ÍNDEX
● El pre-cinema
●Època muda/ mestres del mut
● Època sonora
● Postguerra
● Darreres dècades
3.
EL PRE-CINEMA
Els primersespectacles amb public amb projecció d'imatges animades
van ser les representacions amb ombres.
Més tard al s.XVl “la cambra obscura” permetia la projecció d'imatges
externes dins d'una cambra fosca.
Al s.XIX s'inventa la fotografia, i al llarg del segle, uns inventors
inventen un aparell que cerca produir la il·lusió del moviment.
Mitjançant aquest invents es va formar la persistència de la visió.
Edison va inventar la pel·lícula perforada i el mecanisme d'avanç
intermitent que la mou.
4.
ÈPOCA MUDA/ MESTRESDEL
MUT
● El cinema mut és el tipus de cinema que no té so
pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa
els diàlegs parlats.
● Fa especialment referència al cinema de les tres
primeres dècades
● En els 30 primers anys les imatges s'havien
d'acompanyar de narradors i músics per
compensar la falta d'audio.
● El 188 Thomas Edison inventa el quinetoscopi
5.
ÈPOCA SONORA
La primerapelicula sonora apareix el 1927 amb “El cantor de
jazz”. A espanya van començar els primers estudis sonors el 1932.
Es va implantar el so el 1929, junt amb el Crack del 29, i això va
obligar a Hollyood a produir titols basats en comèdia i fantasia per
a fer que els ciutadans puguin “oblidarse” dels seus problemes
quotidians.
Hi van destacar directors com Lubitsch, Hawks... I actors com
Gary Cooper, Greta Garbo.
El cinema en color arriba el 1935, en el qual el so ja estava
aconseguit.
6.
POSTGUERRA
Quan acaba laguerra, a Itàlia apareix “el
neorealista”, teatre sobre la realitat.
El cinema negre va ser el més famós en les
ciutats. To pessimista que reflecteix la guerra.
La guerra freda afecta a Hollywood. Mites que
trenquen els esquemes socials, diferents directors
opten per un tipus de cinema poètic. Directors
defensors de la llibertat.
7.
DARRERES ÈPOQUES
● Alprincipi, tota l'industria del cinema era una
forma d'entreteniment per a l'espectador.
● Però en l'evolució del cinema, hollywood ha
convertit l'industria del cinema en una mena de
indústria especuladora capitalista, on els diners i
els remakes de pel·lícules antigues i els diners, es
el que realment els hi importa als directors.