Aquesta mesura de govern vol situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana de totes les persones que habiten la ciutat, reconeixent la diversitat de la seva gent.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern es presenta el procés participatiu per a l'elaboració dels primers pressupostos participatius de Barcelona amb un total de 75 milions d'euros d'inversions a repartir entre els 10 districtes de la ciutat; un procés integral que incorpora també la participació ciutadana per a la definició del Programa d’Actuació Municipal i de Districtes 2020-2023.
Mesura de govern per uns equipaments municipals amb perspectiva de gènereAjuntament de Barcelona
Els objectius són:
● Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el
disseny dels equipaments.
● Establir els processos, referents i normativa per
introduir aquesta perspectiva en el disseny dels
equipaments i la seva avaluació.
● Definir i facilitar instruments per la incorporació de la
perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments
L'any 2020 ha estat un any excepcional en tots els aspectes de les nostres vides, també en el funcionament dels espais i processos de participació. Quan fem un anàlisi del desenvolupament de les sessions de participació d’aquest any veiem com han estat fortament marcades per la pandèmia identificant 4 fases diferents d’afectació segons l’evolució de la pandèmia. L’antiga normalitat que vam viure entre els mesos de gener i març, l’aturada arrel de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari els mesos de març i abril, la recuperació entre l’abril i l’estiu i l’adaptació viscuda entre setembre i finals d’any.
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Ajuntament de Barcelona
El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que s’orienta a incorporar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori
Pla per la Justícia de Gènere. Seguiment del programa d’actuació 2018-2020Ajuntament de Barcelona
Transcorreguts més de tres anys des de l’aprovació del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 i seguint la seva governança amb un compromís de transparència i rendició de comptes, es presenta el segon informe de seguiment amb informació sobre els avenços duts a terme en la seva implementació.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2016Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern es presenta el procés participatiu per a l'elaboració dels primers pressupostos participatius de Barcelona amb un total de 75 milions d'euros d'inversions a repartir entre els 10 districtes de la ciutat; un procés integral que incorpora també la participació ciutadana per a la definició del Programa d’Actuació Municipal i de Districtes 2020-2023.
Mesura de govern per uns equipaments municipals amb perspectiva de gènereAjuntament de Barcelona
Els objectius són:
● Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el
disseny dels equipaments.
● Establir els processos, referents i normativa per
introduir aquesta perspectiva en el disseny dels
equipaments i la seva avaluació.
● Definir i facilitar instruments per la incorporació de la
perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments
L'any 2020 ha estat un any excepcional en tots els aspectes de les nostres vides, també en el funcionament dels espais i processos de participació. Quan fem un anàlisi del desenvolupament de les sessions de participació d’aquest any veiem com han estat fortament marcades per la pandèmia identificant 4 fases diferents d’afectació segons l’evolució de la pandèmia. L’antiga normalitat que vam viure entre els mesos de gener i març, l’aturada arrel de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari els mesos de març i abril, la recuperació entre l’abril i l’estiu i l’adaptació viscuda entre setembre i finals d’any.
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Ajuntament de Barcelona
El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que s’orienta a incorporar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori
Pla per la Justícia de Gènere. Seguiment del programa d’actuació 2018-2020Ajuntament de Barcelona
Transcorreguts més de tres anys des de l’aprovació del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 i seguint la seva governança amb un compromís de transparència i rendició de comptes, es presenta el segon informe de seguiment amb informació sobre els avenços duts a terme en la seva implementació.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2016Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
Mesura de govern: Promoció de les persones grans a Barcelona 2017-2021Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona, presentada a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 d'octubre de 2017.
Mesura de govern per garantir i millorar la incidència de l'associacionisme e...Ajuntament de Barcelona
Paquet de 40 mesures per impulsar l'activitat d'esplais, casals i agrupaments escoltes de base comunitària que promoguin la participació d'infants i joves, especialment als barris amb menys oferta o amb major risc d'exclusió.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2017Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
Incorporació de la perspectiva de gènere en els equipaments de barcelonaAjuntament de Barcelona
Aquest projecte té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona.
En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.
Pla de Formació interna en drets humans i interculturalitat: Informe d'execucióAjuntament de Barcelona
El document recull totes les accions de formació interna dutes a terme l'any 2017 des de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat i els diferents serveis que depenen de la direcció, així com quines accions ja hi ha previstes pel 2018
i quines noves actuacions s’implementaran.
Propostes per a la dignificació del treball de la llar i la cura de les personesAjuntament de Barcelona
El Document, elaborat per l'Ajuntament de Barcelona i el Consell Municipal d'Immigració de Barcelona, recull 68 propostes per a la dignificació i sensibilització en l'àmbit del treball de la llar i la cura de les persones.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Dictàmen del Consell de Ciutat sobre el Pla Actuació Municipal de Barcelona 2020-2023.
Presentat al Plenari del Consell Municipal del mes de febrer de 2021.
La mesura de govern “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat” respon a la necessitat d’aprofundir en el procés de transformació del sistema de serveis socials bàsics de la ciutat de Barcelona, en el marc d’un paradigma de protecció social que es basa en la participació ciutadana, la incorporació de la perspectiva comunitària i la permeabilitat dels serveis públics.
Les 182 mesures que s’hi contemplen s’estructuren en 4 eixos:
la promoció de l’emancipació juvenil, la transformació, les polítiques de la cura dels joves en els àmbits de la salut, l’esport i el benestar emocional, i les mesures que vetllen per una ciutat sostenible, accessible i sense exclusions de cap mena.
La present mesura pretén recollir el millor d’allò fet fins la data, impulsar-ho i complementar-ho amb noves funcions i mecanismes d’intervenció. Fer de l’OND un referent municipal en la lluita contra la discriminació, coneguda per la pròpia administració, per les entitats de defensa dels drets i per la ciutadania en general, serà la tasca principal de la mesura que té com a objectiu últim la millora de la vida dels veïns i veïnes de la ciutat, lliures de discriminacions.
El Banc del Moviment és el resultat del treball compartit i del procés de co creació amb persones usuàries, entitats, i professionals de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, és per tant el projecte en comú per a la cura comunitària.
El passat mes de maig presentàvem la Mesura de Govern per una democratització de les cures. Una mesura on es recollien les estratègies de les persones i les famílies per complementar o acompanyar la cura que realitzen i per mitigar els impactes que aquesta té en ells, participant en espais i /o serveis comunitaris.
Un dels objectius tranversals d’aquesta mesura és l’apoderament individual, relacional i col·lectiu de les persones proveïdores i de les persones receptores de cura. Un dels objectius operatius de la mesura és la socialització de la cura des de les administracions públiques.
Responent a aquests objectius es recull en l’actuació 43 del document la creació d’un banc solidari de material de suport (crosses, llits articulats, cadires de rodes, caminadors...) amb criteris de proximitat als barris i de sostenibilitat per facilitar l’autonomia de les persones amb dependència que no poden accedir a la compra d’aquest material.
Recollim en la creació del Banc del Moviment i en la present mesura de govern l’impuls definitiu d’aquesta iniciativa.
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
Mesura de govern del projecte "Impulsem!" (Pla d'actuació 2017-2021 dels serv...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’Actuació 2017 – 2021 del projecte "Impulsem!" és el resultat d’un procés participatiu, iniciat al gener del 2016, que neix de la necessitat de repensar el model d’atenció social bàsica de la ciutat de Barcelona i d’adaptar-lo a un nou context socioeconòmic. Aquest procés es va recollir en l’anterior mesura de govern presentada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports al Març del 2016 i s’ha conclòs amb l’estratègia dels Centres de Serveis Socials de Barcelona. Aquesta estratègia conté els objectius i mesures que han de permetre assolir la millora del model d’atenció social bàsica. A partir de la priorització d’aquests objectius i mesures, s’ha elaborat el Pla d’Actuació 2017 – 2021 objecte d’aquesta mesura de govern.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Mesura de govern per afavorir l'accés a la regularitat i prevenir la irregula...Ajuntament de Barcelona
La Mesura de Govern pretén afavorir i millorar els processos d’acollida i inclusió de les persones en situació irregular a la ciutat de Barcelona. Estableix cinc objectius: garantir l’accés universal als serveis públics municipals i promoure l’accés a la resta de serveis, afavorir la regularització de les persones en situació irregular que viuen a la ciutat, detectar i evitar possibles situacions d’irregularitat sobrevinguda, acreditar el veïnatge dels veïns i veïnes a la ciutat de Barcelona en el marc dels procediments d’expulsió i/o internament, i promoure modificacions legislatives que permetin l’adopció de polítiques inclusives per a les persones en situació irregular, tant a l’Estat
espanyol com a la Unió Europea.
Mesura de Govern: procés participatiu per a l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal, PAM, i dels Programes d'Actuació dels Districtes, PAD, per al període 2015-2019.
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona InterculturalitatAjuntament de Barcelona
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona Interculturalitat presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 21 de setembre de 2016.
Mesura de govern: Promoció de les persones grans a Barcelona 2017-2021Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona, presentada a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 d'octubre de 2017.
Mesura de govern per garantir i millorar la incidència de l'associacionisme e...Ajuntament de Barcelona
Paquet de 40 mesures per impulsar l'activitat d'esplais, casals i agrupaments escoltes de base comunitària que promoguin la participació d'infants i joves, especialment als barris amb menys oferta o amb major risc d'exclusió.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2017Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
Incorporació de la perspectiva de gènere en els equipaments de barcelonaAjuntament de Barcelona
Aquest projecte té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona.
En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.
Pla de Formació interna en drets humans i interculturalitat: Informe d'execucióAjuntament de Barcelona
El document recull totes les accions de formació interna dutes a terme l'any 2017 des de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat i els diferents serveis que depenen de la direcció, així com quines accions ja hi ha previstes pel 2018
i quines noves actuacions s’implementaran.
Propostes per a la dignificació del treball de la llar i la cura de les personesAjuntament de Barcelona
El Document, elaborat per l'Ajuntament de Barcelona i el Consell Municipal d'Immigració de Barcelona, recull 68 propostes per a la dignificació i sensibilització en l'àmbit del treball de la llar i la cura de les persones.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Dictàmen del Consell de Ciutat sobre el Pla Actuació Municipal de Barcelona 2020-2023.
Presentat al Plenari del Consell Municipal del mes de febrer de 2021.
La mesura de govern “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat” respon a la necessitat d’aprofundir en el procés de transformació del sistema de serveis socials bàsics de la ciutat de Barcelona, en el marc d’un paradigma de protecció social que es basa en la participació ciutadana, la incorporació de la perspectiva comunitària i la permeabilitat dels serveis públics.
