Revolucions liberals

1. Tema 2
Les Revolucions Liberals
Revolució: és una transformació profunda i ràpida de
l'estructura social, econòmica i política d'una societat.

2. La Revolució anglesa
A finals del s XVII, a Anglaterra, es van produir una sèrie de
transformacions polítiques que van limitar el poder de la
monarquia absoluta.
Monarquia absoluta
(limitada):
Cambra dels Lords
(nobles i clergues)
Cambra del
Comuns
(burgesia).
Els reis necessiten
del parlament per
aprovar impostos o
entrar en guerra.
La dinastia dels Stuart volen imposar de
nou monarquia absoluta = guerra civil
Oliver Cromwell imposa dictadura militar,
fins 1660, que es reinstaura la monarquia.
El 1689, Jacob II vol tornar a imposar
l'absolutisme = nova revolució.
Guillem d'Orange, nou rei que ha de jurar
la Bill of Rights, i el poder reial es limita.

3. Bill of Rights
La Bill of Rights, condiciona el poder del sobirà al Parlament, que a més
elegia el Primer ministre. El poder executiu, legislatiu i judicial
quedaven separats. I els ciutadans tenien garantida les seves llibertats
(gràcies a lleis com l'Habeas Corpus, que impedia detencions
arbitràries).
En aquestes circumstàncies, els anomenats Lords i els Comuns, avui units en
virtut de les seves cartes i eleccions, constitueixen la representació plena i
lliure de la Nació [...] i per això decideixen:
1r. Que el pretès poder de l’autoritat reial de suspendre les lleis o executar-les
sense el consentiment del Parlament és il·legal. [...]
5è. Que és un dret dels individus presentar peticions al rei i que tot
empresonament causat per aquestes peticions és il·legal.
6è. Que les eleccions dels membres del Parlament han de ser lliures.
9è. Que ni la llibertat de paraula, ni la dels debats o processos en el si del
Parlament no pot ser coartada o discutida en cap Cort ni en cap altre lloc [...].
10è. Que per remeiar qualsevol problema, i corregir, enfortir i mantenir les lleis
cal reunir freqüentment el Parlament. (Text1)
Bill of Rights, 1689

4. La Revolució americana
A finals del s XVIII, a Amèrica, les tretze colònies angleses
van protagonitzar la primera insurrecció contra una metròpoli
i va ser el primer exemple de govern fonamentat en els
principis de llibertat i igualtat.
Els colons pagaven
moltes taxes i
impostos (sobre tot
del te). A més, no
els permetien tenir
representació al
Parlament de
Londres-
El 4 de juliol de 1776, delegats de es
13 colònies, reunits a Filadèlfia, van
redactar la Declaració d'Independència
dels Estats Units d'Amèrica.
Té lloc una Guerra contra la Metròpoli,
que finalitza en 1783 i on George
Washington fou declarat primer president.
El 1787 van redactar la primera
Constitució escrita d'un govern republicà.

5. La Declaració d'Independència, 1776
La Declaració d'Independència
dels Estats Units expressa el dret
de totes les persones a la llibertat i a
la recerca de la felicitat, i el deure de
tots els governants a respectar els
drets del poble.
La constitució, expressa la
separació de poders, estableix un
govern de forma republicana amb
amplis poders pel president, i un
Parlament bicameral (Congrés i
Senat), organitza l'Estat amb un
model federal i, finalment, garanteix
llibertats com les d'expressió, reunió,
el dret a ser jutjat per un jurat, etc. La
Constitució es complementa amb la
Declaració de Drets de Virginia
de 1776, que salvaguarda les
llibertats de religió, premsa, reunió i
dret de tenir un jurat.
La declaració unànime dels tretze Estats Units d'Amèrica
(...)
PREÀMBUL
Sostenim com evidents en si mateixes aquestes veritats: que tots els homes són
creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que
entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.
Que per tal de garantir aquests drets s’institueixen entre els homes, els governs
que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats.
Que sempre que una forma de govern esdevingui destructora d’aquests
principis, el poble té el dret a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern que
es fonamenti en els esmentats principis, i a organitzar els seus poders en la
forma que al seu parer oferirà les majors probabilitats d’aconseguir la seva
seguretat i felicitat.
La prudència, naturalment, aconsellarà que no es canviï per motius lleus i
transitoris governs d’antic establerts; i, en efecte, tota experiència ha demostrat
que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables,
que a fer-se justícia abolint les formes a què està acostumada.
Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, perseguint invariablement el
mateix objectiu, evidencia la voluntat de sotmetre el poble a un despotisme
absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar tal govern i proveir de noves
salvaguardes per a la seva futura seguretat. (text 2)

