REACCIONS DE PRECIPITACIÓ
Importància dels equilibris de precipitació Equilibris de precipitació o solubilitat p.ex.: AgCl (s)    Ag +  (aq) + Cl -  (aq)
Als temes treballats TOTES les espècies que intervenen als equilibris eren:  gasos  dissolucions aquoses  líquids purs (el valor de la seva concentració està inclos a la Kc) Però hi ha molts equilbris on apareixen també sòlids. Aquests NO surten a l’expressió de Kc, donat que la seva concentració té un valor constant.  Pex. CaCO 3  (s)    CuO (s) + CO 2  (g) Kc= [CO 2 ] Equilibris heterogenis
Són reaccions en les quals dos ions interaccionen per formar un sòlid que PRECIPITA. Pex.  Què passa quan es mesclen dues solucions que contenen? solució 1: K 2 CrO 4 solució 2: AgNO 3 2 Ag +  (aq)  + CrO 4 -2  (aq)    Ag 2  CrO 4  (s)    Reaccions de precipitació
CONCEPTES BÀSICS. Dissolució saturada:  Aquella que conté la màxima quantitat de solut que pot dissoldre’s en una determinada quantitat de dissolvent a una certa temperatura. v dissoluc  = v cristalitz   Equilibri
Si dissolem menys quantitat  dissolució no saturada Solubilitat   d’un solut en un cert dissolvent :  Quantitat de solut necessària per a formar una dissolució saturada en una quantitat determinada de dissolvent.    Màxima quantitat de solut que es pot dissoldre en una quantitat fixa de dissolvent. [p.ex. NaCl en aigua a 0ºC   s = 35.7 g per 100 mL aigua] s grams solut / 100 mL dissolvent grams solut / L dissolució mols solut / L dissolució  (Molar) Sòlids iònics cristal  lins Solubles   (s    2  10 -2  M) Lleugerament solubles  (10 -5  M < s < 2  10 -2  M) Insolubles   (s    10 -5  M)
PbI 2  (s)   Pb 2+  (aq) + 2 I -  (aq)  Dinàmic Heterogeni Reacció directa: dissolució Reacció inversa: precipitació Reaccions de precipitació:  Aquelles que donen com a resultat la formació d’un producte insoluble. Precipitat:  Sòlid insoluble que es forma per una reacció en dissolució. [  Equilibris de solubilitat] [  Equilibris de precipitació]
PRODUCTE DE SOLUBILITAT . AgCl (s)    Ag +  (aq) + Cl -  (aq) K PS  = [Ag + ][Cl - ] Bi 2 S 3  (s)    Bi 3+  (aq) + 3 S 2-  (aq) K PS  = [Bi 3+ ] 2  [S 2- ] 3 Relació entre la solubilitat i el producte de solubilitat: AgCl (s)    Ag +  (aq) + Cl -  (aq) [  ] o    [  ] eq   s  s K PS  = [Ag + ][Cl - ] = s 2 Si K PS       s   [Concentracions en l’equilibri] Producte de solubilitat K PS  = (2s) 2  (3s) 3
Com saber si es formarà precipitat? Mesclem dues solucions que contenen dos ions que poden formar una sal insoluble. Q  = K PS    Equilibri: solució saturada Q  > K PS    Es desplaça cap a l’esquerra: precipita  Q  < K PS    No precipita: solució no saturada.
FACTORS QUE AFECTEN A LA SOLUBILITAT. Efecte de la temperatura. Afecta a K PS , ja que és una constant d’equilibri. Si   Hº dis  > 0 (endotèrmica)    T   K PS    s  Si   Hº dis  < 0 (exotèrmica)    T   K PS    s   AB (s)   A +  (aq) + B -  (aq)    Hº dis  = ?
 
Si afegim més dissolvent la concentració disminuirà i segons Le Chatellier l’equilibri s’intentarà compensar dissolent precipitat. Pex.  FeS  Fe 2+  + S -2 Com disminuirà la concentració dels ions ferro i sofre el sulfur de ferro precipitat es dissoldrà en part o tot. Efecte del dissolvent .
