SlideShare a Scribd company logo
TEMA 9- LA SEGONA
GUERRA MUNDIAL
(1939-45)
Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat
TEMA 9.- LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
(1939-45)
 1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL.
 2- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.
 3.- L’HOLOCAUST
 4- RESISTÈNCIA I OCUPACIÓ NAZI
 5- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.
1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL.1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL.
Els tractats de pau
de la Iª G.M.
Desig de revenja a Alemanya pel tractat de Versalles (pèrdues
territorials, pagament de reparacions de guerra,...)
Descontent italià per no aconseguir els territoris que se li
havien promès (irredemptisme)
El crack de 1929 i la
crisi econòmica dels ‘30
Els països tanquen les seues economies (proteccionisme) i
veuen a la resta com a competidors i enemics
Partits feixistes aprofiten la crisi per arribar al poder
i acaben amb gran part de les democràcies europees
La política
de la força
Japó ataca Xina, envaeix Manxúria i abandona la SDN
Itàlia envaeix Abissínia (1935) i abandona la SDN
Alemanya es rearma, abandona la SDN, intenta ocupar Àustria, ocupa el
Sarre i imposa aquests fets consumats a les democràcies occidentals
La feblesa de
les democràcies
No reaccionen davant l’eix Roma-Berlín (1936) i el pacte Anti-Komintern
contra l’URSS (1936) entre Alemanya, Japó, Itàlia, Espanya i Hongria
No intervenen en la Guerra Civil Espanyola (1936-39) per por a que es
transforme en guerra mundial, mentre Itàlia i Alemanya ajuden Franco
Anglaterra fa una política d’apaivagament: no s’enfronta a Alemanya
i li permet ocupar els territoris de parla alemanya
Els objectius de la política exterior de HitlerEls objectius de la política exterior de Hitler
• Hitler pretenia construir una Gran Alemanya,Hitler pretenia construir una Gran Alemanya,
poblada per aris o germànics, la qual cosapoblada per aris o germànics, la qual cosa
implicava violar el Tractat de Versalles.implicava violar el Tractat de Versalles.
• El Lebensraum o espai vital s’adreçava cap aEl Lebensraum o espai vital s’adreçava cap a
l’Europa de l’est: un territori que proveïria del’Europa de l’est: un territori que proveïria de
matèries primeres i recursos a la novamatèries primeres i recursos a la nova
Alemanya. A més seria colonitzat per alemanys,Alemanya. A més seria colonitzat per alemanys,
acabant amb els pobles inferiors (eslaus,acabant amb els pobles inferiors (eslaus,
jueus..). Això es vorà durant la 2a Guerrajueus..). Això es vorà durant la 2a Guerra
MundialMundial
El deure d’un Estat nacional consisteix a assegurar la subsistència
de la raça d’aquest Estat tot mantenint un equilibri entre la població
del país i el seu creixement. No hi ha res, excepte l’amplitud del
territori, que asseguri el lliure creixement i existència d’una nació.
Partint d’aquest principi, la única manera com la nació alemanya pot
desenvolupar-se com a nació és ampliant el nostre espai vital.”ampliant el nostre espai vital.”
Hitler, discurs polític , 1927.
L’espai vital alemanyL’espai vital alemany
LES ASPIRACIONS ITALIANESLES ASPIRACIONS ITALIANES
La guerra civilLa guerra civil
espanyolaespanyola
•Aquesta política consistia en fer concessions els dictadors, especialment Hitler, per a evitar
una nova guerra en Europa (hi havia la consciència que els acords de Versalles de
1919 havien estat excessius amb Alemanya)
•Cal tenir present la debilitat econòmica de Gran Bretanya, molt afectada per la 1a Guerra
Mundial i el crac del 1929. Això dificultava un programa de rearmament per a
enfrontar-se Alemanya
França depenia diplomàticament de GB i tampoc va aportar una política més ferma.
La política de l’appeasement o aplacamentLa política de l’appeasement o aplacament
•Ideològicament, una part important del partit conservador i els interessos econòmics de
Londres creien que els seus adversaris eren l’esquerra i que el veritable enemic
en Europa era Stalin i no Hitler
El pacte de la Conferència deEl pacte de la Conferència de
Munic (1938)Munic (1938)
Chamberlain exhibeix les garanties
de Hitler en Munic
Mussolini, Hitler, Daladier i Chamberlain
• A la conferència de
Munic, França i GB
entreguen els sudets
(regió de
Txecoslovàquia)
poblada per una minoria
germànica a Alemanya,
amb el compromís de
Hitler d’evitar la guerra.
• La intervenció de les democràcies
a favor de la IIa república
espanyola s’esvaeix.
• En Març de 1939,
Alemanya ocupa
Txecoslovàquia.
• L’espiral cap a la
guerra pareix
imparable
En l’estiu de 1939,En l’estiu de 1939,
Hitler demandaHitler demanda
ocupar l’eixida a laocupar l’eixida a la
mar de Polònia, lamar de Polònia, la
ciutat de Danzing,ciutat de Danzing,
habitada per unahabitada per una
minoria alemanya .minoria alemanya .
França i Gran Bretanya es declarenFrança i Gran Bretanya es declaren
protectores de la integritat de Polònia.protectores de la integritat de Polònia.
S’inicia un programa de rearmament.S’inicia un programa de rearmament.
Abans de començar la invasió de Polònia,Abans de començar la invasió de Polònia,
Hitler signa un acord o pacte de noHitler signa un acord o pacte de no
agressió amb l’URSS . (Agost de 1939)agressió amb l’URSS . (Agost de 1939)
La qüestióLa qüestió
de Danzing.de Danzing.
CRONOLOGIA.
Ocupacions italianes d’Abíssinia (1935) i Albània (1939)
Itàlia i Alemanya ajuden Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)
Les annexions
d’Alemanya
Ocupació d’Àustria i
els Sudets en 1938
Les democràcies occidentals li reconeixen
les ocupacions a la Conferència de Munic
Atac i desaparició de Txecoslovàquia i ocupació de Memel (març, 1939)
Pacte Von Ribbentrop-Molotov: Alemanya i l’URSS acorden no
atacar-se mútuament (pacte de no-agressió) i repartir-se Polònia
Invasió de Polònia (1-IX-1939) Comença la IIª Guerra Mundial
L’imperialisme
japonès
Japó busca colònies on vendre productes i aconseguir matèries primeres
Invasió de
Manxúria (1932)
La SDN condemna
la invasió
Japó abandona la SDN i
s’apropa a Alemanya i Itàlia
Invasió del nord de Xina (1938)
Invasió en 1939 (guerra) de Sibèria Oriental, Tailàndia, Birmània i Indoxina
Dos blocs
Potències de l’Eix: Alemanya, Itàlia, Japó, Hongria, Romania, Bulgària
Potències aliades: França, Gran Bretanya, Xina, Austràlia, Estats Units, URSS
L’expansió d’Alemanya
(Inici del camí a la guerra)
Militarització de Renània (1936)
Participació a la guerra civil
espanyola (1936)
Annexió Àustria (1938)
Conferència de Munic (1938)
Annexió Sudets (1938)
i Txecoslovàquia (1939)
Pacte d’ Acer (1939)
Pacte Germànico-soviètic (1939)
Invasió de Polònia (1939)
EXPANSIONISME JAPONÉSEXPANSIONISME JAPONÉS
Ocupa Manxúria
Crea l’Estat satèl·lit de
Manxukuo (1932)
Inicia la conquesta de
Xina i del Sud-est
asiàtic a la recerca
d’un imperi que
proporcionara matèries
primeres i fonts
d’energia.
En l’expansió pel
Pacífic, toparà amb els
USA (1941)
1937
Pacte de no agressió entre URSS iPacte de no agressió entre URSS i
Alemanya (Agost 1939)Alemanya (Agost 1939)
Ribbentrop, ministre d’affers exteriors
alemany signa el pacte. Darrere
Molotov i Stalin (Agost de 1939)
“L’Estat polonès ha rebutjat la solució pacífica proposada per mi per a
establir relacions de bon veïnatge (...). Amb la dura fermesa de les armes
alemanyes dirigiré la lluita per l’honor i els drets vitals del poble alemany
ressuscitat. Espere que tots els soldats, imbuïts de la gran tradició de
l’etern esperit militar alemany, compliran amb el seu deure fins l’extrem.
Adoneu-vos que sou els representants de la gran Alemanya Nacional
Socialista. ¡Visca el nostre poble i el nostre Reich!”
Discurs d’Adolf Hitler al Reichstag anunciant la invasió de Polònia
(1 de setembre del 1939).
Tropes alemanyes
inicien invasió de
Polònia. (1-9-1939)
“Excel·lentíssim senyor:
Al comunicat que vaig tindre l’honor de donar a conèixer a vostè l’1 de setembre, (...) informava que el govern
de Sa Majestat del Regne Unit complirà sense demora les seues obligacions amb Polònia, si el govern
alemany no està disposat a (...) suspendre tota acció d’atac contra Polònia i a retirar immediatament les seues
tropes de territori polonès.
Encara que aquest comunicat es va donar a conèixer fa més de 24 hores, no ha obtingut cap resposta, sinó que,
pel contrari, han continuat i augmentat els atacs alemanys contra Polònia. Per això, tinc l’honor d’informar a
V.E. que, en cas de que a les 11 hores del matí de hui (...), 3 de setembre, no siga donada una seguretat
satisfactòria en el sentit abans mencionat pel govern alemany i arribe a Londres a mans del govern de Sa
Majestat, existirà, des d’aquest moment, un estat de guerra entre els dos països.”
N. HENDERSON (Ambaixador del Regne Unit a Berlín).
La resposta britànica a la invasió deLa resposta britànica a la invasió de
Polònia.Polònia.
S’inicia la guerraS’inicia la guerra
Pels alemanys és una guerra d’exterminiPels alemanys és una guerra d’extermini
2.- EL DESENVOLUPAMENT2.- EL DESENVOLUPAMENT
DE LA GUERRA.DE LA GUERRA. Característiques del conflicte
 2.1.- La “guerra rellamp” (octubre 1939 – estiu 1940).
 2.2.- La batalla d’Anglaterra i la guerra del desert (estiu 1940 – maig
1943).
 2.3.- La campanya contra l’URSS (estiu 1940 – febrer 1943).
 2.4.- La guerra al Pacífic.
 2.5.- La derrota nazi (febrer 1943 – maig 1945).
 2.6.- La derrota japonesa (febrer 1943 – setembre 1945).
Abast de la 2a Guerra MundialAbast de la 2a Guerra Mundial
Els alemanys van dissenyar
La guerra llampec
- Tàctica moderna que
combinava l’ús de carros de
combat i avions
- Va sorprendre els aliats
preparats per una guerra de
trinxeres
Es van aplicar nous
descobriments científics i tècnics
Radar anglès, bombes dirigides
alemanyes, bomba atòmica
americana…
Tancs, avions, portaavions…
Es van construir noves armes La “guerra llampec”.
Característiques del conflicteCaracterístiques del conflicte
Front enemic
Força aèria de suport
Forces aèries enemigues destruïdes
Forces enemigues presoneres
Infanteria
motoritzada
Divisions
panzer
Recolzamentaeri
Avançament
conjunt
del front
La situació militar l’any 1939La situació militar l’any 1939
Invasió i ocupació de PolòniaInvasió i ocupació de Polònia
LES FASES DE LA GUERRALES FASES DE LA GUERRA
Set-1939Set-1939 “La guerra llampec”
Victòria alemanya
Ofensiva de l’eix
Juny-1941Juny-1941
Equilibri entre els dos blocs
(entrada dels EUA)
Set-1943Set-1943
Ofensiva i
victòria aliada
Agost-1945Agost-1945
2.1.- La “guerra rellamp” (octubre 1939 –
estiu 1940).
Accions ràpides per part d’Alemanya, amb atacs combinats d’aviació i tancs (panzer)
Ocupen Polònia en menys d’un mes, repartint-se-la entre Alemanya i l’URSS
Ocupació ràpida de Dinamarca
i Noruega (primavera 1940)
El president britànic Chamberlain dimiteix
i és substituït per Winston Churchill
Ocupen Holanda i Bèlgica en 48 hores
Ocupen França i
la divideixen en dos:
La França ocupada i controlada pels nazis (al nord)
La França col·laboracionista amb els nazis (al sud),
amb capital a Vichy i presidida pel mariscal Petain
La França ocupada i controlada pels nazis (al nord)La França ocupada i controlada pels nazis (al nord)
La França col·laboracionista amb els nazis (al sud),
amb capital a Vichy i presidida pel mariscal Petain
Itàlia declara la guerra a França (Maig 1940)
En Gran Bretanya, ChurchillEn Gran Bretanya, Churchill
substitueix Chamberlain com asubstitueix Chamberlain com a
primer ministre (1940)primer ministre (1940)
La guerra en l’oest. 1940.La guerra en l’oest. 1940.
Ocupació de Noruega.Ocupació de Noruega.
Invasió dels Països Baixos i derrotaInvasió dels Països Baixos i derrota
de França (Maig de 1940)de França (Maig de 1940)
La campanya de FrançaLa campanya de França
Mariscal Petain.
Cap de l’estat francés
de Vichy
Hitler en París
Rendició francesa i entrada de tropesRendició francesa i entrada de tropes
alemanyes en Parísalemanyes en París
2.2.- La batalla d’Anglaterra i la guerra del
desert (estiu 1940 – maig 1943).
Batalla d’Anglaterra: els alemanys bombardegen Gran Bretanya
i intenten aillar-la per mar amb submarins (batalla de l’Atlàntic)
Els britànics resisteixen
amb ajuda americana
MEDITERRANI
Itàlia i Alemanya ocupen Líbia i ataquen Egipte, amb l’objectiu d’arribar
al canal de Suez (control del Mediterrani) i al Pròxim Orient (petroli)
Els aliats els paren a Egipte (El-Alamein, 1942) i Tunisia (1943)
i comencen a pensar en desembarcar a Itàlia des d’Àfrica
Itàlia fracassa en l’intent d’ocupar Grècia (1940)
Alemanya ocupa els Balcans (1940-41) i Grècia (1941)
La batalla d’Anglaterra
Churchill crida
a la resistència
Els bombardejos sobre les ciutats angleses
“Però a Londres (...) els mètodes de seguretat estaven poc desenvolupats.
A excepció del Metro, no disposàvem quasi de refugis segurs. Pot dir-se
que la majoria de la població londinenca dormia a les seues cases o als
refugis “Anderson”, baix el foc enemic, fent front als corresponents riscos
després de la dura jornada de treball, amb una flema típicament britànica.
Sovint quedaven, en una sola nit, quinze o vint mil persones sense casa.
