1. FORMULACIÓ València: Tendència d’un àtom a guanyar o perdre electrons Exemple: Clor té valències -1, +1, +3, +5, +7. Doncs el clor te tendència a perdre un, tres, cinc, o set electrons. Però també té tendència a guanyar-ne un.

2. si volem aprendre a formular, una regla : La valència total d’un compost és 0 És a dir la suma de totes les valències d’un compost ha d'ésser 0 COMPOSTOS BINARIS: Formats per dos àtoms diferents. A l’hora de formular l’àtom que es posa al darrera és el que dona al nom al compost. A més a més té valència negativa

3. ÒXIDS Compostos amb oxigen amb valència -2. L’ oxigen dona nom a aquests compostos i per tant a l’hora de formular es posa al darrera. ÒXIDS DE METALLS Exemple Na 2 O Òxid de sodi valència del sodi +1 x 2 = +2, valència de l’oxigen -2 TOTAL = 0

4. Exemple 2 CaO Òxid de Calci valència del calci +2, valència de l’oxigen -2 TOTAL = 0 QUÈ PASSA SI EL METALL TE MÉS D’UNA VALÈNCIA ? Exemple el ferro que té valències +2 i +3. Doncs hi ha dos òxids possibles del ferro FeO i Fe 2 O 3

5. Fent servir la regle del encreuament de valències? Fe (valència 3) O (valència -2) Exemple L’Òxid de ferro (III) Fe 2 O 3 Fe 2 O 3 PER COMPROVAR-HO: València del ferro = +3 x 2 = +6 València de l’oxigen -2 x 3 = -6 València total = +6 -6 = 0

6. COM S’ANOMENEN ELS ÒXIDS? S’anomenen diferent els òxids dels metalls i els òxids dels no metalls ÒXIDS DELS METALLS S’ANOMENEN IGUAL QUE ELS HIDRURS DELS METALLS (nomenclatura stock) Òxid de metall (número de la valència del metall amb nombres romans) Només si el metall té més d’uns valència

7. EXEMPLES: Ni 2 O 3 MgO MnO 2 CrO 3 Li 2 O Al 2 O 3 Cu 2 O Òxid de niquel (lll) Òxid de magnesi Òxid de Liti Òxid d’alumini Òxid de coure (I) Òxid de crom (VI) Òxid de manganès (IV) Hg 2 O Òxid de mercuri (I) ZnO Òxid de zinc Ag 2 O Òxid de plata

8. ÒXIDS DELS NO METALLS S’utilitzen prefixos per indicar el nombre d’atoms no metàlics i el nombre d’oxigens en un òxid d’un no metall Nomenclatura estequiomètrica PEFIXOS: MONO DI TRI TETRA PENTA HEXA HEPTA 1 àtom 2 àtoms 3 àtoms 4 àtoms 5 àtoms 6 àtoms 7 àtoms Alguns exemples: CO 2 di òxid de carboni Cl 2 O 7 hepta òxid de di clor P 2 O 5 penta òxid de di fosfor CO mon òxid de carboni SO 3 tri òxid de sofre

9. Formuleu Hidrur de sodi Òxid de ferro (III) Diòxid de silici Òxid de plom (IV) Hidrur d’or (III) Pentaòxid de dinitrogen Triòxid de nitrogen Borà Fosfina Monòxid de sofre Anomeneu Cl 2 O 7 CoO Ni 2 O 3 Li 2 O BaO FeO Au 2 O ZnO AlH 3 PH 3 PbO 2 NH 3 EXERCICI

10. HIDRÒXIDS Els hidròxids són grups (OH) amb valència -1 enllaçats a metalls. L’hidròxid dona nom a aquests compostos i per tant a l’hora de formular es posa al darrera. HIDRÒXIDS DE METALLS Exemple NaOH Hidròxid de sodi valència del sodi +1, valència de l’hidròxid -1 TOTAL = 0

11. Exemple 2 Ca(OH) 2 Hidròxid de calci valència del calci +2, valència de l’hidròxid -1 x 2 = -2 TOTAL = 0 QUÈ PASSA SI EL METALL TE MÉS D’UNA VALÈNCIA ? Exemple el cobalt que té valències +2 i +3. Doncs hi ha dos hidròxids possibles del cobalt Co(OH) 2 i Co(OH) 3

