Presentació amb una síntesi de les quatre primeres Meditacions metafísiques de René Descartes. Autor: Enric Gil Garcia. Col·legi Sant Andreu, març 2010.
Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.
Hume utiliza el principio de copia, pone fin a las ideas innatas (de descartes) dice que no es necesario saber el origen de las impresiones y de cómo las ideas llegan a nosotros, si es por dios o por el encuentro de de nuestra mente con el mundo. Lo que le interesa a Hume es un análisis de la facticidad en la mente humana.
Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.
Hume utiliza el principio de copia, pone fin a las ideas innatas (de descartes) dice que no es necesario saber el origen de las impresiones y de cómo las ideas llegan a nosotros, si es por dios o por el encuentro de de nuestra mente con el mundo. Lo que le interesa a Hume es un análisis de la facticidad en la mente humana.
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anàlisi i comentari de lobra "La llibertat guiant al poble" del pintor romàntic francès Eugene Delacroix, seguint l'esquema d'anàlisi d'una obra pictòrica propossat per les PAU 2020.
Es aconsellable descarregar la presentació per visualitzar les animacions.
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anàlisi i comentari de lobra "La llibertat guiant al poble" del pintor romàntic francès Eugene Delacroix, seguint l'esquema d'anàlisi d'una obra pictòrica propossat per les PAU 2020.
Es aconsellable descarregar la presentació per visualitzar les animacions.
Presentació realitzada en el marc de la Conferència Mediterrània d'iEARN Pangea, el dia 4 de juliol de 2018. El ponent exposa les possibilitats de les TIC en una matèria abstracta com la filosofia.
La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...Enric Gil Garcia
A partir d'una exposició del projecte IntegraTIC, comentem la Setmana de la Identitat Digital, projecte de conscienciació adreçat a tots els agents de la comunitat educativa. Comissió TIC del Col·legi Sant Andreu. FIET 2018.
Presentació sobre xarxes socials i ètica digital que ha servit com a suport del curs impartit a la FECC el dia 26 d'abril de 2018. Ponent: Enric Gil Garcia, professor del Col·legi Sant Andreu i professor col·laborador a la UOC.
Presentació inicial de l'assignatura Ciències per al món contemporani de 1r de Batxillerat (Col·legi Sant Andreu, Badalona). Què és la ciència? Autor: Enric Gil Garcia.
Presentación sobre la I Semana de la Identidad Digital, realizada en Lanzarote (Nazaret Networking Days) el día 30 de junio de 2016. Ponentes: Josep Maria Reis, Enric Gil. Col·legi Sant Andreu (Badalona).
Presentación introductoria del taller impartido a los coordinadores TIC Nazaret sobre la plataforma de secuencias didácticas LAMS (Arrecife, 2/7/2011).
Exposició de les característiques i horari de les Proves d'Accés a la Universitat corresponents al curs 2010-2011. Informació extreta de la normativa de la Generalitat, adaptada en la presentació per Enric Gil.
Presentació titulada "Filosofia amb LAMS", exposada en petxa kutxa a la VI Jornada d'Educació i Telecomunicació (iEARN-Pangea), el dia 11 de desembre de 2010.
2. Meditació I:
De les coses que es poden posar en dubte
❖ Dubte sobre les opinions admeses fins
llavors com a veritables
❖ Exercici de destrucció de les velles
opinions
❖ Els sentits ens enganyen: no ens podem
refiar d’aquells que ens han enganyat
almenys un cop
❖ En els somnis em represento coses
semblants a les de l’estat de vigília (no puc
distingir amb claredat ambdós estats)
3. Meditació I
❖ Encara que les coses generals puguin ser
imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses
simples i universals que existeixen
❖ Aritmètica i geometria tracten de coses
simples i generals, certes i indubtables
(despert o adormit, 2 + 3 = 5)
❖ Hipòtesi del Déu enganyador: qui
m’assegura que Déu no ha volgut fer que
m’equivoqui en raonar matemàticament?
