SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
LES POLÍTIQUES   HÍDRIQUES Bruna Molins Bertha Cantero Aina Arbat Ariadna Ballús Geografia 2n. Batxillerat 2009/2010
LA POLÍTICA DE TRANSVASAMENTS La política de transvasaments es porta a terme a causa de la desigual distribució dels recursos hídrics als diferents territoris. A la península, trobem la presència de petits transvasaments a Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Múrcia, Alacant, Sevilla o Cadis. El Pla Hidrològic Nacional, proposa una sèrie de mesures per assegurar la disponibilitat d’aigua a diverses zones d’Espanya. Un dels plans que cal destacar és el transvasament de l’Ebre cap a les zones del llevant i del sud, les quals són deficitàries d’aigua.
Generalment, els grans transvasaments són molt discutits, ja que aquests comporten varies conseqüències: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
http://www.larioja.com/20091030/sociedad/gobierno-compra-nueve-fincas-20091030.html EL GOBIERNO COMPRA NUEVE FINCAS PARA RECUPERAR LAS TABLAS DE DAIMIEL La noticia ens explica que el Ministeri de Medi Ambient va comprar nou finques per tal d’aportar l’aigua d’aquests terrenys a Las Tablas de Daimiel. A més, també es durà a terme un transvasament de l’acord Tajo – Segura per aportar més aigua. Finalment, el Secretari de Medi Ambient diu que encara que les seves decisions siguin criticades, i hi hagi desacord per part de la població, tiraran endavant totes les mesures ja que s’ha de resoldre aquest problema urgentment.
L’ACORD SOBRE L’EBRE POSARÀ L’ACCENT EN LA TEMPORALITAT DEL PLA http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=500374&idseccio_PK=1021 El Pla Hidrològic Nacional ha manifestat queixes sobre el minitransvasament de l’Ebre cap a l’àrea de Barcelona. El PNH no està d’acord en que es dugui a terme abans aquest transvasament que els altres transvasament que aquest havia demanat molt abans de que es demanés el de Barcelona. Els responsables es defensen dient que a diferència dels altres transvasaments demanats anteriorment, aquest és molt més petit i de costos menors.
LA DESSALINITZACIÓ DE L’AIGUA DEL MAR:  La dessalinització consisteix en què s’instal·len unes maquinàries, anomenades plantes dessalinitzadores, que el que fan és extreure la sal de l’aigua perquè es pugui convertir en aigua dolça potable. Trobem plantes dessalinitzadores a les Illes Canàries i a  Almería  (Andalusia), tot i que se’n estan instal·lant més a diferents parts de la costa Mediterrània.  A Catalunya en trobem una a Tordera la qual l’han construït per obtenir aigua per usos urbans, industrials i agrícoles. El problema d’aquesta dessalinitzadora és que el mar està entrant terra endins i això provoca la degradació del delta de Tordera.  A part de la dessalinitzadora de Tordera, també n’han construït una recentment al Prat.
A Espanya hi ha escassetat d’aigua dolça potable i per això s’ha hagut de recórrer al recurs de les dessalinitzadores i gràcies a elles s’obté aigua dolça de bona qualitat. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA DESALINIZACIÓN CONSIGUE PONER FIN A VEINTE AÑOS DE ESCASEZ DE AGUA PARA LA POBLACIÓN. (LA VERDAD, 16/10/19). Aquesta notícia ens parla de que a la zona de la conca del Segura es necessita molta aigua del transvasament del Tajo, però gràcies a les plantes dessalinitzadores que s’han construït ara se’n necessita un 25 % menys. http://www.laverdad.es/murcia/20091016/region/desalinizacion-consigue-poner-veinte-20091016.html
EL 80% DEL AGUA DE LA COSTA DE ALICANTE VIENE DE DESALADORAS. (EL PAÍS. 08/07/09/). http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/agua/costa/Alicante/viene/desaladoras/elpepiespval/20090708elpval_10/Tes/ La notícia ens diu que el 80% de l’aigua que es consumeix des de Alicant a Mazarrón (Murcia), que és una zona de pluges escasses, prové del mar, gràcies a la dessalinització. A més a més, per culpa de la crisi el consum d’aigua ha baixat.
LA RECUPERACIÓ  DELS AQÜÍFERS: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA PLANTA DE LA TORDERA HA AJUDAT  A REGENERAR ELS AQÜÍFERS NATURALS EL PERIÓDICO (21/07/09) ,[object Object],[object Object],La notícia ens explica que la planta dessalinitzadora ha ajudat a la regeneració dels aqüífers afectats per l’aigua salada de les zones marítimes i la ha convertida en potable, fet que ha pogut permetre el seu subministrament pel consum.
LA CULTURA DE REGADIU ESGOTA  ELS AIGUAMOLLS DE LA MANXA EL PERIÓDICO (18/10/09) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=654040
ELS PLANS DE SANEJAMENT DELS RIUS: A Espanya tenim una sèrie de plans de sanejament per a les aigües dels rius, ja que cada vegada més, la qualitat de l’aigua es va reduint, a causa del deteriorament continu i, per crear un bon estat ecològic (aigües no contaminades, control de l’índex de malalties, recuperació de la vegetació inicial de les voreres dels rius, etc).
Aquests plans van destinats majoritàriament al control dels abocaments, tant industrials com urbans sobre les aigües dels rius, els quals obliguen a apostar per la instal·lació de  col·lectors i depuradores d’aigua, per tal de sanejar els rius i les seves aigües.  Aquests plans s’han posat en marxa, per exemple a: el riu Ego (País Basc), al Guadiaro (Andalusia) i el Besòs (Catalunya).
L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA MILLORA EL SANEJAMENT DE SORT AMB LA CONSTRUCCIÓ DE DUES DEPURADORES: (16 D’OCTUBRE 09) L’Agència Catalana d’Aigua ha iniciat unes obres que milloraran el sanejament de les aigües del municipi de Sort (Pallars Sobirà), amb la construcció de dues noves depuradores. Una al nucli de Sauri i, l’altra a Llessui. El preu estimat per als dos projectes és de 547.000€ (el 80% finançat per el Fons de Cohesió de la Unió Europea).  L’objectiu final és que l’aigua sanejada en aquestes depuradores possibiliti una reutilització indirecte o planificada que contribuirà a mantenir el cabal ecològic del riu i l’aprofitament per a usos urbans, agrícoles i industrials.
 

