Ssp06

UT 6 – COMPLIQUEM ELS PROGRAMES?
1
Sistemes Seqüencials Programables
Automatització i Robòtica Industrial
IES Cotes Baixes
UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó

2UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
OBJECTIUS:
Conèixer el funcionament general de diversos autòmats.
Aprendre a connectar sensors i actuadors a diversos autòmats.
Aprendre a realitzar programes seqüencials mitjançant autòmats.
Saber actuar davant d'una avaria en una instal·lació amb PLC.
Identificar el punts susceptibles d’avaria i aportar solucions.
PRECONEIXEMENT:
L'alumnat haurà de conèixer els conceptes estudiants en les unitats de treball
anteriors, i molt especialment els estudiats a la UT4 i a la UT5 (electrònica
digital, llenguatges de programació i programació de relés programables).

3
6.1. • Característiques tècniques dels autòmats a utilitzar.
6.2. • Entorn de treball. Programari.
6.3. • Programació directa amb GRAFCET.
6.4. • Funcions de flancs.
6.5. • Temporitzadors i comptadors.
6.6. • Moviment de valors.
6.7. • Comparadors.
6.8. • Registres de desplaçament.
6.9. • Funcions aritmètiques.
6.10. • Optimització de la programació
6.11. • Documentació d’una automatització amb PLC.
ÍNDEX:

4
CPM2A:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4 Flancs.
6.5 Temporitzadors y
comptadors.
6.6 Moviment de valors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació
http://industrial.omron.es/es/products/catalogue/automation_systems/programmable_logic_controllers/compact_plc_series/cpm2a/default.html

5
CPM2A:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

6
CPM2A:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

7
CPM2A:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

8
CPM2A:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

9
TWIDO - Descripció:
http://www.schneider-electric.com/site/home/index.cfm/es/ - Productos y Servicios – Automatización y
Control - Plataforma de Automatización PLCs y Relés programables - Twido
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

10
TWIDO - CPUs:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

11
TWIDO – Mòduls d’ampliació binaris:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

12
TWIDO – Mòduls d’ampliació analògics:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

13
TWIDO – Altres mòduls d’ampliació:
Mòduls de comunicació:
1. AS-Interface.
2. CANopen.
3. Ethernet.
4. Moodbus.
5. Mòdem.
6. GPRS
7. Bluetooth.
Visualització HDMI.
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

14
TWIDO – Característiques CPUs Compactes:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

15
TWIDO – Característiques CPUs Modulars:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

16
CJ1M:
http://industrial.omron.es/es/products/catalogue/automation_systems/programmable_logic_controllers/modular_plc_series/cj1m/default.html
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

17
CJ1M:
Altres CPU que no apareixen en aquesta taula:
• CJ1M-CPU11 – 160 E/S
• CJ1M-CPU21 – 160E/S (amb funcions per a E/S ràpides)
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

18
CJ1M:
Unitats d’expansió:
• E/S digitals:
• E/S analògiques:
 Punts E/S: 2, 4, 6, 8, 4+2.
 Tipus de senyals: diversos nivells de corrents i tensions, mòduls de
temperatura,...
• Control de posició: diversos eixos.
• Unitats de comunicació: sèrie, Ethernet, Profibus, CAN, ...
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

19
ÀREES DE MEMÒRIA:
Memòria
Part del PLC que permet guardar la configuració i les dades
d’un programa.
1. Guardar el programa bàsic de gestió del PLC, és a dir, el
funcionament propi integrat per cada fabricant.
2. Guardar el programa introduït per l’usuari.
3. Guardar els senyals d’entrada i eixida durant el
funcionament de la seqüència.
Objectius:
Tipus:
• ROM
• RAM
• EEPROM – E2PROM.
• Altres (EPROM, PROM, CACHE, FLASH, etc.)
Gestió:
• Àrees d’un sol bit → s’utilitzen per emmagatzemar valors
de senyals d’entrades i eixides digitals, relés interns d’un
sol bit, relés interns especials, indicadors, ...
• Àrees de diversos bits (almenys 1 Byte) → s’utilitzen per
emmagatzemar valors de temporitzadors, comptadors,
gestions internes del PLC, resultats d’operacions del
programa, ...
Cada fabricant té un
mapa de memòria
diferent
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