Efecte de l’ió comú. La solubilitat d’un compost iònic poc soluble  disminueix  en presència d’un segon solut que proporciona un ió comú. PbI 2  (s)   Pb 2+  (aq) + 2 I -  (aq) KI (s)   K +  (aq)  +  I -  (aq) s (PbI 2  en aigua) = 1.2  10 -3  M s (PbI 2  en una dissolució   0.1 M de KI) = 7.1  10 -7  M Ió comú
Es produeix quan es mesclen dissolucions que contenen compostos iònics dissolts. S’ha de comprovar si els ions mesclats poden o no formar nous precipitats. Pex. Si barregem : dissolució 1 ZnS  + dissolució 2 de Pb(NO 3 ) 2 Hem de comprovar si es formen algun d’aquests compostos: -Zn(NO 3 ) 2  no es formarà,  tots els nitrats són molt solubles   - PbS Efecte salí.
Efecte del pH. Mg(OH) 2  (s)   Mg 2+  (aq) + 2 OH -  (aq) Si el pH es fa més àcid    menor [OH-]         l’equilibri es desplaça cap a la dreta     major solubilitat . Aquest efecte ocorre en totes les sals l’anió de les quals presenta caràcter bàsic. CaF 2  (s)   Ca 2+  (aq) + 2 F -  (aq) F -  (aq) + H +  (l)   HF (aq)  La solubilitat de les sals que contenen anions bàsics augmenta a mesura que el pH disminueix.
Aplicació: Formació de càries Ca 10 (PO 4 ) 6 (OH) 2  (s)    Ca 2+  (aq) + 6 PO 4 3-  (aq) + 2 OH -  (aq) Si s’afegeix F -  es forma fluoroapatita: Ca 10 (PO 4 ) 6 F 2  (s) que resisteix millor l’atac dels àcids.  Altres fenòmens:   * Pluja àcida: dissol CaCO 3  de monuments * CO 2  de la respiració: deteriorament d’estalactites i estalagmites Esmalt dental: hidroxiapatita
És un dels mètodes utilitzats per eliminar ions de les solucions.  Pex. Eliminació del crom de les aigües residuals. El Cr és un metall molt tòxic que s’ha d’eliminar a les depuradores abans que entri a la fase biològica. Ex. Volem separar  [S -2 ]=1.10 -2  i [CO 3 -2 ]=1.10 -2  Podem afegir el catió Fe 2+  donat que els Kps són molt diferents Kps FeS= 1.10 -19   Kps Fe CO 3 =2.1 . 10  -11 PRECIPITACIÓ FRACCIONADA
Podem calcular la quantitat de  [Fe +2 ]=que serà necessarìa perque comenci a precipitar cada un dels anions que volem separar   a) Kps FeS= 1.10 -19   [Fe +2 ]= 1.10 -19  / 1.10 -2  =1.10 -17 M Quan la concentració de ferro arriba a 1.10  –17  començarà la precipitació del sulfur de ferro (II) b) Kps Fe CO 3 =2.1 . 10  –11 [Fe +2 ]= 2.1 . 10  –11 / 1.10 -2  =2.1 . 10 –9 M Quan la concentració de ferro arriba a 2.1 . 10 –9 M començarà la precipitació del carbonat de ferro (II) 1.10 -17 M 2.1 . 10 –9 M [Fe +2 ] No precipitacap precipita el FeS Precipiten tots dos
Els ions metàl  lics poden actuar com a àcids de Lewis. La unió d’un ió metàl  lic amb una (o més) bases de Lewis es coneix com a ió complex. Ag +  (aq) + 2 NH 3  (aq)    Ag(NH 3 ) 2 +  (aq) Ió complex Diaminplata p.ex.: L’addició d’NH 3  té un efecte espectacular sobre la solubilitat del AgCl, la qual s’incrementa molt. AgCl (s)    Ag +  (aq) + Cl -  (aq)   FORMACIÓ D’IONS COMPLEXOS
Precipitat AgCl (s) Dissolució saturada: Ag + (aq) i Cl -  (aq ) Dissolució Ag(NH 3 ) 2 +  (aq) i Cl -  (aq)

Precipitacio

  • 1.
  • 2.
