Els instruments d'una orquestra.

1. LA NOSTRA MÚSICA

2. LA NOSTRA MÚSICA
LA BANDA DE MÚSICALA MÚSICA
POPULAR
AUTORS
VALENCIANS
AVALUACIÓ

3. CLASSIFICACIÓ DELS
INSTRUMENTS
LA CLASSIFICACIÓ DEPENDRÀ DE LA
FORMA D’EXECUCIÓ
VENT-FUSTA
VENT-METALL
CORDA-FREGADA
LA PERCUSSIÓ

4. VENT-FUSTA
FAGOT
OBOE
CLARINET
REQUINT
FLAUTA TRAVESSERA
SAXOFÓ

5. FAGOT
Instrument de llengüeta
doble de perforació
lleugerament cònica, fet de
fusta i format per la
conjunció de dos tubs
paral·lels. El més curt acaba
en un “tudel” encorbat en S,
amb una llengüeta doble. Es
el més baix dels instruments
de fusta de l’orquestra.
Actualment té 135 cm
d’allargada i una extensió de
uns 3 octaves i mitja. La seva
sonoritat peculiar li permiteix
produir molts efectes
misteriosos i fins i tot
còmics.

6. OBOÈ
Instrument de vent del grup dels
de llengüeta, el qual consisteix
en un tub estret d’uns 60 cm
proveïts de forats i claus, de
forma lleugerament cònica, amb
llengüeta a l’embocadura. Pot
abastar fins 3 octaves de la
escala cromàtica.
Prové d’un altre instrument, el
corn angles. Té un paper
rellevant en la música simfònica i
en l’opera.

7. CLARINETInstrument de vent-fusta
format per un tub
cilíndric amb una sola
llengüeta que és fixa
sobre una obertura de la
“boquilla” a l'extrem
superior del tub. Per
l'inferior acaba en un
pavelló acampanat.
L'àmbit del clarinet més
habitual, el soprano en si
bemoll, es de tres
octaves i mitja; la nota
més greu es re. Les
notes per damunt de lo
fonamental es
s'aconsegueix polsant
una clau i bufant amb
més força.

8. REQUINT
Instrument pertanyent a la família dels clarinets,
però de dimensions més petites (49.8 cm), de
tonalitat aguda i utilitzat principalment a les bandes
musicals.

9. FLAUTA
TRAVESSERA
Es pot denominar com
flauta una tipologia
d’instrument musical de
vent. Per la senzillesa de
la seva construcció, pot
ser que sigui un dels
instruments més antics,
doncs amb diverses
formes, es troba en totes
les cultures. Consta d’un
tub, generalment de fusta
o metall amb una sèrie
d’orificis i un filtre en la
vora del com (bisell) es
produeix el so: l’aire pot
arribar directament dels
llavis de l’executant.

10. SAXOFÓCombina en la seva
construcció l’embocadura
de llengüeta simple del
clarinet, un cos metàl·lic i
una versió eixamplada del
tub cònic del oboè. El cos
té vint orificis coberts per
claus que poden ser oberts
o tancats en grups per
mitja de sis botons o
guisats que es controlen
amb els dits índex, cor i
anular de cada mà. Els
saxofons més coneguts
són el soprano, el contralt,
el tenor i el baríton, tots
amb una extensió de dues
octaves i mitja.

11. VENT-METALL
TROMBÓ
TUBA
FISCORN
TROMPA
TROMPETA
BOMBARDÍ

12. TUBA
És l'instrument més
greu de la família de
vent-metall. El seu tub
es de secció cònica, té
tres o quatre vàlvules,
boquilla de copa, tub
enrotllat en vertical i
pavelló dirigit cap a
damunt.

13. TROMBÓInstrument de vent-metall
consistent en un cos
bàsicament cilíndric, tret
del pavelló que té forma
de campana, i que
incorpora una peça, la
vara o colissa, que permet
allargar mitjançant un
lliscament la longitud del
seu tub.
La utilització dels
trombons a l’orquestra ha
quedat pràcticament
reduïda als trombons
tenors, que en l’actualitat
incorporen una clau que
permet allargar l’extensió
de l'instrument en el
registre greu.

14. FLISCORN
Instrument aeròfon de
metall, soprano de la
família dels bugles o
saxhorns. És semblant a
la trompeta, tot i que
lleugerament més gros,
però és de conicitat més
accentuada i per
aquesta raó produeix un
so menys estrident que
la trompeta.

