hola a tots aqui teniu

1. EL ROMANTICISME
( 1820-1900)

2. QUE VA SER?
• El romanticisme va ser un estil que va tenir tres arts dominants:
• La música
• La literatura
• La pintura

3. L'ÈPOCA ROMÀNTICA
• Social: durant la Revolució francesa la burgesia va triomfar
sobre la noblesa.
• Econòmic: Europa es desenvolupa en l’àmbit industrial
(Revolució industrial).
• Es produeixen molts avenços en el camp de la medicina:
• La penicil·lina de Louis Pasteur.
• Es produeixen molts avenços en el camp de la tècnica:
• La bombeta elèctrica de Thomas Edison.
• El cinema dels germans August i Louis Lumiere.

4. CARACTERÍSTIQUES.
• Estètiques:
• Es concep la música és un mitjà per expressar els sentiments més íntims de l’ésser
humà i fugir de la realitat revolucionaria del moment.
• La font d’inspiració és el món interior i les èpoques i terres llunyanes i llegendàries.
• Musicals:
• El ritme era més lliure i depenia del sentiments momentanis del compositor.
• La melodia era l’element més important i moltes vegades s’inspirava en melodies
populars.
• El timbre de l’orquestra es va enriquir enormement i adquirí unes dimensions
brillants i espectaculars.
• Predomina la música instrumental sobre la vocal, encara que no s’ha d’oblidar
l’òpera o el lied.

5. FORMES INSTRUMENTALS ROMÀNTIQUES.
• Per a piano:
• Sonates i obres breus de caràcter lliure: poloneses, masurques, valsos i rapsòdies;
nocturns, balades, preludis i estudis.
• Compositors: Frédéric Chopin , Franz Liszt, Robert Schumann, Johannes Brahms, Felix
Mendelssohn.
• Per a orquestra:
• Concert solista:
• Per a piano (Frédéric Chopin, Franz Liszt, Johannes Brahms, Robert Schumann ...)
• Per a violí ( Felix Mendelssohn, Johannes Brahms ...)
• Simfonia: vuit simfonies de Franz Schubert; cinc simfonies de Felix Mendelssohn; quatre
simfonies de Robert Schumann i de Johannes Brahms.
• Poema simfònic: deriva de la simfonia, segueix un argument i només té un moviment
(Franz Liszt, Héctor Berlioz)

6. HÉCTOR BERLIOZ
• Louis Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, Isèra, 11 de desembre de 1803 –
París, 8 de març de 1869) fou un compositor francès del Romanticisme, molt
conegut per la seva Simfonia fantàstica, estrenada el 1830, i el Rèquiem, estrenat
el 1837. És considerat el primer músic romàntic de França i el creador de la
instrumentació moderna. Amb el Grand traité de l'instrumentation et
d'orchestration modernes (1842-43) influí sobre les generacions posteriors, i
especialment sobre els músics russos del Grup dels Cinc. La música de Berlioz és
un paradigma entre les de la seva època. Amant de Gluck i Spontini, la seva
música s'allunya de la pràctica habitual en la música francesa del seu temps, i
s'arrela més a la música romàntica alemanya del mateix període.
La música i la vida de Berlioz encarnen els ideals romàntics més que qualsevol
altre compositor, excepte Liszt. La seva original imaginació, les seves concepcions
grandioses i la seva extraordinària qualitat per orquestrar aportaren un nou color
a la música. Berlioz, el primer gran compositor que no era intèrpret, es va
convertir en un dels primers directors moderns, i en un crític perspicaç.
Tomba de Berlioz al
cementiri de
Montmartre

