Turisme a Espanya i Catalunya. 2n GEOBAT

1. IEl9 8ERVEI9 RELACIONÁIS AMB ELTEMP8 DE LLEURE. EL TURISME
El temps lliure, anomenat també de lleure o de descans labo-
ral, pot utilitzar-se en moltes activitats,com per exemple, llegir o
practicar un esport. Actualment les activitats de lleure s'han
convertit en un fenomen de masses, l'aportació del qual a l'eco-
nomia es cadavegada mes gran. Dins d'aquest ampli sectorens
centrarem en el turisme, ates que a Espanya hi té una relleván-
cia especial.
I Activitat d'oci que es defineix com un viatge
que es fa per conéixer un lloc diferent d'aquell en qué
es viu habitualment.
^¡2]^3 Agencia majorista intermediaria
entre l'establiment turístic i les agencies minoristes. Ofe-
reixen paquets turístics a un preu global amb tot inclós
(transport, allotjament i pensió alimentaria).
3.1. Importancia delturisme
El turisme es una forma de lleure tradicional pero durant molt de
temps només el practicava una minoría de persones amb un poder
adquisitiu elevat. No obstant aixó, des de la segona meitat del se-
gle XX, el turisme s'ha anat convertint progressivament en un feno-
men de masses.
Durant l'etapa de gran creixement económic característica de les
décades de 1950 i 1960, els sindicáis europeus van aconseguir que
les vacances pagades fossin reconegudes com a dret laboral. Aixó va
generalitzar el costum de viatjar a llocs d'estiueig a l'abast de les eco-
nomies familiars.
Des de llavors, els desplacaments a l'estranger per fer turisme
han anat augmentant. El sud d'Europa, i especialment el litoral me-
diterrani, es va convertir en destinació preferent, per l'atractiu de
les seves platges i les seves aigües cálides, peí baix preu i també per
un cert atractiu exótic. Aquest fet es va veure afavorit per l'augment
del nivell de vida, les mülores socials, la generalització de les vacan-
ces pagades per les empreses i l'avenc; deis mitjans i deis sistemes de
transport que fan possibles els desplafaments a preus assequibles i
una informació fluida.
3.2. Espanya, una potencia turística
La gran expansió turística a Espanya es produí a partir del 1960.
El turisme, basat en ofertes de baix preu, va créixer espectacular-
ment durant mes de deu anys, fins a la crisi del petroli i la Transido.
Actualment Espanya continua sent un país amb un gran potencial
turístic, al qual cada any arriben milions de visitants. Ocupa un lloc
capdavanter entre les cinc primeros destinacions turístiques del
món, tant peí que fa al nombre de visitants que rep com peí volum
d'ingressos que aquests visitants hi aporten; per aixó el turisme té
una gran importancia económica.
Els turistes gasten en viatges, allotjament, restaurants, diversions,
compres... A mes, aquesta activitat crea molts llocs de treball (cons-
trucció, comeré, hoteleria, restauració i servéis diversos), per la qual
cosa les zones turístiques concentren un nombre de servéis molt ele-
vat i variat.
El turisme mes destacat que es fa al nostre país peí volum de tu-
ristes es l'anomenat de sol i platja. Molts d'aquests viatges son orga-
nitzats per empreses turístiques, companyies aéries, cadenes d'hotels
i agencies de viatges majoristes o també per operadors turístics.
PER SABER-NE MES
El paisatge mediterrani es va convertir en el pai-
satge idealitzat pels viatgers del Romanticisme, que en
lloaven la bellesa natural i la historia, en contrast amb
els paisatges ennegrits propis de les ciutats industriáis.
Lord Byron va escriure sobre les ruines gregues i roma-
nes i l'Arxiduc Lluís Salvador d'Áustria va donar a co-
néixer els paisatges de les ¡lies Balears. El
músic Chopin i l'escriptora George
Sand van passar un hivern a
Mallorca. També diversos
músics i pintors, entre els
quals Picasso i Dalí, van
copsar la bellesa de la
Costa Brava i del pai-
satge mediterrani en
general.
Mes endavant, els
turistes europeus han
viatjat a aquests llocs
idealitzats per poetes ¡
pintors, atrets peí sol i per
les seves platges.
