Història de la informàtica i components dels ordinadors, primer de DAS

1. HISTÒRIA
MP6.UF1 - Tecnologia i comunicació digital, i
processament de dades
Prof. Aitor Ruiz Santiago
Curs acadèmic 2021-2022

2. ORIGENS
La informàtica no és un invent en si mateix sinó que es tracta d’un llarg procés al llarg de la història.

3. Els seus inicis poden datar de l’any 3.500 a.C. amb l’invent de
l’àbac de Babilonia:
• Instrument per a comptar i fer càlculs matemàtics (suma, resta,
multiplicació, divisió, extracció de l'arrel quadrada, i extracció
de l'arrel cúbica), és considerat com la primera maquina capaç
de realitzar càlculs.
• És la màquina (coneguda) més antiga per fer càlculs. Els
babilònics l’utilitzaven per fer càlculs rudimentaris. Tal com el
coneixem avui sorgeix a l’any 1200ª.C.
Origens

4. Al segle XVII Blas Pascal inventa la primera calculadora
PASCALINA:
• La primera calculadora que funcionava a base de rodes i
engranatges.
• Aquest invent és l'avantpassat remot de l'actual ordinador.
• Mitjançant una manovella es feia girar les rodes dentades. Per a
sumar o restar no hi havia més que accionar la manovella.
Origens

5. Final del S.XVIII Jacquard va inventar les targetes perforades:
• Un invent per aconseguir estampats de moda als teixits.
• Realitzar càlculs aritmètics.
• Van tenir molta utilitat quan van aparèixer els ordinadors de primera
generación.
Origens

6. El 1824 G.Boole desenvolupa l’àlgebra booleana: operacions lògiques
de “I”, “O”, “NO”.
Origens
Abans de la que és considerada la primera generació d’ordinadors,
apareix la màquina Turing que portava associat el primer principi
de computabilitat:
• Una màquina de Turing que és capaç de simular qualsevol altra
màquina de Turing.
• La màquina de Turing va ajudar als aliats a guanyar la Segona
Guerra Mundial.

7. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

8. 1ª GENERACIÓ

10. ENIAC
• Apareix el primer llenguatge de Baix Nivell.
• El 1947 es crea el primer ordinador digital electrònic a la Universitat de Penislvània, anomenat ENIAC (Electronic
Numerical Integrator and Computer):
• Inicialment dissenyada per a calcular taules de tir d'artilleria destinades al Laboratori de Recerca Balística de
l'Exèrcit dels Estats Units.
• La primera totalmente digital (utilitzaba un llenguatge propi i no processos analògics).
• Ocupava tot el sòtan de la Universitat (167 metres cuadrats).
• Pesava 27 toneladas
• Era capaç de fer 5,000 sumes i 300 multiplicacions per segon.
Primera generació

12. EDVAC
• El 1949 apareix EDVAC el primer ordinador programable
• L’EDVAC va ser una de les primeres computadores electròniques. A diferència de la ENIAC, no era decimal, sinó
binària.
• Va tenir el primer programa dissenyat per a ser emmagatzemat.
• EDVAC va ser construïda pel laboratori de recerca de balística dels Estats Units de la Universitat de Pennsilvània.
Primera generació

14. UNIVAC
• 1951 apareix l’UNIVAC I, el primer ordinador que es va comercialitzar
• Dels mateixos creadors que l’UNIVAC
• 7250 kilograms de pes
• Al voltant de 1000 càlculs per segon
• Va ser la primera computadora dissenyada per a ús en administració i negocis
Primera generació

15. IBM finalitza la primera generació entre els anys 1953 i 1960 amb la utilització de les targetes perforades i la creació de
tambors d’alimentació masiva.
Primera generació

16. IBM finalitza la primera generació entre els anys 1953 i 1960 amb la
utilització de les targetes perforades i la creació de tambors
d’alimentació masiva.
• Cadascuna d'aquestes posicions s'entén com un bit, en el qual segons
hi hagi o no una perforació tindrem el valor 0 o el valor 1. D'aquesta
manera es formaven missatges i conjunts de dades completes, i es
feien programes sencers.
• Mai va haver-hi un clar estàndard d'aquesta mena de targetes, sinó
que cada fabricant ho feia a la seva manera. Un dels models més
coneguts va ser la IBM 5081, que fins i tot altres venedors de targetes
van replicar.
Primera generació