7. FORMES VOCALS ROMÀNTIQUES
• Lied: és una composició breu formada per un poema per a solista vocal
(home o dona) i piano. La música i la poesia van molt lligades, ja que
ambdues poden expressar els sentiments apassionadament.
• Compositors: Robert Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms, etc.
• Òpera: és un drama cantat, acompanyat per l’orquestra i representat en
un escenari. Durant el romanticisme va aconseguir la seva màxima
esplendor, ja que tant la veu com l’orquestra es van poder deixar anar
per expressar els sentiments. Itàlia (on nasqué) i Alemanya van ser les
reines de l’òpera romàntica.
• Compositors:
• A Itàlia: Gioacchino Rossini, Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Gaetano Donizetti, etc.
• A Alemanya: Richard Wagner.
• A França: Georges Bizet i Jacques Offenbach.
• A Espanya: Ramon Carnicer.
• Sarsuela: és un gènere teatral hispànic que es caracteritza per una
barreja de cant i diàleg parlat.
• Compositors: Francisco Asenjo, Emilio Arrieta, Tomás Bretón, Ruperto Chapí i

8. GEORGES BIZET
• Compositor, músic i pianista (París, 25 d'octubre de 1838 – Bougival,
3 de juny de 1875).
• Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa
i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix
compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la
Simfonia en Do major (1855).
• Obres notables son: Carmen, Carmen Suites (Bizet/Guiraud) i l’Ave
Maria.
• Gènere: òpera i simfonia
• Premis: Cavaller de la Legió d'Honor i (1857) Prix de Rome
Part del Conservatori de
París, on Bizet va
estudiar des del 1848

9. JACQUES OFFENBACH
• Jacques Offenbach (Colònia, 20 de juny de 1819 - París, 5 d'octubre
de 1880) fou un compositor i violoncel·lista alemany nacionalitzat
francès, va ser un dels creadors del gènere de l'opereta i un
precursor de la moderna comèdia musical.
• Treballà al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique, Comédie-Française i
al Théâtre des Bouffes-Parisiens, entre les seves obres destaquen:
Orphée aux enfers, Els contes de Hoffmann i Les brigands
• Rebé el títol de Cavaller de la Legió d'Honor francesa el 13 agost
1861.
Tomba de Jacques Offenbach a París.

10. RAMÓN CARNICER
• Ramón Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 -
Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera,
director d‘orquestra i de teatre, mestre de música i catedràtic
de la Universitat de Madrid.
• Compossar l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a
Amèrica.
Bust de Ramón
Carnicer a
Villafranca del
Bierzo.
Monument a Ramon
Carnicer, a la plaça del
Carme

11. COMPOSITORS ROMÀNTICS.
Primerencs (1800-1830)
•L. V. Beethoven (1770-1827)
•G. Rossini (1792-1856)
•F. Schubert (1797-1828)
•R. Schumann (1810-1856)
Ple (1830-1890)
•H. Berlioz (1803-1869)
•F. Chopin (1810-1849)
•R. Wagner (1813-1883)
•G. Verdi (1813-1901)
•F. Mendelssohn (1809-1847)
Tardà (1850-1890)
• F. Liszt (1811-1886)
• A. Bruckner (1824-1896)
• J. Brahms (1833-1897)
Final de segle (1890-1914)
• G. Puccini (1858-1924)
• G. Mahler (1860-1911)

12. COMPOSITORS ROMÀNTICS
1. L.V. Beethoven.
2. F. Chopin.
3. J. Brahms
4. F. Liszt.
5. F. Shubert.
6. F. Mendelssohn.
7. G. Verdi.
8. R. Wagner.
9. R. Schumann.
10. R. Strauss.
11. Txaitxouski.

13. BEETHOVEN
• Luding Van Beethoven va néixer a Bon el 1770 i va morir a Viena al
1827.
• Va estudiar música des de ben petit.
• Caràcter tosc i esquerp.
• La soledat i l’aïllament a què el va conduir la sordesa van ser els
motors de la seva inspiració romàntica, que li permeté crear un
llenguatge propi.
• Va tindre tres etapes:
• La clàssica: fins el 1802.
• La de transició: fins el 1816.
• La plenament romàntica: fins el 1826.
• El fet que al seu enterrament acompanyessin el fèretre 20.000
persones, no solament posava de manifest l’èxit de Beethoven com
a compositor, sinó també el triomf del llenguatge musical