20
MAPA DE MEMÒRIA CPM2A:
Àrees de memòria del PLC CPM2
Àrea Paraules (16 bits) Descripció
IR Entrades IR000 – IR009 Bits per a ser assignats a entrades i eixides.
Eixides IR010 – IR019
Treball IR020 – IR049
IR200 – IR227
Bits de treball per utilitzar-se lliurement en el programa.
SR SR228 – SR255 Funcions específiques (flags i bits de control)
TR ---------- Bits per emmagatzemar estats ON/OFF d’algunes
operacions durant el programa.
HR HR00 – HR19 Bits que mantenen l’estat ON/OFF quan falla l’alimentació.
AR AR00 – AR23 Funcions específiques (flags i bits de control)
LR LR00 – LR15 Utilitzats per PLC Link 1:1 amb altre PLC
Temporitzador / Comptador TC000 – TC255 S’utilitzen els mateixos números per a temporitzadors i
contadors.
DM Lectura /Escriptura DM0000 – DM1999
DM2022 – DM2047
Paraules completes que mantenen el valor si falta
l’alimentació.
Errors DM2000 – DM2021 Guarden el valor d’un error.
Sols lectura DM6144 – DM6599 Sols els utilitza el programa
PC Setup DM6600 – DM6655 Per guardar paràmetres de configuració del PLC
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

21
MAPA DE MEMÒRIA TWIDO:
El mapa de memòria del Twido depèn del tipus de CPU utilitzada.
És possible consultar el mapa de memòria directament des del programari TwidoSuite
• Consultar memòria entrades i eixides físiques :
• Menú “Programar” – “Configurar el material”
• Consultar mapa de memòria interna:
• Menú “Programar” – “Configurar los datos”
Sintaxis:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

22
MAPA DE MEMÒRIA CJ1M:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

23
MAPA DE MEMÒRIA CJ1M:
• Àrea CIO(-):
 Reservada per a unitats de E/S.
• Àrea WR (W):
 Reservada per a bits de treball.
• Àrea HR (H):
 Àrea que reté l’estat davant una pèrdua d’alimentació.
• Àrea AR (A):
 Funcions específiques (flags i bits de control).
• Àrea TR (TR):
 Conté bits que guarden l’estat ON/OFF d’una rama de programa. Sols
s’utilitza amb programació per nemònics.
• Àrea DM (D):
 Àrea de dades multi-propòsit. Sols és possible accedir a nivell de paraula.
• Àrea de temporitzadors (T):
 Sols és possible accedir a nivell de paraula.
• Àrea de comptadors (C):
 Sols és possible accedir a nivell de paraula.
• Àrea de flags de tasques (-):
 Inclouen flags d’error i flags igual, els quals indiquen els resultats d’execució
d’una instrucció, així com els flags de sempre ON i sempre OFF.
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

24
ENTORN DE TREBALL TWIDO:
LLEGENDA:
1. Barra de passos
d’aplicació.
2. Barra de passos de
programa.
3. Barra de ferramentes
específiques.
4. Interfase de programació.
5. Navegador de programa.
6. Finestra d’informació.
7. Llistat d’errades.
8. Barra de ferramentes
estàndard.

25
PROGRAMA BÀSIC AMB TWIDO SUITE:
Amb el polsador SB1 (entrada1) es posarà en marxa el motor M1 (eixida 1), i amb el
polsador SB2 (entrada 2) es pararà.
SIMULACIÓ TWIDO SUITE
SB1: Polsador NO
SB2: Polsador NC
El propi programa Twido Suite permet simular el funcionament d’un programa.
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

26
SIMULACIÓ TWIDO SUITE
Activitats A-6.1, A-6.2, A-6.3, A-6.4 i A-6.5
Una vegada realitzat el programa amb Twido Suite, els passos que cal seguir per fer la
simulació són els següents:
1. Polsa sobre la icona de simulació (Barra de ferramentes estàndard – Botó “S”).
2. En la finestra emergent “Simulación”, polsa sobre la icona de “Play” i posa en
RUN la simulació.
3. En la finestra emergent “Descripció General Twido”, polsa sobre les entrades, i a
continuació configura el valor desitjat.
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

27
ENTORN DE TREBALL CX-PROGRAMMER:
LLEGENDA:
1. Barra de menús
2. Barra d’eines estàndard.
3. Interfase de programació.
4. Finestra d’informació.
5. Barra d’estat.
6. Icones d’operacions.
7. Arbre de navegació.
1
2
3
4
5
6
7

