Historia segle xix

1,002 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,002
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Historia segle xix

  1. 1. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopHISTÒRIA 11
  2. 2. NOTA IMPORTANTLa reproducció de textos i imatges en aquest dossier educatiu s’acull al text refós de laLlei de Propietat Intel·lectual, en l’article 32 de la qual del Reial Decret Legislatiu1/1996, del 12 d’Abril (B.O.E. número 97, del 22 d’Abril) amb les modificacions fetesal mateix per la Llei 5/1998 del 6 de Març (B.O.E. número 57, del 7 de Març) i la Llei1/2000 del 7 de Gener (B.O.E. número 7 del 8 de Gener), es diu el que segueix: «Éslícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres obres alienes de naturalesaescrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic,figuratiu o anàleg, sempre que es tracte d’obres ja divulgades i la seua inclusió esrealitze a títol de cita o per a la seua anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilitzaciónomés podrà realitzar-se amb fins docents o d’investigació, en la mesura justificada pelfi d’aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada».1a versió: Abril del 2013Aquesta obra està subjecte a la llicència deReconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Noadaptada de Creative Commons. Si voleu veure una còpiadaquesta llicència accediu ahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la aCreative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041,EUA.
  3. 3. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopLa història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanesDividim la història en etapes per a facilitar lestudi:ETAPES ANYS FET INICIPREHISTÒRIA 5 mil. Anys – 3000 a.C. Aparició dels éssers humansEDAT ANTIGA 3000 a.C. - 476 d.C. Aparició de lescripturaEDAT MITJANA 476 - 1492 Final de lImperi RomàEDAT MODERNA 1492 - 1789 Descobriment dAmèricaEDAT CONTEMPORÀNIA 1789 - ... Revolució FrancesaLEdat Contemporània la podem dividir en una sèrie deres:SEGLES PERÍODES ANYS RESUMSEGLE XIX LLARG1789 - 1914ERA DE LESREVOLUCIONS1789 - 1848Revolucions burgesesque acaben amb el mónmedieval.ERA DEL CAPITAL 1848 - 1880Aparició del sistemaeconòmic capitalista irevolució industrial.ERA DE LIMPERI 1880 -1914Creació dels imperiscolonials moderns.SEGLE XX CURT1914 - 1991ERA DE LA GUERRA 1914 -1945Conflictes socials iguerres mundials.ELS TRENTAANYSDAURATS1945 - 1975Creixement econòmic,canvi social idescolonització.ERA DE LA CRISI 1975 - 1991Crisi econòmica icanvis socioeconòmics.Podem resumir afirmant que al segle XIX llarg es senten les bases econòmiques, polítiques i socialsdel món actual, mentre que el segle XX és un segle marcat pels conflictes que sorgeixen com aconseqüència de laparició deixe món.El segle XXI està marcat per la decadència dels països occidentals i lascens daltres potències, peròsense canvis substancials en el sistema econòmic que va aparéixer al segle XIX.INTRODUCCIÓA partir de la Revolució Francesa el sistema polític feudal, provinent de ledat mitjana desapareix dela major part dEuropa occidental i es substituït per les actuals democràcies liberals. Estesdemocràcies són la base dun nou sistema econòmic: leconomia capitalista que actualment ésmajoritària al món i que a Europa arriba de la mà duna revolució industrial que permet el3
  4. 4. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopcreixement a una escala sense precedents de la producció, el consum i la població a Europa (iposteriorment al món).Com a conseqüència daixò a finals del segle XIX els europeus (més nombrosos, rics i poderosos) esllancen a la conquesta del món que conformen a la seua imatge i interés ocupant Àfrica i Àsia(Amèrica i Oceania les van ocupar als segles XVI i XVIII).A principis del segle XX els principals estats europeus que ja shan repartit entre ells quasi tot elmón comencen a tindre conflictes entre ells, conflictes amb una arrel econòmica però entreveratsamb una forta ideologia nacionalista (una nova ideologia acabada de nàixer al segle XIX) i acabenenfrontats en unes guerres a una escala sense precedents. Com a conseqüència destes guerres acabalhegemonia europea al món, deixant pas als EUA i apareix una alternativa al sistema social, polítici econòmic establert al segle XIX de la mà de la Rússia comunista.La segon meitat del segle XX és una llarga confrontació entre els EUA i la URSS (Rússiacomunista) pel domini del món, i de retruc la pèrdua de poder dels estats europeus.Cap a finals del segle XX curt hi ha una crisi del sistema que acaba amb la URSS i posa contra lescordes al món capitalista.El principi del segle XXI es caracteritza pel domini absolut del sistema econòmica nascut al segleXIX i per lascens de països anteriorment sotmesos al poder europeu.4
  5. 5. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopTEMA 1: LERA DE LES REVOLUCIONS1. LANTIC RÈGIM➢ Monarquia absolutaLa monarquia absoluta es caracteritza per estar tot el poder en mans del rei que controlalaparell de lEstat, nomena el govern dicta les lleis i les fa complir als jutges. El rei ésper tant el cap de lEstat, cap del govern, legislador i jutge suprem.El poder real només es troba limitat pels recursos de lEstat i per la influència del clergati la noblesa.➢ Societat EstamentalLa societat de l’Antic Règim no és igualitaria sinó estamental, es a dir, dividida en tresestaments: noblesa, clergat i tercer estat. Les persones pertanyen a un o altre estamentper naixement (o professió de fe) i no es pot canviar d’estament al llarg de la vida.Existeixen unes lleis per a cada estament, per tant estem davant d’una societat desigual,tots no són iguals davant la llei.L’estament noble i l’eclesiàstic són els dos estaments privilegiats, tenen el privilegi deno haver de pagar impostos directes, a més al seu sistema judicial s’asseguren que elsjutjaran altres del mateix estament, disposen també del monopoli dels càrrecs més alts del’aparell burocràtic de l’Estat i de l’exèrcit.El tercer estat agrupa a la resta de gent: burgesos rics i mitjans, artesans, camperols,serfs1, etc. Són de fet qui treballen ja que els altres dos estats són rendistes.➢ Economia reguladaLa economia de l’antic règim es caracteritza per ser una economia regulada i mancadade llibertats tant per a la producció (controlada pels gremis)2com al comerç (duanesinteriors).3No existeix el lliure mercat doncs els preus els marquen els gremis o l’Estat,que a més afavoreix els monopolis.La terra, la principal font d’ingresos es troba fora del mercat de compra venda donat queestà amortitzada.4Bona part de la terra està controlada pels privilegiats, bé directament(propietat directa) bé indirectament: la propietat està compartida entre el senyor (noble oeclesiàstic) i el camperol, el senyor es reserva el domini eminent (n’és el propietari) i elcamperol té el domini útil (usa la terra a voluntat sempre i quan pague les rendes alsenyor).A banda de la propietat de la terra, el senyor detenta el senyoriu jurisdiccional, és a dir, tédret a impartir justícia, i a cobrar rendes per una sèrie de drets senyorials: usar el forn,moldre el blat, etc. A més d’exercir la potestat executiva (governa i mana) normalment permig d’un intermediari.1A l’est de l’Elba la gran majoria de camperols continuen sent serfs, i ho continuaran sent fins les revolucions de 1848.2Els gremis controlen la producció dins de les ciutats, controlen la qualitat del producte fabricat, fixen el preu de venda,donen els permisos per a produïr al controlar els exàmens d’accés al càrrec de mestre, necessari per a tindre taller, iimpedeixen la competència dels no agremiats.3A la Europa del s. XVIII sobreviuen les duanes interiors de l’estat, entre els diferents regnes, ducats o senyorius, aixícom els drets de peatge, pontatge o portatge.4La terra dels nobles o de l’esglesia no es pot vendre ni embargar, fins i tot en el cas d’haver de pagar deutes. Elssenyors (nobles o eclesiàstics) només disposen de les rendes que els ofereix.5
  6. 6. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopActivitats:I. Llig el següent text:1. Redacta el mateix esdeveniment des del punt de vista dun noble i dun camperol.II. Imaginat que eres un ric comerciant que es dedica a comprar i revendre blat. Quines sónles traves que et posa el sistema de lAntic Règim per a augmentar el teu negoci? Comtagradaria que fora el sistema econòmic? I el polític?2. PENSAMENT IL·LUSTRATLa Il·lustració és la ideologia dels revolucionaris del s. XIX, i de fet, les idees exposadespels il·lustrats senten les bases del sistema polític i econòmic actual.La Il·lustració intenta donar una explicació racional del món, (“deixeu que la Raó il·lumine6Com cada any per Tots Sants, els veïns de Vilavall han de pagar al Senyor del lloc una gallina idos sacs de gra. A més per Nadal li han de donar un porc pel dret a criar-ne, per Sant Joan lihan de donar un sac de cireres i un altre dalbercocs i per la Mare de Déu dAgost li han depagar un terç de la collita.Però esta vegada lany ha sigut roin i la collita curta i no han pagat. El senyor ha enviat els seushomes a requerir-los que paguen o en cas contrari els requisarà el gra que guarden a casa i elsveïns li han dit que els aplace el pagament fins la Mare de Déu dAgost quan tallen laltracollita.El Senyor no ho veu bé perquè considera que té dret a cobrar quan toca i necessita el blat per avendrel i disposar de diners per a les seues despeses.
