1. Nom Alumne:
BLOC 1
T’agraden les ciències?
Per què?
BLOC 2
QÜESTIONARI SOBRE L’ACTIVITAT DELS MODELS D’OS
“Haver treballat l’activitat dels models d’os en parella...” (Marca la casella amb una X)
Molt
d’acord
Bastant
d’acord
Neutre Poc
d’acord
Gens
d’acord
...m’ha ajudat a aprendre més
...m’ha divertit més
...m’ha facilitat resoldre dubtes
...ha fet que m’interessi més
l’assignatura
En general, l’activitat m’ha
agradat
Quins avantatges penses que té treballar en parelles?
I inconvenients?
2. BLOC 3
QÜESTIONS FINALS RELACIONADES AMB LA CONSTRUCCIÓ
DELS NOSTRES MODELS
Quines dificultats heu tingut alhora de construir el vostre model?
Creieu que els models de fang s’ajusten a la realitat? Per què?
Creieu que els ossos son així de massissos per dins? Com creieu que són?
Per a què creieu que volen models com aquests els científics?
3. Nom Alumne:
QÜESTIONARI D’IDEES PREVIES: L’ESPORT
Creieu que hem de cuidar la salut dels nostres ossos, músculs, lligament,
articulacions?
De quina manera creieu que podríem cuidar el nostre cos?
Heu tingut alguna lesió alguna vegada (trencament d’os, esquinç, luxació)?
Heu tingut mal d’esquena alguna vegada?
Com creieu que podem associar això a practicar exercici regularment?
L’estil de vida d’un esportista és diferent del d’una persona que no fa esport? En
què es diferència?
Quines avantatges i quins inconvenients té la pràctica de l’esport?
4. Per tant, perquè és important l’esport?
Pràctiques algun esport al llarg de la setmana? Quin?
T’interessa l’esport? Segueixes algun esportista o club pels diaris, televisió o
mitjans de comunicació?
Tens algun hobbie que no sigui l’esport? Quin?
5. QUESTIONS A RESOLDRE A LA FITXA TÈCNICA
És un esport de muntanya o d’aigua?
És un esport d’equip o un esport individual?
És un esport competitiu?
Perquè ens interessa aquest esport?
Quines parts del cos es treballen practicant l’esport seleccionat:
Quins ossos estan movent-se i quin moviment fan?
Quins músculs estem fent funcionar?
Quines articulacions pateixen més?
Recomanaríeu practicar habitualment aquest esport?
ESPORTS QUE PODEM PRACTICAR
Llegeix les següents descripcions i decideix quina descripció correspon a l’esport que
hagis seleccionat.
1.
Aquest esport es practica mitjançant l’ascens per una paret vertical o
indret difícil, utilitzant les quatre extremitats, i gràcies a unes cordes que
permeten progressar per la paret. Utilitzarem el casc com a mitjà de
seguretat, l’arnés, els mosquetons, les cordes que ens mantindran
subjectats i unes sabates especials “peus de gat” per a tenir més
adherència per les roques. Aquest esport té diferents disciplines segons
l’indret on vulguem escalar, el medi, l’estil d’ascens, etc. Podem practicar-
lo per roca i neu. Aquest esport es pot practicar en grup però també sol,
encara que representa major dificultat i perillositat.
La tècnica bàsica consisteix en la utilització de la corda per assegurar la
progressió de l'escalador. Els escaladors s'agrupen per "cordades" o grup
d'escaladors units per una o més cordes. Les cordades acostumen a ser de
dues o tres persones. El primer escalador comença l'ascensió col·locant
"punts d'assegurança" (o ancoratges) a la paret assegurat pels seus
companys que hauran de retenir la corda en cas de caiguda per evitar que
pugui estavellar-se contra el terra.
6. 2.
Aquest esport es practica mitjançant el descens del cos per una paret
vertical o indret difícil, mitjançant l’ús de cordes, arnés, mosquetons,
“peus de gat” i utilitzant un casc com a mitjà de seguretat. Per a poder
descendir, utilitzarem les cames per subjectar-nos a la paret i els braços
per moure poc a poc la corda. Es troba relacionada amb altres activitats
com pot ser l’alpinisme, l’escalada i el descens de barrancs. Per poder
practicar aquests esport haurem de conèixer molt bé les característiques
de l’indret on volem descendir. Sempre haurem d’estar supervisat per un
altre persona que ens subjectarà des de a baix.
El descens es produirà quan deixem lliscar la corda de manera controlada
per l’arnés que portarem fixat a les cames on la corda lliscarà a partir d’un
nus dinàmic.
3.
