SOS barris

Grup Municipal Socialista
www.grupsocialistesbarcelona.cat
pscgrup@bcn.cat

2

pscgrup@bcn.cat

Índex

I.

#Sos Barris, el projecte

II.

Anàlisi i accions als barris participants del projecte

 Barcelona Vella
Barris del Raval; el Gòtic; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
 La Barceloneta
 La Marina de Port i la Marina del Prat Vermell
 El Poble sec
 El Carmel
 La Teixonera
 Sant Genis dels Agudells
 Can Baró
 Canyelles
 la Guineueta
 La Prosperitat
 Les Roquetes
 La Trinitat Nova
 Verdun
 Can Peguera
 Porta
 El Turó de la Peira
 Vilapiscina i la Torre Llobeta
 Torre Baró
 Vallbona
 Ciutat Meridiana
 Baró de Viver
 El Bon Pastor
 La Trinitat Vella
 El Besòs i el Maresme
 La Verneda i la Pau

5

13
19
24
29
34
37
40
42
45
48
51
54
57
60
63
65
68
71
74
77
80
83
86
90
94
97

3

pscgrup@bcn.cat

4

pscgrup@bcn.cat

I.

SOS Barris, el projecte

Introducció
Barcelona, en el moment en què es van constituir els ajuntaments democràtics, era
una ciutat grisa, amb pocs recursos econòmics i amb greus problemes urbanístics. Una
ciutat que agrupava tots els serveis en un únic centre on les decisions es prenien sense
comptar amb els ciutadans. Una ciutat on els barris eren dormitoris, estaven mancats
de serveis, i on molts no tenien ni tan sols transport públic. Eren barris perifèrics sense
veu. Teníem veïns i veïnes però no ciutadans i ciutadanes.
Instaurada la democràcia al 1979, i al llarg dels trenta i dos anys de governs de progrés,
encapçalat pel Partit dels Socialistes de Barcelona, a la ciutat s’ha tingut molta cura de
treballar per convergir cada cop més entre els barris de la ciutat
Avui, el 2013, quan per primera vegada, la vara de comandament del Consistori està a
les mans de un govern de dretes, la amenaça principal de la nostra ciutat, és el
creixement sostingut de la desigualtat. La distància entre el barri més ric i el més pobre
ha saltat de quatre a set vegades en mitjana de renda dels seus habitants i, en alguns
cassos s’observa el perill de la guetització. Es a dir, barris sencers que poden quedar
marginats pels seus alts índexs de pobresa i per les conseqüències que aquesta genera.
Combatre aquesta tendència és, segurament, la tasca principal que l’ajuntament
hauria d’endegar.
Per això presentem el projecte #Sos Barris,
-

donat que l’Alcalde TRIAS ha abandonat els barris mes vulnerables i fràgils,
perquè ES URGENT que la ciutadania recuperi la confiança en la classe política,
perquè ES URGENT establir plans específics per lluitar contra la desigualtat
social a tots els racons de Barcelona,
perquè ES INDISPENSABLE que la gent dels barris es mobilitzin,

i aquestes mobilitzacions s’han de portar a terme amb la implicació d’associacions,
entitats i moviments veïnals, però també, amb l’indispensable lideratge municipal.
La iniciativa que des del PSC i el Grup municipal Socialista de l’Ajuntament de
Barcelona hem endegat va en aquesta direcció. Hem prioritzat aquells barris que avui
estan més castigats per la crisi, i al llarg dels mesos de setembre i octubre, hem fet
assemblees amb ciutadans i ciutadanes i representants de les entitats en els barris on
els indicadors són més alarmants. Els hem escoltat, hem creat sinergies i Hem recollit
les seves reivindicacions i les seves necessitats.
5

pscgrup@bcn.cat

29 barris de la ciutat han estat els protagonistes del projecte #Sos Barris. Per que
necessiten un govern actiu per aplicar polítiques socials que redueixin les desigualtats
socials.
Els barris son: el Raval; el Gòtic; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; la Barceloneta; La
Marina de Port; La Marina del Prat Vermell; Poble sec; el Carmel; la Teixonera; Sant
Genís dels Agudells; Can Baró; Canyelles; la Guineueta; la Prosperitat; les Roquetes; la
Trinitat Nova; Verdun; Can Peguera; Porta; el Turó de la Peira; Vilapiscina i la Torre
Llobeta; Torre Baró; Vallbona; Ciutat Meridiana; Baró de Viver; Bon Pastor; Trinitat
Vella; el Besòs i el Maresme; la Verneda i la Pau.
El Grup Municipal Socialista ha elaborat un document específic per a cada un d’aquests
27 barris on hem fet diagnosi dels indicadors disponibles i els programes que s’han
desenvolupat en els darrers anys, així com les propostes que teníem des del grup
socialista per aquest mandat.
Els documents que fan referència a cada barri formen part d’aquest document. Han
estat part important del procés i seran part de les propostes que formularem.

La ciutat i els barris
Durant els primers trenta dos anys de democràcia, Barcelona s’ha transformat. L’acció
de l’ajuntament encapçalat pels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i
Jordi Hereu ha estat importantíssima. En la millora de la qualitat urbana de tots els
barris de la ciutat a través d’actuacions a l’espai públic i la construcció d’equipaments;
amb un procés de descentralització que tenia com objectiu principal apropar
l’ajuntament al ciutadà i millorava la qualitat democràtica a través dels deu districtes
de la ciutat; aconseguint la recuperació del govern metropolità que ha permès la
integració urbana de la gran ciutat; i, finalment, iniciant un segon procés de
descentralització per tal de reforçar el paper dels 73 barris com a primer nucli on es
genera convivència a la ciutat.
Les ciutats d’avui han crescut i s’han transformat en grans àrees metropolitanes fins el
punt que ja costa saber on comencen i on acaben. La modernització i extensió dels
transports urbans fan que els ciutadans i ciutadanes es belluguin de manera quotidiana
d’un municipi a un altre: per treballar o estudiar, per fer compres, per activitats de
lleure o per visitar familiars i amics.
Quan més gran es fa la ciutat, més ens ha de preocupar que funcioni el més petit i
proper. O dit d’una altra manera, a tothom li agrada viure a la gran ciutat, la que
facilita els serveis de qualitat, oferta cultural molt diversa, oportunitats de tota mena,
6

pscgrup@bcn.cat

però, alhora, ens agrada no perdre allò que converteix un grup en una comunitat. No
s’hauria de perdre aquest espai a mig camí de la llar familiar i la gran ciutat, allà on
encara coneixem pel nom a molts dels nostres veïns i veïnes.
A Barcelona cada barri és diferent i, a les antigues viles que envoltaven la ciutat
medieval o en els barris d’arrel obrera construïts a partir dels anys cinquanta, encara si
respira l’aire de la proximitat entre els veïns.
Avui, Barcelona és el tot, i a la mateixa vegada és la suma dels seus 73 barris. De la
mateixa forma, Cada barri s’ha convertit en una “petita Barcelona”, per tant, dins la
gran ciutat el barri és un espai confortable, que a més de satisfer les necessitats
bàsiques dels seus habitants, ha de fer-ho amb qualitat humana, generant entorns
acollidors, espais públics amigables i propers.
L’excusa de la crisi i la nul.la acció dels governs actuals de CIU tant a l’Ajuntament de
Barcelona com a la Generalitat, no pot servir per destruir el model. Trenta dos anys
d’esforços i de treball promovent, defensant i afavorint la igualtat d’oportunitats de
tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, independentment del barri on hagués
nascut, de les seves condicions socials o econòmiques en néixer. Està en joc la cohesió
social que a més de ser el màxim exponent de justícia social i de la igualtat
d’oportunitats, és també un factor clau de competitivitat econòmica i projecció
internacional.
Per això estem obligats a reflexionar sobre com s’ha de preservar i millorar la cohesió
social i la qualitat de vida a la ciutat i, en particular com es tradueix això en un
programa d’acció en els barris. És el programa #SOSBARRIS.

La crisi i les polítiques d’austeritat
L’evolució dels indicadors socials dels barris en els darrers anys, són molt preocupants,
pel continu creixement de les desigualtats socials, per l’augment de la vulnerabilitat i
del risc d’exclusió social degut a la crisi econòmica i a les polítiques públiques de
contenció de la despesa. Tots plegats som testimonis de com cada cop els pobres són
més pobres i els rics més rics.
Com es pot veure en el gràfic, la Renda Familiar Disponible indica l’augment de les
desigualtats a la ciutat i es veu com els barris amb rendes més baixes empitjoren
mentre que els barris amb rendes altes aquestes s’incrementen notablement.

7

pscgrup@bcn.cat

Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona
Districtes
Barcelona
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-St. Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí

2008
Població
1.615.908

RDF
100.0

2011
Població
1.615.985

RDF*
100.0

111.636
265.866
181.432
82.489
142.665
122.088
170.427
167.433
145.443
226.429

71.1
114.9
80.7
140.0
177.6
103.2
86.7
70.1
82.5
87.5

104.056
264.997
182.771
82.340
144.791
121.430
169.512
167.548
146.956
231.584

77
112.0
75.1
141.4
178.9
105.8
80.3
61.6
74.1
81.7

*

Font: Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

*RFD: La Renda Familiar Disponible per habitant és un indicador que medeix la capacitat de les famílies

Les pensions no contributives i les pensions assistencials són també dades de gran
importància que ens mostren com una part dels ciutadans i ciutadanes necessita
prestacions socials per poder subsistir.

Pensions no contributives de la Seguretat Social
Tipus de pensió
Invalidesa
Beneficiaris a 31 de desembre
Import anual (€)
Jubilació
Import anual (€)
Subsidi de Garantia d’Ingressos Mínims per a
persones amb discapacitat
Import anual (€)

2008

2012

7.648
36.344.549

8.144
42.384.102

7.977
34.195.205

7.315
34.725.470

282
656.245

156
349.585

Font: Ajuntament de Barcelona. Departament Estadística.

La taxa del risc de pobresa indica el percentatge de persones que es troben per sota
del llindar de pobresa. La comparació entre les taxes de risc de pobresa abans i
després de les transferències socials és un indicador de l’efectivitat redistributiva del
sistema de protecció social. Veiem amb preocupació com ha augmentat la taxa de risc
de la pobresa després de les transferències. Si bé en el 2008 la taxa era un 15,7% al
2011 és d’un 20,3%. Això vol dir que el sistema de redistribució de renda que han
estat les transferències socials, no acompleix en aquests moments la funció pel que
havia estat pensat.