6. La Constitució Americana, 1787
Constitució dels Estats Units
Divisió de poders
Legislatiu ExecutiuJudicial
Congrés Cort
Suprema
President
Triat cada 4
anys.
Aplica les lleis i
dirigeix els
exèrcits
Forma de Govern
República Federal
Sistema polític en el qual els diferents
Estats posseeixen autonomia per a
governar-se a si mateixos, però
acorden al mateix temps, mantenir una
política exterior, un exèrcit i una
constitució comunes.
Integrat per
dues cambres.
La Càmera de
Representants i
el Senat.
Vota les lleis i
els pressupostos
Garant de la
Constitució.
Controla els
Tribunals
Federals

7. La Revolució Francesa
Fase 1: La Revolta dels privilegiats (1789-1792)
Al 1789, els nobles i clergues de França es neguen a pagar els
impostos del rei Lluís XVI, i exigeixen que convoqui uns Estats
Generals.
Els Estats Generals, presidits pel rei i format pels representants
de la noblesa, del clero i del Tercer Estat (burgesia), van discutir
sobre si el vot havia de ser per Estat o per persona. El Tercer
Estat va abandonar la reunió.
Reunits al Pavelló de Versalles, el Tercer Estat es va erigir en
Assemblea Nacional i es van disposar a elaborar una constitució. Però,
el 14 de juliol, amb la pressa de la Bastilla, la revolució arriba al carrer i
al camp (« La gran por»). I el rei reconeix la legalitat de l'Assemblea
Nacional Constituent. I es crea una Monarquia Constitucional.

8. La Monarquia Constitucional
La Constitució de 1791 separa els
poders, reconeix la sobirania nacional i
igualtat legal dels ciutadans, encara que
reservava al rei el dret de veto, i el sufragi era
censatari i indirecte.
Lo primer que farà l'Assemblea Nacional
Constituent:
abolir el feudalisme
promulgar la declaració de Drets de l'Home
i de Ciutadà.
Crear la Guàrdia Nacional
Comença les desamortitzacions
Separa l'Església de l'Estat (Constitució
civil del clero)

9. La Monarquia Constitucional

10. La Revolució Francesa
Fase 2: La República democràtica (1792-
94)
La família reial i els privilegiats es neguen a tots aquests canvis i fugen
a París per unir-se a l'exèrcit austríac que vol restablir l'absolutisme a
França.
La Convenció Girondina: l'agost de 1792 els Sans-culottes, van
empresonar el monarca i proclamen al República. Aquesta va quedar en mans
dels Girondins, que creen la Convenció Nacional (per sufragi universal
masculí) i jutgen als monarques, els condemnen i executen a la guillotina. La
resposta fou la creació d'una coalició absolutista contra França.
La Convenció Jacobina: davant les amenaces, el Jacobins agafen el poder i
creen una nova constitució (1793) basada el la sobirania popular, el sufragi
universal directe i la igualtat. Robespierre, serà el cap del Comité de Salvació
Pública i organitzarà els exèrcits que sufocaran als absolutistes. Els Jacobins
es van radicalitzar i van acabar imposant una dictadura que acabarà amb el
cop d'Estat de Termidor.

11. M. Robespierre
“No hay más ciudadanos de la república que los republicanos. Los realistas, los
conspiradores, no son para ella más que extranjeros, o más bien enemigos (…)
Es necesario eliminar a los enemigos interiores y exteriores de la república o perecer con
ella (…). El gobierno de la Revolución es el despotismo de la libertad contra la tiranía.
El Terror es menos un principio particular que una consecuencia del principio general de la
democracia, aplicada a las más urgentes necesidades de la patria. El instrumento del
gobierno popular en la revolución es a la vez la virtud y el Terror” (Text 3.)
Maximilien de Robespierre: Discurso en la Convención, 1794.

