La finalitat del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet és implicar a la ciutadania en el sistema de serveis socials, tant en el que es refereix a la definició de necessitats com a la presa de decisions i en la gestió dels serveis
La finalitat del Consell Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet és implicar a la ciutadania en el sistema de serveis socials, tant en el que es refereix a la definició de necessitats com a la presa de decisions i en la gestió dels serveis
Jornada Salut mental i territori. Les taules de salut mental, una visió des de la proximitat (6 novembre 2015)
Ponent: Noel García, codirector d’Spora Sinergies. Consultora Psicosocial
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Les necessitats i competències tecnològiques en serveis socialsJaume Albaigès
Estudi qualitatiu sobre necessitats i competències tecnològiques en serveis socials realitzat l'any 2011 per Benestic, l'Observatori del Tercer Sector i el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Presentat per Toni Codina (Taula del Tercer Sector Social de Catalunya) el març de 2016 en el marc del curs "El mòbil i les TIC al servei de l'eficiència en la intervenció social".
Articles del Decret DECRET
202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del
Sistema Català de Serveis Socials en els que es regula el funcionament dels Consells Supramunicipals dels Serveis Socials.
Boris Mir & IE Les Vinyes - Participación, el aprendizaje de la democracia - ...Boris Mir
El equipo directivo de Les Vinyes participó en la VI jornada de educación "Participación, el aprendizaje de la democracia". Esta fue la presentación que acompañó nuestra intervención.
Boris Mir - Update directiu - competents digitals - juny 2012Boris Mir
Presentació que va cloure la jornada de treball de Update directiu 2012 - Eines per a la direcció eficaç en un nou paradigma sanitari, sociosanitari i social, el 26 juny 2012 - Parc sanitari Pere Virgili - Barcelona
Jornada Salut mental i territori. Les taules de salut mental, una visió des de la proximitat (6 novembre 2015)
Ponent: Noel García, codirector d’Spora Sinergies. Consultora Psicosocial
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Les necessitats i competències tecnològiques en serveis socialsJaume Albaigès
Estudi qualitatiu sobre necessitats i competències tecnològiques en serveis socials realitzat l'any 2011 per Benestic, l'Observatori del Tercer Sector i el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Presentat per Toni Codina (Taula del Tercer Sector Social de Catalunya) el març de 2016 en el marc del curs "El mòbil i les TIC al servei de l'eficiència en la intervenció social".
Articles del Decret DECRET
202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del
Sistema Català de Serveis Socials en els que es regula el funcionament dels Consells Supramunicipals dels Serveis Socials.
Boris Mir & IE Les Vinyes - Participación, el aprendizaje de la democracia - ...Boris Mir
El equipo directivo de Les Vinyes participó en la VI jornada de educación "Participación, el aprendizaje de la democracia". Esta fue la presentación que acompañó nuestra intervención.
Boris Mir - Update directiu - competents digitals - juny 2012Boris Mir
Presentació que va cloure la jornada de treball de Update directiu 2012 - Eines per a la direcció eficaç en un nou paradigma sanitari, sociosanitari i social, el 26 juny 2012 - Parc sanitari Pere Virgili - Barcelona
'Som i fem un servei públic': memòria 2019 de la Taula del Tercer SectorTaula Tercer Sector
Memòria d'activitats 2019 de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya . La Taula és la institució que aglutina i representa més de 3.000 entitats socials a Catalunya. Treballa per la defensa dels drets socials i l'enfortiment i la millora del tercer sector social.'Som i fem un servei públic': memòria 2019 de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Societat civil i institucions públiques: panoràmica i reptes de futur - joan ...Joan Cuevas
Anàlisi de la situació de la societat civil (moviments socials, tercer sector, voluntariat, associacionisme) a Catalunya i de les seves relacions amb les institucions públiques. Finalment es plantegen quins són els reptes de futur per a aquesta relació.
Aquesta mesura de govern vol situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana de totes les persones que habiten la ciutat, reconeixent la diversitat de la seva gent.