Les 182 mesures que s’hi contemplen s’estructuren en 4 eixos:
la promoció de l’emancipació juvenil, la transformació, les polítiques de la cura dels joves en els àmbits de la salut, l’esport i el benestar emocional, i les mesures que vetllen per una ciutat sostenible, accessible i sense exclusions de cap mena.
La present mesura pretén recollir el millor d’allò fet fins la data, impulsar-ho i complementar-ho amb noves funcions i mecanismes d’intervenció. Fer de l’OND un referent municipal en la lluita contra la discriminació, coneguda per la pròpia administració, per les entitats de defensa dels drets i per la ciutadania en general, serà la tasca principal de la mesura que té com a objectiu últim la millora de la vida dels veïns i veïnes de la ciutat, lliures de discriminacions.
El Banc del Moviment és el resultat del treball compartit i del procés de co creació amb persones usuàries, entitats, i professionals de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, és per tant el projecte en comú per a la cura comunitària.
El passat mes de maig presentàvem la Mesura de Govern per una democratització de les cures. Una mesura on es recollien les estratègies de les persones i les famílies per complementar o acompanyar la cura que realitzen i per mitigar els impactes que aquesta té en ells, participant en espais i /o serveis comunitaris.
Un dels objectius tranversals d’aquesta mesura és l’apoderament individual, relacional i col·lectiu de les persones proveïdores i de les persones receptores de cura. Un dels objectius operatius de la mesura és la socialització de la cura des de les administracions públiques.
Responent a aquests objectius es recull en l’actuació 43 del document la creació d’un banc solidari de material de suport (crosses, llits articulats, cadires de rodes, caminadors...) amb criteris de proximitat als barris i de sostenibilitat per facilitar l’autonomia de les persones amb dependència que no poden accedir a la compra d’aquest material.
Recollim en la creació del Banc del Moviment i en la present mesura de govern l’impuls definitiu d’aquesta iniciativa.
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
Mesura de govern del projecte "Impulsem!" (Pla d'actuació 2017-2021 dels serv...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’Actuació 2017 – 2021 del projecte "Impulsem!" és el resultat d’un procés participatiu, iniciat al gener del 2016, que neix de la necessitat de repensar el model d’atenció social bàsica de la ciutat de Barcelona i d’adaptar-lo a un nou context socioeconòmic. Aquest procés es va recollir en l’anterior mesura de govern presentada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports al Març del 2016 i s’ha conclòs amb l’estratègia dels Centres de Serveis Socials de Barcelona. Aquesta estratègia conté els objectius i mesures que han de permetre assolir la millora del model d’atenció social bàsica. A partir de la priorització d’aquests objectius i mesures, s’ha elaborat el Pla d’Actuació 2017 – 2021 objecte d’aquesta mesura de govern.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Mesura de govern per afavorir l'accés a la regularitat i prevenir la irregula...Ajuntament de Barcelona
La Mesura de Govern pretén afavorir i millorar els processos d’acollida i inclusió de les persones en situació irregular a la ciutat de Barcelona. Estableix cinc objectius: garantir l’accés universal als serveis públics municipals i promoure l’accés a la resta de serveis, afavorir la regularització de les persones en situació irregular que viuen a la ciutat, detectar i evitar possibles situacions d’irregularitat sobrevinguda, acreditar el veïnatge dels veïns i veïnes a la ciutat de Barcelona en el marc dels procediments d’expulsió i/o internament, i promoure modificacions legislatives que permetin l’adopció de polítiques inclusives per a les persones en situació irregular, tant a l’Estat
espanyol com a la Unió Europea.
Mesura de Govern: procés participatiu per a l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal, PAM, i dels Programes d'Actuació dels Districtes, PAD, per al període 2015-2019.
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona InterculturalitatAjuntament de Barcelona
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona Interculturalitat presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 21 de setembre de 2016.
Informe: Patrimoni Ciutadà. Un marc per a la col·laboració públic-comunitàriaLa Hidra Cooperativa
En aquest text volem abordar un tema recurrent en la teoria revolucionària: la relació entre moviment i institució, entre pràctiques socials i institucionalitat pública. I ho fem no per a reproduir l’eterna polèmica que oposa els aparells de l’Estat a la política autònoma, sinó per a postular la possibilitat d’una nova institucionalitat públic-comunitària.
Conclusions finals del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
Mesura de govern relativa a la creació d'un Observatori de Participació Ciutadana a la ciutat de Barcelona. Mesura presentada a la Comissió de Presidència i Règim Interior el 9 d'octubre de 2013.
Implantar la cultura de l’avaluació de la gestió de qualitat, amb la finalitat de millorar la prestació dels serveis, escoltant les demandes i valoracions de la ciutadania.
Disposar d´una eina que generi coneixement integral, útil per els agents interns i externs a l´administració.
Integrar la participació ciutadana dins del model del Gabinet d´Estudis, Estadística, en què s´inclouen totes les fases de transparència.
És a dir, tenir en compte la ciutadania, abans, durant i després de cada política pública.
Enrica Bornao | Responsable del gabinet d´Estudis, Estadístiques i Participació Ciutadana | Ajuntament de Rubí
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
El mes de febrer de 2021 es va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la Mesura de govern d’innovació social (a partir d’ara, MdG o mesura). Una iniciativa que comprèn 35 actuacions adreçades a donar una empenta a la innovació social i millorar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques socials municipals i l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, en un context marcat per la crisi social provocada per la pandèmia
de la covid-19 i el canvi sobrevingut de les relacions entre l’Administració pública i els i les ciutadanes. Aquesta mesura estableix sinergies amb la Mesura de govern de l’estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial (2021).
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Mesura de govern per al foment de la participació diversa
1. Drets de Ciutadania, Participació i Transparència
Mesura de Govern per al
foment de la participació de
persones d’orígens i contextos
culturals diversos en els
canals de participació
2. Mesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
2
Índex 1. Presentació...............................................................................................3
Concepte i objectius............................................................................................................................................................4
La diversitat en dades........................................................................................................................................................5
Antecedents en polítiques de participació de foment de la diversitat a l’Ajuntament de Barcelona.........8
Agents implicats..................................................................................................................................................................9
2. Justificació i exposició de motius .......................................................11
Marc conceptual ................................................................................................................................................................12
Un nou marc normatiu per a la participació ciutadana ........................................................................................14
3. Línies de treball..................................................................................... 17
4. Governança, seguiment i avaluació ..................................................25
Governança..........................................................................................................................................................................25
Seguiment i avaluació .....................................................................................................................................................25
5. Pressupost..............................................................................................27
3. 3
PresentacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
01
Presentació
Aquesta mesura de govern vol reconèixer la diversi-
tat existent a la ciutat i situar la importància de fer
efectiu el dret a la participació ciutadana per a totes
les persones que l’habiten. Es parteix de l’experièn-
cia i el convenciment que aquesta diversitat fa més
rica la ciutat i que, si som capaces d’incorporar les
diferents mirades, cultures, costums, creences, etc.,
hi guanyem totes.
Barcelona és una ciutat rica en diversitat de cul-
tures i ha estat sempre una ciutat d’acollida. Està
composta de 73 barris amb més d’un centenar de
nacionalitats presents. La història de migracions de
la ciutat ve de llarg i, lluny d’acabar, Barcelona es-
devé cada dia més una ciutat de referència per a
moltes persones.
El nou Reglament de participació ciutadana aprovat
pel ple municipal el 6 d’octubre de 2017 reconeix
la diversitat i insta l’Ajuntament a posar els mitjans
necessaris i adients per fer possible la participació
de tota la ciutadania.
Entenem per participació quan la ciutadania pren
part del conjunt de decisions polítiques que li afec-
ten, transcendint la mirada individual, perquè pren-
gui protagonisme allò col·lectiu. Però aquest dret
seria només una proclama buida si no s’acompanya
de mitjans que en promoguin l’exercici i remoguin
els obstacles que la dificulten, és a dir, si no es pro-
tegeix i es garanteix el dret a la participació.
El reglament reconeix com a ciutadans amb drets
polítics a totes les persones empadronades a la ciu-
tat majors de 16 anys, ampliant així el nombre de
persones que poden ser consultades i apropant-nos
al sufragi universal real. Entenen que totes aquelles
persones que viuen a Barcelona han de poder tenir
la capacitat d’incidir en les polítiques públiques.
L’objectiu d’aquesta mesura és fer possible el com-
pliment del reglament i fomentar així una major
participació de les persones d’orígens i contextos
culturals diversos en els afers de la ciutat.
Aquesta mesura de govern no és la primera línia
que s’impulsa des de l’Ajuntament per promoure
la participació de persones i col·lectius d’orígens i
contextos culturals diversos. Tot i així, no hi havia
hagut encara un programa propi que tingués com
a principal finalitat fer possible la participació que
reconeix la diversitat.
La mesura recull les conclusions d’un grup de tre-
ball amb entitats culturals i religioses que l’Ajunta-
ment va impulsar a l’abril del 2016 per compartir
diagnosis i elaborar estratègies que permetessin
arribar a aquests col·lectius i incloure’ls en les polí-
tiques i els canals de participació.
El primer inconvenient, però, és la manca de dades
i de coneixement global sobre quins són els col·lec-
tius socials que més participen, com ho fan, o bé què
necessitarien per fer-ho. Més aviat hi ha intuïcions.
En aquest sentit, s’està definint un sistema de reco-
llida de dades i d’indicadors que ens han de perme-
tre conèixer de més a prop quin tipus de participació
es dona a la ciutat. Tot i així, a vegades la dificultat
rau també en el fet que no és possible recollir dades
segregades per orígens culturals, si no es demana
directament aquesta qüestió.
Abans d’elaborar aquesta mesura s’han realitzat di-
ferents accions que ens han permès tenir una visió
4. 4
PresentacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
més de conjunt, definir les estratègies i començar a
posar en marxa algunes actuacions concretes. Així
doncs, aquesta mesura no parteix de zero, sinó que és
fruit d’un treball realitzat i entenem que ha de ser de
llarg recorregut, perquè és un tema amb molta com-
plexitat. L’objectiu principal, doncs, és situar pública-
ment i visibilitzar aquesta realitat per prendre cons-
ciència i anar definint les estratègies concretes per
al desenvolupament i foment d’una participació que
incorpori la interculturalitat des del punt de partida.