12. Exemple L’Hidròxid de ferro (III) Fe (valència 3) OH (valència -1) Fe 1 OH 3 Fe(OH) 3 PER COMPROVAR-HO: València del ferro = +3 x 1 = +3 València del grup hidròxid -1 x 3 = -3 València total = +3 -3 = 0

13. EXEMPLES: COM S’ANOMENEN ELS HIDRÒXIDS? S’ANOMENEN IGUAL QUE ELS HIDRURS DELS METALLS (nomenclatura stock) Hidròxid de metall (nº de la valència del metall amb nombres romans) Només si el metall té més d’uns valència MgOH Hidròxid de magnesi Ca(OH) Hidròxid de calci Au(OH) 3 Hidròxid d’or (III) Ag(OH) Hidròxid de plata Ni(OH) 2 Hidròxid de niquel (II) Zn(OH) 2 Hidròxid de zinc Hg(OH) 2 Hidròxid de mercuri (II)

14. Formuleu Hidrur de potasi Hidròxid de ferro (III) Borà Pentaòxid de dibrom Hidròxid de plom (IV) Hidrur d’alumini Hidròxid de liti Hidròxid d’alumni amoniac Monòxid de carboni Anomeneu Cl 2 O 3 Co(OH) 3 Co 2 O 3 AsH 3 Ba(OH) 2 ZnO Au 2 O Zn(OH) 2 Al(OH) 3 AsH 3 PbO CH 4 EXERCICI

15. HIDRURS Compostos amb hidrogen amb valència -1. L’ hidrogen dona nom a aquests compostos i per tant a l’hora de formular es posa al darrera. HIDRURS DE METALLS Exemple NaH Hidrur de sodi valència del sodi +1, valència de l’hidrogen -1 TOTAL = 0

16. Exemple 2 CaH 2 Hidrur de Calci valència del calci +2, valència de l’hidrogen -1 però n’hi ha dos per tant  Dos hidrògens = -2 TOTAL = 0 QUÈ PASSA SI EL METALL TE MÉS D’UNA VALÈNCIA ? Exemple el ferro que té valències +2 i +3. Doncs hi ha dos hidrurs posibles del ferro FeH 2 i FeH 3

17. COM S’ANOMENEN ELS HIDRURS? Per anomenar-los s’ha de especificar la valència que hem utilitzat en nombres romans. FeH 2 -- Hidrur de ferro ( II ) FeH 3 -- Hidrur de ferro ( III )

18. Quina regla podem utilitzar per assegurar-nos que formulem correctament? Fe (valència 3) H (valència -1) Exemple L’hidrur de ferro (III) Fe 1 H 3 FeH 3 PER COMPROVAR-HO: València del ferro = +3 València de l’hidrogen -1 x 3 = -3 València total = +3 -3 = 0

19. Anomeneu els hidrurs següents CoH 2 NiH 2 AlH 3 MgH 2 AgH AuH 3 CoH2 L’hidrogen, en els hidrurs, segur que te valència -1 x 2 = -2 Per tal de que el compost no tingui càrrega, el cobalt ha de tenir valència +2 Sabem que el cobalt pot tenir dues valències; 2 i 3 Per tant al anomenar el compost haurem d’indicar la valencia El nom: Hidrur de cobalt (II)

20. HIDRURS DE NO METALLS Els hidrurs dels no metalls tenen la peculiaritat que n’hi ha molts més i s’anomenen de forma diferent si els comparem amb els hidrurs metàl·lics. Només haureu de saber els hidrurs de no metalls següents: BH 3 Borà SiH 4 Silà CH 4 Metà NH 3 Amoniac PH 3 Fosfina AsH 3 Arsina SbH 3 Estibina

21. Àcids hidràcids Es tracta d’un grup de compostos formats per hidrogen (H) amb valència +1. De fet els àcids són compostos capaços de donar protons (hidrogen que ha perdut un electró, H +). Qui és l’element qui agafa l'electró que li cedeix l’hidrogen en els àcids hidràcids? O bé és un NO metall del grup dels halògens. (F,Cl,Br o I)  València -1 O bé és un NO metall del grup dels calcògens ( S,Se i Te)  València -2

22. HF H 2 S HCl H 2 Se HBr H 2 Te HI Quins són els àcids hidràcids doncs ? Fixeu-vos que també formulem seguint la regla del creuament de valències Exemple àcid sulfhidric o sulfur d’hidrogen H (valència 1) S (valència -2) H 2 S 1 H 2 S