8

pscgrup@bcn.cat

Taxa de risc a la pobresa abans/després de transferències socials
Transferència
Abans de totes les transferències socials (%)
Després de pensions, abans d’altres
transferències (%)
Després de totes les transferències (%)

2008

2011
35.3
18.1

48.5
30.7

15.7

20.3

Font: Enquesta de Condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya. Dades ciutat de Barcelona

Treball
La precarietat del treball i el fort increment de persones en atur són els factors que
més incideixen en la vulnerabilitat de les persones. En el gràfic podem observar com el
nombre de persones aturades de llarga durada a la ciutat ha crescut un 175,9% entre
el desembre del 2007 i agost del 2013, passant de 16.304 persones a 44.978 persones.
Des de desembre de 2012 l’increment ha estat del 21,9%.
Així doncs, precarietat en el món laboral i increment de l’atur, són les dues cares de
l’empobriment que s’està donant a la societat. Un empobriment que està colpint molt
durament i per primera vegada de manera generalitzada a la classe mitja de la ciutat.

Evolució de l'atur de llarga durada registrat (més d'un any) a Barcelona

(*) Dades a agost de 2013

9

pscgrup@bcn.cat

La disminució dels recursos destinats a polítiques actives d’ocupació per part dels
governs de l’estat, de la Generalitat i de la ciutat està sent un greu error perquè es
perd un important instrument de reciclatge professional, de millora de la ocupabilitat i
d’inserció laboral.

Prestacions i Renda Mínima d’Inserció
Les dades de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) a la ciutat posen de manifest com ha
anat disminuint el nombre de persones beneficiàries de la RMI, a partir del 2010 amb
motiu de l’enduriment en l’accés d’aquesta prestació, fins a la seva gairebé
desaparició.

Renda Mínima d’Inserció a la ciutat de Barcelona. Evolució 2008-2012
Any

2008
2009
2010
2011
2012

Nombre total beneficiaris

5.072
6.144
7.675
5.851
5.230

Nombre infants a càrrec

Total expedients

1.512
1.980
2.425
1.867
1.709

2.697
3.415
3.828
2.987
2.654

Font: Ajuntament de Barcelona. Dades del Departament d’Estadística.

La lectura d’aquestes dades, constaten com és de difícil en aquests moments accedir a
la RMI. Aquesta era una eina molt útil com a últim recurs, donat que per algunes
persones de la nostra ciutat, aquesta RMI era la única font d’ingressos per poder de
fer front a les despeses imprescindibles per sobreviure. CiU excusant-se en la
necessitat de portar a terme polítiques d’austeritat justifiquen les retallades, fins a la
pràctica desaparició de les prestacions socials. Ara mateix el que tenim davant és una
important retallada de l’Estat de Benestar i dels drets socials conquerits al llarg de més
de trenta anys.
Es cert que, tot i l’increment constatat en el pressupost municipal a les polítiques
d’atenció social s’ha anat produint cada any, aquest increment no està sent suficient
per pal.liar l’augment de persones que necessiten suport degut al desmantellament
que, de manera velada s’està fent d’un conjunt de polítiques socials que han anat
conformant l’Estat de Benestar i que han configurat els drets de la ciutadania.
Els impactes que es deriven de la crisi –atur, atur de llarga durada, necessitats
alimentàries, beques menjador, suport per a llibres escolars, ajuts per a l’habitatge,...s’ha traduït en un increment exponencial de les demandes en els serveis socials
municipals, tenint en compte que una part també és deguda al sobre empobriment
provocat per l’esgotament o la reducció de les prestacions socials dels governs de
l’Estat i de la Generalitat.
10

pscgrup@bcn.cat

Els ajuts d’inclusió social gestionats pels centres de serveis socials són els que estan
donant cobertura a les necessitats bàsiques de les persones i/o famílies que es troben
en situació de vulnerabilitat. Les dades del darrer informe sobre els ajuts d’inclusió
social facilitat pel govern municipal mostren com s’han hagut d’incrementar els
recursos destinats a habitatge i mostren com, junt amb les necessitats alimentàries,
han estat una prioritat de les demandes efectuades.
La pobresa energètica ha estat un altre dels factors que està afectant a les famílies de
la nostra ciutat. No poder fer front a les factures de la llum o de l’aigua afecta el
benestar de moltes famílies i de molts infants de la nostra ciutat. Es tal l’increment
que s’està produint en aquest sentit, que el pressupost municipal d’enguany
contempla una partida destinada a la cobertura d’aquesta nova cara de la pobresa.

Canvi de paradigma
Aquests increment de les necessitats de les famílies, comporta necessàriament, que el
nostre grup municipal plantegi al govern de la ciutat a fer un replantejament dels
criteris pel qual s’atorguen els ajuts socials. Els actuals criteris responen a una situació
anterior a l’actual crisi. Podem afirmar que aquesta revisió milloraria la cobertura de
l’actual situació en què es troben molts ciutadans i ciutadanes.
La sortida de la crisi serà lenta i deixarà moltes persones damnificades pel camí. No
ens podem quedar amb els braços creuats. Ens cal començar el disseny de polítiques
més properes a partir del coneixement de la realitat, de les necessitats i de les
característiques pròpies de cada barri.
En aquest sentit, les ciutats poden jugar un paper fonamental per superar aquestes
situacions, fomentant polítiques actives d’ocupació; millorant la protecció social per
garantir la cohesió social; reforçant l’educació i la formació, etc. Barcelona és una
ciutat que sempre ha tingut la capacitat d’aixecar-se davant les dificultats impulsant
prioritàriament polítiques públiques dirigides a mantenir la cohesió social.
Barcelona és una de les ciutats que, es troba en millors condicions per fer front a
l’impacte de la crisi econòmica. Haver desenvolupat eines de governabilitat pròpies,
com la Carta Municipal, i haver identificat i adoptat formes de gestió municipal
innovadores com la descentralització , la gestió rigorosa dels recursos econòmics, però
també gestió del deute local o el partenariats públic-privat, per posar altres exemples,
ens permeten avui estar en la primera línia de les ciutats europees i mundials.
Avui, l’equilibri social a Barcelona s’ha modificat substancialment. Estan apareixent
nous factors de risc que provoquen desequilibris . Els impactes de la crisi estan sent
colpidors: atur, atur de llarga durada, joves sense feina o amb treballs precaris,
desigualtats, reducció dels ajuts socials, reducció dràstica de la RMI, reduccions de les
prestacions per a les persones dependents, retallades sanitàries. Una crisi que, està
desmantellant els pilars de l’Estat del Benestar, un model de serveis i garanties socials
11

pscgrup@bcn.cat

per a tots els ciutadans i ciutadanes i que incrementa la desigualtat social i
l’empobriment dels ciutadans i ciutadanes.
Des del Grup Municipal Socialista ho tenim clar. El paper de l’Ajuntament ha de ser
actiu a l’hora d’aplicar polítiques que redueixin les desigualtats.
El Consell Econòmic i Social de Barcelona, en una declaració l’any 2010, afirmava al
voltant de les repercussions econòmiques de la crisi a la ciutat: “Una ciutat ha de
superar al llarg de la seva història diferents crisis per a la seva supervivència.
Barcelona s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’adaptació a les noves realitats
mitjançant grans projectes de ciutat”
Per poder treballar l’origen de les desigualtats cal atacar a fons problemes socials, que
es repeteixen generació rere generació i que ens reprodueixen els mateixos patrons i
manera de fer.
Ens cal pensar apostes contundents, valentes, profundes, innovadores que col·loquin
en l’horitzó noves esperances, noves oportunitats.
Barcelona ho pot fer, és una ciutat que ha sabut aixecar-se en moments de dificultats.
Barcelona ho ha fet en altres moments.

12

pscgrup@bcn.cat

II.

Anàlisi i accions als barris participants del projecte

BARCELONA VELLA, AVUI
Indicadors socials
Indicador
Població 1
Població estrangera 5
Superfície (km2)5
Densitat (hab.km2)5
Nombre de llars1
Sense estudis1
Estudis primaris1
Batxillerat elemental1
Batxillerat superior1
Estudis universitaris1
Establiments turístics5
Nombre d’ habitacions5
Oferta de places5
Nombre taules terrasses5
Superfície terrasses m25
Població més gran de 65
anys que viu sola1
Índex de solitud 65 anys i
més 1
més 1
Índex de sobre envelliment 4
Esperança de vida en néixer1
Renda familiar disponible2
Barcelona índex=100
Atur registrat 3
Atur registrat més de 12
mesos3

Ciutat Vella
104.442 (6,4%)
43.944 (42,6%)
4,4
23.819
41.648
7.970 (8,5 %)
26.687 (28,6%)
17.288 (18,5%)
17.997 (19,3%)
23.363 (25,0%)
207
10.839
19.778
3.459
9.986
5.037

Barcelona
1.620.943 ( 100 %)
280.047 (17,4%)
102,2
15.818
660.232
114.911 (8.2%)
290.399 (20,6%)
280.652 (24,9%)
351.208 (24.9%)
370.058 (26,3%)
552
34.889
64.981
22.504
58.539
87.955

32,5

25,7

37,9

31,3

57,7
79,5
77

55,3
82.8
100

9.525
3.480

112.192
44.778

1

( ) Dades Departament Estadística 2012
(2)
La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que medeix la capacitat econòmica de
les famílies. Dades 2011
3
( ) Dades Departament Estadística, juliol 2013
4
( ) Índex sobre envelliment= (població de 75 i més anys/població de 65 i més anys)x100. Dades
Departament Estadística 2012
5

13

pscgrup@bcn.cat

Accions desenvolupades pels governs de progrés
El barris del que denominem la Barcelona Vella que són els barris de Raval, Gòtic, Sant
Pere, Santa Caterina i la Ribera han viscut en els últims anys diferents actuacions que
pretenien la millora de les condicions de vida del seus habitants, aquests barris són els
més densos de la ciutat i tenen els edificis més antics i una part important no tenen
ascensor el que significa un aïllament de molta gent gran que no es mou de casa seva
per manca d’accessibilitat tot això comporta que Ciutat Vella tingui l’índex
d’esperança de vida més baix de la ciutat.
Els barris de Ciutat Vella estan composats per una població jove que en la darrera
dècada ha mostrat un canvi sòcio-demogràfic amb un augment de la població
estrangera, que representa els valors més alts de la ciutat, i un menor nivell educatiu
malgrat la millora en el nivell d’estudis de la població en l’ultima dècada.
Quant als hàbits de vida de la població de Ciutat Vella , a l’igual que a la resta de
Barcelona, es mostra un augment de l’obesitat associada a un augment del
sedentarisme. Respecte els consums, el tabaquisme disminueix en els joves, i cal
destacar la disminució de tractaments per consums de drogues durant la darrera
dècada, sobretot de consumidors d’opiacis.
Els fruits dels programes de millora de les condicions de vida, d’integració de la
població, de millora de l’ús de l’espai públic, de qualitat de l’espai privat i les millores
urbanístiques amb la construcció d’equipaments i serveis, estan motivant un interès
per convertir els barris de Ciutat Vella en un altre espai d’acollida (que sempre ha
estat) en aquest cas pel turisme, no volem caure en la “turismefòbia” al contrari,
considerem que en aquests moments tot contribueix, però no és la solució exclusiva.
Tots els esforços per coordinar entitats i veïns dels barris per crear consciencia
d’identitat de barri i de tenir un gran acord per la millora de les condicions de vida,
s’han tirat per la borda amb les polítiques exclusives de CIU I PP.
El regim de tinença majoritàriament és de lloguer en contrast a Barcelona ciutat i un
gran número de finques són de propietat vertical, amb necessitat se rehabilitació i
manca d’ascensors. Ara els propietaris busquen recuperar les rentes de l’increment del
valor els immobles del centre històrics, posats en valor per les inversions públiques, a
tot això l’afegim:

14

pscgrup@bcn.cat

Estabilització de la
població.

