Donada d’elevada dispersió dels habitants al Berguedà es va decidir que el més eficient era centralitzar el cribratge de retinopatia diabètica en el nucli urbà de més població, Berga i instal•lar allà la càmera no midriàtica tot creant una consulta de cribratge ocular integral (fons d’ull amb càmera no midriàtica, tonometria i agudesa visual) per als pacients amb diabetis mellitus. Per realitzar la lectura de les fotografies de la càmera no midriàtica es va creure que aquesta funció podia ser assumida per facultatius dels equips d’atenció primària sota la supervisió de l’oftalmòleg de l’Hospital de Berga. Les imatges de fons d’ull, la tonometria i el resultat de l’agudesa visual han estat valorades per facultatius lectors que setmanalment han informat dels resultats utilitzant el programa eCAP. Mensualment s’han reunit els lectors amb l’oftalmòleg per parlar de les imatges dubtoses. Aquells pacients amb imatges, tonometria o agudesa visual patològiques han estat derivats al Servei d´Oftalmologia de l’Hospital. Entre l’agost de 2010 i el febrer de 2011 s’han realitzat un total de 424 lectures de fotografies de càmera no midriàtica
"Gestió Clínica Essencial" Els primers resultatsJordi Varela
Ponència presentada per Jordi Varela en el marc de l'Acte de presentació del projecte "Essencial": afegint valor a la pràctica clínica. 7 de març de 2013. Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut.
El Pla de Salut explicita: “el Pla ha de ser d’aplicació immediata i
estar orientat a l'acció, ja que no només defineix què cal fer, sinó
també com s'ha de fer”, ... i seguint les directius de l’eix estratègic
3 atenció integral als pacients crònics, s’ha definit i operativitzat la
Unitat de Suport al Pacient Crònic fràgil – complex de l’ICS a
Terres de l’Ebre com un dels passos més per integrar l'atenció
primària(AP) de salut i l’atenció especialitzada i/o hospitalitzada
(AH); a la vegada s’ha definit un mecanisme d’identificació per
fer-ne un seguiment especial d’aquests pacients complexos i fràgils.
El 15-20% de les consultes d'Atenció Primària (AP) són a causa de problemes dermatològics i l’accés a Dermatologia sol ser difícil, sobretot en pacients amb Atenció Domiciliària, per això es pretèn agilitzar-ne l’accés, millorar el cribratge de patologia rellevant, disminuir la llista d’espera i optimitzar la resolució des d’AP
Donada d’elevada dispersió dels habitants al Berguedà es va decidir que el més eficient era centralitzar el cribratge de retinopatia diabètica en el nucli urbà de més població, Berga i instal•lar allà la càmera no midriàtica tot creant una consulta de cribratge ocular integral (fons d’ull amb càmera no midriàtica, tonometria i agudesa visual) per als pacients amb diabetis mellitus. Per realitzar la lectura de les fotografies de la càmera no midriàtica es va creure que aquesta funció podia ser assumida per facultatius dels equips d’atenció primària sota la supervisió de l’oftalmòleg de l’Hospital de Berga. Les imatges de fons d’ull, la tonometria i el resultat de l’agudesa visual han estat valorades per facultatius lectors que setmanalment han informat dels resultats utilitzant el programa eCAP. Mensualment s’han reunit els lectors amb l’oftalmòleg per parlar de les imatges dubtoses. Aquells pacients amb imatges, tonometria o agudesa visual patològiques han estat derivats al Servei d´Oftalmologia de l’Hospital. Entre l’agost de 2010 i el febrer de 2011 s’han realitzat un total de 424 lectures de fotografies de càmera no midriàtica
"Gestió Clínica Essencial" Els primers resultatsJordi Varela
Ponència presentada per Jordi Varela en el marc de l'Acte de presentació del projecte "Essencial": afegint valor a la pràctica clínica. 7 de març de 2013. Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut.
El Pla de Salut explicita: “el Pla ha de ser d’aplicació immediata i
estar orientat a l'acció, ja que no només defineix què cal fer, sinó
també com s'ha de fer”, ... i seguint les directius de l’eix estratègic
3 atenció integral als pacients crònics, s’ha definit i operativitzat la
Unitat de Suport al Pacient Crònic fràgil – complex de l’ICS a
Terres de l’Ebre com un dels passos més per integrar l'atenció
primària(AP) de salut i l’atenció especialitzada i/o hospitalitzada
(AH); a la vegada s’ha definit un mecanisme d’identificació per
fer-ne un seguiment especial d’aquests pacients complexos i fràgils.