Informe: Patrimoni Ciutadà. Un marc per a la col·laboració públic-comunitàriaLa Hidra Cooperativa
En aquest text volem abordar un tema recurrent en la teoria revolucionària: la relació entre moviment i institució, entre pràctiques socials i institucionalitat pública. I ho fem no per a reproduir l’eterna polèmica que oposa els aparells de l’Estat a la política autònoma, sinó per a postular la possibilitat d’una nova institucionalitat públic-comunitària.
Document que descriu l'activitat del Consell de Ciutat del 2017. El Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament de Barcelona.
Qui sóm? Què fem? Com treballem?
Una breu presentació de l'empresa, per a una primera presa de contacte.
Si voleu més informació, no dubteu en contactar-nos a xarxa@xarxaconsultors.com
Proposta de consultoria per la optimització de recursos dins les subvencions del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (ORDRE GRI/239/2011, de 22 de setembre)
1. SESSIÓ 2
TAULA DE BENESTAR SOCIAL DE L’ALT
EMPORDÀ
Figueres,18/05/2011
Xarxa Consultors. Laia Monterde i Claudia Vallvé
xarxaconsultors@xarxaconsultors.com
2. Programa de la sessió
12:00h PART 1: La participació
ciutadana
PART 2: Els Consells
Supramunicipals de Serveis
Socials
PART 3: Dinàmica de
coneixement i debat entre
14:00h
entitats
9. On s’emmarca la participació
ciutadana?
Participació política, social, cultural...
Institucionalitzada (administració pública)
Electoral
No electoral
No Institucionalitzada
Individual
Col lectiva - organitzada
10. Què és la participació ciutadana?
(IGOP-UAB)
Pràctiques polítiques i socials a través
de les quals la ciutadania pretén
incidir sobre alguna dimensió d’allò
que és públic.
Requisits mínims:
Els participants són ciutadans/es.
La participació es realitza sobre la presa
de decisions públiques.
Els participants incideixen en els resultats
11. Què és la participació ciutadana?
Una definició més planera...
Processos o espais perquè veïns,
veïnes i entitats prenguin part de la
discussió de les qüestions públiques
12. Què és la participació ciutadana?
Processos participatius: Planifiquen les
polítiques en sectors de població,
temàtiques específiques, territoris o
temes globals
Espais participatius: Formats o
estructures pensades per a ordenar i
facilitar la intervenció ciutadana en
les qüestions públiques
13. Què és la participació ciutadana?
Una definició més planera...
Processos o espais perquè veïns,
veïnes i entitats prenguin part de la
discussió de les qüestions públiques
14. Què és la participació ciutadana?
Una definició més planera...
Processos o espais perquè veïns,
veïnes i entitats prenguin part de la
discussió de les qüestions públiques
15. Què és la participació ciutadana?
Fer participació ciutadana significa
prendre les decisions sobre les
qüestions públiques d’una altra
manera, però qui decideix no canvia:
el/la representant polític/a
16. Què és la participació ciutadana?
Una definició més planera...
Processos o espais perquè veïns,
veïnes i entitats prenguin part de la
discussió de les qüestions públiques
23. Com poden ser els Consells consultius?
SOBRE QUÈ ES
QUI PARTICIPA?
PARTICIPA?
MOLT DIVERSOS, EN FUNCIÓ DE...
QUINES
COM ES CONSEQÜÈNCIES TÉ
PARTICIPA? LA PARTICIPACIÓ?
24. Com poden ser els Consells consultius?
QUI PARTICIPA?
Quantes persones participen?
Quins sectors representen?
25. Com poden ser els Consells consultius?
SOBRE QUÈ ES
PARTICIPA?
És rellevant el tema de debat?
És transcendent el debat i les decisions que
es prenguin al Consell?
És pertinent tractar aquest tema al Consell?
26. Com poden ser els Consells consultius?
Quantes trobades es fan a l’any?
Com s’estructura el Consell?
Quin paper tenen els representants polítics?