Població autòctona envellida
- Població jove immigrant.
Elevada taxa d’atur en
especial masculí i jove

Escola pública
multicultural.

Baix índex de
natalitat. Esperança
de vida més baixa de
la ciutat.

Persones beneficiaris de
pensions assistencials i no
contributives i un baix nivell
educatiu

Població en risc d’exclusió social .

Els governs de progrés a Barcelona, han tingut molta cura de treballar per escurçar la
distància cada cop més entre els barris de la ciutat. Les diferents propostes per la
mixtura d’usos de tots els barris, amb activitat econòmica, residencial i oferta de lleure
de qualitat; la inversió, tant en polítiques urbanístiques, com econòmiques com
socials, tenien l’objectiu d’equilibrar els barris, d’oferir centralitats diverses, en
conclusió d’enfortir la cohesió social.
L’ estratègia dels governs de progrés de la ciutat, s’han traduït en un conjunt de
programes pensats per fer dels barris de Ciutat Vella uns barris de qualitat, cohesionat
físicament i socialment. La gran preocupació per obrir espai públic i baixar la densitat
d’un barri amb gran projectes :
Del Liceu al Seminari on es concentren una tercera part dels espais culturals de
Barcelona (CCCB, MACBA, Biblioteca de Catalunya , Universitat... o la reconstrucció del
Liceu, la reforma de la Gardunya i els entorn del Mercat de la Boqueria o el trasllat
pendent de l’Escola Massana. La creació de l’eix cultural Centre cultural del Born amb
museu Picasso , Mercat Santa Caterina I Palau de la Música.
L’obertura de la Rambla del Raval, que és el gran col·lector que ha millorat la qualitat i
el perill constant d’inundacions que patia el Raval fins els inicis d’aquest segle, així com
la dels carrers Allada Vermell, Pou de la Figuera i l’avinguda Cambó i el que va
representar la recuperació de les casernes del Convent de Sant Agustí.
La pacificació del transit, amb la dedicació de carrers exclusius per a vianants i la
recollida pneumàtica d’escombraries han estat grans aportacions.
15

pscgrup@bcn.cat

La nostra assignatura pendent continua sent el barri Gòtic, ens vàrem preocupar
d’obrir espais però la pressió especulativa del turisme amb interessos de molts
particulars inversors va per davant dels possibles plans de l’administració.
Així com la permeabilitat amb el Port de Barcelona, el parc de la Ciutadella i la
connexió de La Barceloneta amb la resta de ciutat resta pendent.
Amb la descentralització Ciutat Vella va fer un espectacular salt endavant, qualitatiu i
quantitatiu, fruit d’una ferma aposta liderada pels socialistes i que han tingut com a eix
prioritari la millora de la qualitat de vida de la ciutadania del districte i que s’han anat
modificant i adaptant als nous temps, les noves demandes i les noves necessitats.
La recuperació de Ciutat Vella és i ha estat un assumpte de la màxima prioritat. Que té
nous reptes:
 L’atracció de Barcelona com a destí turístic a escala mundial, i de manera especial
la gestió del turisme al districte.
 L’arribada d’una important onada migratòria com a conseqüència del cicle
econòmic expansiu i la crisi econòmica.
 La necessitat de recuperar l’espai públic per a la ciutadania.
 Equilibrar els diferents usos garantint l’habitatge i lluitar contra l’especulació i el
monocultiu comercial
Entre tots hem aconseguit que Ciutat Vella sigui un referent respecte:
 Desenvolupament de polítiques d’equilibri social i urbanístic de la ciutat.
 De la diversitat de formes de vida i de costums.
 Un espai clau i prioritari dins el concepte de la “nova Barcelona oberta al món, a la
cultura i a la modernització”.
 Dels nous formats de turisme.
 De un comerç actiu i innovador que cerca l’excel·lència.
 D’atracció de població universitària.
 L’aplicació d’una normativa especifica que tingui en compte les característiques i
usos del territori.
 De manteniment i gestió de l’especificitat de l’espai públic.
Els governs socialistes han tingut en l’actuació al centre històric una prioritat, amb la
intenció de propiciar la integració, l’equilibri i la normalització del barri en relació amb
la resta de la ciutat. El balanç del procés seguit per Ciutat Vella és un balanç positiu pel
que fa al desenvolupament urbanístic i la generació d’equipaments de qualitat. Tenim
millor urbanisme i millors equipaments pensats per al benestar.
Per això els socialistes hem treballat amb els plans d’usos i els plans de barri, des de fa
anys han estat les eines que s’han utilitzat per a garantir el que hem denominat
mixtura d’usos, una eina que ha servit per a dinamitzar en els seus moments, evitar el
monocultiu d’activitats i evitar la pressió immobiliària tant a veïns com a comerciants,
així com ha servit per potenciar la rehabilitació d’edificis i habitatges.
Ciutat Vella s’ha beneficiat de tres plans de barris, un finalitzat el de Sant Pere i Santa
Caterina i els altres dos actualment en execució: el del barri de la Barceloneta i el de
16

pscgrup@bcn.cat

Raval sud. Això ha significat un capacitat inversora en els barris extraordinària que tot
si ha millorat els barris en aquests moment s’està patint una expulsió de veïns i veïnes i
especialment famílies dels barris que no poden fer front al creixent augment dels
preus de lloguers dels habitatges motivat per la forta demanda del mercat hoteler i
turístic i les perspectives obertes pel nou pla d’usos pactat entre el PP i CiU.
Ara els propietaris busquen recuperar les rentes de l’increment del valor els immobles
del centre històrics, posats en valor per les inversions públiques.

Noves línies estratègiques
 L’ús d’alguns serveis públics traspassa les zones definides de cada barri.
 El Districte com a Eix central de la ciutat: la realitat dels barris de Ciutat Vella és
també realitat de Ciutat.
 Transversalitat i interrelació de les zones comercials, turístiques i universitàries
amb molta presència de ciutadania forana al districte.
 Valorar la realitat del Front Marítim i la zona portuària des de el Parc de la
Ciutadella fins a la Plaça de les Drassanes i els usos dels edificis.
 Importància positiva i negativa de La Rambla i el Paral·lel en la interrelació
entre el territori de Ciutat Vella.
 Prioritat per a finalitzar totes les intervencions urbanístiques amb una
planificació integral del districte i de relació amb la ciutat i el port.
 Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a les associació de
Comerciants els eixos comercials. L’activitat econòmica i el comerç són una
peça fonamental de la convivència i la cohesió social a Ciutat Vella, i per això
volem mecanismes que garanteixin l’equilibri entre els diferents tipus de
comerç presents als nostres barris, afavorint el comerç de proximitat i el
comerç singular. Fomentant les possibilitats d’activació econòmica, la
renovació de locals i la redistribució equilibrada de les activitats.
 Promoure programes i tallers formatius per a joves i de reciclatge laboral.
 Programes per facilitar la integració dels immigrants, de millora de la
convivència i estratègies antirumors. Els grups de ciutadans de procedències
diverses: territoris i/o espais quins territoris ocupen, influencies i dominis.
 Tot l’esforç necessari per millorar l’educació i incentivar la practica d’ activitats
artístiques i esportives. Potenciar la xarxa cultural.

17

pscgrup@bcn.cat

 Innovar en la gestió ambiental tant en la recollida de residus i com el control
de soroll.
 Seguir la tasca realitzada per el pla d’entorn i continuar el combat del fracàs
escolar amb implicació tots els agents de la comunitat (famílies, escoles,
centres ocupacionals, associacions...) i que inclogui un servei públic de reforç
escolar.
 Ajuts a la rehabilitació d’habitatge i instal·lació d’ascensors per fer accessibles
els edificis.
 Millora i ampliació equipaments hospitalaris i sociosanitaris.
 Convivència veïnal i atenció a les persones.
 Millora de la mobilitat.

18

pscgrup@bcn.cat

LA BARCELONETA , AVUI
Indicadors socials
Indicador
Població 1
Població estrangera 5
Superfície (km2)5
Densitat (hab.km2)5
Nombre de llars1
Sense estudis1
Estudis primaris1
Població més gran de 65
anys que viu sola1
més 1
Índex de sobre
envelliment 4
Esperança de vida en
néixer
Renda familiar disponible
Índex Barcelona=100
Atur registrat 3
Atur registrat més de 12
mesos3

Barceloneta
15.729
4.735 (30,6%)
1,3
11.930
7.115
1.685 (11,9%)
3.784 (25,8%)
3.008 (21,3%)
2.658 (18,8&)
2.967 (21,1%)
1.041

Ciutat Vella
104.442 (6,4%)
43.944 (42,6%)
4,4
23.819
41.648
7.970 (8,5 %)
26.687 (28,6%)
17.288 (18,5%)
17.997 (19,3%)
23.363 (25,0%)
5.037

Barcelona
1.620.943 ( 100 %)
280.047 (17,4%)
102,2
15.818
660.232
114.911 (8.2%)
290.399 (20,6%)
280.652 (24,9%)
351.208 (24.9%)
370.058 (26,3%)
87.955