15. TROMPA
Instrument de vent que
té normalment un tub
cònic obert que deriva
de les formes dels
corns o dels ullals dels
animals.
La trompa sona per la
vibració dels llavis del
intèrpret recolzats a
l’embocadura.

16. TROMPETA
Instrument de vent-metall que
produeix sons per mitja de la
vibració dels llavis del
intèrpret contra la “boquilla.
Les trompetes de plata i
bronze amb tubs llargs i
rectes, orificis cònics i
pavelló acampanat es
semblen a altres trompetes
antigues com la hasosra
hebrea, la tuba romana i el
salpinx grec. Aquesta
funciona a través d’uns
pistons que li permeteixen
variar les notes que fa
l’interpret.

17. BOMBARDÍ
Instrument aeròfon de metall,
el baríton de la família dels
bugles. Designacions tals
com baríton, eufoni o
eupchonium fan referència al
mateix instrument.,
La seva extensió amb quatre
pistons és de tres octaves i
mitja (mi-1 a si bemoll 3). És
un típic instrument de banda,
el paper del qual, a l’orquestra
simfònica, és confiat a les
tubes

18. CORDA-FREGADA
• EL CHELO
• EL CONTRABAIX

19. CONTRABAIX
És l'instrument més gran i
greu de la família de la
corda fregada. Mideix
normalment 1,8 m d’alt, té
quatre cordes afinades en
mi1, la1, re2 y sol2 i sona
una octava per sota de la
seva notació.
Fins el S. XIX els
contrabaixistes utilitzaven
arcs amb la vara corba cap
a fora en relació amb el
“encerdado”; molt després
de que fora normal l’arc
corb cap a dins en el violí,
la viola i el violoncel.

20. VIOLONCHELO
És un instrument
musical de corda, de
grandària i registre
entre la viola i el
contrabaix. Es toca amb
un arc, amb
l'instrument subjecte
entre les cames del
violoncel·lista.

21. LA PERCUSSIÓ
• CAMPANES TUBULARS
• GÜIRO
• CAIXA
• CLAUS
• CRÒTALS
• TIMBALS
• XILÒFON
• GONG O TAM-TAM
• LIRA O GLOKENSPIEL
• TRIANGLE
• BOMBO
• PLATS
• BONGOS
• VIBRAFON
• MARIMBA

22. CAMAPANES TUBULARS
Instrument musical de
percussió en forma de
copa invertida, per lo
general metàl·lica i a
vegades de fusta,
ceràmica u altres
materials, que sona
quant es colpeja amb
un batall o amb un
martell.
En les campanes la
vibració comença en la
zona propera a la vora
inferior.

23. GÜIRO
Instrument de
percussió d’origen
Africà, pertanyent al
grup dels raspadors. És
una espècie de
carbassa osca, de
forma allargada i amb
estries, que es raspen
amb una vareta
metàl·lica o amb una
espècie de pinta que
produeix sons rítmics.

24. CAIXA
Instrument
membranòfon de
percussió, de la família
dels tambors, derivat
del tambor de marxa
militar, però que en
tenir un cilindre més
curt, produeix un so
més agut i timbre més
clar; és so es produeix
mitjançant baquetes de
fusta.

25. CLAUS
Formats per dos
bastons de fusta
cilíndrics (10 cm
aprox. de longitud) .
El so es produeix
colpejant un del pals
contra l’altre, el so
es molt agut

26. CROTALSSón de petites
dimensions (de 6 a 10
cm., seguint l’altura del
só). Produeixen un so
pur i cristal·lí. El so pur
dels platerets antics,
encara usats en la
orquestra, s’obté tenint-
los “suspesos” (un
horitzontal per la mà
esquerra, altre vertical
per la mà dreta) i
colpejar el fixe del
plateret dret sobre la
vora del plateret
esquerra.

27. TIMBAL
Els timbals són
instruments de forma
semiesfèrica, recobrits
d’una pell adaptable
copejada per una
baqueta. Segons el
grau de tensió de la
pell, s’obtenen sons
greus, mitjans o aguts.

28. XILÒFON
Instrument musical
format per un teclat
rústic de làmines de
fusta dura o de bambú
de llargàries diferents
que, en ésser
percudides amb dues
baquetes o martellets
de fusta, fan una sèrie
de notes (de dues a
quatre octaves).
Originari de l'Extrem
d'Orient.

