1. ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ
psicopedagogia: SENSORIAL I EL SEU ÚS EN
L’APRENENTATGE (II)
“He après el silenci a través del xerraire, Sistema de representació auditiva
la tolerància a través de l’intolerant Encarna Vallespí Doliu
i l’amabilitat a través del groller.
Per estrany que sembli, no estic agraït a aquests mestres.”
Khalil Gibran pensaments envers el nostre objectiu. La baixa desitjat, hem de pensar en termes senso-
autoestima, la por de cometre errors (que són rials, doncs serà l’evidència construïda des
possibilitats d’aprenentatge), la por de sentir- dels sentits la que ens avisarà que ja hem
Introducció que un marrec hagués tingut prou traça per nos rebutjats, la por de sortir del nostre cercle arribat a la nostra meta.
poder ajudar el seu amic. Però a la vora del de confort, els entorns limitadors, les creences • També hem de poder ubicar l’objectiu en
Des de fa un temps, he estat observant i comen- llac hi havia un vell savi que havia vist el que limitadores, una escala de valors condicionada l’espai (on?), en el temps (quan?), etc. Ens
tant amb diferents equips docents que una havia passat i que els va confirmar que era del pels altres, etc., són emocions i creences inhibi- l’hem d’imaginar de la manera més concreta
bona part de l’èxit del nostre alumnat depèn de tot cert. I va ratificar la seva afirmació dient dores que poden frenar la construcció d’un camí i amb tants detalls com sigui possible.
la seva precisió a l’hora de plantejar-se objectius que el nen havia estat capaç de salvar el seu que ens permetrà arribar a l’objectiu desitjat. • Quan tenim l’objectiu ben ubicat, ens hem
o metes. L’eficàcia de saber triar i formular els amic perquè al seu voltant no hi havia ningú de plantejar si és un objectiu ecològic, és
objectius i de trobar les estratègies per dur-los que li digués que no ho podia fer. Pautes que ajuden a dibuixar el circuit a dir, si afecta (i com afecta) la nostra vida
a terme ens permet avançar amb més decisió per aconseguir l’objectiu o meta desitjat personal i la dels altres.
cap al camí de l’èxit. El noi del conte volia salvar el seu amic, no es va • Quan tenim l’objectiu ben identificat
plantejar que no ho podia fer, i ho va aconseguir. • El primer que hem de fer és pensar, tenir hem de valorar quins beneficis i pèrdues
L’eficàcia dels objectius clar i sentir allò que realment volem aconse- tindrem, si compensen, i què hi guanyaran
Quan al nostre voltant tenim persones que guir (i no el que no ens interessa). Ens hem i perdran els altres. En la formulació d’un
En la nostra societat actual, on ens permetem jutgen constantment les nostres actuacions i d’assegurar de pensar-ho o redactar-ho en objectiu que afecta l’individu i el seu
molt pocs errors, qui té més possibilitats de qüestionen si les fem “com cal” o no, quan ens termes positius. entorn, és favorable pensar de manera
triomfar és qui sap on vol arribar i actua en valoren d’acord amb les seves creences sense • Tot seguit, hem de pensar quines seran les proactiva, és a dir, que guanyem nosaltres
conseqüència, és a dir, qui sap quin és el seu tenir en compte les nostres (manca d’empatia), sensacions visuals, auditives o cinètiques i que guanyin els altres (++).
objectiu i té els recursos per aconseguir-lo. A quan limitem els nostres pensaments al que que tindrem en el moment que aconseguim • En les consideracions finals només queda el
continuació us presento una adaptació abreu- els altres volen escoltar, quan... Sempre tenim el que desitgem (és a dir, què veurem, què pas més important: ACTUAR.
jada de la narració El sinsentido común, de Bor- “quans” que ens limiten i frenen la nostra inicia- escoltarem i quina sensació tindrem).
ja Vilaseca (2011): tiva, “quans” que condicionen els nostres som- • Per aconseguir allò que volem, hem de Si en el món educatiu s’ensenyés a definir
nis... En el moment en què ens plantegem una saber que depèn de nosaltres. Hem d’iniciar l’objectiu que vol aconseguir cada alumne, seria
Diuen que hi havia una vegada dos nens que meta que realment ens interessa (motivació), i mantenir el circuit sempre sota la nostra més fàcil donar sentit al seu treball i al seu esforç.