  7. 7. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopel món”), per això el s. XVIII se l’anomena el segle de les Llums.5Al s. XVIII i sota l’influx dels il·lustrats és on es senten les bases de la ciència moderna,basada en l’experimentació: Newton, Leibniz, Lavoisier, Laplace, Lineo, etc. Es el segle deles acadèmies d’art de les societats d’amics del País, i on es gesta la idea moderna de“progrés”.➢ Pensament políticEls filòsofs il·lustrats pretenen canviar el sistema polític de lAntic Règim i proposen unasèrie didees que estan a la base de les nostres democràcies parlamentàries actuals. AixíLocke introdueix la idea del contracte social, que deu regir les relacions entre governatsi governants. Pacte entre la societat on ningú ha de tindre el poder absolut.6Voltairedifón a França les idees de Locke. Reivindica la llibertat política i la tolerància religiosa.Montesquieu a l’esperit de les lleis explica les diferents formes de govern, proposa unsistema monàrquic, amb una constitució (contracte social) on hauria d’haver unaseparació de poders per a no caure en l’absolutisme.Rousseau a El contracte social defén la societat com un contracte entre persones. Parlade sobirania popular on els elegits no són més que els delegats del poble, únic sobiràd’ell mateix. Critica també la propietat i defensa la igualtat natural de tots els hòmens.Les seues idees es troben a la base del pensament democràtic.➢ Liberalisme econòmicEls filòsofs il·lustrats no demostren tant dinterès en leconomia, però hi ha una sèrie depensadors que senten les bases del liberalisme i del nou sistema econòmic capitalista.Adam Smith, basant-se en les idees dels fisiòcrates francesos (Quesnay) desenvolupa alseu llibre “La riquesa de les nacions” la idea de la llibertat econòmica. Per a estospensadors l’única manera de incentivar el progrés és trencant totes les traves queimpedeixen el creixement, liberalitzant el comerç per trencar els monopolis, liberalitzantel mercat de la terra i del capital i donant igualtat d’oportunitats eliminant les lleis queimpedeixen el lliure mercat7. cal acabar amb la regulació de leconomia, i en elmercantilisme que es basa en el predomini del comerç en contra de la producció, i en elmonopoli del mercat per part de l’Estat o de companyies afavorides per ell8.➢ Nova societatAmb tot açò els il·lustrats volen crear una nova societat, més justa i igualitària i amb mésriquesa i millor repartida. Esta nova societat ja no serà estamental i tothom serà igualdavant la llei. Dací parteixen dos concepcions diferents que aniran divergint fins aesdevindre enemigues: la primera, liberal, afirma que els homes són iguals i lliures i quehan de tindre igualtat doportunitats però que les seues diferents capacitats duen a unadiferenciació social i la segon, socialista, que defensa que tothom ha de ser igual,guanyar el mateix i tindre accés als mateixos serveis.Activitats:III. Explica quines de les idees il·lustrades sobre la política, leconomia o la societat estanvigents hui en dia.IV. Llig el següent text i respon:5Recordar que la Il·lustració té el seu reflexe a la literatura, on els màxims exponents del s. XVIII són assagistescom el Padre Feijoó, o Jovellanos, o el principal literat, Moratín escriu per il·luminar les masses i contra lessupersticions i pràctiques antigues (el sí de las niñas va contra els matrimonis de conveniència).6Amb açò Locke no fa altra cosa que legitimar la monarquia parlamentaria anglesa.7S’han de liberalitzar els factors de producció: terra, treball i capital.8Fins fa poc han sobreviscut estos monopolis: tabac, loteries, correus, etc.7
  8. 8. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llop1. Quins són els tres poders de què parla?2. Què passa si els concentra una sola persona?3. Quina forma d’Estat planteja l’autor?4. Amb quins arguments justifica Montesquieu la separació dels poders de l’Estat?3. DESPOTISME IL·LUSTRATAlguns monarques europeus acullen favorablement la il·lustració perquè reforçava el seupoder davant de l’església i la noblesa. Inclouen als il·lustrats als seus governs i planifiquenreformes encaminades al benestar del poble, això sí sense contar amb el poble9El límit de les reformes dels monarques il·lustrats es troba en no trastocar l’ordre socialsobre el qual s’instaura la seua monarquia. Quan comencen les revolucions es posarà fi desocarrel als intents il·lustrats de canviar la monarquia des de l’interior.Activitats:V. El lema del despotisme il·lustrat fou “tot per al poble, però sense el poble”. Explica què voldir.4. REVOLUCIÓ FRANCESALes noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII conduïren a larevolució Revolució Francesa de 1789 que va proporcionar els programes dels partitsliberals i democràtics de la major part del món i va fer aparèixer el concepte de nació. Unllarg combat va enfrontar, entre 1815 i 1848, liberals i absolutistes, així com moltes nacionscontra els imperis que les oprimien. El liberalisme finalment va triomfar, el poder absolut vaser enderrocat i moltes nacions van assolir la seua unitat o independència.➢ REVOLTAARISTOCRÀTICADesprés de quasi un segle de creixement econòmic, al final del s. XVIII el cicleeconòmic comença a canviar, tot aquest creixement basat en l’augment de la produccióagrícola arriba a la fi amb un creixement de la població per sobre de l’augment de les9Es resumeix amb la famosa frase todo para el pueblo pero sin el pueblo.8"En cada Estado hay tres clases de poderes: el legislativo, el ejecutivo de las cosas pertenecientes alderecho de gentes y el ejecutivo de las cosas que pertenecen al civil.Por el primero, el príncipe o el magistrado hace las leyes para cierto tiempo o para siempre, y corrige oderoga las que están hechas. Por el segundo, hace la paz o la guerra, envía o recibe embajadores,establece la seguridad y previene las invasiones. Y por el tercero, castiga los crímenes o decide lascontiendas entre particulares. Este último se llamará poder judicial, y el otro, simplemente, poderejecutivo del Estado.La libertad política en un ciudadano es la tranquilidad de espíritu que proviene de la opinión que cadauno tiene de su seguridad, y para que se goce de ella es preciso que sea tal el gobierno que ningúnciudadano tenga motivo de temer a otro.Cuando los poderes legislativo y ejecutivo se encuentran reunidos en una misma persona o corporación,no hay libertad, porque es de temer que el monarca o el Senado hagan leyes tiránicas para ejecutarlasdel mismo modo.Así sucede también cuando el poder judicial no está separado del poder legislativo y del ejecutivo. Siestá unido al primero, el imperio sobre la vida y la libertad de los ciudadanos sería arbitrario, por seruno mismo el juez y el legislador, y si está unido al segundo seria tiránico, por cuanto gozaría el juez dela misma fuerza que un agresor".MONTESQUIEU: El espírítu de las leyes. 1748.
  9. 9. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopsubsistències que provocarà un augment del preu dels productes i caresties i fams enèpoques de males collites com foren el 1788 i 1789.L’hisenda reial va fer fallida degut a la multiplicació de les despeses en guerres, despesesde la cort, i disminució dels ingressos. A més, al no poder satisfer els interessos alscreditors els banquers li negaven el crèdit.Davant tot aquest panorama els ministres d’hisenda del govern de Lluís XVI (Turgot,Necker i Calonne) van proposar successivament l’establiment d’un impost alsprivilegiats, supressió de les duanes interiors i liberalització, mesures impedides semprepels privilegiats.La noblesa, no contenta amb haver destituït u rere l’altre tots els ministres d’hisenda, vaforçar un pols amb la monarquia obligant-la a convocar els Estats Generals10per al maigde 1789, amb açò la monarquia deixava de ser absoluta.Les eleccions per als Estats Generals van anar acompanyades per l’elaboració d’unsquaderns de queixes on s’exposaven les demandes al rei, i van ajudar a la reflexió i lacreació d’opinió sobre els problemes de la societat.Activitats:VI. Llig el següent text, extret dels “quaderns de queixes” i respon.1. Què és un quadern de queixes?2. Quines són les queixes que presenten els camperols?3. Explica els avantatges que tenia el Tercer Estat amb el vot per caps (persones) encomptes del vot per òrdres o estaments (grups socials).4. Per què es demana una Constitució?5. Com definiries el concepte de “nació”? És el mateix “nació” que “país”? Justifica lateua resposta amb un exemple.10Els Estats generals són l’equivalent francés a les Corts medievals. Els tres ordres: noblesa, clergat i tercer estat, esreunien amb el rei per a establir lleis i votar impostos; ara bé, la votació no era per persona sinó per ordre, així elsprivilegiats tenien dos vots front als no privilegiats.9"Aquí el pobre no tiene derecho a encender el fuego en su choza para ponerse al abrigo delfrío, si no lo compra bien caro al señor, por una contribución descontada de sus medios desubsistencia y los de su familia. Este derecho inhumano existe en Broues bajo el nombre dederecho de fuego. Allí el agricultor no tiene ni siquiera el derecho de alimentar su ganado conla hierba que crece en su campo; si la toca, se le denuncia y castiga con una multa que loarruina, y el ejercicio más legítimo de los derechos de su propiedad está subordinado a lavoluntad arbitraria del señor, que tiene la pretensión al derecho universal sobre todos lospastos del territorio. Se deben abolir todos los derechos de los señores".Cahiers de daléances. Valenyay, Berry, 1789."La Asamblea pide que sea establecido que el tercer estado tendrá en las asambleas de lanación, por lo menos, tantos diputados como los otros dos órdenes reunidos, que lasdeliberaciones se realizarán en los tres órdenes reunidos y que los votos serán contados porcabezas.El objeto del que deben ocuparse esencialmente y en primer lugar es el de asegurar a Franciauna Constitución buena y sólida que fije para siempre y de la forma más clara posible losderechos del trono y los de la nación.Que las leyes aprobadas por la nación reunida como Estados Generales necesitan solo laaprobación conjunta por la voluntad de la nación y la autoridad del Rey para ser válidas yobligatorias en todo el Reino".Cahiers de doléances. Bailía de Nancy y Uchau, 1789.
  10. 10. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llop➢ REVOLUCIÓ BURGESA MODERADA (1789 - 1791)El maig de 1789, una vegada reunits els Estats Generals, el Tercer Estat va reclamar lavotació per persona11, i després de la denegació del rei, es van reunir per separatjuntament amb alguns nobles i eclesiàstics, i es van constituir en assemblea nacional, ésa dir, en representants de tota la nació.El 20 de juny, havent trobat tancada la seua sala de reunió es van reunir al jeu depomme12i es van juramentar per a no separar-se fins a redactar una constitució. El rei,després de la prohibició inicial, va obligar als altres dos estats a unir-se al queesdevingué l’Assemblea Nacional Constituent, mentre preparava tropes per a aixafar larevolta.La crisi de subsistències que afectava a les classes populars, unida als esdevenimentspolítics va fer que el poble de París es revoltara fent front a l’exèrcit reial acantonat a laBastilla. La caiguda de la Bastilla el 14 de juliol va ser l’inici de la insurrecció general.El temor a la reacció senyorial es va anar estenent pel camp en allò que s’ha anomenatla grande peur, que va fer que els camperols assaltaren els castells, es repartiren elsboscos i les terres dels senyors i cremaren els arxius on estaven els drets feudals delssenyors. Així mateix a les ciutats els ciutadans van formar comitès encarregatsd’organitzar les comunes, i també van crear milícies urbanes (futura guàrdia nacional).Desbordat pels esdeveniments el rei va retirar les tropes, i Lafayette, destacat general dela Guerra de la Independència nord-americana, fou nomenat cap de la Guàrdia Nacional,organitzant així la milícia revolucionària.Al més d’agost, l’Assemblea Nacional va abolir el sistema feudal, donant així uncaràcter legal a les conseqüències de les revoltes camperoles, i va elaborar la Declaracióde drets de l’home i del ciutadà.A partir de 1789 l’Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertirFrança en una monarquia constitucional i parlamentària. El 1791 es va promulgar unaConstitució que va exemplificar els ideals del liberalisme polític, encara que reservava alrei el dret de veto. Es va establir el sufragi indirecte i censatari i es va formar unaAssemblea Legislativa. Aquestes reformes van satisfer els grups burgesos que estaven afavor de la Monarquia Constitucional, però no la noblesa (sense privilegis), el clero(per la desamortització que va expropiar els béns eclesiàstics) i el monarca que haviaperdut protagonisme, ni tampoc als sectors populars que protestaven per la restricció delsufragi.L’oposició de la família reial a la Revolució es va manifestar arran de la seua fugida deParís per unir-se a l’exèrcit austríac, que planejava envair França i restablirl’absolutisme. El monarca, desprestigiat, va ser retornat a la capital i es va evidenciar elseu rebuig al procés revolucionari. L’abril de 1792, l’Assemblea Legislativa va declararla guerra a Àustria. Els austríacs van envair França i van arribar a París. La situació vaoriginar un clima de revolta i els sans-culottes van assaltar el palau reial, van empresonarel monarca i van proclamar la República (setembre de 1792).Activitats:VII. Llig el següent text i respon les preguntes:1. Què és el “estado llano” per a Sieyes?2. Per què interessa suprimir l’ordre dels privilegiats?11El Tercer Estat estava format per 500 representants per 250 representants de la noblesa i altres tants eclesiàstics.12El “joc de pilota” que al cap i a la fi és el nostre trinquet.10
  11. 11. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llop3. A quins estaments de l’antic règim fa referència?VIII. Després de llegir el text explica quines idees defén Condorcet sobre els drets políticsi civils de la dona.➢ GUERRA I TERROR 1792 - 1794)La República va quedar a mans dels girondins que van convocar eleccions per sufragiuniversal masculí per formar la nova assemblea que va prendre el nom de ConvencióNacional. Lluís XVI i Maria Antonieta van ser jutjats i acusats de traïció, condemnats ala guillotina i executats. Van esclatar també algunes revoltes contrarevolucionàries (LaVendée) i les conspiracions reialistes es van multiplicar.La condemna a mort del rei i la reina van obrir, encara més, la fractura entre elsrevolucionaris moderats o girondins amb els radicals jacobins que aconseguiren el poderel juny de 1793, tot procedint a la detenció dels principals dirigents girondins: lexecutiuva quedar a mans de Robespierre mitjançant un Comité de Salvació Pública que vaorganitzar un exèrcit popular amb la lleva en massa i va iniciar la política del Terror (ontot aquell contrari a la revolució fou mort), es van tancar les esglésies, es va implantar elcalendari revolucionari i es va propiciar el culte a la deessa Raó. La dictadura deRobespierre va provocar loposició de gran part de la població i el triomf del colp destatde Termidor (1794) que va acabar amb els dirigents jacobins.Activitats:IX. Quan i com es va iniciar la Primera República francesa?X. Quines conseqüències va tindre?XI. Que va ser la Convenció?XII. Qui va ser Robespierre? Per què es coneix el període del seu govern com el Terror?➢ DIRECTORI (1794 -1799)Després del colp d’Estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de larevolució. Es va elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder executiu aun govern col•legiat amb cinc directors (Directori), restablia el sufragi censatari i11"1.° ¿Qué es el tercer estado? Todo.2 ° ¿Qué ha sido hasta el presente en el orden político? Nada.3.° ¿Qué pide? Ser algo.¿Quién se atrevería a decir que el estado llano no contiene en sí todo lo necesario para formaruna nación completa?Es un hombre fuerte y robusto con un brazo aún encadenado. Si se suprimiera el orden de losprivilegiados, la nación no sería algo menos, sino algo más. ¿Qué es el tercer estado? Todo,pero un todo atado y oprimido. ¿Qué sería sin el orden privilegiado? Todo, pero un todo libre yfloreciente. Nada puede funcionar sin él, todo iría infinitamente mejor sin los otros".SIEYES, Emmanuel Joseph: ¿Qué es el tercer estado? Paris, 1789."Los hombres han hecho siempre leyes opresoras para las mujeres o, como mínimo, hanestablecido una profunda desigualdad entre los dos sexos. Yo defiendo que la ley no puedeexcluir a la mujer de gozar de los derechos políticos y civiles, porque se trata de la mitad delgénero humano".CONDORCET, marqués de: Cuaderno de poderes e instrucciones para 105 diputados de lanobleza de Amont, 1789.