TURISME MUNDIAL EL 2007
Pa'ísos Turistes
receptors (en milers)
Ingressos (milers
de milions de $)
Franca
Espanya
EUA
Xina
Italia
79083
58191
51063
49600
41058
46,3
51,1
85,7
33,9
39,1
Font: Organitzadó Mundialdel Turisme (OAAT).
• Quin país rep un nombre mes alt de turistes? Quin
rep mes ingressos per turisme? Quin lloc ocupa Es-
panya en tots dos casos?
• Dedueix si hi ha una relació directa entre el nombre
de turistes i els ingressos que representen.
7. ELS SERVÉIS. ELTURISME

2. Origen i destinado deis visitants estrangers
Els turistes que visiten Espanya son majoritáriament d'altres pai-
sos de l'Europa occidental, el Regne Unit, Alemanya i Franca. Ac-
tualment també comenca a fer-se notar l'arribada de turistes provi-
nents de l'Europa de l'Est i de Rússia. La immensa majoria d'aquests
turistes arriben a Espanya per via aéria, durant els mesos de juliol,
agost i setembre, i ho fan a través de viatges organitzats, be sigui
per agencies o per operadors turístics. Pero actualment, i grades a
les facilitáis que ofereix Internet, cada vegada es mes gran el nom-
bre de turistes que organitzen ells mateixos el seu viatge.
Els llocs preferents de destinació del turisme que visita Espanya
son Catalunya i els arxipélags balear i canari, seguits de les altres co-
munitats del litoral mediterrani, que teñen com a reclam principal el
sol i la platja. També té un volum de visitants important la Comunitat
de Madrid, que atrau un turisme de tipus urbá i cultural. La resta de
comunitats hi participen amb un discret percentatge, si be creixent.
Les bones condicions climátiques d'alguns llocs del nostre país,
els han convertit en destinació preferent per a persones jubilades
deis paisos del nord d'Europa, que trien la seva residencia a la costa
mediterránia, amb preferencia a la Costa del Sol. També han fixat la
seva residencia a Espanya alguns estrangers que, grácies a les noves
tecnologies de la informació i de la comunicado, poden viure a Es-
panya i treballar al seu país; viuen a Mallorca, posem per cas, i tre-
ballen a Alemanya.
3.3. L'impacte social i económic delturisme
A l'Espanya deis anys 60, el turisme va contribuir notablement a la
transformació social, perqué va comportar l'arribada de noves modes,
costums i formes de vida que eren própies de les societats democráti-
ques i avancades europees. Encara avui el turisme es considerat un
factor important de transmissió de valors, idees i productes que
els turistes porten deis seus llocs d'origen o que s'emporten després
de la seva estada ais llocs de destinació.
L'aportació que durant les décades del 1950 i el 1960, va suposar
el sector turístic per a l'economia espanyola va ser fonamental, per-
qué Tingres de divises va ajudar a l'enlairament de l'economia espa-
nyola. Aquesta contribució encara es important avui per la seva alta
participació en el PIB.
Al mateix temps es manté el model de vacances massives i bara-
tes, a causa, sobretot, de l'acció deis operadors turístics, que abara-
teixen molt els preus. Tot i aixó, son els únics agents capa§os de re-
clutar masses de turistes ais seus llocs d'origen.
Espanya es una gran potencia turística pero un alt percentatge
d'empreses del sector están molt atomitzades, de manera que mes
del 90% son considerades microempreses, la majoria de les quals
es dediquen a la restauració i teñen pocs treballadors. La feina al
sector turístic acostuma a ser estacional i moltes de les ocupacions
es consideren bañáis, per la qual cosa els salaris de cambrers, aju-
dants de cuina, personal de neteja i manteniment d'hotels, etc. solen
ser baixos. Aixó explica que s'hi ocupi un percentatge elevat de do-
nes i de població immigrant.
