This document provides an experience and skills summary for Ashish Jain, highlighting his 12 years of experience in IT consulting across multiple industries including finance, telecom, automotive, healthcare, services, and software. It details his technical skills in areas such as Java, Oracle, and Microsoft platforms, as well as his management experience delivering complex projects and providing thought leadership to clients. Key clients he has worked with are also listed.
This recipe provides directions for making a peanut butter and strawberry jam sandwich along with some context about the ingredients. It suggests spreading peanut butter on one slice of bread and strawberry jam on the other slice before putting the sandwich together. The document also notes that a survey found strawberry jam to be the most popular topping for peanut butter according to 46 out of 100 respondents. Finally, it lists occasions like school lunches and picnics that are good times for eating peanut butter and jelly sandwiches.
Skills Survey of Iloilo Banking Industryfutureyouph
Banking is one of the priority sectors in Iloilo that has a good number of in-demand job.
Here's a survey done by the Iloilo Government-Industry-Academe Council on the skills needed to get a job in the Iloilo banking industry.
This document provides an experience and skills summary for Ashish Jain, highlighting his 12 years of experience in IT consulting across multiple industries including finance, telecom, automotive, healthcare, services, and software. It details his technical skills in areas such as Java, Oracle, and Microsoft platforms, as well as his management experience delivering complex projects and providing thought leadership to clients. Key clients he has worked with are also listed.
This recipe provides directions for making a peanut butter and strawberry jam sandwich along with some context about the ingredients. It suggests spreading peanut butter on one slice of bread and strawberry jam on the other slice before putting the sandwich together. The document also notes that a survey found strawberry jam to be the most popular topping for peanut butter according to 46 out of 100 respondents. Finally, it lists occasions like school lunches and picnics that are good times for eating peanut butter and jelly sandwiches.
Skills Survey of Iloilo Banking Industryfutureyouph
Banking is one of the priority sectors in Iloilo that has a good number of in-demand job.
Here's a survey done by the Iloilo Government-Industry-Academe Council on the skills needed to get a job in the Iloilo banking industry.
A good credit history makes it possible to get credit, especially for major purchases like a home. It keeps the cost of borrowing to a minimum.
To build good credit, consider using one or a maximum of two credit cards to make small purchases that you pay off when the bill comes in. The biggest factor of your credit score is payment history, or in other words, pay on time every time.
To access your free credit report, visit www.annualcreditreport.com. It's good to review your credit report periodically to make sure all information is accurate and that you have not been the victim of identity theft.
Credit Crisis Presentation - Oct 9th 2008Wynn Quon
Presentation for the Canadian MoneySaver Share Club. How did we get here? What's ahead? Is my money safe? Should I sell? Opportunities in the wreckage. Most common mistakes investors make during bear markets and how to avoid them.
Practice defensive banking. Learn what to do and what not to do to to avoid lawsuits resulting from unintended promises. Learn about the due diligence process and secret liens.
This document provides a 10 step process for analyzing problem loans and minimizing losses. The steps include reviewing documentation, performing lien searches, collateral valuation, financial analysis, identifying all related debt, evaluating management and business operations, environmental issues, viability assessment, and developing an action plan. The goal is to gather all relevant information to understand the problem fully and develop a solution that protects the bank's interests while helping the borrower return to financial health.
The document discusses the evolution of modern marketing departments and additional topics in marketing management. It describes how marketing departments have evolved from simple sales departments to encompass broader functions like advertising, PR, and customer relationship management. The document also outlines trends in the business environment that have impacted marketing, such as globalization, technology advances, reengineering, outsourcing, and collaboration with suppliers. Finally, it discusses developing holistic marketing organizations by outlining strategies for organization-wide marketing orientation and how to implement, evaluate, and control marketing programs.
Instilling the Right Credit Risk CultureLibby Bierman
As the Comptroller's Handbook states, "a bank’s first defense against excessive credit risk is the initial credit-granting process, sound underwriting standards, an efficient, balanced approval process, and a competent lending staff." The start of a new year is the perfect time to review and improve your credit risk culture.
Garrett Morris, director of consulting at Sageworks, discussed the key elements of a strong credit risk culture, including:
-Three Ps of credit analysis
-Five Cs of credit
-Five Cs of data collection
-12 questions to ask at your institution
Capital Match LLC aims to connect entrepreneurs seeking investment capital with investors. It will provide customized documents and fully vetted investment opportunities to facilitate connections. Capital Match will market to both entrepreneurs and investors through social media, incubators, educational programs and local meetings. It faces risks in accessing both customer bases, financial sustainability without initial investors, and developing a platform to serve both sides. Capital Match plans to initially bootstrap and later partner with incubators, venture capital firms, family offices and conferences.
Assessing a bank’s culture is not an easy task, but there clearly is an increased emphasis on culture that is part of the regulators' broader focus on “heightened standards.” Learn what it takes to have a strong credit culture. Read about these 10 credit culture factors to assess your institution's credit culture.
Ensuring capital availability for entrepreneurs is consistently referred to by business owners as one of the key components of any successful banking relationship. If you lend to small businesses, you should know about the competitive landscape, including alternative lenders, and the 5 regulatory items you should monitor closely.
Time banking is a system that uses time as currency to allow people to exchange services. Members join a time bank and list skills they can offer others. For each hour of service provided to another member, one time credit is earned that can then be spent to receive services from other members. Time banking aims to strengthen social networks and engagement while allowing useful skills exchanges. Setting up both online and offline time banking networks in Ireland could help address social isolation and provide mutual aid.
This is a simple and clear overview of what the credit crunch is, what caused it and the current status of the financial system with special focus on hte Irish situation.
The document discusses guidelines for bankers to analyze credit applications from farmers in India. It outlines factors to consider like returns from investment, repayment capacity, and risk bearing ability. Repayment capacity depends on gross returns, expenses, consumption, other loans, skills. It also discusses the 5 Cs, 7 Ps, and different repayment plans for loans like lump sum, amortized decreasing/even, and variable plans. The key points are evaluating the viability and risks of proposed investments, a farmer's ability to repay based on their financial situation, and choosing appropriate loan repayment structures.