1.1
Concepte i objectius
La iniciativa d’aquesta mesura de govern sorgeix de
manera compartida entre la Regidoria de Participació
i Districtes i el Comissionat d’Immigració, Intercultu-
ralitat i Diversitat, i de la preocupació compartida en
l’exclusió, no voluntària però sí de facto, de persones
tradicionalment excloses dels canals de participació
ciutadana, a causa, principalment, de diferències cul-
turals que plantegen condicionants específics a l’ho-
ra d’accedir a una participació plena en la vida políti-
ca i social a la ciutat.
Aquesta mesura recull una diagnosi i un marc concep-
tualpersituarelsdèficitsielsreptesal’horad’afavorirla
participació de les persones i els col·lectius d’orígens
i contextos culturals diversos, així com els objectius i
les actuacions desenvolupades, en marxa i previs-
tes en el Pla de treball de 2017-2019, que han de
permetre avançar cap a un horitzó on es pretén que
la ciutat compti amb més i millor participació ciu-
tadana.
La participació ciutadana, entesa com a eina per a
la implicació en la política i les polítiques de la ciu-
tat, ha de reflectir la diversitat existent en ella. Per
aquest motiu, es fa necessari desenvolupar accions
concretes que fomentin la participació de persones
d’orígens i contextos culturals diversos, que s’ex-
pressi en una major presència d’aquestes en els
canals de participació, però també en la inclusió de
la visió intercultural en els mateixos mecanismes
participatius, incorporant-hi noves metodologies i
els recursos adequats per fer-la possible.
Els eixos que ens plantegem en aquesta mesura són
5 i cada un d’ells té un objectiu general, que al ma-
teix temps es desglossen amb objectius específics,
línies de treball i accions concretes.
L’objectiu a llarg termini és aconseguir que la diver-
sitat cultural i religiosa actual de la ciutat, valorada
enun25%delapoblaciócomesmostraràendadesen
l’apartat següent, sigui igualment reconeguda i ex-
pressada en els canals de participació de l’Ajunta-
ment.
Sabem que aquest és un llarg camí i que no s’acon-
seguirà en dos anys. Tot i així, creiem que l’única
manera d’aconseguir-ho a mitjà termini és tenir la
voluntat política perquè això succeeixi, posar els
recursos i mitjans necessaris per fer-ho possible
i marcar-se uns objectius que, més enllà d’aques-
ta mesura, haurien de ser compromisos de ciutat.
En aquest sentit, s’identifiquen en l’últim apartat
d’aquest text un seguit d’indicadors que han de fer
possible l’avaluació d’aquesta mesura i el seu im-
pacte real.
Els cinc objectius que es plantegen en aquesta me-
sura i que configuren els eixos de treball són els
següents:
1. Reconèixer i fer visible la diversitat cultural refor-
çant la participació de persones d’orígens i con-
textos culturals diversos i les seves agrupacions
en els canals de participació que l’Ajuntament de
Barcelona posa a disposició de la ciutadania.
2. Aprofundir en el coneixement de les realitats i ne-
cessitats socioculturals a l’entorn de la participa-
ció ciutadana i contribuir al foment d’espais d’au-
tonomia i d’autoorganització d’aquests col·lectius,
a partir d’un treball conjunt amb actors d’orígens i
contextos culturals diversos.
3. Enfortir la capacitat del personal municipal i d’al-
tres agents al servei de l’Ajuntament per incor-
porar, de manera activa, la interculturalitat en les
actuacions dirigides a promoure la participació
ciutadana i la mediació intercultural.
4. Incorporar criteris de diversitat cultural en els ca-
nals i mitjans de comunicació municipals.
5. Facilitar l’exercici dels drets polítics de les perso-
nes residents a la ciutat de Barcelona.
5. 5
PresentacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
1.2.
La diversitat en dades
Les dades que es mostren a continuació demostren
que està en marxa un procés de canvi social impa-
rable i que la diversitat a la ciutat és una realitat des
de fa anys.
Tanmateix, cal fer una anotació prèvia per aclarir que
no es disposa de dades absolutament acurades res-
pecte de les persones d’orígens i contextos culturals
diversos que viuen a la nostra ciutat. I això és degut
a diferents factors, el més important dels quals és que
no es recullen estadístiques que perfilin persones se-
gons el seu origen cultural o religiós. La raça, l’ètnia o
la religió són dades de caràcter personal que no es fan
servir per establir grups de població, ja que no estan
recollides en cap document identificatiu.
L’eina principal per mesurar la diversitat a la nos-
tra ciutat és el padró municipal, ja que es recullen
dues dades objectives que sí que apareixen als do-
cuments identificatius: la nacionalitat i el país de
naixement. Però pel que fa al poble gitano, una de les
diversitats culturals internes, les dades són apro-
ximatives i estimades. El mateix passa amb la di-
versitat religiosa: no sabem l’estadística exacta del
nombre de persones de cada religió o convicció no
religiosa (més enllà de les enquestes d’opinió, que
són estadístiques de mostreig). Sí que coneixem
amb exactitud, com veurem, el nombre de centres
de culte de la ciutat.
Començarem per les dades referents a la població
estrangera i a la població nascuda a l’estranger. Així,
desprès d’uns anys d’estabilització i aturada dels
fluxos d’arribada a la ciutat de Barcelona com a con-
seqüència de la crisi migratòria, en els dos darrers
anys s’ha produït un canvi en les tendències de no-
ves arribades i es detecta una recuperació, tal com
indiquen les xifres del padró de l’1 de gener de 2017.
L’1 de gener de 2017, la població estrangera resi-
dent a Barcelona és de 288.675 persones, un 17,8%
del total de residents a la ciutat.
En canvi, si mirem la dada de població nascuda a
l’estranger, actualment amb data 1 de gener de
2017 hi ha 385.881 persones empadronades a
Barcelona que han nascut a l’estranger; aques-
ta xifra representa un 23,7% de la població resi-
dent. D’aquesta xifra de nascuts a l’estranger, n’hi
ha 118.850 que tenen la nacionalitat espanyola. Es
tracta fonamentalment de persones que amb els
anys han anat accedint a la nacionalitat espanyola,
especialment persones provinents de països llatino-
americans, Filipines i el Marroc.
Les migracions internacionals que arriben a Barce-
lona estan molt repartides segons el lloc de proce-
dència. Hi ha tres grans grups de residents estran-
gers. Les persones provinents de la Unió Europea
representen el 31% del total, igual que les persones
provinents del continent americà (32%), que han dis-
minuït en percentatge global per l’increment d’altres
procedències. Concretament, en aquests darrers
anys ha augmentat molt la població provinent d’Àsia,
que representa el 25% del total durant el 2016. Per
tant, un de cada quatre residents estrangers a la
ciutat prové del continent asiàtic. Les persones pro-
cedents d’Àfrica són una minoria (7%) en el conjunt
dels residents estrangers, així com les que prove-
nen de l’Europa no comunitària (5%).
La població estrangera resident a la ciutat es distri-
bueix de manera desigual en el territori. Hi ha bar-
ris i districtes amb més presència que d’altres. En
nombres absoluts, el districte amb més residents
estrangers és l’Eixample, que és també el districte
més poblat, seguit de Ciutat Vella i de Sant Martí.
Tanmateix, en el darrer any, els districtes on la po-
blació estrangera s’ha incrementat percentualment
més han estat les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l’Ei-
xample. A les Corts en només un any la població es-
trangera resident ha augmentat un 9,6% .
Per altra banda, els districtes que tenen més pobla-
ció estrangera sobre el total de població resident
continuen essent Ciutat Vella, amb molta diferència
respecte dels altres, seguit de l’Eixample, Sant Martí
i Sants-Montjuïc.
Estrangers segons continent (2017)
31 %32 %
25 %
5 %
7 %
0 % 0 %Oceania Apàtrides
Resta d’Europa
Àsia
Àfrica
Amèrica
Europa comunitària
6. 6
PresentacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Però la diversitat cultural no es mesura només quan-
tificant les persones estrangeres o nascudes a l’es-
tranger. A l’hora de fer una foto més precisa i real de
les persones d’orígens i contextos culturals diversos,
cal fixar-se en altres variables, com ara veurem.
El nombre de persones gitanes que viuen a la ciutat,
sense comptar les persones gitanes estrangeres que
ja apareixen reflectides a les estadístiques anteriors,
és objecte de controvèrsia i de diferents mirades, ja
que, tal com hem explicat anteriorment, l’origen ètnic
no forma part de les dades recollides al padró.
Així, les quantificacions que tenim són estimacions
d’extrapolacions d’algunes dades recollides sobre-
tot en l’àmbit educatiu i en l’àmbit sanitari. Segons
recull l’Estratègia Local amb el Poble Gitano, apro-
vada al 2015, la població gitana de Barcelona se si-
tua al voltant de les 7.000 persones, possiblement
per sobre d’aquest nombre. Amb totes les prevenci-
ons possibles, aquesta xifra suposaria un 0,4% del
total de la població de Barcelona.
Tot i tenir presència territorial a tota la ciutat, la po-
blació gitana es concentra majoritàriament als dis-
trictes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Sant Martí,
Sant Andreu, Gràcia i Nou Barris.
Pel que fa a la diversitat religiosa, només podem te-
nir dades estadístiques fiables del nombre de cen-
tres de culte, que, segons les estadístiques de l’OAR,
a finals de 2017 eren 534 de més de 20 confessions
religioses diferents i amb presència a tots els dis-
trictes de la ciutat.
Al quadre següent podem veure les xifres desglos-
sades per territori i per convicció.
Persones estrangeres
empadronades per districtes
2016 2017 Variació
Increment
interanual
% sobre la
població
estrangera
% sobre la
població del
districte
1. Ciutat Vella 42.969 45.433 2.464 5,7% 15,7% 45,1%
2. Eixample 49.215 53.757 4.542 9,2% 18,6% 20,2%
3. Sants-Montjuïc 33.645 35.491 1.846 5,5% 12,3% 19,7%
4. Les Corts 8.895 9.745 850 9,6% 3,4% 12,1%
5. Sarrià-Sant Gervasi 16.472 18.013 1.541 9,4% 6,2% 12,1%
6. Gràcia 18.339 19.743 1.404 7,7% 6,8% 16,4%
7. Horta-Guinardó 19.278 20.979 1.701 8,8% 7,3% 12,6%
8. Nou Barris 24.186 26.046 1.860 7,7% 9,0% 15,8%
9. Sant Andreu 16.454 17.509 1.055 6,4% 6,1% 12,0%
10. Sant Martí 35.874 38.750 2.876 8,0% 13,4% 16,5%
BARCELONA 2.463 3.209 746 30,3% -
Font: Padró municipal. Gener de 2017.