TURISME A ESPANYA EL 2006
Pa'ísos
d'origen
Regne Unit
Alemanya
Franca
Italia
Pa'ísos nórdics
Paísos baixos
Portugal
Bélgica
Irlanda
Suíssa
Resta d'Europa
Estáis Units
Resta del món
Turistes
(en %)
27,8
17,4
15,8
5,8
5,3
4,3
3,8
3,1
2,6
2,4
5,1
1,6
5,9
Despesa total
(en %)
27,6
19,0
9,2
5,4
7,1
4,2
1,9
2,8
2,7
2,5
4,5
3,2
9,9
Font: IET. Moviments Turístics en Fronteres (Frontur) i Enquesta de
Despesa Turística (Egatur).
DESTINACIONS TURISTIQUES A ESPANYA EL 2006
15Catalunya
liles Balears
Cañarles
Andalusia
C. Valenciana
Madrid
altres C.A.
milions
de turistes
• Destaca els atractius de les comunitats autónomes
que son destinacions turístiques.
APORTACIÓ DEL TURISME AL PIB ESPANYOL
milions d'euros
120000
100000 98529
106374
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Explica quina evolució segueix l'aportació del turisme
al PIBde l'economia espanyola.
7. ELS SERVÉIS. EL TURISME

3. 3.4. Turisme nacional i mobilitat temporal
L'augment del nivell de vida deis espanyols ha proporcionat una gran mobili-
tat a la població, tant en temps de cap de setmana, com en época de vacances.
La generalització de l'ús de l'automóbü i la millora de les vies de comunicació
terrestres (autovies i autopistes), han incrementat els desplacaments de caps
de setmana, que han anat adquirint una gran complexitat:
• Inicialment, la població urbana fugia de la ciutat uns quants dies i s'instaHa-
va en segones residencies. Els agents immobiliaris van organitzar rápida-
ment la venda d'edificacions al mar, a la muntanya o a la neu, amb l'objectiu
de garantir la tranquil-litat i el silenci a qualsevol preu. La proliferació de
segones residencies al món rural ha produit grans impactes, sovint irrepa-
rables, al paisatge, pero també ha elevat el nivell de vida de les persones que
viuen en aqüestes zones.
• Altres activitats turístiques que provoquen desplacaments de cap de setmana
son els esports d'aventura, Tesqui, el golf, el turisme cultural, el turisme rural o
els desplacaments per assistir a espectacles esportius. Totes aqüestes activitats
comporten servéis de transport, hoteleria, restauració, gerencia, manteniment
d'instal-lacions, monitors, entrenadors, i tot plegat genera llocs de feina.
Sovint moltes d'aqüestes activitats esportives i d'oci s'implanten relacionades
estretament amb promocions urbanístiques: al costat de moltes estacions
d'esquí i de camps de golf s'hi construeixen urbanitzacions residenciáis que
completen l'oferta d'oci i alhora representen mes ocupació del territori.
Peí que fa ais desplacaments per vacances, les dades estadístiques ens
permeten saber que molts deis viatgers es desplacen dins deis límits de la seva
comunitat i árees limítrofes. Les comunitats autónomes mes visitades el 2006
van ser Andalusia i Catalunya. El turisme espanyol amb destinació a altres pai-
sos s'ha incrementat progressivament pero només representa el 7% deis viat-
ges. Les destinacions preferents son Franca, Portugal, el Regne Unit i Italia,
tot i que recentment les línies aéries de baix cost han permés diversificar els
llocs de destinació.
INFRAESTRUCTURA TURÍSTICA A ESPANYA EL 2008
Mar C a n t á b n ' c
CÁSTUP
© I.C.L.
NOMBRE DE PLACES
153175 hotels
5 apartaments
86770 campings
12663 cases rurals
VOCAPÜLARI
|2¡mÜ3ÜJj]£¡3¡£J Distintiu que otorga anual
ment la Fundado Europea d'Educació Am
biental a lesplatges i ports que compleixer
un seguit de condidons: qualitat de l'aigua
seguretat, instal-ladons i ordenado del me
di ambient.
