Catalan social services system.labour market and quality.nfg
Model de participació del Sistema Català de Serveis Socials
1. El model de participació
del Sistema Català de Serveis Socials
Núria Fustier
Girona, 31 de maig de 2010
2. LA PARTICIPACIÓ A LA
LLEI 12/2007, D’11 D’OCTUBRE
Núria Fustier i Garcia
3. Marc general
Objectius de les polítiques socials (article 4):
i) Promoure la participació, l'associacionisme, l'ajuda mútua, l'acció
voluntària i les altres formes d'implicació solidària en els afers de la
comunitat.
Principis rectors del sistema públic de serveis socials (article 5)
e) Participació cívica: El funcionament dels serveis socials ha d'incorporar
la participació de la ciutadania en la programació, l'avaluació i el control.
També s'ha de garantir la participació dels usuaris en el seguiment i en
l'avaluació de la gestió dels serveis.
g) Subsidiarietat: Inclou els principis de proximitat i descentralització. Els
serveis socials s'han de prestar en l'àmbit personal més proper als usuaris.
Títol IV: De la participació cívica en els serveis socials
Núria Fustier i Garcia
4. Principis generals
Article 46.
1. El sistema de serveis socials opera d'acord amb els
principis d'una administració relacional.
2. Les decisions relatives al sistema de serveis socials s'han de
prendre amb la participació dels ciutadans sempre que
sigui possible.
3. La planificació, el seguiment de la gestió i l'avaluació del
sistema de serveis socials han d'incorporar els sectors socials
afectats o implicats en els serveis socials.
Núria Fustier i Garcia
5. Finalitat i objectius de la participació
Article 47. La finalitat i els objectius
Finalitat: integrar la deliberació en els processos de presa de
decisions per adequar el sistema a les necessitats de les
persones.
Objectius:
implicació de tota la societat en els assumptes socials,
la prevenció de la fragmentació social,
la innovació en la prestació dels serveis i
el reforçament de les xarxes socials de suport.
Núria Fustier i Garcia
6. Els canals de participació
Article 48
La participació cívica s'articula mitjançant els òrgans de
participació, procediments participatius o qualsevol altra acció
pertinent.
La forma habitual de participar en els òrgans: mitjançant
entitats associatives.
La composició dels òrgans de participació s'ha d'establir per
reglament, garantint la participació de tots els agents. Decret
202/2009.
La paritat de gènere.
Núria Fustier i Garcia
7. Òrgans de participació i coordinació
ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ
Consell General de Serveis Socials
Consells Locals de Serveis Socials:
Territorial
Municipal
Supramunicipal
Consells de participació de centres
ÒRGANS DE COORDINACIÓ
Consell de Coordinació de Benestar Social
Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials
(CANSS)
Núria Fustier i Garcia
9. Característiques generals dels òrgans
Els òrgans de participació tenen naturalesa col·legiada i
funcions de caràcter deliberatiu, consultiu,
d’assessorament i proposta.
Regulació dels òrgans:
Consell General de Serveis Socials: Llei de serveis socials i
Decret 202/2009; subsidiàriament, disposicions generals
sobre òrgans col·legiats i pels reglaments de règim intern.
Consells territorials, municipals i supramunicipals: Llei
12/2007, disposicions de l’administració local que la
constitueix i, supletòriament, Decret 202/2009
Consells de participació de centre: Decret 202/2009 i
reglaments de règim intern. Administració local titular:
disposicions de l’administració corresponent i,
supletòriament, Decret 202/2009.
Núria Fustier i Garcia
10. Consell General de Serveis Socials: funcions (1)
És l’òrgan superior de participació en matèria de serveis socials
el Consell General de Serveis Socials (art. 50)
Funcions:
Deliberar sobre l'orientació general dels serveis socials
Emetre un informe anual sobre l'estat dels serveis socials, trametre'l al
Govern perquè en doni compte al Parlament.
Debatre i emetre informes preceptius sobre: projectes de normativa
general, projectes de plans d'actuació, plans sectorials i plans estratègics.
Debatre i emetre informes sobre els avantprojectes de pressupost i la seva
liquidació, la memòria del departament, el mapa de serveis socials i la
Cartera de serveis socials.
Coordinar les actuacions de les administracions públiques i les de les
entitats privades.
Fer el seguiment de l'execució dels plans i els programes, dels
pressupostos.
