1. EL
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

2. CONCEPTE I DELIMITACIÓ EN EL
TEMPS
El període clàssic se situa entre el Barroc i el Romanticisme.
Els compositors més destacats són Joseph Haydn, Wolfgang
Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven
El classicisme musical correspon aproximadament a la música
composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions
considerables als dos extrems amb la música dels períodes
precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

3. MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I ANDREU ARNANDIS.

4. CARACTERISTIQUES
OBJECTIU: Crear una música bonica, fàcil d’escoltar.
A la música del classicisme li agrada l'equilibri, la unitat i la claredat a
les composicions.
MELODIA: proporcionada, sobresurt respecte a
l’acompanyament.
Especialització dels instruments, millora tècnica. Els instruments
que no evolucionen, desapareixen(laüt i flauta dolça)
Invenció del piano (1709, Bartolomeo Cristofori). Desplaça al clavecí i
el força a la desaparició.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I
ANDREU ARNANDIS.

5. FORMES MUSICALS
CLASSICISME
MUSICAL
MÚSICA
INSTRUMENTAL
SONATA
MÚSICA DE CAMBRA
(TRIO, QUARTET,
QUINTET)
SIMFONIA CONCERT
MÚSICA VOCAL
ÒPERA
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

6. MÚSICA INSTRUMENTAL
SONATA
PEÇA PER A UN O
DOS
INSTRUMENTS.
TRIO,
QUARTET,
QUINTET
PEÇA PER A
AGRUPACIONS DE
CÀMERA.
SIMFONIA
FORMA
INSTRUMENTAL
PER A
ORQUESTRA.
NORMALMENT
CONSTA DE 4
MOVIMENTS. F. J.
HAYDN N’ÉS
CONSIDERAT EL
SEU PARE.
CONCERT
FORMA
SONATA PER
A SOLISTA I
ORQUESTRA.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

7. SONATA
 Composició musical per un o més instruments.
 La sonata per orquestra s'anomena simfonia, la sonata
per a un instrument solista s'anomena concert, i la
sonata per a quartet de cordes s’anomena quartet.
 Consta de tres o quatre moviments:
 El primer temps és ràpid i té forma de sonata, s'anomena
ALLEGRO.
 El segon temps és lent, acostuma a tenir altres formes i
s'anomena ADAGIO.
 El tercer temps és un MINUETTO.
 El quart temps és el final i és molt viu, s'anomena
ALLEGRO.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

8. SIMFONIA
Composició orquestral que generalment consta
de quatre seccions contrastants anomenades
moviments i, en algunes ocasions, temps. La
denominació s'aplicà per primera vegada en el
segle XVI
La simfonia sorgeix a començaments del segle
XVIII. El seu origen està en l'Obertura de l'òpera
que tenia tres moviments i en els experiments
instrumentals de l'escola italiana del nord,
l'escola berlinesa, vienesa i la de Mannhein.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

9. ÒPERA
 Drama en el qual es canta tot o part del diàleg i que conté
obertures, interludis i acompanyaments instrumentals. Existeixen
diferents gèneres teatrals relacionats amb l'òpera, com el musical i
l'opereta.
 Pel que fa l'època pre-clàssica i clàssica diferents compositors, a
mitjans del segle XVIII, intentaren canviar les pràctiques
operístiques. Introduïren formes diferents del da capo en les aries i
fonamentaren la música coral i instrumental.
 El compositor més important d'aquesta època va ser l'alemany
Christoph Willibald Gluck. Un dels factors que contribuiren a la
reforma de les pràctiques operístiques durant aquest segle va ser el
creixement de l'òpera còmica, més coneguda com òpera buffa que
com a compositor de l'època destaca Wolfgang Amadeus Mozart.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

10. MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

11. MÚSICA
VOCAL
MÚSICA
PROFANA
MÚSICA
RELIGIOSA
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

12. MÚSICA VOCAL RELIGIOSA
• FORMES VOCALS RELIGIOSES: Missa
• Va continuar sent la més utilitzada en música
religiosa.
• Una de rellevant va ser el Rèquiem (missa de
difunts) de W.A. Mozart.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