VIATGES DELS ESPANYOLS EL 2006
VIATGES INTERNS PERMOTIU
altres 1,5%
estudis 6,7 %
treball/negods
16,0%
visita familiar/
amics23,6%
oci, plaer,
vacances 52,2 %
Total
viatges
¡ntems
92,9%[
VIATGES A L'ESTRANGER PERMOTIU
altres 4,5 %
treball/
negocis 20,0 %
visita familiar/
amics21,2%
oci, plaer,
vacances 54,3 %
Total
viatges a
l'estranger
7,1%
Ordena de mes gran a mes petit els viat
ges interns segons els motius principáis.
Quins motius han incrementat mes el;
desplacaments els darrers cinquante
anys i quins menys, segons la teva opi
nió? Raona la resposta.
• Quines comunitats autónomes teñen un nom
bre mes gran de places hoteleres?
• En quin tipus d'infraestructura turística desta
quen els dos arxipélags espanyols?
• Quina comunitat autónoma sobresurt pe
nombre de places en cases airáis? Quina creu;
que pot ser la rao?
• A quines zones esconcentren els apartaments^
Explica les causes d'aquesta concentració reía-
cionant-les a cada comunitat amb el tipus di
turisme i de desplacaments (de cap de setma
na o de vacances).
7. ELS SERVÉIS. EL TURISME

4. 3.5. El turisme i el seu impacte sobre el paisatge
La intensa activitat turística que s'ha produít els darrers anys ha ocasionat
greus problemes mediambientals:
• A les zones de la costa. Hi ha una urbanització abusiva del litoral amb la
construcció d'edificacions desordenados, be sigui a la platja mateixa o ais
vessants de les muntanyes mes properes al mar. A mes, amb la construcció
de camps de golf, es plantegen problemesde subministrament d'aigua, so-
bretot a l'estiu, que es quan el nivell deis aqüífers es mes baix. La manca
d'aigua, que s'ha resolt en molts casos mitjancant la perforació de pous, ha
provocat la salinització deis aqüífers. També sorgeixen problemes d'elimi-
nació de residus i de contaminacióde les aigües marines.
D'altra banda, la construcció de ports esportius, amb dics que s'endinsen al
mar, altera la direcció deis corrents marins, que han deixat de sedimentar
sorra a les platges.
• A les zones de muntanya. L'impacte ambiental mes gran a les zones de
muntanya l'ha provocat la instaMació d'estacions d'esquí (construcció de
pistes i remuntadors, segones residencies, hotels, carreteres, subministra-
ments energétics, etc.). Aqüestes instaHacions ocupen zones de bosc o de
pastures, la desaparició de les quals provoca alteracions en la fauna i en la
vegetació i afavoreix l'erosióperqué el sol es queda sense cobertura vegetal.
3.6. Noves polítiques per al desenvolupament del turisme
Actualment, el sector turístic comenca a mostrar canvis significatius: davalla-
da de la despesa mitjana per turista, menys durada de les estades, irrupció de
companyies aéries low cosí o de baix preu, contractació de viatges per Internet
i desenvolupament de noves destinacions turístiques forca competidores, etc.
Albora, la crisi económica actual está afectant seriosament el sector turístic
ja que les activitats de lleure son molt sensibles a la inestabilitat económica i
també a l'augment de l'atur. Tot aixó obliga a plantejar-se noves polítiques tu-
rístiques orientados a potenciar els tres tipus principáis de turisme que es do-
nen a Espanya:
• Turisme de sol i platja. Es proposa un pía de millora de la qualitat, amb li-
mitacions a la construcció, modernitzacióhotelera i foment de la qualitat
mediambiental. El sanejament i l'equipament de les platges fa possible que la
Unió Europea els doni el reconeixement de bandera blava. També hi ha la
proposta de diversificar les ofertes d'oci ais llocs estiuencs, en un moment
en qué el turisme es mostra mes actiu i participatiu.
• Turisme cultural i de ciutat. Espanya es el segon país del món peí nombre
de conjunts historicoartístics declarats per la UNESCO Patrimoni de la Hu-
manitat. Entre aquests, compta amb tretze ciutats, de les quals Santiago de
Compostel-la, Córdova i Salamanca son les mes visitades. També destaca l'o-
ferta espanyola de museus i col-leccions d'art, que atreuen un tipus de turis-
me mes selecte, menys estacional i que es fa present arreu de la geografía
espanyola.