    Importància dels equilibrisde precipitació Equilibris de precipitació o solubilitat p.ex.: AgCl (s)   Ag + (aq) + Cl - (aq)
  • 3.
    Als temes treballatsTOTES les espècies que intervenen als equilibris eren: gasos dissolucions aquoses líquids purs (el valor de la seva concentració està inclos a la Kc) Però hi ha molts equilbris on apareixen també sòlids. Aquests NO surten a l’expressió de Kc, donat que la seva concentració té un valor constant. Pex. CaCO 3 (s)  CuO (s) + CO 2 (g) Kc= [CO 2 ] Equilibris heterogenis
  • 4.
    Són reaccions enles quals dos ions interaccionen per formar un sòlid que PRECIPITA. Pex. Què passa quan es mesclen dues solucions que contenen? solució 1: K 2 CrO 4 solució 2: AgNO 3 2 Ag + (aq) + CrO 4 -2 (aq)  Ag 2 CrO 4 (s)  Reaccions de precipitació
  • 5.
    CONCEPTES BÀSICS. Dissoluciósaturada: Aquella que conté la màxima quantitat de solut que pot dissoldre’s en una determinada quantitat de dissolvent a una certa temperatura. v dissoluc = v cristalitz  Equilibri
  • 6.
    Si dissolem menysquantitat  dissolució no saturada Solubilitat d’un solut en un cert dissolvent : Quantitat de solut necessària per a formar una dissolució saturada en una quantitat determinada de dissolvent.  Màxima quantitat de solut que es pot dissoldre en una quantitat fixa de dissolvent. [p.ex. NaCl en aigua a 0ºC  s = 35.7 g per 100 mL aigua] s grams solut / 100 mL dissolvent grams solut / L dissolució mols solut / L dissolució (Molar) Sòlids iònics cristal  lins Solubles (s  2  10 -2 M) Lleugerament solubles (10 -5 M < s < 2  10 -2 M) Insolubles (s  10 -5 M)
  • 7.
    PbI 2 (s)  Pb 2+ (aq) + 2 I - (aq) Dinàmic Heterogeni Reacció directa: dissolució Reacció inversa: precipitació Reaccions de precipitació: Aquelles que donen com a resultat la formació d’un producte insoluble. Precipitat: Sòlid insoluble que es forma per una reacció en dissolució. [ Equilibris de solubilitat] [ Equilibris de precipitació]
  • 8.
    PRODUCTE DE SOLUBILITAT. AgCl (s)   Ag + (aq) + Cl - (aq) K PS = [Ag + ][Cl - ] Bi 2 S 3 (s)   Bi 3+ (aq) + 3 S 2- (aq) K PS = [Bi 3+ ] 2 [S 2- ] 3 Relació entre la solubilitat i el producte de solubilitat: AgCl (s)   Ag + (aq) + Cl - (aq) [ ] o  [ ] eq s s K PS = [Ag + ][Cl - ] = s 2 Si K PS     s   [Concentracions en l’equilibri] Producte de solubilitat K PS = (2s) 2 (3s) 3
  • 9.
    Com saber sies formarà precipitat? Mesclem dues solucions que contenen dos ions que poden formar una sal insoluble. Q = K PS  Equilibri: solució saturada Q > K PS  Es desplaça cap a l’esquerra: precipita Q < K PS  No precipita: solució no saturada.
  • 10.
    FACTORS QUE AFECTENA LA SOLUBILITAT. Efecte de la temperatura. Afecta a K PS , ja que és una constant d’equilibri. Si  Hº dis > 0 (endotèrmica)  T  K PS  s  Si  Hº dis < 0 (exotèrmica)  T  K PS  s   AB (s)  A + (aq) + B - (aq)  Hº dis = ?
  • 11.
  • 12.
    Si afegim mésdissolvent la concentració disminuirà i segons Le Chatellier l’equilibri s’intentarà compensar dissolent precipitat. Pex. FeS  Fe 2+ + S -2 Com disminuirà la concentració dels ions ferro i sofre el sulfur de ferro precipitat es dissoldrà en part o tot. Efecte del dissolvent .
  • 13.