Res, tret de les tasques dels ciutadans que feien servici de guàrdia
d’incendis a les teulades, impedia que es produïren focs inextingibles. Els
hospitals, ja plens d’homes i dones mutilats, rebien de ple les bombes de
l’enemic. Les comunicacions per ferrocarril i carretera quedaven interrom-
pudes a cada moment. Però, malgrat tot, la vida de Londres havia de con-
tinuar.
(...) Suportàvem la més dura prova a la que havia estat sotmès el poble
britànic i no teníem altra solució per assolir la victòria que continuar
lluitant. Com vaig dir als membres de la Cambra dels Comuns i del meu
govern, en fer-me càrrec de l’executiu: “Sols us podem oferir sang,
esforç, llàgrimes i sudor”.
W. CHURCHILL: Memòries, 1965.
La batalla d’AnglaterraLa batalla d’Anglaterra
La guerra als Balcans. (1941)La guerra als Balcans. (1941)
Cap a 1941Cap a 1941
((Les zones enfosquides representen l’ocupació nazi)Les zones enfosquides representen l’ocupació nazi)
La guerra al nord d’ÀfricaLa guerra al nord d’Àfrica
(1940-43)(1940-43)
2.3.- La campanya contra l’URSS
(estiu 1941 – febrer 1943).
Alemanya ataca l’URSS (juny 1941) per aconseguir petroli i indústria.
Es una guerra d’extermini. Hitler inicia l’eliminació de tot un poble
I pensa en colonitzar amb alemanys els territoris ocupats
Els soviètics resisteixen a Leningrad en mig de l’hivern, eviten que
els alemanys entren a Moscou i guanyen la batalla de Stalingrad (1943)
Declivi nazi
Resistència russa
La campanya russa
2.4.- La guerra al Pacífic.
Japó, una vegada s’ha expandit per tot el Pacífic, ataca la base d’Estats Units a Hawai:
Pearl Harbor (desembre, 1941)
Estats Units (Roosevelt) declara la guerra a Japó, Alemanya i Itàlia
Guerra aèria i marítima
entre Japó i EUA
Japó guanya terreny fins a juny del 1942
Des de febrer del 1943 (Guadalcanal) els EUA s’imposen
Atac a Pearl Harbour
“(...) Per tant, Japó ha iniciat una extensa i sorprenent ofensiva, estenent-se a tota l’àrea del Pacífic. Els
fets d’ahir parlen per ells mateixos. El poble dels Estats Units ja s’ha format una opinió i comprèn bé
les implicacions per a la pròpia vida i seguretat de la nació.
Com a Comandant en cap de l’Exèrcit i de la Marina he ordenat que siguen preses totes les mesures per
a la nostra defensa. (...) No importa quan ens puga costar superar aquesta premeditada invasió, el poble
d’Estats Units triomfarà i aconseguirà una victòria absoluta. Crec interpretar el desig del Congrés i del
poble quan assegure que aquesta forma de traïció mai ens amenaçarà novament.
Les hostilitats existeixen. No hi ha parpelleig al fet que el nostre poble, el nostre territori i els nostres
interessos estan en greu perill. Amb confiança en les nostres forces armades, amb la determinació del
nostre poble, aconseguirem l’inevitable triomf, amb l’ajuda de Déu.
Li demane al Congrés declarar, degut al covard atac efectuat per Japó el diumenge 7 de desembre, que
existeix un estat de guerra entre els Estats Units i l’Imperi del Japó.”
F.D.ROOSEVELT, La Casa Blanca, 8 de desembre del 1941.
Discurs de Roosevelt declarantDiscurs de Roosevelt declarant
la guerra al Japóla guerra al Japó
Les xifres de la proudcció d’armes.Les xifres de la proudcció d’armes.
2.5.- La derrota nazi (febrer 1943 – maig 1945).
Des de febrer del 1943 (Stalingrad) Alemanya passa a la defensiva, mentre els aliats
ataquen pels dos fronts i comencen a bombardejar les ciutats alemanyes
Campanya d’Itàlia
(juliol 43 – juny 44)
Els aliats desembarquen a Sicília des d’Àfrica i passen a la península
Mussolini és destituït i funda la República de Saló al nord
El nou govern italià (Badoglio) signa la rendició amb els aliats
Alemanya envaeix el centre i nord d’Itàlia
Des del sud els aliats avancen lentament, ocupant tot el país
Els aliats desembarquen a Normandia (juny 1944) i avancen cap a Alemanya (Eisenhower)
Avanços soviètics 1943-44Avanços soviètics 1943-44
Els aliats porten la guerra aEls aliats porten la guerra a
Itàlia (estiu de 1943)Itàlia (estiu de 1943)
“Les condicions d’armistici següents són presentades pel general Eisenho-
wer, comandant en cap de les forces aliades, en virtut de l’autoritat que se
li ha conferit pels governs dels Estats Units i de la Gran Bretanya, en inte-
rés de les Nacions Unides, i acceptades pel mariscal Pietro Badoglio, cap
del govern italià:
1. Fi immediata de tota activitat hostil per part de les forces armades
italianes.
2. Itàlia utilitzarà tots els mitjans per a que siguen negades als alemanys
aquelles facilitats que puguen ser utilitzades contra les Nacions Unides.
3. Tots els presoners o internats, ciutadans de les Nacions Unides, hauran
de ser lliurats immediatament al comandant en cap aliat i cap d’ells podrà
ser, ni ara ni més tard, evacuat a Alemanya.
11. El comandant en cap de les forces aliades tindrà ple dret per a imposar
totes les mesures de desarmament, desmobilització i desmilitarització.”
Armistici d’Itàlia, 3 de setembre del 1943.
Mussolini es destituït i Itàlia demana l’armistici.Mussolini es destituït i Itàlia demana l’armistici.
Alemanya invadirà Itàlia i rescata Mussolini, queAlemanya invadirà Itàlia i rescata Mussolini, que
al nord funda l’estat titella de la República de Salóal nord funda l’estat titella de la República de Saló
En l’oest, el 6 de juny de 1944 elsEn l’oest, el 6 de juny de 1944 els
aliats desembarquen en Normandiaaliats desembarquen en Normandia
Imatges del dia “D”
La guerra en l’oest. (juny 1944-gener 1945)La guerra en l’oest. (juny 1944-gener 1945)
Alliberament de París (Agost de 1944)
Blindats de republicans espanyols. Els primers que van entrar en París
La campanya d’Alemanya (Gener-Maig de 1945)
L’alliberament dels camps deL’alliberament dels camps de
concentració (Gener de 1945)concentració (Gener de 1945)
La pancarta va ser escrita pelsLa pancarta va ser escrita pels
republicans espanyolsrepublicans espanyols
A finals d’Abril, Mussolini es executat pels partisans italians i Hitler se suicida el
dia 30
Ultima imatge de Hitler en la porta del búnker
(dies abans del suicidi)
L’exèrcit Roig prenL’exèrcit Roig pren
Berlin, 2 de Maig deBerlin, 2 de Maig de
1945. Alemanya es1945. Alemanya es
rendeix el 7 de Maigrendeix el 7 de Maig
2.6.-2.6.- La derrota japonesaLa derrota japonesa
(febrer 1943 – setembre 1945)(febrer 1943 – setembre 1945)..
Des de Guadalcanal (1943) les tropes nord-americanes de MacArthur
avancen lentament cap al Japó, però el Japó no es rendeix
Truman (president EUA) decideix llançar dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i
Nagasaki en agost del 1945 per obligar al Japó a rendir-se abans que arribe l’Exèrcit Roig
Japó es rendeix el 2 de setembre del 1945: la guerra ha acabat
Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945)Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945)
3.-L’HOLOCAUST3.-L’HOLOCAUST
0.- Precedents. Les lleis de Nuremberg0.- Precedents. Les lleis de Nuremberg
(1935) i La(1935) i La Nit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres Trencats
(1938). (legislació nazi anterior a 1939)(1938). (legislació nazi anterior a 1939)
1.- Amb la invasió de Polònia, el règim nazi1.- Amb la invasió de Polònia, el règim nazi
començà a deportar jueus alemanys,començà a deportar jueus alemanys,
austríacs, txecs i polonesos i aaustríacs, txecs i polonesos i a
concentrar-los en la part annexada aconcentrar-los en la part annexada a
Alemanya en ghettos (el territoriAlemanya en ghettos (el territori
Waterghau)Waterghau) ..
2.- Amb la invasió de l’URSS, l’any 1941,2.- Amb la invasió de l’URSS, l’any 1941,
s’inicia l’extermini sistemàtic de jueus (is’inicia l’extermini sistemàtic de jueus (i
també de caps del partit i de l’estattambé de caps del partit i de l’estat
soviètic). Hi participaren unitats de lasoviètic). Hi participaren unitats de la
policia, la SS, l’exèrcit i els Einsatzgrupenpolicia, la SS, l’exèrcit i els Einsatzgrupen
o batallons d’extermini.o batallons d’extermini.
3.- Durant la tardor de 1941 comencen a3.- Durant la tardor de 1941 comencen a
introduir-se els camions amb càmeres deintroduir-se els camions amb càmeres de
gas incorporades (monòxid de carboni)gas incorporades (monòxid de carboni)
Amb l’ajuda de tropes i voluntaris locals, finsAmb l’ajuda de tropes i voluntaris locals, fins
1944, els alemanys assassinaren fins a 11944, els alemanys assassinaren fins a 1
o 1,5 milions de personeso 1,5 milions de persones
3.- A partir de l’estiu de 1941, Hitler delegà3.- A partir de l’estiu de 1941, Hitler delegà
en Himmler i Heydrich una amplaen Himmler i Heydrich una ampla
autoritat sobre la qüestió jueva en l’URSSautoritat sobre la qüestió jueva en l’URSS
i l’est d’Europa.i l’est d’Europa.
4.- A finals de 1941, s’inicia l’eliminació dels jueus4.- A finals de 1941, s’inicia l’eliminació dels jueus
de Polònia i es van crear tres camps d’extermini:de Polònia i es van crear tres camps d’extermini:
Belzec, Sobibor i Treblinka (1,7 milions de morts aBelzec, Sobibor i Treblinka (1,7 milions de morts a
més dels afusellaments en el govern general demés dels afusellaments en el govern general de
Polònia).Polònia).
Abans de ser eliminats, molts d’ellsAbans de ser eliminats, molts d’ells
treballaven com a esclaus en els ghettos.treballaven com a esclaus en els ghettos.
5.- Per assassinar els jueus de la Gran5.- Per assassinar els jueus de la Gran
Alemanya, del sud, oest i nord d’Europa,Alemanya, del sud, oest i nord d’Europa,
l’any 1942, Himmler va establir el campl’any 1942, Himmler va establir el camp
d’Auschwitz-Birkenau. (1 milió de jueus ded’Auschwitz-Birkenau. (1 milió de jueus de
diferents parts d’Europa). S’iniciava ladiferents parts d’Europa). S’iniciava la
Solució Final. Donat que l’ocupació iSolució Final. Donat que l’ocupació i
derrota de l’URSS es demorava, es vaderrota de l’URSS es demorava, es va
pensar en l’eliminació definitiva de totspensar en l’eliminació definitiva de tots
els jueus d’Europa amb els campsels jueus d’Europa amb els camps
d’exterminid’extermini
6.- Es calcula que entre 1939 i 1945, 66.- Es calcula que entre 1939 i 1945, 6
milions de jueus van ser assassinatsmilions de jueus van ser assassinats
mitjançant el gas, elsmitjançant el gas, els
afussellaments i d’altres mitjans.afussellaments i d’altres mitjans.
7.- Els camps podien adoptar dues7.- Els camps podien adoptar dues
modalitats: els camps d’extermini,modalitats: els camps d’extermini,
com el de Treblinka i els de treballcom el de Treblinka i els de treball
com els d’Auschwitz-Birkenau (quecom els d’Auschwitz-Birkenau (que
emprava mà d’obra esclava per aemprava mà d’obra esclava per a
l’empresa IG Farben) (on tambél’empresa IG Farben) (on també
s’executaven jueus)s’executaven jueus)
Assistents a la Conferència de Wansee.Assistents a la Conferència de Wansee.
Solució finalSolució final
A més, durant la segona guerra mundial, milionsA més, durant la segona guerra mundial, milions
de persones, jueus també van serde persones, jueus també van ser
esclavitzades (especialment des de 1943) per aesclavitzades (especialment des de 1943) per a
treballar en les indústries de l’armament.treballar en les indústries de l’armament.
Només en Auschwitz, amb els esclaus,
l’estat alemany
hauria aconseguit 30 milions
de marcs de
benefici
“Les execucions en massa per gas començaren a l’estiu del 1941 i es perllongaren fins la
tardor del 1944. Jo controlava personalment les execucions en Auschwitz (...).
Per “solució final” s’entenia l’extermini de tots els jueus d’Europa. Tenia ordre de deixar en
disposició de funcionar els procediments d’extermini en Auschwitz el mes de juny del 1941.
Havia visitat Treblinka amb l’objectiu de veure com duien a terme alló l’extermini (...). El
comandant del camp em va dir que havia utilitzat gas monòxid i, en la seua opinió, els seus
mètodes eren molt eficaços. Així doncs, una vegada manats construir els edificis d’extermini,
vaig decidir emprar el Cicló B, àcid prúsic cristalitzat que ficàvem en la cambra de gas per
una xicoteta escletxa. Per a matar a les persones que hi havia dins de la cambra de gas feien
falta de tres a quinze minuts, segons les condicions climatològiques (...). Ordinàriament
esperàvem mitja hora per obrir les portes i traure els cadàvers. Una vegada fora, la nostra
patrulla especial s’apoderava dels anells i les dentadures d’or dels cadàvers (...).
També, de vegades, es realitzaven experiments amb els presoners; entre ells, l’esterilització
i experiències relatives al càncer. La majoria de persones que morien a conseqüència
d’aquests experiments havien estat condemnades a mort prèviament per la Gestapo (...)”
Declaracions de Rudolph F. Hoss, comandant del camp d’Auschwitz, davant el Tribunal
de Nuremberg (1945).
Escalera de MautahusenEscalera de Mautahusen
4.- GUERRA TOTAL I DOMINI NAZI.
Guerra que afecta
a tota la població
Bombardeigs a la població civil per desmoralitzar-la
Intervenció estatal de l’economia
Reclutament militar (mobilització general)
Incorporació de la dona i mà d’obra estrangera al treball
Penúria econòmica quotidiana (fam)
Barbàrie nazi