• Turisme esportiu. Les activitats esportives, camps de golf, infraestructures
náutiques i estacions d'esquí, representen una oferta turística que está en al-
ca. Espanya ocupa el primer lloc europeu en oferta esportiva de golf (340
camps l'any 2006) i disposa d'infraestructures náutiques (323 ports espor-
tius) que promocionen el turisme de iot i de vela, de gran valor económic.
A mes, les estacions d'esquí (49, amb ofertes d'allotjament) atreuen molt tu-
risme nacional i també, en quantitat menor, estranger.
•
A ffiB**^'
Com a resulta! de l'especulació urbanística,
que en alguns indrets ha estat especialment
desmesurada, s'ha desfigura! del tot el pai-
satge natural.
TURISME A ESPANYA
Anys Visitants (en milers)
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
58359,9
61 785,4
64962,9
70857,7
76391,9
74413,0
75712,0
78952,7
81944,1
85872,2
92118,3
95935,5
99062,9
Font: Instituto de Estudios Turísticos.
• Comenta l'evolució del turisme a Espanya
durant els anys de laserie.
PER SABER-NE MES
A Espanya hi ha tretze ciutatsdeclara-
des Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO. Son: Alcalá d'Henares, Ávila,
Cáceres, Conca, Córdova, Eivissa, Mérida,
Salamanca, San Cristóbal de la Laguna,
Santiago de Compostel-la, Segóvia,Tarra-
gona i Toledo.
7. ELS SERVÉIS. EL TURISME

5. L'OFERTATURÍSTSCA Oí CATALUNYA
Turisme de neu
Grácies a les óptimes condicions, al Pirineu
cátala s'establiren les primares estacions
d'esquí d'Espanya. Malgrat que sovint les
pistes no presenten extensions gaire grans, la
relativa proximitat a l'área de Barcelona i la
gran demanda existen! ha fet que, actualment,
hagin proliferat molí les instal-lacions tañí
d esquí alpi (a Vaquéira-Beret, a la Molina, a
Port del Comte, etc.), d'esquí nórdic (a Sant
Joan de l'Erm, a Lies de Cerdanya, a Tuixén,
etc.], com d'altres modalitats relacionades amb
els esports de neu.
Turisme rural
Molts habitants de les grans ciu-
tats busquen retrobar el contacte di-
recte amb el camp i la natura,
excursionismo i la visita ais pares
nacionals i naturals (Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici, Montseny,
Cadí-Moixeró, etc.) son formes de tu-
risme ecológic que moltes vegades
implica servéis d'acollida i activitats
d'interpretació de la natura. En altres
ocasions, aquest retrobament es tra-
dueix en segones residencies, com
les del Baix Empordá o la Cerdanya,
per exemple, o be en allotjaments en
cases de pagés: a la Garrotxa, al Prio-
rat, al Berguedá..., on la relació amb
les activitats rurals es mes fácil.
Turisme esportiu
Catalunya es pionera en els esports ¿'aventura (ráfting, ala delta,
etc.). La diversitat de recursos naturals i la fácil accessibíiitat desde
Barcelona ha fet que algunes comarques¡nteriors com el Pallars o la
Noguera s'hagin especialitzat en aquest tipus d'activitat.
Turisme de balneari
Linteres renoval per les pos-
sibilitats benéfiques de les aigües
termals ha rellangat el paper deis
balnearis, com per exemple, els
de Caldes de Montbui, Caldes de
Malavella o Caldesde Boí.
NOMBRE
D'HABITACIONS
Turisme denegocis
Els Jocs Olímpics del 1992 no només van
potenciar la imatge de Barcelona com a ciutat
atractiva per la seva oferta cultural i de lleure,
sino que en van millorar la seva relleváncia
nternacional com a seu de fires i congressos.
© I.C.L
Turisme cultural
Barcelona s'ha consolidat com a fita turística
internacional grácies a la seva arquitectura i urba-
nisme i per determináis museus. Els referents his-
tories, artístics, musicals, gastronomías, de tradi-
cions i folklore ofins i tot l'anomenada arqueología
industrial han esdevingut lambe motiu d'atracció
trurística enmolts pobles i comarques ¡nteriors, tot
i que sovint en fluxos només de cap de setmana.