7. 7
PresentacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Centres de culte Barcelona 2017 (Districtes)
CiutatVella
Eixample
Sants-Montjuïc
LesCorts
Sarrià-
SantGervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
NouBarris
SantAndreu
SantMartí
TOTAL
Cristianisme catòlic (parròquies i esglésies no parroquials) 31 33 17 10 43 26 36 16 11 19 242
Cristianisme evangèlic (esglésies) 12 11 34 2 9 8 9 35 29 27 176
Cristianisme ortodox (comunitats) 0 3 0 1 0 1 0 0 1 1 7
Església Adventista del Setè Dia (església) 1 1 1 0 0 0 1 0 0 1 5
Testimonis Cristians de Jehovà (salons del Regne) 1 2 4 0 1 1 3 2 1 1 16
Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (capelles) 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 2
Budisme (centres) 3 9 1 1 2 6 3 0 0 2 27
Hinduisme (centres) 2 0 0 0 0 1 0 1 0 1 5
Fe Bahá’í (centres) 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
Islam (oratoris) 11 0 4 0 0 0 1 4 3 6 29
Judaisme (sinagogues) 1 0 0 1 2 0 1 0 0 0 5
Sikhisme (temples) 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Taoisme (centres) 0 0 2 0 0 1 0 0 0 1 4
Església de Scientology (centres) 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 2
Altres * 0 3 2 0 1 1 3 0 1 1 12
TOTAL 63 63 65 17 58 45 57 58 46 62 534
8. 8
PresentacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Com podem observar, a la ciutat de Barcelona la di-
versitat religiosa és un fet, amb més de 500 centres
de culte de més de 15 conviccions religioses dife-
rents. A més, aquesta diversitat es troba present a
tots i cadascun dels districtes de la ciutat.
Segons les dades mostrades, doncs, es pot afirmar
que actualment les persones d’orígens o contextos
culturals i religiosos diversos conformen al voltant
del 25% de la població. És a dir, un de cada quatre
barcelonins o barcelonines no té un origen o context
cultural de la societat majoritària de la ciutat.
Tanmateix, aquesta diversitat objectiva i ben per-
ceptible en molts àmbits és escassa en espais de
representativitat i/o de poder, així com en les ma-
teixes institucions, tal com es pot observar entre els
membres de l’administració pública de la ciutat, en
els càrrecs de representació política, en els òrgans
de participació i els consells de la ciutat o en els mit-
jans de comunicació, entre d’altres.
1.3
Antecedents en
polítiques de
participació de foment
de la diversitat a
l’Ajuntament de
Barcelona
Aquesta mesura és fruit de diverses accions prèvi-
es que han permès avui presentar aquest progra-
ma. En un primer moment, es van desenvolupar
diagnòstics que permetessin definir la qüestió i les
possibles línies d’actuació. En aquest sentit, s’han
dut a terme diversos estudis realitzats de la mà dels
mateixos i mateixes protagonistes, i un grup de tre-
ball que va tenir lloc entre els mesos de setembre i
desembre de l’any 2016.
Aquest grup de treball estava format per persones
especialistes en la matèria, representants de di-
verses entitats culturals i religioses i per tècnics i
tècniques municipals. L’objectiu de les sessions era
elaborar criteris i propostes a l’entorn de la parti-
cipació de persones i col·lectius d’orígens i contex-
tos culturals diversos en l’estratègia de participació
ciutadana de l’Ajuntament i en el redactat del nou
Reglament de participació.
Del procés realitzat, en van sorgir 4 àmbits d’actua-
ció prioritaris i un seguit de recomanacions que han
donat fruit a aquesta mesura de govern1
.
A continuació, es relacionen les accions desenvolu-
pades prèviament a aquesta mesura i a la definició
del Pla de treball 2017-2019:
1. “Diagnòstic sobre la participació de dones lla-
tinoamericanes en processos migratoris a Bar-
celona”. Desembre de 2015. Treball per fer una
primera aproximació sobre com es genera i es
concep la participació de dones llatinoamerica-
nes a Barcelona, prenent com a pols informatiu
estadístiques, lectures teòriques, dades i diferents
veus obtingudes de 56 entrevistes realitzades du-
rant els mesos de novembre i desembre de 2015.
2. Diagnosi dels consells municipals sectorials.
Juny de 2016. Qüestionari realitzat a tots els con-
sells sectorials municipals sobre el nombre/per-
centatge de participació de persones i/o col·lectius
culturalment diversos.
3. “Amb veu pròpia: propostes de participació des
de les experiències de dones llatinoamericanes
1. Els àmbits prioritaris sorgits del debat van ser:
a. Iniciativa per part de l’Ajuntament de conèixer els col·lectius
amb trajectòries culturals diverses, les seves maneres de
fer, necessitats, coneixements i interessos.
b. Necessitat d’identificar i treballar amb referents dels di-
ferents col·lectius per tal de facilitar/mediar la relació de
l’Ajuntament amb els seus membres.
c. Diversificació de la plantilla de treballadors i treballadores
de l’Ajuntament de Barcelona.
d. Impuls per fer arribar la informació: Comunicació, canals,
mitjans, llenguatge.
9. 9
PresentacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
de Barcelona”. Desembre de 2016. Aquest treball
va tenir com a objectiu principal recollir les veus
diverses de les dones participants i conèixer de
primera mà les seves experiències de participació
a la ciutat: aspectes rellevants, oportunitats, limi-
tacions i necessitats.
Va comptar diferents grups focals amb dones no
organitzades i dones amb experiència associativa
a la ciutat, així com també amb una recerca activa
i la realització de diverses activitats.
4. “Criteris i propostes per a una participació di-
versa a l’Ajuntament de Barcelona”. Desembre
de 2016. Informe dels resultats de l’anàlisi docu-
mentació i del retorn del grup de treball al voltant
de la participació diversa amb la celebració de
sessions presencials i entrevistes.
5. Diagnosi dels col·lectius d’origen i contextos cul-
turals diversos dels districtes de la ciutat. De-
sembre de 2017. Diagnosi realitzada als districtes
de la ciutat per conèixer i identificar els col·lectius
d’orígens i contextos culturals diversos actius o no
al territori, amb l’objectiu de desenvolupar estra-
tègies i propostes d’intervenció per afavorir-ne la
participació.
Tot i així, en relació amb la participació i diversitat, i
específicament relacionades amb la participació po-
lítica, des de l’Ajuntament de Barcelona també s’han
dut a terme en els anteriors mandats diferents inici-
atives que és important relacionar.
• Al gener de l’any 2000, es va presentar una mo-
ció al ple de l’Ajuntament segons la qual l’Ajunta-
ment de Barcelona instava les Corts Generals i
el Govern de l’Estat a fer possible que totes les
persones estrangeres residents a Barcelona pu-
guin exercir el dret de sufragi en les eleccions
municipals.
• Des del Consell Municipal d’Immigració, òrgan
de participació formal de les associacions d’im-
migrants creat a l’Ajuntament l’any 1998, s’ha dut
a terme diferents posicionaments demanant la
participació política de la població d’origen im-
migrat. L’any 2004 es va encarregar un estudi so-
bre el dret de vot en què ja es descrivia com es
podia possibilitar la participació a les eleccions
municipals a través dels acords de reciprocitat.
• Des d’aleshores, s’ha reclamat periòdicament
l’exercici del dret de vot per part de totes les
persones residents a la ciutat de Barcelona a les
eleccions municipals. El darrer posicionament
respecte a aquesta qüestió per part del Consell
Municipal d’Immigració es va portar al ple de
l’Ajuntament del 20 de maig de 2016, en què es
va tornar a reclamar el dret de vot de les per-
sones estrangeres.
• L’any 2012, dins de la línia de treball d’intercul-
turalitat, es va crear per primer cop una línia es-
pecífica de subvencions destinada a fomentar els
projectes adreçats a incorporar una major parti-
cipació de les entitats i associacions de Barcelo-
na a persones d’origen immigrant com a agents
actius i protagonistes d’aquestes Actualment,
aquesta línia de subvencions porta per títol “Fo-
ment de la participació de col·lectius minorit-
zats” i disposa d’una dotació pressupostària de
66.000 euros el 2017.
1.4
Agents implicats
Aquesta és una mesura que necessita d’una trans-
versalitat efectiva dins l’Ajuntament, ja que es tracta
d’un canvi de mirada i de pràctiques que han d’im-
pregnar el dia a dia i els canals de relació entre
Ajuntament i ciutadania.
Necessita també de la complicitat dels mateixos ac-
tors per ajudar a construir les estratègies necessà-
ries i dels recursos adients per dur-la a terme.
És una mesura de govern coliderada per la
Regidoria de Participació i Districtes i el Comissionat
d’Immigració Interculturalitat i Diversitat en la qual
es preveu també la implicació de diferents departa-
ments i actors institucionals.
La governança de la mesura fa imprescindible la
implicació també dels actors socials de la ciutat, així
com de les persones protagonistes d’aquesta, sen-
se les quals no tindria sentit impulsar una actuació
d’aquestes característiques.
10. 10
PresentacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Governança de la mesuraAdministració municipal
implicada
• Democràcia Activa i Descentralització
• Immigració i Interculturalitat
• Drets de Ciutadania i Diversitat
• Formació Recursos Humans
• Comunicació Interna
• Barcelona Activa
• Comunicació
Ciutadania
Ajuntament
Drets
Ciutadania
BCN
Activa
Democràcia
Activa
Comunicació
Recursos
Humans
Immigració
i Intercult.
Entitats i
col·lectius
Consells
sectorials
11. 11
Justificació i exposició de motiusMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
02
Justificació i
exposició de
motius
La ciutadania de Barcelona és diversa, i ho és res-
pecte de multitud d’eixos. Les diferents realitats as-
sociatives i de capacitat de mobilització dels barris;
les mateixes desigualtats materials entre col·lectius
i persones, així com la diversitat de realitats, neces-
sitats i interessos, planteja la necessitat de reconèi-
xer la multiplicitat de pràctiques participatives que
tenen expressió al territori, i habilitar mecanismes i
espais de participació que incorporin aquesta diver-
sitat i permetin exercir el dret a la participació en
igualtat d’oportunitats.