28
PROGRAMA BÀSIC AMB CX-PROGRAMMER:
Amb el polsador SB1 (entrada1) es posarà en marxa el motor M1 (eixida 1), i amb el
polsador SB2 (entrada 2) es pararà.
SIMULACIÓ CX-SIMULATOR
La plataforma CX-One incorpora una sèrie de programaris entre els que està inclòs el
CX_Simulator. Aquest programari permet simular el funcionament d’un programa
realitzat a partir d’un PLC CJ1M-CPU12.
SB1: Polsador NO
SB2: Polsador NC
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

29
SIMULACIÓ CX-SIMULATOR
Una vegada realitzat el programa amb CX-Programmer, els passos que cal seguir per fer
la simulació són els següents:
1. Polsa sobre la icona de simulació, o bé activa la simulació (“SimulaciónTrabajar
con simulación on-line)”
2. Visualitza la finestra de “Vigilar” (“VerVentanasVigilar” o ALT+3).
3. Inclou en la finestra “Vigilar” les variables a simular (columna “Nombre” o
“Dirección”).
4. Indica el format de visualització (columna “Formato/Tipo de datos”).
5. Posa el valor desitjat per a cada variable i inicia la simulació (columna “Valor”).
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

30
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
• El GRAFCET no és un llenguatge de programació definit com a tal per la norma IEC
61131. Ara bé, aquesta mateixa norma el defineix com a Unitat d’Organització de
Programa, i actualment existeixen diversos fabricants que el fan servir com a llenguatge
de programació.
• Omron, a través del CX-Programmer, permet la programació directament amb
GRAFCET, en concret l’anomena SFC (Sequential Function Chart), i el suporten les CPU
de versió 4 i posterior.
Procés:
1. Inserir en el projecte un
programa SFC.
2. Definir el SFC com a tasca
cíclica.
3. Crear l’estructura del
GRAFCET (inserir etapes,
condicions de transició i
accions)
4. Programar les condicions de
transició.
5. Programar les accions.
6. Simular el funcionament.
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

31
Programa
amb Diagrama
de contactes
Programa
amb SFC
1. Inserir un projecte en SFC:
Interfase de
programació
en SFC
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

32
2. Definir el SFC com a tasca cíclica.
Si el projecte sols consta d’un
GRAFCET, caldrà escollir “Tarea cíclica
00 (arranque)”.
En cas d’utilitzar més d’un GRAFCET,
caldrà assignar tasques cícliques
diferents a cadascun
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

33
3. Crear l’estructura del GRAFCET.
A. Botó dret sobre l’etapa 2 (“Step2”)
i “Agregar transición y paso”
B. Botó dret sobre l’etapa 3 (“Step3”)
i “Agregar transición ”
C. Botó dret sobre la
transició 3 (“Trans3”) i
“Agregar conexión ”
D. Escollir l’etapa que cal unir amb la
transició 3. En aquest cas l’etapa 1
(“Step1”)
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

34
3. Crear l’estructura del GRAFCET.
E. Botó dret sobre l’etapa 2 (“Step2”)
i “Agregar divergencia ”
F. Repetir el pas D sobre la
condició de transició 4
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

35
4. Programar les condicions de transició.
A. Botó dret sobre “Transiciones”.
“Insertar transición”. “Diag. Relés”
Caldrà inserir 3 condicions de
transició (SB1, SB2 i SB3)
B. Doble clic sobre cada condició
de transició i programació de
cadascuna en diagrama de relés.
(Cada transició es comporta com
una bobina)
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

36
4. Programar les condicions de transició.
C. Una vegada programades,
canviar el nom de les condicions
de transició (no és necessari però
sí recomanable).
D. Associar les transicions al
GRAFCET (Trans1=SB1,
Trans2=SB2, Trans3=SB0, i
Trans4=SB0)
Si no s’ha canviat el nom,
aleshores:
Trans1= Transition1
Trans2=Transition2
Trans3=Transition3
Trans4=Transition3
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

37
A. Botó dret sobre “Acciones”.
“Insertar acción“Diag. Relés”
Caldrà inserir 2 accions (M1 i M2)
B. Renombrar les accions
C. Botó dret sobre les etapes a associar accions (Step2 i Step 3). “Agregar acción”.
“Acción existente”
D. Associar a cada etapa la seua
acció corresponent.
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

38
E. Programar
les accions tal
i com s’han
programat les
transicions.
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