14. Casa de Beethoven a
Bonn
El testament que
va fer
De
petit

15. Tomba de Beethoven
al cementiri de
Währing, ara
Schubert Park
El 29 de març de 1827 es va fer el
funeral de Beethoven, al qual van
acudir mes de 20.000 persones
Johann van Beethoven (1740-
1792) y Maria Magdalena
Keverich (1746-1787),

16. FRÉDÉRIC CHOPIN
• Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1 de març de
1810 – París, 17 d'octubre de 1849) és considerat el millor
compositor polonès de la història i un dels millors compositors de
piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.
• Originalment, el seu nom era Fryderyk Franciszek Chopin, però va
adoptar la forma francesa: Frédéric-François quan va deixar Polònia i
va anar a París a l'edat de vint anys, i d'on no va tornar mai. El seu
llinatge és escrit Szopen en els texts polonesos.
• L'obra de Chopin representa el Romanticisme en el seu estat més
pur. Se l'anomenava el Poeta del piano.
La tomba de
Chopin al
cementeri de Père
El Monument a Frédéric
Chopin a Żelazowa Wola
(Józef Gosławski, 1955/1969)
Monument a
Chopin en el Parc

17. J. BRAHMS
• Johannes Brahms [joˌɦanəs ˈbʁɑ:ms] (Hamburg,
Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria,
3 d'abril de 1897) va ser un compositor alemany
de música clàssica, un dels més representatius
del Romanticisme.
• Brahms és una figura prominent de la música
del segle XIX, potser l'últim gran compositor
clàssic. Considerat l'antítesi passada de moda
de Wagner i Liszt, la seva música ha demostrat
per ella mateixa no només ser commovedora,
sinó també molt influent en el posterior
desenvolupament de la música. Home de
vegades difícil i intransigent, va compondre
obres mestres en tots els gèneres excepte en

18. Fotografia de
1891 de l'edifici
on va néixer
Johannes
Brahms. La seva
família va
ocupar part del
primer pis,
entre les dues
dobles finestres

19. • Franz Liszt, en hongarès Ferenc Liszt (Doborjan, comtat de
Sopron -Hongria-, 22 d'octubre de 1811 – Bayreuth –
Alemanya-, el 31 de juliol de l'any 1886), fou un compositor
i pianista.
• Liszt és considerat un dels grans virtuosos del
Romanticisme, juntament amb els seus contemporanis
Frédéric Chopin, Johannes Brahms i Hector Berlioz. En
nombroses ocasions fou considerat el més gran pianista de
l'època.
FRANZ LISZT

20. FRANZ LISZT
Casa en la qual va residi
Franz Liszt durant la sev
estada a Weimar.

21. • Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic,
31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de
novembre de 1828). Tot i que va morir amb només 31 anys,
Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el
mestre indiscutible del Lied: en va escriure uns 600, el
conjunt més perfecte i variat de la història. Se'l sol
considerar, gairebé, el creador del gènere. També va
escriure música litúrgica, òperes, música incidental i una
quantitat important de música de cambra i per a piano, així
com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia
Inacabada). La seva música és especialment melòdica i
harmònica.
FRANZ SCHUBERT
On va
néixer
Part d’una
simfonia

22. FELIX MENDELSSOHN
• Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 –
Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor, pianista i
director d'orquestra del primer període romàntic. Nasqué en una
família jueva notable que més tard es convertiria al luteranisme. La
seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i música de
cambra. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa
dels canvis dels gusts musicals i l'antisemitisme de finals del XIX i
principis del XX, la seva originalitat creativa s'està reconeixent
actualment i es reevalua fins a arribar a ser un dels compositors més
populars del Romanticisme. Era el padrí del pintor, pacifista i
esperantista Felix Moscheles.
Aquarel·la de Mendelssohn,
representant la Gewandhaus Casa de Mendelssohn a Leipzig, on va m

