Realitzada per Meritxell Mallorquí Serrats com a part del curs DSFQ. Física i química: competència digital.

1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA I ORGÀNICA. PRINCIPALS GRUPS FUNCIONALS ORGÀNICS. ISOMERIA. POLÍMERS. Nivell: Batxillerat Temporització: una hora setmanal durant dos trimestres.

3. COMPOSTOS BINARIS En anomenar aquests compostos binaris, s’ha d’indicar primer l’element més electronegatiu modificant el seu nom acabat en –ur i a continuació s’hi afegeix el nom de l’element més electropositiu. KCl clorur de potassi H 2 S sulfur d’hidrogen La composició estequiomètrica s’indica mitjançant els prefixos: mono, di-, tri-, tetra- ... O bé pel sistema d’Stock indicant entre parèntesi la valència amb què actua l’element, FeCl3 clorur de ferro (III) Cl 2 O 7 heptaòxid de diclor

5. Combinacions binàries de l’oxigen Aquests compostos s’anomenen òxids (on l’oxigen té un nombre d’oxidació negatiu) Na 2 O òxid de sodi CoO òxid de cobalt (II) L’oxigen també pot actuar com a peròxid (O 2 2- ), aquests compostos s’anomenen i es formulen anàlogament als òxids: Na 2 O 2 peròxid de sodi BaO 2 peròxid de bari Combinacions pseudo-binàries Són aquelles que contenen anions poliatòmics, per exemple els hidròxids (OH-) LiOH hidròxid de liti Al(OH) 3 hidròxid d’alumini

8. Per anomenar les sals derivades dels oxoàcids, és a dir, les oxosals s’han de utilitzar els prefixos següents: àcid oxosal hipo- -ós hipo- -it -ós -it -ic -at per- -ic per- -at Exemples: LiClO 4 perclorat de liti Al 2 (SO 4 ) 3 sulfat d’alumini Ca(NO 2 ) 2 nitrit de calci

16. CICLOALQUENS I CICLOALQUINS El cicle es numera assignant els localitzadors més baixos a les insaturacions, prescindint de si són enllaços dobles o triples. En cas d’igualtat s’ha d’optar per la numeració que assigni números més baixos als enllaços dobles. S’anomenen posant al davant el prefix ciclo- amb la terminació –è o –í. ciclobutè 1,3,5-ciclooctatriè

20. Taula de preferències dels grups funcionals Fòrmula Funció Sufix (si és grup principal) Prefix (si és substituent) Àcids oic carboxi Ésters oat alcoxicarbonil Amides amida carbamoïl Aldehids al formil Cetones ona oxo

21. Fòrmula Funció Sufix (si és grup principal) Prefix (si és substituent) Nitrils nitril ciano Alcohols ol hidroxi Amines amina amino, aza Éters oxi oxa

22. Exemples de compostos amb diferents grups funcionals: 3-butin-1-ol 4-metil-1,2-difenol propandial 2-pentanona 3,4-dihidroxi-2-butanona Àcid 3-carboxilhexandioic Benzoat d’etil 1,3-propandiamina

23. POLÍMERS Existeixen dos tipus de polímers, els naturals i els sintètics. Els naturals es treballen a l’àrea de biologia, per tant, a química treballarem els sintètics. REACCIONS DE POLIMERITZACIÓ Són processos en els que un gran nombre de molècules petites anomenades monòmers s’uneixen entre sí per formar-ne d’altre molt més grans anomenades polímers. Quan els monòmers pertanyen a la mateixa espècie, la macromolècula resultant es denomina homopolímer; si pertany a dues o més espècies, el resultat és un copolímer. La polimerització es fa per addició o per condensació, segons el tipus de monòmer reaccionant.

24. Les molècules d’un alquè poden reaccionar entre elles, en presència d’un catalitzador adequat, i formar una macromol·lècula. + +

25. Monòmer (nom) Monòmer (estructura) Polímer (nom) Etilè Polietilè Propè Polipropilè Cloroetè Policlorur de vinil (PVC) Tetrafluoroetè Tefló

26. Quan en química parlem de condensació ens referim a una reacció entre dos grups funcionals que comporta la unió de dues molècules amb la pèrdua d’una altra més senzilla com aigua o amoníac. La reacció de formació d’un éster a partir d’un àcid i d’un alcohol és de condensació. Les estructures naturals són d’estructura polimèrica. Les fibres sintètiques van sorgir per imitació de les fibres naturals. La formació d’un polímer de condensació té lloc en un procés en cadena, en què les unitats de monòmers es van enllaçant amb els extrems lliures de la cadena. síntesi del niló

27. ISOMERIA