El 15-20% de les consultes d'Atenció Primària (AP) són a causa de problemes dermatològics i l’accés a Dermatologia sol ser difícil, sobretot en pacients amb Atenció Domiciliària, per això es pretèn agilitzar-ne l’accés, millorar el cribratge de patologia rellevant, disminuir la llista d’espera i optimitzar la resolució des d’AP
Donada d’elevada dispersió dels habitants al Berguedà es va decidir que el més eficient era centralitzar el cribratge de retinopatia diabètica en el nucli urbà de més població, Berga i instal•lar allà la càmera no midriàtica tot creant una consulta de cribratge ocular integral (fons d’ull amb càmera no midriàtica, tonometria i agudesa visual) per als pacients amb diabetis mellitus. Per realitzar la lectura de les fotografies de la càmera no midriàtica es va creure que aquesta funció podia ser assumida per facultatius dels equips d’atenció primària sota la supervisió de l’oftalmòleg de l’Hospital de Berga. Les imatges de fons d’ull, la tonometria i el resultat de l’agudesa visual han estat valorades per facultatius lectors que setmanalment han informat dels resultats utilitzant el programa eCAP. Mensualment s’han reunit els lectors amb l’oftalmòleg per parlar de les imatges dubtoses. Aquells pacients amb imatges, tonometria o agudesa visual patològiques han estat derivats al Servei d´Oftalmologia de l’Hospital. Entre l’agost de 2010 i el febrer de 2011 s’han realitzat un total de 424 lectures de fotografies de càmera no midriàtica
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Donada d’elevada dispersió dels habitants al Berguedà es va decidir que el més eficient era centralitzar el cribratge de retinopatia diabètica en el nucli urbà de més població, Berga i instal•lar allà la càmera no midriàtica tot creant una consulta de cribratge ocular integral (fons d’ull amb càmera no midriàtica, tonometria i agudesa visual) per als pacients amb diabetis mellitus. Per realitzar la lectura de les fotografies de la càmera no midriàtica es va creure que aquesta funció podia ser assumida per facultatius dels equips d’atenció primària sota la supervisió de l’oftalmòleg de l’Hospital de Berga. Les imatges de fons d’ull, la tonometria i el resultat de l’agudesa visual han estat valorades per facultatius lectors que setmanalment han informat dels resultats utilitzant el programa eCAP. Mensualment s’han reunit els lectors amb l’oftalmòleg per parlar de les imatges dubtoses. Aquells pacients amb imatges, tonometria o agudesa visual patològiques han estat derivats al Servei d´Oftalmologia de l’Hospital. Entre l’agost de 2010 i el febrer de 2011 s’han realitzat un total de 424 lectures de fotografies de càmera no midriàtica
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques que estem, però la cosa es complica més quan es pateix una discapacitat, ja sigui
física, psíquica i/o sensorial.
La integració laboral per les persones amb discapacitat no és només una qüestió econòmica, sinó de socialització, d’autoestima i d’autosatisfacció i independència.
Poder dur el mateix estil de vida que la major part de la societat és un repte per aquest col·lectiu.
Les polítiques d’ocupació específiques per persones amb discapacitat tenen com a objectiu principal corregir les desigualtats laborals i fomentar la incorporació del mercat
laboral i el manteniment de llocs de treball per aquest col·lectiu, però no tot depèn, ni pot dependre, de les lleis i les normes, sinó que cal una conscienciació social i superar
els prejudicis existents relacionats amb les discapacitats.
Les persones amb discapacitat poden fer moltes més coses del que ens pot semblar des d’un bon principi. No sempre cal fer adaptacions al centre laboral perquè hi puguin
accedir, sinó que a vegades cal, simplement, mirar el grau adequació del lloc de treball; si no pot fer un tipus de tasques, de segur que en pot fer unes altres.
L’accessibilitat laboral, té, doncs, diverses dimensions: hem de parlar d’accessibilitat física, però també d’accessibilitat social, amb l’objectiu que les persones amb
discapacitat puguin tenir les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, accessibilitat personal per fomentar el desenvolupament individual i la participació social; accessibilitat tecnològica que millora, facilita i possibilita l’accés al món laboral.
L’any 2009 i l’any 2010, ASPRODIS, l’Ajuntament de Sallent i l’EAP Sallent van organitzar unes jornades amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre les discapacitats i al mateix temps donar eines als professionals, així com donar a conèixer en primera persona la convivència amb discapacitats.
Objective: To describe the professional stance and opinion of the attendees of the 1st Conference on Primary Care (PC) in rural areas (Berga, May 6th, 2011)
Design: Descriptive cross-sectional study
Participants: Conference attendees were invited to participate. A total of 77
(58.3%) responded.
Primary method of measurement: Self-completed questionnaire of 22 closed-ended questions about the profession, employment situation in PC, and their opinions about PC.