29. GONG O TAM-TAM
Instrument idiòfon de
percussió directa
consistent en un gran
disc de bronze que és
percudeix amb una
maça recoberta de
feltre o de roba.
Produeix un so d’altura
indeterminada, d’una
gran potència i de
vibracions
prolongades.

30. LIRA O GLOKENSPIEL
El Glockenspiel o lira,
és un instrument petit,
exclusivament
orquestral, fet de
llàmines de metall en
disposició de teclat,
habitualment sense
tubs ressonadors, i
sense una tessitura
definida, encara que en
ocasions, es fabriquen i
usen lires amb pedal.

31. BOMBO
Instrument musical de
percussió
membranófona,
consistent en un
cilindre, generalment de
fusta, en els extrems de
la qual s’ajusta una
membrana estirada,
usualment de cuir, que
és copejada amb
baquetes.

32. PLATS
Instrument orquestral de
gran brillantor, de so
explosiu i dolç. Aquesta
contradicció fa d’ells
instruments molt desitjats
pel compositor.
Utilitzats en moments
puntuals de gran
resplendor i efecte sonor.

33. TRIANGLE
El triangle és un
instrument percutit de
metall, pertanyent al
grup dels idiófons,
perquè el so resultant
és fruit de la vibració
del metall després de
ser copejat amb la
baqueta.

34. BONGOS
Si parlem de "bongos", ens estem referint a dos
instruments associats, un de major grandària que
l’altre. Aquest instrument d’origen ètnic no té un so
determinat i posseeix una única membrana, que es
toca amb els dits.

35. LA MARIMBA
És semblant al xilòfon
però la seva grandària
és més gran. A l’igual
que el xilòfon, també
està construït de fusta i
també conté uns tubs o
llàmines. El so resultant
dependrà de l’ús que
fem de les baquetes ja
que de vegades
s’arriben a utilitzar fins
a dues baquetes en
cada mà.

36. EL VIBRÀFON
És un instrument l’origen del qual situem a principis
del segle XX i que apareix relacionat bàsicament amb
la música jazz. Està fet de metall i posseeix dos tubs
que serveixen com amplificadors. Destaca
especialment per contar amb un motor. El so que
emet s’apaga mitjançant el pedal: quan ho soltem,
deixa de sonar.

37. LA MÚSICA POPULAR
(INSTRUMENTS)
• LA DOLÇAINALA DOLÇAINA
• El TABALETEl TABALET

38. LA DOLÇAINA
És un instrument tradicional de la cultura valenciana
d’origen àrab. El filòsof àrab AL-Farali (950 d.c.) va
ser qui li va donar el nom a aquest instrument.
La Dolçaina rep distintes denominacions al llarg de
tota la Comunitat Valenciana. En la província de
València es denomina dolçaina o donsaina. En les
comarques d'Alacant són molt coneguts els noms
de xirimia, xeremia o xirimita. En la província de
Castelló el nom de dolçaina és molt comú menys en
la localitat de Morella, en la comarca dels Ports, on
la hi coneix com gaita, per la seva similitud amb els
tubs d’una gaita

39. EL TABALET
És generalment un
tambor de dimensions
mitjanes, podent-se
penjar al coll, la qual
cosa permet integrar-
se còmodament en
cercaviles i altres
esdeveniments al
carrer.

40. AUTORS VALENCIANS
• JOAQUIN RODRIGO
• MESTRE SERRANO

41. JOAQUIN RODRIGO
Perfil biogràfic Encara que cec a partir dels tres anys a
causa d’una epidèmia de difteria, Rodrigo va iniciar els
seus estudis musicals molt jove, i va arribar a ser un
dels noms més rellevants de la música espanyola del
segle XX. Sens dubte la seva obra més popular és el
"Concierto de Aranjuez", obra per a guitarra i
orquestra que no és sinó una mostra més de la
prolífica obra del compositor saguntino de la qual aquí
no es pretén altra cosa que donar una pinzellada. En
1939 (després de viure a París, Friburg i Salzburg)
s’instal·la a Madrid definitivament i és nomenat Cap de
la Secció d'Art i Propaganda de la ONCE. AL mateix
temps inicia la seva llavor com crític musical, a més de
les seves col·laboracions amb RNE.