Camps de concentració, treball i extermini per a jueus, eslaus i dissidents
Incorporació forçosa de treballadors estrangers a les indústries i mines
Violència i terror imposades per la Gestapo i les SS
Holocaust jueu
Als països ocupats pels nazis (França, Iugoslàvia,...) la resistència s’organitza clandestinament
L'ocupació nazi.L'ocupació nazi.
Els països derrotats van ser administratsEls països derrotats van ser administrats
directament per les autoritats nazis i endirectament per les autoritats nazis i en
altres casos es van formar règims titellaaltres casos es van formar règims titella
(Croàcia, França de Vichy i d'altres).(Croàcia, França de Vichy i d'altres).
L'objectiu, en tot cas, va consistir enL'objectiu, en tot cas, va consistir en
explotar econòmicament el país enexplotar econòmicament el país en
benefici d'Alemanya.benefici d'Alemanya.
En l'Europa occidental, aquest va ser unEn l'Europa occidental, aquest va ser un
objectiu molt present, sobretot des deobjectiu molt present, sobretot des de
1943.1943.
En l'Europa de l'Est ja hem vist que es vaEn l'Europa de l'Est ja hem vist que es va
intentar l'eliminació física de tot un poble.intentar l'eliminació física de tot un poble.
En śintesi, es va imposar a tot Europa unaEn śintesi, es va imposar a tot Europa una
política d'expoliació i saqueig que vapolítica d'expoliació i saqueig que va
multiplicar la resistència antinazi.multiplicar la resistència antinazi.
Es calcula que l'any 1944, 5,3 milions deEs calcula que l'any 1944, 5,3 milions de
treballadors estrangers formaven part detreballadors estrangers formaven part de
l'aparell productiu alemanyl'aparell productiu alemany
(Siemens, AEG, IG Farben, Porsche i(Siemens, AEG, IG Farben, Porsche i
d'altres empreses es van beneficiar)d'altres empreses es van beneficiar)
La resistència i la col.laboració.La resistència i la col.laboració.
La col.laboració es va localitzar entre grupsLa col.laboració es va localitzar entre grups
ultraconservadors i anticomunistes,ultraconservadors i anticomunistes,
desitjosos d'incorporar-se al nou ordredesitjosos d'incorporar-se al nou ordre
dirigit per Alemanya. La por, el terror i ladirigit per Alemanya. La por, el terror i la
repressió també induiren la col.laboraciórepressió també induiren la col.laboració
d'altres o la passivitat de molts.d'altres o la passivitat de molts.
--
La resistència.La resistència.
En l'Europa occidental, els primers grups,En l'Europa occidental, els primers grups,
molt minoritaris en un principi, estavenmolt minoritaris en un principi, estaven
formats per sectors nacionalistes,formats per sectors nacionalistes,
comunistes (especialment des de 1941) icomunistes (especialment des de 1941) i
demòcrates en general.demòcrates en general.
Destacaren els partisans de Tito enDestacaren els partisans de Tito en
Iugoslàvia (de tipus comunista), elsIugoslàvia (de tipus comunista), els
italians (també amb comunistes,italians (també amb comunistes,
socialistes i alguns democristians)socialistes i alguns democristians)
Partisans
Represàlia nazi
En França, De Gaulle dirigí, des de LondresEn França, De Gaulle dirigí, des de Londres
la resistència. Fins 1944 la resistènciala resistència. Fins 1944 la resistència
antinazi va ser organitzada per grups deantinazi va ser organitzada per grups de
guerrillers (maquis) amb un importantguerrillers (maquis) amb un important
component de republicans espanyols. Elcomponent de republicans espanyols. El
desembarcament de Normandia (1944) vadesembarcament de Normandia (1944) va
fer créixer la resistència.fer créixer la resistència.
En Itàlia i Iugoslàvia, l'acció partisana va serEn Itàlia i Iugoslàvia, l'acció partisana va ser
important en l'alliberament del país.important en l'alliberament del país.
De Gaulle
Tito
Les accions partisanes estaven destinadesLes accions partisanes estaven destinades
a boicotejar l'ocupació nazi amb actesa boicotejar l'ocupació nazi amb actes
violents (sabotatge) i espionatge.violents (sabotatge) i espionatge.
L'espiral de violència i el saqueig que elsL'espiral de violència i el saqueig que els
alemanys realitzaren sobre els territorisalemanys realitzaren sobre els territoris
ocupats ajudaren a l'expansió de laocupats ajudaren a l'expansió de la
resistència .resistència .
5.- LES CONSEQÜÈNCIES
DE LA GUERRA (I).
DEMOGRÀFIQUES
Més de 50 milions de morts, el 95% civils i més de la meitat soviètics
35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts
Incomptables morts indirectes: fam, ferides, irradiacions,...
“Generacions buides”
Més de 30 milions de desplaçats pels acords de pau
ECONÒMIQUES
Destrucció quasi total de ciutats, camps, infraestructures,
indústries,... en tots els camps de batalla
Augment de la riquesa a les zones que no es veuen afectades
directament per la guerra (EUA, Canadà, Austràlia,...)
Queda per davant una reconstrucció complicada: ajudes de
l’URSS i EUA i intervenció dels estats en l’economia
MORALS
Trauma moral provocat per sis anys de violència i crueltat despietades
La revelació pública de les atrocitats nazis: els principals dirigents
nazis són condemnats als judicis de Nuremberg
Els condemnats pels procesos de Nuremberg
El judici de Nuremberg
• A finals del segle XX,
les grans empreses
alemanyes beneficiades
de mà d’obra d’esclava
pagaren
indemnitzacions als
supervivents: 3,6 mil
milions de dòlars (any
2001) dels 5 mil milions
que li corresponien
Hitler i Ferdinand Porsche amb un prototipus
de Volkswagen
Els moviments de població després de 1945
Pèrdues demogràfiques
Imatges de l'Europa destruïda (1945)
Imatges de Berlín (1945)
La Cancelleria presa per l’exèrcit Roig
5.- LES CONSEQÜÈNCIES
DE LA GUERRA (I).
DEMOGRÀFIQUES
Més de 50 milions de morts, el 95% civils i més de la meitat soviètics
35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts
Incomptables morts indirectes: fam, ferides, irradiacions,...
“Generacions buides”
Més de 30 milions de desplaçats pels acords de pau
ECONÒMIQUES
Destrucció quasi total de ciutats, camps, infraestructures,
indústries,... en tots els camps de batalla
Augment de la riquesa a les zones que no es veuen afectades
directament per la guerra (EUA, Canadà, Austràlia,...)
Queda per davant una reconstrucció complicada: ajudes de
l’URSS i EUA i intervenció dels estats en l’economia
MORALS
Trauma moral provocat per sis anys de violència i crueltat despietades
La revelació pública de les atrocitats nazis: els principals dirigents
nazis són condemnats als judicis de Nuremberg
5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA
GUERRA (II): POLÍTIQUES.
Les conferències
de pau
Participen, fonamentalment, Estats Units (Roosevelt i Truman),
Gran Bretanya (Churchill) i l’URSS (Stalin)
Conferències més importants: Ialta i Potsdam
Acords
Alemanya (i Berlín) i Àustria (i Viena) es divideixen en
quatre zones, cadascuna controlada per un dels aliats
Els principals canvis en les fronteres
es produeixen a Europa oriental
S’acorda crear una Organització de les Nacions Unides
(ONU) per fomentar el diàleg i la pau entre els països
Els principals règims feixistes desapareixen, però sobreviuen els d’Espanya i Portugal
El món es divideix en dos grans blocs: el bloc capitalista (liderat pels Estats Units)
i el bloc comunista (liderat per l’URSS), que s’enfrontaran en la Guerra Freda
S’accelera el procés de descolonització, que quedarà quasi totalment complet en trenta anys
El Presidente de los Estados Unidos de América y el Primer Ministro representanteEl Presidente de los Estados Unidos de América y el Primer Ministro representante
del Gobierno de S. M. en el Reino Unido, habiéndose reunido en el Océano,del Gobierno de S. M. en el Reino Unido, habiéndose reunido en el Océano,
juzgan oportuno hacer conocer algunos principios sobre los cuales ellos fundanjuzgan oportuno hacer conocer algunos principios sobre los cuales ellos fundan
sus esperanzas en un futuro mejor para el mundo y que son comunes a lasus esperanzas en un futuro mejor para el mundo y que son comunes a la
política nacional de sus respectivos países:política nacional de sus respectivos países:
1. Sus países no buscan ningún engrandecimiento territorial o de otro tipo.1. Sus países no buscan ningún engrandecimiento territorial o de otro tipo.
2. No desean ver ningún cambio territorial que no esté de acuerdo con los votos2. No desean ver ningún cambio territorial que no esté de acuerdo con los votos
libremente expresados de los pueblos interesados.libremente expresados de los pueblos interesados.
3. Respetan el derecho que tienen todos los pueblos de escoger la forma de3. Respetan el derecho que tienen todos los pueblos de escoger la forma de
gobierno bajo la cual quieren vivir, y desean que sean restablecidos los derechosgobierno bajo la cual quieren vivir, y desean que sean restablecidos los derechos
soberanos y el libre ejercicio del gobierno a aquellos a quienes les han sidosoberanos y el libre ejercicio del gobierno a aquellos a quienes les han sido
arrebatados por la fuerza.arrebatados por la fuerza.
4. Se esforzarán, respetando totalmente sus obligaciones existentes, en extender a4. Se esforzarán, respetando totalmente sus obligaciones existentes, en extender a
todos los Estados, pequeños o grandes, victoriosos o vencidos, la posibilidad detodos los Estados, pequeños o grandes, victoriosos o vencidos, la posibilidad de
acceso a condiciones de igualdad al comercio y a las materias primas mundialesacceso a condiciones de igualdad al comercio y a las materias primas mundiales
que son necesarias para su prosperidad económica.que son necesarias para su prosperidad económica.
5. Desean realizar entre todas las naciones la colaboración más completa, en el5. Desean realizar entre todas las naciones la colaboración más completa, en el
dominio de la economía, con el fin de asegurar a todos las mejoras de lasdominio de la economía, con el fin de asegurar a todos las mejoras de las
condiciones de trabajo, el progreso económica y la protección social.condiciones de trabajo, el progreso económica y la protección social.
6. Tras la destrucción total de la tiranía nazi, esperan ver establecer una paz que6. Tras la destrucción total de la tiranía nazi, esperan ver establecer una paz que
permita a todas las naciones vivir con seguridad en el interior de sus propiaspermita a todas las naciones vivir con seguridad en el interior de sus propias
fronteras y que garantice a todos los hombres de todos los países una existenciafronteras y que garantice a todos los hombres de todos los países una existencia
libre sin miedo ni pobreza.libre sin miedo ni pobreza.
7. Una paz así permitirá a todos los hombres navegar sin trabas sobre los mares y7. Una paz así permitirá a todos los hombres navegar sin trabas sobre los mares y
los océanos.los océanos.
8. Tienen la convicción de que todas las naciones del mundo, tanto por razones de8. Tienen la convicción de que todas las naciones del mundo, tanto por razones de
orden práctico como de carácter espiritual, deben renunciar totalmente al uso deorden práctico como de carácter espiritual, deben renunciar totalmente al uso de
la fuerza.la fuerza.
La carta de l’Atlàntic d’agost de 1941 signada
per Roosevelt i Churchill, base de la
democratització posterior a 1945
Conferència de Ialta
La Conferència de IaltaLa Conferència de Ialta
• Febrer de 1945. Es decideix:Febrer de 1945. Es decideix:
• Desnazificar Alemanya i dividir-la en zonesDesnazificar Alemanya i dividir-la en zones
d’ocupació.d’ocupació.
• Establir les fronteres de Polònia. (no hi haEstablir les fronteres de Polònia. (no hi ha
acord)acord)
• Formació dels governs de concentració en elsFormació dels governs de concentració en els
països alliberats (comunistes, socialistes,països alliberats (comunistes, socialistes,
demòcrates, etc) i celebració d’eleccions lliures.demòcrates, etc) i celebració d’eleccions lliures.
• Es prepara la futura ONUEs prepara la futura ONU
Conferència de Potsdam (1945)
• Juliol de 1945. Potsdam.
• S’acorda la democratització
d’Alemanya.
• Finalment s’accepten les
fronteres de Polònia d’acord
els desitjos soviètics.
• No hi ha acord sobre les
indemnitzacions alemanyes
futures a l’URSS.
• Truman no avisa Stalin dels
plans atòmics USA
Atlee (GB), Truman (USA) i Stalin (URSS)
Alemanya dividida en 4 zones d'ocupació
5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (III):
L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES.
Es va crear a San Francisco l’any 1945, amb 46 membres (ara en són ja més de 200)
Objectius: fomentar el diàleg (rebuig de la força), dret d’autodeterminació dels pobles
i la no-ingerència dels estats en els assumptes interns d’un altre estat
Òrgans
Assemblea General de tots els països
Consell de Seguretat, amb 15 membres, que es qui pren les decisions
importants i on EUA, URSS, Xina, França i Gran Bretanya poden vetar
Secretari General: triat cada cinc anys, representa l’ONU i vigila el dia a dia
Altres: Consell Econòmic i Social (UNESCO, UNICEF,...),
Tribunal de Justícia de La Haia,...
L’ONUL’ONU
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)

