Seguit d'activitats per realitzar pintura a les aules de P0 fins a P5. Les activitats es poden adaptar a les diferents edats i característiques dels infants.
Diferents tècniques, activitats i propostes per treballar el modelatge amb infants. Les activitats poden ser adaptades a les edats i característiques dels infants
Seguit d'activitats per realitzar pintura a les aules de P0 fins a P5. Les activitats es poden adaptar a les diferents edats i característiques dels infants.
Diferents tècniques, activitats i propostes per treballar el modelatge amb infants. Les activitats poden ser adaptades a les edats i característiques dels infants
Propostes, informació i activitats per treballar les tècniques de paper amb infants de 0 a 6 anys. Les activitats poden ser adaptades a les edats i caracteristiques dels infants.
Este documento presenta el plan de trabajo semanal para la clase 5oB en el Colegio Amanecer del 21 de enero al 4 de febrero. Cada día se detallan las asignaturas y contenidos que se trabajarán, así como las tareas asignadas. Las asignaturas principales son lengua castellana, matemáticas y ciencias de la naturaleza.
Propostes, informació i activitats per treballar les tècniques de paper amb infants de 0 a 6 anys. Les activitats poden ser adaptades a les edats i caracteristiques dels infants.
Este documento presenta el plan de trabajo semanal para la clase 5oB en el Colegio Amanecer del 21 de enero al 4 de febrero. Cada día se detallan las asignaturas y contenidos que se trabajarán, así como las tareas asignadas. Las asignaturas principales son lengua castellana, matemáticas y ciencias de la naturaleza.
This poem welcomes students to their new class and encourages them to open their eyes, ears, and minds to have fun and be surprised while learning together over the coming days, whether sunny, dark, rainy, or snowy, as their classroom will shelter them with its own private sky. The class will make the best of their time by greatly enjoying it.
El documento lista palabras en catalán asociadas con el mes de octubre, incluyendo tardor (otoño), fulles (hojas), pluja (lluvia), paraigües (paraguas), cistella (cesta), taronja (naranja), magrana (granada), raïm (uva), carbassa (calabaza), bolet (seta), guix (tiza), esquirol (ardilla), cargol (caracol), ovelles (ovejas) y eriçó (erizo).
La maestra envió una carta a las familias que no asistieron a la última reunión para resumir lo discutido. Se nombró a una delegada para manejar el dinero de los materiales escolares. También se decidió realizar actividades extracurriculares en valenciano como visitas a un teatro de títeres y una excursión. Se pidió a los padres que esperen detrás de las filas durante la entrada y salida de los niños y que autoricen las salidas escolares.
Este documento presenta la información sobre el grupo de estudiantes y su período de adaptación. También discute la metodología de trabajo por proyectos, varios proyectos específicos, y agradece las donaciones de juguetes y materiales. Además, cubre temas como la evaluación continua, especialistas, cómo sostener un lápiz correctamente, un delegado de cuentas del aula, colaboración familiar, un proyecto anual de música, un mural familiar, actividades extracurriculares, y horarios para el comed
Este documento presenta una unidad didáctica sobre el uso adecuado del lenguaje y la resolución de conflictos. La unidad comienza con el cuento "La caja mágica" y propone varias actividades como la creación de una "caja de pandora" para guardar palabras malsonantes y convertirlas en positivas, así como estrategias para evitar el uso de este tipo de lenguaje. El objetivo es enseñar a los estudiantes a expresarse de forma asertiva y resolver conflictos de manera pacífica.
Este documento presenta una unidad didáctica sobre el desarrollo de la autoestima en niños. La unidad se centra en hacer que los niños se valoren a sí mismos, identifiquen sus cualidades positivas y aprendan a aceptarse. Incluye actividades como dramatizar un cuento, cantar una canción, hacer manualidades y juegos de roles para fomentar que los niños se conozcan y acepten mejor.
Este documento presenta una unidad didáctica sobre el desarrollo de conductas prosociales en los niños. La unidad comienza con la narración del cuento "El peix irisat" para introducir los temas del egoísmo y la importancia de compartir. Luego, las actividades incluyen dramatizar el cuento, un juego de identificar emociones, la creación de peces de plastilina, masajes en parejas para aprender a cuidar de los demás, y una jornada de convivencia con las familias. El objetivo es reducir las conduct
Este documento presenta una unidad didáctica sobre la convivencia y las normas de comportamiento. La unidad utiliza el cuento "La tortuga desmemoriada" para enseñar a los estudiantes a identificar sus emociones, ponerse en el lugar de los demás, y resolver problemas de una manera positiva. La unidad también incluye actividades como dramatizar el cuento, discutir los sentimientos de los personajes, y crear un libro de normas de la clase. El objetivo es ayudar a los estudiantes a desarrollar empatía
Este documento presenta la segunda sesión del cuento sobre Tati en su nueva escuela. En esta sesión, la maestra le enseña a Tati dónde va a estudiar, en la mesa del comedor, donde conoce a tres vasos hermanos llamados Sin, Con y A medias que le juegan bromas derramando su contenido. Tati intenta regañarlos pero los vasos se ríen de ella. El objetivo es continuar ayudando a los niños a expresar sus emociones.
