Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Treball Natus

1,839 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Treball Natus

  1. 1. INTODUCCIÓ Biodiversitat: S'entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. El terme biodiversitat prové etimològicament de grec βιο-, vida, i del llatí diversĭtas, -ātis, diversitat. Si en camp de la biologia, la biodiversitat es refereix al nombre de poblacions d'organismes i espècies diferents, per als ecòlegs, el concepte inclou la diversitat d'interaccions duradores entre les espècies i el seu ambient o biòtop, l'ecosistema on viuen els organismes. En cada ecosistema, els organismes vivents són part d'un tot actuant recíprocament entre si, però també amb l'aire, l'aigua i el sòl que els envolta. Es distingeixen tres nivells de biodiversitat, als quals es pot afegir un quart: • Genètica o diversitat intraespecífica, consisteix en la diversitat de versions dels gens (al·lels) i de la seva distribució, que és la base de les variacions interindividuals (la varietat dels genotips). • Específica, és la diversitat sistemàtica. Consisteix en la pluralitat dels sistemes genètics o genomes que diferencien les espècies. • Ecosistemàtica, és la diversitat de les comunitats biològiques (biocenosis), la suma de les quals forma la biosfera. Que és un ecosistema? Un ecosistema és el conjunt d'éssers vius que habiten en un lloc determinat,les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes. Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a través del que s'anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament relacionades per les que circulen energia i materials en un ecosistema. 1 Naturals
  2. 2. ECOSISTEMA AQUATIC Els rius formen part dels principals ecosistemes aquàtics. Així, genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d'un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves zones d'inundació sostenen diversos i valuosos ecosistemes, no només per la capacitat de l'aigua dolça per permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques. En el llit dels rius, els peixos s'alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la naturalesa i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin. Sobre l'aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com aquesta composició química depèn, en primer lloc, del que l'aigua pugui dissoldre del sòl sobre el que corre, o dels llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l'aigua. Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l'aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l'inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l'aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals. Això és determinant pel tipus de vida animal i vegetal que allà es pugui desenvolupar. Així, les principals adaptacions dels animals i vegetals estaran directament relacionades amb les característiques físiques de l'aigua, amb la que estan permanentment en contacte els organismes que viuen en aquest medi aquàtic. Rius: Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat. Posseïx un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües es perden per infiltració i evaporació. Quan el riu és curt i estret, rep el nom de riera o rierol. Els rius formen part de la circulació general de l'aigua o cicle hidrològic. La presència de grans quantitats d'aigua és el que distingeix la Terra d'altres planetes coneguts, i el que hi fa possible la vida. A la Terra hi ha més de 1.400 milions de km3 d'aigua que són contínuament reciclats i transformats al seu pas pels oceans… 2 Naturals
  3. 3. Aiguamolls: En geografia, un aiguamoll, maresma, marenda o marjal és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, typha i altres plantes herbàcies (en ocasions amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres. La paraula aiguamoll era un mot en desús fins que el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos la va rescatar utilitzant-la en la campanya Els últims aiguamolls de l'Empordà en perill l'any 1976. Se sol usar el mot aiguamoll per a aquells ecosistemes pantanosos on dominen les canyes, les herbes i les plantes baixes, i pantà per a aquells on predominen els arbres. L'aigua d'un pantà pot ser també d'aigua dolça, salobre o salada. Els aiguamolls costaners, també anomenats maresmes i, sobretot al País Valencià, marjals, poden estar associats amb estuaris o amb petits estrets o graus entre bancs de sorra i la costa, també coneguts com a albuferes. Originàriament les marjals valencianes estaven ocupades per joncars, que posteriorment foren convertits en arrossars (la Plana, Camp de Morvedre, l'Horta, Ribera Baixa, Safor) i després a costa de grans esforços, en tarongerars. A la llenca arenosa que separa les marjals de la mar, lliure d'inundacions, hi foren establerts els graus. A la Catalunya Nord s'usa el terme estany. Els aiguamolls són un ecosistema de vital importància, ja que sovint serveixen com a terreny de cria per a una gran varietat de vida animal. Els factors abiòtics en medis aquàtics: • La llum. És un dels factors més importants, ja quecondiciona la presència d’organismes fotosintètics. Disminueix amb la profunditat i, així, es distingeix una zona fòtica, il·luminada, i una zona afòtica, on amb prou feines hi arriba la llum i on gairebé no hi ha organismes fotosintètics. 3 Naturals
  4. 4. • La temperatura. És menys variable que en els ecosistemes terrestres. Les variacions estan en funció de la distància a la costa i de la profunditat. A partir dels 300 metres de profunditat, la temperatura es manté constant a 2ºC, aproximadament. • La pressió. A mesura que augmenta la profunditat, també o fa la pressió hidrostàtica, fet que condiciona la forma dels éssers vius, epecialment en el medi marí. • La salinitat. Les aigües marines tenenun contingut en sals molt estable, mentre que les aigües continentals són més heterogenies, ja que depenen de factors com ara el tipus de sòl pel qual circulen. • La quantitat d’ oigen. En els ecosistemes aquàticshi ha molts pocs gasos dissolts a l’ aigua. Aquest fet comporta una limitació per als éssers vius que no existeix en els ecosistemes terrestres. Ecosistemes marins: Els ecosistemes marins espoden classificar segons la profunditat i segons la distància a la costa. Segons la profunditat, es distingeixen 3 zones: • Zona pelàgica. És la més superficial, arriba fins a uns 200 metres. És una zona il·luminada, amb plàcton i organismes nedadors. • Zona batial. Cmprèn dels 200 al 2000 metres de profunditat. Hi abunden els animals nedadors adaptats a la manca de llum. • Zona abissal. Per sota dels 2000 metres . Es caracteritza per l’ absència de llum i de altres pressions. Segons la distància a la costa, es diferencien 2 zones: • Zona narítica. És la propera a la costa, situada sobre la plataforma continental. 4 Naturals
  5. 5. • Zona d’ alta mar. És la més allunyada de la costa, situada més enllà de la plataforma continental. Ecosistemes d’ aigua dolça: Se’ n poden distigir 2 tipus: • Aigües corrents. Són el rius i el torrents. Als trams alts es produeixen forts corrents. Els organismes estan adaptats perquè aquests corrents no els arroseguin • Aigúes estancades. Són els llacs, les basses i el pantans. Hi distingim: - Zona litoral - Zona d’ aigúes lliures - Zona profunda 5 Naturals
  6. 6. Conclusió: En aquest treball he aprés el que es un ecosistemes, quins tipus hi ha i alguns exemples. Jo he elegit el ecosistema aquatic perque no sabi quin elegir i em vaig decantar per aquest. He deixat unes quantes fotos sobra la biodiversitat, aiguamolls... Fotografies: Bibliografía: - Viquipedia - Google 6 Naturals

×