Hi ha personal tècnic de suport?
Com s’informa? Com es debat?
COM ES
PARTICIPA?
27. Com poden ser els Consells consultius?
Quants dictàmens, recomanacions o decisions
pren el Consell cada any?
Com es relaciona amb altres espais i
processos participatius?
Quina incidència té el Consell en les decisions
polítiques?
QUINES
CONSEQÜÈNCIES TÉ
LA PARTICIPACIÓ?
28. Què són els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials? L’origen legal
Llei 13/2007 de Serveis Socials:
“...Necessitat d'implicar la ciutadania en el
sistema de serveis socials, tant en allò referent
a la definició de les necessitats, com en la
presa de decisions i en la gestió dels serveis...”
29. Què són els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials? L’origen legal
DECRET 202/2009 dels òrgans de participació i de
coordinació del Sistema Català de Serveis Socials:
“...L’òrgan superior de participació en matèria de
serveis socials el Consell General de Serveis Socials
(...) i crea, també, els consells territorials, els consells
municipals i els consells supramunicipals de
serveis socials com a canals de participació cívica en
el sistema de serveis socials (...) i estableix la
participació també en l'àmbit dels centres de serveis
socials...”
30. Què són els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
Segons el DECRET 202/2009, són òrgans de
participació ciutadana i associativa del sistema
català de serveis socials:
a) El Consell General de Serveis Socials.
b) Els consells territorials de serveis socials.
c) Els consells municipals de serveis socials.
d) Els consells supramunicipals de serveis socials.
e) Els consells de participació de centre.
31. Què són els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
Els consells supramunicipals de serveis socials són òrgans
col legiats de participació comunitària per a
l'assessorament, consulta, proposta i participació en
matèria de serveis socials a les comarques.
Les administracions locals que legalment estiguin
obligats a prestar serveis socials han de constituir-lo.
32. Membres dels Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
QUI PARTICIPA? A decisió de cada Consell, però als
territorials i municipals ha d’haver:
Representants dels ens locals
Representants de les persones usuàries
Entitats representatives dels interessos
ciutadans, empresarials, sindicals i
professionals.
I Específicament representants dels
interessos de les dones i de les entitats
d'iniciativa social del seu àmbit territorial.
33. Funcions dels Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
SOBRE QUÈ ES
a) Sobre l'orientació general dels serveis PARTICIPA?
socials al municipi
b) Fer propostes als consells territorials, municipals
o al Consell General de Serveis Socials
c) Fomentar la coordinació de la programació i les
intervencions de les administracions, les entitats
privades i la iniciativa social en el territori
d) Emetre un informe anual i fer-ne difusió
e) Aprovar el reglament de funcionament intern del
Consell supramunicipal
f) Altres
34. Funcionament dels Consells
Supramunicipals de Serveis Socials?
El DECRET diu que el règim de
funcionament dels consells
supramunicipals de serveis
socials és competència de
cada comarca.
COM ES
PARTICIPA?
35. Conseqüències dels Consells Municipals
de Serveis Socials?
NO S’ESPECIFICA AL DECRET, però es diu que la finalitat de la
participació és “adequar el sistema de serveis socials a les
necessitats de les persones i a la seva diversitat, la implicació
de tota la societat en els assumptes socials, la prevenció de la
fragmentació social, la innovació en la prestació dels serveis
i el reforçament de les xarxes socials de suport”.
QUINES
CONSEQÜÈNCIES TÉ
LA PARTICIPACIÓ?
36. Resumint, els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
Òrgans estables de participació ciutadana
Hi participen almenys representants de l’administració
i entitats
Els seus àmbits de treball són:
La definició de les necessitats socials
La millora en la gestió i definició dels serveis
socials
Es veuen com a una eina per a implicar a la societat
als temes socials i reforçar la coordinació i el treball
en xarxa entre els agents socials
37. Un exemple: Entretodos
El govern de Castella i Lleó va promoure la creació
dels Consells Socials de Zona (CSZ), com a òrgans de
participació ciutadana en l’àmbit dels Serveis Socials.