patinaven en un llac glaçat. Encara que sols ens atrevim a deixar de banda els “quans” que responsabilitat. Qui condueixi fins arribar a
tenien 11 anys, es movien per sobre el gel ens han paralitzat i reorganitzem els nostres la meta hem de ser nosaltres mateixos. Posaré un exemple real d’un alumne que vol de totes
amb elegància i realitzant jocs i acrobàcies • Hem de saber valorar quines dificultats ens totes ser cuiner: l’ESO li va malament i les matèries
de gran dificultat: jugaven, reien i feien tom- podem trobar i hem de buscar estratègies que fa no tenen massa sentit per al seu objectiu (o al-
barelles de bons patinadors. De sobte, es va per resoldre-les. Els entrebancs es poden menys això és el que ell creu); ara bé, si li donéssim la
obrir una esquerda al gel i un dels nens va convertir en petits objectius que s’han volta i a partir del seu objectiu “SER CUINER” comen-
caure a l’aigua, amb el risc de morir congelat. d’aconseguir. céssim a preguntar-li quin coneixements necessita
L’altre nen, amb una pedra i molt d’esforç, va • Al llarg del recorregut hem d’anar fent per aconseguir-lo, s’adonaria que necessita conèixer
començar a picar per poder fer el forat més aturades per recuperar forces, per revisar els tipus d’ingredients que ha d’usar per elaborar
gran i estirar el seu amic. Quan el va poder el que anem fent, i per analitzar si tots els els plats (ciències naturals), les proporcions (mate-
treure, el cos de l’amic estava inconscient, així recursos i estratègies que anem utilitzant màtiques), l’origen dels plats o dels ingredients i les
que va practicar-li el boca a boca fins que va són útils per aconseguir l’objectiu final. Hem diferents maneres de cuinar-los (geografia i història),
poder reanimar-lo. Quan la gent del poble va de saber optimitzar els esforços. etc. Estem construint un currículum personalitzat
sentir el que havia passat, ningú es va creure • Per saber que hem aconseguit l’objectiu d’acord amb els interessos de l’alumne.
10 11

2. Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge (II) psicopedagogia
Recuperant el títol d’aquest article, descriuré loguen mantenen la postura en equilibri per po- diàlegs i les obres de teatre llegides en veu la teva ment i intenta escoltar cada un dels ins-
alguns dels trets lingüístics verbals i no verbals der escoltar els seus pensaments. alta. truments.
que caracteritzen els alumnes que tenen com DIA 7. Repassa les activitats fetes.
a sistema de representació dominant l’auditiu. Manera de rebre i processar Distraccions
En experiències realitzades amb estudiants la informació Submodalitats auditives
d’ambdós sexes, s’ha arribat a la conclusió Els distreu qualsevol moviment de desordre au-
que, a l’hora de sentir-se atrets per una altra L’alumnat auditiu aprèn preferentment escol- ditiu. Els sorolls els molesten i els desconcen- Ritme, volum, durada, contrast harmònic, tim-
persona, l’home dóna més prioritat al canal vi- tant el material educatiu: tren. bre, to, direcció del so, distància del so, clare-
sual i la dona a l’auditiu. • Pensa i recorda de manera seqüencial i dat del so o de la veu, ressonància, sorolls, veus
ordenada i per blocs sencers (té tendència Ús de paraules i frases que ajuden en la diverses.
Característiques de les persones a perdre’s si se li pregunta per un element comunicació amb persones auditives i
preferentment auditives aïllat o si se li canvia l’ordre de les preguntes; tipus d’activitats que els motiven Els aspectes sobre les diferents representacions
per això prefereix els continguts orals, ja que sensorials tenen com a finalitat facilitar la co-
Tot seguit valoraré aspectes diferents com ara els assimila millor quan els pot explicar a una Paraules i frases preferentment municació. Ja he repetit en altres ocasions que
els moviments oculars, la veu, la postura, i la altra persona). auditives escoltar activament, acceptar l’altre, empatit-
manera de processar i articular la informació de • Respon amb èxit a l’estil d’aprenentatge zar, fer un ús adequat de les paraules (sempre
les persones preferentment auditives: més freqüent en el sistema escolar (l’auditiu) Escoltar..., escoltar música per relaxar-se, es- en termes motivadors), tenir en compte els in-
perquè s’adapta fàcilment al format de la coltar el que es diu, això em sona..., li xiulen teressos del nostre alumnat, fomentar la seva
Moviments oculars auditius classe expositiva. les orelles, és una manera de parlar, li canta autonomia lligada a la seva responsabilitat, no
• Té una gran capacitat per aprendre idiomes les quaranta, canviar el to, fer-se el sord, sense donar-los resposta sinó guiar-los per trobar-
Tendeixen a mirar cap als laterals quan treba- i/o música. dir ni “piu”, música celestial, escoltes el que et la, valorar els seus progressos i ensenyar-los a
llen amb el sistema sensorial auditiu, movent • Els MP3, els CD, les discussions en públic i dic?, tenir les orelles ben obertes, no se sent ni aprendre dels errors, etc., poden ser actituds
els ulls cap a una banda o una altra depenent les lectures en veu alta milloren el seu apre- “piu”, etc. poderoses per al canvi.
