Reunio 3anys gener 2014 15

1. CP NORAI 2014-2015

2. QUÈ ÉS IMPORTANT RECORDAR?
• Màxima puntualitat en les entrades i les sortides.
• No podeu entrar dins l’edifici els matins,
només per venir a recollir-los.
• Servei escola matinera.
• Servei de menjador.
• Avisar si hi ha canvis de domicili o número de
telèfon ( faran notificacions via sms)
• Quedar a casa amb símptomes de malaltia o
febre
• No es pot fumar dintre del recinte escolar.
• No es poden dur cans, ni grans ni petits,
doncs hi ha nins que tenen al·lèrgies.

3. COMUNICACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA
• Les tutories: seran els dimecres de 14 a 15h.
• Les circulars (a vegades seran fetes pels propis infants per tant
donar importància quan les rebeu)
• És molt important que al llarg del curs poseu atenció a
les demandes dels infants.
• Respectar davant el nin/a les decisions de l’escola.
• S’entregarà un informe d’avaluació cada trimestre i s’ha
de dur signat.
• Pàgina web: http://www.cpnorai.edu.es/ des d’aquesta
pàgina podeu entrar al bloc d’infantil.

4. MATERIAL QUE ÉS NECESSITA
• Calcetins de psicomotricitat
• Bata
• Una muda de recanvi
• Roba còmoda i sabates de velcro

5. Hàbits
 Mirar periòdicament si els infants tenen polls i
passar-los la pinta per llemes. Si en tenen per
favor comunicar-ho al tutor. Tots ens
beneficiarem.
 No es celebraran els aniversaris. Però els
infants seran especials aquest dia.
 Han de dur una botella d’aigua.
 Els infants han de dur el berenar dins una
carmanyola (fiambrera) i aquesta dins una
bossa de tela o motxilla sense rodetes.
 Evitar dur: paper d’alumini, dolços, xocolata,
la rebosteria industrial.
 Els berenars han de ser sans i variats.

6. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
Derivats
de llet
Derivats
de carn
fruita Galetes
salades amb
algun
complement
Lliure
Repetir un dia
de la setmana.
HORARI SETMANAL DELS BERENARS

7. SORTIDES
Les sortides que tenim planificades, per
ara són:
2n trimestre
- 13 de febrer Carnestoltes (amb tres dies de tallers per
realitzar la disfressa).
- Possible sortida a fundació Ben Jackober (pendent
confirmació data).
- Sortides relacionades amb el projecte.

8. ASPECTES PEDAGÒGICS
Aspectes a tenir en compte:
• JOGUINES: Poden dur joguines de casa tan sols els
dilluns
• HÀBITS I AUTONOMIA: escoltar, esperar, asseure bé,
anar al bany, tenir cura del material…
• EL JOC: a cada tallers hi haurà racons especialitzats
amb l’àrea que es treballi dins aquella aula ( racons
matemàtics, racons de llengua, racons de medi
“observació i manipulació” entre d’altres)

9. • Les activitats de tots els tallers estan
connectades per fer que els
aprenentatges siguin significatius.
Treballarem a partir de contes, lamines de
dibuix, receptes de cuina, projectes...
anirem creant una xarxa de connexions
per poder treballar en els diferents tallers i
que tot estigui interrelacionat per fer que
els aprenentatges siguin funcionals.

10. HORT/PSICOMOTRICITAT
• Hort Els nins de 3 anys sóm
espectadors, anirem a veure el treball que
fan els nins més grans.
• Psicomotricitat Es segueix fent el
dimecres i el divendres, i ens permet
aprendre a relacionar-nos amb la resta
d’infants.

12. LLENGUATGE ORAL
• Fomentarem situacions on l’infant
pugui expressar-se donant
oportunitats a cada nin per poder
parlar. Emprarem contes, làmines,
cançons, converses amb la filosofia
3/18... per anar augmentant el seu
vocabulari i la seva expressió i
comprensió amb la llengua vehicular
del centre.

