1. Tema 12: Medi ambient i societat. Models de gestió ambiental

3. 1. Ordenació i planificació territorial El desenvolupament econòmic ha provocat una sèrie de riscos i impactes que alteren el cicle de la matèria i l’energia. És necessari minimitzar-los assegurant l’equilibri o desenvolupament sostenible tant respecte als recursos com a l’utilització d’energia. Gestió ambiental : conjunt de disposicions i actuacions necessàries per mantenir la qualitat del medi ambient. El problema radica en compaginar els interessos globals i els particulars a la vegada.

5. 1. Ordenació i planificació territorial L’objectiu principal és conèixer les característiques del medi i valorar els seus recursos, per tal d’ordenar-ne els possibles usos, establint restriccions o prioritats, de manera que l’ús del territori sigui el més adequat a les seves característiques i permeti la conservació de recursos. Si fa falta prendre una sèrie de mesures correctores i compensadores d’aquests desequilibris, però normalment succeeix, com en la contaminació, que són molt cares i a vegades inviables.

6. 1. Ordenació i planificació territorial Cal tenir en compte 3 paràmetres: 1. Qualitat ambiental : depén de la maduresa, de la biodiversitat i de la exlusivitat o no del territori. 2. Fragilitat o vulnerabilitat : augmenta si amb petits impactes el dany és gran 3. Capacitat d’acolliment : una capacitat elevada (5) indica que es pot realitzar una activitat determinada doncs els danys seran petits. Una capacitat amb valor 2 és que abans de fer-se necessita una AIA, un valor de 1 és una activitat prohibida. Desviació del delta del llobregat

7. 1. Ordenació i planificació territorial Es basa en definitiva en: a) Aptitud del territori : la capacitat del medi per unes determinades activitats b) Impacte en el territori , un cop se n’ha fet ús. Principi fonamental: maximitzar l’aptitud i minimitzar l’impacte .

8. 1. Ordenació i planificació territorial 1. Fases del procés d’ordenació territorial El procés de planificació requereix unes fases: 1. Definir objectius : segons les necessitats, els recursos i l’aptitud del terreny. 2. Inventari de factors: se solen agrupar els elements relacionats amb els objectius en físics (clima), biòtics (biodiversitat), socioeconòmics (índex econòmics) i humans (cultura). 3. Valoració: per ser més objectiva s’utilitza mitjans informàtics com el SIG (sistema d’informació geogràfica). 4. Predicció: és una avaluació d’aptituds i d’impactes. En definitiva es realitzant matrius d’acolliment. Els usos que comportin aptituds altes i impactes baixos seran aquells que s’haurien d’aplicar, si no concorden amb els objectius cal canviar aquests objectius (retroacció), cosa que comporta tornar a començar. 5. Planificació: correspon als polítics però cal maximimitzar aptituts i minimitzar impactes

9. 1. Ordenació i planificació territorial 1. Fases del procés d’ordenació territorial

10. 2. La gestió del medi ambient Per evitar conflictes entre els interesos particulars i els socials fa falta la política ambiental, que disposa de dos tipus d’instruments: els legislatius i els econòmics. ecotaxes

11. 2. La gestió del medi ambient 1. Instruments legislatius Les lleis han de tenir una jerarquia i les lleis de rang inferior (decrets) s’han de supeditar a les de rang superior (Reials decrets o Directives); mai no es poden contradir. 1. Unió Europea (UE): les normes de protecció ambiental no poden ser un impediment per al creixement econòmic i per a la creació de llocs de treball, però ha de posar d’acord els estats membres per què tota acció protectora té repercussions sobre el preu dels productes i la seva qualitat. Per aixó estan les directives, reglaments i decisions . 2. Estat espanyol : El codi penal considera el delicte ecològic com a delicte amb caràcter penal, no únicament civil. Llei d’aigües, de costes, de mines, etc. són exemples. 3. Catalunya : l’estatut d’Autonomia ens dóna un ampli ventall de competències i s’ha desenvolupat un ordenament jurídic molt complet, encara que per motius econòmics o manca de mitjans tècnics no s’han arribat a aplicar amb la profunditat esperada. Les normatives concreten les lleis anteriors dincs del marc jurídic 4. Local : els edictes dels ajuntaments poden acabar de regular o concretar les lleis.

12. 2. La gestió del medi ambient 2. Instruments econòmics 2. Impostos : Són càstigs per a aquelles empreses que no duen a terme una política ambiental adequada. Hi ha ecotaxes que graven de diferents maneres: * Càrregues fiscals que cobreixen costos per a tractaments ambientals, aigües residuals. * Càrregues fiscals d’incentiu, que canvien el comportament, amb la finalitat de reduir els impactes al medi ambient. * Càrregues fiscals per tenir fons per a despesa governamental, de caire més global, orientades a una reforma fiscal verda.