39
6. Simular el funcionament.
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

40
Observacions.
• En aquest apartat tan sols s’ha realitzat un breu resum de les principals característiques
i prestacions de la programació mitjançant SFC. Per ampliar la informació cal remetre's
al manual de programació SFC dissenyat per Omron.
• Algunes de les coses que no s’han explicat en aquest apartat són les següents:
• Instruccions permeses en la programació de transicions i etapes mitjançant
diagrama de contactes.
• Tipus d’accions permeses (normal, pols, temps limitat,...)
• Lògica d’scan final.
• Tasques y subprogrames (GRAFCET’s parcials).
• ...
tècniques.
6.3 Programació
GRAFCET.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

41
CX-PROGRAMMER. FLANCS:
Les funcions per flancs, són aquelles que permeten activar un bit, sols durant un
cicle d’scan.
Possibilitat 1: Utilitzar funcions de flancs.
• DIFU: flanc ascendent
• DIFD; flanc descendent
La funció KEEP és un
biestable que actua com
un SET i un RESET en
una únic bloc
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

42
CX-PROGRAMMER. FLANCS:
Possibilitat 3: (sols permès en
algunes funcions).
• Es possible escriure @ davant de
cada funció, de forma que aquesta
sols reacciona davant de flancs
ascendents.
• Si enlloc de @ s’escriu %, la funció
reacciona davant flancs
descendents.
En la funció KEEP açò no és
possible, però al llarg d’aquesta
unitat analitzarem altres
instruccions que sí permeten
utilitzar aquesta possibilitat.
Possibilitat 2: (no permès en CPM2A)
Utilitzar la diferenciació del tipus de contacte.
Activitats A-6.6, i A-6.7
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

43
TWIDO SUITE. FLANCS:
Per utilitzar flanc en aquest programari cal fer servir els contactes P
(flanc ascendent ) o N (flanc descendent)
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació
Activitats A-6.6, i A-6.7

44
CX-PROGRAMMER. TEMPORITZADORS:
Els temporitzadors són funcions especials que permeten activar o desactivar
bits, en funció del temps transcorregut.
TIM:
Temporitzador decremental de 100ms (precisió 0,1ms)
El temps d’un temporitzador
pot ser un valor constant i fixe
(#), o bé, un valor variable
escrit en una àrea de memòria
(sense #).
Existeixen diversos tipus de temporitzadors, com per exemple:
• Diversos tipus de bases de temps (10ms, 1s,...).
• Incrementals i decrementals.
• Normals i d’alta velocitat.
• Totalitzadors (mantenen l’estat de comptatge si deixa d’alimentar-se la seua bobina).
• ...
Activitats A-6.8 i A-6.9
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

45
CX-PROGRAMMER. COMPTADORS:
Són funcions especials que permeten comptar polsos.
Existeixen diversos tipus: ascendents, descendents, ascendents-descendents, etc.
CNT:
És un comptador descendent de 0 a 9999.
El valor d’un comptador pot
ser un valor constant i fixe (#),
o bé, un valor variable escrit
en una àrea de memòria
(sense #).
CNTR:
És un comptador reversible de 0 a 9999.
Cada pols en 0.01 decrementa en una unitat el
valor del comptador (en aquest cas 10). Quan el
comptador arribe a 0, s’activarà 1.01 (Motor1)
Cada pols en 0.01 decrementa en una unitat el
valor del comptador (en aquest cas 10). Cada pols
de 0.03 incrementa el valor del comptador Quan
el comptador arribe a 0, s’activarà 1.01 (Motor1)
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

46
CX-PROGRAMMER. Temporitzadors i Comptadors.
Observacions:
 Cal tindre en compte que els temporitzadors i els comptadors
utilitzen la mateixa àrea de memòria, per tant no podran tindre la
mateixa numeració en un mateix programa. És a dir, si tenim un
TIM00, no podrem tindre un CNT00, haurà de ser CNT01.
 De la mateixa forma ocorre amb els diferents tipus de
temporitzadors i comptadors. És a dir, si tenim un CNT02, no
podrem tindre un CNTR02, haurà de ser CNTR03.
 És important no utilitzar un contacte tancat a l’entrada de RESET,
doncs aquesta és prioritària sobre les altres entrades, tant en
temporitzadors, comptadors, com funcions KEEP.
 Si l’entrada d’un comptador està permanentment activada, sols
comptarà 1 pols.
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