13. FILOSOFIA
La proposta de filosofia 3/18 té com a finalitat reforçar les
habilitats de pensament a l’escola amb l’objectiu de formar
ciutadans que pensin i parlin raonablement, elements
essencials per a la participació democràtica.
• La filosofia 3/18 potencia quatre grans estratègies:
- escoltar
- parlar
- llegir
- escriure d’una forma integrada.
• En el treball de la filosofia 3/18 és essencial les següents normes:
- Quan vulguis parlar aixeca la ma.
- No parlis mentre parla un altre.
- Parla alt i clar perquè et puguin entendre.
- Pensa el que vols dir abans de demanar la paraula.
- Escolta els teus companys amb atenció.
- Tracta bé als altres nins.
- Fes preguntes

14. LECTURA I ESCRIPTURA

15. Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de
l'educació infantil a les Illes Balears
• Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l’escriptura explorant el
seu funcionament en contextos significatius i valorant-les com a
instrument de comunicació, informació i plaer.
Hipòtesis dels nens a l’inici de l’aprenantge de l’escriptura:
• Poden coexistir noms fixos apresos de memòria alhora que es fan
hipòtesis diferenciades.
• Cada alumne té un nivell diferent i sap coses distintes sobre el text
escrit.
• Els mètodes no impedeixen que l’alumne continuïn elaborant les
seves pròpies hipòtesis.
• El fonema és la unitat més difícil d’accedir. És difícil aïllar-lo de la
síl·laba.
• A l’inici de l’escriptura alfabètica no es generalitza la sí·laba. Aquesta
es reconstrueix cada vegada.
• Existeixen serioses dificultats per a distingir el referent del significant.
• Existeixen diferències quan escriuen una sola paraula a quan han de
formar una frase

16. LES FASES DE LA LECTOESCRIPTURA, SEGONS ELS
ESTUDIS REALITZATS PER ANA TEBEROSKY
• ESCRIPTURES PRESIL·LÀBIQUES: DIBUIX: No
s’estableix diferència entre dibuix i escriptura. Escriure el
nom d’una cosa és dibuixar-la.
• ESCRIPTURES INDIFERENCIADES: A partir d’aquest
moment s’estableix una diferència entre dibuix i
escriptura. Simulen l’escriptura amb gargots, palets,
cercles... Lletres que s’inventen i d’altres que coneixen.
Ex. ~Iµ (CADIRA)
• ESCRIPTURES DIFERENCIADES: Pensen que per
escriure coses diferents han d’escriure símbols diferents,
per tant empren diferents lletres o les mateixes però en
diferent ordre per escriure paraules que no diuen el
mateix. Ex. ~Iµ (CADIRA) ~µlp (TAULA)

17. COM TREBALLAM LA
COMPRENSIÓ DEL TEXT?
- S’identifica el text. Què és? Per a què
serveix?
- Es descodifica. Que s’hi veu? Quines lletres?
Hi ha nombres, dibuixos, titols?
- Es formulen hipòtesis a partir dels
coneixements previs de la imatge i d’altres
textos llegits. De què pot parlar?
- Es verifiquen les hipòtesis llengint el text.

18. • Treballam la lectura a partir de:
- El propi nom i els dels companys: Generalment
aquest tipus d’activitats es fan en gran grup.
Treballem amb lletra de pal.
Treballarem per tenir una bona escriptura el traç ,
el tipus de lletra, la direccionalitat, la prensió del llapis
i la disposició del text en el full (per tenir bona prensió
tenim calaixet dits fins).
- Rètols: Calendari dels dies de la setmana. Temps
(sol, ennuvolat, pluja...) Càrrecs i encarregats de la
classe. Cançoner. Noms d’alguns objectes i espais o
racons de la classe.
- Títols: Cançons. Contes. Poesies.
COM TREBALLAM LA
LECTURA?

19. MOTRICITAT FINA

20. L’HORA DEL CONTE

21. • Treballam l’escriptura.
- Copiar el propi nom i facilitarem la
direccionalitat col.locant un gomet a la lletra
inicial o bé la lletra incial de diferent color o
tamany.
- Escriure el nom propi amb model i sense
model.
- Copiar la data, els títols de contes, cançons,
receptes, vocabulari especific del tema tractat.
- Escriptura lliure (Personalment EL millor per no tenir por a
escriure i gaudir de fer-ho).
COM TREBALLAM
L’ESCRIPTURA?