42. JOAQUIN RODRIGO
Joaquín Rodrigo va viure, a partir dels seus primers
anys, per i per a la música. Guardonat, homenatjat i
honrat amb les més diverses distincions, en 1996 li va
ser concedit el Premi Príncep d'Astúries de les Arts per
la seva carrera; sent Marquès dels jardins de Aranjuez
des de 1991.
Als vuit anys inicia els seus estudis de violí, solfeig i
piano pel sistema Braille. Als 16 anys ingressa en el
Conservatori de València. En 1927, marxa a París on
estudia amb Paul Dukas en la École Nórmale de
Musique, i coneix a Ravel i Manuel de Falla. Premis i
nominacions (només cinematogràfics) President
honorífic de l'II Congrés Internacional de Música de
Cinema (València, 1 al 3 d'octubre de 1993).

43. JOSEP SERRANO
Naixqué en lo carrer de la Verge, de Sueca lo 14-10-1873 i
mori en Madrid el 8-3-1941.
Els seus primers estudis musicals, els rep de son pare En
Josep Serrano Marí, quin era music major de la banda
municipal de Sueca.
Després continua al conservatori de Valencia, els de
composició foren en el Mestre Giner, component en 1890
varies peçes.
A finals de 1892 marxà a Madrid, duent en ell el seu
esperit bohemi i moltes ansies de triumfo. Fon recomanat
a Chapí, el qual no li feu molt de cas. Començà per al
mestre una època a on passà prous apuraments
econòmics, fins a l’extrem de que tingué que guanyar-se
la vida com a music ambulant tocant el violi en una
orquestra en els cafens.

44. JOSEP SERRANO
En 1909, en motiu de l’exposició Regional Valenciana, el
Marques del Túria l’encarrega un himne, i en lletra de
Maximilia Thous, compon així l'obra que quedaria per a
sempre com a “Himne de Valencia”. (
Per a mes informació sobre l'himne de Valencia)
En 1923, per a la coronació de la nostra Patrona escriu
“Valencia Canta” i en 1929 per a la falla del carrer de la
Pau, en lletra de Maximilia Thous, “El Faller”.
Composicions:
-Himne de Valencia
-El Faller (Pasdoble)

45. AVALUACIÓ
• LA BANDA DE MÚSICA
• MÚSICA POPULAR
• AUTORS VALENCIANS

46. LA BANDA DE MÚSICA
1ª QÜESTIÓ
2ª QÜESTIÓ

47. LA BANDA DE MÚSICA
El saxofó és un instrument de:
vent-fusta
vent-metall
corda-fregada
percussió

48. LA BANDA DE MÚSICA
2º Un instrument de vent- metall és
un instrument que:
- Es fa sonar frotant la corda.
- Es fa sonar amb l’ajuda del vent i pot ser ta
madera.
- Es fa sonar colpejant-lo.
- Es fa sonar amb l’ajuda del vent.

49. ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!!
Has encertat. Encara
que el saxofó es un
instrument construït
d’alumini, pertany a la
família de vent-madera.
Si ens fixem la seua
construcció és molt
similar a la dels
clarinets que estan
construïts de madera.

50. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!

51. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!

52. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!

53. LA MÚSICA POPULAR
1ºQÜESTIÓ
2º QÜESTIÓ

54. LA MÚSICA POPULAR
A QUINA FAMILIA PERTENEIXERÍA EL
TABALET?
VENT-FUSTA
VENT-METALL
CORDA-FREGADA
PERCUSSIÓ

55. ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!!
Has encertat.
Encara que el
Tabalet es un
instrument
construït amb
diferent material i
forma més
allargada que la
caixa, pertany a
la família de la
percussió.

56. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!

57. AUTORS VALENCIANS
1ª QÜESTIÓ

58. AUTORS VALENCIANS
QUINA COMPOSICIÓ DEL MESTRE SERRANO ÉS LA
MÉS CONEGUDA SOBRETOT PELS VALENCIANS?
Amparito Roca
Himne de València
Paquito el chocolatero

59. MÚSICA POPULAR
3º Amb quin instrument de la banda es
familiaritza la dolçaina?
Amb el saxofó.
Amb el clarinet.
Amb l’oboe.
Amb el fagot.

60. ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!!
Has encertat!! El
oboe és un
instrument que
descendeix de la
dolçaina.
Continua així!!

61. ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!!
Has encertat. El
himne de
València,
juntament amb el
“Fallero” són el
pasdobles més
coneguts del
compositor
Mestre Serrano.

62. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!

63. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!

64. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!

65. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!

66. MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!