The document provides an overview of key financial statements and concepts related to banking. It discusses the balance sheet, income statement, and statement of cash flows. It then explains key components of these statements like assets, liabilities, equity, net income, and cash flow. The document also covers concepts like leverage, net interest margin, types of bank deposits and assets, and measures of money supply.
Chuck Nwokocha is a senior risk management consultant presenting on enhancing credit quality at financial institutions. He discusses the importance of strong policies, processes, and lending staff (the 3 P's). He then covers various credit analysis tools like the 5 C's of lending and global cash flow analysis to standardize underwriting. Nwokocha notes examiner concerns around commercial and industrial lending include risk rating systems, asset quality, and thorough documentation. He emphasizes policies, ongoing reviews, and global cash flow analysis for managing credit risk.
The document discusses the "5 C's of credit" which are key factors for assessing credit risk: Character, Capacity, Capital, Conditions, and Collateral. It provides examples of each C and explains how to use the 5 C's framework to evaluate new and existing customers. The document also briefly discusses additional considerations for international risk management and best practices for credit risk assessment, such as education, communication, and flexibility.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. TEMA 9- LA SEGONA
GUERRA MUNDIAL
(1939-45)
Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat
2. TEMA 9.- LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
(1939-45)
1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL.
2- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.
3.- L’HOLOCAUST
4- RESISTÈNCIA I OCUPACIÓ NAZI
5- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.
3. 1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL.1.- CAUSES DE LA IIª GUERRA MUNDIAL.
Els tractats de pau
de la Iª G.M.
Desig de revenja a Alemanya pel tractat de Versalles (pèrdues
territorials, pagament de reparacions de guerra,...)
Descontent italià per no aconseguir els territoris que se li
havien promès (irredemptisme)
El crack de 1929 i la
crisi econòmica dels ‘30
Els països tanquen les seues economies (proteccionisme) i
veuen a la resta com a competidors i enemics
Partits feixistes aprofiten la crisi per arribar al poder
i acaben amb gran part de les democràcies europees
La política
de la força
Japó ataca Xina, envaeix Manxúria i abandona la SDN
Itàlia envaeix Abissínia (1935) i abandona la SDN
Alemanya es rearma, abandona la SDN, intenta ocupar Àustria, ocupa el
Sarre i imposa aquests fets consumats a les democràcies occidentals
La feblesa de
les democràcies
No reaccionen davant l’eix Roma-Berlín (1936) i el pacte Anti-Komintern
contra l’URSS (1936) entre Alemanya, Japó, Itàlia, Espanya i Hongria
No intervenen en la Guerra Civil Espanyola (1936-39) per por a que es
transforme en guerra mundial, mentre Itàlia i Alemanya ajuden Franco
Anglaterra fa una política d’apaivagament: no s’enfronta a Alemanya
i li permet ocupar els territoris de parla alemanya
4. Els objectius de la política exterior de HitlerEls objectius de la política exterior de Hitler
• Hitler pretenia construir una Gran Alemanya,Hitler pretenia construir una Gran Alemanya,
poblada per aris o germànics, la qual cosapoblada per aris o germànics, la qual cosa
implicava violar el Tractat de Versalles.implicava violar el Tractat de Versalles.
• El Lebensraum o espai vital s’adreçava cap aEl Lebensraum o espai vital s’adreçava cap a
l’Europa de l’est: un territori que proveïria del’Europa de l’est: un territori que proveïria de
matèries primeres i recursos a la novamatèries primeres i recursos a la nova
Alemanya. A més seria colonitzat per alemanys,Alemanya. A més seria colonitzat per alemanys,
acabant amb els pobles inferiors (eslaus,acabant amb els pobles inferiors (eslaus,
jueus..). Això es vorà durant la 2a Guerrajueus..). Això es vorà durant la 2a Guerra
MundialMundial
5.
6. El deure d’un Estat nacional consisteix a assegurar la subsistència
de la raça d’aquest Estat tot mantenint un equilibri entre la població
del país i el seu creixement. No hi ha res, excepte l’amplitud del
territori, que asseguri el lliure creixement i existència d’una nació.
Partint d’aquest principi, la única manera com la nació alemanya pot
desenvolupar-se com a nació és ampliant el nostre espai vital.”ampliant el nostre espai vital.”
Hitler, discurs polític , 1927.
12. •Aquesta política consistia en fer concessions els dictadors, especialment Hitler, per a evitar
una nova guerra en Europa (hi havia la consciència que els acords de Versalles de
1919 havien estat excessius amb Alemanya)
•Cal tenir present la debilitat econòmica de Gran Bretanya, molt afectada per la 1a Guerra
Mundial i el crac del 1929. Això dificultava un programa de rearmament per a
enfrontar-se Alemanya
França depenia diplomàticament de GB i tampoc va aportar una política més ferma.
La política de l’appeasement o aplacamentLa política de l’appeasement o aplacament
•Ideològicament, una part important del partit conservador i els interessos econòmics de
Londres creien que els seus adversaris eren l’esquerra i que el veritable enemic
en Europa era Stalin i no Hitler
13. El pacte de la Conferència deEl pacte de la Conferència de
Munic (1938)Munic (1938)
15. • A la conferència de
Munic, França i GB
entreguen els sudets
(regió de
Txecoslovàquia)
poblada per una minoria
germànica a Alemanya,
amb el compromís de
Hitler d’evitar la guerra.
• La intervenció de les democràcies
a favor de la IIa república
espanyola s’esvaeix.
16. • En Març de 1939,
Alemanya ocupa
Txecoslovàquia.
• L’espiral cap a la
guerra pareix
imparable
En l’estiu de 1939,En l’estiu de 1939,
Hitler demandaHitler demanda
ocupar l’eixida a laocupar l’eixida a la
mar de Polònia, lamar de Polònia, la
ciutat de Danzing,ciutat de Danzing,
habitada per unahabitada per una
minoria alemanya .minoria alemanya .
17. França i Gran Bretanya es declarenFrança i Gran Bretanya es declaren
protectores de la integritat de Polònia.protectores de la integritat de Polònia.
S’inicia un programa de rearmament.S’inicia un programa de rearmament.