Núria Fustier i Garcia
11. Consell General de Serveis Socials: Funcions (2)
Fer propostes i recomanacions per millorar la prestació dels serveis
socials.
Deliberar sobre les qüestions que el conseller o consellera sotmeti a la
seva consideració.
Trametre les seves conclusions a altres consells de participació de la
Generalitat.
Les que li atribueixin les lleis o els reglaments.
Decret: rebre semestralment informació sobre:
Sancions imposades per incompliment de la normativa i les que
comportin la suspensió temporal o definitiva d’un servei (urgentment).
Concessió de subvencions i ajudes a entitats privades de serveis socials.
Convenis i acords en matèria de serveis socials signats per la Generalitat
amb administracions públiques i amb entitats privades de serveis socials.
Sol·licituds i demandes rebudes en els diversos sectors i serveis en matèria
de serveis socials.
Núria Fustier i Garcia
12. Consell General de Serveis Socials: estructura
Òrgans unipersonals Òrgans col·legiats
Presidència Plenari
Titular del departament Comissió Funcional
competent s/ serveis
socials Comissions Sectorials:
Vicepresidència Comissions temporals
Titular de la secretaria
general
Secretaria
Núria Fustier i Garcia
13. Consell General de Serveis Socials: estructura (2)
Plenari Funcions:
Deliberar sobre l’orientació general dels serveis
Presidència socials i altres qüestions.
Vicepresidència Informe anual sobre l’estat dels serveis socials.
Informes preceptius sobre: projectes de
Vocalies: normativa general, projectes de plans
32 Generalitat d’actuació, plans sectorials i plans estratègics
abans de l’aprovació.
12 àmbit local Informes preceptius sobre: criteris de qualitat,
4 col·legis professionals mecanismes d’avaluació i garantia del
compliment.
2 organitzacions empresarials
Informes sobre: avantprojectes de pressupost i
2 organitzacions sindicals liquidació, memòria del Departament, mapa de
12 entitats representatives serveis socials i la Cartera de Serveis Socials,
(caràcter preceptiu).
Propostes i recomanacions al departament
competent per millorar la prestació dels serveis
socials.
Trametre conclusions a altres consells de
participació de la Generalitat.
Núria Fustier i Garcia
14. Consell General de Serveis Socials: estructura (3)
Comissió funcional Funcions: elevar al ple
Informe anual sobre l’estat dels serveis socials.
Presidència Informes preceptius sobre: projectes de
Vicepresidència normativa general, projectes de plans
d’actuació, plans sectorials i plans estratègics
Vocalies: abans de l’aprovació.
Informes preceptius sobre: criteris de qualitat,
20 Generalitat
mecanismes d’avaluació i garantia del
6 àmbit local compliment.
4 col·legis professionals Informes sobre: avantprojectes de pressupost i
liquidació, memòria del Departament, mapa de
2 organitzacions empresarials serveis socials i la Cartera de Serveis Socials,
2 organitzacions sindicals (caràcter preceptiu).
6 entitats representatives Vetllar per la coordinació entre actors públics i
privats.
Seguiment de l’execució de plans, programes i
pressupostos.
Propostes de millora
Mediar en conflictes en processos de
participació
Núria Fustier i Garcia
15. Consell General de Serveis Socials: Comissions sectorials
CONSELLS ORIENTATS A SECTORS ESPECÍFICS DE POBLACIÓ
Consell de la gent gran de Catalunya
Consell nacional de dones de Catalunya
Consell de les famílies
Taula de ciutadania i immigració
Consell nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transexuals de
Catalunya
Consell nacional d’infància (previst)
Observatori dels drets de la infància
Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista
Consell de les persones amb discapacitat (previst)
CONSELLS ORIENTATS A POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Consell de participació del PRODEP
Consell de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques
Comissió Rectora del Pla d’acció per a la inclusió social (previst)
Comitè d’ètica dels serveis socials a Catalunya (previst)
Consell del Voluntariat
Núria Fustier i Garcia
16. Consells de Participació dels ens locals
Ens locals responsables d’àrea bàsica de serveis socials: municipals i
supramunicipals
Ens locals supralocals: vegueries
Consells de participació: òrgans col·legiats
Funcions d’assessorament i consulta
Composició:
Representants de l’ens local
Representants dels usuaris/àries
Entitats ciutadanes, dones, empresarials, sindicals, professionals i iniciativa
social
Núria Fustier i Garcia
17. Consells de participació de centres de serveis socials
Centres públics on es prestin serveis socials o es realitzin
activitats socials i en els privats amb finançament públic.