12. Tardor: (terminació: -aire)
Veremari o Vendémiaire (del llatí vindemia "verema") a partir del 22, 23 o 24 de setembre.
Brumari o Brumaire (del francès brume "boira") a partir del 22, 23 o 24 d'octubre.
Frimari o Rufolari o Frimaire (del francès frimas "vent fred després de la nevada") a partir del 21, 22 o 23
de novembre.
Hivern: (terminació: -ôse)
Nivós o Nivôse (del llatí nivosus "nevat") a partir del 21, 22 o 23 de desembre.
Pluviós o Pluviôse (del llatí pluviosus "plujós") a partir del 20, 21 o 22 de gener.
Ventós o Ventôse (del llatí ventosus "ventós") a partir del 19, 20 o 21 de febrer.
Primavera: (terminació: -al)
Germinal o Germinal (del llatí germen "llavor") a partir del 20 o 21 de març.
Floreal o Floréal (del llatí flos "flor") a partir del 20 o 21 d'abril.
Pradal o Prairial (del francès prairie "prat") a partir del 20 o 21 de maig.
Estiu: (terminació: -dor)
Messidor o Messidor (del llatí messis "collita") a partir del 19 o 20 de juny.
Termidor o Thermidor (del grec thermos "calor") a partir del 19 o 20 de juliol.
Fructidor o Fructidor (del llatí fructus "fruita") a partir del 18 o 19 d'agost.
Text 4.
Calendari Jacobí o Republicà

13. La Revolució Francesa
Fase 3: La República burgesa (1794-
1799)Després del cop d'Estat la burgesia conservadora vol tornar a principis
de 1971 per això:
Clausura els Clubs dels Jacobins.
Deroga la Constitució de 1793.
Promou el retorn dels privilegiats exiliats.
Crea una nova Constitució 1795 on atorga el poder executiu a un
Directori, restableix el sufragi censatari i dóna el legislatiu a dues
cambres (El Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians).
El 1799, el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia,
dóna un cop d'Estat i posa fi al Directori.

14. La Revolució Francesa
Fase 4: El període Napoleònic (1799-1815)
El Consolat: (1799-1804): es caracteritza per un govern personalista i
autoritari, sense separació de poders ni Declaració dels drets de 'Home.
Restableix el liberalisme econòmic i crea el Banc de França. Crearà una
nova constitució (1800) i una sèrie de codis jurídics (civil, penal i de
comerç). Va centralitzar l'Estat creant les prefectures, va reformar la
Hisenda i va crear escoles.
L'Imperi: El 1804, Napoleó s'auto-coronarà emperador. Aquesta etapa
es caracteritza per la seva expansió i conquestes militars, que aniran des
d'Espanya a Alemanya. Les conquestes van permetre l'expansió de les
idees liberals (destronarà als reis absoluts, abolirà els drets senyorials, els
delmes i els privilegis nobiliaris i imposarà els principis d'igualtat legal i
llibertat econòmica i religiosa), i l'aparició dels Nacionalismes.
El 1815, va ser derrotat pels britànics i prussians a la batalla de
Waterloo.

15. Napoleó
"Malgrat totes les difamacions, no tinc cap por respecte de
la meva fama. He lliurat cinquanta batalles campals, la
majoria de les quals he guanyat. He estructurat i portat a
terme un codi de lleis que portarà el meu nom fins a la més
llunyana posteritat. Em vaig aixecar a mi mateix del no res
fins a ésser el monarca més poderós del món. Europa va
estar als meus peus. Sempre he sigut de la opinió de que
la sobirania resideix al poble. De fet,el govern imperial va
ser una mena de república. Havent-me cridat la nació a
dirigir-la, la meva màxima va ser: la professió està oberta a
els intel·ligents, sense distinció de naixement o fortuna, i es
per aquest sistema igualitari pel que la oligarquia m'odia
tant” . (Text 5)
Napoleó Bonaparte. Santa Elena, 3 de març de1817