  12. 12. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopconfiava el poder legislatiu a dues cambres. El nou govern pretenia tornar als principisde la Constitució de 1791. Va perseguir els jacobins, va derogar la Constitució de 1793 iva anul•lar les mesures d’aquell període. El 1799, Napoleó Bonaparte un dels generalsmés brillants, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un colp d’Estat del 18 deBrumari que va acabar amb el Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804) amb tresmembres o cònsols.Activitats:XIII. Què va ser el directori? Com es va establir?XIV. Com va arribar al poder Napoleó?➢ IMPERI NAPOLEÒNIC (1804 – 1815)La política de govern delConsolat es va encaminar aconsolidar els avanços de larevolució burgesa allunyant delpoder els sectors més radicals iviolents: sacceptà el retorn delsexiliats, un Concordat amblesglésia catòlica, la reformacentralista de ladministració (elsprefectes controlaven lesprovíncies), la promulgació delCodi Civil, etc. Els triomfsmilitars i els èxits polítics vanportar Napoleó a fer-se coronar emperador (1804).Les tropes de Napoleó van aconseguir conquistar una gran part d’Europa, i el 1811lImperi Napoleònic es trobava en el seu apogeu i s’estenia d’Alemanya a Espanya, iexcepte Gran Bretanya, bona part de la resta d’Europa era sota el control de França. Atots els països annexats o sota la influència francesa, on Napoleó va col•locar al trongenerals del seu exèrcit, es van imposar les idees revolucionàries.Els exèrcits napoleònics van actuar com a conquistadors, van sotmetre les nacionsocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels idealsrevolucionaris. Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionalscontra la França invasora.12
  13. 13. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopL’alçament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió, amb lajut de Portugali Anglaterra (Wellington), va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’ImperiNapoleònic. El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va serdesterrat a lilla dElba, però va escapar a lany següent per ser derrotat a Waterloo i serdesterrat, definitivament, a lilla de Santa Helena fins la seua mort (1821).Activitats:XV. Redacta una breu biografia de Napoleó.XVI. Quins països va conquistar França en lèpoca de la Convenció? Quins conquistaNapoleó?XVII. Quins van ser els principals adversaris i aliats de França?XVIII. Com va ser derrotat Napoleó?XIX. Creus que Napoleó va trair la Revolució o que, per contra, la va fer triomfar?5. LEUROPA DE LA RESTAURACIÓLa ideologia restauradora, proposada pels polítics vencedors de Napoleó només tenia unobjectiu: tornar al passat. Així les potencies vencedores13es reuniren a la ciutat de Viena(1814-1815) per a posar les bases del nou mapa d’Europa i amb l’objectiu d’assentar unordre estable que evite el retorn de la revolució.Amb tot, la Restauració no és un retorn al s. XVIII, al menys en quan a la societat perquè lesprincipals conquestes de la revolució (propietat, igualtat, ...) no són derogades. Així a Françaes restaura al monarca Lluís XVIII, que “atorga” una constitució de caràcter liberal moderat:respecta la nova noblesa napoleònica, manté el Codi civil i ni tan sols s’atreveix a retornarles terres expropiades a la noblesa i l’església.➢ El congrés de Viena.Vençut Napoleó, el congrés de Viena va assentar les bases territorials i polítiques de larestauració europea. El mapa d’Europa es va modificar a favor de les potències13Rússia, Prússia, l’Imperi Austríac i Gran Bretanya.13
  14. 14. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopvencedores, així:a) L’imperi Austríac es va annexionar el nord d’Itàlia i la costa Dàlmata.b) Gran Bretanya va aconseguir el domini la mar, a través de l’annexió de puntsestratègics com Malta, les illes jòniques, Helgoland14, El Cap, Ceilan, etc.c) Rússia ve estendre les seues fronteres cap a l’oest annexionant-se Polònia i ocupantFinlàndia, abans de Suècia (que va rebre Noruega de mans de Dinamarca).d) Prússia va obtenir terres de Polònia, Saxonia i Westfàlia.e) França es va haver de conformar a retornar a les seues antigues fronteres mentre escreaven una sèrie de xicotets estats tap al seu voltant: Països Baixos, ConfederacióHelvètica i Piamont.f) Itàlia es va dividir en set estats, a més del territori incorporat per Àustria.g) Alemanya va substituir el vell imperi per la nova confederació Germànica,confederació de prínceps que tenia unes duanes comunes, una dieta, i poca cosa més.➢ La Santa Aliança.El congrés va establir també mecanismes per a garantir el nou ordre polític europeu. Aixíles quatre grans potències que havien derrotat Napoleó van acordar reunir-seperiòdicament per a tractar temes internacionals. Fruit d’aquestes reunions va nàixer unacord, proposat pel Zar de Rússia Alexandre I, i que van batejar com la “Santa Aliança”,14Es tracta d’una illa situada a la mar del Nord davant de la costa alemanya.14
  15. 15. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopon es comprometien a guiar-se per principis que ells consideraven propis de la religiócristiana; a més, establien l’acord dels seus membres a intervindre en qualsevol país onaparegueren amenaces revolucionàries.Aquest sistema de seguretat col·lectiva estava encaminat a evitar el triomf de larevolució, fou denominat sistema Metternich per ser obra, principalment, d’aquestprimer ministre austríac. Gran Bretanya no va participar d’aquest sistema d’aliancesd’una banda perquè allí ja funcionava un sistema polític parlamentari, i de l’altra perquès’havia assegurat ja el domini de les mars.Activitats:XX.Quan i on es va reunir el Congrés de Viena? Per què i per a què?XXI. Per què el nou sistema es diu de la Restauració?XXII. Quin era lobjectiu de la Santa Aliança?XXIII. Explica els canvis en el mapa dEuropa entre leuropa dabans de la Revolució,leuropa napoleònica i leuropa de la Restauració.6. LES REVOLUCIONS DE 1820 I 1830Malgrat que la Restauració pretenia acabar amb el fantasma de la revolució, l’ombrarevolucionària continuava planant sobre Europa car els motius per a fer una revoluciócontinuaven sent els mateixos: abolició del feudalisme, implantació d’un parlament,elaboració d’una constitució i implantació d’un nou sistema econòmic basat en el lliuremercat.➢ 1820La primera onada revolucionària va tindre lloc a la mediterrània, així al 1820 les tropesespanyoles que anaven a embarcar-se cap a Amèrica es van revoltar encapçalades pelgeneral Riego i van proclamar la vigència de la constitució de 1812, secundant elmoviment les principals ciutats espanyoles. Aquesta onada revolucionària es va estendrea Nàpols, que va establir també la constitució espanyola, a Portugal i al Piemont, on novan triomfar. Aquestes revolucions van ser sufocades per la Santa Aliança, a petició delsrespectius reis, no així la revolució grega.Grècia es revolta el 1821 contra el domini turc en la que serà la primera revolta on esbarregen revolució burgesa i independència. Recolzada pels països europeus assolirà laindependència de l’Imperi Otomà el 1830.➢ 1830La segona onada revolucionària comença a França, on en l’anomenada Revolució deJuliol el poble de Paris alça barricades per a fer front a l’exèrcit reial, aconseguintderrocar al rei que havia encetat una política reaccionària i antiliberal. Amb aquestarevolució s’instal·larà al tron Felip d’Orleans, “el rei burgès”, implantant una monarquiaconstitucional, amb sufragi censitari d’acord amb les aspiracions de l’alta burgesia.Aquest mateix any, una revolta a Brussel·les esdevé revolució, aconseguint laindependència de Bèlgica15i una monarquia constitucional.A banda d’aquestes, també hi ha moviments revolucionaris i nacionalistes a Polònia,aixafats per l’exèrcit rus, Itàlia, reprimits pels Austríacs, i a Espanya, on amb la mort deFernando VII la regent Maria Cristina arriba a un acord amb els liberals per a assegurar-li el tron a la seua filla davant les aspiracions de l’infant Carlos, iniciant-se així laprimera guerra carlista16.Quinze anys després del congrés de Viena la revolució moderada ha triomfat a partd’Europa, han aparegut nous estats i s’han independitzat les colònies americanes. Així15Des del final de les guerres napoleòniques Bèlgica s’havia incorporat als Països Baixos.16Les causes de la guerra són molt més complexes que una simple disputa de successió.15
  16. 16. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopdoncs tots els esforços fets pels artífex de la restauració per tal que res canviés hanfracassat.Activitats:XXIV. Per què sutilitza lexpressió “onada revolucionària”? Què va ocórrer en la de1820?XXV. Quan i com va acabar la Restauració a França?XXVI. En quines circumstàncies es va produir la independència de Bèlgica? I la deGrècia?7. LA PRIMAVERA DELS POBLESEl 1848 la burgesia liberal europea va protagonitzar un nou intent d’assaltar el poder. Enaquesta ocasió, va disposar d’una millor organització i va comptar amb el suport decidit deles classes mitjanes, dels treballadors urbans i, en alguns casos dels camperols. Per aquestmotiu, les revolucions de 1848 van constituir un notable avanç en el camí de la democràcia.Tanmateix, el viratge conservador després d’haver assolit els seus objectius revolucionarisva provocar que les classes populars rebutjaren la causa liberal i elaboraren un programapolític i social propi. Després de 1848, les revolucions polítiques de la burgesia s’han acabatdoncs aquesta ja ha assolit la major part dallò que reclamava, i donen pas a les revolucionssocials encapçalades pel proletariat industrial que ha fet la revolució juntament amb laburgesia però no ha aconseguit quasi res del que demanava.Les revolucions de 1848 es coneixen com la primavera dels pobles pel fet que a lesrevolucions polítiques s’uneixen els moviments nacionals d’alliberament o unificació delsdiferents pobles d’Europa. Pràcticament tota Europa es va vore sacsejada pels movimentsrevolucionaris de caràcter democràtic i radical: França, Itàlia, Alemanya, Polònia, Àustria-Hungria.Les causes que expliquen la magnitud del procés són múltiples i comuns a les diferentssocietats europees:• Crisi de subsistències: que va estendre la fam i les epidèmies i que va afectar a les activitatsindustrials.• Crisi de la indústria: amb augment de l’atur, juntament amb la pujada del preu dels aliments.• Manteniment de la lluita política entre la burgesia i les classes populars, d’una banda, i lanoblesa, de l’altra.Amb tot, fou l’espurna política qui encengué la foguera revolucionària.16