Abans de començar la invasió de Polònia,Abans de començar la invasió de Polònia,
Hitler signa un acord o pacte de noHitler signa un acord o pacte de no
agressió amb l’URSS . (Agost de 1939)agressió amb l’URSS . (Agost de 1939)
19. CRONOLOGIA.
Ocupacions italianes d’Abíssinia (1935) i Albània (1939)
Itàlia i Alemanya ajuden Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)
Les annexions
d’Alemanya
Ocupació d’Àustria i
els Sudets en 1938
Les democràcies occidentals li reconeixen
les ocupacions a la Conferència de Munic
Atac i desaparició de Txecoslovàquia i ocupació de Memel (març, 1939)
Pacte Von Ribbentrop-Molotov: Alemanya i l’URSS acorden no
atacar-se mútuament (pacte de no-agressió) i repartir-se Polònia
Invasió de Polònia (1-IX-1939) Comença la IIª Guerra Mundial
L’imperialisme
japonès
Japó busca colònies on vendre productes i aconseguir matèries primeres
Invasió de
Manxúria (1932)
La SDN condemna
la invasió
Japó abandona la SDN i
s’apropa a Alemanya i Itàlia
Invasió del nord de Xina (1938)
Invasió en 1939 (guerra) de Sibèria Oriental, Tailàndia, Birmània i Indoxina
Dos blocs
Potències de l’Eix: Alemanya, Itàlia, Japó, Hongria, Romania, Bulgària
Potències aliades: França, Gran Bretanya, Xina, Austràlia, Estats Units, URSS
20.
21. L’expansió d’Alemanya
(Inici del camí a la guerra)
Militarització de Renània (1936)
Participació a la guerra civil
espanyola (1936)
Annexió Àustria (1938)
Conferència de Munic (1938)
Annexió Sudets (1938)
i Txecoslovàquia (1939)
Pacte d’ Acer (1939)
Pacte Germànico-soviètic (1939)
Invasió de Polònia (1939)
22.
23. EXPANSIONISME JAPONÉSEXPANSIONISME JAPONÉS
Ocupa Manxúria
Crea l’Estat satèl·lit de
Manxukuo (1932)
Inicia la conquesta de
Xina i del Sud-est
asiàtic a la recerca
d’un imperi que
proporcionara matèries
primeres i fonts
d’energia.
En l’expansió pel
Pacífic, toparà amb els
USA (1941)
1937
24. Pacte de no agressió entre URSS iPacte de no agressió entre URSS i
Alemanya (Agost 1939)Alemanya (Agost 1939)
26. “L’Estat polonès ha rebutjat la solució pacífica proposada per mi per a
establir relacions de bon veïnatge (...). Amb la dura fermesa de les armes
alemanyes dirigiré la lluita per l’honor i els drets vitals del poble alemany
ressuscitat. Espere que tots els soldats, imbuïts de la gran tradició de
l’etern esperit militar alemany, compliran amb el seu deure fins l’extrem.
Adoneu-vos que sou els representants de la gran Alemanya Nacional
Socialista. ¡Visca el nostre poble i el nostre Reich!”
Discurs d’Adolf Hitler al Reichstag anunciant la invasió de Polònia
(1 de setembre del 1939).
Tropes alemanyes
inicien invasió de
Polònia. (1-9-1939)
27. “Excel·lentíssim senyor:
Al comunicat que vaig tindre l’honor de donar a conèixer a vostè l’1 de setembre, (...) informava que el govern
de Sa Majestat del Regne Unit complirà sense demora les seues obligacions amb Polònia, si el govern
alemany no està disposat a (...) suspendre tota acció d’atac contra Polònia i a retirar immediatament les seues
tropes de territori polonès.
Encara que aquest comunicat es va donar a conèixer fa més de 24 hores, no ha obtingut cap resposta, sinó que,
pel contrari, han continuat i augmentat els atacs alemanys contra Polònia. Per això, tinc l’honor d’informar a
V.E. que, en cas de que a les 11 hores del matí de hui (...), 3 de setembre, no siga donada una seguretat
satisfactòria en el sentit abans mencionat pel govern alemany i arribe a Londres a mans del govern de Sa
Majestat, existirà, des d’aquest moment, un estat de guerra entre els dos països.”
N. HENDERSON (Ambaixador del Regne Unit a Berlín).
La resposta britànica a la invasió deLa resposta britànica a la invasió de
Polònia.Polònia.
S’inicia la guerraS’inicia la guerra
28. Pels alemanys és una guerra d’exterminiPels alemanys és una guerra d’extermini
29. 2.- EL DESENVOLUPAMENT2.- EL DESENVOLUPAMENT
DE LA GUERRA.DE LA GUERRA. Característiques del conflicte
2.1.- La “guerra rellamp” (octubre 1939 – estiu 1940).
2.2.- La batalla d’Anglaterra i la guerra del desert (estiu 1940 – maig
1943).
2.3.- La campanya contra l’URSS (estiu 1940 – febrer 1943).
2.4.- La guerra al Pacífic.
2.5.- La derrota nazi (febrer 1943 – maig 1945).
2.6.- La derrota japonesa (febrer 1943 – setembre 1945).
30. Abast de la 2a Guerra MundialAbast de la 2a Guerra Mundial
31. Els alemanys van dissenyar
La guerra llampec
- Tàctica moderna que
combinava l’ús de carros de
combat i avions
- Va sorprendre els aliats
preparats per una guerra de
trinxeres
Es van aplicar nous
descobriments científics i tècnics
Radar anglès, bombes dirigides
alemanyes, bomba atòmica
americana…
Tancs, avions, portaavions…
Es van construir noves armes La “guerra llampec”.
Característiques del conflicteCaracterístiques del conflicte
Front enemic
Força aèria de suport
Forces aèries enemigues destruïdes
Forces enemigues presoneres
Infanteria
motoritzada
Divisions
panzer
Recolzamentaeri
Avançament
conjunt
del front
35. LES FASES DE LA GUERRALES FASES DE LA GUERRA
Set-1939Set-1939 “La guerra llampec”
Victòria alemanya
Ofensiva de l’eix
Juny-1941Juny-1941
Equilibri entre els dos blocs
(entrada dels EUA)
Set-1943Set-1943
Ofensiva i
victòria aliada
Agost-1945Agost-1945
36. 2.1.- La “guerra rellamp” (octubre 1939 –
estiu 1940).