32,2

32,5

25,7

59.4

57,7

55,3

79,5

82.8

76,5

77

100

1.506
574

9.525
3.480

112.192
44.778

1

(2)
3
4
5

El dia 3 de febrer de 1753 es va portar a terme la col·locació de la primera pedra del
que seria el barri marítim de Barcelona: la Barceloneta.
Un barri que ha viscut la contínua pressió residencial ja començada amb la divisió dels
habitatges que, separats mitjançant un mur intern, van donar lloc als famosos "quarts
de casa", entre 28 i 35 m2, que van allotjar famílies molt nombroses.
El barri de la Barceloneta ha viscut en els últims anys diferents actuacions que
pretenien la millora de les condicions de vida del seus habitants, aquest barri un dels
més densos de la ciutat i on trobem edificis més antics i una part important no tenen
19

pscgrup@bcn.cat

ascensor, el que significa un aïllament de molta gent gran que no es mou de casa seva
per manca d’accessibilitat, tot això comporta que la Barceloneta al igual que la resta
de Ciutat Vella tingui l’índex d’esperança de vida més baix de la ciutat.
El barri de la Barceloneta està composats per una població més aviat envellida, on
trobem una taxa de natalitat baixa , tot i que en la darrera dècada s’ha mostrat un
canvi sòcio-demogràfic amb un augment de la població estrangera, i un menor nivell
educatiu malgrat la millora en el nivell d’estudis de la població en l’ultima dècada.
La Barceloneta és un barri que manté amb més força un sentit de pertinença dels seus
veïns al barri, una idiosincràsia pròpia de barri que vol mantenir la seva identitat molt
rica amb una gent abocada a fer vida al carrer.
Quant als hàbits de vida de la població de la Barceloneta, a l’igual que a la resta de
Barcelona, es mostra un augment de l’obesitat associada a un augment del
sedentarisme. Respecte els consums, el tabaquisme disminueix en els joves, i cal
destacar la disminució de tractaments per consums de drogues durant la darrera
dècada, sobretot de consumidors d’opiacis.
Els fruits dels programes de millora de les condicions de vida, d’integració de la
població, de millora de l’ús de l’espai públic, de qualitat de l’espai privat i les millores
urbanístiques amb la construcció d’equipaments i serveis, estan motivant un interès
per convertir els barri de la Barceloneta de nous residents molts de procedència de
l’Europa comunitària i un altre espai d’acollida pel turisme; no volem caure en la
“turismefòbia”, al contrari, considerem que en aquests moments tot contribueix, però
no és la solució exclusiva. No podem admetre l’expulsió dels veïns del barri per la
pressió dels mercats immobiliaris que es tradueix en un “mobbing” tant de veïns com
de comerciants.
Tots els esforços per coordinar entitats i veïns dels barris per crear consciencia
d’identitat de barri i de tenir un gran acord per la millora de les condicions de vida,
s’han tirat per la borda amb les polítiques exclusives de CIU I PP.
El regim de tinença majoritàriament és de lloguer en contrast a Barcelona ciutat i un
gran número de finques amb necessitat de rehabilitació i manca d’ascensors.
Així com l’increment del preu de lloguer o venda de m2 dels habitatges que s’ha
incrementat exponencialment. A tot això l’afegim:

20

pscgrup@bcn.cat

Perdua de families

Gent Gran amb
pocs recursos

Escola pública
multicultural.

Població en risc d’exclusió social .

Baix índex de
natalitat

Elevada taxa d’atur
en especial gent jove

Fracàs escolar

Persones beneficiaris de
pensions assistencials i no
contributives

Els governs de progrés a Barcelona, han tingut molta cura de treballar per escurçar la
distància cada cop més entre els barris de la ciutat. Les diferents propostes per la
mixtura d’usos de tots els barris, amb activitat econòmica, residencial i oferta de lleure
de qualitat; la inversió, tant en polítiques urbanístiques, com econòmiques com
socials, tenien l’objectiu d’equilibrar els barris, d’oferir centralitats diverses, en
conclusió d’enfortir la cohesió social.
L’ estratègia dels governs de progrés de la ciutat, s’han traduït en un conjunt de
programes pensats per fer del barri de la Barceloneta un barri de qualitat, cohesionat
físicament i socialment. La gran preocupació per obrir espai públic i baixar la densitat
d’un barri amb grans projectes :
 El principal l’obertura dels perímetres al mar amb la remodelació del passeig
marítim i el poder comptar amb la recuperació de la platja .
 Així com la permeabilitat amb el Port de Barcelona, i la connexió amb la ciutat.
 Amb la descentralització la Barceloneta va fer un espectacular salt endavant,
qualitatiu i quantitatiu, fruit d’una ferma aposta liderada pels socialistes i que
han tingut com a eix prioritari la millora de la qualitat de vida de la ciutadania
del barri i que s’han anat modificant i adaptant als nous temps, les noves
demandes i les noves necessitats.
 La Barceloneta ha format part del projecte de recuperació de Ciutat Vella on
s’ha buscat assegurar la millora de la qualitat de vida per als veïns residents ,
amb una millora dels espai i públic i els equipaments necessaris , a través d’una
eina que va ser el Pla Especial de Reforma Interior, però també de la
remodelació del Port Vell, La, la transformació del espais ferroviaris, El Parc
de Recerca Biomèdica o el Centre Superior d’Investigacions Científiques o les
noves instal·lacions resultant de l’obertura de la Nova Bocana.

21

pscgrup@bcn.cat

La recuperació de la Barceloneta és i ha estat un assumpte de la màxima prioritat. Que
té nous reptes:
 L’atracció de Barcelona com a destí turístic a escala mundial, i de manera
especial la gestió del turisme.
 L’arribada d’una important onada migratòria com a conseqüència del cicle
econòmic expansiu i la crisi econòmica.
 La necessitat de recuperar l’espai públic per a la ciutadania.
 Equilibrar els diferents usos garantint l’habitatge i lluitar contra l’especulació i
el monocultiu comercial.
 La connectivitat amb la ciutat i la mobilitat del barri.
 L’efecte de la marina de luxe.
Entre tots hem aconseguit que la Barceloneta sigui un referent respecte:
 Desenvolupament de polítiques d’equilibri social i urbanístic de la ciutat.
 De la diversitat de formes de vida i de costums.
 Un espai clau i prioritari dins el concepte de la “nova Barcelona oberta al món,
a la cultura i a la modernització”.
 Un comerç actiu i innovadors que cerca l’excel·lència
 L’aplicació d’una normativa específica que tingui en compte les característiques
i usos del territori
 De manteniment i gestió de l’especificitat de l’espai públic

 L’ús d’alguns serveis públics traspassa les zones definides de cada barri.
 La realitat de la Barceloneta és també realitat de Ciutat Vella i la realitat de
Barcelona.
 Transversalitat i interrelació de les zones comercials, turístiques i universitàries
amb molta presència de ciutadania forana al districte.
 Valorar la realitat del Front Marítim i la zona portuària i els usos dels edificis.
 Impacte del Port en la interrelació entre el territori.
 Prioritat per a finalitzar totes les intervencions urbanístiques amb una
planificació integral del districte i de relació amb la ciutat i el port.

22

pscgrup@bcn.cat

 Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a les associacions
de comerciants, els eixos comercials. L’activitat econòmica i el comerç són una
peça fonamental de la convivència i la cohesió social a Ciutat Vella, i per això
volem mecanismes que garanteixin l’equilibri entre els diferents tipus de
comerç presents als nostres barris, afavorint el comerç de proximitat i el
comerç singular. Fomentant les possibilitats d’activació econòmica, la
renovació de locals i la redistribució equilibrada de les activitats.
 Programes per facilitar la integració dels immigrants, de millora de la
convivència i estratègies antirumors
 Tot l’esforç necessari per millorar l’educació i incentivar la pràctica d’activitats
artístiques i esportives. Potenciar la xarxa cultural.
 Innovar en la gestió ambiental tant en la recollida de residus i com el control de
soroll.
 Seguir la tasca realitzada i continuar el combat del fracàs escolar amb
implicació de tots els agents de la comunitat (famílies, escoles, centres
ocupacionals, associacions,...) i que inclogui un servei públic de reforç escolar.
 Ajuts a la rehabilitació d’habitatge i instal.lació d’ascensors per fer accessibles
els edificis.
 Millora i ampliació equipaments hospitalaris i sociosanitaris.
 Convivència veïnal i atenció a les persones.
 Millora de la mobilitat

23

pscgrup@bcn.cat

LA MARINA DE PORT I LA MARINA DEL PRAT VERMELL, AVUI

Indicadors socials
la Marina de Port
Indicador
Població 1
Renda familiar disponible 2
Barcelona índex =100
Nombre aturats 3
Nombre atur de més de 12 mesos3
Titulació acadèmica: sense estudis1
Estudis primaris1
Nombre de llars1
Població més gran de 65 anys que
viu sola1
Índex de sobreenvelliment4
Població estrangera5
1

Barri
30.458
70,2

Districte
Barcelona
184.072
1.620.943
75,1
100

2.355
988
2.975
(11,6%)
7.876
(30,7%)
6.058
(23,6%)
5.750
(22,4%)
2.982
(11,6%)
11.677
1.361

12.482
5.091
14.096
(8,8%)
41.886
(26%)
34.728
(21,6%)
37.674
(23,4%)
32.561
(20,2%)
74.481
13.891

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

54,4
4.152
(13,8%)

55,6
36.171
(12,9%)

55,3
280.047
(100%)

(2)
3
4
5

24

pscgrup@bcn.cat

la Marina del Prat Vermell
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
1.153
184.072
1.620.943
57,1
75,1
100
137
51
210
(23,1%)
372
(40,9%)
212
(23,3%)
88
(9,7%)
26
(2,9%)
428
66

12.482
5.091
14.096
(8,8%)
41.886
(26%)
34.728
(21,6%)
37.674
(23,4%)
32.561
(20,2%)
74.481
13.891

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

65,1
101
(9,4%)

55,6
36.171
(12,9%)

55,3
280.047
(100%)

(2)
La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mateix la capacitat econòmica de
3
4
5