  17. 17. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llop➢ FrançaUna vegada més fou França qui va marcar l’inici del procés revolucionari. Des del 1830, lamonarquia burgesa que comptava amb el suport de l’alta burgesia va anar derivant cap aposicions més conservadores en el seu afany de mantenir l’equilibri entre la monarquiaabsoluta i l’amenaça revolucionària dels republicans, demòcrates i socialistes. Aquest règimva crear un clima favorable a la revolució. Al més de febrer, en les jornades de febrer elsopositors al rei van aconseguir mobilitzar la població i va assaltar el palau reial, el rei vaabdicar i els revolucionaris van obtenir el poder. El govern provisional va proclamar la IIRepública va convocar eleccions a l’Assemblea Nacional Constituent i va aprovar: el sufragiuniversal masculí, la llibertat de premsa, l’abolició de la pena de mort i la supressió del’esclavatge, a la vegada que es prenien mesures contra l’atur creant els Tallers Nacionals17.Amb el sufragi universal els revolucionaris esperaven que arribaren transformacions quemilloraren el nivell de vida dels ciutadans, però la cambra de diputats que va eixir de leseleccions estava dominada per la majoria conservadora dels republicans moderats imonàrquics18.Els moderats van posar fi a les concessions socials i van dissoldre els tallers nacionals. Laresposta dels treballadors va consistir en les anomenades jornades de juny, insurrecciótreballadora que fou reprimida durament pel govern.Les classes mitjanes i treballadores que fins aleshores havien actuat conjuntament es vanseparar políticament, així les jornades de febrer són considerades la darrera revolucióburgesa de França, i les jornades de juliol, la primera revolució socialista. Al desembre de1848 fou elegit president de la república Lluís Napoleó Bonaparte, que el 1852 va donar uncolp d’estat19i va proclamar el II Imperi francés sent ell el nou emperador Napoleó III.➢ La Revolució a Itàlia, Àustria i Alemanya.Mentre a Paris es succeïen els fets revolucionaris de febrer a juny, l’onada revolucionàriai es va estendre per tota Europa, es van produir manifestacions a Munic i Colònia,17Els tallers nacionals pretenien donar faena als cent vint mil aturats de Paris. Aquesta intervenció de l’estat enl’economia anava contra els interessos i els ideals de la burgesia liberal que defensava el lliure mercat.18La major part dels votants eren camperols, sempre més conservadors que els habitants de les ciutats.19Nebot de Napoleó, també va arribar a emperador mitjançant un colp d’estat com aquell.17
  18. 18. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopagitacions a Berlín i Frankfurt, moviments nacionalistes a Hongria i Praga, combats aViena, esclats revolucionaris a Milà, es va proclamar la república de Venècia, es vaconstituir l’assemblea nacional romanesa, etc. Tots aquests esdeveniments es produeixenal mateix temps provocant la preocupació dels governants europeus desbordats pelfenomen.A Àustria es van abolir les prestacions personals dels serfs i es va constituir unamonarquia parlamentària i constitucional. Els pobles eslaus, els hongaresos i els italiansde l’imperi van dirigir els combats revolucionaris contra els austríacs, així, el rei delPiemont va encapçalar el primer intent d’unificació italiana que finalment fou derrotatpels austríacs.AAlemanya a quasi tots els estats es van establir constitucions i es van adoptar mesuresliberals. Es va reunir una gran assemblea nacional que estava elaborant una constituciófederal per a Alemanya quant va ser dissolta per Prussians i Austríacs.Aparentment les revolucions van acabar amb la mateixa rapidesa amb que haviencomençat, i el 1852 tot semblava haver tornat a la realitat però es van aconseguir algunescoses importants:◦ Es va liquidar el feudalisme allà on encara existia (llevat de Rússia).◦ Es van establir règims parlamentaris amb constitucions moderades i sistemeselectorals censitaris.◦ A França, el sufragi universal masculí fou permanent.Activitats:XXVII. Per què es denomina a les revolucions del 1848 “la primavera dels pobles”?XXVIII. En quins llocs deuropa va haver-hi revolucions?XXIX. Com es van desenvolupar els esdeveniments de 1848 a França?XXX. Què va ocórrer lany 1848 a Alemanya i a Itàlia?XXXI. Després de la revolució de 1848, a França es va proclamar la Segona República i elSegon Imperi. En què es van semblar a la Primera República i al Primer Imperi?XXXII. Marx en aquesta època va escriure que la història sescriu primer com a tragèdia idesprés com a comèdia. Per què creus que ho va dir, i a quins fets concrets es referia?8. CONCLUSIÓA la primera meitat del segle XIX, la Restauració absolutista va intentar mantenir l’ordrepolític i jurídic de l’Antic Règim enfront de les temptatives revolucionàries protagonitzadesper la burgesia amb el suport de les classes populars. A partir de 1820, les insurreccionsliberals, amarades d’un esperit romàntic i nacionalista, van fer trontollar les bases de la vellasocietat, sobretot durant els esclats revolucionaris de 1830 i 1848, que van permetre l’accésgradual de la burgesia al poder polític i van donar pas a les revolucions proletàries de lasegona meitat del segle XIX.Al continent americà, d’altra banda, el període 1815-1848 va estar marcat per dos processosde gran transcendència històrica: la independència política de l’Amèrica Llatina (1810-1825), resultat en bona part de l’exportació dels models insurreccionals del liberalismeeuropeu, i el creixement territorial, demogràfic i industrial dels Estats Units.Les revolucions de 1848, doncs, van significar la fi de l’Europa restaurada el 1815. Esconfigurà una nova societat, de la qual només van restar al marge els imperis turc i rus, apartir de la fusió entre el vell ordre absolutista i el programa polític i econòmic delliberalisme. D’altra banda, l’aliança entre la burgesia i les classes populars, motor de lesrevolucions de 1830 i 1848, va ser substituïda pel consens entre els burgesos i els membresde les antigues classes privilegiades entorn de la defensa de la propietat i l’ordre social. A lasegona meitat del segle XIX, aquesta nova correlació de forces va permetre a la burgesia18
  19. 19. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopassolir de forma gradual els seus objectius polítics i econòmics i abolir definitivament lesestructures jurídiques de l’Antic Règim.9. BIBLIOGRAFIA➢ Pitarch Font, Toni ccsocials.blogspot.com [pàgina web]<http://ccsocials.blogspot.com.es> documents en línia [data de consulta: 8 abril del2013]➢ Dardé t’al.(1995) Geografia i Història: El sistema món. De l’antic règim a 1914. Ed. Santillana➢ Gonzalez Calvo et al. (1998) Ciències socials. Geografia i Història. Ed. Everest➢ Diversos Autors (1997) Pensament polític i econòmic en el s.XIX ,Ed. Magíster➢ Diversos Autors (1971) Història del món modern Cambridge , Ed. Sopena➢ Diversos Autors (2012) Història 4 ESO Comunitat Valenciana. Projecte Els camins del SaberEd. Santillana➢ Cortés Salinas, Carmen Fernández-Mayoralas Palomeque, Juan (2008) Ciències socials Història4 ESO Comunitat Valenciana Ed. SM➢ Yllán Calderón, Esperanza (1989) La revolución francesa Ed. Anaya➢ Paniagua, Javier (1989) La europa revolucionaria (1789 – 1848) Ed. Anaya19
  20. 20. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopTEMA 2: LERA DEL CAPITAL1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLa revolució industrial s’inicia a la Gran Bretanya les darreres dècades del s. XVIII,coincidint amb una sèrie de factors demogràfics, econòmics i polítics, que la fan possible ique expliquen el seu despegue inicial.1.1. FACTOR DEMOGRÀFICAl llarg del s. XVIII hi ha un creiximent continu de la població degut al:◦ Descens de la mortalitat◦ Avançament de l’edat de casament◦ Manteniment de la natalitat◦ Desaparició de les mortalitats catastròfiquesLes causes inicials d’aquest augment cal buscar-les en laugment de la producció agrària quepermet una millora de l’alimentació, i un augment de l’esperança de vida. Avenços en lahigiene, i tímids avenços en la medicina (vacuna). A més den el creiximent econòmicgeneral, que permet casar-se més jove donat que hi ha facilitat per accedir a la feina o anoves terres. La major població implica un major nombre de consumidors i un augment dela demanda de productes, encara que la demanda per càpita es mantinga estable.1.2. TRANSFORMACIONS AGRÀRIESLes transformacions agrícoles precedeixen a la industrial i la fa possible, però aquesta ala vegada la retroalimenta, es a dir, les innovacions que apareixen a l’era industrialafavoreixen les transformacions agrícoles.Característiques de l’agricultura anglesa: Elevada productivitat. Avançat grau demecanització. Tractament capitalista de la terra: els propietaris nosón rendistes sino queintenten treure’n el màxim benefici. Aquestes característiques s’aconsegueixenmitjançant l’ús de noves tècniques:Rotació de cultius. Selecció de llavors i races. Augment de la superfície cultivada20:desecació d’aiguamolls, roturació de boscos i prats, augment del regadiu, etc. Nousproductes, sobretot la patata. Millora dels utensilis: generalització de l’aladre de ferro i20Segurament aquesta és la principal causa, sobretot al continent.20
  21. 21. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopde la dalla21, etc. Concentració de la propietat: Enclousure acts, que permetenl’expropiació del terreny comunal22per part dels principals propietaris, creant gransfinques.Tot açò fa que augmente la producció i la productivitat i permet:◦ Alimentar a una població creixent amb un nombre menor d’agricultors.◦ Permet un augment de la capacitat de demanda i de poder de compra.◦ Suministrar el capital necessari per a finançar la industrialització.◦ Alliberar mà d’obra per a la industria.Activitats:I. Quins motius expliquen laugment de la producció agrària al llarg del segle XVIII?II. A quines causes es va deure la revolució demogràfica? Observa la gràfica i analitza enquants milions ha crescut la població mundial des de la revolució industrial fins als nostresdies.1.3. COMERÇ INTERNACIONALA finals del s. XVIII Gran Bretanya és la principal potència comercial de l’època donatque controla:◦ El comerç amb orient (d’espècies, porcellana, etc.)◦ El comerç amb l’Índia, conquistada en aquesta època23.◦ La mar, sobretot després de Trafalgar on derroten les flotes francesa i espanyola.◦ El comerç amb Amèrica, a principis del s. XIX.Amb tot açò cal valorar la contribució del comerç exterior al naixement de l’eraindustrial. Proporciona matèries primes (cotó sobretot) Amplia la demanda amb laincorporació del mercat exterior i del mercat colonial. Afavoreix l’acumulació decapital que posteriorment es reinverteix a la industria. Propicia el desenvolupamentdel sector financer, base de la futura industrialització24(bancs, asseguradores, borsa,etc.) Afavoreix la venda de productes a l’exterior, ja que controla les principals rutescomercials del món. Sense oblidar el fet que la industrialització naix al sectorcotoner, lligat directament al comerç exterior, tant per la procedència colonial de lamatèria prima i l’exportació de bona part del producte elaborat, com per haver nascutcom a producció sustitutiva de les importacions colonials d’indianes (calicos).Activitats:III. Com va afectar la revolució del transport al comerç?1.4. TRANSPORTSGran Bretaña presenta a finals del s. XVIII uns transports i comunicacions molt mésfàcils, ràpides i barates que la majoria de països d’Europa degut a:◦ És una illa i cap part està a més de 100 km de la mar.◦ Disposa de rius navegables i d’una xarxa de canals interiors del voltant de 2500 km.◦ Disposa d’una xarxa de carreteres molt bona, i igualment de comunicacions25.Tot açò afavoreix l’articulació d’un mercat interior, tant de productes agrícoles comindustrials, que crea les condicions per al desenvolupament del capitalisme i la producció icomercialització de productes de gran demanda.(ajuda a la desaparició de les fams).21A una economia de subsistència, xicotetes millores donen resultats importants.22El terreny comunal estava format en bona part per boscos i prats, i per tant la roturació d’aquestos augmenta lasuperfície conreada i la producció.23Conquistada després de expulsar a França en la guerra dels 7 anys, on es fa amb el control de la mar.24Imprescindible per al desenvolupament del sector del ferrocarril i rellançar la revolució industrial.25Cal recordar que en aquesta època es millora la construcció de camins amb el revestiment de tipus McAdam itambé la xarxa de diligències i de postes i correus.21