More Related Content

What's hot

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)neusgr
 
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
Jaime P
 
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial Jmo
Unitat 10   La Segona Guerra Mundial   JmoUnitat 10   La Segona Guerra Mundial   Jmo
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial Jmojordimanero
 
La II Guerra Mundial
La II Guerra MundialLa II Guerra Mundial
La II Guerra Mundialjestiarte
 
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
Eva María Gil
 
T6 i guerra mundial
T6 i guerra mundialT6 i guerra mundial
T6 i guerra mundial
Maria Polo
 
10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4ESO 2013-2014
10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4ESO 2013-201410. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4ESO 2013-2014
10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4ESO 2013-2014martav57
 
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Rafa Oriola
 
Segona Guerra Mundial
Segona Guerra MundialSegona Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Eladi Fernàndez
 
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra MundialLa Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial
Armand Figuera
 
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Libertango
 
Segona Guerra Mundial (1939-45).
Segona Guerra Mundial (1939-45).Segona Guerra Mundial (1939-45).
Segona Guerra Mundial (1939-45).Marcel Duran
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18jordimanero
 
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
Unitat 10   la segona guerra mundial nouUnitat 10   la segona guerra mundial nou
Unitat 10 la segona guerra mundial noujordimanero
 
Segonaguerramundial
SegonaguerramundialSegonaguerramundial
Segonaguerramundial
finamorenoo
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Primera Guerra Mundial
Primera Guerra MundialPrimera Guerra Mundial
Primera Guerra Mundial
Eladi Fernàndez
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundial
Eva María Gil
 

What's hot (19)

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
 
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
 
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial Jmo
Unitat 10   La Segona Guerra Mundial   JmoUnitat 10   La Segona Guerra Mundial   Jmo
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial Jmo
 
La II Guerra Mundial
La II Guerra MundialLa II Guerra Mundial
La II Guerra Mundial
 
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
 
T6 i guerra mundial
T6 i guerra mundialT6 i guerra mundial
T6 i guerra mundial
 
10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4ESO 2013-2014
10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4ESO 2013-201410. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4ESO 2013-2014
10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4ESO 2013-2014
 
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
 
Segona Guerra Mundial
Segona Guerra MundialSegona Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
 
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra MundialLa Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial
 
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
 
Segona Guerra Mundial (1939-45).
Segona Guerra Mundial (1939-45).Segona Guerra Mundial (1939-45).
Segona Guerra Mundial (1939-45).
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
 
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
Unitat 10   la segona guerra mundial nouUnitat 10   la segona guerra mundial nou
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
 
Segonaguerramundial
SegonaguerramundialSegonaguerramundial
Segonaguerramundial
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
Primera Guerra Mundial
Primera Guerra MundialPrimera Guerra Mundial
Primera Guerra Mundial
 
Tema 9
Tema 9Tema 9
Tema 9
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundial
 

Viewers also liked

Experience and Skill Set Dashboard
Experience and Skill Set DashboardExperience and Skill Set Dashboard
Experience and Skill Set Dashboard
ashish24
 
How To Make A Great Pbj
How To Make A Great PbjHow To Make A Great Pbj
How To Make A Great Pbj
guest776594
 
Skills Survey of Iloilo Banking Industry
Skills Survey of Iloilo Banking IndustrySkills Survey of Iloilo Banking Industry
Skills Survey of Iloilo Banking Industry
futureyouph
 
The Generations FCU Presentation on Credit
The Generations FCU Presentation on CreditThe Generations FCU Presentation on Credit
The Generations FCU Presentation on Credit
Generations FCU
 
Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008
Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008
Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008
Wynn Quon
 
Bernard Hickey's presentation on the Credit Crunch to Bayleys on Feb 14
Bernard Hickey's presentation on the Credit Crunch to Bayleys on Feb 14Bernard Hickey's presentation on the Credit Crunch to Bayleys on Feb 14
Bernard Hickey's presentation on the Credit Crunch to Bayleys on Feb 14
Bernard Hickey
 
Beware of Dangers Lurking in the Lending Process
Beware of Dangers Lurking in the Lending ProcessBeware of Dangers Lurking in the Lending Process
Beware of Dangers Lurking in the Lending Process
Colleen Beck-Domanico
 
How to Analyze Problem Loans and Minimize Losses
How  to Analyze Problem Loans and Minimize LossesHow  to Analyze Problem Loans and Minimize Losses
How to Analyze Problem Loans and Minimize Losses
Colleen Beck-Domanico
 
Smb106 5
Smb106 5Smb106 5
Smb106 5
Krishna V
 
Instilling the Right Credit Risk Culture
Instilling the Right Credit Risk CultureInstilling the Right Credit Risk Culture
Instilling the Right Credit Risk Culture
Libby Bierman
 
Capital match llc.ppt
Capital match llc.pptCapital match llc.ppt
Capital match llc.ppt
hvedam
 
10 Components of a Robust Credit Culture
10 Components of a Robust Credit Culture10 Components of a Robust Credit Culture
10 Components of a Robust Credit Culture
Colleen Beck-Domanico
 
Small Business Lending Outlook
Small Business Lending OutlookSmall Business Lending Outlook
Small Business Lending Outlook
Colleen Beck-Domanico
 
Time Banking Presentation
Time Banking PresentationTime Banking Presentation
Time Banking Presentation
Amarach Research
 
The Credit Crisis Explained
The Credit Crisis ExplainedThe Credit Crisis Explained
The Credit Crisis Explained
johnalan
 
Credit analysis
Credit analysisCredit analysis
Credit analysis
Veerendra Kumbar
 
5 c’s of credit analysis
5 c’s of credit analysis5 c’s of credit analysis
5 c’s of credit analysis
Muhammad Zubair
 
Financial Statements and Credit Analysis
Financial Statements and Credit AnalysisFinancial Statements and Credit Analysis
Financial Statements and Credit Analysis
Uttam Satapathy
 
5 C's of Credit
5 C's of Credit5 C's of Credit
5 C's of Credit
Libby Bierman
 
5 C's of Credit
5 C's of Credit5 C's of Credit

Viewers also liked (20)

Experience and Skill Set Dashboard
Experience and Skill Set DashboardExperience and Skill Set Dashboard
Experience and Skill Set Dashboard
 
How To Make A Great Pbj
How To Make A Great PbjHow To Make A Great Pbj
How To Make A Great Pbj
 
Skills Survey of Iloilo Banking Industry
Skills Survey of Iloilo Banking IndustrySkills Survey of Iloilo Banking Industry
Skills Survey of Iloilo Banking Industry
 
The Generations FCU Presentation on Credit
The Generations FCU Presentation on CreditThe Generations FCU Presentation on Credit
The Generations FCU Presentation on Credit
 
Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008
Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008
Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008
 
Bernard Hickey's presentation on the Credit Crunch to Bayleys on Feb 14
Bernard Hickey's presentation on the Credit Crunch to Bayleys on Feb 14Bernard Hickey's presentation on the Credit Crunch to Bayleys on Feb 14
Bernard Hickey's presentation on the Credit Crunch to Bayleys on Feb 14
 
Beware of Dangers Lurking in the Lending Process
Beware of Dangers Lurking in the Lending ProcessBeware of Dangers Lurking in the Lending Process
Beware of Dangers Lurking in the Lending Process
 
How to Analyze Problem Loans and Minimize Losses
How  to Analyze Problem Loans and Minimize LossesHow  to Analyze Problem Loans and Minimize Losses
How to Analyze Problem Loans and Minimize Losses
 
Smb106 5
Smb106 5Smb106 5
Smb106 5
 
Instilling the Right Credit Risk Culture
Instilling the Right Credit Risk CultureInstilling the Right Credit Risk Culture
Instilling the Right Credit Risk Culture
 
Capital match llc.ppt
Capital match llc.pptCapital match llc.ppt
Capital match llc.ppt
 
10 Components of a Robust Credit Culture
10 Components of a Robust Credit Culture10 Components of a Robust Credit Culture
10 Components of a Robust Credit Culture
 
Small Business Lending Outlook
Small Business Lending OutlookSmall Business Lending Outlook
Small Business Lending Outlook
 
Time Banking Presentation
Time Banking PresentationTime Banking Presentation
Time Banking Presentation
 
The Credit Crisis Explained
The Credit Crisis ExplainedThe Credit Crisis Explained
The Credit Crisis Explained
 
Credit analysis
Credit analysisCredit analysis
Credit analysis
 
5 c’s of credit analysis
5 c’s of credit analysis5 c’s of credit analysis
5 c’s of credit analysis
 