Results:Of the respondents, 61% were family medicine physicians and 75% worked in rural PC. The majority worked at PC clinics more than 10km or 20min from their reference hospital. Almost 59% did not encounter other professionals of their field more than once a week. About 96% thought a rural medicine rotation was necessary for family medicine and community medicine residents, while 80.4% believe it was necessary for other specialties as well. The most important advantage to rural medicine is the integrated approach to patients, and the main inconvenience is professional isolation. Rural PC professionals feel more valued by their patines (4.43/5) than their colleagues in other settings (2.48) or in administration (2.32).
Conclusions: The main disadvantage of rural PC is the greater feeling of isolation. One positive aspect of rural PC is the integrated approach to patients.
Rural PC professionals feel more valued by patients than their counterparts in urban settings or in administration.
L´atenció primària rural a catalunya. situació i opinió dels assiICS Catalunya Central
Article especial publicat al Butlletí de la CAMFiC. Estudi descriptiu transversal de la Unitat de Suport a la Recerca ICS Catalunya Central.
A finals de 2010, des del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona es posen les bases per a l’organització d’una jornada dedicada a l’atenció primària en el món rural. Amb la col•laboració de diferents associacions professionals: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Societat Catalana de Pediatria i Institut Català de la Salut (ICS), s’organitza aquesta I Jornada, a la ciutat
de Berga, el dia 6 de maig de 2011 amb una
participació de 132 assistents.
Aprofitant aquesta ocasió, des de la Unitat de Suport a la Recerca de la Catalunya Central - IDIAP Jordi Gol, es va creure interessant saber l’opinió dels participants sobre diferents aspectes de l’atenció primària al món rural. Per
aquest motiu es va distribuir una enquesta amb 22 preguntes de resposta múltiple en la qual es demanaven dades sobre la situació del centre de salut en el qual reballen els enquestats, anys d’experiència en l’atenció primària rural i la seva opinió sobre la docència en el món
rural, la valoració de la seva relació amb altres professionals i els avantatges i inconvenients del món rural.
SEGURIDAD DEL USO DE MEDICAMENTOS: INHIBIDORES DE LA BOMBA DE PROTONES, ¿PARA...ICS Catalunya Central
Rovira. C, Bonet.A
Servei d’ Atenció Primària Bages-Berguedà. Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut
Congrès Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria.
2. Servei de
En funcionament a les comarques del
Bages, Berguerà, Anoia i Osona i
amb els 4 proveïdors hospitalaris de
cada comarca
3. Introducció
L’ús de la Teledermatologia facilita l’accessibilitat, a
més de disminuir el temps d’espera en els diagnòstics i
tractament de l’usuari entre la consulta d’atenció primària
i l’atenció hospitalària.
Objectius
Millorar les comunicacions amb l’atenció hospitalària.
Disminuir la llista d’espera entre l’atenció primària i
l’atenció hospitalària.
Garantir la continuïtat assistencial.
Potenciar la formació continuada.
Augmentar l’equitat i eficiència en l’atenció sanitària.
4. Circuit de derivació i resposta
1. El personal d’AP procedeix a la fotografia de lesions
dubtoses, adjuntant-les a la història clínica del pacient i
creant un arxiu de fotografies identificades (veure document
adjunt: anexió d’imatges fotogràfiques).
2. El metge d’AP descriu el motiu de consulta mitjançant un
full de derivació on s’indiqui que es demana el servei de
Teledermatologia.
3. El personal administratiu via SIAP:
Programa la visita no presencial a l’agenda del dermatòleg (NO
programar pel mateix dia)
Servei: DER, Mòdul: TELE
Programa una visita tipus 9T a l’agenda del professional
metge/metgessa de primària que origina la demanda una
setmana més tard de la data de visita donada per el dermatòleg
(com a recordatori de revisió del resultat de la derivació).
5. Circuit de derivació i resposta
4. Resposta del dermatòleg amb diagnòstic i tractament: si
en el pla de maneig recomanen una visita presencial al
dermatòleg o cirurgià, ho tramitaran directament des
d’Althaia. En cas contrari, el dermatòleg especificarà el
tractament i seguiment que cal fer des de l’atenció
primària.
5. En casos complicats, preferents o urgents, es pot utilitzar
la consulta via mail (sense fotos) amb resposta en 24-
48 hores (mesquiusr@althaia.cat i dvila@althaia.cat)
6. Criteris de derivació
Lesió única o lesions localitzades en una regió
petita.
Dubtosa priorització de lesió de pell.
Incertesa sobre destinació: dermatologia vs
cirurgia.
Queratosi actínica i seborreica.
Berruga i moluscum contagiosum.
Lesions fúngiques que no responen al tractament.
7. No derivar a TeleDermatologia
Psoriasis.
Acné.
Eczema atòpic.
Rash cutani.
Control mapes de nevus de tot el cos.