  22. 22. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopLes principals transformacions van començar amb la construcció de canals, la millora de lescarreteres (amb el sistema McAdam), però sobretot el canvi més radical fou laparició delferrocarril, és a dir, laplicació de la màquina de vapor al transport. El 1830 la locomotoradStephenson va permetre construir la primera línia de ferrocarril, i el 1850 ja shavia estésper bona part de Gran Bretanya i ja hi havien ferrocarrils a bona part dEuropa.Posteriorment la màquina de vapor es va aplicar a la navegació.Les comunicacions van patir també una gran revolució amb laparició del telègraf elèctric(Morse 1844) i del desenvolupament del sistema postal.Activitats:IV. Quines transformacions i invents van revolucionar els transports? I les comunicacions?1.5. INDUSTRIES I FÀBRIQUESEl creiximent de la població, els canvis a l’agricultura, el volum del comerç i la milloradels transports van ser les condicions prèvies que afavoreixen un progressiu augment dela producció i del consum.Tot açò provoca l’acceleració de les transformacions tecnològiques, l’ús de noves formesd’energia i l’aparició de noves formes de producció i de noves relacions econòmiques isocials.Les primeres fàbriques signifiquen una concentració de capital i de treball, i unaregulació d’este (sous, horaris), a la vegada que un canvi en la cultura dels treballadorsque passen a ser proletaris.a) LA LLANA I EL COTÓAl s. XVIII,els productors de llana aconsegueixen del Parlament que prohibira laimportació de teixits de cotó, amb la qual cosa es va afavorir el creixement del sector decotó interior per a substituir les importacions26amb la qual cosa comencen a produïr-se aGran Bretanya.b) LES MÀQUINES DE FILAR I TEIXIRAl llarg de quasi un segle es succeeixen els invents i les innovacions tècniques en laproducció de teixits: llançadora mecànica, spinning jenny, telar mecànic.c) LA ENERGIA I LA MÀQUINA DE VAPOREncara que anteriorment s’usaven màquines de vapor a les mines per a extreure’nl’aigua, serà James Watt qui el 1781 patenta la primera màquina de vapor quetransforma el moviment vertical en circular amb l’aparició del cilindre. Aquesta novatecnologia s’anirà implantant lentament fins a esdevindre majoritaria a primeries del26Segons alguns economistes, esta és la millor manera d’industrialitzar-se, substituint importacions, i alguns païsosdel tercer món han seguit esta via, sense resultats massa positius.22
  23. 23. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llops. XIX.d) EL FERRO I LA HULLALa industria siderúrgica anglesa ja té en aquesta època un sistema de treball quepodem calificar de capitalista. Podem així considerar que per a la industriasiderúrgica la revolució industrial representa un canvi fonamentalment tecnològic, ino modifica la seua estructura ni organització empresarial.Resumidament podem identificar els canvis en:▪ A meitat s. XVIII es descobreix la forma de produir ferro a partir de carbómineral i no vegetal.▪ Apareixen nous sistemes (forjat, laminació, injecció d’aire calent) que fanmés rentable l’ús de carbó mineral. Les guerres de la segona meitat de s.XVIII i principis del XIX incrementen la demanda de ferro i acer i actúencom a impulsors de la innovació tècnica.A partir del s. XIX i amb el començament de la construcció de ferrocarrils, és aquestaindustria la que “tira” de la demanda de ferro. La siderúrgia però està preparada per a ferfront a la demanda.Activitats:V. En què consistia linvent de Watt? Per què va ser tan important?VI. Com va nàixer la indústria cotonera britànica? Com es va aconseguir augmentar-ne laproducció?VII. A partir de quina època es desenvolupa la indústria siderúrgica i gràcies a quininvent?1.6. LA INDUSTRIALITZACIÓ S’EXTÉN A D’ALTRES PAÏSOS“Cada vegada és més clar que els orígens de la revolució industrial en Gran Bretanyano poden ser estudiats en termes d’història britànica. L’àrbre de l’expansió capitalistamoderna va creixer a una determinada regió europea, però les seues arrels van extreureel seu aliment d’un àrea d’intercanvi i d’acumulació primitiva molt més ampla. Eren23
  24. 24. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopnecessaris els recursos de tot este univers econòmic per a obrir una bretxa industrial enqualsevol país avançat.”a) GRAN BRETANYA, TALLER DEL MÓNPer a explicar el perquè la revolució industrial apareix a Gran Bretanya i no a un altrepaís europeu hi han moltes explicacions, però el fet és que va apareixer a Gran Bretanyaque es va convertir en la primera i única potència mundial, monopolitzadora virtual de laindustria, de l’exportació de productes manufacturats i de l’explotació colonial.La pròpia existència de la revolució industrial en Gran Bretanya impedix que esproduisca en altres espais amb la mateixa rapidesa i de la mateixa manera perquè existiaja a l’escenari internacional un escenari diferent, amb un capitalisme industrial poderós.b) LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A L’EUROPA CONTINENTALLa industrialització s’escampa primer pels països del nord d’europa veïns de GranBretanya: Bèlgica, França i Alemanya, a partir de 1830, afavorides per:◦ Les tradicions manufactureres i comercials locals.◦ Disponibilitat de matèries primes: ferro i carbó, bàsicament.◦ Demanda de l’estat per a la construcció de ferrocarrils.◦ Proximitat a Gran Bretanya, que afavoreix la fàcil transmissió de coneixements itècniques.◦ Governs liberals, economia capitalista.En estos estats l’estat té una influència més gran en la industrialització, bé siga directamentinvertint en ferrocarrils, o més a sovint indirectament, amb una política proteccionista quedefensa als industrials nacionals, subvencionant la construcció de ferrocarrils, afavorint lesgrans entitats bancàries, i sobretot creant el clima adient per a l’arrelament de la industria:economia liberal capitalista.1.7. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTSLa revolució industrial no hauria sigut possible si no s’haguera produit, de formaparalel·la i lligada a ella, una autèntica revolució dels transports, unida a l’ús de lamàquina de vapor: ferrocarril i vaixell de vapor.La gran revolució però fou la del ferrocaril: Multiplicava la velocitat del transport.Abaratava els costos de transport. Unificava els mercats, al reduir l’efecte roçament del’espai. Crea fàbriques (siderúrgiques, maquinistes, etc.) bancs, i companyies deferrocarril. Els vaixells de vapor abaraten més els preus del transport internacional, i elfan més ràpid i segur, encara que no arraconaran als clippers fins a primers del s. XX. Eltelègraf, suposa el primer mitja de transmissió instantànea d’informació, i fou implantat a tots elspaïsos, per voluntat dels governs.Activitats:VIII. Quines transformacions i invents van revolucionar els transports? I les comunicacions?IX. Quines són les causes de lextensió de la revolució industrial a altres països?X. Com es va deixar sentir lefecte de la revolució industrial en els països no industrialitzats?2. NACIONALISME2.1. Concepte de Nació i nacionalisme.El concepte de nació és un concepte modern en història ja que en la seua accepció i úsactual no apareix abans de la Revolució Francesa. En el segle XIX hi ha dos conceptesde nació: el francés, que considera a la nació com l’agrupació de ciutadans que volenviure junts; i l’alemany, per a qui la nació és una agrupació de persones amb unescaracterístiques pròpies (llengua, religió, cultura, història, etc.)Segons el concepte francés, una persona pertany a una nació per decisió pròpia, i el24
  25. 25. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopconcepte nació va unit a l’estat liberal ja que el poble és qui decidix formar una nació-estat.Segons el concepte alemany, una persona forma part de la nació, no per voluntat pròpiasinó per naixement, un no decidix en que nació vol o no estar sinó que forma part d’ellaencara no volent-ho.Evidentment el nacionalisme a l’estil francés ha anat unit a l’establiment del liberalisme,mentres que l’alemany ha sigut empleat per a crear estats per unificació o segregació.Activitats:XI. Defineix amb les teues paraules el concepte de nació. A quin creus que sassembla més, a lalemanyo al francés?2.2. Nacionalisme unificador: Itàlia i Alemanya i nacionalisme separatista.Itàlia i Alemanya estaven dividides des de l’edat mitjana en diversos estats (Ducats,principats, regnes, etc.) que tenien entre si unes característiques comunes: una llenguaescrita comuna, una cultura, i una història remota d’unitat. Ja durant el renaixement ambla creació dels estats moderns es va intentar la unificació d’Itàlia (pels papes) iAlemanya (pels Emperadors del sacre Imperi) però va ser desbaratada per les guerres dereligió a Alemanya i per la disputa Hispano-francesa per l’hegemonia a Itàlia.Amb les guerres napoleòniques es produïx una simplificació del mapa polític tantd’Itàlia com d’Alemanya, i amb l’expansió del liberalisme unit a una creixentconsciència nacional durant el s. XIX.En les revolucions de 1848, tant a Itàlia com a Alemanya es van produir revoltesnacionalistes al mateix temps que revolucionàries que demanaven la creació de la GranAlemanya i d’una Itàlia unida, que no van triomfar. El fracàs de la revolució del 1848 vamostrar que no es podia unificar el país per mitjà d’una revolució més o menys pacífica.A Itàlia, Cavour, primer ministre del Piemont, s’alià amb Napoleó III per a véncer aÀustria i ocupar la resta d’estats de la península, duent a terme la unificació basant-se en25
  26. 26. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopel regne de Piemont (el més avançat de tota Itàlia)AAlemanya va ser Bismarck qui va portar a Prússia a annexar-se a la resta de territorisalemanys (excepte Àustria) en un nou Imperi alemany (II Reich).Les forces del nacionalisme actuen en el s. XIX sobretot en sentit unificador dels poblesfragmentats en diversos estats, però també en sentit fragmentador o separatista, com seràel cas de tots els pobles de l’Europa de l’est que es troben davall la sobirania delsimperis Austrohongarés, Otomà o Rus. Estos pobles intenten crear un estat propi en quès’agrupen les gents pertanyents a una mateixa nació. Ara bé els primers casosd’unificació es donen durant les revolucions de 1820 i 30, quan primer Grècia i desprésBèlgica s’independitzen de l’Imperi Otomà i del regne dels Països Baixosrespectivament. La viabilitat política dels nous estats independents, encara que xicotets,queda així demostrada servint d’exemple a totes les nacions sense estat de l’est europeu,que, no obstant això, no veuran complits els seus somnis d’independència fins al s. XX.Activitats:XII.Qui va dur a terme la unificació italiana? I lalemanya?XIII. Quines altres nacions van aconseguir la independència al segle XIX?2.3. Nacionalisme i liberalisme: el nacionalisme com una força revolucionària.El nacionalisme és una ideologia eminentment política, i un poc abstracta. No és hereude la il·lustració, no ve de la raó sinó que naix (o creix) amb el romanticisme quepropugna el predomini del sentiment sobre el raciocini. El concepte de nació es vegestant des de l’edat mitjana però no qualla fins que la dinàmica del desenrotllamenteconòmic amb la revolució industrial no necessita un mercat unificat que englobeterritoris socialment homogenis. El nacionalisme sorgix d’una doble revolució: burgesa iindustrial. El nacionalisme apareix i és aprofitat (o desenrotllat) per la burgesia per aagrupar al poble enfront de la societat feudal, i fer la revolució burgesa, per tant va de lamà (almenys fins a 1870) del liberalisme, i és revolucionari. Després, igual que elliberalisme es convertix en conservador.En l’Europa occidental (Anglaterra, França o Espanya) on la unitat nacional ja existia, el26