16. Les Revolucions Liberals (30' i 48')
Els vencedors de Napoleó es van reunió en 1815 al
Congrés de Viena, amb la intenció de restablir les
monarquies absolutes arreu d'Europa. I van crear la Santa
Aliança un tractat d'ajuda mútua entre Àustria, Rússia i
Prússia.
Les Revolucions del 1830.
Entre 1829 i 1835, tot un seguit
d'insurreccions, iniciades a
França (on derroquen al
monarca absolut) volen els
sistemes polítics liberals.
Destaca la de Polònia,
sufocada pel tsar de Rússia.
Les Revolucions del 1848, van
suposar l'aparició dels ideals
democràtics (sufragi universal,
sobirania popular, i igualtat social), i
el sorgiment dels treballadors com a
força política.
A França, destronen al Monarca i
proclamen la Segona República i a
l'Imperi Austríac és van produir
esclats revolucionaris que també van
ser sufocats.

17. Les revolucions del 30 i el 48
Mapa 1
Mapa 2
Mapa 3

18. Sufragi censatari
Sobre el sufragi censatari
“ Ha observat molt bé, el cèlebre escriptor que, quan els no-propietaris obtenen drets
polítics, passa una d'aquestes tres coses: no reben impuls més que de si mateixos i
llavors destrueixen la societat; o reben el de l'home o homes que estan en el poder,
essent llavors, instruments de la tirania; o reben el dels aspirants al poder i són llavors
instruments de bàndol. Es precís, doncs, condicions de propietat, tant pels electors
com pels elegibles. No voldria perjudicar ni ofendre a les classes treballadores (...)
Freqüentment, estan disposades als més heroics sacrificis i la seva abnegació es tant
o més admirable quant que no és recompensada ni per fortuna ni per la glòria. Però,
entenc que el patriotisme que dóna valor per a morir per la seva pàtria és diferent del
que el fa capaç de conèixer bé els seus interessos. Es requereix, doncs, una altre
condició, a més del naixement i la majoria d'edat. Dita condició és l'oci, indispensable
per a l'adquisició d'una cultura i recte criteri. Només la propietat fa als homes
capacitats per a l'exercici dels drets polítics.” (Text 6)
Henri-Benjamin Constant de Rebecque. “Principis de política aplicats a tots els governs representatius”, 1815.

19. Els Nacionalismes
L'expansió napoleònica havia despertat els sentiments nacionalistes, i
la Santa Aliança va reordenar els territoris europeus dins dels seus
imperis autocràtics sense tenir en compte les identitats nacionals.
Grècia formava part de l'Imperi Turc des de feia segles, però els grecs
estaven sotmesos a impostos elevats i desigualtats, així que el 1821
és van declarar independents a Epidaure. Va començar una guerra
entre els grecs (ajudats per França i Anglaterra) que va acabar amb la
victòria grega el 1829.
Bèlgica formava part d'Holanda, i el 1830 va establir una monarquia
liberal i es va independitzar.
Les colònies espanyoles d'Amèrica es van independitzar entre
1806 i 1826.

20. Els Nacionalismes
Les unificacions
Itàlia estava dividida en diversos estats. La dinastia de Savoia que
governava en el Piemont, dirigits per Cavour, el 1859 va començar el
procés de reunificació. Una guerra contra Àustria va annexionar la
Llombardia. Poc després, Garibaldi, va annexionar els estats del centre
i sud. I finalment, Victor Manuel II, rei del Piemont, va annexionar el
Vèneto (1866) i els Estats Pontificis (1870). Roma es va convertir en la
capital.
Alemanya estava dividida en 36 Estats. El 1834 Prússia va potenciar
la unió duanera (Zollverein) que va agrupar gran part dels estats. El
1861, Guillem I, rei prussià, va fer primer ministre a Otto Von Bismarck
que va aconseguir la unificació a través de tres guerres: una contra
Dinamarca (1864), una contra Àustria (1866) i una altre contra França
(1870).
El 1871, Guillem I va ser proclamat kàiser del II Imperi (Reich)
alemany.