Financial Statements and Credit Analysis
Financial Statements and Credit AnalysisFinancial Statements and Credit Analysis
Financial Statements and Credit Analysis
 
5 C's of Credit
5 C's of Credit5 C's of Credit
5 C's of Credit
 
5 C's of Credit
5 C's of Credit5 C's of Credit
5 C's of Credit
 

Similar to Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)

Primera Guerra Mundial
Primera Guerra MundialPrimera Guerra Mundial
Primera Guerra Mundialsocibooks
 
Tema 7. la primera guerra mundial (1914-1918)
Tema 7.  la primera guerra mundial (1914-1918)Tema 7.  la primera guerra mundial (1914-1918)
Tema 7. la primera guerra mundial (1914-1918)
Rafa Oriola
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundial La primera guerra mundial
La primera guerra mundial ChumichaAzdad
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
jordimanero
 
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
Mario Montal
 
TEMA 7: LA II GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
TEMA 7: LA II GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.TEMA 7: LA II GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
TEMA 7: LA II GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
Mario Montal
 
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Rafa Oriola
 
La segona guerra mundial 1939-45
La segona guerra mundial 1939-45 La segona guerra mundial 1939-45
La segona guerra mundial 1939-45 ChumichaAzdad
 
La primera guerra mundial copia
La primera guerra mundial   copiaLa primera guerra mundial   copia
La primera guerra mundial copiadolorshistoria4
 
La primera guerra mundial copia
La primera guerra mundial   copiaLa primera guerra mundial   copia
La primera guerra mundial copiadolorshistoria4
 
SEGONA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIALSEGONA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIALjoanet83
 
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
Empar Gallego
 
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial (1939 1945)
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial (1939 1945)Unitat 10 La Segona Guerra Mundial (1939 1945)
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial (1939 1945)Escola Pia Santa Anna
 
II Guerra Mundial
II Guerra MundialII Guerra Mundial
II Guerra Mundial
Carmen Barrero
 
La Primera Guerra Mundial (1914-1918).ppt
La Primera Guerra Mundial (1914-1918).pptLa Primera Guerra Mundial (1914-1918).ppt
La Primera Guerra Mundial (1914-1918).ppt
MigueldeLlagoSanz
 
10. la segona guerra mundial
10. la segona guerra mundial10. la segona guerra mundial
10. la segona guerra mundialmnavarr8
 

Similar to Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45) (20)

Primera Guerra Mundial
Primera Guerra MundialPrimera Guerra Mundial
Primera Guerra Mundial
 
Tema 7. la primera guerra mundial (1914-1918)
Tema 7.  la primera guerra mundial (1914-1918)Tema 7.  la primera guerra mundial (1914-1918)
Tema 7. la primera guerra mundial (1914-1918)
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundial La primera guerra mundial
La primera guerra mundial
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
 
Unitat 6 Primera Gm
Unitat 6 Primera GmUnitat 6 Primera Gm
Unitat 6 Primera Gm
 
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
 
TEMA 7: LA II GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
TEMA 7: LA II GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.TEMA 7: LA II GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
TEMA 7: LA II GUERRA MUNDIAL. 4rt ESO.
 
1a guerra mundial
1a guerra mundial1a guerra mundial
1a guerra mundial
 
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)
 
La segona guerra mundial 1939-45
La segona guerra mundial 1939-45 La segona guerra mundial 1939-45
La segona guerra mundial 1939-45
 
La primera guerra mundial copia
La primera guerra mundial   copiaLa primera guerra mundial   copia
La primera guerra mundial copia
 
La primera guerra mundial copia
La primera guerra mundial   copiaLa primera guerra mundial   copia
La primera guerra mundial copia
 
SEGONA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIALSEGONA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIAL
 
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
 
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial (1939 1945)
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial (1939 1945)Unitat 10 La Segona Guerra Mundial (1939 1945)
Unitat 10 La Segona Guerra Mundial (1939 1945)
 
II Guerra Mundial
II Guerra MundialII Guerra Mundial
II Guerra Mundial
 
Ii guerra mundial
Ii guerra mundialIi guerra mundial
Ii guerra mundial
 
Tema 9
Tema  9Tema  9
Tema 9
 
La Primera Guerra Mundial (1914-1918).ppt
La Primera Guerra Mundial (1914-1918).pptLa Primera Guerra Mundial (1914-1918).ppt
La Primera Guerra Mundial (1914-1918).ppt
 
10. la segona guerra mundial
10. la segona guerra mundial10. la segona guerra mundial
10. la segona guerra mundial
 

More from Rafa Oriola

.Característiques de l'estat franquista
.Característiques de l'estat  franquista.Característiques de l'estat  franquista
.Característiques de l'estat franquista
Rafa Oriola
 
holocaust per a 4.pdf
holocaust per a 4.pdfholocaust per a 4.pdf
holocaust per a 4.pdf
Rafa Oriola
 
Resum 31 36
Resum 31 36Resum 31 36
Resum 31 36
Rafa Oriola
 
Document sintesi de les preguntes 4a i 4b
Document sintesi de les preguntes 4a i 4bDocument sintesi de les preguntes 4a i 4b
Document sintesi de les preguntes 4a i 4b
Rafa Oriola
 
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaFranquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Rafa Oriola
 
Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Franquisme fins 59
Franquisme fins 59
Rafa Oriola
 
Unitat 4. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
Unitat 4. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)Unitat 4. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
Unitat 4. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
Rafa Oriola
 
Sistema d'examen
Sistema d'examenSistema d'examen
Sistema d'examen
Rafa Oriola
 
Resum guerra civil 19 (2) (2)
Resum guerra civil 19 (2) (2)Resum guerra civil 19 (2) (2)
Resum guerra civil 19 (2) (2)
Rafa Oriola
 
Resum guerra civil 19 (2)
Resum guerra civil 19 (2)Resum guerra civil 19 (2)
Resum guerra civil 19 (2)
Rafa Oriola
 
Resum del franquisme
Resum del franquismeResum del franquisme
Resum del franquisme
Rafa Oriola
 
La guerra civil 2017
La guerra civil 2017La guerra civil 2017
La guerra civil 2017
Rafa Oriola
 
L'autarquia franquista
L'autarquia franquistaL'autarquia franquista
L'autarquia franquista
Rafa Oriola
 
Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Franquisme fins 59
Franquisme fins 59
Rafa Oriola
 
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaFranquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Rafa Oriola
 
La transició
La transicióLa transició
La transició
Rafa Oriola
 
Tema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edicióTema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edició
Rafa Oriola
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Rafa Oriola
 
La dictadura de primo de rivera 1923 30
La dictadura de primo de rivera 1923 30La dictadura de primo de rivera 1923 30
La dictadura de primo de rivera 1923 30
Rafa Oriola
 
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a partTema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Rafa Oriola
 

More from Rafa Oriola (20)

.Característiques de l'estat franquista
.Característiques de l'estat  franquista.Característiques de l'estat  franquista
.Característiques de l'estat franquista
 
holocaust per a 4.pdf
holocaust per a 4.pdfholocaust per a 4.pdf
holocaust per a 4.pdf
 
Resum 31 36
Resum 31 36Resum 31 36
Resum 31 36
 
Document sintesi de les preguntes 4a i 4b
Document sintesi de les preguntes 4a i 4bDocument sintesi de les preguntes 4a i 4b
Document sintesi de les preguntes 4a i 4b
 
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaFranquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitiva
 
Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Franquisme fins 59
Franquisme fins 59
 
Unitat 4. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
Unitat 4. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)Unitat 4. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
Unitat 4. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
 
Sistema d'examen
Sistema d'examenSistema d'examen
Sistema d'examen
 
Resum guerra civil 19 (2) (2)
Resum guerra civil 19 (2) (2)Resum guerra civil 19 (2) (2)
Resum guerra civil 19 (2) (2)
 
Resum guerra civil 19 (2)
Resum guerra civil 19 (2)Resum guerra civil 19 (2)
Resum guerra civil 19 (2)
 
Resum del franquisme
Resum del franquismeResum del franquisme
Resum del franquisme
 
La guerra civil 2017
La guerra civil 2017La guerra civil 2017
La guerra civil 2017
 
L'autarquia franquista
L'autarquia franquistaL'autarquia franquista
L'autarquia franquista
 
Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Franquisme fins 59
Franquisme fins 59
 
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaFranquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitiva
 
La transició
La transicióLa transició
La transició
 
Tema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edicióTema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edició
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
 
La dictadura de primo de rivera 1923 30
La dictadura de primo de rivera 1923 30La dictadura de primo de rivera 1923 30
La dictadura de primo de rivera 1923 30
 
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a partTema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
 

Recently uploaded

INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 

Recently uploaded (9)

INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 

Tema 9. la segona guerra mundial (1939 45)