17. • Construïdes a mà utilitzant circuits que contenien
relés, tubs de buit, targetes perforades o cintes de
paper perforades per a l'entrada de dades i com a
mitjà d'emmagatzematge principal.
• Llenguatge màquina basat en codis (la majoria
binaris).
• Màquines molt pesades, grans, lentes i alt
consum energètic.
Primera generación
Característiques

18. 2ª GENERACIÓ

19. La principal característica de la Segona Generació d'ordinadors és la
substitució dels tubs de buit per transistors (per això és coneguda també
com la generació del transistor). Els transistors són una mena d'endolls
elèctrics de materials sòlids.
• Més barats.
• Més ràpids.
• Més eficients.
• Els transistors són el germen del que ara coneixem con microchips.
Segona generació

20. • Reducció de grandària en les màquines i consumeixen menys energia
i produeixen menys calor.
• Naixement del microprocessador o microxip, que va ser fonamental
per a l'evolució de les següents generacions.
• Van ser les primeres màquines a dependre d'un llenguatge de
programació.
• Van ser els primers equips a emmagatzemar instruccions en una
memòria (que ara tenia major capacitat).
• Comercialització en una major quantitat de sectors (sobretot en el de
la banca, comptabilitat i logística).
Segona generació

21. Van ser les primeres màquines a dependre d'un
llenguatge de programació.
FORTRAN [Formula Translating System] (1953)
• Desenvolupat per IBM.
COBOL [COmmon Business-Oriented Language] (1959]
• Un llenguatge de programació universal que podia
ser utilitzat en qualsevol ordinador i que estava
orientat principalment als negocis, és a dir, a
l'anomenada informàtica de gestió.
Segona generació

22. Per a la data 1959 va ser considerada una de les
màquines de major èxit de tota la història.
• Gran i costosa.
• Encara llegia targetes perforades.
• Va aconseguir més de 12.000 unitats.
IBM 1401

23. 3ª GENERACIÓ

24. • Segona meitat dels anys 60.
• Marcat per desenvolupament dels circuits integrats.
• Va permetre augmentar la capacitat de processament
per als equips, oferint una major velocitat i eficiència.
• Tot això reduïa els costos de producció
3ª Generació

25. • Es va començar a reduir la grandària dels ordinadors.
• La millora en el seu disseny i el seu baix cost, va ser
aprofitat perquè les computadores es fessin més
comercials. El teleprocés i la multiprogramació, es
fan més comunes.
• Els usuaris comencen a utilitzar un sistema operatiu
molt menys complex i més efectiu. El que va
permetre que es començarà a parlar de
«Computador personal».
• Els circuits integrats també van ser aprofitats en la
manufacturació d'altres equips electrònics.
3ª Generació
IBM 360

26. 4ª GENERACIÓ

27. • Es fabriquen els primers microxips, originalment usat
en calculadores electròniques.
• Presenciem una altra reducció en la grandària dels
components dels nous ordinadors.
• Abarateix els costos de manera notable.
• Es multiplica la potència, capacitat i efectivitat de
l'ordinador a nous nivells.
• Neix el concepte de les computadores personals, tal
com es coneixen avui dia.
4ª Generació
Primer microprocesador Intel C4004

28. • Comença el desenvolupament de «xarxes de
computadores» per a compartir recursos.
• INTEL va ser el que va aconseguir integrar el
microprocessador, considerat el cor de l’ordinador, en
una sola pastilla
• Es van perfeccionar els llenguatges informàtics d’alt
nivell creats en les dues generacions anteriors com
COBOL
4ª Generació
Primer microprocesador Intel C4004

29. Altair 8800

30. 5ª GENERACIÓ

31. • Als anys 80 va començar a sorgir la idea de
desenvolupar ordinadors que fossin portàtils, lleugers
i còmodes; un concepte que segueix fins als nostres
diez.
• L'any 1982 va haver-hi projecte iniciat pel Japó sota
el nom de Sistemes Informatitzats de Cinquena
Generació. Va ser un intent de construir ordinadors
que estiguessin lligats a la intel·ligència artificial. Va
durar 11 anys i va ser un fracàs degut al cost elevat
dels recursos i els pocs resultats que aportava.
5ª Generació
Osborne 1