13. 3. Models de gestió ambiental Podem trobar diferents models de desenvolupament: 1. Model de desenvolupament incontrolat : es caracteritza per una certa anarquia i descontrol alhora que esgota els recursos i utilitza l’energia de forma contaminant i que únicament busca els màxims beneficis immediats sense pensar en les generacions futures o als altres pobles. Això es pot observar en el creixement urbanístic de moltes ciutats (Tòquio, Mèxic DF), segones residències a zones boscoses o platges, destrucció de les selves per construir autopistes, etc.

14. 3. Models de gestió ambiental 2. Model conservacionista : és aquell que afirma que tot impacte s’ha d’aturar en sec, sobretot té acceptació als països del nord d’Europa i a moltes ONG que, en algunes ocasions han generat una por excessiva al radicalitzar les dades sobre l’augment de l’efecte hivernacle, forats de la capa d’ozó o de la pluja àcida. Segons ells cal aturar les tales de boscos, construccions, ports, pescateries, etc.

15. 3. Models de gestió ambiental 3. Model de desenvolupament sostenible : en una societat on l’estat del benestar és un objectiu primordial no es poden portar a terme cap de les dues anteriors. Segons aquest model no cal deixar de créixer, però cal respectar la taxa de renovació dels recursos renovables, limitar l’ús d’aquells que no ho són. No es pot abandonar el Tercer Món, doncs han de desenvolupar-se per comparar-se a occident, per la qual cosa cal fer un model de gestió global. Els impactes no han de sobrepassar en cap cas la seva capacitat d’assimilació o d’autoregenaració

16. 4. Desenvolupament sostenible 1. Agricultura i ramaderia Problemes : 1. adobs químics i biocides tòxics 2. canvi de sòl forestal per sòl agrícola 3. monocultius intensius 4. ús de transgènics 5. ús de sistemes d’irrigación erosius o salinitzadors 6. acumulació d’excrements i purins Solucions : 1. Regulació d’adobs i pesticides 2. Conreus biològics tenint en compte els cicles reproductors de les plantes i els seus paràsits (control biològic) 3. Rotació de conreus o amb guaret (barbecho) 4. Sistemes de regatge com aspersió o el gota a gota.

17. 4. Desenvolupament sostenible 1. Agricultura i ramaderia La caça: La caça ha d’estar orientada cap a un manteniment i restauració dels equilibris ecològics entre les diferents espècies de fauna silvestre. Cal gestionar la quantitat total de cada espècie, el sexe i l’edat, així com els procediments de caça per mantenir l’equilibri entre rendibilitat i conservació. Hi ha normes que dicten quan (dies, hores), el nombre de casadors, el nombre màxim de peces, etc.

18. 4. Desenvolupament sostenible 1. Agricultura i ramaderia La pesca: Les espècies més pescades a Catalunya són: la truita, el luci, la perca i la carpa. Existeixen zones de pesca controlada. En algunes zones s’han instal·lat espècies no autòctones que han eliminat les pròpies del lloc. Encara que l’activitat més important és la pesca marítima. A Catalunya la pesca és comú a tota l’àrea mediterrània, aquesta és poc productiva, està sotmesa a abús però és força rendible econòmicament. Les pràctiques o arts més utilitzats (anomenats ormeigs) són el palancre, el volantí, les nanses, les teranyines i el ròssec. Els caladors són els llocs on s’acostumar a calar ( hi ha normatives per un rendiment sostingut òptim sobre quan, quant, el tamany i l’art –no pescar a ròssec en fons de menys de 50 m-). Peix Blau (sardina, tonyna) Peix blanc de fons (lluç, el rap) Mol·lusc i crustacis (calamar, sípia, gamb, musclos...) Els caladors més importants estan en aigües continentals (200 milles) això provoca conflictes internacionals i sobreexplotació en alguns casos, a part de la mor d’animals de forma involuntària. També estan regulats la piscicultura i aqüicultura.

19. 4. Desenvolupament sostenible 2. Indústria Problemes : 1. contaminació (tèrmica o química) d’aigües 2. polució atmosfèrica 3. acumulació de residus industrials Solucions : 1. Descontaminació de les aigües 2. Eliminació o reducció d’emissions de gasos (cambres de calma amb 3. sistemes com: filtres, sistemes de rentatge, ús de carboni actiu) 4. Eliminació de residus sòlids (abocadors o incineradora) 5. ntroducció de tècniques no contaminants o de baix consum energètic. 6. Reducció d’envasos d’un sol ús.