23. ALTRES EXEMPLES: COM S’ANOMENEN ELS ÀCIDS HIDRÀCIDS? TENIM DUES MANERES D’ANOMENAR AQUESTS COMPOSTOS NO metall acabat en -UR De hidrogen HF fluorur d’hidrogen HBr bromur d’hidrogen HI iodur d’hidrogen H 2 S Sulfur d’hidrogen H 2 Se Seleniur d’hidrogen H 2 Te teluriur d’hidrogenI a) Nomenclatura stock Exemple: HCl Clorur d’hidrogen

24. AIXÍ: b) Nomenclatura específica Tenim una forma específica per anomenar aquests àcids, s’utilitza la terminació -hídric Àcid de El NO metall acabat en hídric Exemple: HCl Àcid clor hidric HF àcid fuorhídric HBr àcid bromhídric HI àcid iodhídric H 2 S àcid sulfhídric H 2 Se àcid selenhídric H 2 Te àcid telurhídric

25. formuleu Àcid clorhídric Oxid de zinc Triòxid de dinitrogen Òxid de cadmi Hidròxid de magnesi Hidrur de plata Òxid de cobalt (III) Òxid de crom (VI) Bromu d’hidrogen Fosfina Arsina Hidrur de manganès (VII) Anomeneu P 2 O 5 HI CoO Al 2 O 3 AuH 3 Mn(OH) 7 CH 4 H 2 S Cl 2 O 7 CrH 6 Hg 2 O Ca(OH) 2 NH 3 K 2 O Cr 2 O 3

26. OXOÀCIDS Compostos formats per tres elements Resultat d’afegir una molècula o tres molècules d’aigua a un òxid d’un no metall EXEMPLE: SO3 (triòxid de sofre) + H2O = H2SO4 ÀCID SULFÚRIC

27. Com s’anomenen? S’utilitzen prefixos i sufixos per identificar la valència emprada del no metall per a fer l’òxid corresponent Una única valència -ic Dues valències -ic -os Tres valències -ic -os Hipo -os Quatre valències Per -ic -ic -os Hipo -os

28. Exemples: SO3 (òxid del sofre en valència 6 que de les TRES que té 2,4 i 6 és la més gran ), per tant quan fem l’àcid s’usarà el el sufix –ic (veure la taula de la transparència anterior) COM FEM L’ÀCID? SO3 + H2O = H2SO4 Àcid sulfúric

29. Més exemples: HClO4 Com s’anomenarà aquest àcid El que primer ens hem de preguntar és quina valència te el clor en aquest compost? Valencia del l’hidrogen +1 Valencia del de l’oxigen quan va al darrera: -2 x 4 = -8 Per tal de que el compost tingui una valència total igual a 0, es fàcil deduir quina valència té el clor en aquest compost 0 = València del clor – 8 +1 Per tal de tenir una valència total igual a 0 el Clor ha de tenir una valència igual a + 7 , el clor té 4 possibles valències i la +7 és la més gran. Li correspon doncs el prefix (per-) i e sufix (-ic) Àcid Per clòr ic

30. Exercici TROBEU LA VALÈNCIA DELS NO METALL EN ELS ÀCIDS SEGÚENTS HBrO H2CO3 H2SO2 HNO3 HClO3 H2CO2 Brom valència +1 Carboni valència +4 Sofre valència +2 Nitrogen valència +5 Clor valència +5 Carboni valència +2

31. Anomeneu HNO2 HBrO3 H2CO3 HIO H2SO4 HNO3 formuleu Àcid sulfurós Àcd percloric Àcid hipobromós Àcid nítric Àcid carbonós Àcid iodós

32. Però s’ha de tenir en compte el fet que els àcids dels següents elements: B (Bor) P (fòsfor) Si (silici) As (arsènic) Poden agafar 1 molècula d’aigua com els demés àcids que hem estudiat (S’anomenen utilitzant el prefix meta-) O bé poden agafar 3 molècules d’aigua. (S’anomenen utilitzant el prefix orto-) Tenen la capacitat de fer dos tipus d’àcid a partir dels seus òxids. ÀCIDS META/ORTO