More Related Content

What's hot

2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
malbert1
 
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Rafael Palomero Caro
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Rafael Palomero Caro
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
jordimanero
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
Marcel Duran
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
jordimanero
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanisme
Marcel Duran
 
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalOrígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Luis Masnou
 

What's hot (20)

Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
 
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
TEMA 0: La historia, les seves fonts i etapes (apunts + activitats)
TEMA 0: La historia, les seves fonts i etapes (apunts + activitats) TEMA 0: La historia, les seves fonts i etapes (apunts + activitats)
TEMA 0: La historia, les seves fonts i etapes (apunts + activitats)
 
Tema 2 Geografia
Tema 2 GeografiaTema 2 Geografia
Tema 2 Geografia
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insular
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanisme
 
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalOrígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
 

Similar to Polítiques Hidràuliques

Geografía.power bo1
 Geografía.power bo1 Geografía.power bo1
Geografía.power bo1
Josep Peris
 
Geografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídricsGeografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídrics
Josep Peris
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
Annapujolo
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
Maria Romero
 
Geografía.power bo1
 Geografía.power bo1 Geografía.power bo1
Geografía.power bo1
Josep Peris
 
Cicle urbà de l’aigua (1)
Cicle urbà de l’aigua (1)Cicle urbà de l’aigua (1)
Cicle urbà de l’aigua (1)
wrgetrtghy
 

Similar to Polítiques Hidràuliques (20)

Recursos naturals potencialmente renovables 2
Recursos naturals potencialmente renovables  2Recursos naturals potencialmente renovables  2
Recursos naturals potencialmente renovables 2
 
Geografía.power bo1
 Geografía.power bo1 Geografía.power bo1
Geografía.power bo1
 
Recursos hídrics
Recursos hídricsRecursos hídrics
Recursos hídrics
 
RECURSOS HIDRICS
RECURSOS HIDRICSRECURSOS HIDRICS
RECURSOS HIDRICS
 
La recuperació dels rius a Catalunya
La recuperació dels rius a CatalunyaLa recuperació dels rius a Catalunya
La recuperació dels rius a Catalunya
 
Geografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídricsGeografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídrics
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
 
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
 
Protocol per Situació de Sequera
Protocol per Situació de SequeraProtocol per Situació de Sequera
Protocol per Situació de Sequera
 
Geografía.power bo1
 Geografía.power bo1 Geografía.power bo1
Geografía.power bo1
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
Les dessalinitzadores (grup III)
Les dessalinitzadores (grup III)Les dessalinitzadores (grup III)
Les dessalinitzadores (grup III)
 