8. Resultats
Durant el 2011 al Bages, les dues dermatòlogues de
l’hospital de referència varen visitar 7.125 pacients;
d’aquestes, el 5,5% varen ser a través de la
TeleDermatologia.
De gener a setembre del 2012, el servei de
dermatologia ha fet 5.005 visites presencials, el
27,9% a través de TeleDermatologia.
De les visites de TeleDermatologia un 56% s’han
convertit en visites presencials.
Les llistes d’espera han passat de
7 mesos el maig del 2011 a llista
d’espera 0 el febrer del 2012.
9. Servei de
En funcionament a les comarques del
Berguedà i Anoia.
11. EL PERQUÈ de la IMPLANTACIÓ DE LA
LECTURA DE LA CÀMERA NO MIDRIÀTICA
La causa més freqüent de ceguesa als països desenvolupats, és la
retinopatia diabètica (RD).
Fins un 20% dels diabètics tipus 2 té lesions de retinopatia en el moment
del diagnòstic i als 20 anys d' evolució més del 60% té retinopatia.
L’exploració periòdica del fons de l’ull en la població diabètica queda
justificada per l’eficàcia del tractament de la fotocoagulació amb làser.
Fotografia amb càmera no midriàtica és una proba senzilla, accessible i
amb elevada sensibilitat (87%) i especificitat (97%).
12. LA SOLUCIÓ: TELEOFTALMOLOGIA !
Benchmarking:
L’Hospitalet (Formació) + Igualada (Circuit)=
TeleOftalmologia Berguedà
Circuit:
Infermera UCO penja imatges fotogràfiques a eCAP i són
valorades remotament pels 4 metges lectors des dels
seus respectius llocs de treball. Oftalmòleg també té
accés a eCAP des de l’HSB per revisar casos.
13.
14. LA SOLUCIÓ: TELEOFTALMOLOGIA !
Seguretat:
1. Només 4 metges lectors.
2. Formació intensiva per part d’oftalmòleg.
3. Suport-Seguiment: Sessions entre lectors i oftalmòleg per discutir imatges
dubtoses cada primer dimarts del mes (8-9 am).
4. Oftalmòleg disposa d’accés a eCAP per revisar casos dubtosos.
5. Oftalmòleg disposa de visites preferents per casos derivats per metges
lectors.
6. E-mail per consultes a oftalmòleg.
7. Exclusions a UCO.
15. ALGORITME UCO i EXCEPCIONS
Citació del pacient
Excepcions
Derivar full interconsulta e-
Agenda consulta cribratge ocular infermeria
CAP a Oftalmologia HSB
Cribratge ocular integral DUI (foto+agudesa visual+tonometria) com es fa habitualment.
Enviar dades pacient a metge lector PIO: 21-29
Retinopatia coneguda
Esclerosis cristal·lí important o
Imatges no visibles Imatges visibles PIO>30 pendent IQ
Derivació ordinària Urgència Oftalmològica Pacients no col·laboradors
a especialista
Revisió i lectura Glaucoma conegut
Ptosis palpebrals
Patològic Dubtós Normal
Estrabismes importants
Derivació preferent a Derivació o Informar Pupil·les puntiformes
especialista consulta a metge resultats e-CAP
especialista
DM1 juvenil
16. Servei de
Aquest servei pretén que els metges de l’Atenció
Primària puguin demanar la valoració del
pneumòleg de radiografies de tòrax i
espirometries i fer consultes sobre qualsevol
aspecte de maneig de malalties respiratòries.
Les consultes es fan mitjançant la Plataforma
Capitatiu Bages-Solsonès que permet adjuntar
espirometries i accedir a les imatges
radiològiques del pacient.
18. Servei de
Aquest servei pretén que els usuaris, davant de problemes de
nafres, puguin ser atesos d’una forma ràpida i eficient des
del seu mateix centre, amb el suport d’un especialista que
rep una imatge digitalitzada de la lesió-nafra.
Es tracta d’un sistema mitjançant el qual el metge o la
infermera de primària fotografia la lesió amb una càmera
digital i l’envia, juntament amb la història clínica del pacient,
al cirurgià vascular o a la infermera vascular especialista en
nafres a través del sistema informàtic e-CAP.
19. Servei de
PROJECTE ITHACA
Patrocinat per l’empresa Novartis i que compta amb la
participació de l’ICS, de la Fundació ALTHAIA i el suport de
TicSalut.
Es tracta d’un programa pilot de gestió de la malaltia
crònica mitjançant la TeleMedicina.
20. TeleMedicina a la
Catalunya Central
Dr. Josep Vidal
jvidal.cc.ics@gencat.cat
https://www.facebook.com/icscatcentral
https://twitter.com/icscatcentral
http://icscatalunyacentral.wordpress.com