Accions ràpides per part d’Alemanya, amb atacs combinats d’aviació i tancs (panzer)
Ocupen Polònia en menys d’un mes, repartint-se-la entre Alemanya i l’URSS
Ocupació ràpida de Dinamarca
i Noruega (primavera 1940)
El president britànic Chamberlain dimiteix
i és substituït per Winston Churchill
Ocupen Holanda i Bèlgica en 48 hores
Ocupen França i
la divideixen en dos:
La França ocupada i controlada pels nazis (al nord)
La França col·laboracionista amb els nazis (al sud),
amb capital a Vichy i presidida pel mariscal Petain
La França ocupada i controlada pels nazis (al nord)La França ocupada i controlada pels nazis (al nord)
La França col·laboracionista amb els nazis (al sud),
amb capital a Vichy i presidida pel mariscal Petain
Itàlia declara la guerra a França (Maig 1940)
37. En Gran Bretanya, ChurchillEn Gran Bretanya, Churchill
substitueix Chamberlain com asubstitueix Chamberlain com a
primer ministre (1940)primer ministre (1940)
38. La guerra en l’oest. 1940.La guerra en l’oest. 1940.
Ocupació de Noruega.Ocupació de Noruega.
Invasió dels Països Baixos i derrotaInvasió dels Països Baixos i derrota
de França (Maig de 1940)de França (Maig de 1940)
39. La campanya de FrançaLa campanya de França
Mariscal Petain.
Cap de l’estat francés
de Vichy
Hitler en París
40. Rendició francesa i entrada de tropesRendició francesa i entrada de tropes
alemanyes en Parísalemanyes en París
41. 2.2.- La batalla d’Anglaterra i la guerra del
desert (estiu 1940 – maig 1943).
Batalla d’Anglaterra: els alemanys bombardegen Gran Bretanya
i intenten aillar-la per mar amb submarins (batalla de l’Atlàntic)
Els britànics resisteixen
amb ajuda americana
MEDITERRANI
Itàlia i Alemanya ocupen Líbia i ataquen Egipte, amb l’objectiu d’arribar
al canal de Suez (control del Mediterrani) i al Pròxim Orient (petroli)
Els aliats els paren a Egipte (El-Alamein, 1942) i Tunisia (1943)
i comencen a pensar en desembarcar a Itàlia des d’Àfrica
Itàlia fracassa en l’intent d’ocupar Grècia (1940)
Alemanya ocupa els Balcans (1940-41) i Grècia (1941)
44. “Però a Londres (...) els mètodes de seguretat estaven poc desenvolupats.
A excepció del Metro, no disposàvem quasi de refugis segurs. Pot dir-se
que la majoria de la població londinenca dormia a les seues cases o als
refugis “Anderson”, baix el foc enemic, fent front als corresponents riscos
després de la dura jornada de treball, amb una flema típicament britànica.
Sovint quedaven, en una sola nit, quinze o vint mil persones sense casa.
Res, tret de les tasques dels ciutadans que feien servici de guàrdia
d’incendis a les teulades, impedia que es produïren focs inextingibles. Els
hospitals, ja plens d’homes i dones mutilats, rebien de ple les bombes de
l’enemic. Les comunicacions per ferrocarril i carretera quedaven interrom-
pudes a cada moment. Però, malgrat tot, la vida de Londres havia de con-
tinuar.
(...) Suportàvem la més dura prova a la que havia estat sotmès el poble
britànic i no teníem altra solució per assolir la victòria que continuar
lluitant. Com vaig dir als membres de la Cambra dels Comuns i del meu
govern, en fer-me càrrec de l’executiu: “Sols us podem oferir sang,
esforç, llàgrimes i sudor”.
W. CHURCHILL: Memòries, 1965.
La batalla d’AnglaterraLa batalla d’Anglaterra
45. La guerra als Balcans. (1941)La guerra als Balcans. (1941)
46. Cap a 1941Cap a 1941
((Les zones enfosquides representen l’ocupació nazi)Les zones enfosquides representen l’ocupació nazi)
47. La guerra al nord d’ÀfricaLa guerra al nord d’Àfrica
(1940-43)(1940-43)
48.
49. 2.3.- La campanya contra l’URSS
(estiu 1941 – febrer 1943).
Alemanya ataca l’URSS (juny 1941) per aconseguir petroli i indústria.
Es una guerra d’extermini. Hitler inicia l’eliminació de tot un poble
I pensa en colonitzar amb alemanys els territoris ocupats
Els soviètics resisteixen a Leningrad en mig de l’hivern, eviten que
els alemanys entren a Moscou i guanyen la batalla de Stalingrad (1943)
Declivi nazi
56. 2.4.- La guerra al Pacífic.
Japó, una vegada s’ha expandit per tot el Pacífic, ataca la base d’Estats Units a Hawai:
Pearl Harbor (desembre, 1941)
Estats Units (Roosevelt) declara la guerra a Japó, Alemanya i Itàlia
Guerra aèria i marítima
entre Japó i EUA
Japó guanya terreny fins a juny del 1942
Des de febrer del 1943 (Guadalcanal) els EUA s’imposen
58. “(...) Per tant, Japó ha iniciat una extensa i sorprenent ofensiva, estenent-se a tota l’àrea del Pacífic. Els
fets d’ahir parlen per ells mateixos. El poble dels Estats Units ja s’ha format una opinió i comprèn bé
les implicacions per a la pròpia vida i seguretat de la nació.
Com a Comandant en cap de l’Exèrcit i de la Marina he ordenat que siguen preses totes les mesures per
a la nostra defensa. (...) No importa quan ens puga costar superar aquesta premeditada invasió, el poble
d’Estats Units triomfarà i aconseguirà una victòria absoluta. Crec interpretar el desig del Congrés i del
poble quan assegure que aquesta forma de traïció mai ens amenaçarà novament.