  • 1. TEMA 9- LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-45) Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
  • 2. TEMA 9.- LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-45)  1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL.  2- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.  3.- L’HOLOCAUST  4- RESISTÈNCIA I OCUPACIÓ NAZI  5- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.
  • 3. 1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL.1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL. Els tractats de pau de la Iª G.M. Desig de revenja a Alemanya pel tractat de Versalles (pèrdues territorials, pagament de reparacions de guerra,...) Descontent italià per no aconseguir els territoris que se li havien promès (irredemptisme) El crack de 1929 i la crisi econòmica dels ‘30 Els països tanquen les seues economies (proteccionisme) i veuen a la resta com a competidors i enemics Partits feixistes aprofiten la crisi per arribar al poder i acaben amb gran part de les democràcies europees La política de la força Japó ataca Xina, envaeix Manxúria i abandona la SDN Itàlia envaeix Abissínia (1935) i abandona la SDN Alemanya es rearma, abandona la SDN, intenta ocupar Àustria, ocupa el Sarre i imposa aquests fets consumats a les democràcies occidentals La feblesa de les democràcies No reaccionen davant l’eix Roma-Berlín (1936) i el pacte Anti-Komintern contra l’URSS (1936) entre Alemanya, Japó, Itàlia, Espanya i Hongria No intervenen en la Guerra Civil Espanyola (1936-39) per por a que es transforme en guerra mundial, mentre Itàlia i Alemanya ajuden Franco Anglaterra fa una política d’apaivagament: no s’enfronta a Alemanya i li permet ocupar els territoris de parla alemanya
  • 4. Els objectius de la política exterior de HitlerEls objectius de la política exterior de Hitler • Hitler pretenia construir una Gran Alemanya,Hitler pretenia construir una Gran Alemanya, poblada per aris o germànics, la qual cosapoblada per aris o germànics, la qual cosa implicava violar el Tractat de Versalles.implicava violar el Tractat de Versalles. • El Lebensraum o espai vital s’adreçava cap aEl Lebensraum o espai vital s’adreçava cap a l’Europa de l’est: un territori que proveïria del’Europa de l’est: un territori que proveïria de matèries primeres i recursos a la novamatèries primeres i recursos a la nova Alemanya. A més seria colonitzat per alemanys,Alemanya. A més seria colonitzat per alemanys, acabant amb els pobles inferiors (eslaus,acabant amb els pobles inferiors (eslaus, jueus..). Això es vorà durant la 2a Guerrajueus..). Això es vorà durant la 2a Guerra MundialMundial
  • 5.
  • 6. El deure d’un Estat nacional consisteix a assegurar la subsistència de la raça d’aquest Estat tot mantenint un equilibri entre la població del país i el seu creixement. No hi ha res, excepte l’amplitud del territori, que asseguri el lliure creixement i existència d’una nació. Partint d’aquest principi, la única manera com la nació alemanya pot desenvolupar-se com a nació és ampliant el nostre espai vital.”ampliant el nostre espai vital.” Hitler, discurs polític , 1927.
  • 8.
  • 9.
  • 10. LES ASPIRACIONS ITALIANESLES ASPIRACIONS ITALIANES
  • 11. La guerra civilLa guerra civil espanyolaespanyola
  • 12. •Aquesta política consistia en fer concessions els dictadors, especialment Hitler, per a evitar una nova guerra en Europa (hi havia la consciència que els acords de Versalles de 1919 havien estat excessius amb Alemanya) •Cal tenir present la debilitat econòmica de Gran Bretanya, molt afectada per la 1a Guerra Mundial i el crac del 1929. Això dificultava un programa de rearmament per a enfrontar-se Alemanya França depenia diplomàticament de GB i tampoc va aportar una política més ferma. La política de l’appeasement o aplacamentLa política de l’appeasement o aplacament •Ideològicament, una part important del partit conservador i els interessos econòmics de Londres creien que els seus adversaris eren l’esquerra i que el veritable enemic en Europa era Stalin i no Hitler
  • 13. El pacte de la Conferència deEl pacte de la Conferència de Munic (1938)Munic (1938)
  • 14. Chamberlain exhibeix les garanties de Hitler en Munic Mussolini, Hitler, Daladier i Chamberlain
  • 15. • A la conferència de Munic, França i GB entreguen els sudets (regió de Txecoslovàquia) poblada per una minoria germànica a Alemanya, amb el compromís de Hitler d’evitar la guerra. • La intervenció de les democràcies a favor de la IIa república espanyola s’esvaeix.
  • 16. • En Març de 1939, Alemanya ocupa Txecoslovàquia. • L’espiral cap a la guerra pareix imparable En l’estiu de 1939,En l’estiu de 1939, Hitler demandaHitler demanda ocupar l’eixida a laocupar l’eixida a la mar de Polònia, lamar de Polònia, la ciutat de Danzing,ciutat de Danzing, habitada per unahabitada per una minoria alemanya .minoria alemanya .
  • 17. França i Gran Bretanya es declarenFrança i Gran Bretanya es declaren protectores de la integritat de Polònia.protectores de la integritat de Polònia. S’inicia un programa de rearmament.S’inicia un programa de rearmament. Abans de començar la invasió de Polònia,Abans de començar la invasió de Polònia, Hitler signa un acord o pacte de noHitler signa un acord o pacte de no agressió amb l’URSS . (Agost de 1939)agressió amb l’URSS . (Agost de 1939)
  • 18. La qüestióLa qüestió de Danzing.de Danzing.
  • 19. CRONOLOGIA. Ocupacions italianes d’Abíssinia (1935) i Albània (1939) Itàlia i Alemanya ajuden Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39) Les annexions d’Alemanya Ocupació d’Àustria i els Sudets en 1938 Les democràcies occidentals li reconeixen les ocupacions a la Conferència de Munic Atac i desaparició de Txecoslovàquia i ocupació de Memel (març, 1939) Pacte Von Ribbentrop-Molotov: Alemanya i l’URSS acorden no atacar-se mútuament (pacte de no-agressió) i repartir-se Polònia Invasió de Polònia (1-IX-1939) Comença la IIª Guerra Mundial L’imperialisme japonès Japó busca colònies on vendre productes i aconseguir matèries primeres Invasió de Manxúria (1932) La SDN condemna la invasió Japó abandona la SDN i s’apropa a Alemanya i Itàlia Invasió del nord de Xina (1938) Invasió en 1939 (guerra) de Sibèria Oriental, Tailàndia, Birmània i Indoxina Dos blocs Potències de l’Eix: Alemanya, Itàlia, Japó, Hongria, Romania, Bulgària Potències aliades: França, Gran Bretanya, Xina, Austràlia, Estats Units, URSS
  • 20.
  • 21. L’expansió d’Alemanya (Inici del camí a la guerra) Militarització de Renània (1936) Participació a la guerra civil espanyola (1936) Annexió Àustria (1938) Conferència de Munic (1938) Annexió Sudets (1938) i Txecoslovàquia (1939) Pacte d’ Acer (1939) Pacte Germànico-soviètic (1939) Invasió de Polònia (1939)
  • 22.
  • 23. EXPANSIONISME JAPONÉSEXPANSIONISME JAPONÉS Ocupa Manxúria Crea l’Estat satèl·lit de Manxukuo (1932) Inicia la conquesta de Xina i del Sud-est asiàtic a la recerca d’un imperi que proporcionara matèries primeres i fonts d’energia. En l’expansió pel Pacífic, toparà amb els USA (1941) 1937
  • 24. Pacte de no agressió entre URSS iPacte de no agressió entre URSS i Alemanya (Agost 1939)Alemanya (Agost 1939)
  • 25. Ribbentrop, ministre d’affers exteriors alemany signa el pacte. Darrere Molotov i Stalin (Agost de 1939)
  • 26. “L’Estat polonès ha rebutjat la solució pacífica proposada per mi per a establir relacions de bon veïnatge (...). Amb la dura fermesa de les armes alemanyes dirigiré la lluita per l’honor i els drets vitals del poble alemany ressuscitat. Espere que tots els soldats, imbuïts de la gran tradició de l’etern esperit militar alemany, compliran amb el seu deure fins l’extrem. Adoneu-vos que sou els representants de la gran Alemanya Nacional Socialista. ¡Visca el nostre poble i el nostre Reich!” Discurs d’Adolf Hitler al Reichstag anunciant la invasió de Polònia (1 de setembre del 1939). Tropes alemanyes inicien invasió de Polònia. (1-9-1939)
  • 27. “Excel·lentíssim senyor: Al comunicat que vaig tindre l’honor de donar a conèixer a vostè l’1 de setembre, (...) informava que el govern de Sa Majestat del Regne Unit complirà sense demora les seues obligacions amb Polònia, si el govern alemany no està disposat a (...) suspendre tota acció d’atac contra Polònia i a retirar immediatament les seues tropes de territori polonès. Encara que aquest comunicat es va donar a conèixer fa més de 24 hores, no ha obtingut cap resposta, sinó que, pel contrari, han continuat i augmentat els atacs alemanys contra Polònia. Per això, tinc l’honor d’informar a V.E. que, en cas de que a les 11 hores del matí de hui (...), 3 de setembre, no siga donada una seguretat satisfactòria en el sentit abans mencionat pel govern alemany i arribe a Londres a mans del govern de Sa Majestat, existirà, des d’aquest moment, un estat de guerra entre els dos països.” N. HENDERSON (Ambaixador del Regne Unit a Berlín). La resposta britànica a la invasió deLa resposta britànica a la invasió de Polònia.Polònia. S’inicia la guerraS’inicia la guerra
  • 28. Pels alemanys és una guerra d’exterminiPels alemanys és una guerra d’extermini
  • 29. 2.- EL DESENVOLUPAMENT2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.DE LA GUERRA. Característiques del conflicte  2.1.- La “guerra rellamp” (octubre 1939 – estiu 1940).  2.2.- La batalla d’Anglaterra i la guerra del desert (estiu 1940 – maig 1943).  2.3.- La campanya contra l’URSS (estiu 1940 – febrer 1943).  2.4.- La guerra al Pacífic.  2.5.- La derrota nazi (febrer 1943 – maig 1945).  2.6.- La derrota japonesa (febrer 1943 – setembre 1945).
  • 30. Abast de la 2a Guerra MundialAbast de la 2a Guerra Mundial
  • 31. Els alemanys van dissenyar La guerra llampec - Tàctica moderna que combinava l’ús de carros de combat i avions - Va sorprendre els aliats preparats per una guerra de trinxeres Es van aplicar nous descobriments científics i tècnics Radar anglès, bombes dirigides alemanyes, bomba atòmica americana… Tancs, avions, portaavions… Es van construir noves armes La “guerra llampec”. Característiques del conflicteCaracterístiques del conflicte Front enemic Força aèria de suport Forces aèries enemigues destruïdes Forces enemigues presoneres Infanteria motoritzada Divisions panzer Recolzamentaeri Avançament conjunt del front
  • 32.
  • 33. La situació militar l’any 1939La situació militar l’any 1939
  • 34. Invasió i ocupació de PolòniaInvasió i ocupació de Polònia
  • 35. LES FASES DE LA GUERRALES FASES DE LA GUERRA Set-1939Set-1939 “La guerra llampec” Victòria alemanya Ofensiva de l’eix Juny-1941Juny-1941 Equilibri entre els dos blocs (entrada dels EUA) Set-1943Set-1943 Ofensiva i victòria aliada Agost-1945Agost-1945
  • 36. 2.1.- La “guerra rellamp” (octubre 1939 – estiu 1940). Accions ràpides per part d’Alemanya, amb atacs combinats d’aviació i tancs (panzer) Ocupen Polònia en menys d’un mes, repartint-se-la entre Alemanya i l’URSS Ocupació ràpida de Dinamarca i Noruega (primavera 1940) El president britànic Chamberlain dimiteix i és substituït per Winston Churchill Ocupen Holanda i Bèlgica en 48 hores Ocupen França i la divideixen en dos: La França ocupada i controlada pels nazis (al nord) La França col·laboracionista amb els nazis (al sud), amb capital a Vichy i presidida pel mariscal Petain La França ocupada i controlada pels nazis (al nord)La França ocupada i controlada pels nazis (al nord) La França col·laboracionista amb els nazis (al sud), amb capital a Vichy i presidida pel mariscal Petain Itàlia declara la guerra a França (Maig 1940)
  • 37. En Gran Bretanya, ChurchillEn Gran Bretanya, Churchill substitueix Chamberlain com asubstitueix Chamberlain com a primer ministre (1940)primer ministre (1940)
  • 38. La guerra en l’oest. 1940.La guerra en l’oest. 1940. Ocupació de Noruega.Ocupació de Noruega. Invasió dels Països Baixos i derrotaInvasió dels Països Baixos i derrota de França (Maig de 1940)de França (Maig de 1940)
  • 39. La campanya de FrançaLa campanya de França Mariscal Petain. Cap de l’estat francés de Vichy Hitler en París
  • 40. Rendició francesa i entrada de tropesRendició francesa i entrada de tropes alemanyes en Parísalemanyes en París
  • 41. 2.2.- La batalla d’Anglaterra i la guerra del desert (estiu 1940 – maig 1943). Batalla d’Anglaterra: els alemanys bombardegen Gran Bretanya i intenten aillar-la per mar amb submarins (batalla de l’Atlàntic) Els britànics resisteixen amb ajuda americana MEDITERRANI Itàlia i Alemanya ocupen Líbia i ataquen Egipte, amb l’objectiu d’arribar al canal de Suez (control del Mediterrani) i al Pròxim Orient (petroli) Els aliats els paren a Egipte (El-Alamein, 1942) i Tunisia (1943) i comencen a pensar en desembarcar a Itàlia des d’Àfrica Itàlia fracassa en l’intent d’ocupar Grècia (1940) Alemanya ocupa els Balcans (1940-41) i Grècia (1941)
  • 42. La batalla d’Anglaterra Churchill crida a la resistència
  • 43. Els bombardejos sobre les ciutats angleses
