Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Jaume Terradas sobre biodiversitat

A Ecotendències CosmoCaixa. Maig 2014.

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Jaume Terradas sobre biodiversitat

  1. 1. Tecno – Ecotendències La visió ecològica del medi en què vivim Jaume Terradas COSMOCAIXA 20 de maig de 2014
  2. 2. L’home, producte de l’evolució, que és sempre coevolució amb el emdi i amb altres organismes Un ésser generalista, capaç d’usar recursos molt variats (cervell, mans, sociabilitat, llenguatge i cultura) Adaptable a medis molt variats Però els transforma molt amb energia i artefactes exometabòlics
  3. 3. El consum exometabòlic d’energia •Importància del transport horitzontal, •Tendència a agregar-se en ciutats •Efectes del retorn en forma de contaminants. Serveis ecosistèmics??? L’home viu dins d’ecosistemes
  4. 4. Carbon Intensity of Economic Activity The global financial crisis of 2008–2009 had no lasting effect on emissions Carbon intensity has had minimal improvement with increased economic activity since 2005 Source: CDIAC Data; Le Quéré et al 2013; Global Carbon Project 2013
  5. 5. Observed Emissions and Emissions Scenarios The IPCC has been associated with four generations of emission scenarios Emissions tracking the higher scenarios Main periods of use: SA90 (1990–1992, not shown), IS92 (1992–2000), SRES (2000–2012), RCPs (2012+) Source: Peters et al. 2012a; CDIAC Data; Global Carbon Project 2013 Emissions from fossil fuels and cement
  6. 6. Observed Emissions and Emissions Scenarios Emissions are on track for 3.2–5.4ºC “likely” increase in temperature above pre-industrial Large and sustained mitigation is required to keep below 2ºC Linear interpolation is used between individual data points Source: Peters et al. 2012a; CDIAC Data; Global Carbon Project 2013 Emissions from fossil fuels and cement
  7. 7. Total Global Emissions Total global emissions: 10.5 ± 0.7 GtC in 2012, 43% over 1990 Percentage land-use change: 38% in 1960, 17% in 1990, 8% in 2012 Land use emissions in 2011 and 2012 are extrapolated estimates Source: Le Quéré et al 2013; CDIAC Data; Houghton & Hackler (in review); Global Carbon Project 2013
  8. 8. Atmospheric Growth Rate The atmospheric concentration growth rate has had a steady increase Source: CDIAC Data; NOAA/ESRL Data; Le Quéré et al 2013; Global Carbon Project 2013
  9. 9. Rockström et al, Nature 461, 472–475; 2009 • Canvi climàtic (CO2: 350 ppm-550)(deseq.energ. superf.Terra +1W/m-+1.5) • Acidificació oceans (80%-70 saturació aragonita pre-ind.) • Minva ozó estrat. (< 5% reducció pre-ind.-10) • Aerosols atm. (per determinar) • Interf. cicles biogeoq. P (llindar probable però molt incert), N (fixació indust. 25% natural) • Ús global aigua dolça, (4000 km3/any-6000) • Canvi ús sòl (15%-20 total no glaçat a conreus) • Pèrdues biodiv. (10-100 Ext/Milió esp.per any) • Pol·lució química (per determinar) Almenys hem depassat 3 dels set llindars pels que hi ha prou informació
  10. 10. La mundialització i la velocitat amb què es poden fer les transaccions substitueix l’economia “real” (produir i intercanviar bens) per una economia especulativa en la que les coses reals, fàbriques i productes, canvien de valor massa de pressa. Aquests canvis destrueixen els teixits socials i, de rebot, els ecològics.
  11. 11. El concepte de serveis ecosistèmics (definits com aquells beneficis que obté la gent dels ecosistemes) fou introduït per el Millenium Ecosystem Assessment a primers dels 2000. Distingia: •Serveis de subministrament (p.e., aigua i menjar, mate- rials) •Serveis reguladors (p.e. control del clima i les malalties) •Serveis de suport (p.e. cicles de nutrients –segrest de carboni, descomposició i autodepuració, etc.-, pol·linització de conreus) •Serveis culturals (p.e. beneficis espirituals i recreatius) Per cridar l’atenció dels gestors, es considerà necessari valorar molts d’aquests serveis en termes econòmics. Això ja es venia fent des dels intents de Costanza i altres (finals 1990)
  12. 12. Les mesures econòmiques es basen en: •Els costos estalviats gràcies als serveis ecosistèmics (p.e., auto-depuració) •Els costos que suposaria la seva substitució (p.e., el manteniment d’una conca forestada. És més barat que la construcció d’una planta purificadora) •Ingressos derivats de produccions dels ecosistemes (p.e., pesca) •Ingressos econòmics derivats de l’interès per conèi- xer paisatges i ecosistemes (ecoturisme, peatges o entrades a parcs naturals) •Augment de preu lligat al desig de tenir a l’abast paisatges i ecosistemes (p.e. en residències secundà- ries)
  13. 13. La degradació dels serveis ecosistèmics comporta riscos La consideració dels beneficis d’aquests serveis comporta oportunitats per a noves polítiques i activitats privades que tendeixin a millorar el funcionament, la regulació, la reputació dels territoris, la producció (innovadora), la reducció dels impactes i el finançament
  14. 14. Ecologia Tecnologia Societat Economia DECISIONS Dades insegures, models, estimacions ESPAI Objectiusmúltiples Agències públiques Propietaris ONGs Tècnics Població
  15. 15. 2. Quins són els costos econòmics i socials de la pèrdua de la biodiversitat i com podem recuperar- los o deixar de perdre'ls? 3. Quines accions immediates poden frenar l’alteració greu dels ecosistemes i la pèrdua de la biodiversitat a escala local, nacional i internacional? 4. Com percebem, en el dia a dia, la importància de la biodiversitat i quin compromís podem adquirir com a ciutadans? 5. És possible compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la recuperació de la biodiversitat? Com?
  16. 16. El capitalisme és un sistema global, ara sense pràcticament alternatives reals (llevat del fanatisme d’origen religiós). Però es pot creure que serà capaç d’acompassar les taxes de canvi amb les de construcció de regulacions coevolutives en les diverses xarxes interconnectades de l’economia, l’organització social, la cultura i l’ecologia? O ens enfrontem a una crisi que causarà una desestabilització i caldrà un llarg, i segurament tenebrós, període de reconstrucció?
  17. 17. http://www.josoclasolucio.com/es_campanya.html Part de l’adaptació és canvi cultural, nous comportaments, i és difícil que siguin ràpids. És la regla de que és més fàcil l’enderroc sobtat que la reconstrucció de mecanismes de control. Campanya de la Fundació Terra
  18. 18. •Descarbonitzar •Reduir el nivell de consum de recursos, •Adaptar-se a una economia de decreixement (menor consum de recursos per càpita) als països que assoleixin certs llindars de riquesa, •Afavorir un major equilibri entre rics i pobres, •Rebaixar la pressió de la demografia, que contribueix a augmentar les demandes. •I crear els mecanismes institucionals per regir i controlar això a nivell internacional
  19. 19. Ens cal un canvi tecnològic, un canvi de model de societat, un canvi de manera de pensar Les solucions de geoenginyeria són molt dubtoses ¿I una nova ètica?
  20. 20. MOLTES GRÀCIES!!

×