33. Exemple P2O5 Òxid del fosfor amb valència 5 que de les dues que té , 3 i 5, és la gran i per tant, quan s’hagi de anomenar els àcids que en resultants d’afegir aigües a aquest òxid acabaran amb le terminació -ic El fòsfor és dels elements que poden fer els àcids meta i orto per tant hi ha dues possibilitats d'àcid a partir d’aquest òxid + H2O H2P2O6 HPO3 Àcid metafosfòric H6P2O8 H3PO4 Àcid ortofosfòric + 3 x H2O

34. Els ortoàcids són molt més freqüents que els metaàcids És per aquest motiu que en els ortoàcids no cal el prefix o el que és el mateix, si no hi ha prefix quan s’anomena un àcid dels elements bor, silici, fosfor o arsènic, hem d’interpretar l’orto i no el meta. Exemple B2O3 + H2O H2B2O4 HBO2 Àcid metabòric + 3 x H2O H6B2O6 H3BO3 Àcid ortobòric O bé Àcid bòric

35. Anomeneu HNO2 HBO2 HBrO2 H3PO4 HIO3 H2CO3 formuleu Àcid metafosfòric Àcd metabòric Àcid fosforos Àcid sufuros Àcid metasilícic Àcid clòric

36. Sals binàries Es tracta d’un grup de compostos a on els àcids hidràcids perden l’hidrogen substituint-lo per un metall Per tant aquests compostos es faran amb un halogen F Cl Br I O bé amb un calcogen S Se Te València -1 València -2 + Metall

37. Exemple: clorur de sodi Na (valència 1) Cl (valència -1) Na 1 Cl 1 NaCl Prové de l’àcid clorhídric HCl Hem canviat l’hidrogen de l’àcid clorhídric per un sodi.

38. ALTRES EXEMPLES: COM S’ANOMENEN DONCS LES SALS BINÀRIES NaF fluorur de sodi AlBr 3 bromur d’alumini CuI iodur de coure (II) CoS Sulfur de cobalt (II) Cr 2 Se 3 Seleniur de crom (III) MgTe teluriur de magnesi Nomenclatura stock Exemple: Fe 2 S 3 Sulfur de ferro (III) NO metall acabat en -UR De Metall ( València del metall amb números romans) Només si és necessari especificar-la

39. formuleu Àcid sulfhídric Clorur de cadmi Sulfur d’or (III) Òxid de d’alumini Hidròxid de potassi Clorur de plata arsina Iodur de zinc Bromur de niquel (III) Fosfina Hidrur de manganès (VII) Anomeneu N 2 O 5 AlI 3 Co(OH) 2 Ni 2 O 3 AuBr 3 Mn 2 S 7 SbH 3 H 2 Se Cl 2 O 3 CrF 6 HgS HCl BH 3 Na 2 O Cr 2 S 3

40. Sals ternàries Es tracta d’un grup de compostos on els àcids oxoàcids perden els hidrògens substituint-los per un metall Per tant aquests compostos es faran amb un ió ( entre altres): H 2 SO 4 – SO 4 2- - Nom-ió sulfat H 2 SO 3 – SO 3 2- - Nom-ió sulfit HNO 3 – NO 3 – Nom-ió nitrat HNO 2 – NO 2 – Nom-ió nitrit H 2 CO 3 – CO 3 2- Nom -ió carbonat HClO 4 – ClO 4 - Nom -ió perclorat El ió té una valència de conjunt i no es pot partir – sempre actuarà com un grup indivisible. + Metall

41. Exemple: clorur de sodi K (valència +1) Ió (valència -2) K 2 SO 4 K 2 SO 4 Prové de l’àcid sulfúric H 2 SO 4 – SO 4 2- Hem canviat cada un dels l’hidrogens de l’àcid sulfúric per K.

42. ALTRES EXEMPLES: COM S’ANOMENEN DONCS LES SALS BINÀRIES Ca SO 4 – Sulfat de calç KNO 3 – Nitrat potàssic Mg CO 3 – Carbonat magnèssic NaClO – Hipoclorit sodic Fe(Cl04) 3 – Perclorat de Ferro (III) Nomenclatura stock Segons l’àcid d’origen la sal acabarà en : -Àcid en -ic – Sal en –at -Àcid en ós – Sal en –it Exemple: Fe 2 SO 3 Sulfit de ferro (III) Ió d’origen : + De Metall ( València del metall amb números romans) Només si és necessari especificar-la