1. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Imatge en moviment
63

2. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Juguem amb les ombres
Edat: De 3 a 5 anys. Espai:
Podem fer aquesta activitat al pati de l’escola, tenint-hi en
Durada aproximada: 30 minuts.
compte que sigui un lloc i un dia assolellat. La segona part
Agrupament(s) de l’alumnat: de l’activitat la durem a terme a l’aula.
Amb tot el grup-classe o amb mitja classe.
Material:
Fotografies en blanc i negre de les ombres que produeixen
els elements del pati de l’escola.
Presentació de l’activitat
Descobrir, per primera vegada, la nostra pròpia ombra produeix un efecte gairebé
màgic.
Aquesta activitat pretén que els infants descobreixin, mitjançant el joc, la seva pròpia
ombra fent moviments i desplaçaments. També farem reconèixer les ombres que produ-
eixen els objectes de l’entorn proper.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
Aquesta activitat no demana un treball previ de preparació.
64

3. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Després
Al pati
Anirem al pati i buscarem un lloc ben assolellat. Allí ens posarem en rotllana i demana-
rem als alumnes que mirin a terra i que observin allò que veuen davant seu: l’ombra.
Els preguntarem què pot ser això que veiem a terra.
Com que la resposta acostuma a ser l’encertada, els proposarem que observin, durant
una bona estona, les seves ombres fent moviments i desplaçaments.
Després podem proposar el joc de “trepitjar-se l’ombra”.
També proposarem buscar llocs en què no es vegi l’ombra.
Una vegada acabades aquestes activitats, arriba el moment de conversa. En el pati
mateix, asseguts en rotllana, recollim els coneixements, les aportacions i els descobri-
ments sobre aquestes qüestions:
— Per què hi ha ombres?
— Perquè de vegades les tenim al davant i d’altres les tenim al darrera?
— Quan no veiem ombres?
— Podem tocar les ombres?
— De què són les ombres?
— Expliquem o recordem la història d’en Peter Pan: és possible perdre l’ombra?
A l’aula
En una altra sessió ensenyem als alumnes unes fotografies que haurem fet en què
veiem ombres d’elements que hi ha al pati: un tobogan, un arbre, una roda, un banc,
una galleda, uns alumnes, etc.
Es tracta que diguin de qui pot ser l’ombra. Aquesta activitat pretén, sobretot, potenciar
els sentits i la creativitat dels alumnes.
Després
Podem donar la resposta correcta a l’activitat anterior localitzant els objectes correspo-
nents al pati.
65

4. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Descobrim formes amb les ombres
Edat: De 3 a 5 anys. Material:
Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe. Retroprojector.
Objectes diversos de l’aula (fireta, llibres, goma, llapis...).
Espai: L’aula.
Presentació de l’activitat
Si l’activitat anterior pretenia, senzillament, posar en contacte els infants amb el món
màgic de les ombres, aquesta té com a objectiu que els alumnes descobreixin que la
forma de l’ombra d’un objecte pot ser la projecció de diversos objectes. També podem
provocar la relació d’objectes i elements amb les seves ombres.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
L’activitat anterior, Juguem amb les ombres, ens servirà d’introducció al tema.
Durant
Caldrà tenir l’aula amb els llums apagats i les persianes abaixades per aconseguir la
foscor.
Encendrem el retroprojector de manera que projectem les imatges sobre la paret o sobre
una pantalla.
Colocarem un objecte sobre el retroprojector, immediatament veurem projectada la seva
ombra sobre la paret o sobre la pantalla. Aleshores, els alumnes hauran d’endevinar de
quin objecte es tracta.
Igualment, podem projectar diversos costats dels objectes canviant, per tant, la forma
de l’ombra i el punt de vista, i comprovar si els reconeixen com un mateix element. És
una activitat molt creativa, ja que aquestes formes els suggereixen elements molts
diferents.
És important que davant d’opinions molt diverses dels alumnes hi hagi una argumen-
tació:
— Per què et sembla que és l’ombra de tal objecte?
— Des d’on el veus?
En la mateixa situació d’aula, però en una altra sessió, podem fer més activitats:
— Projectar objectes que les seves ombres tinguin la mateixa forma. Es pot aprofitar per
treballar una forma geomètrica en concret (quadrat, cercle, rectangle, triangle) i veure
que la projecció ens permet arribar a la figura plana.
— Observar les ombres i endevinar quin objecte és. També n’anomenarem les caracte-
rístiques (costats, grandària...). En aquests cas la varietat de respostes pot ser molt
elevada.
— Els alumnes buscaran per la classe objectes l’ombra dels quals pugui tenir aquella
forma i ells mateixos ho projectaran en el retroprojector.
— En aquesta sessió projectarem les ombres en un paper d’embalar blanc ben gran i
un/a alumne/a resseguirà la forma amb ceres o retoladors gruixuts.
66

5. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Després
Un cop els llums estan oberts es pot observar el resultat dels dibuixos en el paper
d’embalar, i comparar l’objecte real amb la figura plana obtinguda. Parlarem de les
semblances i les diferències.
Altres possibilitats o suggeriments
A l’activitat de resseguir les formes en el paper d’embalar, si convé en una altra sessió,
també es poden resseguir siluetes de les seves mans, del perfil de la cara, dels peus i,
així, anar treballant tot l’esquema corporal.
67

6. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Vull sortir a la “tele”!
Edat: De 3 a 6 anys. Trespeus.
Monitor de televisió.
Durada aproximada: 1 hora.
Connectors .
Agrupament(s) de l’alumnat:
Espai: L’aula
Tot el grup classe, però en grups de quatre o cinc alumnes.
Material:
Càmera de vídeo.
Presentació de l’activitat
Tots hem experimentat alguna vegada aquesta estranya sensació que representa veu-
re’ns o escoltar-nos per primera vegada. Però intentar veure’ns a la pantalla pot supo-
sar una situació desconcertant si només busquem la pantalla i ens oblidem de la
càmera. Per acabar-ho d’adobar, quan trobem la càmera ens resulta difícil mirar-la
alhora que mirem la pantalla. I és que la càmera no és un mirall.
Aquesta activitat consisteix que l’infant descobreixi la seva pròpia imatge, la dels altres
i la dels objectes que té al seu voltant, mitjançant el circuit tancat de televisió.
Intentarem, d’una manera lúdica, que els infants siguin capaços de “trobar” la càmera i
situar-se davant d’ella per sortir a la pantalla.
Descripció detallada de l’activitat
Descoberta
Haurem deixat l’aula al màxim de buida possible i haurem preparat el circuit tancat
de televisió. Molt millor si la càmera està situada en un lloc difícil de descobrir per
l’alumnat.
L’activitat comença amb l’entrada dels alumnes a l’aula, una aula que trobaran sorpre-
nentment buida.
Sense rebre cap consigna per part de la mestra, centraran ràpidament la seva atenció en
el monitor de televisió. “A la classe hi ha una “tele”!, però no hi surt res del que surt
sempre a la “tele””.
Immediatament algú se n’adona: Mira! surten en Pau i la Marta i la Montse!
Identificació personal. Necessitat de veure’s (càmera al costat del monitor)
A partir d’aquí es produeix l’allau de nens i nenes que volen veure´s i per tant se situen
davant del monitor. Haurem de controlar que aquesta situació no ens desbordi procu-
rant que no hi hagi mai més de quatre infants davant del monitor.
Observarem que es produeix un neguit per sortir a la pantalla, un neguit que evident-
ment no es resol fins que els alumnes no descobreixen “l’objecte màgic” que els fa
sortir. En principi, “l’objecte màgic” és únicament el monitor de televisió.
El descobriment de la càmera
Les evolucions davant del televisor poden durar una bona estona, i això ens permet
observar detingudament les seves reaccions quan casualment es veuen, i les seves
trifulques per sortir a la pantalla. Al capdavall algú acaba descobrint que hi ha una
càmera i que passant-hi pel davant podem sortir a la “tele”. Si aquest descobriment no
es produeix podem fer-los alguns suggeriments.
68

7. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Quan s’ha entès que per sortir a la pantalla cal estar enfocats per la càmera, es produ-
eix una situació encara més curiosa. La majoria dels alumnes es col·loquen davant la
càmera i es volen veure al mateix temps al monitor, la qual cosa resulta, evidentment,
impossible.
Cal jugar-hi tantes vegades com ho vulguin els alumnes, de manera que es garanteixi
que els infants acabin controlant l’impuls de fer el pallasso davant la càmera quan
plantegem activitats que demanin més atenció.
La identificació dels espais
Si col·loquem la càmera en un altre racó, lluny del monitor, podem demanar als alum-
nes que identifiquin els espais que surten a la pantalla i veurem que resulta un exercici
dificultós.
La reflexió final
Finalment, podem iniciar una reflexió sobre què hem fet i què ha passat. La pregunta
clau podria ser aquesta: què hem fet per sortir a la pantalla? Per què al principi només
sortien uns nens i d’altres no sortien?
La conclusió final consistiria a descobrir que la càmera és com un gran ull i que el
monitor de televisió és el que ens ajuda a representar el que l’ull veu.
69

8. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui és de veritat? Què és de veritat?
Edat: De 3 a 5 anys. Monitor de televisió.
Connectors.
Durada aproximada: 1 hora.
Espai:
Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe.
Aquesta activitat la podem dur a terme a la mateixa aula i
Material: amb tot el grup-classe. Els nens i les nenes seuran en rotllana
Càmera de vídeo. davant del monitor de televisió, de manera que tots el puguin
Trespeus. veure en bones condicions.
Presentació de l’activitat
Tot allò que veiem a la “tele” és la realitat? Aquesta és la qüestió que s’hauran de plan-
tejar els alumnes una vegada feta l’activitat, de manera que comencin a reflexionar
sobre les diferències que hi ha entre imatge i realitat, i com la imatge no és cap altra
cosa sinó una representació de la realitat o d’una part molt seleccionada d’aquesta.
Aquesta reflexió l’haurem iniciat prèviament, a partir de la comparació entre imatges
fotogràfiques i l’objecte que representen.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
Anteriorment haurem preparat el circuit tancat de televisió.
Com a motivació inical podem preguntar als nostres alumnes: Tot el que veiem a la
“tele” és la veritat? Possiblement la resposta sigui una afirmació ben convençuda.
Aleshores iniciarem l’activitat prevista.
Durant: (Dibuix)
Demanarem que surti un voluntari o voluntària que ens farà d’“artista”.
Suposem, per exemple, que el nostre voluntari sigui en Manel. Enfocarem amb la
càmera un pla mitjà d’en Manel, de manera que immediatament sortirà la seva imatge
al monitor de televisió.
És el moment de fer la pregunta clau: Quants Manel veiem? Sens dubte, els alumnes
ens asseguraran que veuen dos Manel. Aleshores podem continuar preguntant: Però
quants Manel hi ha de veritat? És possible que aquesta pregunta provoqui una certa
confusió.
Podem ajudar a trobar la resposta mitjançant aquestes preguntes:
— Què passa si rasco el nas al Manel que surt a la televisió? Què passa si rasco el nas al
Manel que tenim aquí davant? Se’n queixa?
— Què passa si faig pessigolles al Manel que surt al monitor? Què passa si faig pessigo-
lles al Manel que tinc aquí davant?
— A la “tele” veiem en Manel des del cap fins als peus? Com el veiem? Com veiem el
Manel que tenim aquí davant?
Aquestes preguntes es poden completar d’acord amb les propostes dels alumnes fins
arribar a plantejar la pregunta final: Quin és el Manel de veritat?, quants Manel hi ha?
Per completar l’activitat podem treballar també amb objectes de la classe. Demanarem
als alumnes que tanquin els ulls i, mentrestant, enfocarem un objecte amb la càmera.
70

9. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Imaginem, per exemple, que es tracta d’una cadira. Després demanarem als alumnes
que obrin els ulls i preguntarem: “Què és?”. La resposta és immediata: “És una cadira”.
Aleshores caldrà que els alumnes arribin a diferenciar la cadira real de la que surt a la
pantalla. Caldrà apropar-se a la cadira real, tocar-la, veure’n les característiques de
mida i volum, la seva funció (hi podem seure) i comparar-les amb les característiques
de la cadira que veiem a la pantalla.
Després
La conclusió serà ben fàcil. Només hi ha un Manel de veritat i el que veiem a la “tele” és
la seva imatge. Però, a més, aquesta imatge només és una part de la realitat que volem
representar.
Quants Manel veiem?
Altres possibilitats o suggeriments
Per aprofundir la selecció del tipus de pla, després podem treballar a partir d’un pri-
mer pla d’un altre company, d’un pla sencer, etc.
Aquesta mateixa activitat la podem fer establint la comparació entre objectes reals i la
seva representació videogràfica, de la mateixa manera que ho hem fet amb imatges
fotogràfiques.
71

10. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Podem xerrar amb els qui surten a la
“tele”?
Edat: De 3 a 6 anys. Material:
Càmera.
Durada aproximada: 30 minuts.
Trespeus.
Agrupament de l’alumnat: Cable llarg (més de 15 metres) d’àudio i de vídeo.
Aquesta activitat no és pot organitzar en gran grup. Això Micròfon connectat a un cable llarg.
suposarà dividir la classe en dos grups. Un grup de 5 o 6
alumnes seràn els encarregats d’intentar “dialogar” amb Espai:
els que surten a la televisió, mentra que la resta faran Per fer aquesta experiència hem de disposar de dos espais:
d’espectadors de la situació i seran els encarregats, després, l’aula i un altre espai que estigui a prop (l’aula del costat,
d’explicar i dibuixar el que ha passat. un racó del passadís, etc.).
Presentació de l’activitat
L’objectiu d’aquesta activitat és aconseguir que els alumnes comencin a descobrir que
la comunicació que s’estableix entre receptor i emissor a través del canal televisiu és
sempre unidireccional. La televisió emet un missatge sense que el receptor-espectador
tingui oportunitat d’intervenir-hi, aquesta circumstància afavoreix, en conseqüència, la
passivitat del receptor.
Per demostrar-ho només caldrà organitzar un sencill circuit tancat de televisió i simular
una emissió en directe. Els receptors veuran les imatges i les escoltaran però no podran
donar resposta al comunicador.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
En primer lloc haurem d’instal·lar el material necessari perquè funcioni el circuit tancat
de televisió.
A l’aula habitual, on hi haurà els espectadors, instal·larem el monitor de televisió,
procurant que tothom pugui veure’n les imatges i escoltar-ne els sons correctament.
Fora de l’aula, en un racó del passadís o a l’aula del costat, col·locarem la càmera sobre
el trespeus, procurant sempre que aquesta quedi a l’alçada dels ulls del mestre.
També convé assegurar-se que el so sigui correcte, no refiar-se del so ambient que copsa
directament la càmera i, si cal, connectar un micròfon de mà a l’entrada del micròfon
exterior de la càmera.
Durant
En començar l’activitat, el mestre es col·locarà en l’espai annex, situant-se davant de la
càmera, i començarà a parlar, com ho fa habitualment amb els seus alumnes, plantejant
preguntes de tant en tant.
Mentrestant a l’aula els alumnes, acompanyats per una altra mestra o per un monitra,
contemplaran el monitor i veuran i escoltaran la seva mestra. El grup d’alumnes que
entra en acció intenta respondre a les preguntes de la seva mestra. També intenten fer-li
preguntes, però no obtenen resposta.
El grup d’observadors observa l’espectacle sense perdre detall de tot el que passa.
És possible que, en un primer moment, es produeixi una certa confusió per part dels
alumnes: Com és possible que la seva mestra no els respongui? Sembla com si no els
escoltés i no els fa cas!
72

11. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Després
Una vegada feta aquesta primera activitat, arriba el moment de la reflexió. Els observa-
dors poden explicar detalladament què ha passat i entre tots hauríem d’arribar a la
conclusió que la televisió emet missatges que nosaltres no podem respondre. Podríem
dir que la televisió “parla sola”.
Altres possibilitats
Podem proposar que, per torns, cada alumne vagi a l’espai en què tenim la càmera
instal·lada, i davant d’ella faci una intervenció breu (parlar, cantar, recitar, etc.). Per dur
a terme aquesta activitat haurem de tenir cura d’abaixar la càmera a l’alçada dels ulls
dels alumnes.
Mentrestant, els companys, a la classe, l’escoltaran i el veuran pel monitor i experimen-
taran les mateixes sensacions que a l’exercici anterior.
L’objectiu d’aquesta proposta serà, ara, reforçar la idea del missatge unidireccional,
però comprovar també el fet de la immediatesa (podem veure la imatge al mateix
temps que es grava) i, sobretot, que els alumnes descobreixin per què passa tot això, és
a dir, quins són els mecanismes tècnics que ho fan possible.
Hem de ser conscients, però, que estem treballant amb infants molt petits i que es tracta
només de fer aproximacions als temes clau de la comunicació: imatge i realitat, imme-
diatesa, unidireccionalitat.
73

12. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: És gran o és petit?
Edat: De 4 a 6 anys. Monitor de televisió.
Objectes d’ús quotidià.
Durada: 1 hora.
Espai:
Agrupament(s) de l’alumnat:
Al començament, quan presentem l’activitat, podem treballar
En petits grups de 5 o 6 nen/es o per racons.
amb tot el grup-classe. A continuació podem organitzar un
Material: racó, on instal·larem el circuit tancat de manera que els
Càmera de vídeo. alumnes mateixos puguin manipular els aparells i obtenir
imatges grans i petites segons que apropin o allunyin la
Connectors. càmera de l’objecte que volem enregistrar.
Presentació de l’activitat
Reprenem la idea que la imatge no és la realitat i observem fins a quin punt és fàcil
manipular les imatges, de manera que les persones i els objectes petits poden semblar
grans i, a l’inrevés, objectes i persones grans poden semblar petits.
Busquem una manera senzilla de demostrar-ho: a través de la comparació entre les
dimensions reals dels models (objectes i persones) i de les seves imatges que veiem
enregistrades en vídeo.
Aquesta activitat ens permet treballar nocions de mesura (gran, petit) i conceptes com
“més que, menys que”.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
Prenem mesures
Suggerim que abans de començar a treballar el concepte de canvi d’escala amb el vídeo,
cal que ho observem a partir de la realitat que ens envolta. Així, si mirem les coses de
lluny les veurem molt petites, mentre que si les observem de prop, les veurem més
grans. D’aquesta manera haurem acostumat als alumnes a relacionar la mida dels
objectes i les persones que veiem amb la distància que mantenim respecte a l’objecte.
Podem organitzar jocs com el de prendre mesures amb els dits i les mans. “Intentem
agafar amb els dits aquella casa que veiem. És possible que aquesta casa sigui tan petita
de veritat?”.
Mirar pel forat
Seguint aquesta línia de treball tenim possibilitats infinites. Construïm, per exemple un
visor de cartolina negra i juguem a copsar objectes i persones que tenim al voltant.
Mirarem les mateixes coses de lluny i de prop, de manera que quan ho fem de lluny
veurem, pel rectangle del visor, l’objecte que ens interessa petit, i també veurem una
part de l’entorn que l’envolta, mentre que quan l’observem de prop, el veurem més
gran i potser només en veurem una part.
Durant
Prenem mides: de petit....
Ara tractarem de treballar els mateixos conceptes amb l’ajut del vídeo. Tindrem instal-
lat el circuit tancat de televisió i organitzarem l’activitat següent.
En primer lloc necessitarem una nena o un nen que ens faci de model i un altre que serà
l’engarregat de prendre les mides.
74

13. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Enfocarem, amb la càmera, l’alumne que tenim com a model de manera que surti en
pantalla en pal sencer.
Aleshores demanarem a l’altre alumne que prengui la mesura de la imatge del com-
pany que surt a la pantalla, ajudant-se amb les mans (una mà limitant el cap i l’altra els
peus). Immediatament haurà de traslladar aquesta mesura a l’alumne model que estem
enfocant.
El resultat és evident: descobrirem que la imatge del company que surt a la pantalla és
més petita que la mesura del mateix nen.
...a gran
Ara enfocarem amb la càmera plans de detall d’algunes parts del cos de l’alumne que
tenim com a model. Així, veurem reproduïdes a la pantalla orelles, boques o dits ge-
gants. També podem enfocar detalls del vestuari: botons, llaços, etc.
L’activitat consistirà, igual que abans, a prendre les mides de la imatge que apareix a la
pantalla i traslladar-les a la realitat. Aleshores descobrirem que allò que veiem al moni-
tor és molt més gran que a la realitat.
Podem completar aquestes activitats fent exercicis similars amb objectes que tinguem a
la classe: un llapis, una capsa, etc.
Posat cas que tinguem imatges senceres d’aquests objectes enregistrades prèviament,
podem treballar objecte per objecte, premem la pausa i preguntem:
— Què és?
— L’objecte real és igual que aquest?
Aleshores caldrà disposar de l’objecte real perquè els alumnes puguin comparar:
— Aquest llapis és molt més petit que el que veiem a la “tele”, la goma és més gran, etc.
Després
Totes aquestes activitats haurien de concloure amb una reflexió final: De què depèn que
veiem les coses més grans o més petites? Com podem obtenir imatges grans d’objectes
petits o imatges petites d’objectes grans?
75

14. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què és de veritat? Els anuncis de la
“tele”: veritat o mentida?
Edat: 4 i 5 anys. Monitor de televisió.
Producte real (el mateix que surt a l’anunci).
Durada aproximada: 30 minuts.
Espai:
Agrupament de l’alumnat: Grup-classe.
Podem dur a terme aquesta activitat a la mateixa classe.
Material: Farem seure els alumnes en rotllana davant del televisor. Al
Cinta de vídeo en què tindrem enregistrat l’anunci que volem costat del televisor, hi haurà una taula preparada en què
treballar. col·locarem el producte que haurem de comparar.
Magnetoscopi.
Presentació de l’activitat
Els anuncis que veiem per televisió tenen una gran poder de seducció, fins al punt que
alguns espectadors poden confondre ficció i realitat. Aquesta confusió es produeix amb
més força quan els espectadors són infants i, per això, de vegades, quan el producte
anunciat és consumit, pot provocar una frustació considerable. Ajudar-los a diferenciar
entre les característiques reals del producte i les que es mostren a l’anunci és un bon
exercici per començar a educar el seu esperit crític com a espectadors.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
Parlem-ne!
Podem provocar una conversa a classe entorn dels anuncis que surten a la “tele”. Dei-
76

15. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
xem els nens i nenes que s’expressin lliurement, que opinin, que diguin quins anuncis
els agraden i quins no, etc. També podem demanar que en dibuixin algun.
Després intentarem centrar el tema: ara només pensarem en els anuncis de coses de
menjar i els anuncis de joguines. Els recordem? Així podem anar recollint la successió
d’anuncis que recordin. També podem proposar que expliquin què passa a l’anunci que
més els agrada, etc.
A partir d’aquí, la nostra feina consistirà a trobar l’anunci adient per portar a terme
l’activitat. Haurem de buscar-lo en funció de la nostra disponibilitat per obtenir
fàciment el producte que s’anuncia. Aconsellem que centrem els esforços en dos tipus
d’anuncis que són precisament els que estan més propers als alumnes: els anuncis de
joguines i els d’aliments. També hauríem de tenir en compte que es tracti d’un anunci
en què el producte es presenti amb una mobilitat i amb unes característiques (mides,
colors, etc.) que no té a la realitat. Exemple: unes galetes que surten de la capsa i cami-
nen, uns ninos que es mouen, etc.
Durant:
En primer lloc veurem l’anunci seleccionat, si convé, un parell de vegades. Després en
parlarem:
— Com són les galetes que surten a l’anunci? (grans, petites, de color groc, tenen ca-
mes, tenen boca, etc.).
—Què fan? (es mouen, caminen, canten, etc.).
Després d’analitzar el producte que surt a l’anunci passarem a observar les característi-
ques del producte real. Aquest és el moment més important perquè els infants consta-
ten, per exemple, que les galetes reals són més petites, no tenen ni cames ni peus i no
caminen.
Després
Aquesta activitat ens servirà perquè els alumnes arribin a la conclusió que no sempre
allò que s’anuncia per la televisió coincideix amb la realitat. Una vegada assolit l’objec-
tiu principal, caldrà obrir un debat que plantegi la qüestió següent: “Per què us sembla
que els anuncis presenten els objectes d’una manera irreal? Penseu que si es transfor-
men les coses i se’ls dóna vida és més fàcil que ens interessem per aquests productes?
Ens crida més l’atenció? Tenim, així, més interés per comprar-los?”.
En qualsevol cas, hem de tenir present que aquest procés desmitificador és lent i que
no s’hi pot reeixir mitjançant un únic exercici. Per això, haurem de repetir l’activitat
amb altres productes, com ara amb joguines que els alumnes mateixos portaran de casa.
77

16. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Fem màgia
Edat: 5 i 6 anys. Material:
Càmera.
Durada aproximada: 1 hora.
Trespeus.
Agrupament de l’alumnat: Monitor de televisió.
L’activitat es pot fer en petit grup, tenint en compte que una
part del grup farà d’espectador, mentre que només un Espai: L’aula.
alumne, per torns, anirà fent d’actor.
Presentació de l’activitat
El poder que les imatges en moviment, molt especialment les televisives, exerceixen
sobre els infants és evident, i provoquen confusió entre la realitat i la seva representació
icònica. El desconeixement del funcionament del mitjà fa que ens imaginem que tot es
producte d’un efecte màgic, impossible de compendre, només accessible per a uns pocs
iniciats.
Es tracta, doncs, d’anar incidint, amb activitats com la que es presenta a continuació, en
rec
pausa
rec
78

17. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
la desmitificació del mitjà, sense que això comporti cap decepció, sinó, ben al contrari,
que suposi la possibilitat d’intervenir en l’efecte màgic tot jugant. Així, els infants
intervindran, encara que només sigui com a actors, en la realització del truc més antic:
“apareixer i desaparèixer”.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
En primer lloc, instal·larem la càmera sobre el trespeus de manera que quedi fixa. És
molt important que la càmera no es mogui del lloc, per aquest motiu farem un senyal al
terra amb guix situant el punt exacte en què han d’estar les tres potes del trespeus.
Així mateix, farem un senyal al terra que marqui l’espai en què s’haurà de col·locar
“l’actor” o “l’actriu”.
Durant
Podem començar la sessió dient als alumnes si estan disposats a fer màgia. També
podem iniciar una conversa entorn de la màgia: què és?, en què consisteix?, n’han fet
mai, de màgia? Podem enumerar alguns efectes màgics que hagin vist en algun espec-
tacle, a la televisió, etc.
Després podem preguntar: Algú sap fer màgia? És possible que algun alumne conegui
algun truc senzill i el representi.
Finalment ens endinsarem en el tema que ens ocupa: Sabem com fer màgia utilitzant el
vídeo? Anem a provar-ho. Ara farem desaparèixer un company.
Demanarem que surti un voluntari o voluntària per fer d’actor. El col·locarem a l’espai
marcat al terra, i li explicarem que no s’ha de moure del lloc marcat.
A continuació, gravarem uns segons l’actor en aquesta posició. Després premem la
pausa i demanarem a l’actor que surti de davant la càmera. Aleshores tornarem a gra-
var uns segons el mateix espai però ara sense ningú davant de la càmera. Tornarem a
demanar a l’actor o l’actriu que se situï un altre cop davant la càmera i el tornarem a
gravar uns segons.
Podem repetir la mateixa acció tantes vegades com alumnes formin part del grup, de
manera que tots facins d’actors, per torns.
Després
Arriba el moment de visionar el que hem gravat. Els infants descobriran, segurament
amb gran sorpresa, que els actors apareixen i desapareixen a la pantalla com si fos per
art d’encanteri.
Com a conclusió podem demanar que expliquin què hem vist a la pantalla i preguntar
si algú ha desaparegut de veritat. Caldrà que facin hipòtesis fins a deduir com hem
enregistrat el truc.
És possible que els alumnes no arribin a entendre l’explicació tècnica de com es produ-
eix aquest truc, però és evident que aquesta no és la nostra intenció. Només es tracta de
jugar i de començar a descobrir que nosaltres també podem fer trucs que semblin mà-
gics.
Altres possibilitats
Una vegada feta aquesta primera activitat podem repetir-la introduint-hi modificaci-
ons. Per exemple, podem fer aparèixer i desaparèixer un barret que portem al cap,
podem transformar cada alumne en un altre, podem transformar un objecte en un altre,
etc. La màgia està servida i qualsevol cosa és possible.
79

18. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què diríeu que és això?
Edat: De 3 a 6 anys. Càmera de vídeo.
Connectors.
Durada aproximada: 1 hora.
Cintes de vídeo enregistrades.
Agrupament(s) de l’alumnat: Objectes d’ús quotidià.
En petit grup de 5 o 6 nen/es, aprofitant els racons, per
exemple. Espai:
Es pot muntar un racó a la mateixa aula.
Material:
Monitor de televisió.
Presentació de l’activitat
Estem acostumats a presentar i a veure les imatges des d’un mateix punt de vista,
generalment el frontal, i quan aquest varia ens costa poder identificar l’objecte o bé la
persona que estem veient.
El que pretenem amb aquesta activitat és mostrar als nostres infants que hi ha diverses
maneres de veure i copsar un mateix objecte, i que, segons l’angle que triem, podem
variar la nostra percepció de l’objecte i completar la informació que en tenim.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
Aquesta activitat implica una pràctica prèvia: aprendre a mirar directament la realitat
que ens envolta des de diversos angles. Mirar i observar els objectes de l’entorn ens
servirà per descobrir tots els seus matisos i farà que estiguem preparats per veure
imatges enregistrades en vídeo d’aquests objectes.
Prèviament, haurem enregistrat les imatges d’uns quants objectes de la classe des de
diferents angles poc usuals (des de dalt, des de baix), de manera que costi identificar-
los.
Un cop tinguem els alumnes asseguts en rotllana davant del monitor els explicarem de
què tracta l’activitat:
“Hem d’estar molt atents perquè a la pantalla del monitor sortiran unes imatges molt
estranyes i haureu d’esbrinar quins objectes representen.”
Posem en marxa el vídeo i quan aparegui la primera imatge la deixem uns segons,
pemem la pausa i preguntem: Què dirieu que és, això?
Amb aquesta primera imatge els ajudarem a fer l’observació, fent-los fixar en els detalls
que poden despistar-los per descobrir de quin objecte es tracta.
Durant
Un cop fet el primer “descobriment”, tornarem a formular la pregunta tot recordant-los
que no s’han de deixar enganyar per l’aparença i que, en canvi, es fixin en els detalls i
facin l’esforç d’imaginar-se aquest mateix objecte des d’un altre punt de vista.
Finalment, una vegada descoberts els objectes que anirem passant, és el moment de
treure els objectes reals i provocar la seva observació directa des de quatre punts de
vista: des de dalt, des de baix, des del costat i des del davant. Aleshores podem establir
comparacions amb les imatges que hem vist a la pantalla.
80

19. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Podem anar fent preguntes de l’estil: Us sembla igual l’objecte del monitor que el real?
Quin creieu que és més gran? Com sabeu que es tracta d’aquest objecte? Des d’on
l’estem veient?
Esgotades les imatges que teníem enregistrades, ara proposem observar-nos a nosaltres
mateixos des de diferents punts de vista.
Demanem un voluntari. Com creieu que es veurà en Joan si amb la càmera “el mira”
des de dalt? Per què?
Deixem que cadascú doni la seva opinió, les podem anar anotant. Tot seguit enfoquem
en Joan i contrastem el resultat amb les suposicions anteriors a l’experimentació.
I ara, com creieu que es veurà en Joan si l’enfoquem des de sota? Per què? El veiem
igual des de dalt que des de sota? Quan sembla més gran? Per què?
Enregistrarem tots els membres del grup deixant que triïn el punt de vista que prefe-
reixen i que ens n’expliquin per què.
Després
Com a cloenda, conversarem sobre les imatges que acabem d’enregistrar i sobre les que
havíem vist al principi. Caldrà que els alumnes arribin a la conclusió que els objectes i
les persones es poden mirar des de diversos angles i que només així podem tenir dife-
rents apreciacions d’un mateix objecte. Al mateix temps, la impressió que ens fa l’objec-
te és distinta segons des d’on el mirem: pot semblar més gran o més petit, pot confon-
dre’s amb un altre objecte, etc.
81

20. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui és qui?
Edat: De 4 a 6 anys. Connectors.
Durada: 1 hora. Cintes de vídeo enregistrades.
Objectes d’ús quotidià.
Agrupament de l’alumnat: Tot el grup-classe.
Espai:
Material:
Es pot muntar un racó a la mateixa aula.
Monitor de televisió.
Càmera de vídeo.
Presentació de l’activitat
Sabem deduir realment el tot només amb l’observació d’una part? Sabem relacionar
cada part amb el seu tot corresponent? Fins a quin punt una part d’un objecte o d’una
persona pot arribar a ser prou representativa per imaginar ràpidament a quin tot per-
tany?
Aquesta activitat pretén aguditzar la capacitat d’observació, de manera que els infants
puguin elaborar estratègies i mecanismes que els ajudin a identificar objectes o perso-
nes a partir de l’observació d’un pla de detall.
Descripció detallada de l’activitat
Abans
Podem motivar l’activitat plantejant d’entrada un joc d’observació: “Ara ens dedica-
rem, durant uns minuts, a observar com són els companys de la classe. Ens fixarem
sobretot en la seva cara (els ulls, el nas, les orelles...), les seves mans, els seus peus i les
seves sabates, la roba que porta etc.”
82

21. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Durant
Ara comencem el joc d’endevinar qui és qui.
En primer lloc, caldrà muntar un circuit tancat de televisió que haurem d’intal·lar fora
de l’aula o en un racó de la mateixa aula, darrera d’una mampara o d’una cortina.
Farem passar darrera de la cortina un grup de quatre o cinc alumnes i la resta es man-
tindran com a espectadors, mirant el monitor de televisió.
Comencem el joc. Enfoquem amb la càmera, que tenim intal·lada darrera de la cortina,
un detall del cos o del vestit d’un alumne. Aleshores, els espectadors hauran d’endevi-
nar “de qui és?”.
Aquell que ho encerti passa a ocupar el lloc del jugador que hi ha darrera de la cortina.
Podem continuar el joc mostrant detall de la resta dels jugadors.
Després
Com a complement a l’activitat feta, podem demanar als nostres alumnes que dibuixin
un pla de detall d’alguna part del cos o d’algun element del vestuari d’un company o
companya de classe. Un cop fets els dibuixos, els penjarem a la paret i es tractarà d’en-
devinar de qui és cada element que apareix als dibuixos.
Altres possibilitats
Podem proposar als alumnes un joc d’endevinar “de qui és?”, de manera que hi fem
participar també els companys de les altres classes. En aquest cas, gravarem plans de
detall dels nostres companys i passarem la cinta als alumnes d’una altra classe per
veure si són capaços d’endevinar “de qui és?”.
També podem jugar al joc de “què és això?”. Imaginem que enfoquem amb la càmera la
pota d’una taula, sense que els alumnes ho veigin. Aleshores, els alumnes, mirant el
monitor de televisió hauran d’endevinar “què és això?”.
83

22. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Treballar una sèrie de televisió: Pingu
Edat: De 3 a 7 anys. Monitor.
Sèrie: Pingu.
Durada aproximada:
Esporàdicament podem necessitar altres materials per poder
45 minuts (10 minuts de conversa abans de la projecció, 5
fer treballs complementaris que ens suggereixi el conte
minuts de durada del conte i 30 minuts de conversa després
(murals, textos, alguna recepta de cuina...).
de veure’l).
Espai:
Agrupament(s) de l’alumnat: El grup-classe.
Si pot ser dins de l’aula. Si això no és possible, a la sala
Material: d’audiovisuals.
Magnetoscopi.
Presentació de l’activitat
Característiques de la sèrie
Pingu és una sèrie de contes amb ninots animats. Les narracions tenen una durada
aproximada de 5 minuts cada una. Cada conte representa una unitat pròpia i indepen-
dent.
Els personatges dels diversos contes són pràcticament sempre els mateixos: en Pingu (el
protagonista) és un pingüí que viu en un iglú amb el seu pare i la seva mare. Més
endavant tindrà una germana (la Pinga). Tenen una molt bona amiga (la foca) i d’altres
companys pingüins.
El llenguatge que utilitza la sèrie consisteix únicament en sons, la majoria d’ells
inintel·ligibles, però amb una entonació molt correcta.
Les imatges són ben treballades i l’estètica ben cuidada.
La majoria de les escenes són molt properes a l’entorn dels nostres alumnes. Els nens i
les nenes es poden sentir identificats plenament amb el personatge i les seves vivències:
en Pingu va a l’escola, té amics, es baralla, juga i es diverteix. A vegades, plora… Cada
nen i cada nena pot captar més uns aspectes o uns altres, segons la seva maduresa o els
seus interessos. Això ens permet treballar tots els temes a fons i, alhora, respectar la
realitat de cadascú.
Possibilitats didàctiques
Mirar un conte per tal de:
— Veure imatges boniques.
— Viure situacions divertides.
— Fixar-nos en les imatges i entendre el que ens expliquen.
Comentar-lo tots plegats en acabar per:
— Treballar el llenguatge oral a nivell de comprensió (refer la història i parlar de les
parts que ens han cridat més l’atenció o que considerem més importants).
— Treballar l’expressió (parlar de manera clara i ordenada per tal de fer-nos entendre,
relacionar aspectes que hem vist en el conte amb experiències viscudes anteriorment,
interessar-nos pel que ens expliquen els altres i respectar les seves idees...).
Treballar la imaginació: crear situacions noves o contes nous a partir del que hem vist
(mirar el conte sense so i crear un altre argument,) i la creativitat (inventar uns sons
diferents dels que hem sentit, canviar el diàleg i gravar-lo...).
Aprofitar tots els aspectes que es puguin relacionar amb altres àrees i treballar-los des
d’un altre àmbit.
84

23. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Descripció detallada de l’activitat
Abans
Cal que coneguem l’argument del conte i tinguem una idea clara del que volem treba-
llar.
Situar els nens i les nenes en l’activitat que farem, presentar-los els personatges del
conte i avisar-los posat cas que hi hagi algun aspecte en què volem que parin una
atenció especial.
Durant
Visionar el conte sense cap interrupció.
Després
Comentar el conte amb els nens i nenes fixant-nos, bàsicament, en la comprensió i
l’expressió de cada un d’ells. Fer preguntes de l’estil de: A què juga, en Pingu? Què li
passa? Et sembla que està gaire content? Per què es fica al llit de la seva germana, en
Pingu? Què et sembla que li diu, la mare? Per què et sembla que passa, això?
Potenciar el treball de la imaginació. Fer preguntes, com ara: El senyor pingüí sap tocar
l’acordió. Qui l´hi deu haver ensenyat? Com ho faries, tu, per ensenyar a tocar un
instrument a un animal? Quin animal i quin instrument triaries? Per què?, o bé: Un dia
vas a patinar i, en lloc de trobar gent que també patina, et trobes la pista plena de
pingüins. Explica’ns què faràs.
Treballar tot allò que el grup ens demani i ens sembli interessant i adequat.
Fonts d’informació
Sèrie Pingu. Editada i distribuïda per BMG Ariola, S.A. (Madrid).
Volum 1: En Pingu i la seva família.
Volum 2: En Pingu va al col·legi.
Volum 3: En Pingu i els seus amics.
Volum 4: En Pingu Esportista.
Volum 5: Pingu l’Astut.
EL SOMNI D’EN PINGU
Volum: En Pingu i la seva família.
Situació en la cinta: conte núm 9.
Personatges: la mare d’en Pingu, en Pingu, una morsa fantàstica.
Temes que treballa: els somnis; relació afectiva i confiança amb els pares.
Resum del conte
En Pingu és al llit i la mare li llegeix un conte. A la meitat, en Pingu s’adorm.
De cop i volta, els quadres de la paret es belluguen i l’iglú salta sencer i surt volant.
Després és el llit el que s’estira i s’arronsa i comença a caminar gel enllà. En Pingu,
primer, està molt espantat però al cap d’una mica ja li agrada passejar amb el llit i s’ho
passa molt bé.
De cop i volta apareix una morsa gegant que es diverteix jugant amb en Pingu i men-
jant-se-li el matalàs. Així que poden, el llit i en Pingu arrenquen a córrer i aconseguei-
xen escapar de la morsa.
Però mirant enrera, en la seva fugida, en Pingu ensopega i cau per un pendent del gel.
En ser a baix es desperta i s’adona que tot somiant ha caigut del llit.
85

