1. PRIMERA SESSIÓ
INTERCENTRES
SANTA COLOMA DE GRAMENET
21 DE NOVEMBRE DE 2012
EQUIP LIC

2. Guió de la sessió
PRESENTACIÓ DE LA SESSIÓ
D’ON PARTIM? DIAGNOSI
CONCEPTE DE COMPETÈNCIA LECTORA
OBJECTIUS DE LECTURA EN TOTES LES ÀREES
L’ENSENYAMENT DES DE LA PERSPECTIVA DE
L’APRENENTATGE DE L’ALUMNE
ACTIVITATS I TALLERS
ESTRATÈGIES: ENSENYAMENT IMPLÍCIT VS ENSENYAMENT
EXPLÍCIT

3. DIAGNOSI
PIRLS 2006 / PISA 2009
Només el 3% dels escolars estan en els nivells
més alts de resultats (8% de mitjana de
l'OCDE). «Espanya és l'últim estat d'Europa en
millors estudiants».
La diferència de resultats entre els estudiants
«nadius» i els nouvinguts és de 83 punts en CL
Font: El Periódico. 9/12/2010
L’alumnat de nivell
socioeconòmic baix
duplica les puntuacions
a la franja baixa

4. COMPETÈNCIA LECTORA

5. La competència lectora
La competència lectora suposa comprendre i
emprar textos de tota mena, reflexionar-hi i
implicar-se en la seva lectura per assolir els
objectius propis, desenvolupar el
coneixement i totes les potencialitats
personals que faran possible participar de
manera conscient, crítica, responsable i
cívica en una societat democràtica.

6. sap llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules llegeix per aprendre
treball de frase (CM/CS/ESO)
(EP/ESO)
competència informacional
idees i relació entre idees
maneres de llegir (propòsits) lectura d’estudi
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegeix per gust

7. Sabran llegir...
relacions grafia-so EI/CI
reconeixement de paraules
treball de frase
EP/ESO
idees i relació entre idees
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió

8. Llegiran per gust
EI – EP - ESO
biblioteques d’aula i d’escola
tipus de fons de biblioteca
lectures obligatòries
treball amb famílies
tutories de lectura
formació literària
clubs de lectura
models

9. Sabran llegir per aprendre
EP i ESO
lectura d’estudi
lectura en pantalla
selecció i tractament d’informació
ètica informacional
fonts d’informació
biblioteques: virtuals i analògiques
treballs interdisciplinars, de síntesi i de recerca
aules d’informàtica?

10. ANÀLISI I MILLORA
D’ACTIVITATS DE LECTURA
DES DE LA PERSPECTIVA DE
L’APRENENTATGE DE L’ALUMNE
Roser Salavert

12. Reorientació des de la Perspectiva d’Aprenentatge (alumne)
PRIMER PAS:
OBJECTIUS ADREÇATS A
L’ALUMNE
Plantejament Inicial
-De quina manera explicarem
als alumnes els Objectius
Didàctics?
Reflexió per millorar
l’activitat
-Com podem reescriure’ls amb
un llenguatge que sigui
entenedor als alumnes?

13. Re-orientció Perspectiva d’Aprenentatge
SEGON PAS:
EVIDÈNCIA A PARTIR DE L’AVALUACIÓ
FORMATIVA
Triem un dels Objectius:
Plantejament Inicial
-Quina evidència demostrarà
que han assolit aquest
objectiu a partir de
l’avaluació?
Reflexió per millorar
l’activitat
-On trobem l’avaluació de
l’objectiu a l’activitat?
- És entenedora per als
alumnes o ens cal reorientar-
la?

14. Reorientció Perspectiva d’Aprenentatge
TERCER PAS:
ESTRATÈGIES, ACTIVITATS
Plantejament Inicial
Activitat/Estratègies:
-Quina activitat podem dur a
terme per assolir l'objectiu que
ens hem marcat?
-Amb quina estratègia?
Reflexió per millorar
l’activitat
- Ens cal reorientar l’activitat?
-L’alumne és conscient de
l’estratègia que està utilitzant?
-Cal practicar-la en un taller?
-La modelem?

15. Abans de començar una activitat, lliçó o unitat:
Els alumnes han de saber:
 el que han d'aprendre
 com ho aprendran (estratègies)
 com demostraran el que han après
 com s’avaluarà la qualitat del seu aprenentatge
Perfil d’una bona activitat:
• Les expectatives del que els alumnes han
d’assolir/fer/completar són clares
• El criteri d’avaluació –o d’autoavaluació– és específic
 El llenguatge és clar i concret
 Si és possible, se’n dóna còpia a cada alumne

16. TALLER DE LECTURA
ACTIVITAT
OBJECTIUS EVIDÈNCIES A ESTRATÈGIES ACTIVITATS
PARTIR DE D’APRENENTATGE
L’AVALUACIÓ

17. ESTRATÈGIES

18. Recerca sobre l’aprenentatge d’estratègies
Marzano i el seu equip van identificar les nou estratègies que
tenen més probabilitats de millorar el rendiment dels estudiants en
totes les àrees de contingut i en tots els graus, però cal ensenyar-
les explícitament i practicar-les.
1. Identificar similituds i diferències
2. Resumir i prendre notes
3. Reforçar els esforços i fer-ne reconeixement
4.Fer deures i exercicis de pràctica
5.Usar representacions no lingüístiques
6.Treballar en grups cooperatius
7. Establir objectius mesurables i retroalimentació descriptiva
8. Generar i provar hipòtesis
9. Senyals (cues), fer-se preguntes, i organització prèvia a
l’activitat (advance organizers)
Classroom Instruction that works,
R. Marzano at Mid-continent Research for Education and Learning (McREL )

19. C ombinar l’ens enyament explíc it
i l’ens enyament implíc it
Ens enyament implíc it Ens enyament explíc it
 L’alumne desenvolupa la  E l docent presenta i modela
comprensió lectora amb la i practica les es tratègies
pràctica diversificada lectores seguint la
 E l docent condueix l’activitat seqüència didàctica bàsica
sense especificar les  L’alumne practica
estratègies lectores l’estratègia amb
l’acompanyament del
PADRINS DE docent
LECTURA
LLEGIR A L’AULA
PER APRENDRE TALLERS
LECTURA
INDEPENDENT LLEGIM EN DE LECTURA
PARELLA