Accions desenvolupades als governs de progrés
 Actuacions significatives en l’espai públic:
o obertura dels carrers Ferrocarrils Catalans i Nostra Senyora de Port;
accessos al CN Montjuïc; accessos al barri del Polvorín, urbanització del
carrer Foc.
o Remodelació i noves places: de la Marina, de Sant Cristòfol, Teresa
Claramunt (en l’antic solar ocupat per la fàbrica Montaner), Bonaventura
Durruti, Matemàtiques, Llorca, Sara Bernardht, del Nou, Cerdà i entorns
o Nous parcs i jardins: Can Sabaté, Ca l’Elena, de la Mediterrània, L’Arboreda,
Pont Romà, Can Farrero, Cal Sebio, Valent Petit, Drets Humans, St. Cristòfol,
Elies Ortiz.
25

pscgrup@bcn.cat

 Habitatge:
o Habitatges per a joves a Pl. Cerdà, Bronze, Mare de Déu Port, Encuny.
o Habitatges tutelats per a gent gran a Pl. Cerdà, Bronze.
o Habitatge social al solar antiga fàbrica Metalco
o Remodelació de barris: habitatges de quatre plantes del barri de Sant
Cristòfol, Eduardo Aunós i Pol vorin.
o Cessió de solars a l’INCASOL (Generalitat de Catalunya) per a la construcció
dels habitatges per a joves als carrers Sant Eloi i Química
o Desmantellament de Can Tunís
 Serveis i equipaments:
o Gent gran: Casal de gent gran del Polvorín, Sant Cristòfol, la Capa. Cessió
de solars a la Generalitat per a la construcció de residència i centre de dia
per a gent gran a Can Farrero
o Educatius: remodelació Barkeno, trasllat EB Collserola, EB Niu, EB El Cotxet,
ampliació del patí del CEIP Ramon Casas , ludoteca dels Colors
o Cívics: Centre cívic la Bàscula, Casa del Rellotge Centre de dia la Cadena,
biblioteca Francesc Candel, Casal de Barri de Sant Cristòfol, Casal de Barri
de Can Clos, Casal de Barri d’Eduardo Aunós, Casal de Barri del Polvorin i
Casal de Barri de la Vinya
o Comerç: Trasllat de l’antic mercat del barri a la Pl. de la Marina
o Sanitaris: CAP Pau Riba i nou CAP de la Marina
o Joves: la Bàscula Musical, Punt multimèdia a la Vinya
o Adquisició de l’antiga fàbrica Phillips, convertit en una important illa
d’equipaments pels barris: nou CAP, trasllat de l’antiga biblioteca Francesc
Candel, Sala Pepita Casanelles, Jardí dels Drets Humans, trasllat dels serveis
socials del barri i l’Oficina d’Atenció Ciutadana i, el Graner, Fàbrica de
Creació de Dansa.
o Adquisió de les antigues instal.lacions esportives de la Seat per a la
construcció d’un poliesportiu del barri i reserva de sòl per a la construcció
d’una nova residència per a gent gran i centre de dia, cessió al CEIP Ramon
Casas de sòl per a l’ampliació del patí de l’escola.
o Recuperació de la Masia de Can Mestres com a hort urbà
o Cessió de sòl, en el barri de la Marina del Prat Vermell, per a la construcció
d’una Caserna de Mossos d’Esquadra, la Casa de l’Agricultura i la Llar
residència Esclat per a persones amb discapacitat
o Remodelacions de camps de futbol del barri i el poliesportiu la Bàscula

26

pscgrup@bcn.cat

 Transports:
o Bus de barri-125. L’any 2002 s’inaugura la Línia de recorregut curt que
connecta l’usuari amb diferents punts del barri de difícil accés. L’any 2011
es va ampliar el recorregut per donar servei també al veïnat i empreses de
la Marina del Prat Vermell
o Línia 9 i 10. Execució de la infraestructura i creació de les estacions de Foc,
Motors i Foneria (2010)
 MPGM per a l’ampliació del recinte Firal Montjuïc-2 (any 2000)
 MPGM del barri de Plus Ultra. L’aprovació de la Modificació del Pla General
Metropolità de Plus Ultra l’any 2006 va suposar que es regulava
urbanísticament el barri de forma que el planejament s’adeqüés a l’estructura
física existent del barri: es reajusta l’alineació vigent del carrer Mare de Déu del
Port, es canvia el model d’illa tancada pel reconeixement de l’estructura
existent d’edificacions dels carrers Aviador Ruíz de Alda-Aviador Franco-Aviador
Duran.
 MPGM per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca.
L’aprovació l’any 2006 d’aquesta MPGM suposa l’ordenació integral,
transformant els usos existents (industrial) de l’àmbit de la Marina de la Zona
Franca per a la creació d’un nou barri (la Marina del Prat Vermell)
 Pla especial d’infraestructures del Barri de la Marina (2007). L’objectiu del pla
és definir els models bàsics, elements i característiques de les infraestructures
que permetin el desenvolupament dels sectors previstos a la modificació de
PGM de la Marina (xarxa viària, recollida residus, xarxa d’aigua, sistemes de
generació d’energies renovables)
 Llei de Barris àmbit la Vinya-Can Clos-Plus Ultra. L’any 2010, la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van signar el conveni per desenvolupar
el projecte d’intervenció integral en l’àrea urbana de la Vinya-Can Clos-Plus
Ultra. Inversió de 12 milions d’€
 MPGM de Montjuïc (2013). Objectiu preservar la muntanya com a gran pulmó
verd de la ciutat, vetllant pels usos dels diferents equipaments de la muntanya i
els espais públics.
 Re urbanització de la Plaça Cerdà

27

pscgrup@bcn.cat

 Prioritzar el transport públic, necessari per garantir l’accés amb qualitat dels
veïns i veïnes i la necessària connexió entre els barris. Es imprescindible
l’arribada de la línia 9 als barris de la Marina.
 La construcció del poliesportiu de la Marina
 Impulsar un Pla de Desenvolupament Comunitari per als infants i famílies
 Impulsar el programa Treball als barris per a la promoció de l’ocupació al barri.
 Impulsar el programa Salut als barris dirigit a reduir les desigualtats socials en
salut.
 Dinamitzar el comerç de proximitat i potenciar l’associacionisme comercial del
barri
 El desenvolupament de la Llei de Barris en l’àmbit de Can Clos, la Vinya i Plus
Ultra.
 Desenvolupar el Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc, per a reordenar aquest
parc urbà sobre la base de la cultura, l’esport i la natura.
 Fer realitat la illa d’equipaments de les antigues instal·lacions del carrer Energia
amb la construcció del poliesportiu, una residència i centre de dia per a la gent
gran i un aparcament soterrat.
 Impulsar el planejament dels sectors públics del nou barri de la Marina del Prat
Vermell

28

pscgrup@bcn.cat

EL POBLE SEC, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 1
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
41.258
184.072
1.620.943
71,9
75,1
100
3.330
1.238
3.178
(8,8%)
10.459
(28,8)
7.702
(21,2%)
7.621
(21%)
7.333
(20,2%)
16.383
2.143

12.482
5.091
14.096
(8,8%)
41.886
(26%)
34.728
(21,6%)
37.674
(23,4%)
32.561
(20,2%)
74.481
13.891

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

57,2
12.528
(30,6%)

55,6
36.171
(12,9%)

55,3
280.047
(100%)

(2)
3
4
5

 Pla especial de Reforma Interior del Poble sec: Es va posar en marxa l’any
1992. Fonamentalment es basava en la rehabilitació, tot i que plantejava la
construcció de nou habitatge social, de nous equipaments i nous carrers, va
incloure la rehabilitació d’equipaments i la re urbanització de carrers i espai
públic. En aquest sentit destacar actuacions:
o Espai públic: l’obertura del carrer i enjardinament del carrer Ricard, de
Font-trobada, del passeig de l’Exposició. La rehabilitació dels carrers Blesa,
Magalhaes, Remei, la França, Anibal. L’eixamplament de les voreres de
l’Av. Paral.lel
29

pscgrup@bcn.cat

Les remodelació de la pl. del Sortidor i la construcció d’un aparcament
soterrat (230 places). La remodelació dels Ocellets, Molino, del Setge,
Navas , Dr. Pere Franquesa, Santa Madrona.
La peatonalització del carrer Blai com a eix peatonal pel barri.
El parc de les Tres Xemeneies, el Mirador del Poble Sec, el Parc de Miramar,
Jardins de les Hortes de Sant Bertran, jardins Walter Benjamin.
o Equipaments: recuperació pel barri de l’edifici ocupat per la Falange
Española al carrer Blai primer com a centre cívic i posteriorment seu de la
Biblioteca Francesc Boix; remodelació del camp de futbol la Satalia,
residència per a gent gran del carrer Vila Vila, Centre d’Interpretació
Històrica- Refugi 307, CAP Hortes, centre serveis socials
o Habitatge social al carrer Ricard, Pg de l’Exposició
 Pla de futur del Poble sec: L’any 1994, amb motiu de la celebració dels actes
del 125è aniversari del barri, i a proposta dels veïns sorgeix la idea d’elaborar el
primer Pla de futur amb la voluntat de millorar el barri. El treball realitzat amb
la Coordinadora d’Entitats del Poble sec i amb els veïns i veïnes va ser cabdal
per detectar les necessitats i dissenyar les polítiques públiques a realitzar.
Algunes de les actuacions derivades d’aquest pla:
o L’obertura de la muntanya de Montjuïc al barri amb la millora a l’accés dels
equipaments a la muntanya
o La configuració de l’av Paral.lel per convertir-lo en un eix vertebrador del
barri
o La construcció de nous equipaments: ABS a Vila Vila- la conversió de
l’escola Consell de Cent, de l’escola del Bosc en un centre de secundària,
l’equipament del Sortidor
o L’impuls dels processos de rehabilitació dels habitatges del barri, aprofitant
l’Àrea de Rehabilitació Especial del Poble Sec (ARI) i que suposava actuar en
el 47% dels edificis del barri
 Area de Rehabilitació Especial (ARI): A partir d’un anàlisi realitzat per
l’empresa municipal PROCIVESA que posava de manifest el mal estat dels
edificis del barri així com el fet que alguns d’ells no complien les condicions
mínimes d’habitabilitat amb falta d’aigua corrent, dutxa, deficients
instal·lacions elèctriques, fa que a l’any 1994, la Generalitat delimiti la zona
compresa entre l’av. Del Paral.lel, pg de Montjuïc, Radas i Nou de la Rambla,
com a Area de Rehabilitació. Es van rehabilitar 2.867 habitatges i va suposar
una inversió de 1,9 milions d’euros.
 Llei de Barris del Poble sec: El 2005 la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament
de Barcelona van signar el conveni per desenvolupar el projecte d’intervenció
integral al barri. La Llei de Barris del Poble sec, que va suposar una inversió de
16.915.500 € pel barri, per un total de projectes de tipus urbanístic i social.
Així podem destacar: la re urbanització de carrers i places del barri; la creació
del Parc de la Primavera (13.490m2); l’ampliació i millora d’equipaments
30