24. Els audiovisuals a l’aula
La mare, mentre feia mitja, li ha estat vetllant el son. Ara l’agafa, se l’asseu a la falda i
pot aconsolar en Pingu, que li explica el seu somni.
Aspectes que es poden treballar
Llenguatge oral
Comprensió
Cal que els alumnes descobreixin que el conte és la narració d’un somni que té en
Pingu.
Per situar-los, a través de la conversa, els farem adonar del moment del dia en què
passa l’acció.
També els podem fer parar esment que les coses que passen quan en Pingu ja s’ha
adormit no tenen significat real.
Podem fer preguntes com aquestes:
— Quina hora del dia deu ser perquè en Pingu s’hagi ficat al llit, la mare li llegeixi un
conte i ell badalli i es quedi adormit abans que la mare acabi?
— Et sembla que pot ser que els quadres es belluguin, la casa se’n vagi volant i el llit
comenci a caminar i a ballar? Què deu estar passant, doncs?
— Què deu haver passat, al final del conte, perquè en Pingu torni a ser a casa seva? Pot
ser que n’hagi marxat de debò?
— Per què et sembla que plora, en Pingu, quan està assegut a la falda de la seva mare?
De què deuen estar parlant?
Expressió
Pretenem que els nens i les nenes ens expliquin experiències pròpies d’algun somni que
hagin tingut.
Imaginació
Podem imaginar un somni i explicar-lo als altres mitjançant l’escenificació en petits
grups, a través del dibuix en seqüències sobre acetats i a continuació projectar-los amb
el retroprojector, o per escrit mitjançant un text que després podrem llegir als com-
panys.
EN PINGU JUGA A PAPES I A MAMES
Volum: En Pingu i la seva família.
Situació en la cinta: conte núm 2.
Personatges: en Pingu i els seus pares.
Temes que treballa: col·laboració en les feines de casa; el sistema de reproducció dels
pingüins; responsabilitat en les tasques; relació afectiva amb el pare i la mare.
Resum del conte
El pare s’encarrega de vigilar la rentadora i la mare fa mitja mentre cova un ou. En
Pingu llegeix i escolta música amb els auriculars.
Quan la rentadora s’atura, la mare ha d’anar a ajudar el pare a estendre la roba.
L’ou no pot quedar-se sense covar i la mare ensenya a en Pingu com ho ha de fer. Ell
s’hi posa, però s’avorreix i s’alça per engegar el tocadiscos. Emocionat, ballant, s’oblida
de l’ou, que surt del niu i també es posa a ballar. Ho fa amb tanta empenta que tot va
en doina. Quan en Pingu se n’adona, s’espanta i el vol aturar però no pot.
86

25. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Els pares, des de fora, senten el terrabastall i tornen esverats cap a casa. Quan hi arri-
ben, el pare torna a encarregar-se de covar l’ou i la mare ajuda en Pingu a endreçar tot
el desordre que s’ha creat per la ballaruga.
Aspectes que es poden treballar
Llenguatge oral
Comprensió
El conte versa entorn de com viuen i es reprodueixen els pingüins. Per tant, podem
proposar una conversa que ens porti a definir-ne característiques físiques, de manera
que puguem arribar a saber que són ocells i que, en conseqüència, es reprodueixen
mitjançant la posta d’ous. Podem parlar del procés d’incubació: per què el pare i la
mare d’en Pingu s’asseuen amb tant de compte damunt de l’ou; per què també ho ha de
fer en Pingu quan ells han de sortir; per què cal tractar l’ou amb afecte...
Com que el sistema de vida d’en Pingu i la seva família no s’adiu amb la realitat, po-
dem comparar el que sabem dels pingüins amb el que veiem en el conte i, així, anar
coneixent aquests animals.
També podem parlar de la manera de ser d’en Pingu:
— Li fa mandra ajudar a casa, però, si li ho demanen, ho fa.
— Es cansa molt aviat de covar l’ou, tot i que quan és conscient del que està passant
deixa de ballar i es preocupa de la feina i del que pot haver passat al seu germà.
— Accepta l’ajut de la mare i el pare. Sap manifestar els seus sentiments (temor, afecte...).
Expressió
Podem parlar d’experiències que haguem viscut: d’haver fet alguna trapelleria, de no
haver estat prou responsables...
Així com en Pingu escolta música i llegeix, què fem, nosaltres, durant el nostre temps
lliure?
Imaginació
Com pot ser que l’ou balli, salti i no s’entrebanqui?
Com pot ser que el sostre de l’iglú no es trenqui i s’abonyegui, o no es trenqui l’ou?
PINGU, EL MÚSIC
Volum: En Pingu esportista.
Situació en la cinta: conte núm. 7.
Personatges: en Pingu, una foca i un altre pingüí amics seus.
Temes que treballa: el joc motriu; les coves: estalactites i estalagmites; la música: dife-
rents qualitats del so.
Resum del conte
En Pingu, la foca i un altre pingüí juguen a fet i amagat. De primer para en Pingu, i
després la foca.
Quan ha acabat de comptar, busca els seus companys de joc. El pingüí, el troba de
seguida, però en Pingu, no. Comencen a buscar-lo i a cridar-lo fins que senten que els
respon una música que surt de dintre d’una cova amb tot d’estalactites de gel. La músi-
ca, la fa picant les diferents estalactites amb una baqueta de gel.
87