La diversitat inclou les diferències i similituds en
les perspectives, les identitats i punts de vista en-
tre membres d’una comunitat. La diversitat inclou
dimensions importants i interrelacionades de la
identitat humana, com origen, gènere, identitat i
expressió de gènere, estatus socioeconòmic, nacio-
nalitat, ciutadania, religió, orientació sexual, capaci-
tats i edat. Aquestes diferències són importants de
comprendre, però no poden ser usades per predir
valors, opcions o respostes de qualsevol individu. És
per això que creiem necessari engegar processos
que indaguin sobre les estratègies adequades per a
cada col·lectiu.
La comprensió de la diversitat, per una altra ban-
da, implica reconèixer i apreciar les dinàmiques in-
terculturals, les identitats socials i l’àmplia gamma
d’opcions culturals que ofereix la diversitat per
a tothom. Una part important per comprendre la
diversitat que s’acostuma a passar per alt és el fet
que aquesta inclou similituds i diferències. Enten-
dre que tenim interessos o creences similars pot
fomentar la cooperació i la cohesió social. Un com-
promís amb la comprensió i apreciació de les dife-
rències reconeix que les disparitats i la desigualtat
en termes d’oportunitats socials i econòmiques en-
tre els grups sovint reflecteixen el continu impacte
del racisme, el sexisme i altres formes de prejudici
i intolerància.
Valorar la diversitat implica la comprensió de com
les identitats superposades i múltiples es relacio-
nen amb els patrons de socialització. Aquests pa-
trons influeixen en la forma d’entendre i interpretar
el món. La diversitat contribueix a la vida política,
intel·lectual, emocional, econòmica, moral i espiri-
tual d’una ciutat.
Si bé és cert que la participació activa és un repte de
tota la ciutadania, incloent-hi la població autòctona,
és important remarcar que les comunitats cultural-
ment diverses s’enfronten a obstacles particulars
per a la participació en la política pensada per la
participació de la societat majoritària. Entre els fac-
tors importants per facilitar la participació política
trobem la disponibilitat de recursos, que inclouen el
temps, els diners, el coneixement i les xarxes. Mol-
tes persones d’origen o context cultural divers te-
nen menys nivell d’ocupació, ingressos i estabilitat
econòmica, la qual cosa pot fer que sigui més difícil
participar en activitats polítiques.
Un altre factor és que algunes persones d’aquests
col·lectius poden no tenir els coneixements lin-
güístics necessaris per poder participar de mane-
ra efectiva i per entendre el sistema polític o les
possibilitats de participació que ofereix la societat.
Les barreres de l’idioma poden fer que sigui més
difícil l’accés a la informació sobre com participar
i expressar les seves opinions polítiques. Estudis
han demostrat que el llenguatge és un dels factors
més importants per explicar la participació política,
12. 12
Justificació i exposició de motiusMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
i que les persones que no són parlants nadius i te-
nen un nivell més baix de coneixement de la llengua
poden experimentar l’exclusió de la participació en
política. A més de no dominar l’idioma, poden també
mancar de coneixements bàsics del sistema polític,
incloent-hi les institucions polítiques, els partits i les
diverses maneres de participació.
L’accés a les xarxes de suport de la comunitat tam-
bé és important a l’hora d’ampliar la participació, i
pot ser un repte per a aquelles persones que han
arribat recentment. En relació amb això, existeix la
crida activa de persones, la invitació formal o inci-
tació activa. La invitació o incitació es considera im-
portant a la participació, perquè a la gent se l’ha de
convidar a formar part. El reclutament per a la parti-
cipació es pot facilitar a través d’institucions socials
com la família, els amics, els llocs de culte, el lloc de
treball, la comunitat i altres organitzacions. Fer con-
tacte a través d’aquests espais, s’ha demostrat que
és important per influir en la participació de perso-
nes amb trajectòries culturals diverses. Les xarxes
basades en afiliacions ètniques i lingüístiques po-
den ajudar en la mobilització al voltant de qüestions
que són pertinents a un determinat grup, i contribuir
a un sentit d’identitat de grup i la comunitat, la qual
cosa s’ha vist que pot fer augmentar la participació.
Un altre factor que influeix en la participació és el
compromís, entès com el sentit de responsabilitat
cívica que tenen aquelles persones que estan més
interessades en allò públic, la qual cosa els fa més
propenses a acceptar els costos associats amb la
participació. Les persones que participen en proces-
sos de participació es pressuposa que tenen con-
fiança en les institucions públiques. Les persones
que acaben d’arribar tenen menys experiència en
el sistema polític i els mecanismes de participació
del país d’acollida que els autòctons i, per tant, po-
den ser menys propenses a estar involucrats en els
afers públics. A més, la manca de representació po-
lítica de les persones immigrants pot dissuadir de
participar en política o decisions de caire públic.
Un repte important per a la participació diversa és el
fet d’obtenir la ciutadania espanyola, ja que això és
el que permet la igualtat de participació en el siste-
ma polític. Les persones d’origen divers que obtenen
la nacionalitat són més propenses a experimentar
un sentit de pertinença i prendre més interès en la
política de la seva nova comunitat. Probablement,
també se senten menys vulnerables davant les au-
toritats. En aquest sentit, en el cas de la ciutat de
Barcelona la referència és el padró municipal, i es
demana estar empadronat i ser major de 16 anys.
Aquest mecanisme amplia la possibilitat de partici-
pació, més enllà de qui té dret a vot.
Alguns investigadors s’han centrat en l’existència d’un
“efecte país d’origen”,que explicaria part de les diferèn-
cies en la participació de persones d’orígens diversos
en funció del país d’origen. Segons Simpson Bueker
(2005), aquest “efecte país d’origen” està constituït
pels elements següents:
• Hipòtesi de reversibilitat: la participació d’una
persona immigrant és inversament proporcional
a la facilitat amb què ell o ella pot revertir el seu
curs migratori i tornar al seu país d’origen.
• Hipòtesi de transferibilitat: la participació polí-
tica d’una persona immigrant està directament
relacionada amb la capacitat d’aplicar el coneixe-
ment polític previ a un nou entorn polític.
• Hipòtesi de la mobilització: la participació d’una
persona d’origen cultural o context divers està
directament relacionada amb el nivell de mobi-
lització del seu grup de referència o comunitat.
• Hipòtesi de gènere: gènere i origen són dimensi-
ons que s’interrelacionen i interactuen, i s’ha de
tenir en compte aquesta doble dimensió.
Considerem que aquests elements subratllats per
“l’efecte país d’origen” constitueixen un element útil
per a l’anàlisi del paper dels països d’origen i de
les societats receptores a escala micro pel que fa
a la participació de les persones d’orígens culturals
i contextos diversos. No obstant això, no solament
han de ser considerats com “l’efecte principal”, ja
que l’origen d’una persona migrant passa pels efec-
tes d’altres factors que van més allà de l’origen, com
per exemple en el cas de les persones que formen
part del poble gitano.
2.1
Marc conceptual
El marc entorn de la participació ciutadana que es
planteja en aquesta mesura té un doble enfoca-
ment: des dels drets humans i des de la perspectiva
intercultural.
Des de l’enfocament de drets humans, s’entén que
si la participació és un dret, tal com es recullen a
diversos instruments internacionals i també locals,
aleshores les administracions locals estan obliga-
des a respectar, a protegir i a garantir-lo. I aquestes
13. 13
Justificació i exposició de motiusMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
obligacions impliquen la necessitat de desenvolu-
par diferents polítiques.
El dret a la participació vol dir que cap normativa
municipal pot vulnerar de manera directa, discrimi-
natòria i/o contrària aquest dret. Protegir el dret a la
participació vol dir que l’administració ha de desen-
volupar polítiques concretes de foment d’aquest dret,
obligació en la qual s’emmarca clarament aquesta
mesura de govern. I garantir el dret a la participació
vol dir que es posen en funcionament els mecanis-
mes necessaris per tal de rescabalar qualsevol si-
tuació de vulneració d’aquest dret, on trobaríem els
diferents mecanismes de garantia municipals ja exis-
tents, com ara la Síndica de Greuges, l’Oficina per la
No Discriminació o la Comissió d’Empara.
Què entenem per dret a la
participació?
El dret a la participació està recollit en diversos
instruments tant internacionals com locals de pro-
tecció dels drets humans, tal com veurem una mica
més endavant.
Però més enllà de les formulacions formals
d’aquest dret en concret, aquí cal destacar que quan
entenem la participació com un dret, quan diem que
la ciutadania té dret a participar, no ens estem re-
ferint només als processos electorals, sinó també
a la multiplicitat d’òrgans i canals de participació
que l’administració està, de fet, obligada a posar en
marxa.
Concebre la participació com un dret implica l’apli-
cació automàtica dels dos principis bàsics dels drets
humans: la dignitat i la igualtat o no discriminació. És
en aquest punt on pren absoluta prioritat la neces-
sitat de fomentar les mesures adients per assegu-
rar la participació dels col·lectius més exclosos per
qualsevol raó. Aquesta és una de les concrecions de
l’enfocament de drets humans aplicat a les polítiques
públiques.
Què entenem per participació
ciutadana?
La participació ciutadana pren part del conjunt de
decisions polítiques que els afecten transcendint
la mirada individual, perquè prengui protagonisme
allò col·lectiu o comú.
Però aquest dret seria només una proclama buida
si no s’acompanya de mitjans que en promoguin
l’exercici i remoguin els obstacles que el dificulten.
És obligació, per tant, dels governs, promoure la
millora dels canals de participació per fer possible
la incidència, deliberació, coproducció i seguiment
de les polítiques municipals per part de la ciutada-
nia, així com posar els mitjans presencials i digitals
necessaris per fer-los oberts, transparents i acces-
sibles per afavorir la participació i la màxima diver-
sitat de participants, tenint en compte la pluralitat i
complexitat de les persones que comparteixen una
ciutat com Barcelona i que en són la riquesa.
Per tant, les ciutats democràtiques són aquelles
que, a més de declarar la importància de la par-
ticipació ciutadana, despleguen canals suficients
i útils per tal que cada persona pugui trobar els
mitjans més adients a les seves pròpies caracte-
rístiques i així implicar-se en la construcció col·
lectiva de les polítiques que li afecten.
Què entenem per
interculturalitat?
L’enfocament intercultural, aplicat a les polítiques
municipals des del 2010, es basa en tres princi-
pis fonamentals: a) el principi d’igualtat (èmfasi
en l’accés als drets i els serveis socials universals
i inclusius; el dret de participació en seria un dret
bàsic); b) el principi de diversitat (la necessitat de
reconèixer la diversitat, també en els processos
participatius), i c) el principi d’interacció voluntària
entre persones diverses per promoure l’entramat
relacional i la necessitat de construir una societat
cohesionada —cultura pública comuna— basada en
la igualtat i el reconeixement de la diversitat com un
actiu positiu per al conjunt de la societat. Així, a tra-
vés de la participació, i especialment en processos
que passen a l’espai públic, es poden generar espais
d’igualtat i d’interacció i afavorir la interculturalitat
a través del diàleg entre ciutadans d’origen cultural
divers.