  • 44. “Però a Londres (...) els mètodes de seguretat estaven poc desenvolupats. A excepció del Metro, no disposàvem quasi de refugis segurs. Pot dir-se que la majoria de la població londinenca dormia a les seues cases o als refugis “Anderson”, baix el foc enemic, fent front als corresponents riscos després de la dura jornada de treball, amb una flema típicament britànica. Sovint quedaven, en una sola nit, quinze o vint mil persones sense casa. Res, tret de les tasques dels ciutadans que feien servici de guàrdia d’incendis a les teulades, impedia que es produïren focs inextingibles. Els hospitals, ja plens d’homes i dones mutilats, rebien de ple les bombes de l’enemic. Les comunicacions per ferrocarril i carretera quedaven interrom- pudes a cada moment. Però, malgrat tot, la vida de Londres havia de con- tinuar. (...) Suportàvem la més dura prova a la que havia estat sotmès el poble britànic i no teníem altra solució per assolir la victòria que continuar lluitant. Com vaig dir als membres de la Cambra dels Comuns i del meu govern, en fer-me càrrec de l’executiu: “Sols us podem oferir sang, esforç, llàgrimes i sudor”. W. CHURCHILL: Memòries, 1965. La batalla d’AnglaterraLa batalla d’Anglaterra
  • 45. La guerra als Balcans. (1941)La guerra als Balcans. (1941)
  • 46. Cap a 1941Cap a 1941 ((Les zones enfosquides representen l’ocupació nazi)Les zones enfosquides representen l’ocupació nazi)
  • 47. La guerra al nord d’ÀfricaLa guerra al nord d’Àfrica (1940-43)(1940-43)
  • 48.
  • 49. 2.3.- La campanya contra l’URSS (estiu 1941 – febrer 1943). Alemanya ataca l’URSS (juny 1941) per aconseguir petroli i indústria. Es una guerra d’extermini. Hitler inicia l’eliminació de tot un poble I pensa en colonitzar amb alemanys els territoris ocupats Els soviètics resisteixen a Leningrad en mig de l’hivern, eviten que els alemanys entren a Moscou i guanyen la batalla de Stalingrad (1943) Declivi nazi
  • 50.
  • 51.
  • 52.
  • 55.
  • 56. 2.4.- La guerra al Pacífic. Japó, una vegada s’ha expandit per tot el Pacífic, ataca la base d’Estats Units a Hawai: Pearl Harbor (desembre, 1941) Estats Units (Roosevelt) declara la guerra a Japó, Alemanya i Itàlia Guerra aèria i marítima entre Japó i EUA Japó guanya terreny fins a juny del 1942 Des de febrer del 1943 (Guadalcanal) els EUA s’imposen
  • 57. Atac a Pearl Harbour
  • 58. “(...) Per tant, Japó ha iniciat una extensa i sorprenent ofensiva, estenent-se a tota l’àrea del Pacífic. Els fets d’ahir parlen per ells mateixos. El poble dels Estats Units ja s’ha format una opinió i comprèn bé les implicacions per a la pròpia vida i seguretat de la nació. Com a Comandant en cap de l’Exèrcit i de la Marina he ordenat que siguen preses totes les mesures per a la nostra defensa. (...) No importa quan ens puga costar superar aquesta premeditada invasió, el poble d’Estats Units triomfarà i aconseguirà una victòria absoluta. Crec interpretar el desig del Congrés i del poble quan assegure que aquesta forma de traïció mai ens amenaçarà novament. Les hostilitats existeixen. No hi ha parpelleig al fet que el nostre poble, el nostre territori i els nostres interessos estan en greu perill. Amb confiança en les nostres forces armades, amb la determinació del nostre poble, aconseguirem l’inevitable triomf, amb l’ajuda de Déu. Li demane al Congrés declarar, degut al covard atac efectuat per Japó el diumenge 7 de desembre, que existeix un estat de guerra entre els Estats Units i l’Imperi del Japó.” F.D.ROOSEVELT, La Casa Blanca, 8 de desembre del 1941. Discurs de Roosevelt declarantDiscurs de Roosevelt declarant la guerra al Japóla guerra al Japó
  • 59.
  • 60. Les xifres de la proudcció d’armes.Les xifres de la proudcció d’armes.
  • 61. 2.5.- La derrota nazi (febrer 1943 – maig 1945). Des de febrer del 1943 (Stalingrad) Alemanya passa a la defensiva, mentre els aliats ataquen pels dos fronts i comencen a bombardejar les ciutats alemanyes Campanya d’Itàlia (juliol 43 – juny 44) Els aliats desembarquen a Sicília des d’Àfrica i passen a la península Mussolini és destituït i funda la República de Saló al nord El nou govern italià (Badoglio) signa la rendició amb els aliats Alemanya envaeix el centre i nord d’Itàlia Des del sud els aliats avancen lentament, ocupant tot el país Els aliats desembarquen a Normandia (juny 1944) i avancen cap a Alemanya (Eisenhower)
  • 63. Els aliats porten la guerra aEls aliats porten la guerra a Itàlia (estiu de 1943)Itàlia (estiu de 1943)
  • 64. “Les condicions d’armistici següents són presentades pel general Eisenho- wer, comandant en cap de les forces aliades, en virtut de l’autoritat que se li ha conferit pels governs dels Estats Units i de la Gran Bretanya, en inte- rés de les Nacions Unides, i acceptades pel mariscal Pietro Badoglio, cap del govern italià: 1. Fi immediata de tota activitat hostil per part de les forces armades italianes. 2. Itàlia utilitzarà tots els mitjans per a que siguen negades als alemanys aquelles facilitats que puguen ser utilitzades contra les Nacions Unides. 3. Tots els presoners o internats, ciutadans de les Nacions Unides, hauran de ser lliurats immediatament al comandant en cap aliat i cap d’ells podrà ser, ni ara ni més tard, evacuat a Alemanya. 11. El comandant en cap de les forces aliades tindrà ple dret per a imposar totes les mesures de desarmament, desmobilització i desmilitarització.” Armistici d’Itàlia, 3 de setembre del 1943. Mussolini es destituït i Itàlia demana l’armistici.Mussolini es destituït i Itàlia demana l’armistici. Alemanya invadirà Itàlia i rescata Mussolini, queAlemanya invadirà Itàlia i rescata Mussolini, que al nord funda l’estat titella de la República de Salóal nord funda l’estat titella de la República de Saló
  • 65. En l’oest, el 6 de juny de 1944 elsEn l’oest, el 6 de juny de 1944 els aliats desembarquen en Normandiaaliats desembarquen en Normandia
  • 66.
  • 67. Imatges del dia “D”
  • 68. La guerra en l’oest. (juny 1944-gener 1945)La guerra en l’oest. (juny 1944-gener 1945)
  • 69. Alliberament de París (Agost de 1944) Blindats de republicans espanyols. Els primers que van entrar en París
  • 70. La campanya d’Alemanya (Gener-Maig de 1945)
  • 71. L’alliberament dels camps deL’alliberament dels camps de concentració (Gener de 1945)concentració (Gener de 1945) La pancarta va ser escrita pelsLa pancarta va ser escrita pels republicans espanyolsrepublicans espanyols
  • 72. A finals d’Abril, Mussolini es executat pels partisans italians i Hitler se suicida el dia 30 Ultima imatge de Hitler en la porta del búnker (dies abans del suicidi)
  • 73. L’exèrcit Roig prenL’exèrcit Roig pren Berlin, 2 de Maig deBerlin, 2 de Maig de 1945. Alemanya es1945. Alemanya es rendeix el 7 de Maigrendeix el 7 de Maig
  • 74. 2.6.-2.6.- La derrota japonesaLa derrota japonesa (febrer 1943 – setembre 1945)(febrer 1943 – setembre 1945).. Des de Guadalcanal (1943) les tropes nord-americanes de MacArthur avancen lentament cap al Japó, però el Japó no es rendeix Truman (president EUA) decideix llançar dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki en agost del 1945 per obligar al Japó a rendir-se abans que arribe l’Exèrcit Roig Japó es rendeix el 2 de setembre del 1945: la guerra ha acabat
  • 75.
  • 76. Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945)Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945)
  • 77.
  • 78.
  • 79.
  • 80.
  • 81.
  • 82. 3.-L’HOLOCAUST3.-L’HOLOCAUST 0.- Precedents. Les lleis de Nuremberg0.- Precedents. Les lleis de Nuremberg (1935) i La(1935) i La Nit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres Trencats (1938). (legislació nazi anterior a 1939)(1938). (legislació nazi anterior a 1939) 1.- Amb la invasió de Polònia, el règim nazi1.- Amb la invasió de Polònia, el règim nazi començà a deportar jueus alemanys,començà a deportar jueus alemanys, austríacs, txecs i polonesos i aaustríacs, txecs i polonesos i a concentrar-los en la part annexada aconcentrar-los en la part annexada a Alemanya en ghettos (el territoriAlemanya en ghettos (el territori Waterghau)Waterghau) ..
  • 83.
  • 84. 2.- Amb la invasió de l’URSS, l’any 1941,2.- Amb la invasió de l’URSS, l’any 1941, s’inicia l’extermini sistemàtic de jueus (is’inicia l’extermini sistemàtic de jueus (i també de caps del partit i de l’estattambé de caps del partit i de l’estat soviètic). Hi participaren unitats de lasoviètic). Hi participaren unitats de la policia, la SS, l’exèrcit i els Einsatzgrupenpolicia, la SS, l’exèrcit i els Einsatzgrupen o batallons d’extermini.o batallons d’extermini. 3.- Durant la tardor de 1941 comencen a3.- Durant la tardor de 1941 comencen a introduir-se els camions amb càmeres deintroduir-se els camions amb càmeres de gas incorporades (monòxid de carboni)gas incorporades (monòxid de carboni)
  • 85. Amb l’ajuda de tropes i voluntaris locals, finsAmb l’ajuda de tropes i voluntaris locals, fins 1944, els alemanys assassinaren fins a 11944, els alemanys assassinaren fins a 1 o 1,5 milions de personeso 1,5 milions de persones 3.- A partir de l’estiu de 1941, Hitler delegà3.- A partir de l’estiu de 1941, Hitler delegà en Himmler i Heydrich una amplaen Himmler i Heydrich una ampla autoritat sobre la qüestió jueva en l’URSSautoritat sobre la qüestió jueva en l’URSS i l’est d’Europa.i l’est d’Europa.
  • 86. 4.- A finals de 1941, s’inicia l’eliminació dels jueus4.- A finals de 1941, s’inicia l’eliminació dels jueus de Polònia i es van crear tres camps d’extermini:de Polònia i es van crear tres camps d’extermini: Belzec, Sobibor i Treblinka (1,7 milions de morts aBelzec, Sobibor i Treblinka (1,7 milions de morts a més dels afusellaments en el govern general demés dels afusellaments en el govern general de Polònia).Polònia).
  • 87. Abans de ser eliminats, molts d’ellsAbans de ser eliminats, molts d’ells treballaven com a esclaus en els ghettos.treballaven com a esclaus en els ghettos. 5.- Per assassinar els jueus de la Gran5.- Per assassinar els jueus de la Gran Alemanya, del sud, oest i nord d’Europa,Alemanya, del sud, oest i nord d’Europa, l’any 1942, Himmler va establir el campl’any 1942, Himmler va establir el camp d’Auschwitz-Birkenau. (1 milió de jueus ded’Auschwitz-Birkenau. (1 milió de jueus de diferents parts d’Europa). S’iniciava ladiferents parts d’Europa). S’iniciava la Solució Final. Donat que l’ocupació iSolució Final. Donat que l’ocupació i derrota de l’URSS es demorava, es vaderrota de l’URSS es demorava, es va pensar en l’eliminació definitiva de totspensar en l’eliminació definitiva de tots
  • 88. els jueus d’Europa amb els campsels jueus d’Europa amb els camps d’exterminid’extermini 6.- Es calcula que entre 1939 i 1945, 66.- Es calcula que entre 1939 i 1945, 6 milions de jueus van ser assassinatsmilions de jueus van ser assassinats mitjançant el gas, elsmitjançant el gas, els afussellaments i d’altres mitjans.afussellaments i d’altres mitjans. 7.- Els camps podien adoptar dues7.- Els camps podien adoptar dues modalitats: els camps d’extermini,modalitats: els camps d’extermini, com el de Treblinka i els de treballcom el de Treblinka i els de treball com els d’Auschwitz-Birkenau (quecom els d’Auschwitz-Birkenau (que emprava mà d’obra esclava per aemprava mà d’obra esclava per a l’empresa IG Farben) (on tambél’empresa IG Farben) (on també s’executaven jueus)s’executaven jueus)
  • 89. Assistents a la Conferència de Wansee.Assistents a la Conferència de Wansee. Solució finalSolució final
  • 90.
  • 91. A més, durant la segona guerra mundial, milionsA més, durant la segona guerra mundial, milions de persones, jueus també van serde persones, jueus també van ser esclavitzades (especialment des de 1943) per aesclavitzades (especialment des de 1943) per a treballar en les indústries de l’armament.treballar en les indústries de l’armament.
  • 92.
  • 93.
  • 94.
  • 95.
  • 96.
  • 97.
  • 98. Només en Auschwitz, amb els esclaus, l’estat alemany hauria aconseguit 30 milions de marcs de benefici
  • 99.
  • 100. “Les execucions en massa per gas començaren a l’estiu del 1941 i es perllongaren fins la tardor del 1944. Jo controlava personalment les execucions en Auschwitz (...). Per “solució final” s’entenia l’extermini de tots els jueus d’Europa. Tenia ordre de deixar en disposició de funcionar els procediments d’extermini en Auschwitz el mes de juny del 1941. Havia visitat Treblinka amb l’objectiu de veure com duien a terme alló l’extermini (...). El comandant del camp em va dir que havia utilitzat gas monòxid i, en la seua opinió, els seus mètodes eren molt eficaços. Així doncs, una vegada manats construir els edificis d’extermini, vaig decidir emprar el Cicló B, àcid prúsic cristalitzat que ficàvem en la cambra de gas per una xicoteta escletxa. Per a matar a les persones que hi havia dins de la cambra de gas feien falta de tres a quinze minuts, segons les condicions climatològiques (...). Ordinàriament esperàvem mitja hora per obrir les portes i traure els cadàvers. Una vegada fora, la nostra patrulla especial s’apoderava dels anells i les dentadures d’or dels cadàvers (...). També, de vegades, es realitzaven experiments amb els presoners; entre ells, l’esterilització i experiències relatives al càncer. La majoria de persones que morien a conseqüència d’aquests experiments havien estat condemnades a mort prèviament per la Gestapo (...)” Declaracions de Rudolph F. Hoss, comandant del camp d’Auschwitz, davant el Tribunal de Nuremberg (1945).
  • 101.
  • 102.
  • 103.
  • 104.
  • 106.
  • 107.
  • 108.