47
TWIDO SUITE. TEMPORITZADORS:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

48
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

49
DESCRIPCIÓ:
5 segons després de polsar marxa (SB1) s'activarà el Motor 1.
En qualsevol moment, si s’activa el polsador de parada (SB0) es pararà el motor.
TON:
Exemple de programa amb temporitzador amb retard a la connexió.
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

50
TWIDO SUITE. COMPTADORS:
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

51
TWIDO SUITE. COMPTADORS:
C:
Exemple de programa amb comptador reversible.
DESCRIPCIÓ:
El polsador “Incrementa” (SB2) incrementa el valor del comptador, mentre que el polsador
“Decrementa” (SB3) decrementa el valor del comptador. Si els comptatge arriba a 5, s’activarà l’eixida
Q0.0 (làmpara HL1).
En qualsevol moment, si s’activa “Reset” (SB0) el valor del comptador es posarà a zero, mentre que si
s’activa “Set” (SB1) el valor del comptador es posarà a 5.
A banda hi ha dos indicadors de desbordament. Si el comptador passa de 0 a 9999, s’activarà la marca
M1, mentre que si passa de 9999 a 0 s’activarà la marca M2.
NOTA: No es necessari utilitzar totes les entrades i eixides del comptador.
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

52
TWIDO. Temporitzadors i Comptadors.
Observacions:
 A diferència del CX-Programmer, el TWIDO-SUITE te àrees diferents
per als comptadors i per als temporitzadors.
 El número de temporitzadors i comptadors dependrà del tipus de
CPU utilitzada però oscil·la entre 63 o 127 temporitzadors, y 127
comptadors.
 Si l’entrada d’un comptador està permanentment activada, sols
comptarà 1 pols.
 En Twido Suite, els blocs de funció poden utilitzar-se amb eixida
cablejada o amb eixida referenciada. Exemple:
Eixida cablejada Eixida referenciada
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

53
Són funcions especials que s’utilitzen per moure o copiar dades d’una àrea de
memòria a una altra. També poden utilitzar-se per moure valors fixes.
A partir d’aquesta funció, sols s’analitzarà en un tipus de PLC. En el nostre cas s'utilitzarà el CJ1M d’OMRON.
Per a informació referent a la resta de PLC’s caldrà analitzar el manual d’ús.
Origen
Destí
MOV:
Mou un valor d’una direcció origen a una direcció destí.
A l’activar-se l’entrada 0.00, s’envia el valor 20 al DM0.
Si enlloc de #20, s’utilitza DM01, s’enviaria el valor escrit en DM01 al DM0.
Els valors s’envien en BCD.
Existeixen altres funcions semblants:
• MOVN: mou el valor i l’escriu negat.
• XFER : mou tants valors seguits com s’especifique a la funció (transferència en bloc).
• ...
Activitat A-6.12
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

54
Són funcions especials que permeten comparar dades, com per exemple el valor
d’un temporitzador amb un temps determinat, o bé el valor d’un registre DM
amb un altre.
CMP:
Compara dos valors binaris sense signe i envia el resultat a operadors binaris (CF).
A l’activar-se l’entrada 0.01, es compara el valor de DM0 amb el de DM1
• Si DM0 és major s’activa l’eixida 1.00 (en CJ1M – bit CF005).
• Si DM0 és igual s’activa l’eixida 1.01 (en CJ1M – bit CF006)
• Si DM0 és menor s’activa l’eixida 1.02 (en CJ1M – bit CF007)
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

55
CX-PROGRAMMER. Comparadors.
Observació
Per evitar problemes i poder utilitzar més d’un comparador en un
mateix programa, cal utilitzar els bits de comparació després de la
condició que activa el CMP.
Existeixen altres tipus de comparadors, com per exemple:
• CMPL: compara 8 dígits en hexadecimal amb altres 8 dígits en hexadecimal, i actua
igual que el comparador CMP.
• BCMP → compara un valor amb 32 rangs de valors. Si el valor es troba dintre d’un rang,
s’activarà el seu bit corresponent.
• TCMP → compara un valor amb altres 16 valors. Si el valor és igual que un d’ells,
s’activarà el bit corresponent.
• ...
Activitat A-6.13
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