    Efecte de l’iócomú. La solubilitat d’un compost iònic poc soluble disminueix en presència d’un segon solut que proporciona un ió comú. PbI 2 (s)  Pb 2+ (aq) + 2 I - (aq) KI (s)  K + (aq) + I - (aq) s (PbI 2 en aigua) = 1.2  10 -3 M s (PbI 2 en una dissolució 0.1 M de KI) = 7.1  10 -7 M Ió comú
  • 14.
    Es produeix quanes mesclen dissolucions que contenen compostos iònics dissolts. S’ha de comprovar si els ions mesclats poden o no formar nous precipitats. Pex. Si barregem : dissolució 1 ZnS + dissolució 2 de Pb(NO 3 ) 2 Hem de comprovar si es formen algun d’aquests compostos: -Zn(NO 3 ) 2 no es formarà, tots els nitrats són molt solubles - PbS Efecte salí.
  • 15.
    Efecte del pH.Mg(OH) 2 (s)  Mg 2+ (aq) + 2 OH - (aq) Si el pH es fa més àcid  menor [OH-]   l’equilibri es desplaça cap a la dreta  major solubilitat . Aquest efecte ocorre en totes les sals l’anió de les quals presenta caràcter bàsic. CaF 2 (s)  Ca 2+ (aq) + 2 F - (aq) F - (aq) + H + (l)  HF (aq) La solubilitat de les sals que contenen anions bàsics augmenta a mesura que el pH disminueix.
  • 16.
    Aplicació: Formació decàries Ca 10 (PO 4 ) 6 (OH) 2 (s)   Ca 2+ (aq) + 6 PO 4 3- (aq) + 2 OH - (aq) Si s’afegeix F - es forma fluoroapatita: Ca 10 (PO 4 ) 6 F 2 (s) que resisteix millor l’atac dels àcids. Altres fenòmens: * Pluja àcida: dissol CaCO 3 de monuments * CO 2 de la respiració: deteriorament d’estalactites i estalagmites Esmalt dental: hidroxiapatita
  • 17.
    És un delsmètodes utilitzats per eliminar ions de les solucions. Pex. Eliminació del crom de les aigües residuals. El Cr és un metall molt tòxic que s’ha d’eliminar a les depuradores abans que entri a la fase biològica. Ex. Volem separar [S -2 ]=1.10 -2 i [CO 3 -2 ]=1.10 -2 Podem afegir el catió Fe 2+ donat que els Kps són molt diferents Kps FeS= 1.10 -19 Kps Fe CO 3 =2.1 . 10 -11 PRECIPITACIÓ FRACCIONADA
  • 18.
    Podem calcular laquantitat de [Fe +2 ]=que serà necessarìa perque comenci a precipitar cada un dels anions que volem separar a) Kps FeS= 1.10 -19 [Fe +2 ]= 1.10 -19 / 1.10 -2 =1.10 -17 M Quan la concentració de ferro arriba a 1.10 –17 començarà la precipitació del sulfur de ferro (II) b) Kps Fe CO 3 =2.1 . 10 –11 [Fe +2 ]= 2.1 . 10 –11 / 1.10 -2 =2.1 . 10 –9 M Quan la concentració de ferro arriba a 2.1 . 10 –9 M començarà la precipitació del carbonat de ferro (II) 1.10 -17 M 2.1 . 10 –9 M [Fe +2 ] No precipitacap precipita el FeS Precipiten tots dos
  • 19.
    Els ions metàl lics poden actuar com a àcids de Lewis. La unió d’un ió metàl  lic amb una (o més) bases de Lewis es coneix com a ió complex. Ag + (aq) + 2 NH 3 (aq)   Ag(NH 3 ) 2 + (aq) Ió complex Diaminplata p.ex.: L’addició d’NH 3 té un efecte espectacular sobre la solubilitat del AgCl, la qual s’incrementa molt. AgCl (s)   Ag + (aq) + Cl - (aq) FORMACIÓ D’IONS COMPLEXOS
  • 20.
    Precipitat AgCl (s)Dissolució saturada: Ag + (aq) i Cl - (aq ) Dissolució Ag(NH 3 ) 2 + (aq) i Cl - (aq)