1. Tipusd’òperaÒPERA SERIOSA:

2. Surt com un ‘invent’ de la Camerata Bardi, com eina per representar els sentiments.

3. Obra melodramàtica

4. Basada en arguments mitològics i heroics.

5. És fonamental la representació i l’escenografia.

6. Primera òpera que va establir les bases es ‘Orfeo’ de Monteverdi en 1607

7. ÒPERA BUFFA:

8. És posterior molt a la seriosa.

9. Els arguments són quotidians i fàcils d'entendre. era bastant típic que l'argument fos una crítica social cap a les classes poderoses.

10. Es convertirà en l'òpera preferida del poble,

11. més assequible econòmicament

12. més fàcil d'entendre per a tot tipus de persones,

13. La primera òpera d'aquest tipus va ser escrita per un autor italià cridat G.B. Pergolesi, titulada "La Serva Padrona" en 1733 . Estructura de l’òperaOBERTURA: És la part inicial d'una òpera. És instrumental. Normalment és breu i serveix com introducció a l'espectacle. La música comença amb el teló tancat, que s'obre en el transcurs de la obertura perquè els espectadors tinguin la seva presa de contacte amb l'escenari. RECITATIUS: Són parts cantades per solistes en les quals es desenvolupa l'acció. Perquè això sigui possible s'ha de realitzar amb un text gairebé declamat i sense adorns.

14. Estructura de l’òperaARIAS: Són les partsmésimportants i mésvistoses de l'òpera. Realitzades per solistes; ara l'acció es para i el cantantexpressaelsseussentimentsper mitjà del lluïment de la sevaveu. És el màximexponent de la monodíaacompanyada. CORS: Sónfragments en elsquals canta un nombrósgrup de personatges. INTERLUDIOS: Partsinstrumentals que s'intercalen entre totselsfragmentsanteriors. A mésd'aquestsapartats, en l'òpera també pothaverduos, trios,...

15. ELS CASTRATIDurant el Barroc van destacar especialment els sastret.

16. Eren cantants amb unes qualitats vocals especials a qui havien extirpat els genitals per que conservessin la veu blanca.

17. Un dels més coneguts va ser Farinelli.