Composició: entitat titular del servei; professionals;
persones usuàries; els seus familiars; l'Administració que
concerta el servei, quan sigui de titularitat privada.
Sempre hi haurà representació de l’Administració local.
La presidència del consell recaurà, preferentment, en
l'administració més propera a la ciutadania.
Guia per a la constitució dels consells de participació en
centres de serveis socials
Núria Fustier i Garcia
18. Xarxa de consells de participació de serveis socials de
Catalunya
Creació del Registre de Consells de Participació
Coordinació: Secretaria del Ple del CGSS
Seguiment i Suport als ens locals: contracte programa
Pla Pilot
Promoció d’activitats conjuntes
Núria Fustier i Garcia
19. Consell de Coordinació de Benestar Social
Objectius Composició:
Coordina les polítiques Presidència
públiques en matèria de serveis Vicepresidència
socials, Representants de l’Administració
vetlla per l’equitat territorial de la Generalitat (28)
articulació amb el sistema Representants dels ens locals (28)
educatiu, de salut, de cultura, de
treball, d’habitatge i de justícia.
Taules de coordinació
Funcions
Potenciar l’intercanvi d’informació
Participar en l’elaboració de Pla Estratègic i Cartera
Promoure el compliment de la Llei
Fer propostes al CGSS
Aprovar el desplegament territorial del Pla Estratègic
Núria Fustier i Garcia
20. Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials
Definició: Composició:
Òrgan tècnic Presidència
Estudia: Vocalies:
Necessitats socials de la 13 professionals del
població Departament
Avaluar eficiència i qualitat del 7 món acadèmic i
SCSS
professional
Caràcter consultiu. 6 professionals àmbit local
Funcions
Proposar els mètodes, tècniques i instruments per a la detecció sistemàtica de les necessitats de
la societat en matèria de serveis socials i el seguiment.
Proposar els mètodes, tècniques i instruments per avaluar l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat.
Informes sobre la Cartera de Serveis Socials, el Pla Estratègic i el Pla de Qualitat; i un informe
previ a l’establiment dels criteris de qualitat i sobre els mecanismes d’avaluació i garantia del
compliment.
Informes d’avaluació i d’impacte, així com de recomanacions d’actuació estratègica per a la
millora de la cobertura, l’eficiència i la qualitat del sistema.
Participar en la construcció del Sistema d’Informació Social i la seva avaluació.
Establir criteris sobre recerca i innovació tecnològica
Núria Fustier i Garcia
Editor's Notes
Voldria detenir-me en el primer principi, en concret en el concepte d’administració relacional. El concepte d’Administració Relacional, sorgit en el marc de la Nova Gestió Pública, suposa la ruptura amb el model d’Administració pública tradicional, anomenat model burocràtic basat en estructures rígides i fortament jerarquitzades, que controla, decideix i gestiona tots els serveis públics de manera unilateral. Alguns autors consideren que aquest tipus de model suposa que cada part de l’administració es centra en si mateix i es comporta d’una manera que podríem anomenar autista. Aquest model d’administració relacional suposa obrir l’administració a la resta de la societat. L’administració relacional ha de ser capaç d’implicar a la ciutadania, a les empreses i a diversos agents socials en el disseny i execució de polítiques públiques. Una Administració que funciona en xarxa és una Administració que col·labora, que afronta i aborda els problemes de la ciutadania amb una perspectiva integral (perquè els problemes socials no estan segmentats), que coordina el funcionament dels seus nusos, que és capaç d’integrar harmònicament l’activitat dels nodus públics i privats, que orienta la seva actuació a assolir resultats i general valor per a la ciutadania a la que serveix. Això significa que no té por, sinó que promou la participació ciutadana. Aquesta base és la que es desenvolupa en la llei a nivell conceptual. Ara cal posar-la en pràctica. Així, els altres dos principis generals que acompanyen a aquest de l’administració relacional: La ciutadania ha de participar en les decisions sobre el sistema de serveis socials: aquest punt es limita amb un “sempre que sigui possible” que és un concepte molt indeterminat. El darrer apartat de l’article especifica activitats en les que s’ha d’incorporar la participació dels sectors socials afectat i/o implicats: planificació, seguiment de la gestió i avaluació.