Projecte realitzat pels alumnes de 4tA de l'Escola Abel Ferrater, el curs 2018-2019

1. LES MALALTIES

2. 1.Perquè les intoleràncies fan mal al cos?
Una al·lèrgia alimentària és una reacció adversa a un o
diversos aliments que produeix el propi sistema immunitari
enfront d'una o diverses proteïnes dels aliments, com per exemple,
la proteïna de la llet de vaca. Entre un 5% i un 10% dels nens
menors de 3 anys pateixen alguna al·lèrgia alimentària.
En canvi, la intolerància alimentària afecta al metabolisme,
però no al sistema immunològic del cos. Es dóna quan el cos no
pot digerir o metabolitzar correctament un aliment o un dels seus
components. Un bon exemple és la intolerància a la lactosa, que
és la incapacitat per digerir quantitats significatives d'aquesta
sucre de la llet.

3. 2. Quines intoleràncies et poden matar?
No tots els virus provoquen malalties, hi ha molts virus que es reprodueixen
sense causar cap dany a l'organisme infectat. Alguns virus com ara el VIH
(SIDA) poden causar infeccions permanents o cròniques, quan el virus
continua replicant-se dins el cos malgrat els mecanismes de defensa . Els
antibiòtics no tenen efecte sobre els virus, però s'han desenvolupat
medicaments antivírics per a tractar infeccions potencialment mortals.

4. 3. Com són els virus?
Un virus es compon de dues o tres parts: tots els virus tenen gens fets o
bé d'ADN o bé d'ARN, molècules llargues portadores d'informació
genètica; tots tenen una capa proteínica que protegeix aquests gens i
alguns tenen un embolcall de greix que els envolta quan no es troben
dins d'una cèl·lula. Els virus varien en forma, des d'una forma helicoïdal
o icosaèdrica fins a estructures més complexes.

5. 4. Perquè hi ha virus ?
Els virus s'escampen de moltes maneres diferents. Els que afecten les
plantes són sovint escampats per insectes i altres organismes, coneguts
com a vectors. Alguns virus són escampats per insectes xucladors de
sang. Cada tipus de virus té un mètode diferent. Alguns virus com ara el
de la grip s'escampen per l'aire a través dels esternuts i la tos, mentre
que altres com ara els norovirus són transmesos per via fecal-oral, o
mans, aliments i aigua contaminats. Els rotavirus s'escampen sovint per
contacte directe amb nens infectats. El VIH és un dels virus importants
que es poden transmetre (entre altres formes, en aquest cas) durant
l'acte sexual.

6. 5. Què passa amb l’efecte dels antibiòtics al món?
L’antibiòtic mata els bacteris, però no només mata els bacteris dolents.
També mata bacteris bons que viuen al nostre cos i que hi fan una
funció. Els probiòtics per exemple, son un tipus de bacteris bons que
viuen al nostre intestí i que tenen funcions digestives i de defensa. Per
tant, un antibiòtic innecessari estarà fent mes mal que bé.
A més, no podem obviar el tema de les resistències. Si un antibiòtic
s’utilitza massa vegades en pacients que no ho necessiten, els bacteris
s’hi fan resistents i poden deixar de curar.

7. 6. Què s’està fent sobre les intoleràncies?
S’estima que, a Espanya, hi ha unes 450.000 persones intolerants al
gluten, el que equival a un 1% de la població. Tot i això, la FACE, calcula
que el 75% dels pacients encara estan sense diagnosticar, d’aquesta
manera, l’associació defensa que un dels punts claus per dur a terme un
correcte diagnòstic és detectar els símptomes correctament i, duent a
terme una avaluació en centres mèdics especialitzats.
Hi ha institucions com la (BSCI) o la (ASCIA) que desaconsellen l’ús de
tests per detectar intoleràncies i aconsellen fer-se un estudi mèdic per part
d’un professional.

8. 7. Per què els virus et fan mal al cos?
virus (del llatí virus, "toxina" o "verí") és un agent infecciós
submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins
una cèl·lula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular. El
primer virus conegut, el virus del mosaic del tabac, fou descobert per
Martinus Beijerinck el 1899,[1] i actualment se'n coneixen més de 5.000
tipus diferents.[2] L'estudi dels virus rep el nom de virologia, i és una
branca de la microbiologia.

9. 8. Les intoleràncies, com afecten al nostre cos?
Les persones que pateixen aquesta aversió o intolerància als productes
làctics manquen de la lactasa, un enzim digestiu que descompon el
sucre de la llet. Un altre exemple és la malaltia celíaca, és a dir, la
intolerància al gluten. Aquesta té lloc quan l’organisme de la persona no
paeix bé la gliadina, un dels components del gluten, danyant així el seu
intestí.

10. 9. Quines al.lèrgies existeixen?
Hi ha diversos tipus d’al·lèrgies que podem classificar segons diferents criteris. Per exemple,
segons el tipus d’al·lergen tindríem les següents al·lèrgies:
Al·lèrgies als aliments
* Cal distingir però entre al·lèrgia i intolerància a un aliment. Les intoleràncies són molt més
habituals i no són degudes a la resposta del sistema immunològica, sinó a l’absència d’un
enzim necessari per digerir el menjar, com per exemple en la intolerància a la lactosa de la
llet.
Al·lèrgies ambientals
Al·lèrgies als medicaments
Al·lèrgies al verí d’insectes
Una altra possible classificació és segons l’època de l’any, que ens donaria les següents
al·lèrgies:
Al·lèrgies primaverals
Al·lèrgies d’estiu
Al·lèrgies de tardor
Al·lèrgies d’hivern

11. PROJECTE REALITZAT PER:
ISAAC RAMS
ESCOLA ABEL FERRATER 4t A
Curs 2018-2019