Aquest esport es practica caminant a l'aire lliure. Generalment ens
prepararem la ruta que volem seguir, les hores que durarà i si hem de
portar provisions. Seguint camins o senders marcats, gaudirem de
la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural. Es
considera una de les formes d'excursionisme o muntanyisme, oberta al
gran públic perquè no necessita una gran preparació física o tècnica. El
traçat dels senders eviten tant com poden el pas de carreteres i camins
asfaltats, així com els grans desnivells que suposen l'ascensió a pics i
muntanyes. Aquest esport és per practicar-lo acompanyat sempre. Si anem
sols a la muntanya i ens passés alguna cosa, no podríem avisar!
Quan practiquem aquest esport hem de tenir present que els camins
poden tenir diferents distàncies i haurem de seleccionar el nostre itinerari
segons la nostre preparació física.
Quan veiem unes franges pintades en paral·lel això voldrà dir que estem
en continuïtat a un sender i anem per bon camí! Si trobem franges
creuades en "X" indiquen direcció equivocada.
Existeixen diferents tipus de senders: Vies verdes, per fer a peu o en
bicicleta, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de
Turisme; Itineraris senyalitzats com a parcs naturals, generalment per
recórrer a peu, marcats amb senyalització del Departament de Medi
Ambient o com a Xarxes comarcals de senders, amb senyalització pròpia.
7. 4.
Aquest esport es practica dirigint un cavall en un recorregut determinat.
Aquest esport relaciona coneixements de l’hípica i saber muntar un cavall
amb la natura i l’orientació del indret on ens trobem. Els genets i els cavalls
hauran d’orientar-se per l’itinerari prèviament seleccionat. Aquesta
pràctica normalment es porta a terme en grup, on hi haurà un genet que
encapçalarà i guiarà la resta de cavalls, que el seguiran al darrere. Es una
pràctica perfecte per passejar per la muntanya, i trobar-se a la natura d’una
forma diferent.
És important que en tot moment portis agafades les corretges del cavall,
que et serviran per indicar al cavall que camini més despresa, o perquè giri
cap als costats o perquè pari. Mentre el cavall està en moviment el genet
haurà de mantenir una posició recta i en equilibri constant.
5.
Aquest esport es practica navegant per l’aigua amb una embarcació petita,
per aigües planes o per aigües braves. Apareix com a conseqüència de la
necessitat que té l'home per a desplaçar-se per l’aigua d’un indret a un
altre i per això, totes les civilitzacions han dissenyat embarcacions senzilles,
de característiques molt peculiars, però d'una gran maniobrabilitat,
seguretat i eficàcia per moure's. L’embarcació que farem servir en aquest
cas s’anomena piragua. Existeixen diferents modalitats, depenent del
nombre de persones que naveguen sobre l'embarcació o de la superfície
aquàtica sobre la qual es desenvolupi (mar, riu, llac).
Les disciplines que hi ha són:Aigües tranquil·les, Eslàlom, Estil lliure,
Descens d'aigües braves, Caiac de mar, Caiac polo.
6.
Aquest esport consisteix en descendir per aigües “braves” com la dels rius
quan baixen a molta velocitat, mitjançant una barca pneumàtica. És un
esport d’equip on els tripulants de la barca han de aconseguir, amb l'ajuda
de pales, sortejant les roques del camí, evitar en tot moment la caiguda
dels tripulants a l'aigua. L'embarcació, és molt segura i té una gran
resistència als cops. La capacitat és de sis o vuit persones, que van
assegudes a les vores de la llanxa. Els tripulants disposen d'unes
subjeccions per als peus, per la qual cosa resulta realment fàcil mantenir
l'equilibri quan arriben els sots i els bruscs moviments del corrent. Durant
8. el trajecte, que es fa en el riu normalment, es realitza en companyia d'un
o dos monitors, que es col·loquen a la part posterior de l'embarcació per a
pilotar-la.
La seva funció és marcar el rumb amb la pala i donar les instruccions
necessàries a la resta del grup per a avançar riu avall. No és un esport
excessivament arriscat. La caiguda a l'aigua no sol representar cap
problema, ja que els tripulants van amb l'equipament estàndard
d'un casc, armilla salvavides i amb vestit i botes de neoprè.
7.
Aquest esport està pensat per a recórrer llargues distàncies per la
muntanya, mitjançant una bicicleta adaptada. Aquests bicicleta està
dissenyada per a recórrer rutes per muntanya o camps a través. Es
caracteritza per tenir: un quadre de marxes adaptat, més “canvis de
marxa”, seran més resistents als impactes del terreny i estaran proveïdes,
en molts casos, per un sistema de suspensió a la forquilla davantera i
amortiguació al darrere. Les rodes tenen molt gravat per a adherir-se bé a
les irregularitats del terreny. Es recomanable no anar mai sol, en cas
d’accident sempre tenir algú que et pugui ajudar.
Els conductors de les bicicletes hauran de mantenir recte el cos. Les cames
pedalejaran per a poder avançar, els braços dirigiran la direcció del
recorregut i portaran un casc com a mesura de protecció en cas de caiguda.