21. Nacionalismes
Les unificacions
Mapa 4 Mapa 5

22. Nacionalismes
Les unificacions
“Somos un pueblo de 21 a 22 millones de hombres,
conocidos desde tiempo inmemorial con un mismo nombre
-el pueblo italiano-; vivimos entre los límites naturales más
precisos que Dios haya trazado jamás -el mar y las
montañas más altas de Europa-; hablamos la misma lengua,
(...) tenemos las mismas creencias, las mismas costumbres
y hábitos, (...) nos sentimos orgullosos del más glorioso
pasado político, científico y artístico que se ha conocido en
la historia europea (...).No tenemos ni bandera, ni nombre
político, ni un puesto entre las naciones europeas (...)
Estamos desmembrados en ocho Estados (...)
independientes unos de otros, sin alianza, sin unidad de
destino, sin relación organizada entre ellos (...). No existe
libertad ni de prensa, ni de asociación, ni de palabra, (...);
nada. Uno de estos Estados que comprende la cuarta parte
de la península, pertenece a Austria: los otros padecen
ciegamente su influencia.” (text 7)
Mazzini. “Italia, Austria y el Papa”.

23. Preguntes del Tema
Contesta:
1) Quines limitacions tenia Monarquia Britànica ja al segle XVII?
2) Què és el Habeas Corpus?
3) Què és la Bill of Rights anglesa? Com limitava la monarquia anglesa?
4) On i quan és signa la Declaració d'Independència dels Estats Units
d'Amèrica? Quines són les causes de la seva creació.
5) Busca informació sobre el “Motí del Té” o “Boston Tea Party” del 1773.
6) Quan comença, acaba i qui lidera la guerra de la Independència Americana?
7) Explica el funcionament polític americà (a través de la seva Constitució) i
compara'l amb el de la monarquia britànica (Bill of Rights).
8) Busca la Declaració de Virginia de 1776 i cita 2 drets fonamentals.
9) Què va passar el maig de 1789 a França durant els Estats Generals?
10) Què és el Tercer Estat?
11) Què és una Assemblea General Constituent? Quina constitució sortirà de
la creada a França el 1789? Quins ideals defensa aquesta constitució?
12) Cita dos drets de la “Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del
1789.
13) Amb l'abolició del feudalisme, què s'aboleix concretament?
14) Què és una desamortització?

24. Preguntes del Tema
Contesta:
15) Quines diferències hi ha entre els girondins i els Jacobins?
16) Quin són la Sans- Culottes? De què els hi ve el nom?
17) Qui foren Robespierre i Saint-Just?
18) Segons el Text 3. (Discurs de Robespierre a la Convenció). Qui són els
ciutadans?, I els enemics? Què vol dir que “s'ha d'acabar amb els enemics
amb el “despotisme de la llibertat?
19) Què fou “la grande peur” i el “Terror”?
20) Què va passar el dia 9 de Termidor? Quin dia vas néixer tu segons el
calendari Republicà (text 4.)?
21) Fes un llistat de tots les constitucions de la Revolució Francesa, inclosa la
del Directori i cita tres característiques de cadascuna.
22) Perquè diu Napoleó al text 5. que “l'Oligarquia li odia tant”?
23) Perquè apareixen els “nacionalismes” durant l'etapa napoleònica?
24) Llegeix el Text 6. sobre el Sufragi Censatari, i explica quines raons dóna
l'autor per defensar-lo.
25) Quina diferència hi ha entre les revolucions del 30 i del 45?
26) Busca al diccionari: poble, nació i nacionalisme.

25. Preguntes del Tema
Contesta:
27) Quina diferència hi ha entre Nacionalisme centrífug (o desintegrador) i el
Nacionalisme centrípet (o integrador). De quin tipus foren l'Italià i l'Alemany?
28) De quin imperi es va independitzar Grècia?
29) Qui foren els artífex de la unificació Italiana?
30) Quines justificacions dóna Mazzini (text 7) sobre la unificació italiana?
31) Com aconsegueix Otto von Bismarck la unificació Alemanya?
32) Què fou el Zollverein?