectes configuratius com: • El tipus d'escriptori. • Les connexions de xarxa. • Les impressores associades. • El programa serà el predeterminat a l'hora d'obrir determinats tipus de fitxers. Atès que aquestes qüestions no es configuren a nivell d'ordinador, sinó de sessions, cada usuari/usuària només podrà accedir-hi quan entri en la seva sessió prèvia identificació personal. 52
  53. 53. Canviar la imatge i el nom de les icones Per canviar la imatge o el nom d’una icona: • Ens situem sobre la icona i fem clic amb el botó dret. • Seleccionem la opció “Propietats”. • Des de la pestanya “General” podem modificar-li el nom. • Des de la pestanya “Personalizar” podem canviar la imatge de l’icona. 53
  54. 54. Índex •Introducció •Components d'un ordinador •El sistema operatiu •Aplicacions bàsiques del sistema operatiu •Configuració bàsica del sistema operatiu •Unitats d'emmagatzematge •Conceptes bàsics de seguretat 54
  55. 55. Emmagatzemar al disc dur Existeixen diferents espais preparats per emmagatzemar informació. Un d'ells ja el coneixem: el disc dur del nostre ordinador, on desem la nostra informació i l'endrecem a través d'un sistema de carpetes. Des del menú Guardar, quan seleccionem la destinació, li hem d’indicar a quina carpeta del disc dur ho volem guardar. 55
  56. 56. Emmagatzemar als disquets Els disquets són elements d'emmagatzematge (fets de plàstic i que contenen una placa magnètica circular sobre la qual es graven les dades) que actualment ja han quedat obsolets a causa de la seva reduïda capacitat (el disquet de 3,5” té una capacitat d’1,44 Mb), la qual va ser molt valorada en el seu moment però inadequada pel volum de dades que movem actualment. Per accedir al desament de dades en un disquet, s'ha d'introduir aquest en una ranura horitzontal situada a la part davantera de la torre de l'ordinador. A l'hora de desar la informació, cal seleccionar la unitat A:. 56
  57. 57. Emmagatzemar a les unitats de CD i DVD Els DVD en el seu origen, es feien servir per emmagatzemar pel·lícules, ja que tenen més capacitat que el CD i les mateixes prestacions. En l'actualitat aquest ús encara és vigent, tot i que també s'aprofita per guardar grans quantitat de dades. N´hi ha de diferents tipologies: • DVD: no és gravable. Les pel·lícules utilitzen aquest format. • DVD-/+R: es pot gravar una vegada. • DVD-/+RW: es pot gravar diverses vegades. • DVD-RAM: es pot gravar diverses vegades. És un format semblant als discos extraïbles i funciona com a tal en els ordinadors. 57
  58. 58. Emmagatzemar a les unitats de CD i DVD El CD Es va emprar originàriament per conservar àudio i més tard es va començar a fer servir com a suport per distribuir programari. Des que van aparèixer les gravadores de CD a preu assequible, els CD van desplaçar els antics disquets gràcies a la facilitat de gravació i transport de la informació en aquest suport. N´hi ha de diferents tipologies: • CD-Rom: no és gravable. El programari ens arriba sovint en aquest format. • CD-R: gravable, només un cop. • CD-RW: és regravable tantes vegades com sigui necessari. 58
  59. 59. Programari per desar informació a CD i DVD Actualment, els sistemes operatius permeten la gravació de CD i DVD -sempre i quan es disposi de la gravadora adequada a cada format-amb el sistema de finestres, de forma molt similar a la gravació en memòries extraïbles. Tanmateix, és habitual fer servir programes específics de gravació (com podria ser el “Nero Burning”, que és un programa propietari, o bé els programes subministrats pel propi fabricant de la gravadora). Una altra opció interessant és utilitzar el programa CDBurnerXP, mitjançant el qual podem desar qualsevol tipus de dades en un CD o DVD. Ens el podem baixar gratuïtament http://cdburnerxp.se/. 59
  60. 60. Treballar i desar informació a memòries USB Independentment de quin tipus de memòria es tracti, en general, a l'hora de navegar i desar informació, funciona de la mateixa manera que el sistema de carpetes del nostre disc dur. Això sí, cal tenir en compte uns petits detalls per evitar danyar-les: • En inserir-les en el nostre ordinador, s'obre automàticament un diàleg que ens permet realitzar diferents accions (obrir una aplicació, navegar pel seu sistema d'arxius, etc.) • Per retirar-les, ens hem d'assegurar que hem tancat tots els arxius que contenen i hem d'executar l'opció “retirar hardware amb seguretat”, una opció que podrem activar fent clic en la icona que trobarem al costat del rellotge en el SO “Windows”. 60
  61. 61. Copiar i moure informació Amb l’ús de les eines “Copiar” i “Enganxar” podem copiar informació d’un lloc a l’altre de l’ordinador. Per fer-ho, utilitzem el botó dret del ratolí i en el menú que apareix, seleccionem “Copiar”, “Retallar” o “Enganxar” segons ens interessi. 61
  62. 62. Índex •Introducció •Components d'un ordinador •El sistema operatiu •Aplicacions bàsiques del sistema operatiu •Configuració bàsica del sistema operatiu •Unitats d'emmagatzematge •Conceptes bàsics de seguretat 62