13. MÚSICA VOCAL PROFANA
• FORMES VOCALS PROFANES: Òpera
• Va anar adquirint més importància i va esdevenir la forma
vocal profana per excel·lència.
• Si l’òpera barroca tractava temes heroics i personatges
mitològics i irreals, l’òpera clàssica tractava temes quotidians i
els personatges tenien emocions humanes com el perdó, la
tristesa, la il·lusió, que apropaven l’òpera a un públic més gran.
• Òperes com “Cosi fan tutte”, “Le nozze di Figaro”, “Don
Giovanni” o “La flauta màgica”resumeixen totes aquestes
característiques i van acostar aquest gènere a tot tipus de
públic
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.

14. • Fou probablement el músic més
prodigiós; les seves primerenques
gires per Europa el van fer famós i
el van familiaritzar amb els estils
musicals europeus, que després
va sintetitzar a les seves obres.
• Únic en la història de la música
gràcies als seus assoliments en
tot tipus de gèneres i formes, així
com per la seva sorprenent
fluïdesa de composició, va ser el
primer compositor important que
va intentar establir una carrera
musical «independent». Al costat
de Haydn i Beethoven forma part
de l'Escola de Viena.
• Obres destacades
Sonata per a piano
Quartet de corda núm. 19
Concert per a piano núm. 21
Simfonia núm. 38 «Praga»
Petita Serenata Nocturna
Don Giovanni
Concert per a clarinet
Rèquiem
Wolfgang Amadeus Mozart
Naixement
27 de gener de 1756
Salzburg
Mort
5 de desembre de 1791 (als 35
anys)
Viena, Arxiducat d'Àustria
Període en
actiu
1761-1791
Estil Classicisme MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I
ANDREU ARNANDIS.

15. Ludwig van Beethoven
Naixement
16 de novembre de 1770
Bonn, Alemanya
Mort
26 de març de 1827 (als 56 anys)
Viena, Àustria
Període en actiu 1782-1827
Estil Classicisme-Romanticisme
•El seu llegat musical es va estendre,
cronològicament, des del Classicisme fins a
començaments del Romanticisme musical.
•Considerat l'últim gran representant del classicisme
vienès o Escola de Viena (després de Christoph
Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus
Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la
música del Romanticisme, motivant-ne la influència
en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle
XIX. El seu art es va expressar en nombrosos
gèneres i tot i que les simfonies van ser la font
principal de la seva popularitat internacional, el seu
impacte va resultar ser sobretot significatiu a les
obres per a piano i música de cambra.
•La seva producció inclou els gèneres pianístics (32
sonates per a piano), de cambra (16 quartets de
corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal
(lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts
per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i
orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).
•La música del quart moviment de la novena
simfonia, està basada en l'Oda a l'Alegria de
Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la
Unió Europea.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I
ANDREU ARNANDIS.

16. Joseph Haydn
Naixement
31 de març de 1732
Rohrau, Baixa Àustria
Mort
31 de maig de 1809 (als 77 anys)
Viena
Estil Classicisme
•És exponent del Classicisme vienès o
Escola de Viena en la mateixa mesura que
ho són Mozart i Beethoven, tres
compositors que la posteritat, sobretot en
el Romanticisme, van ser agrupats amb el
nom de trinitat.
•La seva carrera musical cobreix tot el
període que va des del final del Barroc fins
al principi del Romanticisme. Fou a la
vegada el pont i el motor que permeté que
es portés a terme aquesta evolució.[La
imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li
ve pas dels títols de pare de la simfonia o
de pare del quartet de corda que
generosament se li va atorgar des del
segle XIX i fins als nostres dies. La creació
d'aquests gèneres revela una gènesi una
mica més complexa, però veritablement
Haydn va contribuir de manera decisiva
com pocs a que sotiren, es difongueren i es
consolidaren.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I
ANDREU ARNANDIS.