Les hostilitats existeixen. No hi ha parpelleig al fet que el nostre poble, el nostre territori i els nostres
interessos estan en greu perill. Amb confiança en les nostres forces armades, amb la determinació del
nostre poble, aconseguirem l’inevitable triomf, amb l’ajuda de Déu.
Li demane al Congrés declarar, degut al covard atac efectuat per Japó el diumenge 7 de desembre, que
existeix un estat de guerra entre els Estats Units i l’Imperi del Japó.”
F.D.ROOSEVELT, La Casa Blanca, 8 de desembre del 1941.
Discurs de Roosevelt declarantDiscurs de Roosevelt declarant
la guerra al Japóla guerra al Japó
59.
60. Les xifres de la proudcció d’armes.Les xifres de la proudcció d’armes.
61. 2.5.- La derrota nazi (febrer 1943 – maig 1945).
Des de febrer del 1943 (Stalingrad) Alemanya passa a la defensiva, mentre els aliats
ataquen pels dos fronts i comencen a bombardejar les ciutats alemanyes
Campanya d’Itàlia
(juliol 43 – juny 44)
Els aliats desembarquen a Sicília des d’Àfrica i passen a la península
Mussolini és destituït i funda la República de Saló al nord
El nou govern italià (Badoglio) signa la rendició amb els aliats
Alemanya envaeix el centre i nord d’Itàlia
Des del sud els aliats avancen lentament, ocupant tot el país
Els aliats desembarquen a Normandia (juny 1944) i avancen cap a Alemanya (Eisenhower)
63. Els aliats porten la guerra aEls aliats porten la guerra a
Itàlia (estiu de 1943)Itàlia (estiu de 1943)
64. “Les condicions d’armistici següents són presentades pel general Eisenho-
wer, comandant en cap de les forces aliades, en virtut de l’autoritat que se
li ha conferit pels governs dels Estats Units i de la Gran Bretanya, en inte-
rés de les Nacions Unides, i acceptades pel mariscal Pietro Badoglio, cap
del govern italià:
1. Fi immediata de tota activitat hostil per part de les forces armades
italianes.
2. Itàlia utilitzarà tots els mitjans per a que siguen negades als alemanys
aquelles facilitats que puguen ser utilitzades contra les Nacions Unides.
3. Tots els presoners o internats, ciutadans de les Nacions Unides, hauran
de ser lliurats immediatament al comandant en cap aliat i cap d’ells podrà
ser, ni ara ni més tard, evacuat a Alemanya.
11. El comandant en cap de les forces aliades tindrà ple dret per a imposar
totes les mesures de desarmament, desmobilització i desmilitarització.”
Armistici d’Itàlia, 3 de setembre del 1943.
Mussolini es destituït i Itàlia demana l’armistici.Mussolini es destituït i Itàlia demana l’armistici.
Alemanya invadirà Itàlia i rescata Mussolini, queAlemanya invadirà Itàlia i rescata Mussolini, que
al nord funda l’estat titella de la República de Salóal nord funda l’estat titella de la República de Saló
65. En l’oest, el 6 de juny de 1944 elsEn l’oest, el 6 de juny de 1944 els
aliats desembarquen en Normandiaaliats desembarquen en Normandia
71. L’alliberament dels camps deL’alliberament dels camps de
concentració (Gener de 1945)concentració (Gener de 1945)
La pancarta va ser escrita pelsLa pancarta va ser escrita pels
republicans espanyolsrepublicans espanyols
72. A finals d’Abril, Mussolini es executat pels partisans italians i Hitler se suicida el
dia 30
Ultima imatge de Hitler en la porta del búnker
(dies abans del suicidi)
73. L’exèrcit Roig prenL’exèrcit Roig pren
Berlin, 2 de Maig deBerlin, 2 de Maig de
1945. Alemanya es1945. Alemanya es
rendeix el 7 de Maigrendeix el 7 de Maig
74. 2.6.-2.6.- La derrota japonesaLa derrota japonesa
(febrer 1943 – setembre 1945)(febrer 1943 – setembre 1945)..
Des de Guadalcanal (1943) les tropes nord-americanes de MacArthur
avancen lentament cap al Japó, però el Japó no es rendeix
Truman (president EUA) decideix llançar dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i
Nagasaki en agost del 1945 per obligar al Japó a rendir-se abans que arribe l’Exèrcit Roig
Japó es rendeix el 2 de setembre del 1945: la guerra ha acabat
82. 3.-L’HOLOCAUST3.-L’HOLOCAUST
0.- Precedents. Les lleis de Nuremberg0.- Precedents. Les lleis de Nuremberg
(1935) i La(1935) i La Nit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres Trencats
(1938). (legislació nazi anterior a 1939)(1938). (legislació nazi anterior a 1939)
1.- Amb la invasió de Polònia, el règim nazi1.- Amb la invasió de Polònia, el règim nazi
començà a deportar jueus alemanys,començà a deportar jueus alemanys,
austríacs, txecs i polonesos i aaustríacs, txecs i polonesos i a
concentrar-los en la part annexada aconcentrar-los en la part annexada a
Alemanya en ghettos (el territoriAlemanya en ghettos (el territori
Waterghau)Waterghau) ..
83.
84. 2.- Amb la invasió de l’URSS, l’any 1941,2.- Amb la invasió de l’URSS, l’any 1941,
s’inicia l’extermini sistemàtic de jueus (is’inicia l’extermini sistemàtic de jueus (i
també de caps del partit i de l’estattambé de caps del partit i de l’estat
soviètic). Hi participaren unitats de lasoviètic). Hi participaren unitats de la
policia, la SS, l’exèrcit i els Einsatzgrupenpolicia, la SS, l’exèrcit i els Einsatzgrupen
o batallons d’extermini.o batallons d’extermini.
3.- Durant la tardor de 1941 comencen a3.- Durant la tardor de 1941 comencen a
introduir-se els camions amb càmeres deintroduir-se els camions amb càmeres de
gas incorporades (monòxid de carboni)gas incorporades (monòxid de carboni)
85. Amb l’ajuda de tropes i voluntaris locals, finsAmb l’ajuda de tropes i voluntaris locals, fins
1944, els alemanys assassinaren fins a 11944, els alemanys assassinaren fins a 1
o 1,5 milions de personeso 1,5 milions de persones
3.- A partir de l’estiu de 1941, Hitler delegà3.- A partir de l’estiu de 1941, Hitler delegà
en Himmler i Heydrich una amplaen Himmler i Heydrich una ampla
autoritat sobre la qüestió jueva en l’URSSautoritat sobre la qüestió jueva en l’URSS
i l’est d’Europa.i l’est d’Europa.
