Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Què passa si mirem la ciutat amb les ulleres d’estructura, funció i canvi?

4,590 views

Published on

Clase del dia 11 de juny a la Gerència Adjunta d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona

Published in: Environment
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Què passa si mirem la ciutat amb les ulleres d’estructura, funció i canvi?

  1. 1. Què passa si mirem la ciutat amb les ulleres d’estructura, funció i canvi?
  2. 2. 1- Conceptes bàsics
  3. 3. Estructura del paisatge, les funcions i processos ecològics i canvi: els components de l’ecologia del paisatge ”patches”, connectivitat ecològica, sostenibilitat, resiliència, infraestructura verda, capital natural, serveis ecosistèmics
  4. 4. Què és una ciutat?
  5. 5. Segurament “ciutat”, en termes ecològics, és quan hi ha “suficient “estructura 3D, illa de calor i alteració del cicle hidrològic. Quan hi ha un hàbitat que els ballesters i els falciots poden reconèixer. A banda d’aquests ocells “urbans” , més del 50% de la humanitat viu ja en ciutats i aquesta proporció augmentarà fins el 70% en 2050 (UN Habitat 2006).
  6. 6. Els criteris de quantificació són també importants
  7. 7. Barcelona 1,6 milions / 5 met 15,810 hab/km2. Aspectes comuns i diferents amb altres ciutats LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015
  8. 8. Berlin 3,4 mill- 4 met ( 3,800hab/km2) LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015
  9. 9. Roma 2,8 mi (3,7 a met) 1200 hab/km2 LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015
  10. 10. Estocolm 0,8 mi (2,1 a met) LANDSAT L8 OLI TIRS Març 2015
  11. 11. L’estructura física (la geografia) és molt rellevant en termes de confort ambiental i qualitat de l’aire
  12. 12. Processos culturals i processos ecològics
  13. 13. Odum 1996 Escales que determinen també la resiliència urbana
  14. 14. El comportament tèrmic de la pell de la ciutat
  15. 15. La radiació sobre les voreres indica que el microclima varia de forma important, la vegetació plantada no.
  16. 16. 0 10 20 30 40 50 60 DBH 1 11 12 16 28 29 48 68 70 71 85 1000 1500 2000 2500 3000 Radiacio global El microclima importa!
  17. 17. Potser aquesta és la raó que hi hagin més substitucions a les zones d’ombra.
  18. 18. El cicle hídric està fortament determinat per la pell de la ciutat.
  19. 19. La secció d’un carrer hauria d’incloure àrees reservades pels serveis i també àrees reservades per les arrels.
  20. 20. En termes de contaminació lumínica, Barcelona rep llum des de la ZAL i l’Aeroport
  21. 21. 2- Ecosistema urbà
  22. 22. Processos de colonització al llarg del temps. Per exemple, fa 50 anys no hi havia gavians.
  23. 23. El ballester és també un habitant relativament recent
  24. 24. El rol de la fitomassa difusa: molses i líquens
  25. 25. Que mantenen els invertebrats que mantenen la població hivernant de cotxa fumada
  26. 26. Els ecosistemes “novells o emergents” : un concepte atenir en comte!
  27. 27. Producte de l’abandonament de la regulació per part de l’home
  28. 28. Producte d’un canvi de les condicions ambientals
  29. 29. O quan una espècie invasora modifica l’estructura de l’ecosistema...
  30. 30. O per una barreja dels factors desencadenants
  31. 31. La seva persistència pot ser molt més important del que pensem.... Fins que no es deixi d’aplicar energia, la bola no cau.
  32. 32. El que diuen els llibres sobre la successió ecològica vers el clímax La realitat
  33. 33. ? I com que gestionar té un cost, cal repensar els objectius de gestió
  34. 34. Unes praderes sovint amb vegetació exòtica i ruderal però amb molts invertebrats i animals que aprofiten aquesta riquesa.
  35. 35. Ocells exòtics que poden ser o no invasors
  36. 36. El paisatge pristi, l’escenografia prístina on la natura no necessita de la mà de l’home per mantenir la seva harmonia, segurament NO EXISTEIX A CATALUNYA
  37. 37. Tanmateix bona part del lobby verd i fins i tot de la comunitat científica encara manté aquest predujici cultural
  38. 38. En 30 anys ha desaparegut el 87% de la superfície conreada
  39. 39. Collserola 12 senglars/Km2Més senglars, astors i tudons que mai
  40. 40. I si descobrim que no és pecat pensar en el benefici econòmic? I si comencem a permetre iniciatives als sòls de major interès natural? Senzillament cal dissenyar un sistema de monitoratge suficientment eficient. I si dissenyem lleis que reconeguin aquest terreny de joc?
  41. 41. VISIONS DIVERGENTS
  42. 42. Conceptes que són necessaris en aquest context: • Multifuncionalitat • Gestió adaptativa
  43. 43. 3- Espècie humana: un agent determinant!
  44. 44. Els hàbits dels “humans” són determinants pel que fa als ecosistemes periurbans
  45. 45. Més de 6.500 hores de fototrampeig, molts hàbitats pofavorables i solament dos toixons fotografiats?
  46. 46. * *
  47. 47. Els depredadors domèstics ocasionen un fort impacte ambiental sobre la fauna dels espais periurbans; i les seves poblacions estan augmentant de manera incontrolada.
  48. 48. Una experiència de comunicació que ha degenerat en vandalisme