pscgrup@bcn.cat

públics esportius, culturals, socials i cívics; programes de suport a la
rehabilitació integral d’habitatges; programes socials –programes Treball als
barris, Salut als Barris-.
A més de les actuacions complementàries a la Llei de Barri portades a terme
amb finançament fonamentalment municipal: la urbanització de Vilà i Vilà; la
pl Bella Dorita; el passeig dels cims; millores a l’escola Tres Pins i EB Nic;
l’equipament cultural Albareda; re urbanitzacions de carrers com M. Déu
Remei, Salvà, Roser, Poeta Cabanyes, Concòrdia; clavegueram,... que ha
suposat pel barri una inversió de més de 140 milions d’€
Per tant, el total d’inversions públiques al barri en aquest període 2005-2010 va
ser de 157.002.912,41 €
 Pla de desenvolupament comunitari (PDC). L’any 2005, s’inicia el PDC al barri,
un procés d’acció comunitària entre l’Ajuntament i la Coordinadora d’Entitats
del Poble sec que a partir d’una visió global del barri impulsa un seguit de
programes per la transformació i millora del barri.
 Accions en favor de la convivència. Mostra d’entitats i la festa Fem Paral.lel; la
Cuina del Món.
La Taula de convivència del Poble sec, integra a entitats del barri que treballen
per la convivència.
 Pla de millora i revitalització de l’av del Paral.lel. L’any 2009, l’Ajuntament i la
Fundació El Molino-FEM, signen un conveni de col.laboració amb l’objectiu de
revitalitzar, impulsar el desenvolupament i dinamitzar el Paral.lel i els seus
entorns en els aspectes urbanístics, culturals, d’oci i comercials en
compatibilitat amb els usos d’habitatge.
 MPGM de Montjuïc (2013). Objectiu preservar la muntanya com a gran pulmó
verd de la ciutat, vetllant pels usos dels diferents equipaments de la muntanya i
els espais públics.
 Altres actuacions:
o Serveis i equipaments: Espai 12@16 com un equipament per als
adolescents, Centre cultural Albareda, Casal de gent gran del Paral.lel,
arranjament del Casal de barri del Poble Sec, ampliació del menjador del
CEIP Jacint Verdaguer, millores a l’IES Consell de Cent, habitatge per a joves
al carrer Anibal-Tapioles.
o Programa La salut als barris, pla d’actuació per reduir les desigualtats
socials en l’àmbit salut.
o Programa Treball als barris amb el desenvolupament de plans d’ocupació
o Bus de barri-121. L’any 2000 s’inaugura la Línia de recorregut curt que
connecta l’usuari amb la xarxa bàsica de transports, amb les zones
comercials del seu àmbit i els serveis del barri (CAP, escoles, equipaments)
o Intervenció integral en el barri de la Satalia.

31

pscgrup@bcn.cat

o El passeig dels cims. Un passeig de 3,4 km que va de la porta Forestier al
Sot del Migdia i dóna accés als diferents equipaments i jardins de la part
alta de la muntanya de Montjuïc
o Urbanització de la Pl Navas i nou aparcament soterrat a la plaça, nou eix
Vilà i Vilà.
Sense oblidar la importància que va tenir per la ciutat la celebració dels Jocs Olímpics
del 92 que va influir en la transformació de la ciutat i dels seus barris. La muntanya de
Montjuïc va acollir la major part de les instal.lacions més importants i emblemàtiques
dels Jocs: la recuperació de l’Estadi Lluís Companys, de la piscina municipal, de les
piscines Picornell, el Palau Nacional; el nou Palau Sant Jordi,.... I alhora, el fet que
l’anella olímpica estigués en la muntanya de Montjuïc va comportar una millora en la
connectivitat amb els barris situats al peu de la muntanya.
L’impuls per part del govern de progrés d’aquests plans i programes en un barri que,
per la seva ubicació geogràfica al peu de la muntanya de Montjuïc, requeria una
renovació important dels seus edificis i del seu espai públic que junt amb l’envelliment
de la població i d’una pèrdua de població, ha suposat un salt qualitatiu força important
en la millora de la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes del barri.

 Impulsar el Pla de futur del Paral.lel, com a eix cívic i cultural, per aprofitar el
potencial d’aquesta avinguda per esdevenir un eix de ciutat amb una vocació i
un rol singular. Apostar per la oferta de serveis i el guany d’espai cívic i de
qualitat pels ciutadans i ciutadanes
 Les institucions culturals de la muntanya de Montjuïc han de deixar d’estar
d’esquenes al barri.
 Desenvolupar el Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc, per a reordenar aquest
parc urbà sobre la base de la cultura, l’esport i la natura
 Ampliació de l’escola Jacint Verdaguer com a equipament escolar de qualitat.
 Continuar treballant amb les entitats la convivència al barri, mitjançant la Taula
de convivència
 Continuar desenvolupant el programa Treball als Barris per a la promoció
d’ocupació i la creació de plans d’ocupació
 Continuar desenvolupant el programa Salut als barris: Baixem al carrer, Puja’m
i Baixe’m, Activa’t als parcs de Barcelona...

32

pscgrup@bcn.cat

 Continuar desenvolupant programes de dinamització de l’activitat comercial al
barri.
 La presència de nous creadors del disseny, hauria de permetre que el barri
sigues un clúster del disseny per a la ciutat

33

pscgrup@bcn.cat

EL CARMEL, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
32.425
169.512
1.615.985
64,4
80,3
100
2.585
1.105
4.534
(16,3%)
7.644
(27,50%)
7.392
(26,60%)
5.584
(20,1%)
2.649
(9,5%)
12.833
1.540

11.859
5.086
15.655
(10,7%)
32.555
(22,2%)
33.146
(22,6%)
36.820
(25,1%)
28.476
(19,4%)
69.307
9.412

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

48,2
4.420
(13,8%)

54,1
21.240
(7,6%)

55,3
280.047
(17%)

(2)
3
4
5

 Accions Urbanístiques:
o Priorització a la re urbanització de la Rambla del Carmel inclòs el soterrament
del transit rodat.
o Desenvolupament del Parc del Tres Turons, creant habitatge i els equipaments
necessari.
o Iniciar el procés d’expropiació de les vivendes afectades pel PGM dels Tres
Turons.
o Millora de la comunicació viària entre els Carrers de Gran Vista i Doctor Bové.
34

pscgrup@bcn.cat

o Mobilitat: arribada del metro al barri.
- La posada en funcionament de la línia 5 del metro el Juliol de 2010,
amb la parada de El Carmel i El Coll - La Teixonera. Va suposar una fita
important pel barri, millorant mobilitat dels veïns i veïnes i connectant
El Carmel amb la resta del districte i la resta Barcelona, situant al barri,
en el mapa de Barcelona.
 Altres Accions desenvolupades:
o Ampliació del CAP Carmel situat al Carrer Murtra.
o Millora en l’ instal·lació Municipal del Carmel
o Millora de l’accessibilitat entre els carrers gràcies a l’eliminació de barreres
arquitectòniques.

 Adequació de la sortida del metro Coll-Teixonera (Carrer Batet) i el seu entorn.
 Finalització del tram Carrer de Llobregós – Batet i adequació de la vorera
esquerra.
 Iniciar el procés d’urbanització de la Plaça Nova del Carmel (Zona Esvoranc)
dotant-la d’equipaments i habilitant els carrers dels voltants als vianants.
 Millora de l’habitabilitat i la convivència a la Plaça Pastrana.
 Construcció d’un casal de Gent Gran (millorant l’atenció per a la gent gran o
dependent).
 Millora de la mobilitat als carrers Marsans i Rof i també el Carrer Mühlberg
(Expropiació de vivendes).
 Soterrament del cablejat als carrers Doctor Bové, Alcalde del Zalamea i Carrer
Sigüenza entre altres.
 Creació de línies estratègiques per als aturats del Carmel. (Retornar Barcelona
Activa i el programa Treballs als Barris), a més a més aplicar els plans de xoc
contra l’atur juvenil.
 Fer un pla de vivendes d’ús social al barri.
 Mobilitat:
o Revisar trajecte del bus 119, per a fer-lo arribar al Carrer de Mühlberg.
o Retornar al seu recorregut original la línia 86 i 87 i els horaris respectius.
35

pscgrup@bcn.cat

o Mantenir les actuals línies d’autobús que tenim al barri per a seguir amb el
manteniment dels serveis actuals.

36

pscgrup@bcn.cat

LA TEIXONERA, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
11.420
169.512
1.620.943
66,7
80,3
100
760
330
1.332
(13,5%)
2.521
(25,5%)
2.525
(25,6%)
2.237
(22,7%)
1.243
(12,6%)
4.788
559

11.859
5.086
15.655
(10,7%)
32.555
(22,20%)
33.146
(22,60%)
36.820
(25,10%)
28.476
(19,40%)
69.307
9.412

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

50,7
1.687
(14,9%)

54,1
21.240
(7.6%)

55,3
280.047
(100%)

(2)
3
4
5

 Remodelació de l’ Eix Fastenrath:
o Transformació de tot el carrer Fastenrath, que fa d’eix des del Carmel fins
al barri de Sant Genís i barri de Penitents del districte de Gràcia.
o La Remodelació; va estar enfocada principalment, en millorar la via
principal del barri i la mobilitat i accessibilitat pel veïnat.
 Mobilitat: arribada del metro al barri.
o La posada en funcionament de la línia 5 del metro el Juliol de 2010, amb la
parada de Coll-Teixonera el Juliol de 2010, va suposar una fita important
pel barri, millorant mobilitat dels veïns i veïnes i connectant La Teixonera
37

pscgrup@bcn.cat

amb la resta del districte i la resta Barcelona, situant al barri, en el mapa
de Barcelona.
 Obertura de la biblioteca de penitents:
o Encara que la biblioteca està situada al districte de Gràcia (barri de
Penitents), dóna servei al barri i als seus veïns/es i des de la seva
inauguració a l’any 2011, va suposar la culminació del Pla de Biblioteques
que els governs d’esquerres amb els alcaldes Clos i Hereu havien posat en
marxa des del 1998.
 PGM Vall d’ Hebron: Remodelació Mercat.
o Dins del Pla General i del PMU Teixonera-2, mentrestant no es posava en
marxa el pla, vam fer la remodelació del mercat de la Vall d’ Hebron,
millorant la visibilitat de les parades i la estructura en general del propi
mercat, com a una actuació prèvia a la que ha de ser la remodelació
general.
 Inauguració del Parc dels Garrofers.
 Ampliació del Centre de Serveis Socials dins del Centre Cívic del barri

 Inici de les obres de la remodelació de la Plaça Isop. (actuació endarrerida des de
finals de 2012)
 Finalització dels entorns de la sortida del metro Coll-Teixonera per retornar als
veïns, una zona envoltada de tanques, pel seu gaudi.
 Impuls dels plans general Teixonera 1 i Teixonera 2; amb la reforma integral del
Mercat de la Vall d’Hebron i la millora immediata de tota la zona del barri al la
que afecta el PMU Teixonera-2.
 Implantació de “zona 30” a diferents punts del barri; estudiar la viabilitat de les
diferents opcions per pacificar el trànsit als carrers del barri.
 Construcció d’un casal d’entitats/Casal de Joves. La Casa Teixonera al c/ Besòs ha
compartit els espais per les diferents entitats i associacions, però és molt reduït i
no tenen suficient espai per reunions i/o materials.
 Ampliació del programa Patis Oberts a les escoles, a l’IES Vall d’Hebron i posada
en funcionament de camins escolars.