26. Els audiovisuals a l’aula
La cova és molt bonica i poder fer música plegats és molt divertit. Per això s’hi queden
una bona estona. Al final en Pingu toca una cançó que agrada molt als seus dos amics.
Aspectes que es poden treballar
Llenguatge oral
Comprensió
Comentem el joc d’en Pingu i els seus amics. Si no en coneixem la dinàmica, la podem
deduir entre tots. Fixem-nos en la cantarella d’en Pingu i la foca quan compten i en la
petita trampa que fan quan miren mentre compten.
La cova on és en Pingu no s’assembla gens a les que coneixem. Podem comentar què
són les estalactites i pensar per què són de gel en el país d’en Pingu. Si escoltem bé la
gravació, en més d’un moment podem sentir el degoteig de l’aigua. Això ens pot ajudar
a pensar sobre el tema. Podem observar, també, les distintes tonalitats de llum que
veiem entre les estalactites.
Fem notar que les llargades de les estalactites són molt diferents. Segons quines notes
volem que sonin (més agudes o més greus) n’hem de picar unes o unes altres. Tenim
algun instrument a l’escola que soni seguint aquest mateix criteri?
Expressió
Cada u pot comunicar com se sent després d’haver vist aquest conte. Si algú forma part
d’una coral ens pot explicar els seus sentiments de quan canten tots plegats.
Fer música amb els amics és molt divertit i jugar a fet i amagat també. Podem comentar
i argumentar les preferències de cada un de nosaltres.
Imaginació
Ens imaginem que entrem en una cova amb uns amics. Quines aventures hi podem
passar? Ho podem explicar parlant, dibuixant, escrivint...
Joc motriu
«Fet i amagat» és un joc tradicional al qual, darrerament, els nostres nens i nenes tenen
molt poca ocasió de jugar. Podem aprofitar l’ocasió per ensenyar-los-hi:
«Es necessita un espai amb amagatalls. El nen que para es col·loca en un lloc concret
que serà casa seva i compta fins a un nombre establert tapant-se els ulls, els altres s’han
d’amagar. Quan el que para acaba de comptar mira a veure si descobreix algun nen. Si
ho fa va a casa seva i diu “un, dos, tres...” (i el nom del nen que ha vist). Si hi ha algun
nen que arriba a la casa abans que qui para, se salva. Si en arribar diu ”un, dos, tres,
salvat per tots”, tots els nens que han estat descoberts fins aquell moment queden
salvats. Si qui para s’equivoca en dir el nom del nen descobert, ha trencat l’olla i surten
tots per tornar a començar el joc, i para el mateix nen. Si no és així, la següent vegada
para el primer nen que s´ha vist.» 1
Llenguatge musical
Podem aprendre la cançó que toca en Pingu.2
1. Guitart i Aced, Rosa Ma. Jocs. Jocs no competitius. Graó Serveis Pedagògics (Instruments Guix: 1). Barcelona, 1984.
2. L’Esquitx 5. 47 cançons per a infants. Seleccionades per Ma. Dolors Bonal, Ma. Teresa Giménez, Maria Martorell i Montserrat
Solanic. Editorial mf.
88

27. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
EN PINGU FA CRISPETES
Volum: En Pingu esportista.
Situació en la cinta: conte núm. 8.
Personatges: en Pingu, la seva germana, els seus pares i altres pingüins.
Temes que treballa: les crispetes, com fer-ne; el servei de correus; els mitjans de trans-
port per la neu; diferències d’equipaments en distints tipus d’habitatges.
Resum del conte
El pare i la mare han de sortir. S’acomiaden dels seus fills. Quan són fora, en Pingu fica
llenya al foc i una paella al damunt de la cuina. Agafa una panotxa i en fa crispetes. Són
molt bones i, en un moment, entre ell i la Pinga se les cruspeixen totes.
La Pinga encén una estufa de llenya; tots dos n’omplen tota la part de dalt amb blat de
moro i també en fan crispetes, tantes que els envaeixen l’iglú. No tenen més remei que
recollir-les amb una pala i posar-les en caixes: n’omplen quatre. Com que no saben què
fer-ne, de tantes, les reparteixen entre els veïns.
Quan ja n’han donat a tothom i ningú no en vol més, a ells encara els en sobra una
caixa. La facturen per correu a un pingüí pobre i trist.
Un cop són a casa, encara els queden moltes crispetes. En continuen menjant i com que
falta poc perquè els pares tornin, s’han d’afanyar a acabar-se-les i deixar-ho tot endre-
çat.
Quan el pare i la mare arriben, ells dos estan dormint inflats de tantes crispetes que han
menjat. Els pares els desperten per saludar-los i donar-los una bossa de crispetes que
els porten com a obsequi, però ells les refusen amb una gran cara de fàstic.
Aspectes que es poden treballar
Llenguatge oral
Comprensió
La primera imatge ja ens explica que la mare surt de casa pel sol fet de veure-la amb
barret. Podem fer notar als nens i nenes que si expliquéssim el conte oralment no en
tindríem prou de dir que la mare porta barret per expressar la idea que ha de sortir.
Els mitjans de transport en el país d’en Pingu han de ser diferents dels de casa nostra:
tant el cotxe de neu dels pares com el trineu que fan servir en Pingu i la Pinga no servi-
rien per córrer per l’asfalt. Podem comentar-ne les diferències i el perquè.
També podem fer observar les diferències que hi ha entre la cuina i l’estufa de casa d’en
Pingu, i les de casa nostra. Com funcionen, les seves? I les nostres? Per què deu ser que
en el país d’en Pingu no hi ha ni gas ni electricitat?
Quan en Pingu arriba amb el trineu a una casa per regalar una caixa de crispetes, abans
que hi entri ja podem saber quina mena de pingüins hi trobarà. Comentem quines
imatges hi ha que ens permetin esbrinar-ho.
Els dos germans ja no saben què fer-ne, de l’ultima caixa de crispetes que els queda, i
l’envien per correu. Fixem-nos i comentem que per enviar una carta o un paquet cal
posar-hi l’adreça, segells...
Els ocells no tenen dents, en canvi en Pingu en aquest conte en té. Pot ser una manera
d’expressar millor l’angúnia que li fa veure les crispetes?
Expressió
Podem explicar les nostres vivències de quan els nostres pares surten: amb qui ens
89

28. Els audiovisuals a l’aula
quedem, si podem fer alguna cosa diferent de les dels altres dies, si anem a dormir a la
mateixa hora o una miqueta més tard...
Llenguatge escrit
Podem preparar entre tots la recepta de cuina per fer crispetes i, així, treballarem la
diversa tipologia textual:
Farem la llista d’ingredients i estris de cuina que ens calen.
Pensarem els passos que cal seguir per fer-les i ho anirem relacionant amb el que fan en
Pingu i la seva germana.
Si l’edat dels nens i les condicions de l’aula ens ho permeten, podem fer crispetes a la
classe.
90