86. 4.- A finals de 1941, s’inicia l’eliminació dels jueus4.- A finals de 1941, s’inicia l’eliminació dels jueus
de Polònia i es van crear tres camps d’extermini:de Polònia i es van crear tres camps d’extermini:
Belzec, Sobibor i Treblinka (1,7 milions de morts aBelzec, Sobibor i Treblinka (1,7 milions de morts a
més dels afusellaments en el govern general demés dels afusellaments en el govern general de
Polònia).Polònia).
87. Abans de ser eliminats, molts d’ellsAbans de ser eliminats, molts d’ells
treballaven com a esclaus en els ghettos.treballaven com a esclaus en els ghettos.
5.- Per assassinar els jueus de la Gran5.- Per assassinar els jueus de la Gran
Alemanya, del sud, oest i nord d’Europa,Alemanya, del sud, oest i nord d’Europa,
l’any 1942, Himmler va establir el campl’any 1942, Himmler va establir el camp
d’Auschwitz-Birkenau. (1 milió de jueus ded’Auschwitz-Birkenau. (1 milió de jueus de
diferents parts d’Europa). S’iniciava ladiferents parts d’Europa). S’iniciava la
Solució Final. Donat que l’ocupació iSolució Final. Donat que l’ocupació i
derrota de l’URSS es demorava, es vaderrota de l’URSS es demorava, es va
pensar en l’eliminació definitiva de totspensar en l’eliminació definitiva de tots
88. els jueus d’Europa amb els campsels jueus d’Europa amb els camps
d’exterminid’extermini
6.- Es calcula que entre 1939 i 1945, 66.- Es calcula que entre 1939 i 1945, 6
milions de jueus van ser assassinatsmilions de jueus van ser assassinats
mitjançant el gas, elsmitjançant el gas, els
afussellaments i d’altres mitjans.afussellaments i d’altres mitjans.
7.- Els camps podien adoptar dues7.- Els camps podien adoptar dues
modalitats: els camps d’extermini,modalitats: els camps d’extermini,
com el de Treblinka i els de treballcom el de Treblinka i els de treball
com els d’Auschwitz-Birkenau (quecom els d’Auschwitz-Birkenau (que
emprava mà d’obra esclava per aemprava mà d’obra esclava per a
l’empresa IG Farben) (on tambél’empresa IG Farben) (on també
s’executaven jueus)s’executaven jueus)
89. Assistents a la Conferència de Wansee.Assistents a la Conferència de Wansee.
Solució finalSolució final
90.
91. A més, durant la segona guerra mundial, milionsA més, durant la segona guerra mundial, milions
de persones, jueus també van serde persones, jueus també van ser
esclavitzades (especialment des de 1943) per aesclavitzades (especialment des de 1943) per a
treballar en les indústries de l’armament.treballar en les indústries de l’armament.
92.
93.
94.
95.
96.
97.
98. Només en Auschwitz, amb els esclaus,
l’estat alemany
hauria aconseguit 30 milions
de marcs de
benefici
99.
100. “Les execucions en massa per gas començaren a l’estiu del 1941 i es perllongaren fins la
tardor del 1944. Jo controlava personalment les execucions en Auschwitz (...).
Per “solució final” s’entenia l’extermini de tots els jueus d’Europa. Tenia ordre de deixar en
disposició de funcionar els procediments d’extermini en Auschwitz el mes de juny del 1941.
Havia visitat Treblinka amb l’objectiu de veure com duien a terme alló l’extermini (...). El
comandant del camp em va dir que havia utilitzat gas monòxid i, en la seua opinió, els seus
mètodes eren molt eficaços. Així doncs, una vegada manats construir els edificis d’extermini,
vaig decidir emprar el Cicló B, àcid prúsic cristalitzat que ficàvem en la cambra de gas per
una xicoteta escletxa. Per a matar a les persones que hi havia dins de la cambra de gas feien
falta de tres a quinze minuts, segons les condicions climatològiques (...). Ordinàriament
esperàvem mitja hora per obrir les portes i traure els cadàvers. Una vegada fora, la nostra
patrulla especial s’apoderava dels anells i les dentadures d’or dels cadàvers (...).
També, de vegades, es realitzaven experiments amb els presoners; entre ells, l’esterilització
i experiències relatives al càncer. La majoria de persones que morien a conseqüència
d’aquests experiments havien estat condemnades a mort prèviament per la Gestapo (...)”
Declaracions de Rudolph F. Hoss, comandant del camp d’Auschwitz, davant el Tribunal
de Nuremberg (1945).
109. 4.- GUERRA TOTAL I DOMINI NAZI.
Guerra que afecta
a tota la població
Bombardeigs a la població civil per desmoralitzar-la
Intervenció estatal de l’economia
Reclutament militar (mobilització general)
Incorporació de la dona i mà d’obra estrangera al treball
Penúria econòmica quotidiana (fam)
Barbàrie nazi
Camps de concentració, treball i extermini per a jueus, eslaus i dissidents
Incorporació forçosa de treballadors estrangers a les indústries i mines
Violència i terror imposades per la Gestapo i les SS
Holocaust jueu
Als països ocupats pels nazis (França, Iugoslàvia,...) la resistència s’organitza clandestinament
110. L'ocupació nazi.L'ocupació nazi.
Els països derrotats van ser administratsEls països derrotats van ser administrats
directament per les autoritats nazis i endirectament per les autoritats nazis i en
altres casos es van formar règims titellaaltres casos es van formar règims titella
(Croàcia, França de Vichy i d'altres).(Croàcia, França de Vichy i d'altres).
L'objectiu, en tot cas, va consistir enL'objectiu, en tot cas, va consistir en
explotar econòmicament el país enexplotar econòmicament el país en
benefici d'Alemanya.benefici d'Alemanya.