Recull de poemes de nadal 5 bofill,f;puig,a;serrat,fanukaf
Este documento contiene 5 poemas navideños en catalán. Los poemas celebran las tradiciones de Navidad como el pesebre, los villancicos, la comida y dulces típicos, y la llegada de los Reyes Magos. Los poemas usan lenguaje sencillo y descriptivo para transmitir la alegría y magia de la época navideña.
The summer holidays have arrived bringing with them the major festivals. It is a time for swimming and eating ice creams in pairs. The poem celebrates the arrival of summer vacation.
Este documento contiene 10 poemas cortos relacionados con la Navidad escritos en catalán. Los poemas describen diferentes tradiciones y símbolos navideños como el Tió, los juguetes, el pesebre, las canciones y la comida de la Navidad.
Este documento contiene 20 poemas cortos sobre animales y la naturaleza escritos en catalán por diferentes autores e ilustrados por Joan Antoja. Los poemas describen criaturas como la tortuga, el murciélago, la hormiga, el gato, el delfín y la araña, así como fenómenos naturales como las estaciones, el viento, la lluvia y el sol. Todos los poemas son breves, la mayoría con una o dos estrofas y enfocados en transmitir observaciones sobre la vida silvestre o el medio ambiente a trav
Este documento contiene 10 poemas cortos sobre diferentes temas relacionados con la comida como dulces, helados, fideos, pan con tomate, entre otros. Cada poema describe de manera breve y sencilla los alimentos mencionados utilizando rimas y lenguaje infantil.
1. Suport
a l’ensenyament en valencià
UN DAU I MIL CONTES
INTRODUCCIÓ:
La idea de “Un Dau i Mil Contes”, va sorgir a partir de la forma en que treballem els
contes clàssics, amb imatges retallades i col·locades en un suport (magnètic, franel.lograf,
pissarra...). Als xiquets/es els agrada molt eixir a contar-ho i repetir les estructures i les frases
una vegada que ja les han après, mentre manipulen i pengen les imatges.
Però, ¿com podíem fer per a crear noves situacions lingüístiques? La resposta a
aquesta interrogant va ser “Un dau i mil contes”, ja que treballa amb les imatges que tant
agraden als xiquets/xiquetes, i a més a més els fa inventar i verbalitzar noves situacions. Un
dels propòsits d’aquest joc és que els xiquets/es són els que inventen els seus propis contes.
OBJECTIUS
Ampliació i enriquiment del vocabulari.
. Estructuració de frases.
. Lectura d’imatges: Direccionalitat.
. Desenvolupar l’atenció.
. Desenvolupar la capacitat de comprensió i expressió oral.
. Comprendre la utilització del dau en els jocs col.lectius.
. Aconseguir la socialització i adaptació al grup.
. Desenvolupar la imaginació i el raonament.
. Aprendre a esperar el seu torn.
. Aprendre a respectar les normes de joc.
. Classificacions per colors.
. I, sobretot, passar-ho bé.
MATERIAL:
• 1 dau: . 3 cares blaves. . 2 cares roges. . 1 cara groga.
• 3 bosses: . 1 Blava (¿Qui?): Personatges.
. 1 Roja (¿Amb què?): Objectes.
. 1 Groga (¿On?): Llocs.
• Imatges: . Personatges (Humans i animats)
. Objectes.
. Lloc.
• Per a treballar en 5 anys, es pot afegir una altra bossa, potser taronja, amb imatges de
conceptes temporals (dia, nit, estacions...).
• Suport: . Pissarra magnètica.
. Franel.lograf
. Pissarra...
• Targetes: . Fórmules per a començar contes.
. Fórmules per acabar els contes o FI.
. Targetes en blanc per escriure els títols dels contes que es van inventant.
• Un rellotge de sorra (4 i 5 anys).
• Molta alegria.
• ...
2. Suport
a l’ensenyament en valencià
PARTICIPANTS
- 3 anys : 4 o 5
- 4 i 5 anys: de 6 a 10 com a molt. (pot treballar-se com a racó del conte.)
PLANTEJAMENT LINGÜÍSTIC
- ¿ QUI? -- Personatge -- Bossa Blava
- ¿ON? -- Lloc -- Bossa Groga -- Lloc on es realitza l’acció.