38

pscgrup@bcn.cat

 Cobertura de la Ronda de Dalt per dotar el barri d’un nou espai públic.
 Equipaments:
o Escola Bressol: la única que tenia el barri es va traslladar al barri del
Carmel.
o Davant del trasllat del C. Sv. Socials, proposar la idea de mantenir la oficina
al barri, per no perdre un servei, implantat des de fa molts anys, per l’edat
dels veïns i veïnes i l’orografia de la zona.
o Ampliació de Centre Cívic (ampliació real: continuant cap a la esplanada).
 Mobilitat:
o Millora dels accessos i sortides del barri. Pla de mobilitat
o Revisar trajecte del bus 119, per retornar les parades anul·lades a la porta
del metro Coll-Teixonera a la cantonada Fastenrath-Sant Crispí i l’altre del
c/Fastenrath ( a la meitat del carrer)
o Revisar la construcció d’un aparcament públic, pensant les millors opcions
amb les seves veïnes i veïns, per que pugui ser viable pel barri.

39

pscgrup@bcn.cat

SANT GENÍS DELS AGUDELLS, AVUI
Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
6.977
169.512
1.620.943
80,9
80,3
100
455
198
821
(3,5%)
1.541
(25,4%)
1.385
(22,8%)
1.375
(22,6%)
947
(15,6%)
2.868
420

11.859
5.086
15.655
(10,7%)
32.555
(22,2%)
33.146
(22,6%)
36.820
(25,1%)
28.476
(19,4%)
69.307
9.412

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

57,3
899
(13,0%)

54,1
21.240
(7,6%)

55,3
280.047
(17%)

La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica
de les famílies. Dades 2011
3
4
5
(2)

 Urbanisme
o Preparació d’un pla B d’inversions donada l’actual manca de les
mateixes i la derogació de la llei de barris.
o Remodelació de les voreres de la part alta del barri.
o Neteja i condicionament de solar buits i abandonats per convertir-los en
aparcaments.
o Condicionament i millora de totes les places públiques.
 Mobilitat:
o Increment del transport públic i de la seva freqüència.
40

pscgrup@bcn.cat

o Bus del barri tots els dies, tan laborable com festius, incrementant
també la franja horària i la freqüència.
o Instal·lació de marquesines a les parades.
o Adaptació de totes les parades per discapacitats.
o Millora d’accessos i sortides del barri.
o Millora del pla de mobilitat general.

 Centre per gent gran
 Centre de joves
 Instal·lacions esportives
o Trasllat i millora camp de futbol
o Pistes petanca
o Nous equipaments esportius
 Remodelació del mercat d’Horta
o Millora de l’estructura general
o Millora de les parades a les necessitats actuals
 Cartells indicadors del barri
 Ampliació Serveis Socials donat el gran increment de les necessitats i el
deteriorament social i econòmic actual
 No a les portes de Collserola
 Elaborar programes per evitar el fracàs escolar
 Potenciar el comerç de proximitat en coherència a la orografia del barri
 Promoure programes i tallers formatius per a joves i la integració d’immigrants

41

pscgrup@bcn.cat

CAN BARÓ, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
8.984
169.512
1.615.985
72.5
80.3
100
568
234
822
(10,5%)
1.701
(21,7%)
1.728
(22,0%)
1.982
(25,2%)
1.621
(20,6%)
3.782
522

11.859
5.086
15.655
(10,7%)
32.555
(22,2%)
33.146
(22,6%)
36.820
(25,1%)
28.476
(19,4%)
69.307
9.412

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

53,9
1.259
(14,1%)

54,1
21.240
(7,6%)

55,3
280.047
(17%)

(2)
La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica
de les famílies. Dades 2011
3
4
5

 Centre de Serveis Socials que dona cabuda al barri de Can Baró
 Bus de barri
 Escales mecàniques del Carrer José Millán González
 Projecte Raimon Casellas
 Reforma del tram de l’Avinguda Verge de Montserrat

42

pscgrup@bcn.cat

 Transformació del Pirineu en un Casal per les entitats
 Local social a Raimon Casellas
 Pistes poliesportives i espais cistelles de basquet
 Espai pistes petanca
 Horts urbans
 Zones jocs infantils
 Aparcament municipal a la Baronense
 Remodelació plaça Vista Park
 Recuperació patrimoni històric i cultural al Turo de la Rovira i museïtzació de
l’espai.

 Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a l’Associació de
Comerciants.
 Elaborar un programa per combatre el fracàs escolar que impliqui tots els
agents de la comunitat (famílies, escoles, centre ocupacional, associacions...) i
que inclogui un servei públic de reforç escolar.
 Resoldre situació d’interinitat com l’Escola la Gavina.
 Construir una Escola Bressol Municipal i una escola de primària de titularitat
pública a la Baronense.
 Impulsar habitatge protegit .
 Crear un casal i una residència gent gran de titularitat pública.
 Impulsarem la reforma INTEGRAL del Pirineus (actualment el que estan fent
son nyaps)
 Potenciar mecanismes per a la millora de la convivència, la seguretat i els
comportaments cívics.

43

pscgrup@bcn.cat

 Millorar els elements d’accessibilitat, ascensors, mobilitat, transport públic i
aparcament horari nocturn.
 Impulsar la dinamització de l’activitat comercial del barri, vinculant-la a la
creació d’equipaments públics.
 Millora en la mobilitat del barri, tenint en compte els itineraris de compra per
tal d’ajudar i fer més accessible el comerç del barri
 Impulsar iniciatives d’ocupació i de serveis que la generin.
 Impulsar la promoció pública d’habitatge.
 Desenvolupar el Parc dels Tres Turons, creant habitatge i equipaments
associats .

44

pscgrup@bcn.cat

CANYELLES, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
Index de sobreenvelliment4
1

Barri
7.197
75,1

Districte
Barcelona
167.419
1.620.943
61,6
100

650
290
949
(15,2%)
2.007
(32,1%)
1.586
(25,4%)
1.141
(18,2%)
569
(9,1%)
2.788
329

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

46,3
362
(5,1%)

54,9
26.739
(9,5%)

55,3
280.047
(17%)

( ) Dades Departament Estadística Juliol 2013
2
( ) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica
de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a
Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts)
3
( ) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012
4
( ) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011
5

Actuacions al mandat 2008-2011

 Habitatge
o Pla Cromàtic per restaurar les façanes a 2.524 habitatges
o Projecte de 200 habitatges de protecció oficial i dotacionals, amb
equipaments i aparcament, a Rda. Guineueta Vella
 Ensenyament
o Restauració de façana de l’escola Tomás Moro
o Pavimentació i guarda-cotxes a bressol El Vent
45

pscgrup@bcn.cat

o Mòdul a escola O. Martorell per ampliar instal.lacions
 Equipaments i serveis de barri
o Accessibilitat (ascensors) a Serveis Socials de Pau Casals
o Projecte de nou camp de futbol a Rda. Guineueta Vella
 Infància
o 3 àrees de jocs infantils
 Serveis de barri
o Plans ocupacionals per arranjament de camp de futbol, biblioteca i casal
de gent gran
 Urbanisme
o 27.490 m2 de via pública urbanitzada i rehabilitada al barri
- Interiors I 11.371 m2
- Interiors II i III 16.119 m2
 MOBILITAT
o 2 Ascensors, a García Lorca i Ignasi Agustí
o Escales mecàniques a Miguel Hernández
o Regulació de trànsit a Rda. Guineueta Vella i zones d’aparcament

 Sempre al servei de les persones
o Fer el Casal de barri de Canyelles
o Construir un nou Casal de la gent gran
o Construir el camp de futbol de Canyelles a la Ronda Guineueta Vella
o Impulsar el projecte de nova ubicació a la Biblioteca i l’Escola de
Formació d’Adults
o Ampliar el complex esportiu Artesania
o Mantenir el servei d’urgències d’atenció primària al CAP Guineueta
 Espai públic de més qualitat, més net i més segur
o Urbanitzar els interiors d’illa de Víctor Jara, Miguel Hernández-Ignasi
Agustí i Ronda Guineueta Vella
o Renovar la marquesina i fer millores al Parc Serra Martí
o Generar noves places d’aparcament al barri
o Implantar mesures de pacificació del trànsit
o Executar les fases previstes del Pla Cromàtic i de rehabilitació de façanes

46

pscgrup@bcn.cat

o Construir els habitatges dotacionals i de protecció oficial, i aparcament
soterrat, a la Ronda Guineueta Vella
o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació
i/o renovació d’àrees infantils de joc
 Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació
o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal
de barri

47

pscgrup@bcn.cat

LA GUINEUETA, AVUI
Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3

Barri

Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

15.185
66,0

Districte
Barcelona
167.419
1.620.943
61,6
100

1.331
594
1.640
(12,4%)
3.390
(25,6%)
3.174
(24,0%)
3.187
(24,1%)
1.836
(13,9%)
6.220
866

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

52,8
1.167
(7,7%)

54,9
26.739
(9,5%)

55,3
280.047
(17%)

(2)
3
4
5

Actuacions mandat 2008-2011
 Habitatge: Programa de subvencions per a l’instal.lació d’ascensors i

accessibilitat a habitatges

 Ensenyament: Millores a tres centres educatius públics:

o Escola Agora
o Escola Oriol Martorell
o Institut Guineueta

48

pscgrup@bcn.cat

 Equipaments de barri:
o Remodelació del Mercat de la Guineuta
o Caserna de la Guàrdia Urbana
o Projecte bàsic de Masia Can Carreras
o Conveni de permuta de l’Església del mental amb el solar de l’Escola
Benjamí de Trinitat Nova
o Gespa, vestuaris i xarxes de protecció al camp de futbol Guineueta
o Centre d’acollida per a persones sense sostre
o Millora de la font del Parc Guineueta
 Infància:
 Urbanisme
o 19.802 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri:
- Pg. Fabra i Puig
*Cobertura de parking 7.500 m2
*Interiors 6.380 m2
o Interiors entre carrer Guineueta i Karl Marx 5.922 m2
o Interiors Barcinova
o Gasela
o Guineueta
 Mobilitat
o Pàrking Fabra i Puig amb 350 places
o 2 estacions de Bicing

 Sempre al costat de les persones
o Fer un nou Casal de barri
o Finalitzar la reforma del Mercat Municipal
o Finalitzar la reforma de la caserna de la Guàrdia Urbana de Nou Barris
o Impulsar l’ampliació del Casal de gent gran
o Executar el Pla especial per a la instal·lació d’ascensors al barri
o Mantenir el servei d’urgències d’atenció primària al CAP Guineueta
o Urbanitzar els interiors d’illa entre Karl Marx-Valldaura-Via Revencia
o Urbanitzar els entorns del Mercat de la Guineueta i de la nova parròquia
de Sant Rafael
o Executar la millora del Parc de la Guineueta
49

pscgrup@bcn.cat

o Millorar l’oferta d’aparcament en el barri
o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació
i/o renovació d’àrees infantils de joc
o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en la Masia

