Treballat a classe.

1. LA PERCEPCIÓ:
-Percebre és observar, ser
conscients, adonar-se, veure,
fixar-se, captar per mitjà dels
sentits.
-També és representar,
entendre, interpretar,
conceptualitzar i conèixer.

2. Els primers estudis sobre la
percepció els fans els filòsofs.
Es plantegen preguntes
com:
● Allò que percebem és el que
hi ha? Les coses són tal qual
les percebem i les
representem? Hi ha coses
que existeixen i no percebem?
Podem conèixer allò que no
percebem?
● Què percebem? Cóm
percebem?
● Quina relació té el que ens
representem amb la realitat?

3. Al segle XIX Wundt
La moderna psicologia de laboratori
estudia la percepció i les respostes.
Sensació—percepció—pensament.
La percepció és la suma de les parts i
dels elements.
El que percebem determina el que
posteriorment pensem.

4. Principi de segle XX.
● Wundt criticat per la
Gestalt.
● La Gestalt li dóna la
volta a la teoria de
Wundt: el que percebem
depèn del que pensem i
de la nostra forma de
veure el món.
● Percebem el conjunt i la
totalitat apliquem
esquemes (lleis de la
percepció).

5. Rebem informació sobre l'entorn
mitjançant els sentits en forma d'energia:
Visió energia lluminosa.
Tacte i audició energia mecànica.
Olfacte i gust energia química.
-Receptors sensorials fan transducció
a energia electro-química que usa el
cervell.
-També propiocepció percepció dels
estats interns d'ànim i de consciència.
Estudi de la percepció des d'un punt de vista biològic:

6. Conductisme versus cognitivisme.
● Per als conductistes:
la percepció és com
els sentits capten i
envien la informació
al sistema nerviós.
A continuació als
estímuls (percepció)
segueix una resposta.
● Estímul-resposta
(conductisme).
● Per als cognitivistes: la
percepció és com
organitzem i processem
la gran quantitat
d'informació que capten
els sentits en l'entorn.
● Gran quantitat d'estímuls
són eliminats per
l'atenció.
● Estímul-processament de
la informació (estructures
cognitives)- resposta.

7. Psicologia cognitiva
Model Broadbent:
processem la informació filtrant-la
segons la importància.
Estudis sobre l'atenció.
Albert Ellis (teràpia racional-
emotiva).
Esquemes, idees i conceptes
determinen la visió del món i
d'un mateix.
A vegades veiem el món
mitjançant idees equivocades o
irracionals.
Les idees es poden racionalitzar
i es poden canviar, açò millora
la percepció i les expectatives.

8. Biaixos cognitius (“sesgos”), Daniel Kahneman.
● Biaixos narcisistes: pensem que som
millors i més capacitats del que
realment ho som.
● Biaixos de la memòria: falsegem el
passat o recordem fets concrets que a
vegades són anecdòtics o
excepcionals.
● Fals consens: pensem que els altres
pensen com nosaltres.
● Biaix de la primera impressió quan
coneixem a una persona ens fem una
idea general que després és difícil
modificar.

9. ● Il·lusió de controlar més o
menys del que realment es fa.
● Defensa de status quan una
persona considera que té cert
status, tendirà a negar i a
defensar-se de qualsevol
comentari que li contradiga,
encara que supose
autoenganyar-se.
● Prejudici de retrospectiva o
recapitulació és la tendència
que tenim a veure els fets
passats com a fenòmens
predictibles, quan en realitat en
el seu moment era molt difícil
fer les previsions.

10. ● Biaix de confirmació de les pròpies
idees i prejudicis. Prestem més
atenció a aquelles dades i fets que
reforcen les nostres opinions.
● Efecte Pigmalió també anomenat
profecia autocomplerta. és un
mecanisme pel qual un resultat
s'apropa a les expectatives prèvies
perquè inconscientment s'ha modificat
la conducta.
Si un professor creu que un alumne
traurà bones notes, aquest les acaba
obtenint, però no sols perquè tinga
més capacitat o s'esforce més, sinó
perquè el mestre també modifica la
seua conducta, avaluant de manera
subjectiva, premiant excessivament
els encerts, donant-li un tracte
preferent i motivant a l'alumne...