❖ Déu és summament bo i seria contrari a la
seva bondat que m’hagi creat de manera
que sempre m’enganyi
4. Meditació I
❖ Com menys poderós sigui el creador,
més probable serà que jo m’equivoqui
sempre
❖ Tot i que hi ha moltes creences que
sospito que són molt probables, he
d’esforçar-me en jutjar-les falses
❖ Hipòtesi del geni maligne: escepticisme
universal
❖ La seducció de les velles opinions és tan
forta que em costa no recaure-hi
5. Meditació II: De la naturalesa de la ment humana;
i que és més fàcil de conèixer que el cos
❖ Suposaré que tot el que veig és fals
❖ Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”,
primer principi absolutament
veritable
❖ La ment no pot tenir les propietats
dels cossos
❖ Què sóc? Sóc una cosa que pensa (res
cogitans), esperit, enteniment o raó
6. Meditació II
❖ El jo no depèn de res material per ser
conegut
❖ El pensament és un atribut que em
pertany: existeixo mentre estigui
pensant
❖ Sóc jo qui dubta, qui entén, qui
desitja, qui sent, qui percep
❖ Exemple de la cera: el que coneixem
distintament en un bocí de cera no
són les qualitats sensibles, que
canvien
7. Meditació II
❖ No puc entendre la cera sense una
ment humana
❖ Em conec jo mateix amb més claredat i
distinció
❖ Encara que tot el que pensi sigui fals,
n’hi ha prou amb pensar per ser
(racionalisme)
❖ Diferència entre percepció sensible i
coneixement racional: concebem els
cossos només amb l’enteniment
8. Meditació III: De l’existència de Déu
❖ Sóc una cosa que pensa, dubta,
afirma, nega, coneix, estima, odia,
vol, no vol i sent
❖ Encara que les coses que penso no
siguin res, el que és cert és que les
penso
❖ Record del Déu enganyador, que
posava en dubte es veritats
matemàtiques
❖ Necessitat de demostrar l’existència
de Déu abans de tirar endavant, per
veure si pot ser enganyador
9. Meditació III
❖ Divisió dels pensaments: imatges
(representen coses), volicions i
judicis (efectuen accions)
❖ Les idees en si no poden ser falses:
“tant se val que imagini una cabra o
una quimera”
❖ Els judicis poden ser falsos (error de
judici: pensar que les idees que hi ha
en mi són semblants a les coses que
hi ha fora de mi)
❖ Tipus d’idees: adventícies
(sensibles), factícies (inventades) i
innates (que tinc de naixement)
10. Meditació III
❖ Les idees sensibles són involuntàries i
s’assemblen als seus objectes, però hi
ha casos en què són diferents (el sol
l’experimento com a petit però
l’astronomia diu el contrari)
❖ Fins ara havia cregut en l’existència de
les coses externes per un impuls cec
❖ Les idees que representen substàncies
contenen més realitat objectiva que
les que representen modes o
accidents
❖ Hi ha tanta realitat en la causa com
en l’efecte
11. Meditació III
❖ El més perfecte no pot dependre del
menys perfecte
❖ Tot el que es troba objectivament en
la idea es troba efectivament en la
causa
❖ Cal arribar a una idea primera la causa
de la qual sigui un patró o model
❖ A part de la idea del jo, n’hi ha una
que representa Déu
12. Meditació III
❖ Algunes de les idees clares i
distintes que tinc poden provenir
de mi
❖ La idea d’un Déu infinit no pot
provenir de mi, atès que sóc finit
❖ Déu: substància infinita, eterna,
immutable, independent,
omniscient, omnipotent i
creadora
❖ Com jo no puc haver format
aquesta idea, ha de provenir d’una
substància infinita: Déu existeix
13. Meditació III
❖ Hi ha més realitat en la substància
infinita que en la finita
❖ Déu: idea clara i distinta, amb més
realitat representacional que cap
altra, ésser amb totes les perfeccions
❖ No comprenc l’infinit, però la idea
de Déu és la més clara i distinta
❖ D’on he rebut l’existència? Si fos
totalment independent, jo seria Déu
14. Meditació III
❖ Hi ha d’haver una primera causa
❖ La idea de Déu és innata, com la
marca del meu autor: la meva
existència com un jo implica la
de Déu
❖ No pot ser enganyador, ja que
l’engany implica defecte i Déu és
perfecte
❖ Moment de contemplar la
bellesa de la llum divina,
anticipació de la vida eterna
15. Meditació IV: De la veritat i la falsedat
❖ El coneixement del jo i de Déu
és superior que el de les coses
externes
❖ Déu no pot ser enganyador: puc
tenir coneixements vertaders
sobre el món
❖ L’error depèn de mi, la seva
causa no és Déu
❖ No sóc capaç d’entendre els
designis de Déu, que m’ha creat
amb l’opció de l’error
16. Meditació IV
❖ Cal considerar la totalitat de la creació
com a perfecta, no les criatures
particulars
❖ Les causes de l’error són l’enteniment i
la voluntat, concretament “el fet que no
retinc la meva voluntat dins els límits de
l’enteniment”
❖ Dualisme: no només existeixo com una
cosa que pensa sinó que tinc alhora una
idea de la naturalesa material
❖ La imperfecció és pròpia de l’ésser
humà i del mal ús de la llibertat
17. Meditació IV
❖ És millor que algunes de les parts
de l’univers tinguin defectes que
un univers on tot sigui igual
❖ Déu m’ha donat la possibilitat de
no fer mai un judici sobre coses
que no sé clarament si són
veritat
❖ No puc errar si mantinc la meva
voluntat dins els marges del meu
coneixement
❖ He après el que he d’evitar per
no equivocar-me
18. Meditacions metafísiques
(I-IV)
René Descartes
Autor de la presentació: Enric Gil Garcia
www.enricgil.cat
2010 Col·legi Sant Andreu - Badalona