14. 14
Justificació i exposició de motiusMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Què entenem per diversitat
d’orígens i contextos culturals?
Pel que fa a aquesta mesura de govern, entenem la
diversitat d’orígens i contextos culturals com aque-
lla que engloba els col·lectius o grups de persones
següents:
• Persones immigrades estrangeres, en situació
regular o irregular
• Persones amb nacionalitat espanyola amb origen
cultural divers, especialment població jove
• Persones del poble gitano
• Persones de diverses conviccions religioses i no
religioses
• Persones d’altres contextos o identitats culturals
La cerca de la inclusió, en aquest sentit, és la supe-
ració constant de l’statu quo de les polítiques de par-
ticipació dirigides de manera genèrica a unes pobla-
cions-tipus, sense tenir en compte la diversitat i la
pluralitat de les persones. La rebel·lió contra aquest
statu quo obliga els governs locals a ser proactius
en la cerca dels canals més adients per afavorir la
participació al màxim i fer-la més diversa.
2.2
Un nou marc
normatiu per a la
participació ciutadana
Barcelona ha estat un municipi pioner en la constitu-
ció d’estructures de governança participativa. El 1986
es van aprovar les primeres normes reguladores de
l’organització dels districtes i de la participació ciu-
tadana. L’aprovació d’aquestes normes va permetre
donar, per primera vegada, un reconeixement legal
a la participació ciutadana. L’arquitectura participa-
tiva de la ciutat ha anat creixent i desenvolupant-se
intentant donar resposta a demandes ciutadanes i
responent al context social i polític de cada moment.
Amb aquesta voluntat, es va iniciar un procés de re-
novació del Reglament de participació vigent des del
2002, que ha donat lloc a un nou marc jurídic apro-
vat l’octubre del 2017. El nou Reglament de par-
ticipació ciutadana, que ha estat fruit d’un procés
ampli entre els diversos grups municipals, les asso-
ciacions i organitzacions, els òrgans de participació
i la ciutadania, situa un nou marc que defineix els
canals de participació política, els recursos neces-
saris per dur-lo a terme i un sistema de garanties
que ha de vetllar per la bona utilització i eficiència
d’aquests canals.
Aquest reglament suposa un fort impuls de la inici-
ativa ciutadana, fomenta els canals de democràcia
directa, aposta per una participació híbrida entre el
món digital i presencial, cosa que afavoreix la trans-
parència i la traçabilitat, i posa especial atenció a ga-
rantir una participació inclusiva que tingui en compte
la diversitat i les necessitats de tota la població de
Barcelona.
Aquest nou marc insta l’Ajuntament a cercar la mà-
xima pluralitat i diversitat de persones. Això suposa
una actitud proactiva per part de l’Ajuntament, per-
què en qualsevol canal de participació es reconegui
aquesta diversitat que avui és a la ciutat de Barcelo-
na, garantint que els canals de participació siguin
tan diversos, inclusius i accessibles com sigui
possible.
El Reglament de participació
ciutadana de Barcelona
El nou Reglament de participació reconeix, per prime-
ra vegada, la diversitat de contextos i cultures de la
ciutat, així com la multiplicitat de necessitats i reali-
tats. Aquest és un factor imprescindible, ja que si no
es parteix del reconeixement no poden haver-hi drets.
Article 3: Dret a la participació2
2. Correspon a l’Ajuntament garantir i impulsar
l’exercici d’aquest dret. A aquest efecte, ha de
promoure els canals i instruments suficients,
oberts i flexibles, i adequats als usos del temps,
aptes per a la màxima i més diversa i àmplia
participació; ha d’eliminar els obstacles que la
dificultin o impedeixin, articulant mitjans singu-
lars per arribar a les persones que per les se-
ves circumstàncies personals o socials puguin
2 Article 3.2 del Reglament de participació, 6 d’octubre de 2017,
Barcelona.
15. 15
Justificació i exposició de motiusMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
tenir més dificultats, i ha de facilitar la interven-
ció ciutadana en els processos de presa de de-
cisions polítiques.
Però el reconeixement en si podria no significar
res si no es posen els recursos necessaris perquè
esdevingui efectiu. En aquest sentit, doncs, el nou
marc normatiu obliga el mateix Ajuntament a ser
actiu en la recerca de la diversitat, al mateix temps
que l’obliga a adaptar les eines, recursos i metodo-
logies perquè totes les persones que vulguin puguin
exercir el seu dret a participar, tenint en comptes
les seves necessitats i realitats materials i culturals.
Aquest és un gran avenç. En primer lloc, perquè es
recull la diversitat, fet que fins ara no havia estat
explicitat. I en segon lloc, perquè no es queda no-
més amb una simple declaració d’intencions, sinó
que insta l’Ajuntament a ser actiu per assegurar la
diversitat i pluralitat, anant a cercar els actors con-
crets i, al mateix temps, comprometent-lo a posar
els recursos necessaris per adaptar els canals de
participació a les diferents necessitats.
Preàmbul3
14. Per fer efectiu el dret a la participació ciutadana
en tots els àmbits indicats cal una actitud pro-
activa per part de l’Ajuntament amb les tres ac-
cions que l’article 9.2 de la Constitució estableix
per a tots els poders públics: promoure, remou-
re i facilitar. En l’àmbit d’aquest reglament cal
promoure els canals i instruments aptes per a
la participació màxima i més àmplia i inclusi-
3 Punt 14 del Preàmbul del Reglament de participació, 6 d’octu-
bre de 2017, Barcelona.
va; cal eliminar els obstacles que la dificultin o
impedeixin, articulant mitjans singulars per ar-
ribar a les persones que, per les seves circums-
tàncies personals o socials o per desigualtat de
gènere o edat, tenen més dificultats, i cal faci-
litar la intervenció ciutadana en els processos
de presa de decisions polítiques, de manera
que la utilització d’aquests canals no depengui
principalment de l’acció institucional, sinó que
la iniciativa ciutadana, amb la seva autonomia i
la seva pluralitat, pugui tenir un pes important
en aquests processos.
Un dels altres elements importants és que amplia
l’àmbit d’aplicació subjectiva pel que fa als drets
polítics. És a dir, reconeix a totes les persones com
a subjectes amb drets pel que fa a poder partici-
par dels òrgans i processos participatius, i amplia,
respecte de l’àmbit electoral, el cens a persones
empadronades a Barcelona majors de 16 anys per
participar en mecanismes de democràcia directa i
iniciatives ciutadanes.
Article 2: Àmbit d’aplicació subjectiva4
1. L’àmbit d’aplicació subjectiva d’aquest regla-
ment són totes les persones, directament o
mitjançant qualsevol tipus d’associació que,
d’acord amb el que s’hi disposa, estan legiti-
mades per participar en algun dels processos,
òrgans, consultes, canals o modalitats de par-
ticipació ciutadana.
4 Article 2 del Reglament de participació, 6 d’octubre de 2017,
Barcelona.
2. En el cas de la iniciativa ciutadana, estan le-
gitimades per promoure-la totes les persones
empadronades majors de 18 anys; per sig-
nar-la, les persones empadronades majors de
16 anys, i, per ser fedatàries, qualsevol per-
sona més gran de 18 anys empadronada en
qualsevol municipi català. En els processos
participatius i òrgans de participació poden
participar les persones menors de 18 anys i,
en alguns casos, no cal que estiguin empadro-
nades a la ciutat. Finalment, en el cas de les
consultes ciutadanes, només poden votar les
persones més grans de 16 anys empadrona-
des a la ciutat.
Instruments municipals de
garantia de drets humans
La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans
a la Ciutat va ser adoptada per Barcelona l’any 2000
i representa el text jurídic on es recullen els compro-
misos municipals en matèria de drets humans.
Així, la participació està reconeguda com a dret a
l’article 8, tot i que només fa esment a la participació
política més tradicional i, per tant, a la participació
en processos electorals.
La Carta de drets i deures de la ciutadania de Bar-
celona de l’any 2011 recull, als articles 8 i 9, el dret
a la participació en la vida política municipal i també
el dret a la participació en els afers municipals on
s’emmarquen els diferents canals de participació
que hem esmentat amb anterioritat.
16. 16
Justificació i exposició de motiusMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Article 8. Participació en la vida política mu-
nicipal
1. L’Ajuntament ha de facilitar la participació de
totes les persones en la vida local.
2. Els veïns i veïnes de Barcelona tenen dret a
participar en la vida política de la ciutat com a
electors i elegibles en les eleccions municipals.
Les persones estrangeres residents a Barcelo-
na són titulars d’aquest dret sempre que siguin
ciutadanes de la Unió Europea o hi hagi conve-
nis de reciprocitat establerts per la legislació.
3. Els ciutadans i ciutadanes poden exercir el
dret de petició davant l’Ajuntament i sol·licitar
l’adopció d’actes o acords en matèria de la
seva competència. L’Ajuntament té el deure de
donar resposta a les sol·licituds que se li for-
mulin.
4. Els ciutadans i ciutadanes podran fer arribar
a les autoritats municipals suggeriments i for-
mular queixes sobre el funcionament dels ser-
veis públics o l’estat de la ciutat. L’Ajuntament
els informarà sobre el curs que hagi donat a
les seves propostes i demandes.
5. Els veïns i veïnes de Barcelona tenen dret a sol·
licitar la consulta popular.
6. Els veïns i veïnes de Barcelona tenen dret a
exercir la iniciativa popular, presentant propos-
tes d’acords, actuacions o projectes normatius
en matèries de la competència municipal.
Article 9. Participació en els afers municipals
1. Totes les persones tenen dret a participar en
els afers municipals. L’Ajuntament ha de ga-
rantir l’existència de procediments i òrgans
adients per a l’efectiva participació de totes les
persones en l’àmbit del municipi en el seu con-
junt i també als districtes i barris.
2. Totes les persones tenen dret a assistir a les
reunions del Consell Municipal i dels òrgans de
participació de l’Ajuntament en les condicions
que es determinin i amb les excepcions que
estableix la llei.
3. Les entitats inscrites al Fitxer General d’Enti-
tats Ciutadanes poden exercir competències
municipals o participar en nom de l’Ajuntament
de Barcelona en la gestió cívica dels serveis o
equipaments la titularitat dels quals correspon
a altres administracions públiques.