Turisme de sol i platja
Sitges i Begur son de les primeras localitats
costaneras que, ja al comencament del segle XX,
van comentar a rebreturistes d'una manera regular.
Pero va ser a la década deis seixanta que visitants
procedents sobretot de l'estranger, van contribuir a
transformar les economies i les fesomies de molts
pelits pobles del litoral cátala. Avui, prácticament
tota la costa té aquest tipus d'orientació, be que
certs nuclis destaquen de manera significativa, com:
Salou, Calella, Lloret de Mar, Platja d'Aro o Roses.
La presencia de ports esportius, de pares temátics
o d'altres promocions culturáis o esportives fan que
es pugui comencar a parlar de turísme litoral mes
que no pas, exclusivament, de sol i platja.
A Ais darrers anys les preferéncies sobre efe //oes de destinado del-turísme han anat canviant i també s'han transformad i han
ampiiat ¡'oferta, de manera que avui es possible detectar diversos tipus de turísme a Catalunya, com pots veure en aquest mapa.

6. Llegiu el text següent i responeu les qüestions.
La preocupació per preservar els espais d'interés natural
o paisatgístíc de Catalunya es va raaterialitzar en la Llei
d'Espais Naturals, aprovada peí Parlament de Catalunya
l'any 1985 i amb l'elaboració i posterior promulgado per
part del govern cátala del Pía d'Espais d'interés Natural
(PEIN). [...]
L'aplicació i gestió d'un pía d'espais d'interés natural es
particularment complexa a Catalunya, ja que es tracta
d'un territori molt divers, tant des d'un puní de vista bio-
geográfic, com per l'alta densítat demográfica i el grau
d'ocupació del territori. [...]
En les árees de muntanya poc poblades i en altres árees
margináis, en general, la implementació del PEIN suposa
sovint l'entrada en conflicte amb els interessos locáis, ja
que es creu que Paplicació del PEIN suposa un perjudici
per a la realització de les activitats tradicionals del món
rural, tant productives (agricultura, pastura, silvicultura)
com no productives (0393 i pesca).
En altres casos, i en l'alta muntanya alpina en particular,
hi ha la por que la inclusió deis espais en el PEIN pugui
minvar les possibilitats de desenvolupament turístic, que
en molts casos son les perspectives rnés importants de di-
namització: turisme d'hivern i desenvolupament deis
anomenats esports d'aventura, molts deis quals es practi-
quen precisament en espais adscrits al PEIN.
R. MAJORAL. Cataluña Unanálisis territorial,Ed. Ariel,2002.
1. Resumiu les idees principáis del text.
2. Expliqueu qué es el PEIN i exposeu quina es la flnali-
tat d'establir la protecció de certs espais. Valoreu si la
condició d'espai natural protegit pot aportar beneficis
económics a la zona en qüestió.
3. Expliqueu quina es Pactivitat turística en les zones in-
teriors i de muntanya a Catalunya, i exposeu una relació
deis tipus de turisme, les seves característiques, els avan-
tatges i els inconvenients,l'impacte ambiental i la impor-
tancia económica.
1. Les idees principáis del text son les següents:
- La preservado deis espais d'interés natural i paisatgístic
de Catalunya está regulada per la Llei d'Espais Naturals
(1985) i peí Pía d'Espais d'interés Natural(PEIN).
- El fet que Catalunya sigui un territori tant divers biogeo-
gráfícament i demográfícament, dificulta la regulació per a
aquesta preservado.
En les árees de muntanya poc poblades el PEIN entra en
conflicte amb els interessos de les activitats tradicionals ru-
rals, i en les zones alpines, amb els interessos de desenvolu-
pament turístic.
2. Les respostes correctes son les següents:
- El PEIN es el Pía d'Espais d'interés Natural desenvolu-

7. pat a Catalunya amb Pobjectiu de preservar les seves zones
d'interés natural i paisatgístic. La voluntat es la de conservar
els espais que es considerin d'aquest interés tan intactes com
sigui possible, per tal de mantenir el seu valor natural. Man-
tenir aquest valor suposa posar límits a l'edificació, a la
construcció de carreteres, a la presencia d'antenes
d'electricitat... Albora, es tradueix en el manteniment de la
biodiversitat de la zona i, si es manté aquesta protecció,
s'assegura la seva pervivéncia, obtenint així nuclis naturals
no alterats per l'home que esdevinguin reserves de la biodi-
versitat tant animal com vegetal, que tant en perill es troba
actualment.