En l'Europa occidental, aquest va ser unEn l'Europa occidental, aquest va ser un
objectiu molt present, sobretot des deobjectiu molt present, sobretot des de
1943.1943.
111. En l'Europa de l'Est ja hem vist que es vaEn l'Europa de l'Est ja hem vist que es va
intentar l'eliminació física de tot un poble.intentar l'eliminació física de tot un poble.
En śintesi, es va imposar a tot Europa unaEn śintesi, es va imposar a tot Europa una
política d'expoliació i saqueig que vapolítica d'expoliació i saqueig que va
multiplicar la resistència antinazi.multiplicar la resistència antinazi.
Es calcula que l'any 1944, 5,3 milions deEs calcula que l'any 1944, 5,3 milions de
treballadors estrangers formaven part detreballadors estrangers formaven part de
l'aparell productiu alemanyl'aparell productiu alemany
(Siemens, AEG, IG Farben, Porsche i(Siemens, AEG, IG Farben, Porsche i
d'altres empreses es van beneficiar)d'altres empreses es van beneficiar)
112. La resistència i la col.laboració.La resistència i la col.laboració.
La col.laboració es va localitzar entre grupsLa col.laboració es va localitzar entre grups
ultraconservadors i anticomunistes,ultraconservadors i anticomunistes,
desitjosos d'incorporar-se al nou ordredesitjosos d'incorporar-se al nou ordre
dirigit per Alemanya. La por, el terror i ladirigit per Alemanya. La por, el terror i la
repressió també induiren la col.laboraciórepressió també induiren la col.laboració
d'altres o la passivitat de molts.d'altres o la passivitat de molts.
--
113. La resistència.La resistència.
En l'Europa occidental, els primers grups,En l'Europa occidental, els primers grups,
molt minoritaris en un principi, estavenmolt minoritaris en un principi, estaven
formats per sectors nacionalistes,formats per sectors nacionalistes,
comunistes (especialment des de 1941) icomunistes (especialment des de 1941) i
demòcrates en general.demòcrates en general.
Destacaren els partisans de Tito enDestacaren els partisans de Tito en
Iugoslàvia (de tipus comunista), elsIugoslàvia (de tipus comunista), els
italians (també amb comunistes,italians (també amb comunistes,
socialistes i alguns democristians)socialistes i alguns democristians)
115. En França, De Gaulle dirigí, des de LondresEn França, De Gaulle dirigí, des de Londres
la resistència. Fins 1944 la resistènciala resistència. Fins 1944 la resistència
antinazi va ser organitzada per grups deantinazi va ser organitzada per grups de
guerrillers (maquis) amb un importantguerrillers (maquis) amb un important
component de republicans espanyols. Elcomponent de republicans espanyols. El
desembarcament de Normandia (1944) vadesembarcament de Normandia (1944) va
fer créixer la resistència.fer créixer la resistència.
En Itàlia i Iugoslàvia, l'acció partisana va serEn Itàlia i Iugoslàvia, l'acció partisana va ser
important en l'alliberament del país.important en l'alliberament del país.
117. Les accions partisanes estaven destinadesLes accions partisanes estaven destinades
a boicotejar l'ocupació nazi amb actesa boicotejar l'ocupació nazi amb actes
violents (sabotatge) i espionatge.violents (sabotatge) i espionatge.
L'espiral de violència i el saqueig que elsL'espiral de violència i el saqueig que els
alemanys realitzaren sobre els territorisalemanys realitzaren sobre els territoris
ocupats ajudaren a l'expansió de laocupats ajudaren a l'expansió de la
resistència .resistència .
118. 5.- LES CONSEQÜÈNCIES
DE LA GUERRA (I).
DEMOGRÀFIQUES
Més de 50 milions de morts, el 95% civils i més de la meitat soviètics
35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts
Incomptables morts indirectes: fam, ferides, irradiacions,...
“Generacions buides”
Més de 30 milions de desplaçats pels acords de pau
ECONÒMIQUES
Destrucció quasi total de ciutats, camps, infraestructures,
indústries,... en tots els camps de batalla
Augment de la riquesa a les zones que no es veuen afectades
directament per la guerra (EUA, Canadà, Austràlia,...)
Queda per davant una reconstrucció complicada: ajudes de
l’URSS i EUA i intervenció dels estats en l’economia
MORALS
Trauma moral provocat per sis anys de violència i crueltat despietades
La revelació pública de les atrocitats nazis: els principals dirigents
nazis són condemnats als judicis de Nuremberg
121. • A finals del segle XX,
les grans empreses
alemanyes beneficiades
de mà d’obra d’esclava
pagaren
indemnitzacions als
supervivents: 3,6 mil
milions de dòlars (any
2001) dels 5 mil milions
que li corresponien
Hitler i Ferdinand Porsche amb un prototipus
de Volkswagen
128. 5.- LES CONSEQÜÈNCIES
DE LA GUERRA (I).
DEMOGRÀFIQUES
Més de 50 milions de morts, el 95% civils i més de la meitat soviètics
35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts
Incomptables morts indirectes: fam, ferides, irradiacions,...
“Generacions buides”
Més de 30 milions de desplaçats pels acords de pau
ECONÒMIQUES
Destrucció quasi total de ciutats, camps, infraestructures,
indústries,... en tots els camps de batalla
Augment de la riquesa a les zones que no es veuen afectades
directament per la guerra (EUA, Canadà, Austràlia,...)
Queda per davant una reconstrucció complicada: ajudes de
l’URSS i EUA i intervenció dels estats en l’economia
MORALS
Trauma moral provocat per sis anys de violència i crueltat despietades
La revelació pública de les atrocitats nazis: els principals dirigents
nazis són condemnats als judicis de Nuremberg
129. 5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA
GUERRA (II): POLÍTIQUES.