  27. 27. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopnacionalisme no era tant una doctrina com un estat d’ànim latent. Però a Itàlia,Alemanya, Polònia, els imperis austríac i turc, on pobles de les mateixes nacionalitats estrobaven políticament dividits o sotmesos a una dominació estrangera, el nacionalismees va convertir en un programa revolucionari. El moviment estava capitanejat perintel·lectuals que havien d’inculcar el nacionalisme en els seus compatriotes. Aquestsd’un nacionalisme cultural van passar a un nacionalisme polític. Sostenien que, per apreservar aquella cultura nacional, i per a assegurar la llibertat i la justícia als seusmembres individuals, cada nació havia de crear un estat sobirà propi. Totes les personesde la mateixa nacionalitat, del mateix idioma, havien de reunir-se dins del mateix estat.Com el nacionalisme, per a realitzar-se havia de derrocar tots els governs de l’Europa del’est, el nacionalisme autèntic era intrínsecament revolucionari.El nacionalisme de 1880-1914 diferirà en tres aspectes importants de la fase denacionalisme de Mazzini. En primer lloc, va abandonar el “principi del llindar”. D’ara enavant qualsevol conjunt de persones que es consideraren nació va reivindicar el dret al’autodeterminació, que, en últim terme, significava el dret a un Estat a part, sobirà iindependent per al seu territori. En segon lloc, i a conseqüència d’esta multiplicació denacions “no històriques” en potència, l’etnicitat i la llengua es van convertir en elsprincipis centrals, cada vegada més decisius o inclús els únics de la condició de nació enpotència. No obstant això, va haver-hi un tercer canvi que va afectar no tant alsmoviments nacionals no estatals, que ara es van tornar cada vegada més nombrosos iambiciosos, sinó als sentiments nacionals dins dels estats-nació ja establits: un marcatdesplaçament cap a la dreta política de la nació i la bandera, per al qual es va inventarrealment el terme nacionalisme. No és genys estrany que esta fase, 1880-1914, estigueramarcada per l’exaltació de les passions nacionalistes, i que desembocara, en últim terme,en la primera guerra mundial.Activitats:XIV. Quin és el programa polític del nacionalisme?3. Capitalisme i liberalisme.Entenem per capitalisme una manera de producció o sistema productiu basat en lallibertat de comerç, de contractació i de treball d’acord amb les força del mercat, és a dir,amb la llei de l’oferta i la demanda, i basat en la propietat privada dels mitjans deproducció (terra, treball i capital), relacionats entre si per contractes monetaris.El Capitalisme és el mode de producció establit per la burgesia quan arriba al poder i laforma de producció propugnada pel liberalisme.El Liberalisme és la ideologia política de la burgesia quan accedix al poder, respon pertant a les expectatives i interessos d’esta classe social. A partir de 1848 es convertix en elsistema polític dominant a Europa, arribant al poder gràcies a les revolucions burgeses ialiat amb el nacionalisme. És una ideologia racionalista hereva de la il·lustració i ellliurecanvisme. Propugna la sobirania nacional (parlament), la igualtat davant de la llei,la separació de poders, la monarquia constitucional, i les llibertats: de consciència,individual, judicial, de culte, d’expressió, etc. A més de defendre la propietat privada, lallibertat d’activitats econòmiques, de comerç i el lliure mercat.El liberalisme és revolucionari, ja que és la ideologia de la burgesia al fer la revolucióque la porta al poder (fins al 1848) i que posteriorment es torna ideologia de classe(burgesa) enfront del proletariat, sent per tant conservador. En 1848 existix també unliberalisme democràtic, que defén el sufragi universal i la sobirania popular (nonacional). S’incidix en la igualtat i en les llibertats de fet, no de dret.Activitats:27
  28. 28. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopXV. Explica les diferències entre liberalisme i capitalisme.4. Moviment obrer: orígens i organització. AIT.Les condicions de vida dels treballadors no propietaris, que durant la revolució Industrialen compte de millorar s’agreugen, són la causa principal de què els proletariss’organitzen donant lloc a allò que cridem moviment obrer. En un principi el movimentobrer sorgix com una reacció de defensa dels interessos dels proletaris en una societatque defén la no-intervenció de l’estat en economia, deixant el mercat en mans de la lleide l’oferta i la demanda inclòs el mercat de la mà d’obra.Els primers moviments de protesta apareixen a Anglaterra, bressol de la RevolucióIndustrial (moviments Luddites) i allí és també on s’organitza la primera associacióproletària: la Gran Unió Consolidada d’Oficis (Great Trade Union), que no va quallar.Més tard va adquirir gran força el moviment cartista que en la seua Carta del Poblereclamava, entre altres drets, el vot per als ciutadans, la possibilitat d’elecció per als nopropietaris i la reducció de la jornada de treball. El cartisme, que va aconseguir la seuamajor influència entre 1837 i 1848, va aconseguir importants millores per al proletariat,com ara la reducció de la jornada laboral a deu hores, una llei que regulava el treballrealitzat per dones i xiquets i l’autorització per a crear associacions polítiques.Desaparegut el cartisme, es van constituir les Trade Unions (Unió de treballadorsassociats), els primers sindicats moderns, que van ser un decisiu instrument en la lluitaper a millorar la situació de la classe obrera.Al mateix que es desenrotlla el sindicalisme proletari es desenrotlla el socialismedemocràtic, que té el seu origen en el socialisme utòpic anterior a 1848, i que, méspragmàtic, pretén utilitzar al màxim els recursos de la democràcia per a actuar sobrel’Estat, promoure reformes i donar al proletariat influència política. Esta ideologia tindràgran influència en l’origen de la I Internacional.La visita d’una delegació d’obrers francesos a l’Exposició Universal de Londres de 1862serà el germen de la futura Internacional. Els obrers francesos queden impressionats pelsTrade Unions britàniques i per tot allò que han aconseguit (Salaris alts, reducció dejornada, etc.). La idea de crear una Associació Internacional de Treballadors (AIT oprimera Internacional) naix d’esta trobada entre sindicalistes anglesos i francesos, quecompartixen les idees del socialimo democràtic. Els sindicalistes anglesos veuen enl’AIT una manera de pressionar als patrons de tot el món per mitjà de la vaga obrera. Elsemigrats francesos, busquen l’emancipació de tots els treballadors. D’esta manera l’AITes perfila com una combinació del sindicalisme britànic liberal-radical i dels idealsrevolucionaris continentals.L’actuació de Marx en l’AIT va ser fonamental per al seu desenrotllament. Marx creia enuna crisi pròxima del sistema capitalista, i per això el proletariat havia de millorar lacondició obrera i preparar una revolució política per mitjà d’una formació teòrica delsseus militants.En les reunions de l’AIT, el rus Bakunin, enfront de les idees de Marx, que defenia lainstauració d’un estat socialista, va advocar perquè foren els sindicats obrers els queostentaren les funcions de l’Estat. Les idees anarquistes de Bakunin van tindre una graninfluència en alguns països com França, Itàlia i Espanya.En 1870, amb desenes de milers d’afiliats a Anglaterra, França i Alemanya, l’AIT és unaforça i un mite, però les dissensions internes entre els partidaris de Marx (socialistes) ide Bakunin (anarquistes) acaben amb la ruptura formant els socialistes la que serà lasegona internacional.28
  29. 29. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopActivitats:XVI. Què eren els sindicats? Com actuaven? Per què?XVII. Quines mesures van aconseguir els sindicats?XVIII. Què fou lAIT?5. Ideologies antiliberals: Apostòlics, Socialistes, Anarquistes. Conservadors: Apostòlics,Social-católicos, etc.A Europa es mantenia una tendència conservadora molt fort, que defenia les institucionsde la monarquia absoluta, l’aristocràcia i l’Església, i s’oposava al govern constitucionali representativa a què aspiraven els liberals. Dins dels conservadors trobem diversestendències: Tradicionalistes, social-catòlics, humanistes, etc.Per als tradicionalistes o Apostòlics l’orde natural està lligat a la història. Defenen lestradicions i l’orde (antic) feudal, s’oposen a l’individualisme i defenen el comunitarismoi corporativisme de l’antic règim. A pesar que defenen els valors de l’Antic Règim, nos’han de confondre totalment amb els conservadors. La ideologia tradicionalista encaraque no triomfe té influències en les ideologies conservadores o de dretes posteriors, ambel corporativisme catòlic i els feixismes (s’oposen a l’individu i defenen un ordehistòric). També influïx en el catolicisme social impulsat per Lleó XIII.A mitjan s. XIX va sorgir un moviment renovador catòlic que pretenia la implantaciód’una reforma social, basada en els principis cristians. El papa Lleó XIII impulsor delpensament social catòlic traguera importants encícliques com Rerum Novarum (1891) ,on es condemna el socialisme marxista i assenta les bases per a una reforma socialinspirada en els principis evangèlics.Enfront de la ideologia liberal del capitalisme o el materialisme de les escoles marxistes,la doctrina catòlica proclama el dret natural de tot ser humà a la propietat privada.Encara que admet que el capitalisme no és injust en la seua arrel, condemna els abusosde l’època liberalista i admet la possibilitat de posar en pràctica altres règims econòmicsmillors. Pel que fa a la classe obrera, defén l’existència d’una retribució justa quesatisfaça totes les necessitats vitals (menjar, vestit, educació, vacacions, ...), no sols del’individu sinó de tots els membres directes de la família. Igualment proclama lasupremacia dels valors espirituals de l’home condemnant el materialisme, així com laviolència revolucionària. En definitiva, advoca per la implantació d’una política socialinspirada en la justícia social i en la fraternitat humana.5.1. Socialisme utòpic i científic.El socialisme és una ideologia que, al començament del s. XIX, jutjava favorablementles transformacions econòmiques i polítiques que estaven tenint lloc en aquella època,però les considerava insuficients en la mesura que no havien implantat la igualtat entreels hòmens, ni una organització social justa. Friedrich Engels va cridar utòpics alssocialistes anteriors a Marx i a ell, en contraposició al caràcter científic que Marx i ellatribuïen al seu propi sistema.Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Blanqui, Cabet, Owen, … són autors que consideremsocialistes utòpics perquè preferixen l’evolució a la revolució i creuen que es potimplantar el socialisme només per la decisió voluntària dels capitalistes (i proletaris),defenen els mètodes pacífics per a canviar la societat. Incidixen també en la importànciade l’economia per a organitzar i canviar la societat. Volen crear societats igualitàries (nocomunistes) on hi haja un repartiment de la riquesa i del treball. El pensament utòpicinfluïx en les idees sindicalistes i cooperativistes.El marxisme és la més important de les teories socialistes tant per la seua coherènciateòrica com per les seues repercussions pràctiques. Deu el seu nom a Karl Marx, que va29