  49. 49. 4- Resiliència: un concepte tant important com el de sostenibilitat
  50. 50. És un tema objecte de planejament i de projectes Les ciutats depenen de l’arribada d’aigua, de menjar suficient pels seus ciutadans,...
  51. 51. Som particularment vulnerables a les onades de calor i sequeres
  52. 52. Els plàtans ofereixen molts serveis ecosistèmics
  53. 53. Tanmateix: la terrible història dels plàtans urbans a BCN
  54. 54. 1956
  55. 55. 2014
  56. 56. És el clima a causa del declivi dels plàtans?
  57. 57. Com era aquest hàbitat fins els anys 70? Les fotografies d’en Francesc Català Roca ens donen pistes ben clares: no hi havia asfalt!
  58. 58. Un arbre és un regulador de temperatura: ombra + calor latent d’evaporació
  59. 59. Formes de "pell" urbana" Asfalt; 63886; 22,12% Cobertes edificació; 169269; 58,62% Voreres; 48268; 16,71% Escocells i jardins interiors; 7354; 2,55% I hem mesurat les diferents tipologies de superfície Els escocells ocupen solament el 0,39% de la superfície total !!
  60. 60. I la infiltració tampoc és massa viable a causa de la geologia local
  61. 61. `97,45% de superfície impermeable. Els escocells són solament el 0,39% de la superfície.
  62. 62. Podríem tenir una classificació de les formes d’alimentació hídrica de cada arbre? La hidroecologia de l’arbrat urbà és un factor clau!
  63. 63. Cal repensar urgentment la forma d’introduir els arbres al medi urbà i industrial. Algú creu que es pot viure en un escocell així?
  64. 64. Protegeixen façanes de la radiació directa, generen microclimes més frescos a causa de l’escalfor latent d’evaporació. Retenen partícules PM10. Redueixen la contaminació lumínica…….
  65. 65. I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?
  66. 66. Són els escocells un disseny inmutable?
  67. 67. I si els arbres poguessin rebre aigua de l’escorrentiu superficial?
  68. 68. De què serveix podar arbres joves?
  69. 69. Quina és la raó per podar aquest plàtan en més de la meitat de la seva capçada? Consell de Cent esquina Provença
  70. 70. Quina és la raó per podar aquest plàtan en més de la meitat de la seva capçada?
  71. 71. També hem vist que queda molt per esbrinar: •Podríem definir millor els microclimes urbans? •Podríem definir les zones òptimes per a cada espècie? • Podríem potenciar i avaluar l’efecte refrescant de l’evapotranspiració amb reg localitzat i col·laboratiu? • Podríem dissenyar una “vorera Barcelona?”, amb capacitat d’infiltració?
  72. 72. I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?
  73. 73. Resiliència no solament és confort tèrmic
  74. 74. Quan la ciutat produïa menjar
  75. 75. Estem perdent el patrimoni de la fertilitat. Els conreus de secà han estat l’hàbitat dominant a Catalunya al llarg de més de 1000 anys. I la desaparició d’aquests hàbitats afecta molt la biodiversitat.
  76. 76. 5- Alguna idea?
  77. 77. Quines són les espècies d’arbre que mantenen més biodiversitat? Reflexions sobre els ecosistemes construïts.
  78. 78. La garzera del Zoo
  79. 79. Si us doneu pressa encara els podreu veure!
  80. 80. Els adults exploten els parcs públics
  81. 81. Fins a distàncies considerables. Aquesta foto a Sant Feliu de Llobregat (10-12km).
  82. 82. Uns “novel ecosystems” que a demés de ser un corredor ecològic són un hàbitat que es pot potenciar
  83. 83. A menys de 1 Km de distància dormiders ocasionals en un canyar al Besòs
  84. 84. El projecte “Dunes híbrides”
  85. 85. Amb un fort component de participació ciutadana
  86. 86. Les accions vers la resiliència han d’anar més enllà i abastar tot el cicle hídric. Tenim poca capacitat d’emmagatzemar aigua al sòl, però tenim la capacitat de fer embassaments a peu de Collserola i ben segur que moltes altres accions!
  87. 87. 6- Les dades són sexys!
  88. 88. Capacitat d’aprendre dels errors. Anàlisi d’escenaris, fer seguiment del resultat de les accions enllestides,... Necessitem dades i cartografies útils per prendre decisions encertades
  89. 89. Podem pensar en cartografies de les illes de calor d’estiu per identificar zones prioritàries on construir parcs urbans o millorar l’estat de l’arbrat urbà. Cal una cartografia suficientment acurada i representativa com per poder avaluar després el resultat de les intervencions.
  90. 90. On cal fer intervencions amb major urgència? Pot ser la Diagonal una alternativa?
  91. 91. Cal una aproximació rigorosa a la connectivitat ecològica, anant més enllà de la connectància i identificant els grups funcionals de fauna que requereixen accions de restauració de la connectivitat funcional.
  92. 92. Segurament en termes de cost/benefit analysis fora molt més eficient potenciar primer la fauna que aprofitaria les millores de connectivitat.
  93. 93. Cartografia de l’oferta i la demanda dels serveis ecosistèmics que ajudin a identificar prioritats i a explicar i justificar les decisions de gestió 0 10000 20000 30000 40000 50000 Calculat 0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 IDESCAT Linear Fit Calculat = 2295,2195 + 0,7620515 IDESCAT RSquare 0,960447 Summary of Fit Linear Fit Biv ariate Fit of Calculat By IDESCAT
  94. 94. @lascuSGMsl info@sgm.es http://www.croma.org.esinfo@sgm.es

×