- ¿ AMB QUÈ? -- Objectes -- Bossa roja -- Objecte que utilitza un personatge per
realitzar una acció.
- ¿ QUAN? -- 3 i 4 anys: Condicionat per: - Qui
- On
- Amb què
-- 5 anys -- Imatges conceptes temporals -- Bossa Taronja.
- ¿QUÈ? -- Acció (no apareix en les targetes)
Cada xiquet/a, quan trau una imatge, ha d’utilitzar una acció que
l’acompanye: . Si ix un personatge -- QUÈ FA el personatge.
. Si ix un objecte -- QUÈ ES FA AMB l’objecte.
. Si ix un lloc -- QUÈ PASSA EN aquest lloc.
- ¿COM? -- Desenvolupament de l’acció.
ANEM A JUGAR: 3 ANYS I PRINCIPI DE 4
En primer lloc i abans de traure el joc, hem de seleccionar les imatges que volem
treballar i que en un principi seran molt poques (1 o 2 per categoria). També podem suprimir
una de les categories les primeres vegades que juguem (per exemple deixar personatges i llocs
i llevar la bossa d’objectes).
Presentació del joc:
- “Ací tenim una capsa, l’obrim i ¿què trobem?... Hi ha... 3 bosses: 1 blava, 1 roja i 1
groga... ¿Què més tenim?...
Anem traguent les imatges amagant-les, per que no les pugan reconèixer.
- “¡Una papallona!...
Els ensenyem las papallona.
La deixem als xiquets/es que la miren i manipulen i la fiquem al suport.
- “¿Voleu penjar la papallona?...
Anem traguent i penjant totes les imatges. Quan ja les tenim totes penjades, comencem a
classificar-les, ficant-les dins de les bosses:
- “A veure, ¿quin color té la papallona per darrere?...
- Blau.
- Molt bé, blau; i ¿en quina de les tres bosses la ficarem?...
- En la bossa blava.
Continuem fent el mateix fins que guardem totes les imatges dins de les bosses.
Farem aquesta presentació cada vegada que canviem les imatges.
- També tenim un dau: mireu, per un costat és blau, per l’altre roig i l’altre groc...
- ¿Voleu que fem un conte amb l’ajuda del dau?...
3. Suport
a l’ensenyament en valencià
- ¿Com podem començar el conte?... A veure, hi ha una targeta que diu: “Hi havia una
vegada...” ¿Pot començar així?...
La fiquem al suport començant per l’esquerra.
- Ara anem a veure qui comença a llançar el dau...
Podem utilitzar qualsevol tirallonga o cançoneta per contar.
El/la xiquet/a a qui li ha tocat, llança el dau, diu el color que li ha eixit i té que traure una
imatge de la bossa del color corresponent.
- ¿Què ha eixit?
- Papallona
Al principi es molt normal que, encara que hem presentat els personatges i les imatges, els
xiquets/es, ho anomenen en castellà, ho anirem corregint sempre mitjançant la repetició:
• Mariposa
• Sí, una papallona. Què fa la papallona?...La papallona pot volar.
• Voleu que volem com fan les papallones?. Anem a volar...
El xiquet/a només diu el nom de la imatge, nosaltres hi posarem l’acció, sempre tractant de
dramatitzar-la repetint moltes vegades l’estructura: nom i acció que li hem assignat.
• Ara pots penjar la papallona, on la penjarem?. Penjarem la targeta darrere de la que hem
posat abans ( fórmula d’inici del conte ).
• A qui li toca ara?...
Seguim l’ordre del rotgle. Ix un/a altre/a xiquet/a i així continuem fins el final.
En l’aula de 3 anys ( i la de 4 en un principi, sobretot si és al començament de la
immersió ) som nosaltres els que inventem el conte, encara que li donarem protagonisme als
xiquets i a les xiquetes a l’hora de llançar el dau, traure la imatge , anomenar-la, penjar-la...
A poc a poc, podem anar afegint qualitats a les imatges (conceptes ja treballats en
altres activitats i que els xiquets i xiquetes comencen a dominar i es troben segurs per
utilitzar-los).
Acabem el conte i l’últim jugador posarà la targeta FI (o fórmula per acabar els contes).
Com que veiem totes les imatges, anem a tractar de posar-li un títol al nostre conte (al principi
ho farem nosaltres, després començaran els xiquets/es a fer propostes). Escriurem el títol i el
penjarem damunt del conte ( de les imatges ).
Podem deixar el conte penjat durant un temps per a que els xiquets i les xiquetes
puguen repetir-ho. Després, seran ells els que l’arrepleguen, classificant les imatges pel color
de darrere i ficant-les dins de la bossa corresponent.