32. • Augmenta de forma molt notòria la velocitat de processament, la versatilitat dels equips i la quantitat de memòria que podien
disposar.
• Es van començar a elaborar ordinadors amb una major quantitat de ports per a connectar perifèrics. Això va permetre
personalitzar i expandir les seves funcionalitats.
• Creixen els llenguatges de programació. Els softwares són dissenyats amb diferents nivells de complexitat, oferint més funcions i
facilitant el maneig, per a ser entesos tant per usuaris quotidians, com per la pròpia màquina.
• El contingut multimèdia comença a destacar sobre la resta. El DVD es torna un estàndard per a l'enregistrament de contingut.
• L'arribada de Windows 95, a mitjans dels noranta, va augmentar les vendes d'ordinadors i portàtils a nivell mundial. A la data,
aquesta ha estat una de les versions més importants i conegudes del Sistema Operatiu.
5ª Generació

33. 6ª GENERACIÓ
Per a la sisena de les generacions no podem parlar d'una característica en general o una etapa
determinada. La recerca tecnològica no es deté i podem trobar una varietat d'innovacions,
quant a disseny, millores i qualitat dels ordinadors.
.

34. • Desenvolupament d'aparells intel·ligents com a Telèfons intel·ligents, Tauletes, SmartTVs, SmartWatchs. Així com ofertes
d'ordinadors per a tot els gustos i usos; tenim els d'escriptoris, laptops, portàtil gaming, etc.
• Internet es torna un element habitual i indispensable per al dia a dia.
• Evoluciona la quantitat i qualitat de components, així com també es milloren els perifèrics.
• Els softwares també té una evolució. La quantitat de programes desenvolupats expandeix les funcions i l'ús que se li pot
donar a l'ordinador.
• El volum i la capacitat de les diferents memòries de l'ordinador, cobra major importància. Creix la seva capacitat, mentre es
disminueix la grandària.
6ª Generació

35. FUTUR:
¿INTELIGÈNCIA ARTIFICIAL?

36. CONCEPTES ESENCIALS EN INFORMÀTICA

37. Sistema digital capaç de processar les dades i instruccions
introduïdes a través dels programes o dispositius
d’entrada i proporcionar dades als usuaris mitjançant els
dispositius de sortida.
No només existeixen els ordinadors que tots coneixem, es
considera ordinador a tota màquina que és programable i
que aporta respostes a l’usuari (ordinador de a bord,
miniordinadors programables)
Ordinador

38. Part física (material) o mecànica de l’ordinador.
EL CONTINENT
• Componets elèctrics, electrònics,
electromecànics i mecànics
• Torre
• Cables
• Perifèrics,...
Hardware Software
Part lògica d’un ordinador. És un conjunt
de programes o dades que conté inclòs
el propi sistema operatiu
EL CONTINGUT

39. La memòria RAM (Random Access Memory, Memòria
d’Accés Aleatori) és on l’ordinador guarda les dades que
està utilitzant en el moment present.
És un emmagatzemament temporal ja que les dades i
programes només están en ella mentre està engegada, es
a dir, quan s’apaga l’ordinador el que estava en la
memòria RAM desapareix i ja no és pot recuperar.
Memòria RAM

40. És un emmagatzemament on queda registrat el
comportament bàsic de l’ordinador per tot tipus
d’operacions lògiques. Per exemple, quins registres de
dades han d’activar-se cada vegada que s’engega
l’ordinador, quines dades s’han de conservar un cop
apagat aquest, ...
És diu només de lectura perquè aquesta memòria només
es pot llegir i no es pot modificar.
Memòria ROM

41. És el microprocessador integrat en la placa base. És el cervell de l’ordinador, processant les instruccions rebudes i dirigint
el funcionament dels elements de l’ordinador.
CPU (UNITAT CENTRAL DE PROCÉS)

42. És el llenguatge que pot comprendre el
microprocessador de l’ordinador.
El microprocessador és un sistema digital per
tant només es treballa a dos nivells de tensió
(amb 0 i 1), que són els signes que utilitza el
llenguatge de la màquina.
LLENGUATGE MÀQUINA LLENGUATGE D’ALT NIVELL
És el llenguatge que s’utilitza per programar i que es
comprensible pel ser humà.
L’ordinador pot ser programat pel llenguatge màquina, però és
molt més complicat i llarg pels programadors. Per això s’han
ideat els llenguatges de programació d’alt nivell.
Per què el microprocessador pugui entendre les instruccions
d’un programa d’alt nivell li han d’arribar les instruccions en
llenguatge màquina. D’aquesta traducció s’encarreguen els
programes “compiladors” o “intèrprets”.