22. MATEMÀTIQUES
A L’AULA

23. ASPECTES BÀSICS PER TREBALLAR LA
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA.
1. En tot moment donar sentit i context a tot el que es
treballa, sempre que sigui possible partint d’experiències
properes i significatives pels alumnes (els preus dels
materials per al treball de plàstica, la compra al
supermercat per fer una berenada…).
2. Partir del propi cos (pams, peus, passes...) i dels referents
de l’entorn.
3. Fer vivenciar i verbalitzar als alumnes les situacions
d’aprenentatge.
4. Treballar una matemàtica comprensiva. Quan més
enteniment s'aconsegueixi, farà falta menys repetició.

24. Utilització d’altres recursos:
• Materials manipulables: les matemàtiques s’aprenen millor
FENT: puzzles, tangrams, daus, collars,...
• Mitjans de comunicació: ens donen gran quantitat
d’informació.(diaris, revistes, propaganda…)
• Aplicacions d’Internet: pàgines web amb quantitat abundant i
organitzada d’activitats.

25. Treballar la competència matemàtica de manera funcional
pel infant fa que és necessiti més temps, però això implica
una sèrie d’avantatges que cal esmentar:
• fan reflexionar l’alumnat
• provoquen l'elaboració d'estratègies
• preparen els alumnes per afrontar problemes quotidians

26. CONTINGUTS I PROCESSOS
NOMBRES
Els nombres es treballen a partir de les situacions que van
sortint dins l’aula.
Es van treballant els nombres a partir de les rutines diàries
com el calendari, projectes, tallers, llistats, converses,
telèfons, sortides, els anys de cada nin, la data…
S’utilitza material manipulable i desprès es passa al paper.
Els materials utilitzats són nombres magnètics, nombres
plastificats de les rutines diàries, materials de casa que els
alumnes duen, material que es troba al nostre abast com la
roba, les sabates, el rellotge, etc

27. MESURA
• Les unitats de mesura es treballen amb un vocabulari
molt concret: molt, poc, gens,llarg, curt, alt, baix, avui,
demà…
• S’ha de prioritzar el fet de mesurar diferents objectes o
espais que els nins es poden trobar a l’escola o a
l’entorn, aquest fet ens serveix perquè entenguin el
procés i no la unitat de mesura o el resultat, que ja
treballaran més endavant.
• Es poden mesurar superfícies fent estimacions: Hi
cabem tots a l’estora?, per desprès passar a la
comprovació.
• Es treballen els conceptes de metre i quilo a partir del
pes i l’alçada de cada un dels alumnes, el propi cos es la
primera unitat de mesura per midar les coses del voltant.

28. GEOMETRIA
• En primer lloc comencerem per les figures en volum i
quan es tendran assolides passarem a les figures
planes. Treballarem a partir d’objectes de l’aula i
també de les aportacions que els nins fan des de
casa: capses, pilotes, joguines, etc. A partir de
l’observació d’aquests objectes en podem fer la
descripció, la mesura directa i també classificar-les
segons determinades característiques. Es poden
classificar els berenars segons si tenen forma de
triangle (mig sandvitx), quadrat (sandvitx sencer),
rodona (galletes), cilindre (iogurt), etc.

29. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
• Es prioritza el raonament i no es dona tanta importància
al resultat. Partirem primerament dels objectes i de la
manipulació. Verbalitzam el problema per tal d’analitzar-
ne el plantejament i cercar la solució.
• Les matemàtiques ens han de servir per resoldre
problemes plantejats a la vida real, que ens podem
trobar cada dia i que cal resoldre. Aprofitarem les
situacions quotidianes. Ex: na Sofia dur dues galletes i
na Bianca ni dóna una més. Quantes galletes té ara
na Sofia?
Es important treballar en gran grup per cercar possibles
solucions o estratègies per resoldre el problema, donarem
importància a la conversa, a l’ utilització del vocabulari
adequat i el raonament de les respostes

30. PROJECTES DE TREBALL

31. DESENVOLUPAMENT D’UN PROJECTE
DE TREBALL
• Desició del tema.
• Reflexió sobre allò que ja sabem del tema.
• Concreció del que volem saber.
• Recollida de la informació (important la
col.laboració dels pares).
• Processament de la informació i
conclusions.
• Preparació d’allò après per a mostrar-ho.
• Reflexió sobre allò que hem après.