Per aquest tipus d’esport també haurem de tenir clar el nostre itinerari o
recorregut i tenir en compte que no en tots els indrets de la muntanya es
pot passar amb bicicleta.
Si volem anar per camins de muntanya, haurem de tenir en compte la
distància que volem recórrer i ens haurem d’assegurar que circulem per
una via verda i no per un Parc Natural, ja que aquests tenen prohibit el pas
a les bicicletes.
8.
Aquest esport està pensat per a creuar en suspensió un punt a un altre
mitjançant cordes. Podem creuar una distancia mitjançant dues cordes,
una subjecta als peus i una a les mans, que ens permetrà desplaçarnos a
través, també podrem creuar a partir d'una politja suspesa
per cables muntats en un declivi o inclinació. Es dissenyen perquè siguin
impulsats per gravetat i pugui lliscar des de la part superior fins al fons
mitjançant un cable, usualment cables d'acer inoxidable. Aquests
9. muntatges de cables i politges es troben en diferents formes i sovint són
emprades per a entreteniment. Les més llargues i grans (100-150m) són
sovint emprades per accedir a regions poc accessibles (com selves
tropicals, per exemple).
Un dels principals perills d'aquesta activitat és fer-se mal amb el frec de la
corda i sobretot si es posa la mà per davant de la politja, cosa que
adverteixen especialment els monitors.
9.
Aquest és un esport consisteix en el llançament de fletxes mitjançant un
arc per encertar una diana situada a diferents distàncies. Aquest esport es
pot practicar com a torneig de tandes de tirs de diferents distàncies a
dianes fixes, tornejos de circuit sobre blancs diferents i torneigs sobre
dianes amb formes. Es un esport molt senzill de practicar, requereix
precisió al tir i força als braços. Es pot jugar de manera individual.
10.
Aquest esport consisteix en desplaçar-se sobre el gel mitjançant la
utilització de patins sobre gel.
Són diversos els esports que basen una de les seves característiques en el
patinatge sobre gel. La pràctica de patinatge artístic sobre gel es classifica
com a categoria individual o en parelles. Es basa en fer girs, salts i altres
moviments sobre el gel de forma artística i rítmica al compàs de la música.
Existeixen altres pràctiques sobre gel, com poden ser el Ringette (marcar
gols amb un estic i una porteria), patinatge de velocitat o el Tour skating
(patinar llargues distàncies sobre gel natural).
11.
És la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, un
cop les coves s’estan assegurades poden ser visitades per la resta de públic.
També s'anomena així l'exploració de les coves i avencs, activitat esportiva
per la qual necessitem un equipament tècnic adient i sovint, certa
preparació en escalada. Per la practica d’aquesta activitat necessitarem
casc, cordes i mosquetons per la subjecció i fixació. La Federació Catalana
d'Espeleologia atorga cada any el premi "Norbert Font i Sagué" als millors
treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.
10. 12.
Aquest esport consisteix en la navegació i control d’una embarcació petita
propulsada només pel vent que empeny les veles. La embarcació no disposarà
de motor només veles. Aquest esport pot ser per divertir-se o per competir.
Per a poder-lo conduir haurem de tenir en compte la direcció del vent i
l’onatge. Normalment cada veler es tripulat per més d’una persona.
Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions velers. Aquest esport
exigeix la utilització una terminologia molt específica que evita, en gran
mesura, la possibilitat de cometre errors a les seves maniobres.
13.
Aquest esport consisteix en l’ús d’una embarcació al mar i la propulsió per
rems. Són petites embarcacions marines amb coberta, on el conductor de
la embarcació anirà assegut a l'interior i semicobert per una faldó
propulsant-se amb una pala de dues fulles. Es un esport que es practica en
parelles, on es essencial que vagin coordinats.
Aquesta modalitat és de recent creació a nivell competitiu, no obstant és
una pràctica molt arrelada al litoral a nivell recreatiu. A nivell competitiu,
es diferencia entre aigües tranquil·les i aigües braves. En aigües tranquil·les
existeixen competicions d'un (K1), dos (K2) i quatre caiaquistes. Les
embarcacions són dissenyades especialment per aguantar els cops de les
onades i van equipades.
Aquesta embarcació de mar és la seva manifestació més aventurera i de
contacte amb la natura, que alhora combina les exigències i coneixements
de diverses disciplines com navegació, orientació, excursionisme, amb
l'esperit contemplatiu del viatge i l'exploració.
Aquest estil d’embarcació es diferència perquè esta construït d’una forma
més hidrodinàmica i un material més resistent, per no volcar al mar.
11. 14.