50

pscgrup@bcn.cat

LA PROSPERITAT, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
26.471
167.419
1.620.943
63,0
61,6
100
2.113
912
3.881
(16,9%)
6.489
(28,3%)
5.859
(25,6%)
4.680
(20,4%)
2.006
(8,7%)
10.691
1.502

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

49,3
3.919
(14,9%)

54,9
26.739 (
9,5%)

55,3
280.047
(17%)

(2)
3
4
5


 Habitatge
o 77 apartaments amb serveis per a persones grans Torre Júlia
o ARI, ajuts per rehabilitació d’habitatges
 Ensenyament
o Nova Escola Bressol i nou Parvulari a la Mercè Rodoreda
o Millores a una Escola Bressol, cinc escoles de primària i un institut
51

pscgrup@bcn.cat

o Camí escolar
o Activitats extraescolars Temps de Barri
o Nova seu del Centre de Serveis Socials a Pablo Iglesias
o Residència amb 100 places per a gent gran, i Centre de dia amb 25
places
o Reformes a l’edifici de l’antic Casal de Joves per l’Escola d’Adults.
o Cessió de l’antiga seu de l’Escola d’Adults per l’Associació de Veïns
o Finançament municipal per la gestió de Casal de barri, Prospeviva,
Poliesportiu
o Gestió pel compliment de sentència judicial sobre antenes per part de
Telefònica
o Projecte executiu de la Piscina de carrer Molí
 Infància
 Urbanisme
o Projecte de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri
o 20.906 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri:
- Badosa 875 m2
- Boada 1.564 m2
- Borrás 2.036 m2
- Japó 1.365 m2
- Canyameres 1.709 m2
- Enric Casanovas 1.350 m2
- Tissó 4.170 m2
- Pou 2.455 m2
- Camí escolar (Tissó, Molí, P. Masifern) 5.382 m2
- Pç. Prosperitat – Mitgera artística
- Pl. Harry Walker
- Pl. A. Pestaña
- Expropiació i enderroc de l’edifici de l’Ideal Flor per fer equipaments
de barri
 Mobilitat
o Pàrking en superfície a l’Ideal Flor. 7.000 m2
o Aparcament a l’Illa Molí
o Bus de barri
o Camí escolar
o Zona 30
o Renovació de semàfors

52

pscgrup@bcn.cat

 Sempre al costat de les persones costat de les persones:
o Impulsar el projecte constructiu de la nova biblioteca del Districte, un
Auditori, nous espais d’ús cultural i social i aparcament soterrat a l’antic
solar de Plàstica Ideal Flor
o Construir el complex esportiu municipal de Via Revencia/Molí
o Construir el nou Casal de Joves de Prosperitat
o Posar en funcionament l’Escola de Formació d’Adults a l’antic Casal de
Joves del carrer Joaquim Valls
o Continuar amb la urbanització i manteniment integral de carrers i la
creació i/o renovació d’àrees infantils de joc
o Posar en pràctica mesures de pacificació del trànsit i millora de la
mobilitat al barri
o Donar resposta a les necessitats d’aparcament al barri
o Executar el projecte constructiu d’habitatges dotacionals, equipaments i
aparcament soterrat a la illa del Pg. Valldaura/Andreu Nin
o Desenvolupar urbanísticament el projecte de nous habitatges de
protecció oficial i equipaments a la cruïlla Via Favència/Aiguablava
de barri

53

pscgrup@bcn.cat

LES ROQUETES, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
16.042
167.419
1.620.943
54,5
61,6
100
1.408
629
2.489
(18,4%)
4.386
(32,4%)
3.579
(26,5%)
2.211
(16,4%)
854
(6,3%)
5.939
673

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

49,5
3.323
(21,1%)

54,9
26.739
(9,5%)

55,3
280.047
(17%)

2
3
4
5


 Habitatge. Projecte de vivendes de protecció oficial i dotacionals, amb
equipaments i aparcaments, a la zona de contacte amb Canyelles (A. Machado)
 Ensenyament
o Escola Bressol Pla de Fornells
54

pscgrup@bcn.cat

o Millores a l’Escola Bressol El Torrent i a les escoles de primària S. Antoni
Mª Claret, Gaudí i Antaviana.
o Pla d’entorn amb activitats extraescolars a totes les escoles del barri
o Programa Temps de barri amb activitats complementàries a les d’àmbit
escolar
o Biblioteca de les Roquetes
o Seu de serveis socials a Alcántara 22
o Reforma de la Seu del Centre de Serveis Socials a Vidal i Guash
o Punt verd a Las Torres
o Edifici B a Via Favència per Arxiu Històric, Nou Barris Acull i Nou Barris
TV
o Rehabilitació de Pistes esportives Gelabert, amb servei de monitors
o Ateneu, 2ª fase d’ampliació
o Clavegueram fase 1 obra sindical
o Jardí de les Roquetes (R. Caro)
o Magatzem pel Comitè de solidaritat amb Nicaragua
o Lavabos Mercat de Montserrat
o Millora aire condicionat Casal gent gran i Ton i Guida
 Serveis de barri
o Pla de desenvolupament comunitari i dotació econòmica
o Plans ocupacionals amb més de 50 participants
 Infància
o 3 àrees de jocs infantils, amb una marquesina
o Ludoteca Alcántara 22
 Urbanisme
o Projecte de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri, i nova
zona d’equipaments a sobre.
o Via pública urbanitzada i rehabilitada al barri
- Artesania
- Alvarado
- Camí Vell de la Pedrera
- Jaume Pinent
- Vidal i Guash
- Briquets
- Pla de Fornells
- Garigliano
- Pl. Puig Antich
- Llobera
- Mina de la Ciutat
- Alcántara
- Les Torre
- Baixada del Pedregar
55

pscgrup@bcn.cat

-

Simancas
Cantera

 Mobilitat
o Estació de Metro Línia 3
o Ascensors carrer Alcántara
o Semàfors per a invidents
o Finalitzar la rehabilitació i posar en marxa el centre de serveis socials
o Consolidar el projecte d’Institut Escola de Roquetes
o Millorar l’oferta d’activitats i serveis del Casal de gent gran
o Implantar mesures per millorar l’oferta educativa i de lleure infantil
o Impulsar l’ampliació del CAP
o Implantar mesures per a la millora del civisme i la convivència
o Impulsar el projecte de reforma del parc del Pla de Fornells
o Estudiar la millora d’accessibilitat i funcionalitat de les places del barri
o Implantar un camí escolar als entorns de les escoles Gaudí, Claret i
Antaviana
o Continuar amb la urbanització i manteniment integral de carrers
o Millorar les àrees infantils de jocs
o Generar noves places d’aparcament al barri
o Impulsar el projecte constructiu d’ habitatges i de protecció oficial
equipaments previst al pla especial dels entorns del Mercat de
Montserrat
o Finalitzar la renovació del clavegueram al conjunt d’habitatges de l’Obra
Sindical del Hogar
o Mantenir els plans ocupacionals i els dispositius d’orientació laboral
o Impulsar un projecte urbanístic de reforma del Mercat de Montserrat i
millora dels entorns
de barri

56

pscgrup@bcn.cat

LA TRINITAT NOVA, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
1

Barri

Districte
Barcelona
7.627
167.419
1.620.943
46,9
61,6
100
899
392
1.175
(18,1%)
2.251
(34,7%)
1.702
(26,3%)
1.002
(15,5%)
362
(5,4%)
3.001
512

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

66,9
1.380
(18,3%)

54,9
26.739
(9,5%)

55,3
280.047
(17%)

2
3
4
5


 Habitatge
o Construcció de 510 habitatges per substitució d’afectats per patologies
o Ajuts per rehabilitació d’habitatges. Amb places d’aparcament i locals
comercials
o Ascensors als habitatges de carrer Platja d’Aro
57

pscgrup@bcn.cat

 Ensenyament
o Millores informàtiques a l’escola Sant Josep Oriol, l’ institut Roger de
Flor i l’Escola Superior de Restauració de bens Culturals
o Pla d’entorn amb activitats extraescolars a les escoles del barri
o Programa Temps de barri amb activitats complementàries a les d’àmbit
escolar
o Millores i climatització al Casal de gent gran Platja d’Aro
o Conveni de permuta del solar de l’Escola Benjamí amb l’Església del
Mental, per construir un Casal de Barri
 Infància
o Casal infantil El Desván 144 m2
o Àrees de jocs infantils
 Serveis de barri. Plans ocupacionals per la integració al món del treball i
d’acompanyament als veïns afectats per trasllat de residència dintre del Pla de
Remodelació del barri. Plans de neteja, manteniment urbà, mediadors
mediambientals, i de treball familiar, projecte URBAN
 Urbanisme
o Projecte de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri
o 14.838 m2 de via pública urbanitzada i rehabilitada al barri, més les
obres al parc i interiors d’illa:
- Palamós 7.590 m2
- Alvarado 948 m2
- Alhucemas 808 m2
- Millores al Parc de la Trinitat
- Pl. De l’Aire 1.739 m2
- Platja d’Aro 1.703 m2
- Interiors d’Illa 4
- Garbí 1.192 m2
- María Zambrano 455 m2
- Vall d’Aro 403 m2
 Mobilitat
o Estació de la Línia 3 de Metro amb enllaç a Línia 4 i Línia 11
o Rehabilitació del pàrquing del Mercat de Trinitat Nova

o Construir el Casal de barri de Trinitat Nova
o Dotar al barri d’un espai per a la gent gran
58

pscgrup@bcn.cat

o
o
o
o

Rehabilitar la Casa de l’Aigua com a equipament mediambiental
Continuar amb el desenvolupament dels projectes socials de l’URBAN
Estudiar un projecte d’ús social de l’antic camp de futbol
Impulsar la construcció de les últimes fases de nous habitatges al barri

o Urbanitzar els interiors d’Aiguablava-Nou Barris-Portilligat
o Continuar amb la urbanització de les zones de remodelació del barri
o Continuar amb la millora i manteniment de carrers i illes interiors
o Generar una nova àrea infantil de jocs als entorns dels nous habitatges
o Implantar un camí escolar als entorns de l’escola Sant Jordi i l’IES Roger
de Flor
o Implantar mesures de pacificació del trànsit
o Desenvolupar urbanísticament el projecte de nous habitatges de
protecció oficial i equipaments a la cruïlla de Via Favència-Aiguablava
o Continuar amb els plans ocupacionals i d’inserció laboral de l’URBAN
o Elaborar un estudi de dinamització comercial al barri

59

SOS barris

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Viewers also liked

Viewers also liked (9)

Similar to SOS barris

Similar to SOS barris (20)

SOS barris