1. Paula Álamo, Andrea Albiach, Aitana Blázquez, María
Giménez, Rocío Navío, Belén Rodríguez, Andrea Ruiz,
Ainara Sàiz.

2. 1. El món de la música.
2. Llenguatge musical.
3. Interpretació i creació / La veu.
4. Interpretació i creació / Instruments.
5. La música en el seu context.

3. 1.- Música còmica: de caricatura, en la qual els
compositors recorren a la caracterització i a la
paròdia.
Duet còmic dels dos gats
Gioacchino Rossini

4. 2.- Música amb enginy: Destinada a exagerar els
errors tècnics d’una composició, o burlar-se dels
intèrprets.
Una broma musical.
Wolfgang A. Mozart

5. 3.- Música per a jugar: Utilitza l’ensurt, i vol provocar
la sorpresa en el públic.
La sorpresa.
Franz J. Haydn.

6. 4.- Música irònica: Els compositors juguen amb les
lletres picardioses o exagerades. La música irònica
pretén provocar un somriure amarg.
Cucú
Juan del Encina.

7. Tonalitat: És l’organització de les notes musicals.

8. El castrat: Al segle XVIII, per a que les dones no
cantaren a l’esglèsia, es castraven als xiquets amb
aptituds de cantar. Així tenien una veu pareguda a
la femenina, amb més capacitat pulmonar. Al 1770
es va prohibir la castració.
Ave María
Originalment interpretada
per Charles Gounod

9. El contratenor: Per a evitar la castració, va sorgir el
contratenor, un home que fa veu de falset, imitant
la veu femenina.
Jochen Kowalski
Ombra mai fu

10. Amèrica:
Pal de pluja: S’agafa el pal pels dos
extrems, i s’inclina cap
un costat i cap a l’altre.

11. Es posa les canyes prop dels
llavis, i es bufa a través d’elles.

12. S’agafa el pal que pot ser de plàstic
o de fusta, i amb el pal es rasca
l’instrument.

13. Es posa les dos mans als
extrems de l’instrument i es
fan moviments de compressió
i descompressió.

14. Per tocar el banjo, cal fregar les
cordes segons les notes que tinga
la cançó que es vol tocar. Aquest
instrument perteneix a la família
de corda.

15. Amb un arc es freguen les
cordes com es fa en un
violí. És un instrument de
corda fregada.

16. És toca colpejant la
superfície de l’instrument.
És un instrument de
percussió.

17. Àfrica Negra:
Shekere:
Es recolza la mà en un costat
de l’instrument, s’agafa l’altre
costat i s’agita. És un
instrument de percussió.

18. El balàfon es fa sonar
utilitzant dos baquetes i
colpejant-lo amb elles. És
un instrument de percussió.

19. Europa:
Gaita:
Es toca bufant per una de les
boques que té. És un instrument
de vent.

20. Mandolina :
Aquest instrument es toca amb
una pua fregant les cordes.L
´instrument és de corda fregada.

21. Corn del Alps:
Es toca bufant per l’extrem
més xicotet que n’hi ha per
una banda. Es un instrument
de vent- fusta.

22. Sitar:
La sitar, es toca amb les dues
mans, una ma es posa al
extrem mes gros, i l’altra al
mes prim i polses les cordes.

23. El shamisen d’origen Japónes
es toca fent fregar les cordes,
y disposant els dits en les
notes corresponents.

24. Oceania:
Didjeridú:
Aquest instrument es toca bufant
fort pel costat mes xicotet.
El seu soroll es fort, i poc
agradable.

25. Ukulele:
El ukelele es toca igual que una
guitarra; amb les dues mans, una
situada a un extrem i l’altra a
l’altre. Lliscant els dits per les
cordes de l’extrem mes xicotet, fa
que l’instrument sone.

26. El Romanticisme:
-Ara fa 300 anys…
. En la segona dècada del segle XIX, el canvi a noves
fonts per a la música, junt amb un ús més accentuat
del cromatisme en les melodies i la necessitat de més
expressivitat harmònica, van produir un canvi
estilístic palpable. Les raons que van motivar este
canvi no van ser merament musicals, sinó també
econòmiques, polítiques i socials. L'escenari estava
preparat per a una nova generació de compositors que
podia parlar-li al nou ambient europeu post-
napoleònic.

27. En el primer grup de compositors es sol agrupar
Beethoven, Louis Spohr, E. T. A. Hoffmann, Carl
Maria von Weber i Franz Schubert. Aquestos
compositors van créixer enmig de la dramàtica
expansió de la vida concertística de finals del segle
XVIII i principis del XIX, i açò li va donar forma als
seus estils i expectatives. Molts van saludar
Beethoven, com el model que s'ha de seguir, o
almenys a aspirar.
“Vals de les flors” El trencanous
Txaikovski

28. Música nacionalista:
El Nacionalisme en música es referix a l'ús de
materials que són reconeguts com nacionals o
regionals. Per exemple, l'ús directe de la música
folklòrica, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies
inspirats per la mateixa. El nacionalisme també
inclou l'ús del folklore com a base conceptual,
estètica i ideològica d'obres programàtiques o
òperes. El nacionalisme, és comunament
relacionat al romanticisme musical de mitjan del
segle XIX fins mitjan del segle XX, però ja hi ha
evidències del nacionalisme tant a inicis com a
finals del segle XVIII.

29. Espanya;
Aquest músic és dels mes importants en
la musica nacionalista espanyola.
Compositor i violinista espanyol nascut
a Salamanca el 29 de desembre de 1850.
Tomás Bretón - La Alhambra.

30. República Txeca;
Antonín Leopold Dvorák va ser un
compositor txec que va nàixer en
Nelahozeves el 8 de setembre de
1841 i va morir a Praga l'1 de maig
de 1904.
Antonin Dvorak - New World Symphony

31. Noruega;
Edvard Grieg va nàixer en Bergen
(Noruega) , el 15 de juny de 1843,
descendent d'una família d'escocesos.
Edvard Grieg-La mañana.

32. Rússia;
Modest Músorgski va nàixer el 21 de
març de 1839 (9 de març, segons el
calendari julià) , en l'aldea russa de
Karevo (Pskov, al nord de Rússia) ,
en una regió llauradora on va viure
els seus primers deu anys.
Mussorgsky - Night On Bald
Mountain.

33. Finlàndia;
Johan Sibelius va nàixer el 8 de
desembre de 1865 en Hämeenlinna
(Imperi rus, actual Gran Ducat de
Finlàndia) i va morir el 20 de
setembre de 1957 en Järvenpää
(Finlàndia) .
Sibelius - Andante festivo