El fet que la participació estigui reconeguda a escala
municipal com un dret comporta l’obligació per part
de l’administració de respectar, protegir i garantir
aquest dret, fent ús dels principis bàsics de l’en-
focament de drets humans. I aquestes obligacions
s’han d’acomplir sempre des de l’aplicació del prin-
cipi d’igualtat i no discriminació, principi cabdal per
aquesta mesura de govern.
17. 17
Línies de treballMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
03
Línies de treball
La mesura de govern preveu 5 grans eixos i cada un
d’ells té un objectiu general, que al mateix temps es
desglossen amb objectius específics, línies de tre-
ball i accions concretes.
Eixos de treball i objectius:
• EIX 1: ELS CANALS DE PARTICIPACIÓ
Objectiu: reconèixer i fer visible la diversitat cul-
tural reforçant la participació de persones d’orí-
gens i contextos culturals diversos i les seves
agrupacions en els canals de participació que
l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de
la ciutadania.
• EIX 2: TREBALL AMB ACTORS I REFORÇ DE L’OR-
GANITZACIÓ SOCIAL
Objectiu: aprofundir en el coneixement de les re-
alitats i necessitats socioculturals entorn de la
participació ciutadana i contribuir al foment d’es-
pais d’autonomia i d’autoorganització d’aquests
col·lectius a partir d’un treball conjunt amb ac-
tors d’orígens i contextos culturals diversos.
• EIX 3: L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
Objectiu: enfortir la capacitat del personal munici-
pal i d’altres agents al servei de l’Ajuntament per
incorporar de manera activa la interculturalitat
en les actuacions dirigides a promoure la partici-
pació ciutadana i la mediació intercultural.
• EIX 4: ELS CANALS DE COMUNICACIÓ
Objectiu: incorporar criteris de diversitat cultural
en els canals i mitjans de comunicació munici-
pals.
• EIX 5: LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA
Objectiu: facilitar l’exercici dels drets polítics de
les persones residents a la ciutat de Barcelona.
Aquest és un programa viu, que compta amb ac-
tuacions ja desenvolupades, juntament amb altres
que ho estan fent actualment i d’altres que formen
part del Pla de Treball 2017-2019. Tot i així, entenem
que és una mesura que ha vingut per quedar-se i que
ha de poder ser permeable i incorporar noves ac-
tuacions. Com ja s’ha exposat, aquest és un àm-
bit molt innovador, del qual hi ha pocs precedents
tant a Barcelona com a Europa, i, per tant, es tracta
d’anar construint de manera col·lectiva el desenvo-
lupament d’estratègies i actuacions que ajudin a fer
realitat una millor i més diversa participació ciuta-
dana de la ciutat.
18. 18
Línies de treballMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Eix 1: Els canals de participació
Objectiu: Reconèixer i fer visible la diversitat cultural reforçant la participació de persones d’orígens i contextos
culturals diversos i les seves agrupacions en els canals de participació que l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició
de la ciutadania.
Línies de treball Accions previstes Calendari Àrees responsables
1.1 Elaborar criteris i estratègies per assegurar la presència de persones d’orígens i contextos culturals diversos en la participació
ciutadana.
—— Aplicació de criteris i estratègies per assegurar, a les
actuacions de participació ciutadana, la presència de
persones de diferents contextos i orígens culturals.
Realitzar dues proves pilot en dos processos participatius
aplicant una estratègia específica que promogui la
participació de col·lectius d’origen cultural divers.
2018-2019 Democràcia Activa
Incorporar la perspectiva d’interculturalitat en el procés de
multiconsulta ciutadana del maig de 2018, des de la fase
d’informació, comunicació i decisió.
2018 Democràcia Activa
—— Elaboració de recursos municipals amb noves
metodologies que tinguin en compte la diversitat de
les necessitats culturals per fer possible una major
diversitat en la participació ciutadana de la ciutat.
Elaborar la guia “Criteris i estratègies per a la mediació
intercultural bàsica per a la participació”.
2018-2019
Democràcia Activa
Drets de Ciutadania
Incorporar criteris d’interculturalitat a la “Guia per a la
dinamització de processos participatius”.
2018 Democràcia Activa
Incorporar criteris d’interculturalitat a la “Guia de
dinamització dels òrgans de participació”.
2018 Democràcia Activa
Incorporar criteris interculturals a la “Guia útil del
Reglament de participació ciutadana”.
2018 Democràcia Activa
19. 19
Línies de treballMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Línies de treball Accions previstes Calendari Àrees responsables
1.2 Elaborar diagnòstics i sistemes d’avaluació permanents per a l’anàlisi de la diversitat en els canals de participació.
—— Estudi de la diversitat en els consells municipals
sectorials.
Fer una enquesta als secretaris dels consells municipals
sobre la diversitat cultural de les entitats membres
existents.
Finalitzada
Democràcia Activa
Drets de Ciutadania
— Estudi de la participació de persones de diversos
contextos i orígens culturals als diferents canals de
participació del territori.
Fer un estudi de camp de tots els òrgans territorials dels
districtes de Sant Andreu i d’Horta-Guinardó partint d’un
sistema d’indicadors conjunt.
2017-2018
Democràcia Activa
Districte d’Horta-
Guinardó
Districte de Sant Andreu
— Elaboració de sociogrames de persones d’orígens i
contextos culturals diversos i de les seves agrupacions
de la ciutat.
Elaborar sociogrames d’actors d’orígens i contextos
culturals diversos en els districtes de la ciutat.
2017-2018
Democràcia Activa
Districtes
— Incorporació de la perspectiva intercultural en el
sistema d’avaluació per al conjunt de les actuacions de
participació ciutadana.
Incorporar la perspectiva intercultural en el sistema
d’avaluació per al conjunt de les actuacions de participació
ciutadana.
2017-2019 Democràcia Activa
20. 20
Línies de treballMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Eix 2: Treball amb actors i reforç de l’organització social
Objectiu: Aprofundir en el coneixement de les realitats i necessitats socioculturals entorn de la participació ciutadana
i contribuir al foment d’espais d’autonomia i d’autoorganització d’aquests col·lectius, a partir d’un treball conjunt amb
actors d’orígens culturals diversos.
Línies de treball Accions previstes Calendari Àrees responsables
2.1 Desenvolupar un treball conjunt amb actors d’orígens i contextos culturals diversos per aprofundir en el coneixement de les
realitats i necessitats socioculturals.
—— Treball conjunt amb actors d’orígens i contextos
culturals diversos per aprofundir en el coneixement
de les realitats i necessitats socioculturals.
Treballar amb actors i col·lectius d’orígens i contextos
culturals diversos de la ciutat per a l’elaboració de diagnòstics
i detecció de necessitats.
2017-2019
Democràcia Activa
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
2.2 Treballardemaneraconjuntaambreferentsdelsdiferentscol·lectiuspermillorar,ampliarifacilitarlarelacióentrel’Ajuntament
i les persones d’orígens i contextos culturals diversos i amb les seves agrupacions.
—— Treball amb associacions culturals diverses i de base
comunitària.
Treballar continuadament amb el Consell Municipal d’Immigració. 2016-2019 Drets de Ciutadania
Treballar continuadament amb el Consell Municipal del Poble
Gitano.
2016-2019 Drets de Ciutadania
Treballar amb joves a través del projecte “Jo, també, sóc un
referent”.
2016-2019 Interculturalitat
Treballar amb els diferents referents de comunitats i/o
col·lectius presents al territori a través de la línia “Impulsem la
interculturalitat”.
2016-2019 Interculturalitat
Treballar amb les entitats de la Xarxa BCN Antirumors. 2016-2019 Interculturalitat
2.3 Fomentarl’organitzacióilaconsolidaciód’espaisd’autonomiaid’autoorganitzaciódelespersonesd’orígensicontextosculturalsdiversos.
—— Ampliació de recursos per al foment de la participació
de persones d’orígens i contextos culturals diversos.
Incorporar una línia específica en les subvencions ordinàries. 2016-2019
Democràcia Activa
Interculturalitat
21. 21
Línies de treballMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Eix 3: L’Ajuntament de Barcelona
Objectiu: Enfortir la capacitat del personal municipal i d’altres agents al servei de l’Ajuntament per incorporar de
manera activa la interculturalitat en les actuacions dirigides a promoure la participació ciutadana i la mediació
intercultural.
Línies de treball Accions previstes Calendari Àrees responsables
3.1 Enfortir la capacitat dels actors externs per col·laborar en la cerca activa de la inclusivitat en les actuacions de participació
i mediació intercultural.
—— Elaboració d’itineraris de formació per a referents
socioculturals en temes de participació ciutadana.
Elaborar un itinerari de formació amb Barcelona Activa per
a dinamitzadors referents i creació d’una borsa per a la
dinamització de processos participatius i òrgans de participació.
2018-2019
Democràcia Activa
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Barcelona Activa
3.2 Fomentar una política de Recursos Humans coherent amb la diversitat d’orígens i contextos culturals de la ciutat.
—— Revisió dels criteris de contractació externa i de
licitació de serveis que democratitzin l’accés de la
població d’orígens i contextos culturals diversos.
Incorporar criteris d’interculturalitat als plecs d’homologació
d’empreses externes.
2017-2019
Democràcia Activa
Recursos Humans
Interculturalitat
Incorporar la demanda de persones d’orígens i contextos
culturals diversos en les contractacions externes per a
actuacions de participació i/o mediació intercultural.
2017-2019
Democràcia Activa
Recursos Humans
Interculturalitat
3.3 Introduir la visió de la diversitat cultural en les accions formatives a tècnics i tècniques municipals referents en participació
ciutadana.
—— Planificació d’accions formatives concretes sobre
diversitat cultural i participació ciutadana
Desenvolupar el Pla de formació intern de drets humans i
interculturalitat de l’Ajuntament.
2018
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació interna
Formació de RH
Desenvolupar el Pla de formació sobre el Reglament de
participació ciutadana.
2018
Democràcia Activa
Interculturalitat
Comunicació Interna
Formació de RH
Realitzar un pla de formació específic amb perspectiva
intercultural per als responsables de Democràcia Activa.
2017-2018
Democràcia Activa
Interculturalitat
Comunicació interna
Formació de RH
22. 22
Línies de treballMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Eix 4: Els canals de comunicació
Objectiu: Incorporar criteris de diversitat cultural en els canals i mitjans de comunicació municipals.
Línies de treball Accions previstes Calendari Àrees responsables
4.1 Elaborar criteris per a una comunicació que tingui en compte la diversitat cultural.
—— Incorporació criteris interculturals en la comunicació
municipal i en els canals i mitjans de comunicació.