Aquest esport consisteix en desplaçar-se per l’aigua sobre una taula de
surf, aprofitant la força del vent amb una vela fixada. A diferència d’un
veler, la vela d’una taula d’aquestes característiques, és articulat
permetent la rotació lliure d’aquesta vela cap a totes bandes, al voltant de
la unió de la taula (el peu de màstil). Això permet manipular l’aparell
lliurement en funció de la direcció del vent i de la posició de la taula. Es un
esport que es practica de manera individual i requereix de molta força als
braços per a poder subjectar la vela en tot moment.
L’equip que necessitem per a practicar aquest esport és una vela, que
impulsa la taula per la diferència de pressió existent entre els dos costats
de la vela amb el vent.
Botavara, formada per dos tubs units per un extrem al màstil i per l’altre
banda de la vela mitjançant una corda. Taula composta principalment per
escuma de poliestirè recoberta d’una estructura composta de diferents
fibres (vidre, carboni, keylar...) i resina. La seva longitud (eslora) forma i
amplada (manga) variarà segons l’especialitat Deportiva a la que estigui
enfocada i dependrà de l’alçada del windsurfista. La quilla , aleta o aleró,
que va prop de la popa i evita la deriva en navegació de planatge. Arnès,
utilitzat pel navegant per a penjar de la botavara mitjançant uns caps i
ajuda a evitar l'esgotament muscular.
15.
Aquest esport consisteix en nadar per la superfície del mar amb el cap
submergit, que mitjançant un tub de plàstic i unes ulleres podrem observar
el fons marí. Les ulleres adaptades a la observació del mar tenen el nas
tapat i un tub que ens disposa aire del exterior sense tenir que aixecar el
cap de l’aigua per a respirar. A més per tenir millor propulsió i ser més
hidrodinàmics, podem disposar d’aletes per a poder desplaçar-nos més
ràpid, només amb el moviment de les cames. Es recomana ficar-se a l’aigua
de mar acompanyat, ja que si et passa alguna cosa un altre persona pugui
avisar. El tub de plàstic estarà fixat a les ulleres de busseig mitjançant una
ganxo per a que es mantinguin dues peces unides. El tub disposa d’una
forma adaptada per posar la boca i respirar de manera més còmode i evitar
que entri aigua. Si estem nadant en aigües fredes el més probable és que
necessitem un vestit de neoprè. Amb les ulleres, tub i neoprè podrem
observar el fons marí sense la necessitat de sortir de l’aigua per fred o
perquè ens costa respirar.
12. 16.
Aquest esport consisteix en mantenir-se dret sobre una taula de surf i
desplaçar-se mitjançant un rem. Esport variant del mateix surf. Aquest
esport és un antic sistema de desplaçament, on el “navegant”. Aquesta
pràctica te origen a les arrels dels pobles polinesis. Aquest esport el
podrem practicar com alternativa al surf, que requereix d’onatge i mar de
fons per poder-lo practicar.
17.
Aquest esport consisteix en desplaçar-se i fer girs amb una onada,
mantenint-se en peu sobre una taula. Dins d’aquest esport podem trobar
dues categories bàsiques depenent de la mida i tipus de taula. El
Shortboard, o de taula curta (de 1,5 m i 2,1m de llarg) i el Longboard, amb
taules de longitud igual o superior a 2,75m. Aquest últim correspon a
l’estil “clàssic” de surf practicat als anys 50 i 60 que va donar origen als
Longboards de l’actualitat. També ho podem classificar segons categories
de les onades que arriben:
Surf per a referir-se genèricament al més ampli estil i competició.
Surf d’onades Grans quan el surfista practica especialment en onades de
més de 2 metres d’altura.
Posteriorment va aparèixer el Bodyboarding, en el que es practica amb
taules de goma espuma més blandes que les de fibra de vidre usuals, de
aproximadament un metre de longitud i es “surfeja” estirat, o de genolls.
Aquesta pràctica, degut a que tens menys risc de patir cops i ferides esta
molt popularitzat. Hi ha una sèrie de moviments bàsics:
• Take Off: És la primera maniobra que fan els surfistes: és el moment en
què es deixa de remar estirat sobre la taula i es passa a la posició dreta, a
punt per lliscar sobre l'onada. Es desenganxa sobre l'ona, més per la seva
potència que pel vent.
• Bottom Turn: Com el seu nom indica (en anglès, 'bottom' = a baix, 'turn'
= girar), aquesta maniobra consisteix en el primer gir després del "take off".
Un cop prenem impuls en la baixada de l'ona cal girar per escapar-nos de
la part de l'ona que va trencant.
• Cut Back: Consisteix en, un cop ens hem lliscat per la paret de l'ona,
escapant de la ona que trenca, fer un gir de gairebé 180º per tornar a
apropar-nos aquesta.
• Reentry: consisteix a pujar fins a la cresta de l'onada i realitzar un gir
brusc de 180 graus, tornant a baixar-la.
• Floater: Consisteix en navegar sobre l'escuma d'una ona que trenca.