ANEM A JUGAR: 4 I 5 ANYS
La presentació de les imatges la farem segons el nivell de parla que vagen adquirint els
xiquets i les xiquetes, en general serà més curta que en els grups de l’apartat anterior. Per
començar utilitzarem una tirallonga o cançoneta, el primer jugador posarà la targeta d’inici de
conte (podem tindre més d’una fórmula i triar la que més ens agrade ). A continuació, llançarà
el dau i traurà una imatge de la bossa del color corresponent. El primer que farà serà descriure
4. Suport
a l’ensenyament en valencià
el personatge, objecte o lloc que té a la mà, a partir d’aquesta descripció, el xiquet o xiqueta
crearà una situació concreta assignant una acció a la imatge, la verbalitzarà per als seus
companys i companyes i la penjarà al suport. En aquest moment, nosaltres repetirem la frase
(corregint-la si fa falta ) i després la repetirà tot el grup. Per tal de descriure la imatge i
verbalitzar la situació, és molt important la nostra intervenció. Les repeticions de les
estructures lingüístiques i la mímica de les accions seran un recolzament que continuarem
utilitzant tan en 4 anys com en 5 anys, sempre en resposta a les necessitats de l’alumnat.
Per a la creació de les situacions, hem de fer veure que ens trobem dins d’un context
determinat per les imatges que van sortint i que hem de tractar de donar-li un mínim de
coherència. El fet de veure continuament el suport, facilitarà aquesta coherència.
Ja en 5 anys podem afegir una variant nova: una bossa amb imatges referents a
conceptes temporals ( dia / nit , dies de la setmana, mesos, estacions...). Servirà per a situar el
conte i es traurà una imatge de la bossa abans de que el primer jugador llance el dau. Passa el
torn al següent jugador que torna a fer el mateix fins que acabe el conte.
El conte pot acabar :
• Quan s’acaben les imatges
• Quan s’han fet un nº de rondes determinades ( segons el nº de jugadors ).
• Quan un xiquet / a li vol posar el final al conte.
L’últim jugador s’encarrega de posar la targeta FI.
Ara arriba el moment de posar el títol: Ho farem a partir de totes les propostes dels
xiquets i de les xiquetes i l’escriurem en una de les targetes en blanc.
A la classe de 3 anys, podem deixar el conte penjat durant un temps, i quan
considerem, podem posar-ho en el racó dels contes o biblioteca, on tindrem un cartell per a
penjar els títols de tots els contes que s’inventem.
És molt important el fet de manipular imatges i verbalitzar diferents situacions , a
través de contes clàssics o contes coneguts, abans de començar a inventar les seues històries.
Per tal de controlar el temps de cada jugador/a, disposarem d’un rellotge de sorra o altre a
determinar.
Als 4 anys, els xiquets i les xiquetes verbalitzaran la imatge, descrivint-la i
acompanyant-la d’una acció, tractant d’organitzar una història curta i coherent. A poc a poc,
ells mateixos inventaran tot l’argument del conte. Tractarem que cada vegada siga més
complexe, augmentant les accions atribuïdes a les imatges i també els complements.
Als 5 anys, es pot treballar la continuació d’això que hem iniciat a 4 anys, tractant que
cada vegada siguen més riques les situacions inventades pels xiquets i xiquetes.
En un principi, la participació de l’adult en l’elaboració de l’argument és molta.
Segons el nombre de xiquets i xiquetes i del nivell de llenguatge que tinguen, la nostra
participació serà cada vegada més puntual. Tractarem d’ajudar als xiquets i xiquetes
mitjançant les preguntes bàsiques:
QUÈ
QUI
AMB QUÈ
COM
A ON
5. Suport
a l’ensenyament en valencià
QUAN
Intentant que sigan capaços de respondre per ells mateixos qualsevol d’aquests interrogants.
A partir de 4 anys ( construint col.lectivament el títol del conte ) i en 5 anys, té més
possibilitat per a utilitzar-ho com a material per treballar la lecto-escriptura, i en el taller de
biblioteca on poden transcriure i dibuixar els contes.
POSSIBILITATS
Quines imatges fiquem dins de les bosses?
Açò dependrà del vocabulari i estructures a treballar o reforçar. El grup de les imatges
poden ser:
• imatges de contes clàssics o coneguts ( al principi per acostumar al xiquet / a verbalitzar i
manipular les imatges.
• les estacions de l’any
• de temes que treballem
EXEMPLE D’IMATGES DE CONTES CLÀSSICS
• Personatges: Bruixa, rei, granota, princesa, gegant, fada, pirata, donyet, cavaller, drac...
• Objectes: Espasa, nau pirata, canó, tresor, granera, escut, vareta màgica...
• Lloc: Muntanya amb cova, pont i riu, castell, palau...
MERCÈ SALVADOR I ALMENAR
C.P. MARTÍNEZ TORRES
Aldaia