  • 109. 4.- GUERRA TOTAL I DOMINI NAZI. Guerra que afecta a tota la població Bombardeigs a la població civil per desmoralitzar-la Intervenció estatal de l’economia Reclutament militar (mobilització general) Incorporació de la dona i mà d’obra estrangera al treball Penúria econòmica quotidiana (fam) Barbàrie nazi Camps de concentració, treball i extermini per a jueus, eslaus i dissidents Incorporació forçosa de treballadors estrangers a les indústries i mines Violència i terror imposades per la Gestapo i les SS Holocaust jueu Als països ocupats pels nazis (França, Iugoslàvia,...) la resistència s’organitza clandestinament
  • 110. L'ocupació nazi.L'ocupació nazi. Els països derrotats van ser administratsEls països derrotats van ser administrats directament per les autoritats nazis i endirectament per les autoritats nazis i en altres casos es van formar règims titellaaltres casos es van formar règims titella (Croàcia, França de Vichy i d'altres).(Croàcia, França de Vichy i d'altres). L'objectiu, en tot cas, va consistir enL'objectiu, en tot cas, va consistir en explotar econòmicament el país enexplotar econòmicament el país en benefici d'Alemanya.benefici d'Alemanya. En l'Europa occidental, aquest va ser unEn l'Europa occidental, aquest va ser un objectiu molt present, sobretot des deobjectiu molt present, sobretot des de 1943.1943.
  • 111. En l'Europa de l'Est ja hem vist que es vaEn l'Europa de l'Est ja hem vist que es va intentar l'eliminació física de tot un poble.intentar l'eliminació física de tot un poble. En śintesi, es va imposar a tot Europa unaEn śintesi, es va imposar a tot Europa una política d'expoliació i saqueig que vapolítica d'expoliació i saqueig que va multiplicar la resistència antinazi.multiplicar la resistència antinazi. Es calcula que l'any 1944, 5,3 milions deEs calcula que l'any 1944, 5,3 milions de treballadors estrangers formaven part detreballadors estrangers formaven part de l'aparell productiu alemanyl'aparell productiu alemany (Siemens, AEG, IG Farben, Porsche i(Siemens, AEG, IG Farben, Porsche i d'altres empreses es van beneficiar)d'altres empreses es van beneficiar)
  • 112. La resistència i la col.laboració.La resistència i la col.laboració. La col.laboració es va localitzar entre grupsLa col.laboració es va localitzar entre grups ultraconservadors i anticomunistes,ultraconservadors i anticomunistes, desitjosos d'incorporar-se al nou ordredesitjosos d'incorporar-se al nou ordre dirigit per Alemanya. La por, el terror i ladirigit per Alemanya. La por, el terror i la repressió també induiren la col.laboraciórepressió també induiren la col.laboració d'altres o la passivitat de molts.d'altres o la passivitat de molts. --
  • 113. La resistència.La resistència. En l'Europa occidental, els primers grups,En l'Europa occidental, els primers grups, molt minoritaris en un principi, estavenmolt minoritaris en un principi, estaven formats per sectors nacionalistes,formats per sectors nacionalistes, comunistes (especialment des de 1941) icomunistes (especialment des de 1941) i demòcrates en general.demòcrates en general. Destacaren els partisans de Tito enDestacaren els partisans de Tito en Iugoslàvia (de tipus comunista), elsIugoslàvia (de tipus comunista), els italians (també amb comunistes,italians (també amb comunistes, socialistes i alguns democristians)socialistes i alguns democristians)
  • 115. En França, De Gaulle dirigí, des de LondresEn França, De Gaulle dirigí, des de Londres la resistència. Fins 1944 la resistènciala resistència. Fins 1944 la resistència antinazi va ser organitzada per grups deantinazi va ser organitzada per grups de guerrillers (maquis) amb un importantguerrillers (maquis) amb un important component de republicans espanyols. Elcomponent de republicans espanyols. El desembarcament de Normandia (1944) vadesembarcament de Normandia (1944) va fer créixer la resistència.fer créixer la resistència. En Itàlia i Iugoslàvia, l'acció partisana va serEn Itàlia i Iugoslàvia, l'acció partisana va ser important en l'alliberament del país.important en l'alliberament del país.
  • 117. Les accions partisanes estaven destinadesLes accions partisanes estaven destinades a boicotejar l'ocupació nazi amb actesa boicotejar l'ocupació nazi amb actes violents (sabotatge) i espionatge.violents (sabotatge) i espionatge. L'espiral de violència i el saqueig que elsL'espiral de violència i el saqueig que els alemanys realitzaren sobre els territorisalemanys realitzaren sobre els territoris ocupats ajudaren a l'expansió de laocupats ajudaren a l'expansió de la resistència .resistència .
  • 118. 5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I). DEMOGRÀFIQUES Més de 50 milions de morts, el 95% civils i més de la meitat soviètics 35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts Incomptables morts indirectes: fam, ferides, irradiacions,... “Generacions buides” Més de 30 milions de desplaçats pels acords de pau ECONÒMIQUES Destrucció quasi total de ciutats, camps, infraestructures, indústries,... en tots els camps de batalla Augment de la riquesa a les zones que no es veuen afectades directament per la guerra (EUA, Canadà, Austràlia,...) Queda per davant una reconstrucció complicada: ajudes de l’URSS i EUA i intervenció dels estats en l’economia MORALS Trauma moral provocat per sis anys de violència i crueltat despietades La revelació pública de les atrocitats nazis: els principals dirigents nazis són condemnats als judicis de Nuremberg
  • 119. Els condemnats pels procesos de Nuremberg
  • 120. El judici de Nuremberg
  • 121. • A finals del segle XX, les grans empreses alemanyes beneficiades de mà d’obra d’esclava pagaren indemnitzacions als supervivents: 3,6 mil milions de dòlars (any 2001) dels 5 mil milions que li corresponien Hitler i Ferdinand Porsche amb un prototipus de Volkswagen
  • 122. Els moviments de població després de 1945
  • 124.
  • 125. Imatges de l'Europa destruïda (1945)
  • 126. Imatges de Berlín (1945) La Cancelleria presa per l’exèrcit Roig
  • 127.
  • 128. 5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I). DEMOGRÀFIQUES Més de 50 milions de morts, el 95% civils i més de la meitat soviètics 35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts Incomptables morts indirectes: fam, ferides, irradiacions,... “Generacions buides” Més de 30 milions de desplaçats pels acords de pau ECONÒMIQUES Destrucció quasi total de ciutats, camps, infraestructures, indústries,... en tots els camps de batalla Augment de la riquesa a les zones que no es veuen afectades directament per la guerra (EUA, Canadà, Austràlia,...) Queda per davant una reconstrucció complicada: ajudes de l’URSS i EUA i intervenció dels estats en l’economia MORALS Trauma moral provocat per sis anys de violència i crueltat despietades La revelació pública de les atrocitats nazis: els principals dirigents nazis són condemnats als judicis de Nuremberg
  • 129. 5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (II): POLÍTIQUES. Les conferències de pau Participen, fonamentalment, Estats Units (Roosevelt i Truman), Gran Bretanya (Churchill) i l’URSS (Stalin) Conferències més importants: Ialta i Potsdam Acords Alemanya (i Berlín) i Àustria (i Viena) es divideixen en quatre zones, cadascuna controlada per un dels aliats Els principals canvis en les fronteres es produeixen a Europa oriental S’acorda crear una Organització de les Nacions Unides (ONU) per fomentar el diàleg i la pau entre els països Els principals règims feixistes desapareixen, però sobreviuen els d’Espanya i Portugal El món es divideix en dos grans blocs: el bloc capitalista (liderat pels Estats Units) i el bloc comunista (liderat per l’URSS), que s’enfrontaran en la Guerra Freda S’accelera el procés de descolonització, que quedarà quasi totalment complet en trenta anys
  • 130. El Presidente de los Estados Unidos de América y el Primer Ministro representanteEl Presidente de los Estados Unidos de América y el Primer Ministro representante del Gobierno de S. M. en el Reino Unido, habiéndose reunido en el Océano,del Gobierno de S. M. en el Reino Unido, habiéndose reunido en el Océano, juzgan oportuno hacer conocer algunos principios sobre los cuales ellos fundanjuzgan oportuno hacer conocer algunos principios sobre los cuales ellos fundan sus esperanzas en un futuro mejor para el mundo y que son comunes a lasus esperanzas en un futuro mejor para el mundo y que son comunes a la política nacional de sus respectivos países:política nacional de sus respectivos países: 1. Sus países no buscan ningún engrandecimiento territorial o de otro tipo.1. Sus países no buscan ningún engrandecimiento territorial o de otro tipo. 2. No desean ver ningún cambio territorial que no esté de acuerdo con los votos2. No desean ver ningún cambio territorial que no esté de acuerdo con los votos libremente expresados de los pueblos interesados.libremente expresados de los pueblos interesados. 3. Respetan el derecho que tienen todos los pueblos de escoger la forma de3. Respetan el derecho que tienen todos los pueblos de escoger la forma de gobierno bajo la cual quieren vivir, y desean que sean restablecidos los derechosgobierno bajo la cual quieren vivir, y desean que sean restablecidos los derechos soberanos y el libre ejercicio del gobierno a aquellos a quienes les han sidosoberanos y el libre ejercicio del gobierno a aquellos a quienes les han sido arrebatados por la fuerza.arrebatados por la fuerza. 4. Se esforzarán, respetando totalmente sus obligaciones existentes, en extender a4. Se esforzarán, respetando totalmente sus obligaciones existentes, en extender a todos los Estados, pequeños o grandes, victoriosos o vencidos, la posibilidad detodos los Estados, pequeños o grandes, victoriosos o vencidos, la posibilidad de acceso a condiciones de igualdad al comercio y a las materias primas mundialesacceso a condiciones de igualdad al comercio y a las materias primas mundiales que son necesarias para su prosperidad económica.que son necesarias para su prosperidad económica. 5. Desean realizar entre todas las naciones la colaboración más completa, en el5. Desean realizar entre todas las naciones la colaboración más completa, en el dominio de la economía, con el fin de asegurar a todos las mejoras de lasdominio de la economía, con el fin de asegurar a todos las mejoras de las condiciones de trabajo, el progreso económica y la protección social.condiciones de trabajo, el progreso económica y la protección social. 6. Tras la destrucción total de la tiranía nazi, esperan ver establecer una paz que6. Tras la destrucción total de la tiranía nazi, esperan ver establecer una paz que permita a todas las naciones vivir con seguridad en el interior de sus propiaspermita a todas las naciones vivir con seguridad en el interior de sus propias fronteras y que garantice a todos los hombres de todos los países una existenciafronteras y que garantice a todos los hombres de todos los países una existencia libre sin miedo ni pobreza.libre sin miedo ni pobreza. 7. Una paz así permitirá a todos los hombres navegar sin trabas sobre los mares y7. Una paz así permitirá a todos los hombres navegar sin trabas sobre los mares y los océanos.los océanos. 8. Tienen la convicción de que todas las naciones del mundo, tanto por razones de8. Tienen la convicción de que todas las naciones del mundo, tanto por razones de orden práctico como de carácter espiritual, deben renunciar totalmente al uso deorden práctico como de carácter espiritual, deben renunciar totalmente al uso de la fuerza.la fuerza. La carta de l’Atlàntic d’agost de 1941 signada per Roosevelt i Churchill, base de la democratització posterior a 1945
  • 132. La Conferència de IaltaLa Conferència de Ialta • Febrer de 1945. Es decideix:Febrer de 1945. Es decideix: • Desnazificar Alemanya i dividir-la en zonesDesnazificar Alemanya i dividir-la en zones d’ocupació.d’ocupació. • Establir les fronteres de Polònia. (no hi haEstablir les fronteres de Polònia. (no hi ha acord)acord) • Formació dels governs de concentració en elsFormació dels governs de concentració en els països alliberats (comunistes, socialistes,països alliberats (comunistes, socialistes, demòcrates, etc) i celebració d’eleccions lliures.demòcrates, etc) i celebració d’eleccions lliures. • Es prepara la futura ONUEs prepara la futura ONU
  • 133. Conferència de Potsdam (1945) • Juliol de 1945. Potsdam. • S’acorda la democratització d’Alemanya. • Finalment s’accepten les fronteres de Polònia d’acord els desitjos soviètics. • No hi ha acord sobre les indemnitzacions alemanyes futures a l’URSS. • Truman no avisa Stalin dels plans atòmics USA Atlee (GB), Truman (USA) i Stalin (URSS)
  • 134.
  • 135.
  • 136. Alemanya dividida en 4 zones d'ocupació
  • 137. 5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (III): L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES. Es va crear a San Francisco l’any 1945, amb 46 membres (ara en són ja més de 200) Objectius: fomentar el diàleg (rebuig de la força), dret d’autodeterminació dels pobles i la no-ingerència dels estats en els assumptes interns d’un altre estat Òrgans Assemblea General de tots els països Consell de Seguretat, amb 15 membres, que es qui pren les decisions importants i on EUA, URSS, Xina, França i Gran Bretanya poden vetar Secretari General: triat cada cinc anys, representa l’ONU i vigila el dia a dia Altres: Consell Econòmic i Social (UNESCO, UNICEF,...), Tribunal de Justícia de La Haia,...