Les conferències
de pau
Participen, fonamentalment, Estats Units (Roosevelt i Truman),
Gran Bretanya (Churchill) i l’URSS (Stalin)
Conferències més importants: Ialta i Potsdam
Acords
Alemanya (i Berlín) i Àustria (i Viena) es divideixen en
quatre zones, cadascuna controlada per un dels aliats
Els principals canvis en les fronteres
es produeixen a Europa oriental
S’acorda crear una Organització de les Nacions Unides
(ONU) per fomentar el diàleg i la pau entre els països
Els principals règims feixistes desapareixen, però sobreviuen els d’Espanya i Portugal
El món es divideix en dos grans blocs: el bloc capitalista (liderat pels Estats Units)
i el bloc comunista (liderat per l’URSS), que s’enfrontaran en la Guerra Freda
S’accelera el procés de descolonització, que quedarà quasi totalment complet en trenta anys
130. El Presidente de los Estados Unidos de América y el Primer Ministro representanteEl Presidente de los Estados Unidos de América y el Primer Ministro representante
del Gobierno de S. M. en el Reino Unido, habiéndose reunido en el Océano,del Gobierno de S. M. en el Reino Unido, habiéndose reunido en el Océano,
juzgan oportuno hacer conocer algunos principios sobre los cuales ellos fundanjuzgan oportuno hacer conocer algunos principios sobre los cuales ellos fundan
sus esperanzas en un futuro mejor para el mundo y que son comunes a lasus esperanzas en un futuro mejor para el mundo y que son comunes a la
política nacional de sus respectivos países:política nacional de sus respectivos países:
1. Sus países no buscan ningún engrandecimiento territorial o de otro tipo.1. Sus países no buscan ningún engrandecimiento territorial o de otro tipo.
2. No desean ver ningún cambio territorial que no esté de acuerdo con los votos2. No desean ver ningún cambio territorial que no esté de acuerdo con los votos
libremente expresados de los pueblos interesados.libremente expresados de los pueblos interesados.
3. Respetan el derecho que tienen todos los pueblos de escoger la forma de3. Respetan el derecho que tienen todos los pueblos de escoger la forma de
gobierno bajo la cual quieren vivir, y desean que sean restablecidos los derechosgobierno bajo la cual quieren vivir, y desean que sean restablecidos los derechos
soberanos y el libre ejercicio del gobierno a aquellos a quienes les han sidosoberanos y el libre ejercicio del gobierno a aquellos a quienes les han sido
arrebatados por la fuerza.arrebatados por la fuerza.
4. Se esforzarán, respetando totalmente sus obligaciones existentes, en extender a4. Se esforzarán, respetando totalmente sus obligaciones existentes, en extender a
todos los Estados, pequeños o grandes, victoriosos o vencidos, la posibilidad detodos los Estados, pequeños o grandes, victoriosos o vencidos, la posibilidad de
acceso a condiciones de igualdad al comercio y a las materias primas mundialesacceso a condiciones de igualdad al comercio y a las materias primas mundiales
que son necesarias para su prosperidad económica.que son necesarias para su prosperidad económica.
5. Desean realizar entre todas las naciones la colaboración más completa, en el5. Desean realizar entre todas las naciones la colaboración más completa, en el
dominio de la economía, con el fin de asegurar a todos las mejoras de lasdominio de la economía, con el fin de asegurar a todos las mejoras de las
condiciones de trabajo, el progreso económica y la protección social.condiciones de trabajo, el progreso económica y la protección social.
6. Tras la destrucción total de la tiranía nazi, esperan ver establecer una paz que6. Tras la destrucción total de la tiranía nazi, esperan ver establecer una paz que
permita a todas las naciones vivir con seguridad en el interior de sus propiaspermita a todas las naciones vivir con seguridad en el interior de sus propias
fronteras y que garantice a todos los hombres de todos los países una existenciafronteras y que garantice a todos los hombres de todos los países una existencia
libre sin miedo ni pobreza.libre sin miedo ni pobreza.
7. Una paz así permitirá a todos los hombres navegar sin trabas sobre los mares y7. Una paz así permitirá a todos los hombres navegar sin trabas sobre los mares y
los océanos.los océanos.
8. Tienen la convicción de que todas las naciones del mundo, tanto por razones de8. Tienen la convicción de que todas las naciones del mundo, tanto por razones de
orden práctico como de carácter espiritual, deben renunciar totalmente al uso deorden práctico como de carácter espiritual, deben renunciar totalmente al uso de
la fuerza.la fuerza.
La carta de l’Atlàntic d’agost de 1941 signada
per Roosevelt i Churchill, base de la
democratització posterior a 1945
132. La Conferència de IaltaLa Conferència de Ialta
• Febrer de 1945. Es decideix:Febrer de 1945. Es decideix:
• Desnazificar Alemanya i dividir-la en zonesDesnazificar Alemanya i dividir-la en zones
d’ocupació.d’ocupació.
• Establir les fronteres de Polònia. (no hi haEstablir les fronteres de Polònia. (no hi ha
acord)acord)
• Formació dels governs de concentració en elsFormació dels governs de concentració en els
països alliberats (comunistes, socialistes,països alliberats (comunistes, socialistes,
demòcrates, etc) i celebració d’eleccions lliures.demòcrates, etc) i celebració d’eleccions lliures.
• Es prepara la futura ONUEs prepara la futura ONU
133. Conferència de Potsdam (1945)
• Juliol de 1945. Potsdam.
• S’acorda la democratització
d’Alemanya.
• Finalment s’accepten les
fronteres de Polònia d’acord
els desitjos soviètics.
• No hi ha acord sobre les
indemnitzacions alemanyes
futures a l’URSS.
• Truman no avisa Stalin dels
plans atòmics USA
Atlee (GB), Truman (USA) i Stalin (URSS)
137. 5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (III):
L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES.
Es va crear a San Francisco l’any 1945, amb 46 membres (ara en són ja més de 200)
Objectius: fomentar el diàleg (rebuig de la força), dret d’autodeterminació dels pobles
i la no-ingerència dels estats en els assumptes interns d’un altre estat
Òrgans
Assemblea General de tots els països
Consell de Seguretat, amb 15 membres, que es qui pren les decisions
importants i on EUA, URSS, Xina, França i Gran Bretanya poden vetar
Secretari General: triat cada cinc anys, representa l’ONU i vigila el dia a dia
Altres: Consell Econòmic i Social (UNESCO, UNICEF,...),
Tribunal de Justícia de La Haia,...