- Les repercussions económiques d'aquest fet es poden
veure des de dos punts de vista. Com es diu en el text, les
árees rurals temen que aquest pía els limiti les seves activi-
tats agrícoles i ramaderes, la qual cosa incidiría negativa-
ment en l'economia d'aquestes zones. Alhora, en les zones
alpines, basades en el turisme creuen també que aquest pía
els incidiría negativament. Si be pot ser que es vegin limi-
tats, ja que les pistes d'esquí, la construcció d'hotels i la mi-
llora en les xarxes de comunicació no serien de desenvolu-
pament lliure, sino que el pía les regularía, limitaría o prohi-
biría, la presencia d'espais naturals protegits pot aportar
benefícis económics, ja que poden ser espais amb gran capa-
citat d'atracció de visitants i dinamitzar el sector turístic i del
lleure en aqüestes zones.
3. Les respostes correctes son les següents:
El turisme de les zones interiors de Catalunya té la ves-
sant mes coneguda del turisme d'hivern per les activitats
d'esquí. Es tracta d'un tipus de turisme existent des de fa dé-
cades, tot i que cada vegada es una activitat mes massifíca-
da. Té molía importancia en l'economia de les zones de
l'alta muntanya (com la Cerdanya, l'Aran), les quals veuen
augmentada la seva activítat económica en els mesos freds
de l'any. Al voltant de l'activitat de Tesqui es generen les
conseqüéncies característiques de les zones de turisme mas-
siu: creació de llocs de treball, dinamització d'activitats i de
servéis, augment en el volum d'ingressos de la zona...
Aquest tipus de turisme es caracteritza per ser estacionan i
també peí fort impacte ambiental que suposa, no només en el
paisatge de les pistes d'esquí, sino per la construcció
d'urbanitzacions i hotels. Així dones, aquest turisme tan
avantatjós per a les zones de muntanya pot teñir un doble
paper amb el pas del temps, ja que implica un fort impacte
ambiental que entra en conflicte amb 1'entoni natural i está
fent disminuir la qualitat del paisatge.
- Un nou tipus de turisme molt creixent a Catalunya en
els últims anys es el turisme rural, també anomenat agrotu-
risme. Aquest es troba tant en árees de muntanya com en
aquelles interiors no muntanyoses. Es tracta d'un turisme
bastant constant al llarg de tot l'any. Com que el seu objec-
tiu es el contacte amb la natura, es basa en un respecte cap
a aquesta que el fa molt poc perjudicial cap a l'entorn. Els
allotjaments acostumen a ser cases antigües de pagés o ma-

8. sies que s'han condicional per a aquest nou ús. S'ha revita-
litzat així la vida i l'economia de molts pobles gairebé aban-
donáis o amb molt poca població, ja que la presencia
d'allotjaments de turisme rural a les proximitats ha implicat
la dinamització del sector terciari enfocat al turisme (restau-
rants, museus rurals...). Alhora, s'han représ activitats tradi-
cionals que estaven caient en l'oblit, ja que son atractius per
a aquest turisme.
- Relacionat ambl'agroturisme, está el turisme deis esports
d'aventura, que es pot considerar com una opció dins del tu-
risme rural. També en tendencia a I'al9a, les activitats espor-
tives a la natura es basen for9a en el respecte al medi ambi-
ent i pretenen trencar amb l'estacionalitat de Tesqui i pro-
moure un contacte amb la natura al llarg de tot l'any.
Aquests tipus de turisme son mes respectuosos amb el
medi ambient que no pas Tesqui, i, toí i ser menys massius,
activen l'economia de 1'interior i ho fan d'una manera mes
estable al llarg de Tany, alhora que fan reviure zones depri-
mides per Temigració o per Tabandonament industrial.