  63. 63. Virus informàtic Els virus informàtics, els quals podem emmarcar dins la categoria de programari maliciós, es transmeten d'un ordinador a un altre amb molta facilitat fent servir diferents mecanismes portadors: poden viatjar en correu electrònic, en dispositius de memòria portàtil, etc. Quan el virus s'executa, desencadena un seguit d'accions que poden resultar poc greus o realment perjudicials, arribant a aconseguir -depenent dels casos- l'esborrat de la informació emmagatzemada en el nostre ordinador. A vegades, sobreescriuen altres programes amb còpies d'ells mateixos. S'anomenen “virus” per la seva gran capacitat de contagi quan van d'una computadora a una altra sense que els usuaris o usuàries en siguin conscients. . 63
  64. 64. Programari maliciós El programari maliciós (“malware”) és una denominació genèrica que fa al·lusió a les diferents tipologies de programes que han estat dissenyats per perjudicar el nostre ordinador, fer malbé les nostres dades o robar informació de caràcter personal. Farem un repàs dels més coneguts: • Els virus informàtics. • Els cucs informàtics són similars als virus, però no necessiten arxius portadors per propagar-se, fet que aconsegueixen explotant les possibles vulnerabilitats dels sistemes. La millor manera de protegir-nos- en és mantenir el nostre sistema operatiu sempre actualitzat amb els “parches” de seguretat i les actualitzacions que es van publicant, a més a més de disposar d'un bon sistema de protecció antivirus. 64
  65. 65. Programari maliciós • Els troians: són programes que, sota l'aparença de programari legítim, viatgen d'un ordinador a un altre contaminant els sistemes i perjudicant-los. • Porta falsa (“Backdoor”), és un terme que assenyala un tipus de programari que permet l'accés a l'ordinador a qui ho controli, ignorant les pautes de seguretat. • El programari-espia (“spyware”) és un tipus de programari que recull informació dels usuaris (com per exemple, les pàgines web que visita, els hàbits i freqüència de connexió, etc.). A més a més, poden enganyar l'usuari o usuària per tal que es connecti a determinades planes web falses (com podria ser la simulació d'un web d'una institució bancària) i proporcionin informació realment rellevant 65
  66. 66. Conèixer i configurar sistemes de protecció Tallafocs Un tallafocs és, senzillament, un filtre que ens ajuda a prendre control sobre totes les comunicacions que entren i surten del nostre ordinador (o de la màquina -per exemple el servidor- on estigui instal·lat), permetent o tallant el pas del flux d'informació. Els moderns sistemes operatius porten incorporada aquesta funcionalitat. Ens ajuden a detectar comunicacions no esperades i no desitjades i, per tant, a prevenir possibles abusos. 66
  67. 67. Conèixer i configurar sistemes de protecció Antivirus Existeixen multitud de programes (gratuïts i de pagament) per tal de prevenir-los i cal parar atenció en la importància de mantenir actualitzat el banc de definicions de virus d'aquests programes, de manera que les noves possibilitats d'infecció siguin neutralitzades a temps. A diari apareixen noves versions i mutacions dels virus, que a vegades es propaguen molt ràpidament a nivell mundial. Aquesta actualització, general, es realitza de forma automàtica per part del propi programa antivirus. 67
  68. 68. Conèixer i configurar sistemes de protecció Antivirus Generalment, qualsevol programa antivirus (gratuït o de pagament) ens permet decidir què volem que es faci quan es realitza una detecció: intentar esborrar l'arxiu infectat, tractar de neutralitzar la infecció o ficar l'arxiu en “quarantena” (cal tenir en compte que si esborrem els arxius, i són arxius de sistema que han estat infectats, podem alterar el correcte funcionament del nostre ordinador). 68
  69. 69. Conèixer i configurar sistemes de protecció Antiespies Existeixen diferents solucions antiespies de caràcter gratuït, com ara Spybot-Search & Destroy o Malware Bytes. Són de configuració molt similar als antivirus i ens permeten detectar possibles programes espies i decidir què és el que volem fer-ne. Sovint, les actualitzacions de les definicions d'amenaces cal realitzar-les de forma manual. 69
  70. 70. Importància d’actualitzar els mecanismes de seguretat Disposar de sistemes de protecció actualitzats és quelcom bàsic si volem gaudir d'un ordinador sà i eficient en el seu rendiment. Cada poc temps apareixen noves amenaces que poden posar en perill el nostre equip o la nostra privacitat. L'actualització periòdica dels nostres sistemes de seguretat ens garantirà la protecció del nostre equip enfront de les amenaces més recents. A més, generalment es pot configurar l'actualització automàticament d'aquest programari, decidint nosaltres cada quan volem que es dugui a terme. Es tracta d'un petit sacrifici que ajudarà a estalviar-nos posteriors mals de cap. 70
  71. 71. Bibliografia i recursos utilitzats • C2.Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu. Generalitat de Catalunya - Departament d’ensenyament. http://www.xtec.cat/pas-centres/ material/804124/c2n1/materials/index.html • Balart, Laura; Bujalance, Susana; Pradas, Carlos. Acreditació de competències en TIC. Nivell 1 – bàsic. Publicacions Altaria, SL. 2011. 71

×