Elaborar criteris i protocols per a l’edició de materials
de comunicació que tinguin en compte la diversitat de
llengües i avançar cap a la traducció intercultural.
2017-2019
Democràcia Activa
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació
Incorporar la diversitat de les persones de la ciutat en les
imatges gràfiques de diferents accions de comunicació i/o
campanyes ciutadanes.
2018-2019
Democràcia Activa
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació
Realitzar campanyes de comunicació municipals tenint
en compte la diversitat d’orígens i contextos culturals
diversos de cada territori.
2018-2019
Democràcia Activa
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació
4.2 Ampliar els mitjans de comunicació incorporant-hi aquells mitjans de comunitats culturals diverses.
—— Incorporació dels mitjans i canals de comunicació
diversos en la difusió d’espais i processos participatius.
Desenvolupar protocols per a la difusió d’accions
participatives amb la finalitat que siguin més inclusius i
demogràficament i culturalment diversos.
2018-2019
Democràcia Activa
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació
Incorporar els mitjans de comunitats d’orígens i contextos
culturals diversos a l’hora d’inserir publicitat per part de la
Direcció de Comunicació, tant de campanyes de ciutat com
d’accions més específiques.
2018-2019
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació
23. 23
Línies de treballMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Línies de treball Accions previstes Calendari Àrees responsables
—— Reforç de la coordinació entre els mitjans municipals i
els mitjans interculturals existents.
Treballar amb mitjans de comunicació de comunitats
i col·lectius culturalment diversos i generar accions
comunicatives conjuntes.
2018-2019
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació
Vincular aquests mitjans a accions que desenvolupa o
duu a terme el grup de comunicació de la Xarxa BCN
Antirumors.
2018-2019
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació
Donar suport a projectes de mitjans de comunicació
diversos que generin treball col·laboratiu, des d’una
perspectiva intercultural o que incideixin en el tractament
de la diversitat als mitjans de comunicació, entre altres
qüestions.
2018-2019
Drets de Ciutadania
Interculturalitat
Comunicació
24. 24
Línies de treballMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Eix 5: La
participació
política
Objectiu: Facilitar l’exercici dels
drets polítics de les persones
residents a la ciutat de Barcelona.
Línies de treball Accions previstes Calendari Àrees responsables
5.1 Ampliar i facilitar els drets polítics de la població resident a Barcelona.
—— Reconeixement dels drets polítics de la població
resident a Barcelona.
Reconèixer i ampliar els drets polítics de la població
resident a Barcelona en el Reglament de participació
ciutadana.
Finalitzada Regidoria de Participació
5.2 Donar a conèixer els drets polítics de la població resident a Barcelona
—— Realització de campanyes de comunicació per donar a
conèixer els drets polítics de les persones residents a
Barcelona.
Reforçar la comunicació per als col·lectius que
generalment no poden votar en el procés de la
Multiconsulta del 2018.
2018
Democràcia Activa
Interculturalitat
Comunicació
Realitzar una campanya per promoure la participació en
les eleccions municipals del 2019.
2018-2019 Interculturalitat
25. 25
Governança, seguiment i avaluacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
04
Governança,
seguiment i
avaluació
4.1
Governança
Seguint amb l’estratègia de colideratge, per a la go-
vernança d’aquesta mesura de govern es desenvolu-
pen mecanismes de gestió adients, tant per a la im-
plementació com per fer-ne seguiment i avaluació.
Per a la implementació de la mesura de govern, es
compta amb els tècnics d’Interculturalitat i de De-
mocràcia Activa. Aquesta és una mesura que reque-
reix molta transversalitat i un treball molt territorial.
Creiem que la implicació dels districtes, així com dels
tècnics i tècniques de territori, juntament amb els
departaments de comunicació, són clau per a l’èxit
d’aquesta. En aquest sentit, tindran un paper clau
les persones responsables de Democràcia Activa
referents de cada districte, que són les que faran
d’engranatge entre els sectors i els territoris.
La mesura de Govern disposa d’un sistema d’indi-
cadors que ha de permetre el seguiment que per-
metrà valorar-ne anualment el grau d’execució.
Aquest sistema de seguiment anirà, en part, molt
lligat al sistema d’avaluació que s’està desenvolu-
pant des de Democràcia Activa per tal de poder te-
nir indicadors que permetin avaluar la participació
que realitza l’Ajuntament de Barcelona.
Com ja s’ha dit anteriorment, tot i que les accions
previstes abasten fins a finals del 2019, creiem que
aquesta és una mesura viva i que anirà nodrint-se
de noves actuacions. Per aquest motiu, se’n farà un
seguiment continuat i s’anirà actualitzant sempre
que es cregui convenient.
Així mateix, des de la Regidoria de Participació i Dis-
trictes i el Comissionat d’Immigració, Interculturali-
tat i Diversitat es promourà el diàleg amb els movi-
ments i les entitats a l’entorn de la implementació
d’aquesta mesura; així mateix, es compromet a fer
un retorn i una avaluació conjunta de les actuacions
desenvolupades a partir d’aquesta mesura.
4.2
Seguiment i avaluació
Per al bon seguiment dels objectius marcats en
aquesta mesura, proposem un seguit d’indicadors
per a cada eix que ens han de permetre conèixer el
grau de compliment de cada objectiu. Tots els indi-
cadors seran segregats per dades de gènere i edat,
sempre que sigui possible la recollida d’aquestes
dades.
26. 26
Governança, seguiment i avaluacióMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
Eix mesura Indicadors
1. Reconèixer i fer visible la diversitat cultural refor-
çant la participació de persones d’orígens i contex-
tos culturals diversos i les seves agrupacions en
els canals de participació que l’Ajuntament de Bar-
celona posa a disposició de la ciutadania.
a. Percentatge (%) d’entitats culturals diverses en els consells sectorials municipals.
b. Nombre i percentatge (%) de processos que han convidat a participar a entitats i/o col·lectius de persones
d’orígens i contextos culturals diversos.
c. Nombre i percentatge (%) de processos que han comptat amb la participació d’entitats i/o col·lectius de persones
d’orígens i contextos culturals diversos.
d. Percentatge (%) de participants dels processos participatius d’orígens i contextos culturals diversos.
e. Percentatge (%) d’iniciatives ciutadanes impulsades per entitats i/o agrupacions de persones de contextos
culturals diversos.
f. Nombre de materials interns realitzats amb visió intercultural.
g. Nombre de diagnòstics realitzats.
2. Aprofundir en el coneixement de les realitats i
necessitats socioculturals a l’entorn de la parti-
cipació ciutadana, i contribuir al foment d’espais
d’autonomia i d’autoorganització d’aquests col·
lectius, a partir d’un treball conjunt amb actors
d’orígens culturals diversos.
h. Nombre de nous projectes presentats en la línia de subvencions per al foment de la participació de col·lectius
amb orígens culturals diversos.
i. Percentatge (%) d’augment de pressupost atorgat en la línia de subvencions per al foment de la participació de
col·lectius amb orígens culturals diversos.
j. Nombre d’accions fetes amb els òrgans de participació i dels programes desenvolupats en temes
d’interculturalitat.
3. Enfortir la capacitat del personal municipal i d’al-
tres agents al servei de l’Ajuntament per incor-
porar de manera activa la interculturalitat en les
actuacions dirigides a promoure la participació
ciutadana i la mediació intercultural.
k. Nombre d’itineraris de formació per a persones d’orígens i contextos culturals diversos en participació ciutadana,
interculturalitat i mediació.
l. Nombre de persones que han participat als itineraris de formació.
m. Nombre de formacions ofertes al personal municipal.
n. Nombre de tècnics i tècniques municipals participants de les formacions.
4. Incorporar criteris de diversitat cultural en els
canals i mitjans de comunicació municipals.
o. Realització de campanyes fetes amb més de dues llengües.
p. Nombre de mitjans culturals diversos incorporats en el mailing de convocatòries.
q. Nombre d’accions de publicitat pagada en mitjans culturals diversos.
5. Facilitar l’exercici dels drets polítics de les per-
sones residents a la ciutat de Barcelona.
r. Increment d’inscrits estrangers en el cens electoral respecte a les anteriors eleccions.
27. 27
PressupostMesura de Govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació
05
Pressupost
Aquesta mesura ha comptat amb un pressupost de
100.000 euros durant el 2017 i es preveu que en els
anys 2018-2019 sigui d’uns 400.000 euros, amb impli-
cació per part de les diferents direccions de serveis.
Cal tenir en compte que aquestes xifres globals
són aproximades. D’una banda, perquè la dotació
pressupostària d’algunes actuacions futures no es
pot estimar en el moment actual. De l’altra, perquè
caldria afegir l’import corresponent a despeses de
personal de l’Ajuntament, que no s’ha quantificat
monetàriament.
En relació amb aquest darrer aspecte, cal dir que la
major part de la mesura és realitzada per tècnics i
tècniques municipals i des de la mateixa estructura
administrativa. Creiem que aquest és un fet fona-
mental, ja que del que es tracta és que l’Ajuntament
incorpori en el seu fer la interculturalitat. Tot i així,
es destinen diners a través de les convocatòries de
subvencions a projectes externs, i en ocasions es
busca suport extern per poder desenvolupar algunes
línies d’actuacions, com en el cas de la formació o del
desenvolupament de diagnosis.
Ens posem com a repte i objectiu que el pressupost
destinat a projectes i contractacions externes vagin
majoritàriament a col·lectius amb contextos culturals
diversos, i que siguin aquests mateixos els qui desen-
volupin les actuacions i aportin el seu coneixement.
Pressupost per anys
Àrea Any 2017 Previsió 2018 Previsió 2019
TOTAL 100.000 € 259.000 € 153.000 €
Pressupost per eixos
Eixos Any 2017 Previsió 2018 Previsió 2019 TOTAL
Eix 1 22.000 € 3.000 € 3.000 € 28.000 €
Eix 2 45.000 € 55.000€ 55.000 € 155.000 €
Eix 3 18.000 € 33.000€ 33.000 € 84.000 €
Eix 4 13.000 € 40.000 € 27.000 € 80.000 €
Eix 5 4.000 € 128.000€ 35.000 € 167.000 €
TOTAL 100.000 € 259.000 € 153.000 € 514.000 €
28. Mesura de Govern per al
foment de la participació de
persones d’orígens i contextos
culturals diversos en els
canals de participació
Drets de Ciutadania, Participació i Transparència