  30. 30. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopcomptar amb la col·laboració intel·lectual i l’ajuda econòmica d’Engels. Enfront de lesanteriors teories socialistes van crear un sistema que van cridar socialisme científic, perconsiderar que es basava en una anàlisi racional de la realitat i que donava verdaderasolució als problemes socials.5.2. Anarquisme.Si es considera el socialisme, com ho feien els seus seguidors del s. XIX, com elmoviment que dóna nom a una classe obrera conscient de si mateixa, amb aspiracionspròpies d’una societat diferent del capitalisme, basada en l’enderrocament d’este,l’anarquisme és una manifestació determinada d’este moviment. L’anarquisme esdiferència dels altres corrents del socialisme pel seu èmfasi especial en la crítica al’Estat, i per una defensa radical de la llibertat individual, que és compatible amb lasolidaritat.Entre els seus principals pensadors trobem Proudhon, Kropotkin i Bakunin. Lesprincipals idees anarquistes podríem resumir-les en un menyspreu absolut del poder, aquè consideren font de tota corrupció, i a l’Estat que genera dominació i opressió.L’objectiu principal de la revolució serà per tant l’abolició de qualsevol tipus de govern,encara que este siga la dictadura del proletariat que defén el marxisme. La idea de Déués generadora de submissió i per tant no sols cal ser ateu sinó antiteo (lluita constantcontra la idea de Déu i qui la predique). La llibertat anarquista és una llibertat absoluta;és autonomia, imaginació i solidaritat. La revolució instaurarà el comunisme llibertari ons’aconseguirà una societat basada en el conjunt de relacions humanes, que faran brollartota una sèrie d’acords i pactes en què la llibertat individual es conjugarà amb lasolidaritat.L’anarquismeva tindre una fase radical que buscava l’establiment de la nova societat permitjà de la violència, la qual cosa va contribuir al seu va desprestigiar, a la qual cosa calunir l’auge del marxisme. Al final triomfarà en els països llatins i a Sud-amèrica.5.3. Karl Marx i el marxisme.L’aportació individual més decisiva en tota la història del pensament socialista és la deKarl Marx (1818-1883) El Marxisme podria definir-se com el conjunt de teoriesformulades per Marx (i Engels), a fi d’explicar l’evolució de les societats humanes,utilitzant un mètode d’anàlisi (el materialisme dialèctic) basat en que cada fenomenporta amb si la seua pròpia contradicció. El marxisme no sols ha d’entendre’s com unsistema explicatiu de la societat, sinó que intenta transformar eixa societat capitalista queho veu nàixer i proposa un sistema que s’ha de seguir per a superar el model capitalista.Part fonamental de la teoria marxista són el materialisme històric, segons el qual lasituació de qualsevol societat està determinada pel desenrotllament de les seues forcesmaterials i l’afirmació de l’existència d’una permanent lluita de classes. Marx part de laidea que producció i intercanvi són la base de l’orde mundial, i que el mode deproducció (la forma com es produïx) determina la vida política i cultural, així l’home ésfruit de les relacions productives (relacions entre tots aquells que intervenen en laproducció), encara que pot modificar-les. En el capitalisme el mode de producció estàbasat en la propietat privada dels mitjans de producció (fàbriques, terra, capital, etc.) iles relacions de producció són les relacions entre propietaris dels mitjans de producció(empresaris) i del treball (proletaris) normalment contractuals. Les diferències existentsentre estes dos classes porten a un enfrontament entre elles que Marx va cridar lluita declasses.A mitjan s. XIX esta lluita de classes es concretava en l’enfrontament entre la burgesia,ama de les fàbriques i altres negocis, i els obrers o proletariat. Segons Marx, la lluita30
  31. 31. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopconclouria amb el triomf d’estos últims per mitjà d’una revolució. Una vegada triomfant,el proletariat liquidaria el capitalisme i, després d’una fase de dictadura, establiria elcomunisme.Marx va defendre la intervenció de les organitzacions obreres en la lluita política per aimpulsar la revolució. Considerava que l’Estat era un instrument imprescindible per a latransformació de la societat.Activitats:XIX. Quins trets caracteritzen el pensament socialista?XX. Quins van ser els primers pensadors socialistes?XXI. Què és el marxisme?XXII. Quines idees defensa lanarquisme?XXIII. Quina és la diferència entre els apostòlics i els social-catòlics?5.4. Mentalitat Burgesa: positivisme.L’esperit burgés del s. XIX, dissociat entre el romanticisme i el realisme, va utilitzarambdós facetes per a constituir les bases del fabulós progrés científic de l’època.Romàntiques van ser les grans hipòtesis que van permetre plantejar, des de nous angles,els orígens de la vida i les causes del dolor, la constitució dels sers i la seua distribucióen l’Univers. Realistes els procediments que van fer possible comprovar-les per mitjà del’acumulació de dades i el constant recurs a l’experimentació. Així va nàixer la ciènciapositivista, els resultats de la qual, comprovats pel càlcul havien de constituir laplataforma per al gran bot avant que representen les concepcions cosmològiques iatòmiques del s. XX.Com a actitud filosòfica, el positivisme es troba vinculat a l’obra d’August Compte.Positiu vol dir segur i segons Compte la ciència positiva, és a dir segura, ha de descansaren la dada, sense dades no hi ha ciència, sense ciència no hi ha progrés tècnic, senseprogrés la societat no aconseguix la plenitud humana.Els avanços científics de la ciència positiva van tindre lloc tant en les Ciències de laNaturalesa com en les ciències socials. El desenrotllament científic va refermar la ideade progrés, que havia aparegut amb la Il·lustració. En totes les èpoques havien existitoptimistes que pensaven que la humanitat avançava progressivament: és a dir, que lasituació que en que vivien era millor que en el passat però que podia ser millor en elfutur.Amb el desenrotllament i difusió d’esta mentalitat científica, es va difondre una culturasecular desvinculada de l’església. Fe i raó apareixen així enfrontades i incompatibles.Esta secularització es veu reforçada per la desaparició de l’analfabetisme en bona partd’Europa, arran de l’educació general i obligatòria recolzada i dirigida per l’Estat ambdiferents fins: interés per transmetre els valors i codis de conducta que abans estransmetien per l’Església, major instrucció dels futurs obrers industrials, majorpreocupació pels obrers, etc.Activitats:XXIV. Què és el positivisme? Quines idees defensa?6. BIBLIOGRAFIA◦ Pitarch Font, Toni ccsocials.blogspot.com [pàgina web]<http://ccsocials.blogspot.com.es> documents en línia [data de consulta: 8 abril del2013]◦ Dardé t’al.(1995) Geografia i Història: El sistema món. De l’antic règim a 1914. Ed.Santillana◦ Gonzalez Calvo et al. (1998) Ciències socials. Geografia i Història. Ed. Everest31
  32. 32. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llop◦ Diversos Autors (1997) Pensament polític i econòmic en el s.XIX ,Ed. Magíster◦ Diversos Autors (1971) Història del món modern Cambridge , Ed. Sopena◦ Diversos Autors (2012) Història 4 ESO Comunitat Valenciana. Projecte Els camins delSaber Ed. Santillana◦ Cortés Salinas, Carmen Fernández-Mayoralas Palomeque, Juan (2008) Ciències socialsHistòria 4 ESO Comunitat Valenciana Ed. SM32
  33. 33. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i LlopTEMA 3: LERA DE LIMPERI1. INTRODUCCIÓAvui dia, els problemes de subdesenvolupament, la tensió entre un món ric i un de pobre, elsconflictes derivats de la immigració de persones del Tercer Món cap a Occident, els conflictesarmats entre nacions amb fronteres inventades arran de la descolonització, la tensió que generen elsintegrismes religiosos, que troben un suport entre sectors populars empobrits de països que no shanvist beneficiats amb la pretesa hegemonia duna civilització occidentalitzada, la fam i les penalitatsde continents sencers extremament rics i tants altres desajustos són, en part, fruit del colonialisme ide limperialisme, els quals estudiarem en aquest tema.Al final del segle passat, i com a resultat de lextensió del sistema capitalista, de la superioritat de laciència i de la tecnologia dels països industrialitzats, de la política exterior de les potencies -quecompetiren per garantir el seu prestigi politicomilitar i els avantatges que suposava posseir enormesbosses de riquesa i de matèries primeres- i del triomf duna cultura orgullosa i prepotent queconsiderava que la missió de la societat occidental era fer extensiu el seu "progrés", va tenir lloc unacarrera per a controlar els territoris i les poblacions darreu del planeta. El fenomen no era nou, atèsque a partir del descobriment d Amèrica es van començar a formar els imperis moderns, però es vaanar incrementant quantitativament i qualitativament. I, a més, nous països, com els Estats Units i elJapó, van començar a participar-hi. Ja no tan sols era el domini polític i militar el que ajudava acontrolar els països més pobres, sinó que la internacionalització de leconomia feia que el fenomendel mercat afegís un tipus dintervenció i de control que convertí el globus terraqüi en una parcel·lade propietat privada en mans duns quants països que van fer i desfer amb la cultura, les tradicions,leconomia i el destí de milions de persones.El repartiment de l Àfrica és potser un dels episodis més clars en que es pot veure aquestexpansionisme occidental. Les grans potencies, sobretot França i la Gran Bretanya, van competir enuna cursa, principalment a partir de la dècada dels anys setanta del segle passat, per aconseguir la"propietat" dimmensos territoris i apuntalar-hi el seu domini, que era present en altres indrets.LÍndia, la "joia de la corona" britànica, nés un exemple. I el colonialisme a la Indoxina, la Xina ialtres indrets també forma part del mateix procés, que, daltra banda, va generar tensions entre lespotencies o entre colonitzats i colonitzadors que significaren conflictes localitzats, i que, en part,van acabar fent-se paleses a les portes de la Primera Guerra Mundial.El govern directe, els protectorats, el domini de companyies comercials i altres maneres de controles van assajar per a tenir sota el domini occidental els pobles daltres contrades. Tot plegat va passarenmig dun consens cultural i ideològic dels països occidentals que, a través de publicacions,polítics destacats, teories pretesament científiques, societats geogràfiques, aventurers, descobridors imissioners, va justificar limperialisme com una tasca noble de la civilització occidental, blanca iavançada, protagonista de lesdevenir històric i portadora de la pretesa felicitat cap a unespoblacions inferiors i endarrerides.33