Accions per al clima al Delta de l'Ebre (ACDE)
Accions per al clima al Delta de l'Ebre (ACDE)Accions per al clima al Delta de l'Ebre (ACDE)
Accions per al clima al Delta de l'Ebre (ACDE)
 
Les dessalinitzadores (grup V)
Les dessalinitzadores (grup V)Les dessalinitzadores (grup V)
Les dessalinitzadores (grup V)
 
Cicle urbà de l’aigua (1)
Cicle urbà de l’aigua (1)Cicle urbà de l’aigua (1)
Cicle urbà de l’aigua (1)
 
UNITAT 4_recursos_energia.pdf
UNITAT 4_recursos_energia.pdfUNITAT 4_recursos_energia.pdf
UNITAT 4_recursos_energia.pdf
 
ELS RECURSOS HÍDRICS
ELS RECURSOS HÍDRICSELS RECURSOS HÍDRICS
ELS RECURSOS HÍDRICS
 
Aigua amiga 14
Aigua amiga 14Aigua amiga 14
Aigua amiga 14
 
Aigua
AiguaAigua
Aigua
 

More from iesmmpol

More from iesmmpol (20)

Barem provisional de les sol·licituds d'inscripció
Barem provisional de les sol·licituds d'inscripcióBarem provisional de les sol·licituds d'inscripció
Barem provisional de les sol·licituds d'inscripció
 
Revista 42.pdf
Revista 42.pdfRevista 42.pdf
Revista 42.pdf
 
Rodalies 43.pdf
Rodalies 43.pdfRodalies 43.pdf
Rodalies 43.pdf
 
Instal·lacions
Instal·lacionsInstal·lacions
Instal·lacions
 
Portes obertes btx
Portes obertes btxPortes obertes btx
Portes obertes btx
 
Revista 41
Revista 41Revista 41
Revista 41
 
Pec Ins. Miquel Martí i Pol
Pec Ins. Miquel Martí i PolPec Ins. Miquel Martí i Pol
Pec Ins. Miquel Martí i Pol
 
Revista 40
Revista 40Revista 40
Revista 40
 
Revista 39
Revista 39Revista 39
Revista 39
 
Revista 38
Revista 38Revista 38
Revista 38
 
Revista 35
Revista 35Revista 35
Revista 35
 
Habits diaris
Habits diarisHabits diaris
Habits diaris
 
Esmorzars
EsmorzarsEsmorzars
Esmorzars
 
Revista 37
Revista 37Revista 37
Revista 37
 
Revista 36
Revista 36Revista 36
Revista 36
 
Menorca 17
Menorca 17 Menorca 17
Menorca 17
 
Art i escola
Art i escolaArt i escola
Art i escola
 
AE Comic caos 3 d
AE Comic caos 3 dAE Comic caos 3 d
AE Comic caos 3 d
 
Revista 34 per web ok
Revista 34 per web okRevista 34 per web ok
Revista 34 per web ok
 
Xiii concurs de fotografia matemàtica
Xiii concurs de fotografia matemàticaXiii concurs de fotografia matemàtica
Xiii concurs de fotografia matemàtica
 