32. ELS PROJECTES SORGEIXEN:
• A partir de:
Una curiositat plantejada a l’aula
Una pregunta o dubte
Un esdeveniment
Una noticia
Proposta dels propis infants o bé per suggeriment del
mestre si aquests accepten la roposta i es mostren
interessats pel tema.
 S’afavoreix un clima on els infants puguin donar les seves
idees previes sobre el tema i reflexionar sobre tot allò que
ja saben.

33.  Els infants manifesten tot allò que volen saber i la mestra
va prenent nota confeccinant un text que ens servirà de
guia per dur a terme el projecte desitjat.
Anirem recopilant aquells materials i documents que ens
puguin ajudar amb el projecte:
-Llibres
-Revistes
-Fotografies
-Cd, videos
-Testimonis de persones que ens puguin ajudar…
Per això és important la vostra col·laboració quan
elaborem els projectes amb els vostres fills i filles.

34. Finalment plasmarem la informació sobre tot allò que
hem après:
-Dóssier
-Murals
-Exposicions
Per donar a conéixer el treball realitzat a les famílies o a
altres infants del centre escolar.
El punt final i no menys important és l’avaluació que és fa
mitjançant els projecte : explicar tot allò que cada un ha
après.

35. PROJECTES DE TREBALL
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
(LECTURA I ESCRIPTURA)
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
COMPETÈNCIA ARTÍSTICA
I AUDIOVISUAL
COMPETÈNCIA APRENDRE A
APRENDRE ( ENTRE ELLS MATEIXOS)
COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA
I INICIATIVA PERSONAL
COMPETÈNCIA AMB EL MÓN FÍSIC
(MEDI NATURAL)
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
(ELABORACIÓ D’UN DOSSIER…)

36. PLÀSTICA

37. PLÀSTICA
• Al taller de plàstica es segueix la mateixa dinàmica que als altres
tallers: Partir de l’interés i la motivació dels infants. (el que
s’exposa és un treball que comença a 4t. d’infantil i acaba a 6è
d’infantil)
• Continguts a treballar en la nostra etapa, fàcilment els trobarem
experimentats en multitud d'obres d'artistes d'arreu del món.
- Els colors primaris, sempre presents en obres de Miró, Mondrian,
Van Gogh, ...
- les formes geomètriques, en quadres de Kandinsky, Calder, Miró,
Klee...
- les línies, en les creacions de Mondrian,...
- tècniques com el retallat, tan ben experimentat per Matisse
- l'esquitxat, en les obres de Pollock.

39. PLÀSTICA• Partim de diversos enfocaments:
...Tallers: centrats en l'estudi d'un artista, on es
coneixen aspectes de la seva vida i algunes de les
seves creacions. Se seleccionen unes imatges de les
obres en funció dels continguts a treballar (temàtica,
colors, tècnica, formes,...).
...Obra concreta: en funció del contingut/s a treballar
es tria una obra/es d'un artista.
...Temàtica: el treball se centra en un tema o en un sol
contingut (color, la figura humana, les flors,...).
...Creacions pròpies

41. PLÀSTICA
• També tendrem en compte:
- Artistes que exposen les seves obres al
nostre poble. És bo poder contemplar-les
directament i encara millor comentades pel propi
artista o per un expert.
- Aquest any afegim relacionar les nostres
obres amb els sentiments que ens
proporcionen i així poder donar color, forma,
volum, amb materials quotidians o els que els hi
passi pel cap per poder experimentar. (ex.
Silueta del Rei en Jaume)

42. PER REFLEXIONAR!
• QUÈ ÉS EL QUE APRENEM?
 Un 10% del que llegim
 Un 20% del que escoltam
 El 30% del que veim
 El 50% del que veim i escoltam
 El 70% del que discutim entre altres persones
 El 80% d’allò que probam de fer
 I el 95% d’allò que intentam ensenyar a altres
persones
WILLIAM GLASSER

43. CP NORAI CURS
2014-2015
• SI TENIU ALGUN DUBTE, A LES 14’00 HORES
DE DIMECRES PODEU PARLAR AMB LES
TUTORES DELS RESPECTIUS TALLERS…
MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA
ASSISTÈNCIA.
EVA PASCUAL .