  34. 34. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llop2. IMPERIALISME COLONIALISTAL’era que va del 1870 fins al 1914 podem anomenar-la com l’era del triomf de l’imperialismecolonialista. Cal però definir aquests dos termes: imperialisme i colonialisme, doncs no són elmateix.a) Imperialisme:En sentit ampli podríem definir-lo com tota política encaminada a unificar territoris ipoblacions sota un govern únic, i en benefici propi. Al llarg de la història trobem molts moments depràctica imperialista: imperialisme esclavista de lantiguitat ( Roma, Mesopotàmia, etc. ),imperialisme medieval ( de Carlemany ), imperialisme precapitalista ( dels ss. XVI al XVIII ).Limperialisme contemporani té el seu origen al darrer quart del s. XIX i sestén fins els nostres diesi es caracteritza per: Les potències capitalistes desenvolupades exerceixen el seu domini sobre els territorismenys desenvolupats del món. Respon als interessos del capitalisme monopolista. Lestat intervé en la conquesta de mercats i territoris. Adquireix gran importància lexportació de capitals.b) Colonialisme:El terme colonialisme apareix a primeries del s. XX amb un sentit polèmic. Per a uns autorsdesigna el poder absolut dun estat sobre un altre territori, per a daltres és un fenomen que ha derestar limitat a lexpansió europea de la segona meitat del s. XX. Sense entrar en polèmica podríemdefinir el colonialisme com la possessió directa de terres conquerides per les potències industrials,34
  35. 35. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopen les quals exerceixen un control polític, econòmic i social total, i que té el seu desenvolupamentprincipal al darrer terç del segle XIX.La seua evolució es pot dividir en tres etapes fonamentals: la formació ( 1870 - 1914 ), on limperialisme utilitza fonamentalment el colonialisme. la crisi ( 1914 - 1945 ) provocada per les guerres de redistribució colonials entre potènciesimperialistes. la descolonització ( 1946 - endavant ) on limperialisme busca noves formes per a dur aterme el control dels nous països alliberats de la tutela metropolitana, hipotecant per viesindirectes la seua economia, la pràctica política i la societat. Aquesta nova estratègia rep elnom de neocolonialisme.Activitats:I. Explica les diferències entre colonialisme i imperialisme.II. Quines són les tres etapes que podem distingir?3. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME COLONIALISTA.A principis del s. XIX els vells imperis colonials estaven en crisi. Espanya i Portugal, igual queGran Bretanya havien perdut les seues colònies americanes i res feia pensar que a finals de segle laresta del món acabaria repartit entre les potències industrials.És difícil trobar una causa única que ens explique aquest fenomen, i possiblement no hi ha una desola. A més caldria distingir entre les causes i els factors que influïren en aquestes causes, elsinstruments utilitzats per a aquesta expansió i la conjuntura històrica on es va produir.Podem diferenciar doncs causes econòmiques associades a dinàmica del desenvolupament delcapitalisme, o com postulen els autors marxistes, a un nou capitalisme monopolista. Les causespolítiques internes i externes estan lligades al prestigi nacional i a la recerca de zones militarsestratègiques. Les causes ideologicoculturals formen el marc ideològic que dona suport alcolonialisme: el nacionalisme conservador, l’afany descobridor i l’esperit d’aventura, la voluntatmissionera de les esglésies i la creença en la missió civilitzadora de l’home blanc. El creixementdemogràfic tan per l’excés de població, com també el fet de poder fer carrera (i diners) a unterritori nou. El desenvolupament tecnològic associat a la revolució industrial i sense el qual nos’hagueren conquerit les colònies amb tanta facilitat i no hagués sigut tan fàcil i rentable la seuaexplotació. I en darrer lloc la conjuntura històrica doncs no s’ha d’oblidar que l’auge colonialapareix al mateix temps que s’estén la gran depressió del 1870, i el lliure mercat comença a estaramenaçat pel proteccionisme a tot arreu; així les colònies passen a ser una reserva de mercat.Aquestes causes podem concretar-les en una sèrie de factors que intenten explicar el fenomencolonial. Factor econòmic: La segon revolució industrial ( que sinicia cap al 1870 ) possibilita laproducció a gran escala i amb costos més baixos, que unit a la crisi de la dècada dels 70 duua una saturació dels mercats nacionals, amb la qual cosa la burgesia industrial es veuobligada a buscar nous mercats en altres terres on poder col·locar els productes sobrants.Així, si la primera revolució industrial crea el mercat nacional, la segon impulsa la creaciódel mercat mundial ( i de limperialisme com a extensió del mercat nacional ). Daltrabanda, la indústria necessita noves primeres matèries ( cotó, lli, oli, fusta, etc. ) i fontsdenergia ( carbó i sobretot petroli ) que Europa no posseeix i ha de buscar en nousterritoris. En tercer i darrer terme, els capitals obtinguts a la primera revolució necessiten35
  36. 36. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopser invertits en altres continents per a la construcció de ports, ferrocarrils, plantacions, etc.( hi ha un excedent de capitals que cal exportar ).Cal dir que els beneficis de lexplotació deles colònies no varen ser tan grans com tot això. Factor demogràfic: Al s. XIX es produeix la transició del model demogràfic antic almodern a Europa, amb la qual cosa la població es duplica en menys de 100 anys. Moltagent ha de migrar a altres continents per a buscar unes millors condicions de vida ( 40milions deuropeus en 50 anys ). Encara que el volum principal es va dirigir, no cap acolònies de poblament ( que neren poques ) sinó cap a les antigues colònies de nord isudamèrica. Factor polític: Es basen fonamentalment en raons estratègiques i de prestigi taninternacional com intern, així socupen llocs estratègics en les principals rutes marítimes( Aden, Singapur, Malvines, Egipte, el Cap, etc. per Gran Bretanya ), i també per protegirles colònies més importants ( política anglesa a Àsia al voltant de lÍndia ) o prendreposicions al voltant dun gran mercat ( com Xina ), i al cas dÀfrica, moltes voltes socupencolònies pel simple fet de que no caiguen en mans de la potència rival. Les raons de políticainterna no són despreciables, així es crea una opinió pública favorable a limperialisme, i escanalitzen els descontents i les frustracions cap a una política expansionista ( cas francès ).A més cal tenir present el prestigi internacional; cap potència era considerada tal sinódisposava de colònies. Factors ideològics: Són més complexos, i no cal considerar-les tan com causes primàriessinó com secundàries. Dins els factors ideològics caldria incloure tan les motivacionscientífiques com religioses, com lesperit aventurer i explorador dels hòmens del XIX. Dinsdels factors ideològics pròpiament dits sha dincloure el darwinisme social com ajustificació dexpansió europea, així com el mite de "la missió civilitzadora de lhomeblanc". També hi hagué tota una ideologia anticolonialista, minoritària, on per un costattrobem als marxistes amb Rosa Luxemburg i Lenin, i per un altre tota una sèrie de societatsfilantròpiques.Diferents historiadors han exposat algun o alguns d’aquestos factors com a causa del colonialisme.Cap d’ells però, explica per si sol aquest fenomen sinó que és el resultat del conjunt d’aquestescauses però totes aquestes causes no són igual d’importants i actualment les diferències entre lesdiferents teories explicatives rauen en la importància que se li atorga a cadascun d’aquests factors.Activitats:III. Resumeix les principals causes del colonialisme.IV. Quines conseqüències va tindre laugment demogràfic per la immigració europea en elsterritoris dAmèrica i Oceania?V. Com es va justificar limperialisme?4. FASES I EXPANSIÓ.Podem dividir lexpansió del colonialisme en tres grans etapes, que poden subdividir-se icomplementar-se en una quarta.o La primera fase sestén des del s. XVI fins a finals del s. XVIII, amb una baseeconòmica de tipus mercantil constituint un tipus de colonialisme comercialprecapitalista, es tracta dun colonialisme modern mercantilista que busca en les36
  37. 37. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llopcolònies un suport comercial o una font d’ingressos per a la metròpoli. En aquestafase es creen els imperis colonials espanyol i portuguès, així com l’holandès il’anglès, i en menor mesura el francès.o La segona fase comprèn des de començaments del s. XIX fins 1870/80. Hi ha unamajor projecció en el món colonial del procés econòmic europeu directamentrelacionat amb els avanços de la revolució industrial i levolució del sistemamercantil anterior a un capitalisme premonopolista. Ho podem anomenarcolonialisme industrial. Desprès de la desaparició dels imperis espanyol, portuguès ifrancès, França i Gran Bretanya comencen a crear nous imperis colonials.o La tercera fase sestén des de 1870/80 fins la segon guerra mundial, correspon a laplenitud del colonialisme i imperialisme europeus, relacionats amb la gran expansióeconòmica i industrial del gran capitalisme monopolista occidental: és la fase plenadel domini polític i lexplotació econòmica del gran capitalisme i limperialisme.o Podríem afegir una quarta fase, posterior a la segon guerra mundial, quan elspaïsos colonitzats accedeixen a la independència política que no econòmica, ja que elcolonialisme imperialista es transforma en lanomenat neocolonialisme( colonialisme econòmic ) més o menys encobert.Dins de la tercera fase que és la que entra dins de lèpoca que ens ateny, podem dividir-la en tresetapes. Primera onada colonitzadora: 1870-1885. Els protagonistes daquestaprimera etapa són Gran Bretanya i França, encapçalades pels grans políticscolonialistes que creen una opinió favorable a lexpansió, com l’anglèsDisraeli i el francès Jules Ferry, i el rei Leopold II de Bèlgica. Aquesta etapaté dos moments dimpuls provocats per les crisis econòmiques de 1873 i1882. Com a conseqüència de lexpansió apareixen tota una sèrie deconflictes entre potències que força al canceller Bismarck a convocar laConferència de Berlín en 1884/5, on sestableixen les regles de joc per alrepartiment dÀfrica. ( quan una potència ocupava un territori colonial deviacomunicar-ho a les altres potències de seguida, i només locupació efectivaatorgava el dret de possessió ).37
  38. 38. Xavier Llop Goterris Àmbit Social IES Broch i Llop Segona onada colonitzadora: 1885-1898. Parteix de la conferència deBerlín que accelera ( o provoca ) la carrera colonialista, i saccentua amblentrada en escena daltres potències, com és el cas de les recent creadesItàlia i Alemanya, de tal manera que als 90 Àfrica havia estat dividida iocupada, i tot seguit el sud-est asiàtic i el Pacífic. Acabat el repartiment, lespotències colonials es dedicaren aleshores a la pacificació de les colònies i aimplantar lautoritat competent per a fer respectar els drets adquirits. Tercera etapa: els noranta-vuit. Anomenem noranta-vuit als conflictessorgits entre les potències llatines ( Espanya, Portugal, Itàlia i França ) ambles potències anglo-saxones ( Gran Bretanya i EEUU ) a finals del s. XIX, ique es resol amb la redistribució colonial on els segons obtenen importants38

×