56
El registres de desplaçament són un conjunt de biestables encadenats entre si,
de forma que permeten el desplaçament del valor d’1 bit al llarg de tot un canal,
inclús entre canals diferents.
Suposes un canal qualsevol (16 bits), per exemple el corresponent a la taula
següent:
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1
El que realitzarà el registre de desplaçament serà moure el valor de cada bit
al bit següent, de forma que el valor corresponent a l’últim bit (major pes)
desapareixerà, i entrarà un nou valor al primer bit (menor pes).
Per exemple, suposes que inserim un “1” en el canal anterior, activant el
registre de desplaçament. El resultat serà el següent:
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

57
CX-PROGRAMMER. Registres de desplaçament
SFT
Cada pols a l’entrada P, desplaça en un lloc cap a l’esquerra els bits dels canals especificats
de forma que introdueix un “1” o un “0” segons l’entrada I. L’entrada R posa a zero tots els
bits compresos entre els canals especificats i no deixa operar la funció SFT.
Observacions:
• El canal final serà major o igual que el canal inicial, i estarà en la mateixa àrea de dades.
• L’entrada de desplaçament (P) actua com una instrucció diferenciada, és a dir,
transmetrà senyal quan es produïsca un canvi d’OFF a ON.
Existeixen altres funcions semblants, com per exemple:
• SFTR: Registre de desplaçament reversible.
• WFST: desplaçament de tot un canal.
• ...
Activitat A-6.14
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

58
S’anomenen funcions aritmètiques aquelles funcions que realitzen operacions amb bits,
com per exemple: sumes, restes,...
En aquest curs tan sols estudiarem dues d’aquestes funcions:
• ++B: incrementa en una unitat el valor en BCD
• --B: decrementa en una unitat el valor en BCD
• 0.01 incrementa
una unitat en BCD
el valor de DM0.
• 0.02 decrementa
en una unitat en
BCD el valor de
DM0.
• 0.03 posa a zero
tot el DM0.
• CMP compara el
valor de DM0 en
3, de forma que
activa una o altra
eixida en funció
del resultat.
Activitat A-6.15 i 6.16
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

59
CX-PROGRAMMER. Incrementar - decrementar
Observació:
És molt comú utilitzar les funcions aritmètiques amb flacs (@, DIFU,...), doncs
d’aquesta forma cada pols a l’entrada realitza una única operació
Existeixen altres funcions semblants, com per exemple:
• ++: Increment binari.
• ++L: Increment binari doble.
• ...
Son diverses les instruccions amb les que compta CX-
Programmer i resulta impossible estudiar-les totes. En
2n curs s’estudiarà funciones més específiques per
poder treballar amb entrades i eixides analògiques i
entrades i eixides ràpides, així com funcions
d’interrupció i moltes altres.
Molt probablement existisca una funció que puga ser
d’utilitat en una aplicació concreta i que no es conega,
de forma que sempre caldrà fer servir l’ajuda del
programa, perquè es tracta d’una ferramenta molt
important i útil.
tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions
aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació

tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.9 Funcions aritmètiques.
6.10 Optimització
6.11 Documentació
OPTIMITZAR
Optimitzar: buscar la millor manera de realitzar una activitat
Optimització de programari:
Busca adaptar els programes perquè realitzen les seues tasques de la forma més
eficient possible.
Virtualment, existeixen infinites maneres de desenvolupar una mateixa aplicació, i
un dels factors més influents a l'hora de crear el disseny és l'arquitectura de
maquinari amb la qual es desitja treballar.
En poques paraules, aconseguir el millor rendiment en una plataforma enfocada
en el tipus i la quantitat memòria és molt diferent a fer-ho en una que el seu fort
és la velocitat dels processadors.
http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=70711310

tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.10 Optimització
6.11 Documentació
OPTIMITZAR el programa de PLC
Independentment del tipus de maquinari i programari que utilitzes, algunes recomanacions
que pots tindre en compte per optimitzar i realitzar un programa de PLC són les següents:
1. Planificar, organitzar i estructurar les seccions de programa.
2. Referenciar i identificar les entrades, les eixides i les àrees de memòria que utilitzaràs.
3. Utilitzar un referenciat indirecte, és a dir, associar a cada entrada i eixida física un bit
intern (d’aquesta forma evitaràs potencials treballs extra en el suposat d’una avaria en
alguna entrada o eixida física, doncs únicament caldrà canviar el bit referenciat en una
línea de programa).
4. Seguir sempre la mateixa metodologia de programació.
5. Utilitzar les descripcions i les etiquetes.
6. Realitzar el programa amb el nombre mínim de línies de programa possibles, però
atenent sempre a la claredat (pensa que es possible que tu o altre programador haja
d’interpretar el programa en un futur).

tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.10 Optimització
6.11 Documentació
ITC 04 (REBT):
El Reglament Electrotècnic en la seua ITC-04 estableix que:
Les instal·lacions han d’executar-se sobre la base d’una documentació
tècnica, en funció de la seua importància, serà un Projecte o una Memòria
Tècnica de Disseny.
GENERALITATS
Memòria Tècnica de Disseny:
• Cal elaborar-la segons els models especificats per cada Comunitat
Autònoma.
• L’instal·lador autoritzat o tècnic responsable que firma la Memòria, serà
responsable què la mateixa s’adapte a les exigències reglamentaries.
Manual d’ús:
L’article 19 del REBT determina que l’empresa instal·ladora confeccionarà unes
instruccions per al correcte ús i manteniment de la instal·lació.
Aquestes instruccions contindran com a mínim:
• Esquema unifilar amb les característiques fonamentals dels equips.
• Materials instal·lats.
• Croquis del traçat.

tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.10 Optimització
6.11 Documentació
DOCUMENTACIÓ EN INSTAL·LACIONS AUTOMÀTIQUES
• La documentació corresponent a la instal·lació del procés o màquina a
automatitzar caldrà que continga allò que indica la memòria tècnica de
disseny.
• Ara bé, la documentació referent a l’automatització no està regulada amb un
model de memòria tècnica, i per tant, queda a lliure interpretació del tècnic.
Apartats d’una Memòria Tècnica de Disseny (model Comunitat Valenciana):
• Titular.
• Emplaçament i ús de la instal·lació.
• Memòria descriptiva (CGP, LGA,...).
• Relació de receptors.
• Càlculs justificatius.
• Esquema unifilar.
• Croquis de traçat.
• Plànol d’emplaçament.
Memòria Tècnica de Disseny en la Comunitat Valenciana:
http://www.gva.es/downloads/publicados/IN/23224_ES.pdf

tècniques.
6.4 Flancs.
comptadors.
6.7 Comparadors.
6.8 Registres de
desplaçament.
6.10 Optimització
6.11 Documentació
DOCUMENTACIÓ EN INSTAL·LACIONS AUTOMÀTIQUES
Apartats d’una Memòria Tècnica de Disseny (model Comunitat Valenciana):
• La Memòria Tècnica de Disseny està enfocada per a instal·lacions convencionals que no
requereixen projecte.
• En la ITC04 del RBT es defineixen les instal·lacions que requereixen projecte, entre les
que estan les instal·lacions industrials de potència superior a 20Kw.
• Com que no existeix cap model estàndard per a la documentació d’instal·lacions
automàtiques, es recomana un que combina les dades requerides en una Memòria
Tècnica de Disseny, amb aquelles que es consideren importants per justificar
tècnicament l’automatització i facilitar l’ús i manteniment.
1. Dades del Titular (client) i de l’instal·lador.
2. Breu descripció de la instal·lació (emplaçament, finalitat, ús i funcionament) *1
3. Llistat de materials (sensors, actuadors, receptors i dispositius auxiliars)*2
4. Càlculs justificatius (dimensionat de receptors, conductors, actuadors,
proteccions i aquells dispositius auxiliars que ho requerisquen).
5. Plànol de la màquina (col·locació de tots els dispositius sobre la màquina).
6. Esquemes de potència i maniobra.
7. Programa (en cas de tractar-se d’una instal·lació amb lògica programada).
8. Manual d’ús.
9. Manual de manteniment *3
*1. Es recomanable utilitzar un GRAFCET de nivell 1 per descriure el funcionament. Si l’automatització ho
requereix, també es recomana utilitzar les indicacions de la guia GEMMA.
*2. Cal realitzar una breu descripció de les principals característiques tècniques, així com indicar fabricant i
referència.
*3. En aquest apartat cal indicar les pautes per a un manteniment correctiu i un preventiu, de forma que
s’indiquen els punts crítics i les possibles avaries, així que el seu procés de resolució.

Ssp06

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (6)

Similar to Ssp06

Similar to Ssp06 (20)

More from Raül Solbes i Monzó

More from Raül Solbes i Monzó (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (11)

Ssp06