23. GIUSEPPE VERDI
• Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Roncole, 10 d'octubre de
1813 - Milà, 27 de gener de 1901) fou compositor d'òpera.
• Verdi va compondre òpera durant tota la seva vida i va
perfeccionar el seu art amb la influència de Rossini, Bellini i
Donizetti amb l'ús de les formes de la Grand opéra francesa, per
desembocar en la creació de les seves obres mestres
shakespearianes, Otello i Falstaff, als quals s'apunten algunes de
les innovacions de Wagner en la forma de l'òpera. Al llarg de la
seva vida, la seva originalitat i fecunditat no varen tenir rival.
Representació moderna de Nabucco Estàtua de Giuseppe Verdi a Busset

24. • Richard Wagner [ˌʁɪçaʁt ˈv̥ɑ:gnɐ] (Leipzig, 22 de maig, 1813 – Venècia, 13 de
febrer, 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical.
Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar
l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual
l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.
• Wagner, desitjós de plasmar a l'escena les seves idees dramàtiques i filosòfiques,
es converteix en el seu propi llibretista, del que resulta la figura completa del
poeta-dramaturg-compositor, la música del qual serveix a les seves mateixes
finalitats teatrals.
• Home apassionat pels seus ideals, egocèntric i dominant, Wagner va portar una
vida agitada i va encendre polèmiques a tot arreu. Va tenir adversaris acèrrims i
no menys decidits partidaris i amics, a qui va usar amb el desenfrenament propi
del geni que està convençut de la seva pròpia vàlua i per ella creu tenir dret a
suport i protecció sense límits. Gràcies al mecenatge del rei Lluís II de Baviera, va
edificar a Bayreuth la Festspielhaus, el teatre on s'estrenarien les seves principals
obres i on es continuen representant actualment.
RICHARD WAGNER
Casa on va
néixer
Richard
Wagner a
Brühl
(Leipzig)
Església de
Sant Tomàs a
Leipzig, on
Wagner va ser
Der Freischütz de Weber,
que Wagner escoltava a

25. • Es qui va decidir que les llums del públic i
les de l’orquestra estiguessin apagades, i
que la orquestra estigues per sota de
l’escenari, enfonsada.
La casa de Wagner a Tribsch
Escultura del compositor alemany a
Berlín, la creació va ser a inicis del
segle XX

26. R. SCHUMANN
• Robert Alexander Schumann (8 de juny de
1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un
compositor i pianista romàntic alemany.
Universitari i escriptor que fundà una revista
musical. Excel·lent pianista, es casà amb
l'oposició de tothom amb Clara Wieck, filla
del seu mestre Friedrich Wieck. Les seves
composicions s'inspiraren en l'exaltació i la
malenconia (amors, intents de suïcidi,
bogeria), apassionament, deliris, somnis...
Casa natalícia de
Robert Schumann a
Zwickau
Robert i Clara Schumann

27. R. STRAUSS
• Richard Strauss (Munic, 11 de juny de 1864 -
Garmisch-Partenkirchen, 8 de setembre de 1949)
fou director d'orquestra i compositor de música
clàssica, particularment notable pels seus poemes
simfònics, òperes i lieder.s La seva llarga trajectòria
abasta des del romanticisme tardà fins a la meitat
del segle XX. Membre d'una família de grans
intèrprets i compositors vienesos, Richard Strauss,
el polifonista modern més important, és un cas
singular en la història de la música, tant per la
influència exercida sobre els seus contemporanis,
com per l'autonomia d'una obra sense fissures ni
discontinuïtats. Strauss va tenir sobretot dos
referents musicals, Wolfgang Amadeus Mozart i
Richard Wagner, i en el seu treball ambdós varen
lluitar per la possessió de la seva ànima artística. Es
declarà de convicció atea.
Sonata de Richard Strauss
per a rotlle de pianola
conservada al Museu de la
Música de Barcelona
La vila de Strauss

28. TXAITXOVSKI
• Mentre desenvolupava el seu estil, Txaikovski va escriure
música en diversos gèneres i formes, incloent-hi la simfonia,
l'òpera, el ballet, la música instrumental, la música de cambra i
la cançó.
La tomba de Txaikovski
al monestir Alexandre

29. fi