20. 4. Desenvolupament sostenible 3. Consum d’energia Problemes : 1. impactes paisagístics 2. esgotament de recursos i pujada de preus 3. contaminació atmosfèrica: pluja àcida i augment de l’efecte hivernacle Solucions : 1. Substitució per fonts d’energia alternativa (solar, eòlica o geotèrmica) 2. Reducció del consum: electrodomèstics de baix consum, transport públic, recollida selectiva d’envasos

21. 4. Desenvolupament sostenible 4. Recursos naturals Entenem per biodiversitat la diversitat biològica o riquesa o varietat d’espècies d’un indret determinat. És un equilibri entre la desaparició i l’evolució que fa que n’apareguin de noves. La pèrdua de la biodiversitat pot provocar canvis en els ecosistemes, deixar únicament espècies generalistes i pèrdua la possibilitat de control de les poblacions si apareixen espècies agressives de bacteris, virus, etc. A més és una pèrdua de gens i, per tant, de possibilitats de millorar. L’activitat humana (que genera sobreexplotació i contaminació) altera irreversiblement els equilibris de la biosfera, posa en perill els altres éssers vius i també amenaça la mateixa existència de l’espècie humana. Per això a 1993, a Rio de Janeiro, es va firmar el Conveni sobre la diversitat biològica . S’està elaborant un pla estratègic o Estratègia nacional de biodiversitat per conservar la biodiversitat: 1. Catàleg del patrimoni biològic 2. Actuacions a seguir 3. Aplicar i avaluar les mesures aplicades.

22. 4. Desenvolupament sostenible 5. Forestal Els boscos són fonamentals per: * redueixen la quantitat de CO 2 atmosfèric controlant l’efecte hivernacle aporten gran quantita de fusta per al subministrament energètic en països pobres * donen aliments, fibres, medicaments, làtex, fusta, etc. Cal: 1, fer un inventari de tots els recursos forestals 2. protegir els boscos tropicals rics en biodiversitat 3. explotar-los de manera sostenible

23. 4. Desenvolupament sostenible 6. Àmbit municipal: Agenda 21 A la Cimera de Rio (1992) s’establí la necessitat de desenvolupar projectes locals. L’agenda 21 és una guia que recull estratègies i mesures per assolir un desenvolupament més sostenible al llarg d’aquest segle. Es realitza: 1. Una auditoria ambiental (diagnosi) 2. S’observen uns indicadors de sostenibilitat i es plantegen una sèrie de mesures concretes com a línies d’actuació per una gestió correscta.

24. 5. Conservació d’espais naturals El medi natural de Catalunya ve caracteritzat per: * Extraordinària varietat natural * Intensa humanització La població es concentra en una extensió petita, un 10% del territori, i hi ha espais naturals molt propers a les grans concentracions que pateixen una gran pressió. Per altra banda n’hi ha d’altres en zones deprimides socioeconòmicament que dificulta les inversions per la seva protecció. Hi ha una forta pressió ( demanda d’explotació ) sobre els espais naturals i cal protegir aquelles que tenen més valor ( geològic, biològic, cultural o paisagístic ) Es requereix uns instruments jurídics i econòmics d’ajuda per conservar i gestionar aquestes zones. És interessant, per exemple, el cultiu ecològic però necessita subvencions.

25. 5. Conservació d’espais naturals A Catalunya se superposen tres tipus o nivells de normes conservacionistes: 1. Protecció horitzontal : és el constituït per la normativa d’aplicació general (legislacions d’espècies protegides, control de contaminació i d’impacte ambiental, d’aigües, urbanístiques) que contenen disposicions proteccionistes, de compliment obligatori a qualsevol indret. 2. Pla d’espais d’interès natural (PEIN) : Consisteix en establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d’interès general un règim jurídic destinat a garantir la conservació d’aquests valors per evitar transformacions importants (urbanitzacions, pedreres, infraestructures, etc.) i, per tant, degradació potencial.

26. 5. Conservació d’espais naturals 2. Pla d’espais d’interès natural (PEIN) :

28. 5. Conservació d’espais naturals 2. Parcs nacionals : (Aigüestortes i Sant Maurici). Zones grans on no es permeten activitats humanes de serveis ni d’explotació.

29. 5. Conservació d’espais naturals 3. Parcs naturals : (Montseny, Cadí-Moixeró, zona volcànica de la Garrotxa, Montserrat, etc.). De visita lliure i de certa explotació de recursos. Ordesa

30. 5. Conservació d’espais naturals 4. Paratges naturals d’interès nacional : Pedraforca, la vall de Poblet. Pedraforca

31. 5. Conservació d’espais naturals 5. Plans especials : Garraf, Castell de Montesquiu Canarias

32. 6. Educació ambiental És el procés que consisteix a reconèixer valors i a aclarir conceptes per tal de fomentar les aptituds necessàries per comprendre les interaccions entre l’ésser humà, la seva cultura i el seu medi. Té com a finalitat, a més d’informar i capacitar el públic perquè busqui solucions als problemes, generar actituds (interès, sensibilitat) positives cap el medi ambient. El punt de partida és l’educació a l’escola a tots els nivells i amb la profunditat tècnica que correspongui