Els CSZ són òrgans de coordinació entre institucions,
en els que s’integra l’Administració i les
organitzacions socials per a dissenyar i executar la
política social de la zona (regulats Llei 18/1988
d’Acció Social i Serveis Socials).
A Salamanca es va constituir Entretodos amb
l’objectiu de coordinar les actuacions dels diferents
grups del territori.
38. Un exemple: Entretodos
La iniciativa va partir d’un grup d’entitats ciutadanes.
Durant un any es varen realitzar les feines
preparatòries per tal de constituir el Consell.
Entretodos es va organitzar entorn a tres grans
òrgans:
El Ple: format per les 17 associacions integrants
La Comissió Permanent, formada per un president, un
vicepresident, un secretari i cinc vocals
Les comissions de treball: Solidaritat Comunitària,
Cercle d’Estudi i Joventut.
39. Un exemple: Entretodos
Les comissions de treball són les que realitzen el
treball quotidià:
Solidaritat comunitària: intervenció en la problemàtica
d’aïllament de la gent gran (reestructuració les xarxes
comunitàries, captació de voluntariat, cursos de
formació, grups d'auto ajuda, tallers...)
Joventut: apropament als sectors juvenils desfavorits a
través de l’oci (campanya de neteja del parc fluvial,
campionats de futbolí....)
Cercle d’estudi: estudi sobre les necessitats de la zona i
creació d’un espai d’anàlisi, planificació i debat.
40. Un exemple: Entretots
Valoració de l’experiència:
Punts a favor: permet ampliar el punt d’acció, superar
l'estancament sectorial i territorial, crear xarxes i
enfortir relacions, obtenir una visió global del que està
passant al territori, gestionar millor els recursos i
aprofitar les sinèrgies, etc.
Punts en contra: significa un esforç afegit, s’han de
prioritzar i consensuar objectius comuns, hi ha la
sensació d’estar treballant <per al Consell> i no <des
del Consell>, només s’impliquen els representants de
les associacions (no les bases), cal integrar visions
divergents (intergeneracional, territorial, ideològic...)
41. Altres exemples...
Alguns territoris que ja han constituït Consells
Supramunicipals de Serveis Socials:
- Solsonés (setembre 2011) - Baix Camp (febrer 2011)
Alguns municipis que ja han constituït Consells Municipals
de Serveis Socials
Barcelona Cornellà de Llobregat
Girona Montcada i Reixac
Santa Coloma de Gramenet Vilassar de Dalt
Terrassa Vilafranca del Penedès
Igualada Rubí
Palma de Mallorca Reus ...
43. Farem una dinàmica de treball en
grups per a conèixe’ns millor i...
En 30 minuts i amb el suport de les següents
graelles, pregunteu que fan les altres entitats
(col lectius que atenen, àmbits d’actuació i territoris) i
busqueu els punts en comú, així com les vostres
relacions actuals o potencials en un futur.
Ompliu les graelles que us hem donat i després ho
posarem en comú amb un sociograma.
Finalment, farem un debat sobre les oportunitats que
ens ofereix aquesta Taula.
45. Referències
DECRET 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de
coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.
JIMÉNEZ, Y. (2010) Documentació de suport a la formació: la participació
ciutadana.
MARTÍ, J (2006) Eines per a la Participació Ciutadana: Tècniques
participatives per al debat grupal. Col. Papers de Participació Ciutadana,
17. Diputació de Barcelona. Consultable a :
http://www.diba.es/participacio/fitxers/publicacions_papers/17papers.p
df
MARTÍ, J; REBOLLO, Ó. (2007) Eines per a la Participació Ciutadana:
Bases, mètodes i tècniques, Col. Papers de Participació Ciutadana, 19.
Diputació de Barcelona.
VALLS,C; LOP, I. (2006) Els consells de medi ambient i sostenibilitat a la
província de Barcelona. Departament d’Interior, relacions institucionals i
participació. Generalitat de Catalunya.