del procés del pensament, si estan recordant o nentatge.
si estan construint el discurs. • Recorda més bé el que escolta que el que Activitats que els motiven No sabem mai de què som capaços fins que
llegeix. Emmagatzema informació traslla- ho intentem.
dant allò auditiu a un mitjà visual, ja que Música, explicacions orals, converses, discus- Charles Dickens
l’emmagatzematge auditiu sol ser menys sions públiques, lectures en veu alta, etc.
eficient.
• Tot i que el seu estil d’aprenentatge sigui Exercicis per desenvolupar la capacitat Encarna Vallespí Doliu
Mestra, Filòloga, Psicopedagoga i Màster en PNL
Auditiu recordat l’auditiu, si ha d’escoltar molta estona, dels sistema no preferent AUDITIU encarnaciovallespi.blogspot.com
s’impacienta. encarnavallespi@gmail.com
DIA 1. Fes una sortida al camp. Seu i tanca els
Aprenentatge ulls. Intenta escoltar els sons que t’arriben. Bibliografia
Intenta’ls desxifrar. Fes-ne una llista. • DILTS, R. B; EPSTEIN, T. A. Aprendizaje dinámico con
Aprenen el que escolten, els costa recordar el DIA 2. Fes una llista amb noms, adjectius i verbs PNL. Barcelona: Urano (2001).
que només veuen. relacionats amb l’audició. Per exemple: “rialla”, • MAHONY, T. El poder de las palabras. El uso de la PNL
Auditiu construït “entonació”, “melodia”, “xerrar”, “dialogar”, para mejorar la comunicación, el aprendizaje y la con-
Ortografia etc. ducta. Bilbao: Desclée (2010).
• VALLESPÍ, E. L’estil d’aprenentatge com a estratègia per
Veu DIA 3. Engega el televisor i tanca els ulls. Fixa’t en
a una aula d’acollida. Llicència d’estudis del curs 2005-
Acostumen a fer faltes d’ortografia, ja que no les paraules, els tons, els ritmes, els timbres, els
06. Disponible a www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/
Tendeixen a tenir una veu més greu i parlen des les visualitzen. Han d’aprendre a traslladar la registres, etc. Intenta repetir-los mentalment. memories/1042m.pdf (consulta: 04/06/2012).
de la part mitjana de l’estèrnum. informació al camp visual (és més eficient per DIA 4. Posa un disc d’algun grup musical i in- • VALLESPÍ, E. Els sistemes de representació sensorial i el
a l’ortografia). tenta identificar els diferents instruments que seu ús en l’aprenentatge (I). Sistema de representació vi-
Posició corporal hi sonen. sual, dins Educat núm. 9, pàg. 4-6 (2011). Disponible a
Lectura DIA 5. Engega el televisor i tanca els ulls. Inten- www.educat.cat/bloc/?p=390 (consulta: 19/07/2012).
Mantenen el cap recte quan parlen o pensen i ta identificar l’estat d’ànim d’alguna persona a • VILASECA, B. El sinsentido común. Una visión alternati-
els moviments dels braços i les mans sempre Els agrada llegir en veu alta o bé llegeixen en través de la seva veu. va para seguir nuestro propio camino en la vida. Madrid:
tendeixen a estar a l’alçada de l’oïda. Quan dia- silenci sil·labejant les paraules. Els agraden els DIA 6. Construeix una orquestra imaginària en Temas de hoy (2011).
12 13