Polítiques Hidràuliques

  • 1. LES POLÍTIQUES HÍDRIQUES Bruna Molins Bertha Cantero Aina Arbat Ariadna Ballús Geografia 2n. Batxillerat 2009/2010
  • 2. LA POLÍTICA DE TRANSVASAMENTS La política de transvasaments es porta a terme a causa de la desigual distribució dels recursos hídrics als diferents territoris. A la península, trobem la presència de petits transvasaments a Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Múrcia, Alacant, Sevilla o Cadis. El Pla Hidrològic Nacional, proposa una sèrie de mesures per assegurar la disponibilitat d’aigua a diverses zones d’Espanya. Un dels plans que cal destacar és el transvasament de l’Ebre cap a les zones del llevant i del sud, les quals són deficitàries d’aigua.
  • 3.
  • 4. http://www.larioja.com/20091030/sociedad/gobierno-compra-nueve-fincas-20091030.html EL GOBIERNO COMPRA NUEVE FINCAS PARA RECUPERAR LAS TABLAS DE DAIMIEL La noticia ens explica que el Ministeri de Medi Ambient va comprar nou finques per tal d’aportar l’aigua d’aquests terrenys a Las Tablas de Daimiel. A més, també es durà a terme un transvasament de l’acord Tajo – Segura per aportar més aigua. Finalment, el Secretari de Medi Ambient diu que encara que les seves decisions siguin criticades, i hi hagi desacord per part de la població, tiraran endavant totes les mesures ja que s’ha de resoldre aquest problema urgentment.
  • 5. L’ACORD SOBRE L’EBRE POSARÀ L’ACCENT EN LA TEMPORALITAT DEL PLA http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=500374&idseccio_PK=1021 El Pla Hidrològic Nacional ha manifestat queixes sobre el minitransvasament de l’Ebre cap a l’àrea de Barcelona. El PNH no està d’acord en que es dugui a terme abans aquest transvasament que els altres transvasament que aquest havia demanat molt abans de que es demanés el de Barcelona. Els responsables es defensen dient que a diferència dels altres transvasaments demanats anteriorment, aquest és molt més petit i de costos menors.
  • 6. LA DESSALINITZACIÓ DE L’AIGUA DEL MAR: La dessalinització consisteix en què s’instal·len unes maquinàries, anomenades plantes dessalinitzadores, que el que fan és extreure la sal de l’aigua perquè es pugui convertir en aigua dolça potable. Trobem plantes dessalinitzadores a les Illes Canàries i a Almería (Andalusia), tot i que se’n estan instal·lant més a diferents parts de la costa Mediterrània. A Catalunya en trobem una a Tordera la qual l’han construït per obtenir aigua per usos urbans, industrials i agrícoles. El problema d’aquesta dessalinitzadora és que el mar està entrant terra endins i això provoca la degradació del delta de Tordera. A part de la dessalinitzadora de Tordera, també n’han construït una recentment al Prat.
  • 7.
  • 8. LA DESALINIZACIÓN CONSIGUE PONER FIN A VEINTE AÑOS DE ESCASEZ DE AGUA PARA LA POBLACIÓN. (LA VERDAD, 16/10/19). Aquesta notícia ens parla de que a la zona de la conca del Segura es necessita molta aigua del transvasament del Tajo, però gràcies a les plantes dessalinitzadores que s’han construït ara se’n necessita un 25 % menys. http://www.laverdad.es/murcia/20091016/region/desalinizacion-consigue-poner-veinte-20091016.html
  • 9. EL 80% DEL AGUA DE LA COSTA DE ALICANTE VIENE DE DESALADORAS. (EL PAÍS. 08/07/09/). http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/agua/costa/Alicante/viene/desaladoras/elpepiespval/20090708elpval_10/Tes/ La notícia ens diu que el 80% de l’aigua que es consumeix des de Alicant a Mazarrón (Murcia), que és una zona de pluges escasses, prové del mar, gràcies a la dessalinització. A més a més, per culpa de la crisi el consum d’aigua ha baixat.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14. ELS PLANS DE SANEJAMENT DELS RIUS: A Espanya tenim una sèrie de plans de sanejament per a les aigües dels rius, ja que cada vegada més, la qualitat de l’aigua es va reduint, a causa del deteriorament continu i, per crear un bon estat ecològic (aigües no contaminades, control de l’índex de malalties, recuperació de la vegetació inicial de les voreres dels rius, etc).
  • 15. Aquests plans van destinats majoritàriament al control dels abocaments, tant industrials com urbans sobre les aigües dels rius, els quals obliguen a apostar per la instal·lació de col·lectors i depuradores d’aigua, per tal de sanejar els rius i les seves aigües. Aquests plans s’han posat en marxa, per exemple a: el riu Ego (País Basc), al Guadiaro (Andalusia) i el Besòs (Catalunya).
  • 16. L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA MILLORA EL SANEJAMENT DE SORT AMB LA CONSTRUCCIÓ DE DUES DEPURADORES: (16 D’OCTUBRE 09) L’Agència Catalana d’Aigua ha iniciat unes obres que milloraran el sanejament de les aigües del municipi de Sort (Pallars Sobirà), amb la construcció de dues noves depuradores. Una al nucli de Sauri i, l’altra a Llessui. El preu estimat per als dos projectes és de 547.000€ (el 80% finançat per el Fons de Cohesió de la Unió Europea). L’objectiu final és que l’aigua sanejada en aquestes depuradores possibiliti una reutilització indirecte o planificada que contribuirà a mantenir el cabal ecològic del riu i l’aprofitament per a usos urbans, agrícoles i industrials.
  • 17.  

Editor's Notes

  1. Exigeix obres d’enginyeria i de bombeig molt costoses. Es perd molta aigua amb l’evaporació. Pot arribar a produir canvis als aqüífers. Pot arribar a produir canvis en l’aportació de sediments. Comporta limitacions a l’hora d’utilitzar l’aigua.