11. ● Biaix presentista: com que som éssers
emocionals tenim una gran dificultat per
demorar la recompensa i ho volem tot
ja mateix. El curt termini i la necessitat
de satisfacció immediata ens dificulta,
per exemple, l’esforç per mantenir
confiadament el rumb de la nostra vida.
● Biaix negativista: tendim a valorar més
les males noticies que les bones;
donem més importància a les intuïcions
negatives que a les positives. Ens
movem més per por que per confiança.
Possiblement aquest biaix va tenir un
sentit de supervivència en el passat
perquè ajudava a ser conscient del
perill i a sobreviure, però ara pot ser
perillós perquè ens produeix angoixa
sovint innecessària.

12. ● Biaix modal: creure que un
està per sobre de la mitjana.
És l’error que es produeix
quan creiem saber més que
els altres. Pot provocar
accidents i errades sobretot
en feines que consideren
relativament senzilles de
manera que no ens informem
adequadament o no
escoltem les advertències.
● Biaix emocional: confonem el
desig amb la realitat i les
ganes d’alguna cosa poden
més que l’avaluació racional
de fins i mitjans.

13. ● Efecte placebo: la percepció
errada que ens trobem davant
d'un medicament.
● Biaix grupal: tendim a estar
inconscientment d’acord amb
les persones que formen part
del nostre grup sense
qüestionar-los.
● Efecte bandwagon: tendim a
“pujar al carro”, a ser
arrossegats per la moda, a
identificar-nos amb els
guanyadors, a adoptar les
posicions majoritàries o que
(suposadament) tothom pren,
sense demanar-nos si són o no
les correctes.

14. ● Biaix ambiental: actuem
de manera més educada
o més arreu segons el
lloc estiga més o menys
ordenat i net.
● Biaix jeràrquic: tendim a
sentir-nos subjugats per
les jerarquies i pel poder,
especialment si es
mostra amb gran pompa
i cerimònia.
● Efecte hale:
sobrevalorem a la gent
pel seu aspecte físic.

15. Norwood Russell Hanson filòsof de
la ciència nord-americà.
-La percepció està entrenada
i depèn dels coneixements
previs.
-La percepció és de dades
significatives interpretades per
una visió del món, unes teories
i uns conceptes previs.
-Un xiquet i un científic poden
olorar una habitació i un dir que
fa olor a ous podrits i l'altre dir
que fa olor a una perillosa
reacció química amb sofre.

16. Antropologia hermenèutica: percepció és
relativa a cada cultura.
-Clifford Geertz: aprenem a representar i percebre
segons se'ns ha entrenat en la nostra cultura.
-On nosaltres veiem simplement neu, un esquimal
pot veure un tipus especial de neu entre desenes
amb distints noms segons les característiques.
-Relativisme moderat, hi ha coses de les que podem
dubtar i entendre que poden ser vistes d'altres
maneres, però també hi ha conviccions molt
profundes i arrelades que no tenen perquè ser
abandonades.

17. Kenneth Gergen: psicologia del construccionisme social.
-Segons el context social percebem i
representem unes coses o altres.
-Postcognitiu: fixar-se més en factors
intersubjectius.
-Som altament influenciables pels grups
i cada individu pot mostrar-se amb
diferents personalitats depenent del
grup amb el que està en cada moment
(jo camaleònic).

18. Noam Chomsky: manipulació de la percepció del
món pels mitjans de comunicació.
-Mitjans de comunicació de
massa estan manipulant i
condicionant tant el que es
percep com la conducta.
-Control social i
manipulació de la
informació.